22-12-2005 * La Comarca d'Olot * 1 - Bibgirona.cat

22-12-2005 * La Comarca d'Olot * 1

* La Comarca d'Olot * Núm. 13262


OPINIÓ EDITORIAL

Bon NadalBon Nadal i feliç any nou. Aquests desigs, que tradicionalment esdevenen la fórmula de saluta-ció d’aquestes diades properes al Nadal i del final d’any, tots voldríem que fossin, realment, un fet consolidat. Durant segles, les festes de Nadal s’han convertit en unes diades on es pretén que el món sencer reconsideri les actituds i els comportaments i mostri aquella sensibilitat per la justícia i la pau que els homes necessitem per a conviure. Cada any fem una reflexió sobre aquests principis i cada any ens comprometem interiorment a ser millors que l’any anterior. Aquesta promesa que, a nivell particular, som conscients que no complim, tampoc es compleix a nivell dels estats. Formalment existeixen poques situacions bèl·liques al món. Els pobles ni tan sols es declaren la guerra com es feia abans. Però la situació de confrontació entre els pobles i entre les diverses societats és evident.

L’alliberació de l’esclau va ser un dels principis de la doctrina de l’enviat per Déu. Alliberar l’ànima del pecat i a l’individu de l’esclavatge dels altres va ser el fonament de la religió que va predicar el Messies. Evidentment, ben poc cas se li ha fet. Després de dos mil anys, la situació no ha canviat. L’esclavatge dels homes i les dones per part d’altres homes i dones és un fet inqüestionable. L’abús dels nens i nenes i l’ús sexual de joves és un fet del qual tots tenim coneixement i encara ens permetem fer broma amb les campanyes turístiques que tenen per objectiu l’explotació sexual dels menors. El vint-i-cinc per cent dels infants del món són invisibles. És a dir, no tenen cap document que acrediti la seva existència i, per tant, tampoc poden participar dels drets que el món civilitzat considera que han de tenir. Entenem per drets bàsics tenir coberta l’alimentació, la sanitat i l’educació.

Bon Nadal no és res més que una expressió que ha perdut el seu significat. Per a la majoria de ciutadans, aquests dies es convertiran en unes jornades festives que són aprofitades pels experts en economia per tal de fer-nos dilapidar la paga extra. Nadal podria ser, però no ho és, una diada de reflexió. La nostra societat necessita aquella treva de Déu que a l’edat mitjana es va establir per tal de fer reflexionar sobre les situacions bèl·liques. Catalunya travessa mo-ments difícils, d’enfrontament amb la resta d’Espanya. Tenim un Estatut sotmès a la pressió dels polítics, un Estatut que perilla i que possiblement sigui retornat al poble català, perquè allò que volen fer amb ell no s’assemblarà en res amb l’Estatut que va votar el 90% del Parlament de Catalunya. Després d’aquest obsequi nadalenc, encara haurem de somriure i continuar dient: Bones festes!

Estampes olotines (IV): onada de fred siberià a la plaça del Dr. Fàbregas.

Nadal: construïm un món per a totsCada any, quan s’acosta Nadal, em sento incòmode i em pregunto com s’ho faria avui Crist per venir al nostre món del benestar. I com que estic segur que ve, on el puc trobar.Desitjaria apropar-me una mica a aquell primer Nadal i copsar el missatge que ens dóna. Jesús va néixer enmig de la indiferència total —fora l’interès dels pastors, que no comptaven per a res—, i això tant per part del poble com de les autoritats político-religioses. «Vingué enmig dels seus i els seus no l’acolliren» (Jo, 1, 11). Però ell sí que va acollir els més pobres: els pastors, i els estrangers: els mags. Per això, el que més m’hi ajuda és el lema de Nadal de Càritas: «Construïm un espai comú. Un futur per a tothom».El Nadal és una mirada al passat: recordem i celebrem 2005 anys del naixement de Crist; una mirada al present: quin món oferim avui a Crist, que neix cada dia en cada criatura; i una mirada al futur: on ens porta el moment present, quin món donarem als que vinguin després?Tots estem preocupats pel futur: l’ecologia, la sosteni-bilitat, la immigració, el terrorisme, la inseguretat en el treball, etc. El món se’ns ha fet petit, ens assabentem dels fets que passen al seu mateix moment, la facilitat de viatjar posa al nostre abast tots els racons del món. El món és com una casa en la qual nosaltres vivim al primer pis, amb totes les comoditats, i una gran majoria viu amuntegada a baix, sense l’indispensable per a viure dignament, sense llum i sense aigua; i com que saben i veuen com vivim, proven de pujar al nostre pis. L’única resposta que els donem és que no hi ha lloc per a tots, i que no facin soroll i no molestin, i així no arreglarem res. Només ens queda una solució: arreglar la casa, redistribuir els llocs i les coses perquè hi puguem cabre tots. És clar que nosaltres haurem de renunciar a alguna comoditat en bé de tots i això és el que no volem fer.Hem pogut constatar a la nostra ciutat, en pocs anys, el fenomen de la immigració i els seus efectes, amb tots els problemes que comporta, i que no tots són negatius, i també els fets ocorreguts darrerament a França. Ens consolem dient que allà els tenien marginats, i per això es van revoltar, però que això aquí no pot passar. No ens enganyem. La vinguda d’immigrants, amb fronteres o sense, mentre el món estigui estructurat així, és impos-sible de parar, i els pedaços només prolonguen la durada del vestit. Cal un vestit nou.Càritas ens proposa una resposta que té molt a veure amb el Nadal: l’acolliment de les persones com a primer pas i la construcció d’un espai comú, on ens hi podem trobar bé tots. Només així farem possible un futur per a tots. Mentre hi hagi persones que se sentin excloses i sense futur, a la vegada que estarem molt lluny del Regne de Déu que va predicar Jesús i que nosaltres volem fer créixer, no farem un món en pau i harmonia.I si volem fer del món un espai comú, comencem per casa nostra. Ja sabem que no és fàcil: que si tenim cultures diferents, que si la convivència és difícil, que si no es volen integrar, etc. Però algú ha de fer uns primers passos. Si no sabem com fer-ho, almenys donem suport a Càritas i a les entitats que fa temps hi treballen. A mi em sembla que aquest és el missatge del Nadal i que ens acosta més al Jesús del pessebre i els pastors.

Lluís Solàrector de Sant Esteve d’Olot

Aquest setmanari no es fa responsable de les opinions expressadespels autors dels articles ni del contingut de la publicitat.

Amb el suport de la:

LA COMARCA D’OLOTDirector: Antoni Garrido / Edita: Edicions el Bassegoda, SLRedacció, Administració i Publicitat:Plaça del Mig, 2, local 406 - Tel. 972 274 797 - 972 267 467 - 678 60 47 30 - Fax 972 263 605Web: http://www.la-comarca.comadreça electrònica: [email protected]: Impremta Delta / Composició: EdibasaControl: OJD / Membre ACPC Dip. Legal: GI-31-

1979

Núm. 1326 - 22 de desembre de 2005

FLAIX


CLAR I CATALÀ

Per un futur amb futurAra que ja ens trobem en unes festes terriblement consumistes i paganitzades, malgrat que se se-gueixi fent servir la tradició catòli-ca com a esquer publicitari, seria adient parlar de salaris. Doncs bé, seria il·lustratiu recordar que el passat mes de novembre, en el darrer congrés del partit socia-lista francès, es va aprovar una moció que proposava un salari mínim europeu de 1.500 euros. Aquesta proposta socioeconò-mica, que ha passat molt des-apercebuda a casa nostra –aquí ens tenen intoxicats amb les benaurances neoliberals de la London School of Economics– és molt aprofitable i oportuna en el marc d’unes festes nadalenques, en què el veritable rei mag és la targeta de crèdit, i dintre de la polèmica de la precarietat laboral autòctona i del fenomen dels anomenats mileuristes (jo-ves universitaris preparats que no poden aspirar a cobrar més de 1.000 euros mensuals) per reflexionar acuradament sobre la desestructuració de la nostra societat. La xifra dels 1.500 euros és –hau-ria de ser– un punt de referència, en l’horitzó d’un futur amb futur, en el marc d’una veritable demo-cràcia europea sense «decala-ges» socials. Malauradament, a Catalunya, l’any 2005, aquest import de 1.500 euros indica, amb pèls i senyals, que la nostra democràcia es troba empanta-negada i és força artificial. Ara i aquí, sembla que ens hem oblidat, potser ens han fet oblidar, dos principis/conceptes bàsics per al bon funcionament d’una comunitat humana moderna: la redistribució de la riquesa i la cohesió social.En definitiva, que si continuem per aquest camí, quan s’acabi el miratge de la construcció, podem tenir un ensurt molt greu.

Josep M. Loste i Romero

Boicot: fem-lo també! La veritat és que he quedat tristament sorprès en veure que Alcampo permet de manera oberta un boicot al cava català. Un no vol anar més enllà ni fer-hi castells, però hem de recordar que Alcampo és la subsidiària espanyola d’Auchan, la cadena de supermercats francesa a la qual fins ara anava a comprar-hi gambes per Nadal... A vegades penso que la ma-duresa dels espanyols deixa molt a desitjar. Potser a les Castelles encara no han paït que Madrid no va poder tenir unes Olimpíades (quin greu!). No voldria pas ser repetitiu dient la frase que si tots hi posem el gra de sorra tot canviaria, però després dels últims esdeveniments liderats pels neofexistes del PP i la COPE crec que hauríem d’actuar com a afectats. Jo, l’altre dia, quan vaig anar a comprar vi, per 50 cèntims més d’euro vaig pensar: «Ep tu; vi de Xile, terra volcànica, bon merlot!» A més, vaig pensar en el trist passat que va tenir el país andí i vaig dir-me, a mi mateix: «És clar que sí; hem d’ajudar aquest país». Quan vaig anar a comprar taronges, vaig veure que les italianes eren igual de bones i més barates que les de València, comunitat governada per peperos i blaveros. A l’hora de comprar olives vaig anar a un supermercat alemany que tenen olives gregues. Per tant, ja no compro les de Jaén. Ho sento. Abans, les mantegades no em deien res. Ara, davant del nas, tinc un panetone, d’aquells d’Imperia, que és per llepar-s’hi els dits. Del pressupost de Nadal destinaré una gran part a cava. I quan la butxaca comenci a estar gastada potser compraré vins menys cars, encara que tinguin gust de mata-rates. No volia acabar en aquest extrem i sempre sóc partidari de donar oportu-nitats, però ara el meu patriotisme ha dit prou. Quan compri verdura miraré que no vinguin de la Huerta Murciana. D’hivernacles també els tenen a Holanda, d’on en arriba amb el mateix preu i, a sobre, són més tolerants i liberals que a les Espanyes. Faré el sacrifici, però per mi no és un gran què. Han volgut acabar així. Jo no sóc culpable que a les Espanyes tinguin un cer t complex.

