Vacunes, eines clau per a la prevenció - Xplore Health › sites › default › files ›...

JOC DE DEBAT: PLAY DECIDE

Vacunes, eines clau per a la prevenció

DESENVOLUPAT PER:

Thank you for downloading this Decide kit!

Every kit contains all the necessary elements for a group of up to 8 people playing Decide. If youhave more participants, provide each group with a kit.

The kit can be printed on A4 paper or cardboard. For best results, use 160g/m2 paper.

The first 9 pages have borders of different colours, indicating the colour of the paper on which theyshould be printed. There are 4 green, 3 blue, 1 yellow and 2 orange sheets.

The other pages should be printed on white paper or cardboard.

The last 4 pages contain the placemat and the instructions for each participant.

It is important that each participant has a placemat in A3 format.

The instruction card should be printed preferably in colour, although it will work also inblack and white.

Make sure that there are as many placemats and instructions cards as there areparticipants.

Enjoy Decide!

For any question or information, please email: [email protected]

FUND is a project funded by the European Commission (grant agreement SiS-CT-2009-230474). The views and opinionshere expressed do not necessarily reflect those of the European Community and the Community is not liable for any use thatmay be made of the information contained therein.

Preparation.

Print out the PDF’s on coloured paper or light cardboard according to the files’ names.You need the following A4 sheets: yellow (1), orange (2), green (3), blue (3) and white (7).

Cut out the cards.

Print or copy as many placemats and instructions as there are players. Decide works best when played by4 up to 8 people.

Getting started.

From start to finish, decide will take 80 minutes to play.

All players have a ‘placemat’ in front of them. There are different types of cards that will gradually fill upthe placemats.

The facilitator talks the players through the flow of decide using the visual instructions. He or she pointsout the aims of the game.

During the first part of decide, information is gathered and shared. Then the discussion phase follows.

In the third part the players try to formulate a shared group response. Decide ends when the results areuploaded to www.playdecide.eu

Before the first phase starts, the facilitator reminds all players about the conversation guidelines (bottomleft) and hands out the yellow cards.

Anyone can raise a yellow card to pause the discussion in case they feel someone is not respecting theguidelines. When the issue is solved, the discussion resumes.On the top right there is a space for notes and ‘initial thoughts’.

Phase 1. Information

This part of the game will take approximately 30 minutes. All players read the introduction (top-left).

All players read a few storycards, choose one, which is significant for them and put it on the placemat.Each player briefly summarizes their storycard.

All players exchange and read infocards, choose two, which are significant for them and put them on theplacemat. Each player briefly summarizes their infocards.

All players read issuecards, choose two, which are significant for them and put them on the placemat.Each player briefly summarizes their issuecards.

Players can use the white cards at any time to add information and issues if needed.(not all steps are shown, the same procedure is repeated for for story-, info- and issuecards. At the end ofthis phase all types of cards are ont the placemats as shown in in the last image)

Phase 2. Discussion

This part of the game takes approximately another 30 minutes

There are different ways to discuss. You can choose one that fits the character of the group.

There is the ‘Free form’. No restrictions, the discussion flows among the players. Everyone tries to respectthe guidelines (if not the yellow cards can be used).A more structured way to discuss is to ‘talk in rounds’.

To add some dynamic you can make use of the ‘talk money’ on the placemat. Twice during the discussionyou can talk before your turn. Every time it’s going to cost you a ‘coin’.

If the discussion is difficult or it slows down, ‘challengecards’ might loosen things up. The facilitator handsthem out ‘face down’. Players read them and take action.During this phase, players use the cards to sustain their arguments.

They put on the table the cards that back up their contributions, group them and record the discussion bymaking clusters around the themes that reflect the group’s vision.All types of cards can be used to make a cluster. At the end of this phase there should be at least onecluster.

Phase 3. A shared group response

This last part of decide will take approximately 20 minutes. Everybody reads the 4 policy positions.

Based on the conclusions of the cluster(s), all players vote individually in turn on all 4 policies.

Try to look for common ground. Is there a policy position you can all live with? If not, try as a group toformulate your own ‘fifth policy’.

Upload results

The facilitator transfers the results on the voting form using the ‘upload’ function on this websitewww.playdecide.eu

Your results will be added to the results of all other decide-sessions played in Europe.

Targeta d’informació 1Cobertura de vacunació

Amb l'èxit de les vacunes, la severitatde certes malalties ja no es percep.Com a conseqüència, les vacuness'obliden o, fins i tot, es rebutgen, fetque exposa la població a greusrepercussions de salut. Si lacobertura de la població cau, algunesepidèmies poden reaparèixer, comva passar amb la diftèria a Espanya.

Targeta d’informació 2Un gest solidari

La vacunació és un acte desolidaritat que ajuda a lluitar contramalalties i epidèmies a Europa i arreudel món. Les persones no vacunadesposen en perill les que no podenvacunar-se per motius mèdics (perexemple, nens petits, donesembarassades i persones ambimmunodeficiències).

Targeta d’informació 3Qui cobreix els costos?

A Espanya, els costos de lesvacunes bàsiques recomanadesestan coberts per la Seguretat Social.Els costos de les vacunescomplementàries, no incloses en elcalendari de vacunes, no estancoberts.

