119

L’any 1968 es construí a Gavà, a la comarca del Baix Llobregat, un modest conjunt arquitectònic que significà un exemple singular d’un nou concepte d’art sacre a Catalunya i a tot l’estat espanyol. Ens referim a la capella que formava part del conjunt d’instal·lacions d’una comunitat de religioses, les monges de l’Assumpció, habituals usuàries d’aquell recinte de culte que també s’obria al públic els dies festius. 1

L’eficàcia de la labor d’equip en la concepció d’aquell espai de recolliment espiritual ja va ser des-tacada en alguna publicació de l’època, en tractar-se d’un magnífic exemple d’integració de les arts que fusionava arquitectura, escultura, vitralleria i mobiliari.� Joan Barangé, arquitecte que signà el projecte de la capella, apostà per l’art d’avantguarda seguint la tendència de vincular l’art modern als espais religiosos i comptà amb la col·laboració de l’escultor Josep M. Subirachs i del pintor Jo-sep M. Mejan.

Descripció De la capellaL’arquitecte va dissenyar un espai racionalista i funcional, sobri i auster, amb planta d’una sola nau, estructura metàl·lica vista i parets estucades. El sostre estava enrajolat amb peces ceràmiques vi-driades de La Bisbal, de 10 cm x �0 cm, de color de mel. El paviment era de mosaic hidràulic, excepte la zona de l’altar, que estava envoltada d’un entarimat de parquet.

Les vidrieres, dissenyades per Josep M. Mejan, amb estructura de ciment i vidres de colors tallats, s’integraven completament en l’arquitectura. Van ser realitzades al taller del vitraller Oriach amb vidres de 5 cm de gruix, d’una qualitat extraordinària, fabricats a la prestigiosa empresa francesa Saint Gobain.� Per tal d’evitar sobrecarregar l’espai d’imatges, Mejan va crear uns vitralls que no

� Si bé la consagració de la capella no es va dur a terme fins l’abril de �969, la congregació de monges de l’Assumpció s’instal·là en el convent ja acabat el desembre de �968, data en que la superiora local va sol·licitar a l’arquebisbe de l’arxidiòcesi de Barcelona autorització per poder celebrar missa a l’oratori, com a capella semipública, i poder custodiar el Santíssim en el Sagrari. Gràcies a l’informe favorable que va emetre el capellà de la parròquia de Sant Pere de Gavà, la sol·licitud va ser acceptada.� ARA (Arte religioso actual), núm. �4, Madrid, abril-juny del �970, p. 69-70.� Vidrieras Artísticas Oriach, taller fundat pels industrials vitrallers Lluís Oriach Caselles i el seu fill Antoni Oriach Rovira. Saint Gobain, empresa fundada a França al segle XVII per impulsar els artesans francesos.

UN LAMENTABLE EXEMPLE DE DESTRUCCIÓ DEL PATRIMONI ARTÍSTIC: LA CAPELLA DE L’ASSUMPCIÓ DE GAVÀ

Dra. Judit Subirachs-BurgayaHistoriadora de l’Art

120

IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies

eren figuratius i aconseguí de manera prodigiosa una simfonia de colors i de llum que les peces vidriades del sos-tre contribuïen a convertir en una clara lluminositat mediterrània.� Un vitrall rectangular cobria la part superior de la façana sud, des del començament de la nau fins al final.5 Inspirant-se en el llibre del Gènesi, a l’inici d’aquest llarg vitrall Mejan disposà vidres de colors freds, alguns amb forma de peix, mentre que al final escollí co-lors vermellosos càlids per envoltar el tema de la crucifixió, representada en negatiu damunt del ciment. Un altre vitrall amb forma piramidal filtrava la llum que entrava pel timpà del frontó de la façana. El mateix Mejan va dis-senyar els bancs amb reclinatori de fusta de pi melis.