Carles Plana

Contramanifestació a TremoledaSi bé a casa meva encara no ha arribat El Croscat, la revista que anualment ens arriba als santapa-uencs en aquestes dates, sí que per mitja de coneguts he pogut veure, a la penúltima pàgina, una nova secció d’opinió on «Tremoleda es manifesta». En primer lloc, vull dei-xar constància de la meva sorpresa en llegir un article d’opinió signat per Tremoleda, que està redactat amb un to que pretén ser objectiu, de tercera persona, i que es fa molt palès en el paràgraf on diu «el regidor... diu que està». Aquesta distància entre el personatge i la redacció, a més de la comparació de l’escrit amb altres que he tingut a les mans, de Tremoleda, fa que dubti de la signatura de l’escrit i, per tant, em semblaria més just per als lectors que l’article d’opinió estès signat pel seu vertader autor. També m’ha sorprès que des d’un segon pla, en el qual ara es troba (havent deixat de banda al poble, cosa que molts de nosaltres li agraïm, perquè ja coneixem la dita d’«hostes vingueren que de casa ens tragueren»), i que entre els fets més notables podríem destacar el de posar la seva esquerra al damunt del colze esquerre de Canadell en els moments dels plens municipals, quant aquest darrer puja el to de veu, ara tingui ganes de manifes-tar-se. Com diria l’expresident Pujol, del seu mateix expartit, «això, ara no toca».Jo em considero una dona amb paciència, però també sóc humana i, és clar, en una revista anual caldria esperar tot un any per a contrama-nifestar-me, i un any per, segons quines coses, és massa temps... Massa temps perquè el qui s’au-toproclama «el que volia preservar la rectitud dels actes», cregui que ja no hi a res més a dir i, inclusiva-ment, massa temps perquè la gent que ho llegeixi se senti indignada i impotent, com jo mateixa, pel joc de paraules «dominador», «forçar», «visió equivocada», «insultadors i amenaçadors», «falsedats» i, so-bretot, l’insult personal sobre en Toni Macias i el seu familiar que, se-gons vostè, «no sabia res de res». Vostè diu que tornaria a fer el mateix en les mateixes circumstàncies, però jo m’atreviria a dir que la gent

que el va votar (si hagués sabut el que passaria) no ho tornaria a fer. En aquest punt, i com un incís, em permeto de recordar-li que, segons la llei, en el darrer any de legislatura no és possible fer una moció de censura i, per tant, ha de pensar que encara que vostè marxés, res podria fer canviar l’actual equip de govern i, per tant, potser si hi reflexiona arribarà a la mateixa conclusió a la qual he arribat jo. D’altra banda, a la mateixa revista, però en l’editorial, llegeixo un parà-graf que m’ha captivat: «sobretot en anys com aquest que, pel torrent de la vila vella, només hi ha baixat ai-gua tèrbola». Penso si això no serà perquè, malgrat que aquest any no es fa el pessebre vivent i la figura del caganer es posava justament al costat del torrent, aquest any hem

tingut un gran caganer des del mes de febrer. Caldrà, potser, demanar al regidor de Medi Ambient que estudiï, realitzi i presenti un projecte per a arranjar-ho?Finalment, he de dir que després d’haver col·laborat en diferents ac-tes de diferents associacions amb el Sr. Toni Macias i amb vostè (haig de fer constar que vostè figurava més en el paper que no pas en presència), si el futur de Santa Pau o, si vol personalitzar-ho, el meu mateix, depengués d’un fil, voldria que aquest depengués del Sr. Toni Macias i que vostè estigués al més lluny possible.

Esther Badosa


RIUDAURACasa de poble cantonera, totalment rehabilitada, d’estil rústic, de 150 m2, amb 4 habitacions dobles, 2 banys, cuina, saló menjador ampli, celler, terres de parquet i sostres de fusta. Molt bona situació. Preu: 198.334 euros. Ref. 806.

BOSC DE TOSCA Casa aïllada de nova construcció en parcel·la cantonera de 800 m2. Tot l’habitatge en planta baixa de 158 m2, més garatge soterrat de 100 m2. Consta de 4 habitaci-ons, 2 banys complets, cuina per a fer-hi vida i ampli saló menjador. Possibilitats de fer-la completament al seu gust en acabats i metres! Preu: 523.000 euros. Ref. 807.

Gestió i promoció immobiliària

Pg. d’en Blay, 31, baixosTel. i Fax 972 26 54 00

[email protected]

CASTELLFOLLIT DE LA ROCACasa aïllada de planta i pis per reformar. Amb jardí i hort. Preu: 120.202 euros. Ref. 800.

CENTREPis de 90 m2, amb gran terrassa, 3 habitacions (2 dobles), bany, cuina i saló menjador. Rentador. Calefacció, vidres dobles, pàr-quing i traster. Zona molt tran-quil·la. Preu: 187.516 euros. Ref. 801.

Fred

Kim Agustí

A vOL D’OCELLCOL·LABORACIÓ

Empatia i civisme

Parlem d’incivisme quan hi ha manca de respecte o, simplement, indiferència envers els altres i en-vers l’espai comú. Aquell que fa un ús de l’espai prescindint dels altres té un comportament incívic, tant si envaeix l’espai apropiant-se’n com si en té poca cura quan el fa servir o el deixa malmès i brut.Partint d’aquesta base, doncs, tant poc civisme mostra qui passa en bicicleta per sobre la vorera, com qui hi aparca el turisme, perquè en ambdós casos s’envaeix un espai destinat a qui circula sense vehicle, que és més vulnerable i necessita més protecció.En la mateixa línia, aquell que deixa les deixalles fora del contenidor, mostra tant d’incivisme com aquell que guixa les parets o el mobiliari urbà, perquè generen feina inneces-sària als serveis municipals.Igualment, el que orina per les cantonades es pot comparar amb el que no recull els excrements del seu gos o el que alimenta coloms i gats de carrer, perquè donen feina als altres i atempten contra la salut pública, contra la salut de tots.Tenim la sor t que molts olotins estimen la ciutat i són respectu-osos amb els seus conciutadans i amb l’espai comú. D’altres, són desconsiderats i no se n’adonen: convé que els ho expliquem, que els ho fem veure. L’incivisme és manca de consideració. L’empatia comporta consideració.Si alimentem la capacitat d’em-patia, nostra i aliena, contribuïm a fomentar el civisme. Empatitza, Olot, s’ho val!

Ajuntament d’Olot

Es busca local co-mercial

molt cèntric, a OlotTel. 649 70 31 44

En el primer escrit d’aquest hivern astronòmic que acabem d’encetar toca parlar del fred. Des del final de novembre les temperatures de quatre i cinc graus sota zero són habituals a la nostra ciutat i les glaçades emblanqueixen de bon matí teulades, jardins i alguns carrers. Alguna nit, com la de dis-sabte passat, vam patir fins i tot la temuda gelada negra, més traïdora i nociva. Aquells als qui els agrada dir que ara fa menys fred que en temps pretèrits estan, de moment, ben callats.El que he tornat a recordar, amb molt de plaer per cert, és la nevada del 14 de desembre de fa quatre anys. L’endemà era per a mi dia festiu i vaig aprofitar aquella mag-nífica coincidència meteorològica i laboral per a gaudir d’una esplèndi-da caminada en solitari des del Triai cap a la pujada del Gegant i can Toca, obrint-me pas amb més d’un pam de neu verge. Vaig esmorzar en un hostal d’aquella rodalia i quan em varen veure arribar, equipat amb tota la meva roba d’alta muntanya, em van mirar amb una cara que expressava, com a mínim, certa estranyesa. Un bon àpat a la vora del foc a terra va arrodonir el matí. Només el record d’un conegut, al qual vaig saludar en aquella oca-sió i que ja no és entre nosaltres, ennuvola el record d’un dia joiós. Tampoc va faltar alguna relliscada i el corresponent cop de cul.Aquest hivern no sé si ens portarà

encara més fred o alguna nevada de pam; només el temps ens ho dirà. I em refereixo al temps cronològic, que no als homes del temps, es-pecialitzats cada dia més en mos-trar-nos boniques fotografies de fenòmens meteorològics. Tampoc veig prou clar si els Reis d’Orient o alguns altres ens portaran un nou Estatut i, si és així, quina mena d’Estatut. La temperatura que asso-liran les discussions que s’acosten fondran neu i glaçades, en podrem gaudir en mànigues de camisa. De moment, els polítics de la capital del regne es dediquen públicament floretes com «patriotes de llauna» i «bobo solemne». Les que deuen dir, alguns d’ells, dels representants catalans!El que sí ens portarà aquest hivern és el començament de les obres

al tram garrotxí del mal anomenat eix Vic-Olot, que en realitat forma part del veritable eix transversal català. Els plets entre promotors i detractors deixaran pas al treball de les màquines i ens haurem d’acos-tumar a l’impacte ambiental que aniran ocasionant. Posats a tocar el botet, podríem encetar una nova discussió, aquesta vegada sobre el nom del nou túnel. En realitat, no hi haurà cap foradada sota la casa ni la collada de Bracons, i sí a l’interior de la serra dels Llancers, la mateixa que els olotins hem après a identifi-car per la coneguda barra de ponent que sovint la cobreix. Tampoc hi ha cap túnel a la serra del Cadí i sí a la veïna del Moixeró, però explicar això a molts barcelonins seria una tasca massa difícil i feixuga, que em sobrepassa de llarg.Curiosament, no he escoltat pràct icament cap comentar i sobre el monumental enllaç de futures autovies que ha anorreat el fins fa poc temps esplèndid pla de can Bellsolà, a Besalú. Sens dubte, els ciutadans sentim molt més la necessitat de tenir unes bones comunicacions en direcció llevant, cap a França, la Costa Brava i Girona, que no pas cap a l’interior de Catalunya. Algú diu que amb el nou túnel fins i tot ens vindrà la boira de Vic!


Bolivia, la gran victòria indígenaLluita contra la fressa de les motosTots hem sentit alguna moto que crida l’atenció per l’excessiva fressa que surt del seu tub d’escapament. És molt desagradable, fins i tot ofensiu, i suposa un contratemps important a l’hora de treballar per una ciutat amable i, alhora, vetllar per la salut dels seus habitants.Des de l’Ajuntament d’Olot, bàsicament a través de la Policia Municipal, s’han realitzat diverses actuacions que suavitzen, temporalment, aquest problema. Són actuacions programades sobretot en èpoques de bon temps, perquè ens sembla que és quan més circulen els vehicles de dues rodes. El maig passat va fer-se una campanya sonomètrica intensiva amb col·laboració dels centres de secundària i de les associacions de pares i mares, gràcies a la qual es van corregir 80 ciclomotors que sobrepassaven el límit de decibels permès. Més tard, pel juliol, es van tornar a realitzar controls sonomètrics diaris i, periòdicament, la Policia Municipal continua controlant la fressa dels ciclomotors en diferents punts de la ciutat, però no pot dedicar-s’hi en exclusiva, per tal de no desatendre altres tasques.Malgrat els bons resultats aconseguits després de cada campanya in-tensiva, continua havent-hi fressa i no s’acaba d’eradicar el problema. Hi insistirem: ja s’han planificat més controls sonomètrics ara, pel desembre, tot i que no estaven previstos en aquestes dates, en què es prioritzaven altres serveis (que tampoc no podran quedar desatesos!)Sabem que l’actuació policial no serà suficient. És necessari que cadascú s’impliqui des del seu lloc: qui té ciclomotor s’ha de responsabilitzar de tenir-lo en condicions, qui n’arregla ha d’assessorar els seus clients a cons-ciència, qui en regala ha de poder confiar en la maduresa del destinatari, i l’Ajuntament ha de vetllar perquè només circulin els ciclomotors capaços de conviure sense agredir la resta de ciutadans. Continuarem treballant.