Targeta d’informació 4Les vacunes ens protegeixen

Les vacunes són la manera mésefectiva de protegir-nos de malaltiesgreus com la diftèria, el tètanus, latos ferina, la poliomielitis, lameningitis, el xarampió i moltesaltres. Gràcies a l'alt percentatge depersones vacunades, la propagaciód'aquestes malalties a Europa haretrocedit molt o ha desaparegut percomplet.

Targeta d’informació 5Hepatitis B

Els adolescents estan especialmentexposats al risc d'infectar-se ambl'hepatitis B (una quarta part de lesinfeccions es produeixen entre els 15i els 25 anys). El virus es transmetprincipalment per via sexual, peròtambé a través de petites ferides.Aquesta malaltia no només causainfeccions agudes, sinó que tambépot derivar en una patologia crònica.La vacunació evita l'aparició de lamalaltia i evita les formes cròniques.

Targeta d’informació 6La vacunació es recomanades de petits

En el cas dels infants espanyols, esrecomana la vacunació contra:hepatitis B, diftèria, tètanus, tosferina, poliomielitis, Haemophilusinfluenzae tipus B, meningococ C,pneumococ, xarampió, rubèola,galteres (parotiditis epidèmica),varicel•la i virus del papil•loma humà.A part, a Catalunya, Ceuta i Melillaes vacuna també contra l'hepatitis A.També es recomanen altres vacunesper a determinats grups d'edat i derisc, com ara la de la grip.

Targeta d’informació 7Virus del papil·loma humà(VPH)

El virus del papil·loma humà (VPH)és una de les infeccions detransmissió sexual més comunes igairebé tots els casos de càncercervical són causats per aquest virus.La vacunació contra el VPHproporciona protecció contra elcàncer en un 70 % dels casos.

Targeta d’informació 8Beneficis i riscos de lesvacunes

No hi ha vacunes exemptes deriscos, però els perills són moltmenors que els d'una malaltianatural. De fet, estan consideradescom un dels fàrmacs més segurs.Les vacunes que actualment estan almercat ja s'han provat amb èxit enmilions d'infants i adults.

Targeta d’informació 9Efectes adversos indesitjats

Igual que passa amb tots elsmedicaments, les vacunes tambépoden produir efectes secundarisocasionals. La majoria dels efectessecundaris, com la inflor,l'enrogiment i les esquerdes al lloc dela injecció, són transitoris idesapareixen en pocs dies. Elsefectes secundaris greus i els danyspermanents són extremament rars.

Targeta d’informació10Varicel·la

La varicel·la és una malaltia viral moltcontagiosa que es transmet depersona a persona i que solcontraure's durant la infància. Enaquesta franja d'edat, la varicel·la ésuna malaltia molesta, perògeneralment benigna. El risc decomplicacions, però, augmentabruscament quan una personaemmalalteix de varicel·la en l'edatadulta. Per tant, és important protegiramb la vacunació tots elsadolescents que no l'hagin contretdurant la infància.

Targeta d’informació11Immunitat de grup

Algunes vacunes, com la de ladiftèria o la del tètanus, no ofereixenprotecció contra la malaltia duranttota la vida. Per garantir unaprotecció permanent, aquestesvacunes s'han de repetirperiòdicament. Altres vacunesrequereixen més dosis per asseguraruna bona cobertura (per exemple, ladel xarampió).

Targeta d’informació12Vacunes i autisme

Fa anys es va publicar a la revistacientífica Lancet un article querelacionava les vacunes i l'autisme.No obstant això, en vint estudis quees van realitzar en sis païsosdiferents on hi van participar desenesde milers de persones no es vatrobar cap associació entre la vacunatriple vírica (xarampió, galteres irubèola) i l'autisme.

Targeta d’informació13Complicacions greus de ladiftèria

L'any 2015 hi va haver un brot dediftèria a Olot que va causar la mortd’un nen de 6 anys que no estavavacunat contra la malaltia. També esvan identificar deu persones queeren portadores de la infecció, vuit deles quals eren nens. Totes elleshavien estat vacunades i havientingut contacte amb el nen de 6 anys.

Targeta d’informació14Mesures preventives

Durant el brot de diftèria a Olot l'any2015, es van identificar 10 personesportadores de la malaltia que no lavan desenvolupar perquè havienestat vacunades. Tot i això, vanhaver de quedar-se a casa durantdeu dies per evitar contagiar lespersones no vacunades.

Targeta d’informació15La higiene és suficient pererradicar les malalties?

Les mesures d'higiene, com rentar-seles mans i utilitzar aigua neta, podenprotegir les persones de malaltiescom la grip i el còlera, però hi hapatògens que es propaguenindependentment d'aquestesmesures higièniques. Si les personesdeixen de vacunar-se, algunspatògens es poden propagarfàcilment, com el virus del xarampió oel de la rubèola.

Targeta d’informació16Reducció de la mortalitat

Les vacunes contra la diftèria, eltètanus, la tos ferina i el xarampiópermeten salvar la vida de 2,5milions d'infants cada any. És una deles intervencions més efectives irendibles de la salut pública.

Targeta d’informació17Protecció al 100 %?