Pel que fa a les aportacions de Josep M. Subirachs, consistiren en un crucifix de bronze d’estil expressionista que penjava del sostre i presidia l’espai, el sagrari i tres elements de formigó encofrat amb estudiades diferenciacions texturals: altar, ambó i seu.6 Totes les obres estaven col·locades en el presbiteri, i l’escultor va buscar la manera que entre elles es creés una unitat conceptual, alhora que contribuïen a definir i delimitar l’espai que ocupaven. Altar, ambó i seu eren com tres segments d’una gran motllura, de perfil amb forma de «L», col·locats en diferent posició d’acord amb les funcions que te-nien. L’ambó es trobava en un cantó de la tarima, com si es tractés d’una cantonera. Al frontal de l’altar dos triangles complementaris en negatiu s’identificaven amb les lletres alfa i omega, i emmarcaven un ull i un co-lom que simbolitzaven el Pare i l’Esperit Sant. L’al·lusió a la Trinitat es complementava amb el crucifix que penjava del vèrtex de la coberta a dues vessants, en un pla lleugerament més avançat que l’altar. La creu, realitzada amb barra metàl·lica de producció industrial, tenia els braços de secció rectangular col·locats de manera que, vista frontalment, la creu perdia importància visual, mentre que el Crist crucificat podia arribar a semblar un Crist en ascensió. Ajudava a crear aquesta impressió el fet que la figura no estava subjectada a la creu de la manera convencional, és a dir, mitjançant claus a les mans i els peus, sinó per dos punts a

4 A la pàgina ��5 del llibre Gavà, coordinat per Josep Campmany i publicat per Cossetània edicions, Valls, �00� (Col·lecció “La Creu de Terme”, núm. �5), erròniament, s’atribueix la vidriera a l’escultor Subirachs. 5 Les mides del vitrall eren: 90 cm d’alçada i �4, 5 m de llargada. 6 Les mides dels diferents elements eren: Crist (�50 x �50 cm), sagrari (49 x 98 x 65 cm), altar (��0 x �50 x 90 cm), ambó (�06 x 94 x 74 cm), seu 70 x �50 x 80 cm).

121

l’esquena, invisibles, que mantenien el Crist lleugerament sepa-rat de la creu.

Darrere l’altar, encastat a la paret, s’hi col·locà el sagrari amb porta de dues ales de bronze, en una de les quals s’hi representa-va, en alt relleu brunyit que contrastava amb el fons rugós i sense polir, un cercle, i en l’altra, dos semicercles, un damunt de l’altre, tocant-se per la part corba. Amb aquesta combinació, Subirachs aconseguí simbolitzar de manera esquemàtica i original l’hòstia i el calze eucarístics.�

els autorsJoan Barangé Tusquets (19�1-�00�), arquitecte municipal de Granollers en els anys 60 i �0 del segle XX, també va ser autor, entre altres obres destacades, del Pavelló d’Esports de Grano-llers estrenat l’any 1960, una obra emblemàtica que l’ajuntament de la capital del Vallès Oriental va declarar Bé Cultural d’Interès Local en el ple celebrat el juny de l’any �010.

Josep M. Mejan Corbera (Barcelona, 19��), pintor actualment encara en actiu, consagrat a l’estudi i la interpretació del paisat-ge, ha exposat la seva obra no només a Catalunya, sinó també a Espanya i als Estats Units. El seu domini cromàtic li ha permès, també, realitzar incursions en el camp del vitrall, com va fer de manera magníficament resolta a la capella que ens ocupa.

Josep M. Subirachs Sitjar (Barcelona, 19��-�01�) ha estat con-siderat un dels màxims exponents de la plàstica catalana de la segona meitat del segle XX. Artista polifacètic, però per damunt de tot escultor emblemàtic de reconegut prestigi internacional, Subirachs va jugar un paper cabdal en el marc de l’art català d’avantguarda. En la seva llarga i prolífica trajectòria destaquen, per la seva magnitud i força expressiva, dues obres de caràcter religiós: la seva intervenció al santuari de la Virgen del Camino, inaugurat a Lleó el 1961 i considerat una fita en la renovació de l’art sacre

7 La modernitat de les obres comentades contrastava amb la reproducció d’una imatge de la Marededéu del segle XII, col·locada damunt del lateral del mur del fons de la capella.

Judit Subirachs. Un lamentable exemple de destrucció del patrimoni artístic: la capella de l’Assumpció de Gavà

122

IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies

de la segona meitat del s. XX i la seva magna aportació a la façana de la Passió de la Basílica de la Sagrada Família, el temple que l’arquitecte Antoni Gaudí va deixar inacabat a Barcelona. De fet, l’èxit i el reconeixement que, a finals dels anys cinquanta, ja havien suposat per a Subirachs les seves intervencions a l’església de les Llars Mundet de Barcelona i, sobretot, a l’esmentat santuari de la Virgen del Camino de Lleó propiciaren que l’escultor rebés nombroses propostes per realitzar obres de temàtica religiosa. Tanmateix, pel risc que suposava encasellar-se en una especialitat que hauria limitat el seu afany de recerca independent, l’escultor, que es declarava agnòstic, va optar per no prosseguir per aquell camí fins l’any 1986, quan va rebre l’encàrrec de la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família, una intervenció de proporcions extraordinàries que l’ocupà durant vint anys (1986-�006). Cal destacar, tanmateix, altres notables obres de caràcter religiós creades per Subirachs, com la capella de Gavà i la colpidora intervenció realitzada el 19�� a la capella del Santíssim de la basílica del monestir de Montserrat, que ha estat considerada com una de les obres més reeixides de l’art sacre internacional de la segona meitat del segle XX.