Maria Costa i PauRegidora de Convivència i Seguretat

Ajuntament d’Olot

CLAR I CATALÀ

Les eleccions que han portat Evo Morales a la presidència boliviana fan que encara puguem tenir una mica de confiança en el sistema electoral democràtic. Milions d’in-dígenes centreamericans, condem-nats a totes les penúries, la misèria i quasi a l’esclavitud dels temps moderns, fan pinya amb el seu gran líder a les urnes i sense disparar ni un tret, ni haver-hi cap classe de violència, porten al seu «Gran cap modern» a parlar de tu a tu amb tots els parlaments del planeta —començant per l’ONU, de la qual ells també són membres— per tal de defensar els seus drets personals, econòmics, sanitaris i polítics. Aquest gran poble indígena, humiliat i postergat des dels temps de la conquesta americana pels blancs europeus, ara torna a recuperar la seva personalitat històrica i pot exi-gir el seu reconeixement i respecte a tots els pobles de la terra. Quina gran lliçó per a alguns que aquí demanen anar a les armes per tal d’exigir els nostres drets catalans. Nosaltres, que en la nostra història tenim una gran quantitat d’invasions i massacres humanes a tot Europa. Nosaltres, que teníem vaixells que segrestaven indígenes africans per portar-los als mercats d’esclaus americans, i amb els beneficis ajudàvem a centres culturals com el Liceu de Barcelona o es feien inversions en noves indústries a les voreres dels rius del país. Catalans amb capa espanyola, bastó i barret de copa a l’òpera, que era canviat pel fuet, les cadenes i els seus vaixells carregats d’esclaus, que ells anomenaven transport de sacs de carbó. Tot això és història real escrita i alguns haurien de meditar molt abans de cridar «Catalunya es un país envaït».Ara, les grans multinacionals que exploten els hidrocarburs de Bolí-via, negociats amb alguns polítics

corruptes, posen el crit al cel per-què Evo Morales vol recuperar-ne el control i amb la seva riquesa proporcionar benestar a la seva gent. Molt ben fet! I això ho diu un europeu que té posats els seus modestos estalvis del treball de tota la vida a Repsol, a fi de tenir un petit ajut per tal de mantenir el cotxe. Si no em donen ni un euro més, no em sabrà gens de greu que vagin a favor dels indígenes de Bolívia.Aprofitem l’ocasió per fer un parell d’apunts de casa nostra:No està bé, per als ciutadans gar-rotxins, que polítics de CiU vagin en contra del progrés de casa nostra a les institucions de Madrid. Tornem als mals temps del pujolisme? No podeu confondre la gent, sabeu que la millor obra de l’època democràti-ca és, sens dubte, l’autovia Olot-Fi-gueres i de cap de les maneres és la dels túnels de Bianya. Queda clar?Es fan seminaris i congressos sobre la fauna i la botànica de la Garrotxa i no es compta amb el Museu de la Fauna Salvatge, on la col·lecció de l’amic Bartomeu Pairó Pont és de-clarada d’interès cultural i didàctic per la Generalitat? A part, és lògic que el senyor alcalde no es digni ni acceptar la nostra invitació, tan repe-tida, per visitar el museu? Que potser prefereixen el Museu de Zoologia de Barcelona? Allà sí que han de tenir-lo? Gràcies a tots, per cap col·laboració municipal o política.Amics i ciutadans: que tingueu unes molt bones i felices festes nadalen-ques i un bon any 2006, seguit de molts anys més amb salut; sobretot salut, perquè quan ens perilla, és quan li donem el seu vertader valor. Per sort o per desgràcia, us parlo per experiència. Felicitats a tothom!

Jaume Tané i Cufíperiodista independent

L’organització de la quina de Montagut 2005

dóna les gràcies a tots els col·laboradorsi els desitja unes bones festes de Nadal

Allioli Can CateuraAutocars Montagut

Axial fisioteràpiaBar Restaurant El Collet

Bar Restaurant Mont-RocCal Enric

Cal TussetCalçats i fils Dolors

Can JapotCarnisseria Cecília

Carnisseria Josep MartíCarnisseria Picart

Carnisseria PujolarCentre d’estètica Nuri

ClipicComa Agència d’Assegurances, SC

CompactSystemsConstresp S.L.

Construccions Carreres-CostaConstruccions Germans Picart S.L.

Construccions MolinsConstruccions Montmajor

Construccions XarlesCostabella

David López (artista olotí)El Racó de la Glòria

Electricitat Daniel FajaElectricitat Subirós

Embotits d’OixEstanc Guix

Esteban Espuña S.A.Estètica Carme

Excavacions GoriFarmàcia Cornellas

Fleca PalomeresFormatges Montagut

Fruites BadosaFruites Teixidor

Fusteria MontagutFusteria Serra

Germanes CodinaGrau Sistemes Tèrmics

Hostal de SadernesInstal·lacions Josep Ayats C.B.

Jardineria JaumeLa Caixa

La SerpentinaLes Cabanes de l’Oliva

Mari Cruz Àlvarez, artesaniaMassatges Isabel Brugada

Matalasseria ReixachMerino Pintor

Mir PintorMont-Forest Castañer

Motos PiellaOlot Automoció

Pensió Cala PaulaPerruqueria - Barberia Isabel

Perruqueria EnricPerruqueria Unisex Joana i Estel

Pollastres EpiQueviures i Electricitat Garriga

Quim Rovira guixaireRestaurant Can Bundanci

Restaurant Can SuruSacrest Agents d’Assegurances

Sat-SuísSupermercat Consum

Tallers MassanellaThe Stocks & Company

Transports BadosaVallmajor eqüestre

La Comarca d’Olot

necessita repartidor autònomper als dijous (matí o tarda)

Raó: pl. del Mig, 1 - Olot


Socials

NOTÍCIESCOORDINA. Josep Murlà

Passeig de Barcelona, 6 - 1a planta, despatx 4Tel. 972 27 50 55 - OLOT

Consulta de pediatriaDr. Anton Foguet i Vidal

Totes les tardes, excepte el dimarts

Elias Garralda ha expo-sat a MadridDes del 29 de novembre i fins diumenge passat, 17 de desem-bre, el pintor Elias Garralda ha tingut oberta una exposició d'obra pictòrica recent a la galeria d'art La Pinacoteca, de Madrid, situada al c. Andrés Torrejón, prop de l'es-tació d'Atocha. Hi ha mostrat obra de temàtica paisatgística, tècnica que l'artista domina a la perfecció. Algunes obres exposades es titulen Borda satacena, Riudaura, El Ajero (Liébana), Fajol a la Trinitat i Pla de la Pinya, entre altres. L'exposició a Madrid s'ha dut a terme després de la que Elias Garralda va fer anterior-ment, en poc dies de diferència, a Barcelona.

XLIV Recital de po-esia dels Amics de les Lletres Garrot-xinesEl dia de Sant Esteve, 26 de de-sembre, es durà a terme el XLIV Recital de poesia dels Amics de les Lletres Garrotxines. Es tracta de la cantata literària «Ahir va ser Nadal», que presentarà el perio-dista Antoni Garrido. Es comp-tarà amb la col·laboració dels rapsodes Josep M. Canals i Joan Llagostera, amb la participació musical de Mariona Comellas. El recital es farà a l’església del Sagrat Cor de Jesús (de l’antic convent de caputxins), a les sis de la tarda. És obert a tothom.

Col·lecta extraordinà-ria a favor de Càritas GarrotxaEl dia de Nadal, a totes les misses que es diran a les esglésies catòli-ques de l’arxiprestat de l’Alt Fluvià, es farà una col·lecta extraordinària destinada a Càritas Garrotxa. Actu-alment, Càritas Garrotxa treballa en diversos apartats, com l’acollida i assistència a persones que sol·li-citen ajut per tal de poder afrontar la situació en què es troben; suport escolar a infants i adolescents que es troben en contextos desfavorits i que tenen dificultats per a seguir el procés d’escolarització, aplicant-se un programa en el qual intervenen també altres grups i entitats; ser gran en dignitat, servei que acom-panya la gent gran, especialment les persones que es troben soles i en situació econòmica i social precària; orientació laboral, per a persones amb especials dificultats d’inserció sociolaboral per tal de facilitar el seu procés de recerca ac-tiva de feina; atenció a immigrants, amb assessorament, suport jurídic i activitats diverses de formació de les persones nouvingudes, alhora que s’ofereix un espai de convi-vència, de trobada i diàleg entre les diverses cultures; cooperació internacional, per tal de canalitzar la solidaritat dels ciutadans a les zones del món on es produeixen si-tuacions d’injustícia social, cultural o econòmica, desastres naturals, violacions dels drets humans, etc., i sensibilització, donant a conèixer situacions d’injustícia i treballant per tal d’implicar la comunitat en la construcció d’una societat més justa i solidària. Càritas Garrotxa té els seus locals a la Ronda Fluvià, 25, d’Olot. Els interessats pels seus programes poden trucar, si volen més informació, al tel. 972 27 28 40. També té un compte corrent obert a Caixa de Girona, per tal que es puguin fer donatius destinats a les persones més desvalgudes de la nostra societat.

Projecció del documental De via fèrria a via verda

El Consorci de les Vies Verdes de Girona i l’Àrea de Cultura de la Dipu-tació de Girona han produït un documental on s’explica la història dels diferents trens petits de les comarques gironines i com, amb el temps, els seus traçats s’han convertit en les actuals vies verdes de Girona. El treball permet descobrir els diferents traçats de via estreta, que configuren la xarxa ferroviària de les comarques gironines: del tramvia que anava de Palamós a Flaçà; de carrilet de Sant Feliu de Guíxols a Girona; del carrilet de Girona a Olot i, finalment, del ramal de via ampla que anava de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses i arribava fins a To-ralles, on recollia la producció de les mines d’Ogassa per fer-la arribar a l’àrea industrial de Barcelona. La setmana passada, el documental es va projectar a Girona i Sant Feliu de Guíxols, i el divendres 16, a quarts de vuit del vespre, va fer-se al Saló de Sessions de l’Ajuntament d’Olot. Aquestes han estat les primeres projeccions del documental, que ofereix la possibilitat de contemplar les imatges històriques més representatives dels trens esmentats, com ara les de la pel·lícula del NODO titulada El tren de las nueve y cuarto; imatges dels trens que van filmar Manolo Maristany, Martí Sans, Joan Capdevila i Jaume Buxó; imatges d’una pel·lícula d’autor desconegut del començament dels anys vint del segle passat, del tren d’Olot, i d’altres. També destaquen els testimonis orals de personatges, com el notari Lluís Figa Faura, l’enginyer industrial i director dels trens de Sant Feliu de Guíxols i Olot, i d’altres treballadors d’aquests petits trens. El documental acaba mostrant com aquells traçats que s’anaven perdent són, avui dia, els traçats dels tres trams de via verda que hi ha a les comarques gironines: la ruta del Ferro i del Carbó, entre Ripoll i Ogassa (passant per Sant Joan de les Abadesses); la ruta del Carrilet entre Olot i Girona, i la ruta del Carrilet entre Girona i Sant Feliu de Guíxols. Les imatges també mostren com les velles traces ferroviàries ofereixen un ampli ventall d’usos per als ciutadans residents i els visitants de les comarques de Girona.


Socials

NOTÍCIES

Primera representació d’Els Pastorets d’Olot al Centre CatòlicDilluns vinent, 26 de desembre, festa de Sant Esteve, es durà a ter-me la primera de les representacions d’Els Pastorets d’Olot, que ha programat el Centre Catòlic d’Olot. Començarà a dos quarts de sis de la tarda i es tracta, com ja s’avançà la setmana passada, de la versió original, en castellà, de l’obra d’Antoni Molins i Ignasi Rubió, titulada El Nacimiento del Salvador o la Redención del Esclavo. Hi intervindran Pilar Coll, Margarida Arau, Joan Llongarriu, Lluís Casas, Francesc Casas, Josep Anglada, Lluís Balcells, Xesco Rubió, Narcís Oller, Pere Ramon, Miquel Llens, Marian Vayreda, Eva Vendrell i Marian Vayreda (fill), Faustino Pérez, Narcís Coderch i Ariadna Casabó. La part de llums, atrezzo i escenografia és a càrrec de Xevi Teixidor, Glòria Puig, Miquel Gou i Ferran Garcia; el maquillatge, de Narcís Oller i Pili Casado; els regidors d’escena són Xavier Busquets i Pere Matabosch; la direcció musical, de Lluís Badosa, i la direcció artística de Lluís Balcells. A la mitja part d’aquesta representació d’Els Pastorets d’Olot es farà un acte d’homenatge i reconeixement a Josep Anglada Guillaumes, per la seva dedicació i constància en la representació d’aquesta obra tradicional de les festes nadalenques. El Centre Catòlic ha previst també lliurar medalles commemoratives, del 125è aniversari d’Els Pastorets d’Olot, a Carme Busquets Coma, Margarida Prat Vila i Pilar Prat Vila (àngels); Joan Aumatell Serra, Eduard Cortada Domènech, Santi Jou Ramírez, Miquel Llens Plana, Antoni Marguí Valls, Jordi Oliveras Ferrarons i Pere Ramon Noguer (pastors); Narcís Coderch Quintà i Faustino Pérez Oliver (soldats romans); Ramon Batlle Pladeya, Carles Batlle Teixidor, Ramon Batlle Teixidor, Ramon Benet Tresserras, Felip Busquets Cargol, Xevi Busquets Grabulosa, Lluís Casas Vila, Joan Desplans Carbonés, Josep Fàbrega Begudan, Francisco Hortalà Arau, Salvador Llagostera Batlle, Jordi Mallarach Barberí, Miquel Macias Traité, Joan Muñoz Coll i Esteve Roura Punset (dimonis).