Cap vacuna proporciona unaprotecció del 100 %, però hi haalgunes mesures que permetenaugmentar la protecció, com ara lesvacunes de recordatori. Més del 90% de les persones que van contraureel xarampió a Itàlia l'any 2009 nohavien rebut les dues dosisrecomanades de la vacuna.

Targeta d’informació18Vacunar-se contra la grip

La grip mata centenars de milers depersones cada any. Es recomanaespecialment la vacunació apersones majors de 65 anys, apacients amb diabetis crònica, apersones amb el sistema immunitariafeblit i al personal sanitari. Lavacunació contra la grip s'ha derepetir cada any, ja que el virusresponsable de les epidèmies canviaconstantment.

Targeta d’informació19Viatgers i turistes

Si voleu viatjar a un país determinat,convé conèixer les vacunesrequerides. Hi ha vacunes que sónobligatòries en alguns països.Busqueu el punt d'atenció al viatgermés proper per saber quines són lesvacunes necessàries segons lavostra destinació.http://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/v/vacunacions/vacunacions/

Targeta d’informació20Malalties infantils

Les malalties infantils no s'han desubestimar, ja que poden provocarcomplicacions greus a infants iadults. Per aquest motiu, el calendaride vacunacions que recomanal'Associació Espanyola de Pediatriarecomana per al 2017 vacunar-secontra 15 patògens.

Targeta d’informació21Les vacunes, un motiuextraordinari per a l'optimisme

Una part significativa de l'augment dela nostra esperança de vida, que enmolts països europeus ja arriba amés dels 80 anys, depèn del fet quegairebé tots estiguem vacunats. Lavacunació continua sent actualmentla millor eina de prevenció contracertes malalties infeccioses.

Targeta d’informació22Les vacunes salven vides

Als països pobres, cada dòlar gastaten les tres vacunes bàsiques(xarampió, galteres i rubèola) potgenerar un estalvi de 16 dòlars encostos mèdics directes necessarisper curar aquestes malalties i pal•liarles seves conseqüències. Laimmunització contra 7 infeccions(tuberculosi, poliomielitis, diftèria,tètanus, tos ferina, hepatitis B ixarampió) costa 17 dòlars, una xifrairrisòria en comparació amb el costde qualsevol altra intervenció.

Targeta d’informació23Mort sobtada del lactant

No hi ha cap correlació documentadaentre les vacunes i la síndrome de lamort sobtada del lactant. Lesvacunes s'administren en un momenten què els infants poden patiraquesta síndrome, per la qual cosaés possible que es relacioninerròniament.

Targeta d’informació24Com es desenvolupa unavacuna?

Els fàrmacs que poden convertir-seen vacuna s'han d'analitzar i provaren cèl•lules i animals mitjançantestudis molt costos. Si s'obtenenbons resultats en aquestes proves, lacompanyia farmacèutica demana ales autoritats que aprovin un assaigclínic amb humans. Aquests assajoscomporten molts tràmits i mésproves. Només si els resultats sónpositius i les autoritats aproven lavacuna, l'empresa farmacèutica potcomercialitzar-la.

Targeta d’informació25Malalties erradicades en unapoblació

Encara que sembli que algunesmalalties s'han erradicat en algunspaïsos europeus, en poblacions enquè el nombre de personesvacunades és baix, s'hi produeixenbrots esporàdics que podencomportar complicacions greus i, finsi tot, la mort de les persones que noestiguin protegides.

Targeta d’informació26El tiomersal en les vacunes

El tiomersal és un compost que contémercuri i que s'utilitza per evitar elcreixement bacterià i de fongs alsvials de les vacunes. Tot i això, laquantitat utilitzada és molt petita i nosuposa cap risc per a la salut. Encanvi, en altres situacions, com quanes consumeix peix i marisccontaminat, les persones podenentrar en contacte amb un altrecompost que conté mercuri, que síque és tòxic i que té capacitat peracumular-se a l'organisme.

Targeta d’informació27Alumini a les vacunes? Ladosi és la clau

La petita quantitat d'alumini quecontenen algunes vacunes nosuposa cap risc. Una dosi de vacunaconté 0,5 mg d'alumini, mentre ques'estima que amb el menjar n'ingerim8 mg cada dia sense que això enscausi problemes.

Targeta d’informació28Estudis per investigar larelació entre les vacunes il'autisme

Les vacunes no presenten caprelació amb l'autisme. Aquesta ideaprové d'un estudi (fet en una petitamostra de població) que s'hademostrat que era un frau. Desenesd'estudis metodològicamentcorrectes no han trobat cap relacióentre el fet de vacunar-se i l'autisme.

Targeta d’informació29Vacunes i sistema immunitari

Els nadons i els infants estanexposats a molts gèrmens cada diamentre juguen, mengen i respiren.Aquests gèrmens o les sevesproteïnes actuen com a antígens, ésa dir, activen la resposta immunitària.Els infants estan exposats tots elsdies (2000-6000) a una quantitatd’antígens molt més alta que la ques'aplica a través de les vacunes en elcalendari actual. El sistemaimmunitari dels infants està preparatper tolerar bé les vacunes.

Targeta d’informació30Quan és millor vacunar?