cronologia D’una construcció malaguanyaDa Com hem assenyalat, la capella construïda al carrer d’Àngela Roca de Gavà, formava part del con-junt d’instal·lacions que configuraven el convent d’una congregació de monges, les germanetes de l’Assumpció. La finca situada on es va construir el convent, coneguda amb el nom de La Boada, va pertànyer a la família Roca, fundadora de l’empresa “Compañía Roca Radiadores”, domiciliada a Gavà i que inicialment va estar ubicada a Manlleu, amb el nom de “Tallers Roca”, propietat de

123

Pere Roca. L’any 19��, Àngela Roca Soler (1880-1960), filla de Pere Roca, va arrendar la finca de Gavà a la família Balsells, que hi féu de masovera i pagava un lloguer mensualment.8 L’any 196�, els hereus d’Àngela Roca van donar una part del terreny de la finca La Boada a les germanetes de l’Assumpció i pagaren la construcció del convent i de la capella que hem descrit.9 Acabada la cons-trucció de l’edifici, la comunitat de monges s’hi instal·là el 1� de desembre de 1968 i quatre mesos més tard, el diumenge, 1� d’abril de 1969, amb una multitudinària assistència de públic, la capella va ser beneïda i consagrada pel Dr. Muñoz, delegat pel bisbe auxiliar de Barcelona Josep Capmany Casamitjana.10

Les germanetes de l’Assumpció regentaren l’edifici durant una dècada ja que van marxar de Gavà el 19�8 i Càritas Diocesana va acordar cedir-lo a una altra congregació de monges, les germanetes dels pobres, que van instal·lar-hi una residència per a gent gran denominada “Nostra Senyora de Brugués”. El 198� aquesta congregació va sol·licitar a l’ajuntament de Gavà llicència urbanística per l’ampliació i reforma de la planta baixa de l’edifici, reforma que respectava la capella.11

Finalment, les germanetes dels pobres també van marxar de Gavà i el �9 de juliol del �00� van vendre l’edifici a una societat privada laica.1� Els nous propietaris continuaren gestionant les instal·lacions com a residència geriàtrica i centre de dia amb el nom de Residencia San Lorenzo i el maig del �006 sol·licitaren a l’ajuntament de Gavà un nou projecte bàsic de reforma interior de l’edifici signat pels arquitectes Gemma Cristià Pugès i Albert Que Quer.1�

Malgrat que en aquesta oca-sió el projec-te comportava l’enderrocament de la façana sud de la capella i la destrucció del seu interior per tal d’instal·lar-hi uns lavabos, la reforma va ser aprovada per l’ajuntament de Gavà.1� Incom-prensiblement, els magnífics vitralls dissenyats per Jo-sep M. Mejan van ser destruïts amb un martell percus-sor. Així mateix, van ser demolits l’altar i l’entarimat que l’envoltava, la seu i l’ambó, i els diversos elements

8 Teresa Balsells Moyà: Els Balsells de la Boada, pagesos de Gavà al segle XX, col “La Nostra Gent”, núm. 8. Asso-ciació d’Amics del Museu de Gavà i Centre d’Història de Gavà, �0��.9 La llicència d’obres va ser atorgada en la sessió celebrada per la Corporació Municipal de Gavà el dia �7 d’octubre de �967. La construcció va ser encarregada a l’empresa “Construcciones Agbar, S.A.”�0 “Acontecimiento religioso en Gavá”, Brugués, núm. ��6, �0 d’abril de �969, p. 4. Segons la notícia, a més de la benedicció de la capella i de les imatges, es consagrà l’altar i s’hi col·locaren relíquies de Sant Joan de la Creu i del Pare Esteve Pernet, fundador de la congregació religiosa de les Germanetes de l’Assumpció.�� La llicència va ser aprovada per la Comissió de Govern, en sessió celebrada el � de desembre de �987. La notificació de concessió de la llicència està datada l’�� de desembre de �987. Ref: Llicència d’urbanisme. Expt. General núm. 87/87. Destinatari de la notificació de concessió de llicència: Edith Mesa Salinas, en representació de “Hermanitas de los Pobres”. Registre General de l’Ajuntament de Gavà, sortida número 6499 amb data �5 de desembre de �987. El projecte de reforma era signat per l’arquitecte Fernando Bernad Moral.�� Escriptura de compraventa autoritzada pel notari de Barcelona Berta Garcia Prieto amb el número 4.�75 del seu protocol. El nou titular de la finca passà a ser Residencia San Lorenzo, S.L.�� Projecte d’obres majors, amb visat �00060��0�8 del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, segellat el �5-05-�006. Expedient OP 49/�006.�4 Sessió de la Junta de Govern Local, celebrada el �5 de juliol de �006.