Darrera representació d’Els Pastorets d’Olot a l’Orfeó Popular Olotí

Per dilluns vinent, 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve, a l’Orfeó Popular Olotí tindrà lloc la darrera de les representacions de l’obra Els Pastorets d’Olot, que l’entitat ha programat per a aquestes festes nadalen-ques d’enguany. El passat cap de setmana van fer-se les dues primeres representacions, en versió reduïda, de la coneguda obra d’Antoni Molins i Ignasi Rubió, escrita en castellà. Les representacions van a càrrec de les companyies teatrals de l’Orfeó i val a dir que tant dissabte com diumenge passat es van esgotar les entrades, de manera que s’omplí la sala d’actes i el públic, com és costum, va tornar a gaudir d’aquesta obra clàssica i familiar del Nadal olotí. L’escurçament ha estat valorat positivament per part dels qui l’han pogut veure, ja que consideren que s’ha guanyat agilitat sense tocar en res l’essència de l’obra. Per al dia de Sant Esteve ja no queden entrades, però es recorda que no serà permesa l’entrada un cop iniciada la representació, de manera que es recomana puntualitat.

Per Reis, Un altre Na-dal, si un plauEl grup olotí Rapsòdia, veus literàri-es, ha preparat el muntatge Un altre Nadal, si un plau, que intenta ser un missatge nadalenc marcadament atípic, seguint la pauta de la versió que va presentar per les festes de Nadal de l’any passat amb el títol de Le Ladan sled seteop... és Nadal? I també, com en la versió anterior, dins la programació d’actes de la Mostra de Pessebres. El contingut del muntatge és un conjunt de textos de poetes, molt d’última fornada i també de cròniques i notícies dels mitjans de comunicació, havent es-tat realitzat pel grup Rapdòsia, amb pròleg de l’olotí Joan Mercader, poeta molt guardonat al nostre país i que és també membre del grup. A l’acte hi intervindran Maria Costa, actriu; Mariona Comellas, rapsoda; Teresa Corchete, actriu, i Josep M. Canals, actor i rapsode, amb Tito Rey com a muntador musical i de so. La representació es farà al Casal Marià, el dia 6 de gener, festa dels Reis, a les sis de l’entrada. L’entrada serà lliure.

Grans quines de l’Aso-ciación Cultural de AndalucíaEl dia de Nadal i l’endemà, Sant Es-teve, i també els dies de Cap d’Any i Reis, a la seu de l’Asociación Cul-tural de Andalucía, d’Olot, situada a l’av. de Girona, 32, hi haurà grans quines, amb cafeteres, fregidores, vaixelles de porcellana, etc. com a regal. Començaran totes a les cinc de la tarda i són obertes a tothom. Hi haurà, a més, servei d’entrepans i tapes, a la mitja part.

Quines al Casal de les FontsEls dies 25 i 26 de desembre, festes de Nadal i Sant Esteve, hi haurà quines al Casal de les Fonts, d’Olot. Començaran a dos quarts de sis de la tarda i les organitza l’Associació de Veïns de les Fonts. Hi pot prendre part tothom.


NOTÍCIES

Últims dissenysReservem els vostres en-

Lliurament dels diplomes de qualitat territorial a empreses de la Garrotxa i el Collsacabra

Més d’un centenar i mig de persones assistiren el dimecres de la setmana passada, 14 de desembre, al segon sopar de lliurament dels diplomes de qualitat territorial de la Garrotxa i el Collsacabra. L’acte va fer-se al Restaurant Ca l’Enric, de la Vall de Bianya, i hi va assistir Josep Guix, coordinador tècnic d’actuacions territorials del DARP a Girona, i Miquel Noguer, president del Consell Comarcal de la Garrotxa. Les catorze em-preses guardonades són les següents: Vayreda, Bassols, Casabó i Cia SL (L’Art Cristià), Restaurant Ca La Matilde SL, Emma Martinez Serrat (enginyeria), Mas Molera (turisme rural), El Molí de la Plana SA (turisme rural), Can Patorra (turisme rural), Granja Escola Mas Franch SL (turisme rural), Patronat Joan Sellas Cardelús (atenció a les persones), Riudaura Decolletatge SL (indústria), Darnau SA (indústria), Emili Plantalech SL (indústria), Càrniques Brugent SL (agroalimentari), Precuinats El Salt del Sallent SL (agroalimentari) i la SAT la Vall de Bas (agroalimentari). Totes aquestes empreses s’han acollit a la iniciativa comunitària Leader Plus i han implementat plans de millora integrals en les seves organitzacions, mitjançant l’aplicació de bones pràctiques empresarials en l’àmbit eco-nòmic, ambiental i social. La Fundació Garrotxa Líder, en el marc de la iniciativa comunitària Leader Plus, va iniciar fa tres anys una estratègia de desenvolupament local fonamentada en la millora de la qualitat integral de les empreses de la Garrotxa i el Collsacabra. Des de llavors, unes cinquanta petites i mitjanes empreses del territori s’han acollit al programa i estan implantant plans de millora integrals en les seves organitzacions. D’aquestes, vint-i-nou ja han acabat el procés. Per sectors, les vint-i-nou empreses certificades corresponen a cinc projectes industrials, vuit a pro-jectes no productius, deu projectes són del sector serveis, un d’artesania i cinc projectes són agroalimentaris. En total, s’ha certificat una inversió de 4.767.435 euros i s’ha atorgat un ajut total de 1.479.176 euros.

Socials Ha sortit El ritme d’un any, núm. 5 de la revis-ta de FANSAmb motiu de la gran gala de FANS, el novembre passat, va sor tir a llum el número 5 de la revista de l’associació FANS. Té un disseny renovat i porta el títol El ritme d’un any. La revista, d’edició exclusiva per als socis, recull totes les activitats que la gent de FANS ha realitzat en el decurs de 2005, com concerts, guateques, viatges, actualitat discogràfica i diverses col·laboracions. Tot i que l’edició és limitada, els socis que encara no tinguin aquest número poden recollir-lo al Garatge Catalunya, del carrer Bolòs, 17, d’Olot.

Activitats de la Casa Cultural de AndalucíaPer als propers dies, a la Casa Cultural de Andalucía, d’Olot, hi ha previstes dues representacions d’Els Pastorets, de Josep M. Foch i Torres, en català. La primera es farà el dia de Sant Esteve, dilluns, 26, a les sis de la tarda; l’altra tindrà lloc el 7 de gener, a les deu de la nit. A l’entitat hi ha també previstes quines per al dia 25 de desembre i 1 i 6 de gener de 2006.

Nit de Nadal a Sant FrancescL’Associació de Veïns del barri de Sant Francesc, d’Olot, ha previst que aquest dissabte, 24 de de-sembre, es faci una cantada de nadales a la capella de Sant Fran-cesc, al Montsacopa, a les dotze de la nit. Després de la cantada hi haurà la tradicional xocolatada, a la vora del foc. També hi haurà vi dolç. El camí de pujada al cràter i a la capella estarà il·luminat. L’Associació de Veïns posarà a la venda unes tires de números, per al sorteig del lot de Nadal que es farà allà mateix. No hi haurà missa del gall, per decisió de la parròquia de Sant Esteve, però es podrà visitar el pessebre que hi ha muntat dins la capella.

Exposició «Llampades i bellumes» a la Delegació del COACCom ja es va informar en el seu dia, a la sala d’exposicions de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC es pot veure, fins al 29 de gener de 2006, l’exposició «Llampades i bellumes». Ha estat organitzada per la mateixa Delegació i forma part, com també ja es va dir, de la Mostra de Pes-sebres a Olot. L’exposició ha estat ideada i comissariada per Estudi Dot (Bet Capdeferro i Ramon Bosch). El projecte d’aquests dos arquitectes es basa en la voluntat de reformular, contemporàniament, el fanalet

dels Reis. Hi han estat convidats diversos arquitectes i també diver-ses escoles d’art locals. Els seus noms s va donar a conèixer a La Comarca d’Olot, núm. 1324, del 7 de desembre. Aquesta exposició esdevindrà itinerant i es por tarà a diversos espais, com la sala d’exposicions de la Demarcació de Girona del COAC.


NOTÍCIES

Socials

Activitats de Nadal al CEIP Malagrida

Durant el desembre, a tota l’escola Malagrida s’han dut a terme un seguit d’activitats per donar a conèixer la celebració del Nadal a tot el món. S’ha fet a través de l’intercanvi de coneixements i la descoberta multicultural entre tots els alumnes de l’escola. Al vestíbul i a l’entrada de l’escola, en un plafó, s’ha instal·lat un mapamundi (polític i en català), on s’han col·locat al llarg del mes uns logotips nadalencs (fulla de grèvol) damunt dels països on se celebra el Nadal. Aquesta activitat s’ha fet a totes les aules de cicle mitjà i cicle superior i s’ha aprofitat per a aconseguir la participació dels alumnes d’arreu del món, perquè són ells qui han explicat si se celebra o no la festa en la seva cultura o país. Alhora, des de la tutoria s’ha informat del perquè d’aquestes diferències. Hi ha també tres expositors, amb diferents textos que, de forma resumida, expliquen la celebració del Nadal a diferents països del món. D’altra banda, des de l’aula d’acollida de l’escola s’ha donat a conèixer a totes les altres aules que és la celebració de l’Any Nou en les diferents cultures que integren l’alumnat nouvingut de l’escola: magrebina, xinesa, hindú, panghabi i africana. S’ha explicat quan se celebra l’Any Nou, perquè i com es fa. A més, durant la setmana del 12 al 16 de desembre s’ha dut a terme, per cicles, una exposició oral feta pels grups de nens de cada cultura nouvinguda, a la Sala Gran. A les classes ja s’ha explicat una mica aquesta celebració, el seu significat i quins són els costums de la celebració del Cap d’Any aquí, al nostre país.

Agraïment de la Fede-ració de Veïns d’OlotLa Comissió de Política Territorial del Parlament va aprovar, el 14 de desembre passat, l’esmena pre-sentada pels Grups Parlamentaris Socialistes-Ciutadans pel Canvi, Esquerra Republicana i d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Alternativa i amb els vots del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, la proposició no de llei sobre la incorporació a l’estudi del traçat del futur eix transversal ferroviari d’un ramal paral·lel que uneixi Vic (Osona), Olot (la Gar-rotxa) i Figueres (Alt Empordà), presentada pel Grup Parlamentari del Par tit Popular, que diu: «El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a estudiar la con-nexió de la Garrotxa amb la xarxa ferroviària.» La proposició no de llei sobre l’exposició pública de l’expedient de definició del traçat de l’Eix Transversal Ferroviari i la garantia de pas del ferrocarril per la Garrotxa, presentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió, va quedar posposada fins a una propera reunió. El nou re-glament del Parlament permetrà intervenir les entitats, en els temes d’interès general, en les comissi-ons del Parlament, amb veu sense vot; tot i així, ja ara la Federació d’Associacions de Veïns d’Olot ha pogut entrevistar-se i fer peticions, tant al president del Parlament com als diputats de la comissió de Política Territorial, en relació a la variant d’Olot i també amb el tren. Per tant, es diu en la nota do-nada a conèixer per l’esmentada Federació, «podem considerar un èxit de la societat civil que s’hagi aprovat aquesta proposició no de llei. Properament, una delegació representativa de la societat civil de la Garrotxa, farà arribar al president del Parlament i als por-taveus dels grups parlamentaris un dossier amb les signatures de supor t, retalls de premsa, articles i mocions fetes fins ara. Novament el nostre agraïment a les persones i entitats que ens han donat suport.»

Jornada de portes obertes del Club Sant Jordi d’OlotAmb motiu de la remodelació dels espais del Club, demà divendres, 23 de desembre, a dos quarts de cinc de la tarda, es farà la «jornada de portes obertes». Es podran veure les exposicions de fotografia itinerant «Món Dalí», de manualitats i de pintura dels socis; hi haurà també demostració de cuina amb el Sr. Pere Tàpies, de tai-txi, cantada de la Coral del Club i actuació del grup Betzuca. L’entrada és lliure.