Cada dosi d'una vacuna es programaal calendari seguint dos criteris: 1)que la maduresa del sistemaimmunitari de l'infant li permetireaccionar adequadament a lavacuna i 2) que alhora li permetiestar protegit al més aviat possible.

Targeta d’informació31La verola, la primera malaltiaerradicada gràcies a lavacunació

"L‘any 1980, l’Organització Mundialde la Salut (OMS) va anunciar ques’havia erradicat la verola a tot elmón, gràcies a una campanya devacunació coordinada globalment.Així es va posar fi a una malaltia quematava el 35 % dels malalts icausava ceguera i diverses cicatriusals supervivents."

Targeta d’informació32Quina incidència tindria elxarampió si ja no ensvacunéssim?

Abans que la vacuna del xarampiós'introduís l'any 1963, cada dos o tresanys es registraven importantsepidèmies que arribaven a causar alvoltant de 2,6 milions de morts l'any.Des de llavors, aquesta xifra ha anatdisminuint i el 2016 hi va haver89.780 morts per xarampió a tot elmón. Per primera vegada, la xifra erainferior a 100.000 morts l'any. Si esdeixés de vacunar contra aquestamalaltia, es podria tornar al contextanterior.

Targeta d’informació33Vacunes i infecció natural

Les vacunes estimulen el sistemaimmunitari, provoquen una respostasimilar però menys intensa a la queproduiria una infecció natural i evitenla malaltia i les seves complicacionsen la majoria dels casos.

Targeta de tema 1Les vacunes haurien de serobligatòries?

L'OMS preveu erradicar el xarampióa Europa mitjançant una campanyade vacunació infantil. Això només espot aconseguir si el 95 % de lapoblació està vacunada amb duesdosis. A Espanya, aquestpercentatge era del 95,2 % l'any2010 en el cas de la primera dosi,però disminuïa al 91,8 % en el cas dela segona dosi.

Targeta de tema 2Efectes secundaris i llibertatd'elecció

Els efectes secundaris de la vacunatriple vírica (xarampió, rubèola iparotiditis) són lleus i de curtadurada. Només en un cas de cadamilió es pot produir una encefalitis.No obstant això, aquesta és unaprobabilitat mil vegades més baixaque la de patir encefalitis a causa delxarampió si es contrau quan nos'està vacunat. És just que el ciutadàtingui llibertat per escollir?

Targeta de tema 3Avantatges socials ieconòmics

L'erradiació d'algunes malaltiesinfeccioses comporta molts beneficissocials i econòmics. D'una bandaevita el sofriment i les complicacionsque patirien els pacients, mentre quede l'altra, estalvia els costos de salutde les epidèmies (estadeshospitalàries, visites mèdiques, plansantiepidèmics, etc.). Qui hauria defer-se càrrec dels costos de totes lesvacunes?

Targeta de tema 4Quan es recomana unavacuna?

Només es recomana la vacunació siels beneficis que ofereix sónsuperiors en relació amb els riscos iels efectes secundaris. Tan aviatcom es disposa d'una nova vacuna,l'Agència Espanyola de Medicamentsi Productes Sanitaris (AEMPS) ol'Agència Europea del Medicamentpresenten una anàlisi completa i esdecideix si cal incloure-la al calendaride vacunació. Com es podriainformar millor dels criteris perincloure noves vacunes al calendari?

Targeta de tema 5Vacunes i solidaritat

La vacunació confereix protecciócontra malalties contagioses, alhoraque es protegeix als qui ensenvolten. Això representa un acte desolidaritat en la lluita contra lesmalalties i epidèmies en l'àmbitnacional i mundial. Les persones queno estan vacunades aprofiten laimmunitat col•lectiva que proporcionala població vacunada sense assumirels efectes secundaris de lesvacunes, que en la gran majoria decasos són lleus. Creus que és just?

Targeta de tema 6Vacunar: estalvi o cost?

Per cada dòlar gastat en la vacunacontra la diftèria, el tètanus i la tosferina, se'n van estalviar 24 peltractament d'aquestes malalties. I percada dòlar gastat en la vacuna triplevírica, se n'estalvien 21 dels costosdirectes que generarien elstractaments mèdics. És just que laSeguretat Social cobreixi els costosincorreguts pels "no vacunats"?

Targeta de tema 7Elecció dels pares

Basant-se en les recomanacions i enels consells del personal assistencial,els pares decideixen si volen vacunarels seus fills i quines vacunes elsvolen administrar. La majoria de lesvacunes d'administren durant elsprimers anys de vida. És correcteque els pares decideixin sobre lasalut dels seus fills i, indirectament,sobre la salut de la comunitat? Hohauria de fer l'estat?

Targeta de tema 8Xarampió i autisme

Fins al febrer de 2009, la justícianord-americana ja havia rebutjat lademanda de compensació a tresfamílies que denunciaven que elsseus fills havien desenvolupatautisme després de l'administració dela vacuna triple vírica (xarampió,rubèola i parotiditis). Un dels motiusque s'assenyalaven era la mancad'evidència científica per donarsuport a aquesta queixa. Com podemevitar situacions similars?

Targeta de tema 9T'han vacunat de l'hepatitisB?