Judit Subirachs. Un lamentable exemple de destrucció del patrimoni artístic: la capella de l’Assumpció de Gavà

124

IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies

escultòrics creats per Josep M. Subirachs van ser re-tirats.

Nou anys després de la destrossa, el �015, mentre re-collíem dades i imatges actualitzades per dur a terme la tasca de conservació, catalogació i estudi de l’obra completa de Josep M. Subirachs, descobrirem que la capella havia estat destruïda, desaparició que també desconeixia l’únic supervivent dels seus autors, el pin-tor Josep M. Mejan, que, com els hereus de Joan Ba-rangé i de Josep M. Subirachs, va rebre la notícia amb perplexitat i consternació. Mejan es posà en contacte amb historiadors locals per denunciar la destrucció i el tema va ser tractat en forma d’interpel·lació presentada pel Grup Municipal d’ERC en sessió ordinària celebra-da pel Ple de l’Ajuntament de Gavà.15 El govern va res-pondre que el Catàleg de l’any �000 no incorpora l’antic convent de les germanetes de l’Assumpció i per això no hi havia cap motiu per denegar la llicència d’obres que van demanar els propietaris de la residència d’avis. La regidora representant del Grup Municipal d’ERC també formulà el prec que s’actualitzi el catàleg del patrimoni cultural local per evitar la destrucció d’obres d’art com les de la capella del carrer d’Àngela Roca.16 El repre-sentant del govern municipal es va limitar a lamentar que les obres autoritzades pel consistori l’any �006 ha-guessin destruït part dels elements de valor i manifes-tà que estudiarien el prec d’actualitzar el Pla especial i catàleg del patrimoni cultural local.1�

Es tracta de la destrucció d’un conjunt que, com ja hem assenyalat, fusionava òptimament arquitectura, escul-tura, vitralleria i mobiliari, un exemple únic de la re-novació de l’art sacre de finals de la dècada dels anys seixanta del s. XX.

Estem segurs que moltes poblacions de Catalunya i d’arreu del món voldrien tenir una capella tan origi-nal, un àmbit de recolliment auster però amb elements artístics de tan altíssim nivell, i vetllarien per la con-servació d’un conjunt patrimonial creat per artistes de reconegut prestigi. 18 Lamentablement i incompren-siblement, per ignorància, per menyspreu o per indi-ferència, ni els nous propietaris de l’edifici, ni els ar-quitectes que van signar el projecte de reforma, ni el consistori de Gavà, que va autoritzar la destrucció de la capella, no van saber valorar-la.19

�5 Ple de l’Ajuntament de Gavà. Sessió Ordinària, �5 de febrer de �0�6. Acta núm. �, �a. Convocatòria.�6 La Sra. Marta Jiménez, regidora del Grup Municipal d’ERC, va ser qui plantejà la interpel·lació.�7 El Sr. Miquel-Àngel Díaz, representant del govern, va ser qui respongué la interpel·lació.�8 L’actuació vulnera greument els drets morals d’autor, i en concret el dret a exigir el respecte a la integritat de la seva obra, així com impedir qualsevol deformació, modificació, alteració o atemptat contra ella que pogués perjudicar els seus interessos legítims o menysprear la seva reputació, com estableix l’article �4.4 de la Llei de propietat intel·lectual, actuació que és alhora indemnitzable segons l’article �40 de l’esmentat text legislatiu.�9 A banda de la destrucció patrimonial, cal assenyalar que, atenent les disposicions de l’arquebisbat de Barcelona, es va cometre una altra irregularitat ja que la capella no podia ser traslladada ni podia ser reduïda a usos profans sense l’expressa llicència de l’arquebisbat, és a dir, calia abans dessacralitzar-la. El cardenal arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany, havia signat les esmentades disposicions el �4 de setembre de �978. Segons informació facilitada el �� de gener de �0�6, ni a l’arquebisbat de Barcelona ni al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, de qui depèn actualment Gavà, no consta cap sol·licitud de dessacralització de la capella.