Obres a la carretera de la CanyaCom se sap, s’està executant el projecte de reordenació d’accessos a la C-26, carretera de la Canya, promogut per la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya, a través de GISA. Amb motiu d’aquestes obres, és previst que a partir del 22 de desembre i fins al 15 de gener s’executin treballs d’encreuament de calçada de canonades de serveis que requereixen l’obertura de rases i l’ocupació parcial de la calçada. El tram no es tallarà a la circulació, ja que s’ha previst l’habilitació d’una senyalització especial amb passos alternatius, però podrà empitjorar, això sí, la fluïdesa de la circulació, la qual cosa cal tenir en compte.

Setena edició de la revista El Pont La setmana vinent sortirà el setè número de la revista El Pont, editada en català i en àrab per l’Associació Multicultural de la Garrotxa Dar Salam. L’entitat conti-nua treballant per la integració dels nouvinguts i facilita la comunicació entre autòctons i immigrants que provenen d’arreu del món, d’acord amb la nova realitat que està vivint la nostra comarca, així com la cohesió dels seus habitants. En aquesta edició hi ha un reportatge sobre la influència de la Guerra Civil espanyola al nord del Marroc; una secció dedicada a les activitats que l’entitat ha fet en els darrers mesos; la secció dedicada a països del món (Níger), notícies breus, cinema, lectura, opinió, cuina, etc.

Àrea de Promoció Econòmica(IMPC)

TENS UNA IDEA DE NEGOCI? VINE I T’AJUDAREM A FER-LA REALITAT

C/ Bisbe Lorenzana, 15 - OLOT - Tel. 972 260 [email protected]

Entitat acollida al Servei d’Autoempresa del Departament de Treball i Indústriade la Generalitat de Catalunya


NOTÍCIES

Religioses

Misses del gall a l’arxiprestat de l’Alt FluviàjAquest dissabte, 24 de desem-bre, vigília de Nadal, hi haurà les misses del gall següent, a l’ar-xiprestat de l’Alt Fluvià. Besalú, a les dotze de la nit; Beuda, a les nou del vespre; Joanetes, a dos quarts de deu del vespre; Maià de Montcal, a dos quarts d’onze de la nit; Oix, a les set del vespre; la Pinya, a les deu de la nit; les Preses, a les dotze de la nit; Riudaura, a les dotze de la nit; Sant Esteve de Bas, a les dotze de la nit; Sant Jaume de Llierca, a les deu de la nit; Sant Joan les Fonts, a les dotze de la nit, a l’antic monestir; Sant Privat de Bas, a dos quarts de vuit del vespre; Santa Pau, a dos quarts d’onze de la nit, i Tortellà, a les dotze de la nit. A la ciutat d’Olot, de misses del gall se’n diran vuit: Sant Esteve, a les dotze de la nit; santuari de la Mare de Déu del Tura, a les set del vespre (vigília); Mare de Déu del Carme, a les dotze de la nit; Sant Cristòfor les Fonts, a dos quarts d’onze de la nit; Sa-grat Cor de Jesús (caputxins), a les dotze de la nit, amb els cantaires i el grup instrumental de cada any; Batet de la Serra, a les nou del vespre; Sant Pere Màrtir, a les dotze de la nit, i Sant Roc, a les vuit del vespre.

Festivitat del titular de l’església parroquial de Sant Esteve d’OlotDilluns vinent, 26 de desembre, és la festivitat del protomàrtir sant Esteve, titular de l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot. Com cada any, a les dotze del migdia es dirà una missa solemne concelebrada, en honor del sant. Hi intervindrà, amb els seus cants litúrgics, la Coral Puigsacalm. Tothom és convidat a participar-hi.

S’acaba d’editar el núm. 44 de la revista Traç, que publica el Col·lectiu de Mestres de la Garrotxa, amb seu a Olot. Amb aquest número s’ha estrenat disseny nou, més modern, amb predomini del color negre. És, com es diu a la mateixa revista, l’inici d’una etapa, ja que els temps canvien, com canvien les modes i

Diverses

El Departament d’Educació signa convenis per crear llars d’infantsDissabte passat, 17 de desem-bre, la consellera d’Educació, Marta Cid, va signar amb els alcaldes de quaranta-un muni-cipis de la demarcació de Giro-na els convenis corresponents, per a formalitzar el compromís de creació de places per a infants de 0 a 3 anys, en llars de titularitat municipal. Es dóna resposta, així, a la planificació del Mapa de llars d’infants de Catalunya 2004-2008, que preveu la creació de 30.000 noves places públiques de llars d’infants fins al 2008. Entre els municipis que han signat conveni hi ha, pel que fa a la Garrotxa, els següents: Besalú, amb 74 places; Vall de Bas, amb 26; Olot, amb 41, i Sant Jaume de Llierca, amb 35. Fins al moment, són quaranta-dos els municipis de les comarques gironines que s’han compro-mès, per mitjà d’un acord en ple municipal, a la creació de noves places públiques de llar d’infants abans de la fi del curs 2008-2009.

Ensenyament

Polítiques

El Senat aprova esmenes de CiU als pressupostos de l’Estat per a invertir a la GarrotxaAmb el suport del PSOE, el Ple del Senat va aprovar, la setmana passada, una sèrie d’esmenes que el Grup Parlamentari Cata-là-CiU, va fer al projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat. Una de les esmenes és la que concreta que, en el marc del diàleg social, el Govern ela-borarà un estudi on s’analitzi la possibilitat de portar a terme la jubilació anticipada de treballadors autònoms en aquells casos de treballs excepcionalment penosos, tòxics o perillosos. En inversions, amb les esmenes de CiU s’ha previst destinar 300.000 euros al Museu dels Sants, d’Olot; 150.000 euros al centre medieval d’Argelaguer, i un milió d’euros a la travessera de Castellfollit de la Roca. En una nota informativa donada a conèixer la setmana passada, CiU diu que, al marge de l’acord amb el PSOE, aquestes esmenes són prou importants com «per suposar que, al Congrés de Diputats, el PSOE, ERC i ICV no hi retiraran el suport». Segons el senador Pere Macias, el balanç de la tramitació dels pressupostos al

Ha sortit el núm. 44 de la revista Traçels gustos, i per això convenia un canvi de disseny i d’estètica. El curs passat es va demanar als alumnes de primer curs de CFGS, de gràfica publicitària, en concret a l’assigna-tura de projectes, de l’Escola d’Art d’Olot, la seva col·laboració. De les propostes presentades, s’escollí la d’Isabel Monés, que ha elaborat la proposta final sota la supervisió del professorat i, en especial, de la professora Núria París. Aquest número té vint-i-vuit pàgines i entre els treballs que conté hi ha els titu-lats «Tot ensenyant la llengua», de Raül Massanella; «Informatícies», d’Albert Xirgo; «Jo demanaria a la consellera», amb escrits de Dolors Espon i Maria Solsona, i en el tema monogràfic sobre les aules d’aco-llida hi ha treballs de Rosa Vilanova, Eva Pujol i Tura Costa i Eva Colomé. La por tada és d’Isabel Monés, dissenyadora gràfica.

discobar musicalolot

go-go’s / festes & regals / spectaclesgo-go’s / festes & regals / spectacles

maj

ors

18 a

nys

· beu

am

b m

oder

ació

Divendres 23 a les 11 nit J&BNit de Nadal 24 a 2/4 d'1 matinada - Budweiser+tanga

Nadal 25 - 11 nit - Red BullDivendres 30 - 11 nit Estrella

Nit de Cap d'any 31 a 2/4 d'1 matinada - festa de...BON NADAL - FELIZ NAVIDAD - BUON NATALE - MERRY CHRISTMAS - JOYEUX NOËL - Entrada gratuïta


NOTÍCIES

Socials Èxit de la XV Cantada de nadales d’Esplais de la GarrotxaDissabte passat, a les 7 del vespre, va tenir lloc la 15a edició de la cantada

La gran cagada del tió de l’ACO omple la plaça Major d’Olot

Diumenge passat, 18 de desembre, va tenir lloc l’habitual gran cagada del tió, organitzada per l’Associació de Comerciants d’Olot. La plaça Major s’omplí de gom a gom, com ve essent habitual, a pesar del fred intens que feia però que no va pas esmorteir la il·lusió de la canalla. Es començà puntualment sis de la tarda, amb l’espectacle d’animació, a càrrec de la companyia La Trapa, que va acabar mitja hora després amb la cançó del Caga tió. Durant l’esdeveniment, la Trapassera va fer-se present a la plaça, tot animant també l’acte. L’Associació de Comerciants d’Olot havia preparat 430 tions, degudament guarnits i amb el corresponent lot de regals per a cadascun. Va preparar, però, 250 lots més per a tots aquells infants que se’n van quedar sense, els quals es poden recollir a la seu de l’entitat. El lot de regals consta de material escolar, el conte del tió, un globus, caramels de l’Associació, una bossa de llaminadures i una ampolla d’aigua. L’Associació dóna les gràcies a totes aquelles persones, empreses i entitats que li han donat suport.

Nadal a la residència «La tardor»Amb motiu de les festes de Nadal, els avis de la residència «La tardor», d’Olot, que han comptat amb la direcció del pintor Xevi Masmitjà, han fet un pessebre, un arbre de Nadal, espelmes, un Pare Noel, campanes, boles i altres coses. Tot això ho han fet utilitzant boletes de paper, fet que els ha suposat moltes hores de treball i de dedicació, sense perdre mai l’alegria. Tots aquells treballs s’han exposat, perquè tothom pugui veure’ls durant aquestes festes.

Sopar de Nadal de les parelles lingüístiques

El divendres de la setmana passada tingué lloc el sopar de Nadal de les parelles lingüístiques d’Olot i comarca. Com se sap, de moment, participen en el projecte, aquest any, més d’una trentena de parelles, que queden una hora a la setmana per parlar en català. A banda de la vessant purament lingüística que té aquesta iniciativa, també cal ressaltar la vessant ciutadana, ja que constitueix una opor tunitat d’integració i de coneixença mú-

tua importantíssima. Després del sopar, en què cada persona porta un plat típic del seu país, la coral, totalment aficionada, de les parelles lingüístiques va fer la seva primera actuació i oferí un repertori de na-dales tradicionals catalanes. Aquest idea és el primer any que es porta a terme i hi participen tant voluntaris com aprenents; pretén ser un espai més d’intercanvi, però fent servir la música com a llenguatge.

de nadales que organitza l’entitat Esplais de la Garrotxa, d’Olot. Més d’un centenar de nens, joves i mo-nitors van participar a la cantada a l’escalinata de Sant Esteve, que va ser decorada amb dues grans pancar tes que desitjaven bones festes a tothom. Un gran nombre de pares, familiars i públic en general va presenciar la cantada, tot i el fred que feia. Tot seguit es va servir una gran xocolatada, amb coca, a tots els cantaires i altres nens i nenes d’Olot. Els joves de diferents Esplais van col·laborar amb els monitors en el muntatge i el desmuntatge

de l’acte, que va ser molt animat i participat. Esplais de la Garrotxa fa 15 anys que organitza aquest senzill acte, en el qual participen tots els membres dels diferents grups de l’entitat d’educació en el lleure. L’objectiu no és oferir un concert ni cap cantada de qualitat, sinó, més aviat, donar a conèixer l’entitat a la ciutat i fer que tots els membres dels diferents grups d’Esplais de la Garrotxa participin d’una iniciativa conjunta.


Bones festes!

NOTÍCIES

Culturals

Ctra. de Santa Pau,km 1,6

Tel. 972 26 26 2617800 Olot

Tanquem per vacances el dia 24 de desembre

Visita guiada al Museu Parroquial de Sant EstevePer dilluns vinent, 26 de desembre, festa de Sant Esteve, la parròquia de Sant Esteve d’Olot ha organitzat una visita guiada al Museu Parroquial, com és habitual el dia de la festivitat del titular del temple. Començarà a les onze del matí, puntualment, i anirà a càrrec de Josep Murlà, historiador. El punt de trobada serà a l’església.