S'estima que l'any 2015 van morir887.000 persones al món a causa delvirus de l'hepatitis B. A Espanya esdeclaren al voltant de 800 novesinfeccions cada any. Aquestespersones poden infectar-ne d'altres alllarg de la seva vida i alhora estanexposades al risc de complicacionsgreus. El grup d'edat de 25 a 44 anysés el que presenta una major taxa denoves infeccions, seguit pel grup de15 a 24 anys. Saps si t'han vacunatd'aquesta malaltia?

Targeta de tema 10Quines són les fontsd'informació més segures?

Els mitjans de comunicació sovintdestaquen els efectes secundaris deles vacunes en lloc dels beneficis.També a Internet de vegades és mésfàcil trobar informació en contra deles vacunes que a favor i hi hainformacions contradictòries sobreaquesta temàtica. Qui té raó? On empuc informar?

Targeta de tema 11Vacunació i privacitat

S'han donat casos, en l'àmbitinternacional, en què les universitatshan obligat els estudiants a mostrarel carnet de vacunació. Si no estavenvacunats adequadament, no podienaccedir a determinats cursos. És justpreservar la privacitat en aquestscasos? Quines són les possiblesconseqüències?

Targeta de tema 12Poliomielitis i viatges

El 1988, la poliomielitis estavapresent a 125 països; l'any 2000, através de campanyes de vacunació,era endèmica en 30 països. L'últimcas a Europa es va detectar el 26 denovembre de 1998. Hi hauria d'haverun control sistemàtic de salut, com sifos un document d'identitat, per a lespersones que provenen de regionson la malaltia és endèmica?

Targeta de tema 13Les vacunes tenen un cost

Les vacunes són costoses, no totesprotegeixen al 100 % i certesmalalties ja no són endèmiques alnostre país. És just que el sistema desalut pública assumeixi aquestscostos? Val la pena assumir aquestadespesa?

Targeta de tema 14Costos per als països en viesde desenvolupament

A la dècada de 1990, les vacunesbàsiques d'un nadó per a latuberculosi, la poliomielitis, la diftèria,el tètanus, la tos ferina i la rubèolacostaven aproximadament un dòlar.Noves campanyes de vacunacióajuden a protegir les poblacionstambé contra l'hepatitis B ol'Haemophilus, però aquestesvacunes costen al voltant dels 10dòlars. Als països amb pocsingressos, el finançament es facomplicat. Quines responsabilitatstenen els països rics?

Targeta de tema 15Vacuna contra el virus delpapil·loma humà

Recentment s'ha desenvolupat unavacuna contra el virus del papil·lomahumà, el qual és responsabled'alguns càncers cervicals, i ja esrecomana administrar-la a noiesmenors de 15 anys. Tot i això, enuna quarta part dels tumors hi hapresent un altre tipus de virus delVHP que actualment no està cobertper la vacuna. Vacunaries la tevafilla?

Targeta de tema 16Virus de la grip H1N1

En la campanya de vacunació delvirus de la grip H1N1 es va insistir enla seva possible perillositat ivirulència, però finalment no va seraixí. El risc associat a un nou virus ésdifícil d'avaluar i mai no pot ser unacertesa. Et van vacunar contra elvirus H1N1? Et vacunaràs en el futursi sorgeix un nou virus de la grip quesembli més perillós?

Targeta de tema 17Les vacunes també són unnegoci

Les empreses farmacèutiques sónles úniques que poden assumir elscostos (immensos i arriscats) i eltemps que comporta desenvoluparvacunes noves (mínim 14 anys).Tanmateix, si ho aconsegueixen, lacomercialització d'una vacuna és unmonopoli potent i una fontd'ingressos immensa.

Targeta de tema 18Polítiques sanitàries ivacunació

Molts governs permeten a lesfamílies decidir si vacunen els seusfills. La vacunació té detractors,especialment en certs col•lectiusreligiosos o que practiquen diversesformes de medicina alternativa.Actualment, aquesta oposiciócontinua plantejant qüestionsètiques, especialment quan elnombre de persones no vacunadesamenaça de perjudicar la població,especialment les persones que no espoden vacunar. Com es podriaabordar aquesta situació?

Regles: Targeta groga!

Usa la targeta groga perajudar el grup a atenir-se ales regles. Treu-la si pensesque s’està trencant algunaregla o si no entens què estàpassant.

















Targeta de desafiament

Podem justificar la inversióde diners en aquestainvestigació atesa ladesigualtat entrel’assistència sanitària aEuropa i als països en via dedesenvolupament?


Penses que les necessitatshumanes són mésimportants que lesnecessitats dels que notenen veu


«Hauríem de maximitzar lavida humana i seguir tots elscamins de la investigació perajudar els malalts.»

Estàs d’acord amb aquestaafirmació?


Agafa una targeta de cas ielegeix-ne una amb un puntde vista diferent al teu.Explica al grup en quès’assembla i en què esdiferencia el punt de vistadel personatge del teu.


Esbrina què en pensa lapersona que està a la tevadreta.Troba un argument perdonar suport a la sevaopinió.


Esbrina què en pensa lapersona que està a la tevaesquerra.Juga a ser l’advocat deldiable, discrepa de la sevaopinió.


Escull un personatge d’unatargeta de cas que tingui unpunt de vista diferent del teu.Igual que el personatge,explica breument al grup lateva opinió sobre el queesteu debatent.


Digues al grup qui creus quipaga (quant a recursos oconseqüències), i de quinamanera.


Explica breument als teuscompanys quin penses queserà l’efecte en generacionsfutures.


Què creus que diran elsmitjans de comunicació detot això?


Implica això algun risc?Pensa-hi, digues-ho al grup ipregunta a dos/duescompanys/es si se’ls ocorrealgun altre.


Imagina què dirien els teusavis sobre aquest tema!Comparteix-ho amb el grup.


El grup està “sent educat”,sense tocar temes “tabú”enrelació amb aquest tema? Siés així, digues “No parlaremde...” i comença la conversa.


Té això algun impacte en lanaturalesa? Digues al grupquè en penses.


Explica les teves opinionssobre el tema que encara nohagis expressat a la resta delgrup.


Tria una targeta de cas.Presenta al grup les tevesopinions sobre el tema comsi fossis el personatge de lahistòria.

Targeta de cas 1L'Esteve és autista

A l'edat de dos anys, el pediatre vadiagnosticar un trastorn de l'espectreautista al nostre fill Esteve. Vamdetectar els primers símptomes desprésde la segona vacunació. Estavairritable, no sostenia la nostra mirada,no li agradava que l'agaféssim enbraços i vivia com si estigués sol. AInternet, vam llegir un article a larevista mèdica Lancet que relacionaval'autisme amb les vacunes. El pediatreens va explicar que aquell article va serretirat per frau i molts estudisposteriors van negar la relació entre lavacunació i l'autisme. El pediatretambé ens va dir que el període en quèes diagnostica aquesta malaltia és elmateix en què els nens són vacunats,de manera que hi ha qui creuerròniament que hi ha un vincle entretots dos fets. Ho hem entès, peròsempre ens quedarà el dubte.

Targeta de cas 2Cal vacunar tothom sempre?

La Noemí va néixer prematuramentdos mesos abans de temps i va passarset setmanes en una incubadora al'hospital. Per a la nostra família va serun moment molt difícil, durant el qualella va patir diverses infeccions i vaestar en perill de mort. Després derebre l'alta, també ha estat malaltamoltes vegades. El pediatre ens vaenviar el pla de vacunació, però ensresistim a acceptar-lo. Tenim laimpressió que la salut de la nostra fillaés fràgil, creiem que injectar al costantes substàncies no naturals alhorapodria afeblir encara més el seusistema immunitari. A més, lesmalalties infantils són lleus i pocperilloses.

Targeta de cas 3Vacunació i privacitat

A la universitat en què fa uns mesosque estudio s'ha declarat un brot dexarampió. Al principi només hi haviaalguns casos aïllats, però l'epidèmias'ha estès i ara hi ha moltes personesmalaltes i algunes han estathospitalitzades. Les complicacions delxarampió a l'edat adulta poden sergreus, de manera que les autoritats vandecidir que, per assistir als cursos,s'havia de presentar el carnet devacunes o demostrar que ja s'haviacontret el xarampió. Com que lesvacunes no són obligatòries, crec queles institucions no haurien d'envair lanostra privacitat d'aquesta manera.

Targeta blanca Targeta blanca Targeta blanca

Targeta de cas 4Vacunació i mort

"El meu fill Francesc era un noianimat, intel·ligent i curiós que sempretenia un bon estat de salut. Fa dosanys, de sobte, va morir a l'edat de 12anys en un campament d'estiu a causad'una meningitis. Durant les vacances,un altre noi també va emmalaltir demeningitis, però sense mésconseqüències. Tots els joves delscampaments van rebre una dosipreventiva d'antibiòtics. A l'hospitalens van dir que hi ha una vacunacontra el patogen que va matar elnostre fill. A més de l'immens dolorper la pèrdua del meu fill, encara em famés mal pensar que, si hagués estatvacunat, encara estaria viu."

Targeta de cas 5Vacunació antigripal

Em vaig mostrar reticent a acceptar lavacuna contra la grip quan el nostremetge de família ens la va oferir tambéaquest any. Des que ens vam jubilar, elmeu marit ha desenvolupatinsuficiència cardíaca i ens hemvacunat tots els anys, però l'any passatvam contraure la grip tot i estarvacunats. Aquest any, el nostre metgeens va tornar a oferir la vacuna i, comque va insistir molt, vam acceptarvacunar-nos. Ens va explicar que elvirus d'aquest any era similar al virusque havia causat l'epidèmia de gripespanyola a principis del segle passat,però l'epidèmia tan espantosa no s'haacabat produint i ni el meu marit ni joens hem posat malalts. Tenim laimpressió que la vacunació és unapràctica inútil i costosa, que respon albenefici d'empreses farmacèutiques.