Bon concert na-dalenc a l’església de Sant EsteveDiumenge passat va tenir lloc, a l’església parroquial de Sant Esteve, d’Olot, l’anunciat Concert de Nadal a càrrec d’Estudi XX Cor, formació de cambra dirigida per Rosa M. Ribera que va ser creada el 1999 amb la intenció de treballar la música vocal escrita per compositors nascuts en el segle XX. Els seus membres són essencialment estudiants de cant de grau mitjà i superior i cantaires vinculats des de fa anys al món coral, amb una gran experiència. Durant l’hora i mitja de durada del concert quedà ben demostrada l’alta preparació i la qualitat d’aquest cor, que a la primera part interpretà peces de West side story, Les Misérables i Porgy & Bess, tal com estava es-tat anunciat. Com va reconèixer la seva directora, hi hagué com-plicitat entre el cor i els assistents a l’acte, que ompliren més de la meitat de l’església i pogueren gaudir d’un concert molt bo. A la segona part hi hagué petits canvis sobre el programa anunciat, essent especialment aplaudida la selecció de nadales populars de la part final (El noi de la mare, El desembre congelat, El cant dels ocells, La Mare de Déu, etc.). El concert, patrocinat per Caixaterrassa i dut a terme amb la col·laboració de la parròquia de Sant Esteve, va acabar amb la interpretació de les conegudes nadales Adeste fideles i Santa Nit, que van ser cantades també pel públic.

Vilà Moncau participa a l’exposició «Els artistes i la sarda-na»El pintor Joan Vilà Moncau, exdi-rector de l’Escola de Belles Arts d’Olot, participa en l’exposició «Els artistes i la sardana», que actual-ment es por veure al Museu Cerdà, de Puigcerdà, fins després de Reis. L’organitza la Fundació Universal de la Sardana. La mostra consta d’una selecció d’una trentena de quadres, de temàtica sardanística, d’artistes catalanes que es consideren ben re-presentatius del país, entre els quals hi ha Vilà Moncau. Anteriorment, l’exposició es va presentar a Xile, l’Argentina, Uruguai, Veneçuela, Califòrnia, Mèxic i Andorra i a les poblacions de Perpinyà, Girona, Sant Joan de les Abadesses i Barcelona.

Cantada de Nadal de les corals olotinesAquest diumenge, 25 de de-sembre, dia de Nadal, a Olot es durà a terme una nova edició de la tradicional Cantada de Nadal. Tindrà lloc a l’església de l’Escola Pia i començarà a dos quarts de vuit del vespre. Les corals que hi prendran part són aquestes: Coral Infantil Blauet, Cor Juvenil Gaia; Cantabile Cor de Cambra; Coral Croscat, Coral del Casal de la Gent Gran, i la Coral del Club de Jubilats Sant Jordi. Aquest és, sens dubte, un dels actes més participats de les festes nadalen-ques i any rere any el recinte on té lloc la cantada es queda petit per a acollir tota la gent que vol gaudir la interpretació de les cançons tradicionals d’aquestes diades, amb nadales d’arreu del món.

Molta assistència al recital de Nadal de l’Escola Municipal de Música d’Olot

El divendres 16 de desembre, a l’església del Sagrat Cor (caputxins), d’Olot, alumnes i professors de l’Escola Municipal de Música «Xavier Montsalvatge», d’Olot, van celebrar l’arribada del Nadal d’enguany amb música. Una multitudinària assistència de públic, que va omplir de gom a gom l’espai, va donar suport i aplaudí les obres interpretades pels grups corals i instrumentals de l’Escola. Aquestes formacions estan formades pels alumnes que, sota la direcció dels professors, van mostrar el repertori treballat durant aquest primer trimestre de curs. Al recital, que va durar poc més d’una hora mitja, es va poder escoltar La Camerata de l’Escola, dirigida per Xavier Badosa; els dos grups de corda i els ministrers, dirigits per Xavier Pallàs; el grup de guitarres que condueix Juli Quesada; els dos grups de vent, dirigits per Josep Planas i David Plans, i les corals d’apre-nentatge bàsic, nivell elemental i grau mitjà, dirigides per Tàlia Bel amb la col·laboració i el treball conjunt dels professors i professores de llenguatge musical M. Àngels Macias, Albert Prat, Xavier Pallàs, Fàtima Sànchez i Eva Vinaixa. Molts assistents van coincidir en destacar la completa tasca pedagògica que es desenvolupa al centre, tant a nivell educatiu com de formació musical. L’Escola, d’altra banda, ha agraït l’assistència i el suport de totes les famílies, com també la imprescindible col·laboració de la parròquia de Sant Esteve i la Brigada Municipal, sense la qual no hauria estat possible l’activitat.


L’Encant L’Encant

Botiga de 2a mà

Vol vendre algun moble?ARA, A L’ENCANT,

NOU SERVEI DE DIPÒSITLi trobarem el millor client iaconseguirem el millor preu!

També hi trobarà:- roba, mobles, llibres, objectes per a col-

leccionistes, parament de la llar, joguines, objectes de regal.

C/ Fluvià, 18 OLOT Tel. 972 26 99 08

Mediació familiar

Assessorament i tramitació judiciali psicològica abans, durant i després

del procediment de divorci

Violència domèstica

C/ Marià Vayreda, 2, 3r pis, 4a porta - Olot Tel./Fax: 972 27 32 61


Plats cuinats per a emportar - Plats de festa per encàrrecFem menú de Cap d’AnyTerrina de foie amb codony i tocs d’espècies

Filets de llenguado farcits d’escamarlansFarcell de cua i galtes de bou amb siurenys «botó» i salsa de vi negre

Pastís de Cap d’Any i raïms de la sort54 €

C. Pou del Glaç, 37 - Olot Per a reserves, tel. 972 26 19 32 (de les 11 del matí a les 4 de la tarda) i tel. mòbil 616 470 530

Comarcals

NOTÍCIES

SANT PRIVAT DE BAS

CDC de les comarques gironines fa el dinar de Nadal al poble

El partit CDC, de les comarques gironines, va fer el seu dinar de Nadal a Can Mulleres, de Sant Privat de Bas. Al dinar hi participen tots els membres de l’executiva de CDC de Girona i, per tant, tots els presidents comarcals de CDC, com també d’altres representants del partit. Es fa cada any en una comarca diferent i és un moment festiu, però també es fa balanç de l’activitat del partit. Després d’un dinar de «cuina volcànica», el president de CDC de Girona, Eudald Casadesús, va adreçar-se als assistents i els digué que el 2005 havia estat un bon any per a CDC i per a CiU. Va destacar el bon paper que s’havia fet en la negociació amb l’Estat i va assenyalar també que el lideratge d’Artur Mas s’havia consolidat considerablement. Casadesús va assenyalar, però, que el 2006 havia de ser l’any per a preparar les municipals. Com a exemple de bona feina municipal va esmentar, pel fet de trobar-se a la Garrotxa, la feina de dues persones que seran candidats de CiU en les properes eleccions municipals: Miquel Calm, alcalde de la Vall de Bas i amfitrió del dinar, i Josep M. Corominas, candidat de CiU a l’Ajuntament d’Olot. El dinar es va acabar amb unes breus paraules de Calm i de Corominas. L’alcalde de la Vall de Bas va aprofitar per a fer una descripció del municipi i per convidar tothom a visitar els pobles de la Vall de Bas. Josep M. Corominas va explicar que pensa treballar intensament per tal de recuperar la confiança dels olotins i que li seria molt útil la refe-rència d’alguna de les persones presents al dinar, que són alcaldes,, amb les quals havia conversat.

LES PLANES D’HOSTOLES

Guanyadors del concurs de pessebresEl dissabte 17 de desembre, a les dotze del migdia, al local de la Cooperativa es varen lliurar els premis dels guanyadors del concurs de pessebres. La convocatòria estava destinada als nens i les nenes del poble, perquè creessin un pessebre. Es van establir tres categories, amb premis per al primer i segon guanyador de cadascun dels grups següents: de 1r a 3r d’EGB; de 4t a 6è d’EGB, i de 1r i 2n d’ESO. Les obres han estat valorades per un jurat i els guanyadors han estat els

següents: en el primer grup, primer premi a Judith Rodrí-guez; segon per a Jordà Humet. En el grup següent, de 4t a 6è d’EGB, els premiats han estat Alan Millet (primer premi) i Ruth Pedró (segon). Finalment, en el tercer i últim apartat, el primer premi ha estat per a Marc Puig i Adrià Arimany, i el segon premi per a Rafa i l’Iris Carvajal i Gero-ni Barbeta. El concurs ha estat organitzat per la Regidoria de Participació Ciutadana.

Taller del ram metal·lúrgicnecessita aprenent

Raó: tel. 696 53 07 24


Diverses

NOTÍCIES

Culturals

Reedició del conte El ram de la gegantessaL’ICCO ha reeditat el conte El ram de la gegantessa, il·lustrat per Tavi Algueró i amb text de Josep Rei-xach. Els protagonistes del conte són el cap de Lligamosques, la gegantessa i una vespa que pessiga el nas del gegant, posant en perill la ballada de Corpus. El ram de la ge-gantessa va ésser un dels primers contes de la comparsa folklòrica olotina publicats per l’ICCO. Es va editar per primera vegada el 2001 i és un dels títols més sol·licitats de la col·lecció. Es posa a la venda a les llibreries d’Olot avui dijous, al preu de 7 euros.

El COAC premia l’adequació d’una sala annexa al Res-taurant Can Jeroni, de BegetEl Col·legi d’Arquitectes de Girona donà a conèixer el pas-sat cap de setmana els quatre projectes guanyadors i les dues mencions especials dels Premi d’Arquitectura d’aquest 2005. Aquesta ha estat la novena convocatòria i en l’apartat d’Ar-quitectura s’ha premiat el pro-jecte titulat «Adequació d’una sala annexa, al Restaurant Can Jeroni», de Beget, del qual són autors els arquitectes Eduard Callís i Guillem Moliner. En l’esmentat apartat van quedar finalistes quaranta obres.

I Seminari sobre patrimoni natural de la GarrotxaEl dissabte 17 de desembre va fer-se a Olot el I Seminari sobre patrimoni natural de la comarca de la Garrot-xa. Durant la jornada es va fer un repàs de l’estat del coneixement en temes de patrimoni natural a la comarca. Llorenç Planagumà parlà de temes relacionats amb la geologia, els riscos geològics i el patrimoni edàfic, tot constatant que de determinats temes i indrets es té un coneixement ampli, però, en canvi, hi ha zones molt poc estudi-ades. Xavier Oliver va introduir els assistents al món de la botànica, a partir de l’anàlisi dels treballs que s’han fet fins al moment i on es troben les mancances en temes de recerca i divulgació. L’apartat de fauna invertebrada el va tocar Jordi Nebot, que va fer una síntesi històrica de l’evolució de la recerca en aquest camp i va anar desglos-sant grup per grup, indicant de cada un d’ells què se sap i quines mancances hi ha. Finalment, Emili Bassols féu un repàs de cadascun dels grups de fauna vertebrada que hi ha a la comarca i proporcionà dades dels treballs més rellevants que s’han fet en aquest àmbit del coneixement. El seminari va estar organitzat per la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana

d’Història Natural, amb la col·la-boració de l’Ajuntament d’Olot i la FES. En el trancurs de la jornada es va presentar la web de la Delegació de la Garrotxa de la ICHN, on ja es poden trobar totes les informacions referents a les diferents línies de recerca de la Delegació i les notí-cies de tots els actes que es van organitzant. Properament també es podran consultar les conclusions del seminari.

Concert de Sant Esteve organitzat per l’ASODilluns vinent, 26 de desembre, amb el concert de Sant Esteve, l’Agrupació Sardanista Olot (ASO) donarà per acabada la temporada 2005. El concert es farà al Casal Marià, a dos quarts de dotze del matí, i anirà a càrrec de la cobla La Principal d’Olot. El programa previst és aquest: a la primera part s’interpretaran Marxa solemnial, de J. Serra; De puntetes (sardana), d’A. Borgunyó; Niu d’amor (sarda-na), de R. Viladesau, Amics de Mataró (sardana), de C. Saló, i Glosa d’en Pere Gallarí, de T. Gil Membrado; a la segona part es tocaran les sardanes Estels de Nadal, de P. Llunell; La nit de Nadal, de J. Grive; Tendres records, d’A. Borgunyó, i Pau en el món, de N. Paulís, a més de la glosa Fum, fum, fum, de T. Gil Membrado. L’ASO convida tot-hom a gaudir d’aquest concert, ja que es preveu que sigui una gran matinal de música catalana.