Targeta de cas 6Vacunació i efectes adversos

Vam tenir el nostre tercer fill,l'Andreu, i era un bebè bonic, somrienti viu. El pediatre ens va oferirvacunar-lo i, com que ja estàveminformats perquè també havíem hagutde vacunar els altres fills, vam estar-hid'acord i vam seguir el calendari devacunació. Estàvem tranquils i vamassistir a la primera visita, peròimmediatament després de vacunar-lo,l'Andreu es va desmaiar i va patir unxoc anafilàctic. El pediatre ens vaexplicar que és una reacció al·lèrgicamolt greu als components de la vacunai que és extremament infreqüent.Després d'uns quants dies d'hospital,l'Andreu ha tornat a casa, però no haestat una situació gens fàcil. Nopensàvem que vacunar fos una pràcticatan arriscada i des d'aleshores som unamica escèptics amb les vacunes.


Targeta de cas 7Vacunació i exclusió

En Ferran té un limfoma, un tumor deles cèl·lules immunitàries, per la qualcosa no ha estat possible aplicar-litotes les vacunes recomanades. Desque va a l'escola, estem moltpreocupats i preferim no deixar-loparticipar en campaments d'estiu,camps esportius ni festes. La nostrapreocupació s'ha agreujat després d'unadiscussió amb altres mares i pares quesón contraris a les vacunes.Argumenten que moltes vacunes sóninútils perquè les malalties de quèprotegeixen ja no existeixen. Desprésde la meva discussió amb ells, ja noconviden en Ferran a casa dels seusamics.

Targeta de cas 8Desconfiança en la vacunació

Ara ja fa molts anys, el meu germàJaume va desenvolupar una encefalitisque li va deixar greus seqüeles desprésde rebre la vacuna contra lapoliomielitis. En Jaume ara pateix unretard mental, viu en una instituciótutelada i treballa en un entorn protegit,perquè després de la mort dels meuspares no ha pogut viure de maneraindependent. En néixer el meu primerfill em vaig sentir molt preocupat, peròel pediatre ens va explicar que lesvacunes ara han canviat, que els seusefectes secundaris greus sónextremament rars i que algunesmalalties poden desaparèixer només sitots ens vacunem. Tot i això, continuotenint por.

Targeta de cas 9L'efectivitat de les vacunes

Vaig vacunar la meva filla seguint elcalendari de vacunes proposat per lameva pediatra, però en l'adolescènciava contraure la tos ferina, una malaltiaper a la qual havia estat vacunada.Durant nits senceres va tossir i vatrobar-se molt malament. La pediatraafirma que la vacuna no protegeix alcent per cent i que per això és possiblecontraure la malaltia, fins i tot quann'has rebut la vacuna. Tenint encompte els costos de les vacunes per alsistema de salut, crec que noméss'haurien de recomanar les vacunes queprotegeixin al cent per cent.


Targeta de cas 10Poliomielitis

A la consulta del pediatre he llegit unfulletó editat per l'OrganitzacióMundial de la Salut. L'any 1998, unmiler d'infants patien paràlisi a causadel virus de la poliomielitis cada dia.La majoria d'ells vivien als països méspobres. Després de les campanyesmundials de vacunació, l'any 2000només 30 infants patien paràlisidiàriament a causa de la poliomielitis.En vacunar ael meu fill, em vaig sentirpart d'un projecte. Ho feia per ell, pelsseus germans i per tots els infants,especialment els més desafavorits.


Nom del grup de targetes:

A quines conclusions et porta aquest grup?

Targetes en aquest grup:

Targetad’informació

Targeta detema

Targeta decas

Targetablanca





Targeta detema

Targeta decas

Targetablanca





Targeta detema

Targeta decas

Targetablanca

Posicions teòriques: Vacunes, eines clau per a la prevenció

Posicions teòriques

1L'Estat estableix un calendari obligatori de vacunacióper a tothom. Les vacunes que s'hi inclouen sóngratuïtes i s'imposen sancions a les persones queopten per no vacunar-se i per no vacunar els seus fills.

2L'Estat imposa només unes quantes vacunes d'acordamb un programa de vacunació obligatori. Tambés'estableix un calendari opcional amb aquellesvacunes que es consideren menys prioritàries. Lesvacunes incloses al calendari són gratuïtes i nos'imposen sancions a les persones que no segueixenel calendari de vacunació obligatori.

3L'Estat assumeix la tasca de recomanar algunesvacunes. No obliga els seus ciutadans, sinó que elspermet triar de manera responsable proporcionant-losla informació necessària i cobrint els costos.

4Seguint el principi de llibertat d'elecció, l'Estat nointervé en qüestions relacionades amb la vacunació. Elciutadà ha de ser qui s'informi (per exemple, a travésdel seu metge) i decideixi si vol vacunar-se i contraquines malalties vol fer-ho. L'estat no cobreix el costde les vacunes.

Suport

Acceptable

No acceptable

Abstencio

1 2 3 4

+ + +

+ +

+

-

- -

- - -

Posicions teòriques: Vacunes, eines clau per a la prevenció


1.....................................................................................

.....................................................................................

.....................................................................................

.....................................................................................

2.....................................................................................

.....................................................................................

.....................................................................................

.....................................................................................

3.....................................................................................

.....................................................................................

.....................................................................................

.....................................................................................

4.....................................................................................

.....................................................................................

.....................................................................................

.....................................................................................

Suport

Acceptable

No acceptable

Abstencio

1 2 3 4

+ + +

+ +

+

-

- -

- - -

Vacunes, eines clau per a laprevencióLes vacunes protegeixen la nostra salut i la dels nostres fills, i el seu descobriment continua sent undels majors avenços de la medicina. Tanmateix, encara que siguin segures i eficaces, les vacunes nosón infal·libles i poden comportar alguns efectes secundaris en casos poc freqüents. No obstant això,els seus beneficis són molt més grans que els riscos i que els perills que afrontem quan patim lamalaltia per a la qual no hem estat vacunats.

Avui dia, la vacunació és una pràctica habitual de les famílies per protegir els seus fills i filles demalalties infeccioses que poden ser potencialment molt perilloses.

En alguns països, les vacunes més importants són obligatòries. A l'Estat espanyol, hi ha llibertatd'elecció, la decisió depèn de cada ciutadà i es confia en la seva responsabilitat. Creus que lanormativa hauria de ser diferent per garantir la salut pública al nostre país?

Aquest joc ha estat actualitzat i adaptat pel Living Lab de Salut, en el marc del programa educatiuXplore Health, impulsat conjuntament per IrsiCaixa i l'Obra Social "la Caixa". Podeu trobar elPlayDecide original,que va ser desenvolupat en italià per la Università della Svizzera Italiana, enaquest enllaç: http://www.playdecide.eu/play/topics/vaccine-safety-vaccine-benefits-0.html


1. L'Estat estableix un calendari obligatori de vacunació per a tothom. Les vacunes que s'hiinclouen són gratuïtes i s'imposen sancions a les persones que opten per no vacunar-se i perno vacunar els seus fills.

2. L'Estat imposa només unes quantes vacunes d'acord amb un programa de vacunació obligatori.També s'estableix un calendari opcional amb aquelles vacunes que es consideren menysprioritàries. Les vacunes incloses al calendari són gratuïtes i no s'imposen sancions a lespersones que no segueixen el calendari de vacunació obligatori.

3. L'Estat assumeix la tasca de recomanar algunes vacunes. No obliga els seus ciutadans, sinóque els permet triar de manera responsable proporcionant-los la informació necessària i cobrintels costos.

4. Seguint el principi de llibertat d'elecció, l'Estat no intervé en qüestions relacionades amb lavacunació. El ciutadà ha de ser qui s'informi (per exemple, a través del seu metge) i decideixi sivol vacunar-se i contra quines malalties vol fer-ho. L'estat no cobreix el cost de les vacunes.

Objectius del joc

• Especifiqueu clarament quines són les vostres opinions.• Esforceu-vos a arribar a una visió de grup.• Feu que la vostra veu s’escolti a Europa.• Divertiu-vos debatint!

Targeta de cas Targeta d’informació Targeta d’informació Primeres reflexionsEscriviu aquí les vostres primeresreflexions; useu les targetesblanques per afegir-hi temes iinformació.

.........................................................

.........................................................

.........................................................

.........................................................

.........................................................

.........................................................

.........................................................

.........................................................

.........................................................

Targeta de tema Targeta de tema Targeta de desafiament

InstruccionsTeniu dret a parlar,però expresseu la vostra opinió sense ser insistent.

Valoreu les vostres pròpies experiències a la vida.

Respecteu el torn de paraula de les altres persones i deixeu que acabin de parlar abans de parlar vosaltres.

Gaudiu de la diversitat d’opinions.Accepteu les actituds de sorpresa o confusió entre els participants com asenyal que heu introduït pensaments i sentiments nous.

Cerqueu un punt en comú.«Però» tingueu en compte la disparitat d’opinions i «també» les opinionssemblants.

Tres passos

1. Informacio Especifiqueu el vostre punt de vistapersonal i seleccioneu les cartes queconsidereu més importants. Col·loqueules targetes al tauler i llegiu-les en veualta a la resta de jugadors.

± 30 MIN.

2. DebatComenceu el debat amb els altresjugadors i seleccioneu un o més temescomplementaris que considereu mésrellevants. Tothom han de poderexpressar la seva opinió. Col·loqueules targetes sobre la taula per poderexposar les vostres opinions sobrecada tema.

± 30 MIN.

3. Posada en comú de les opinionsdel grup Deixeu constància dels temes itargetes triades pel grup. Podeu com agrup trobar una posició teòrica comunaque reflecteixi el punt de vista delgrup? Podeu formular, si voleu, mésd’una posició teòrica comuna.

± 20 MIN.

. . . més un

4. Accio Entreu a www.playdecide.eu i:- Introduïu els resultats del vostre grup a la base de dades de Decide.- Consulteu les opinions sobre el mateix tema a d’altres païsoseuropeus..- Llegiu més sobre el tema tractat.- Baixeu-vos de la pàgina web un altre joc per jugar amb els vostresamics o companys.- Descobriu com podeu canviar les coses després de jugar ambDecide.

2

ADAPTACIÓ I ACTUALITZACIÓ D’AQUEST JOC: Rosina Malagrida i Josep Carreras AUTOR DEL JOC ORIGINAL: Università della Svizzera italiana DATA: 23 d’abril de 2018

DESENVOLUPAT PER:

Date post:	04-Jul-2020
Category:	Documents
Upload:	others
View:	0 times
Download:	0 times

Vacunes, eines clau per a la prevenció - Xplore Health › sites › default › files ›...

Documents