Explicada de contes de l’ACODissabte passat, 17 de desembre, tingué lloc, a la plaça de Móra, per segona vegada, l’explicada del conte El primer Nadal de la Trapassera, a càrrec de la Dolors Arqué. L’acte, en el qual la Trapassera va tenir el paper de protagonista, que va ser seguit per un nombrós públic. Ara l’Associació de Comerciants d’Olot treballa en l’edició d’una col·lecció de contes, amb la Trapassera de protagonista.


NOTÍCIES

C. Sant Rafel, 24 - Tel. 972 26 04 92 - Olot

us ofereix una gran varietat de torrons i neules artesanes,a més del seu servei de caterings selectes.

No deixeu de venir a veure la nostra exposició de lots de Nadal.Dolces festes!

Lliurament de 146 documents sobre Catalunya a la Biblioteca AlexandrinaCulturals

Tal com estava previst, el diumen-ge 11 de desembre, al matí, es va efectuar el lliurament de 146 documents sobre Catalunya a la Biblioteca Alexandrina, d’Egipte. Es tracta de 107 llibres i la resta són CDs i DVDs de música i vídeo. Pel que fa als llibres, hi ha 32 obres

enciclopèdiques i material literari que va des de l’edat mitjana fins als nostres dies, amb obres de Joanot Mar torell, Josep Carner, Mercè Rodoreda, Terenci Moix, Salvador Espriu i Quim Monzó, entre d’altres. Pel que fa a música, n’hi ha d’Isaac Albéniz, Pau Casals, i Enric Grana-

dos, com també de cantautors com Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Joan Manuel Serrat. La donació també ha inclòs la sèrie documental «Catalunya des de l’aire». Durant l’acte, la consellera de Cultura de la Generalitat, Caterina Mieras, va anunciar la creació a la Universitat del Caire d’un lectorat de català, llengua que desper ta un interès creixent a Egipte, especialment perquè el 50% del turisme espanyol que rep el país és originari de les terres catalanes. També hi van inter-venir Carme Valls, presidenta de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya, i José A. Fernández, conseller cultural de cooperació de l’Ambaixada d’Espanya a Egipte. Per part de la representació olo-tina, concretament per l’alcalde Lluís Sacrest, es lliurà al Taher A. Khalifa, director de relacions inter-

nacionals de la Biblioteca, un bust del gegant d’Olot, rèplica de l’obra de l’escultor Miquel Blay. Les obres literàries i visuals donades han estat seleccionades per la Biblioteca Marià Vayreda, d’Olot, amb motiu del centenari del Museu-Biblioteca d’Olot. De l’expedició en formaren part un grup de dotze diputats del Parlament de Catalunya; l’alcalde d’Olot, Lluís Sacrest; Elena Redó, cap de la Central de Biblioteques de Girona; i la directora, Carme Simon, i el personal de la Biblioteca Marià Vayreda, d’Olot. A més de la donació de documents en català van fer-se, el dia abans, dues tau-les rodones sobre «El diàleg entre cultures a l’espai euromediterrani» i «El Partenariat Euromediterrani: balança i perspectives».


Pl. del Mig, 2 local 40617800 - OlotTel. 972 27 47 97Fax 972 26 36 05

a/e: [email protected]/e: [email protected]

A Olot, visites els divendres.Concerteu hores.

C. de l'Obra, 2-4, 1r 1a17001 - GironaTel. 972 20 30 05Fax 972 22 06 60

Regals

• un ambient,• un estil,

• un caràcter!

C/ Antoni Llopis, 10Tel. 972 26 74 17

C/ Pati, 5Tel. 972 26 13 66

juntament amb

us desitja unes Bones Festes!

Taller REYES

M A Q U I N A R I A

C. la Fageda, 17(Pol. Ind.)

Tel. 972 693 097 972 693 629

17178 LES PRESES

Properamentnoves instal·lacions!

Tel. 972 69 35 41

Ctra. Santa Coloma, 7 - 17178 LES PRESES (Girona)

Bones

festes!

Jo et seguiré cuidant desprès de Nadal...

seràs responsablesi adoptes un animal?

Bonesfestes

Associació Protectora d’Animals Domèsticsd’Olot i Comarca

M. Mercè Viaplana i VilaAdvocAt

Matrimonial, civil, arrendaments, herències, penal

A Hores conVingudes Tel./fax 972 26 43 65c. Bisbe Lorenzana, 18, 2n, 1a - oLoT [email protected]


VALL DE BAS

S’inicien els treballs a la boca nord del túnel de BraconsEl dilluns d’aquesta setmana, 19 de desembre, es van iniciar els treballs a la boca nord del túnel de Bracons, de l’eix Vic-Olot, després de les modificacions del traçat aprovades pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques per tal de disminuir l’impacte ambiental del costat de la Garrotxa. Les millores inclouen rebaixar la cota del túnel per tal de suavitzar els pendents i modificar en 200 metres la situació de la sortida nord. Les feines han començat amb el desbrossat de la zona i continuaran amb l’habilitació dels camins d’obra provisionals i la formació de la pròpia boca del túnel. L’eix Vic-Olot per Bracons es configura com la principal via de comunicació de la Garrotxa amb les comarques centrals i un primer tram, constituït per les noves carreteres de Vic a Manlleu i de Manlleu a Torelló, ja es va construir fa alguns anys. El projecte en marxa és la nova carretera entre Torelló i la Vall de Bas, amb una longitud total de 19 km, que es preveu finalitzar pel gener de 2008. El DPTOP, com se sap, va introduir una sèrie de millores per tal de minimitzar l’impacte ambiental i territorial de l’obra, que tindrà un cost total de 187 MEUR. Entre aquests canvis figura la construcció de més túnels i viaductes, com també la reducció de pendents i una secció de carretera amb dos carrils, amb un tercer destinat a facilitar l’avançament de vehicles pesants a l’interior del túnel de Bracons i a la banda de la Garrotxa. Dels 19 km de longitud total, 10,6 corresponen al tram situat a Osona, mentre que 4,3 pertanyen al túnel de Bracons i uns altres 4,3 km es situen a la banda de la Garrotxa. En el cas del tram d’Osona, de 10,6 quilòmetres, entre Torelló i la boca sud del túnel, les millores adoptades no van fer necessari modificar el traçat en planta de la carretera i les obres estan en marxa. Aquests treballs inclouen la perforació del túnel per la boca sud, des d’on s’ha executat el 50% de l’excavació. Pel que fa al tram Vic-Olot a la Garrotxa, entre la boca nord del túnel fins a la C-63, es va optar per fer una modificació parcial del traçat previst al projecte inicial per tal de rebaixar els pendents, augmentar el nombre de túnels i ponts i reduir els carrils de circulació. Després de sotmetre el projecte inicial a informació pública, calia redactar una nova Declaració d’Impacte Ambiental que inclogués tant la boca nord del túnel de Bracons com la resta del tram de la Garrotxa. Un cop aprovada recentment aquesta Declaració d’Impacte, dilluns passat es van poder començar els treballs a la boca nord del túnel. Quant a la resta de les obres de construcció de l’eix a la banda garrotxina, es preveu que comencin durant l’estiu de 2006, un cop s’hagi aprovat el projecte constructiu corresponent i s’adjudiquin els treballs. Al començament de les feines a la boca nord del túnel de Bracons, amb la tala i la desbrossada de la zona, seguiran les obres d’habilitació dels camins d’obra provisionals i la formació de la boca del túnel. Un cop enllestits aquests treballs, es podrà començar a perforar el túnel. És previst que la trobada entre els dos costats d’atac de l’excavació es produeixi durant el primer trimestre de 2007. Aquests treballs incorporen les modificacions fetes al projecte de l’interior del túnel, que consisteixen en baixar la cota de sortida de la boca nord uns 18 metres, suavitzant les pendents al costat de la Garrotxa. Així mateix, es va desplaçar la sortida de la boca nord del túnel uns 200 metres respecte al traçat inicial, fet que permet reduir l’impacte visual a la zona de la capella de Sant Mateu i evita el pas sota l’àrea dels Marges.

SANT FELIU DE PALLEROLS

Inauguració de l’escultura Pescallunes

Diumenge passat, amb motiu de fira de Santa Llúcia, es va inaugurar l’escultura Pescallunes, acte que va comptar amb l’assistència del president del Consell Comarcal, Miquel Noguer; l’alcalde, Joan Casas, i Àngel Rigall, autor de l’escultura. Durant la inauguració, l’autor explicà que dir-li «pescallunes» era, fa temps, un insult per a un habitant de Sant Feliu, ara, d’una manera molt intel·ligent, se li ha donat la volta a la truita i s’ha agafat com una marca, amb denominació d’origen i tot. Per tant, i com sigui que la lluna és el símbol del poble, no podia ser que, segons la llegenda, el que volia pescar el reflex de la lluna dins el riu amb un cove fos l’únic «pescallunes», sinó que n’hi havia d’haver un altre que, realment, l’hagués pescat. Hi és aquest «altre», el que ha estat representat a l’escultura: un noi que queda sorprès d’haver pescat, amb canya, la lluna de veritat. L’escultura és de ferro massís i pesa 250 kg. Es troba situada d’esquena a la gent, perquè, evident-ment, mira el riu. Això no obstant, per la seva ubicació, es pot veure perfectament des del pont.

Comarcals

TAVIL-INDEBE, SAselecciona

2 operaris mecànics, ajustadors, solda-dors of. 1 o of. 2

2 operaris elèctrics, nivell FP2 i conei-xements d’automatismes

Trucar al tel. 902 29 01 05Tancat del 31 de desembre

al 5 de gener de 2006, ambdós inclosos

Dia 25 (Nadal) - Tancat

Dia 26 (Sant Esteve) - Obert.Hi haurà escudella i carn d’olla.

Bones festes!Per a encàrrecs, truqueu al tel. 972 29 08 87

Restaurant

NOTÍCIES


NOTÍCIES

Comarcals SANT JAUME DE LLIERCA

Exposició de tions a l’escola «Les Escomes»

Enguany, a l’escola «Les Escomes», de Sant Jaume de Llierca, s’ha organitzat una bonica exposició de tions. Els han fet els nens i les nenes, utilitzant tot tipus de materials, fonamentalment de rebuig. La idea va néixer de reflexions, converses, etc. sobre l’estat actual en què es troba l’educació i la imprescindible col·laboració i empatia que hauria d’existir entre família i escola. És en aquest sentit que, davant la resposta obtinguda per part de les famílies, els responsables de l’escola se senten orgullosos, ja que si l’exposició ha resultat un èxit es deu, precisament, perquè el treball en equip i la col·laboració tan desitjada segueix existint. Una altra raó que els ha fet sentir bé i per la qual, diuen, val la pena seguir treballant amb il·lusió, ha estat veure les cares de tots els alumnes: satisfacció, entusiasme, alegria, sorpresa, diversió... ja que, de debò, hi ha coses que no tenen preu! La vida segueix reservant, sortosament, sorpreses meravelloses i diu, encara que sigui a cau d’orella, que un infant és un tresor. L’escola ha donat les gràcies a tots, pares i mares, per la seva col·laboració, i ha manifestat el desig de poder continuar gaudint d’oportunitats semblants.

LES PRESES

El Marboleny s’avança al tióDiumenge passat, els membres de l’entitat Marboleny van fer en família la festa del Nadal. A primera hora del matí, una representació del Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny inicià una caminada fins a l’església de Sant Miquel del Corb, on es va deixar un pessebre. Després, més de dues-centes per-sones relacionades amb l’entitat es van reunir, per dinar, al local social de Bosc de Tosca. Havent dinat, grans i petits es van divertir cantant

i recitant cançons i poemes típics de l’època nadalenca. Tot seguit hi hagué cinc quines, una de les quals fou a benefici de la Marató de TV3. I, per acabar, tingué lloc la visita de dos patges reials, que van donar regals a tots els nens i nenes i van recollir les seves cartes, adreçades als Reis Mags. Va ser, doncs, un dia ple d’il·lusions i somriures, preludi del Nadal al Cercle de Cultura Tradi-cional i Popular Marboleny.

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA

Cantada de nadales i cagada del tió per a la ca-nallaAquest dissabte, 24 de de-sembre, a les nou del vespre, a la plaça de Sant Roc, tindrà lloc una cantada de nadales amb xocolatada i galetes de Cal Enric. El dia de Nadal, a les onze del matí, a la plaça de Catalunya, els nens i nenes faran cagar el tió.

SANT ESTEVE DE BAS

Activitats nadalenques a Can TistaPer al jovent, a l’espai juvenil de Can Tista, de Sant Esteve de Bas, s’han previst diverses activitats na-dalenques, en horari de dos quarts de cinc de la tarda a dos quarts de nou del vespre. Avui dijous es podrà veure Harry Potter, per la pantalla gran; divendres 23, campionat de billar amb premis i sorpreses; dimecres 28, sortida per a anar a veure la selecció catalana de futbol; dijous 29, es podrà veure Saw II, i el divendres 30 es farà la final del campionat de billar.


NOTÍCIES

ComarcalsBESALÚ

Exposició «Dones de Besalú» a l’espai cultu-ral Cúria ReialFins al 31 de gener de 2006, a l’es-pai cultural Cúria Reial es pot veure l’exposició «Dones de Besalú», que recull imatges fotogràfiques, dels darrers cent anys, de dones besalu-enques. Part de la mostra procedeix del font Molas, arxiu fotogràfic que ha estat cedit a l’Ajuntament. L’exposició, que s’emmarca dins el pla local de dones, subvencionat per l’Institut Català de les Dones, es divideix en sis grups o temes: la família, el treball, l’educació, les festes i les tradicions, la moda i el lleure, i l’espectacle. Es pot visitar de deu del matí a dues del migdia i de sis de la tarda a set del vespre, de dimarts a diumenge.

SADERNES

Conveni de col·laboració entre el Consorci de l’Alta Garrotxa i la Federació d’Entitats Excursio-nistes de Catalunya

El dijous de la setmana passada, 15 de desembre, va fer-se a Sadernes la signatura d’un conveni de col·laboració entre el Consorci de l’Alta Garrotxa i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, l’objectiu del qual és la promoció del senderisme, l’excursionisme i el turisme a peu i el respecte pel patrimoni natural i cultural i al país. De fet, l’objecte específic del conveni és l’establiment del sistema de manteniment dels senders de Gran Recorregut que transcorren per l’EIN de l’Alta Garrotxa i que pertanyen a la Federació, que són el GR1, el GR2 i el GR11. A partir de la signatura d’aquest conveni, el Consorci passa a fer-se càrrec del manteniment dels GR i del disseny i la creació de nous GR, com també de la seva senyalització, utilitzant les marques homologades i els criteris establerts per la FEEC. El conveni és fruit de l’estreta col·laboració que s’ha estat duent a terme entre el Consorci i els centres excursionistes de la comarca i amb la Federació, en relació a la neteja i recuperació de senders de l’Alta Garrotxa. A la fotografia es veu Miquel Palomeras, president del Consorci, i Anton Fontdevila, president de la FEEC, en el moment de la signatura de l’esmentat conveni.

HOSTALETS DE BAS

Tradicional cantada de nadales a l’església parroquialAquest dissabte, 24 de desembre, a les dotze de la nit, a l’església par-roquial de Santa Maria, d’Hostalets de Bas, tindrà lloc la tradicional cantada de nadales, a càrrec del Cor Fructus Temporis. L’acte és obert a tothom.

SANT ESTEVE DE BAS

Actes nadalencs per als propers diesAmb motiu de les festes de Nadal hi ha previstos una sèrie d’actes al poble. El dia 26, festa de Sant Esteve, a les cinc de la tarda, i el dia de Cap d’Any, a les sis de la tarda, es farà la representació de l’obra Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús, de Josep M. Folch i Torres. Aquestes representacions es faran al local de Can Tista, de Sant Esteve de Bas, i aniran a càrrec dels nois i noies d’El Ratolí i de la parròquia. D’altra banda, a l’església parroquial de Sant Esteve de Bas, els dies de Nadal i de Sant Esteve, a les dotze del migdia, la Jovenalla interpretarà les cançons de la missa de Nadal i de la missa de Sant Esteve, patró de la parròquia. El dia de Nadal, a més, a dos quarts de dotze del migdia es farà un petit concert nadalenc, a l’església parroquial.

SANT JAUME DE LLIERCA

Sessió única de balls de saló Per aquests dies de Nadal no-més hi ha prevista una única sessió de balls de saló, al Centre Cívic. Serà el dilluns 26 de desembre, amb l’especial de Nadal, a les sis de la tarda, amb l’orquestra Gerunda. Hi haurà moltes sorpreses.

Es lloga local comercial

de 120 m2, en perfecte estat, a la CanyaInteressats, truqueu al tel. 972 27 52 48


NOTÍCIES

Comarcals VALL DE BAS

Gas Natural donarà servei, l’any vinent, al sector de VerntallatL’empresa Gas Natural inver tirà, l’any vinent, 9,7 milions d’euros a les comarques gironines, prin-cipalment en ampliació de la xarxa de distribució, amb prop de 90 km més. Aquest any, l’empresa ha invertit 9,5 milions d’euros a les comarques de Girona i espe-ra tancar l’exercici amb més de 77.000 clients. Entre les actuacions previstes per al 2006 hi ha l’arribada del gas natural al sector o barri de Verntallat, a la Vall de Bas, segons es va informar la setmana passada en una roda de premsa duta a terme per Joan Arimany, delegat de Gas Natural a Girona.

VALL DE BIANYA

Ball al Centre Cívic, el dia de Sant EsteveAquest proper cap de setmana només hi haurà ball l’endemà de Nadal, és a dir, el dilluns 26 de desembre, festa de Sant Esteve. Començarà a les sis de la tarda i serà amenitzat pel grup Rico Rico. El dissabte 31 hi haurà sopar i ball de començament d’any, ober t a tothom.

MONTAGUT I OIX

El pessebre vivent es farà tres dies, al vespreCom cada any, Montagut durà a terme el seu pessebre vivent, que és adaptat per a persones minusvàlides. Més de cent persones escenifi-caran unes vint-i-cinc escenes, que van des de quadres bíblics fins a representacions d’oficis antics, en un recorregut que ha estat escollit i preparat de manera curosa. Les representacions es faran els dies 24, 25 (Nadal) i 26 (Sant Esteve), a dos quarts de vuit del vespre. Són pos-sibles gràcies a l’esforç de tot el poble i de gent vinguda de fora, que hi col·labora desinteressadament, sigui amb el seu treball o prenen par t en l’escenificació. El pessebre vivent és organit-zat pel Grup de Joves del poble, l’Associació Cultural Terra Aspra i l’Ajuntament de Montagut i Oix.

LES PRESES

Representacions de l’obra El Misteri de NadalEl dia de Nadal, 25 de desembre, i el de Cap d’Any, 1 de gener, al Centre Cultural de les Preses, a les sis de la tarda, tindrà lloc la representació de l’obra El Misteri de Nadal, de Mn. Francesc Gay, coneguda com Els Pastorets de les Preses. Hi intervenen, en els papers de la Sagrada Família, arcàngels, pastors, pastorics, àngels i dominis: Josep M. Cros, Dani Comellas, David Padrosa, Anna Roquer, Esther Massegú, Raquel Padrosa, Cristina Soler, Manel Massegú, Enric Masó, Marià Padrosa, Enric Martí, Pere Duran, Marc Duran, Pere López, Ferran Pagès, Marta Riera, Joan Vilas, Ramon Pijoan, Gerard López, Sergi Duran, Joel Plana, Laura Cros, Ferriol Macias, Ivan Pagès, Pau Alsina, Adrià Alabau, Àlex Pagès, Meritxell Morchon, Anna Morchon, Helena Banti, Adrià Plana, Júlia

Plana, Marta Martí, Núria Martí, Eva Vilanova, Laura Vilanova, Laia Sala, Alba Fajula, Laia Colomer, Helena Viñas, Aleix Sala, Helena López, Marta López, Biel Ayats, Mònica Soler, Marc Alabau, Ada Flores, Pep Aiguabella, Pep Molas, Pep Batlle, Bet Pagès, Josep M. Sala, Albert Danés, Mon Pagès, Kiko Pagès, Mingo López, Santi Morchon, Jordi Martínez, Santi Soy, Gemma Masó, Mireia Molas, Sònia Ayats, Tània Colomer, Maria Espuña, Georgina Martí i Laura Quicios. Hi ha també un bon equip en efectes especials i tramoistes, vestuari, maquillat-ge, llum i so, i col·laboradors. El director és Enric Masó Barnadas; l’ajudant de direcció, Pep Molas, i la direcció musical és de Josep Garcia i Elisabet Olivas. L’organització és a càrrec de l’Associació d’Amics de les Preses.

SANT FELIU DE PALLEROLS

Caga tió infantil, con-curs de pessebres i representació dels pastoretsAmb motiu de les festes nadalen-ques, aquest dissabte, 24 de de-sembre, a les cinc de la tarda, a la sala de Ca les Hermanes, tindrà lloc una sessió de cinema per a tots els públics, amb entrada gratuïta, organitzada per l’Ajuntament. Diu-menge, dia de Nadal, a les sis de la tarda es farà un caga tió infantil dins «Tarda de màgia», a càrrec dels màgics Quel i Nani. El dilluns 26, dia de Sant Esteve, a la una del migdia s’efectuarà el lliurament de premis del concurs de pessebres, organitzat per TV Sant Feliu. A les sis de la tarda es representaran els pastorets, és a dir, l’obra El dimoni que no era tan dolent, de Lluís Rius, sota l’organització de l’Ajuntament i del grup dels pastorets.

LES PRESES

Pessebre vivent, pas-torets i representació sorpresaAmb motiu de les festes de Nadal, han estat organitzats diversos actes, que es faran de dissabte a dilluns. El dia 24, a tres quarts de dotze de la nit, davant l’església parroquial de Sant Pere hi haurà un pessebre vivent, organitzat per l’Asso-ciació d’Amics de les Preses. Al punt de la mitjanit es dirà, a l’església, la missa del gall escenificada, en la qual intervin-drà la Coral Puigsacalm. A tres quarts d’una de la matinada, al pati de l’Ajuntament, tindrà lloc una representació sorpresa, a càrrec de la mencionada asso-ciació, fent-se també una gran xocolatada. Hi haurà fogueres. El dia de Nadal, a les sis de la tarda es farà la representació d’El Misteri de Nadal, al Centre Cultural, i hi haurà una quina al Bosc de Tosca. També n’hi haurà el dia de Sant Esteve, organitzada per Ràdio la Vall.

SANTA PAU

Concert de nadales a l’església parroquialDemà divendres, 23 de desembre, a dos quarts de nou del vespre, a l’església parroquial de Santa Maria, tindrà lloc un concert de nadales, a càrrec de la cantant Maria Laffitte (cant, tamborina de cordes i flauta de bec), acompa-nya pels músics Francesc Tomàs ‘Panxito’ (violí, mandola, arpa, acordió i veu) i Joan Miró (guitarra, llaüt, ney i veu). L’organització és a càrrec de la parròquia i Pange a Music. Al final hi haurà coca, ratafia i suc de poma per a tots els assistents. L’entrada és lliure. El dissabte 24, a dos quarts d’onze de la nit es dirà la missa del gall a l’església parroquial. Tot seguit hi haurà xocolatada a la plaça Major, organitzada per l’AMPA de l’escola Joan Maragall. Diumenge, festa de Nadal, a les dotze del migdia es dirà la missa de Nadal a l’església de Sant Miquel de la Cot.

un espai per a l’anglèsBones festes!

Passeig de Barcelona, 3, bis, entresòl, 2(darrere el supermercat Dia)

Tel. 972 26 01 10 / 690 69 14 37

the islandLIZA BROWN


Comarcals

NOTÍCIES

BESALÚ

Obra dispersa del ro-mànic gironí, nou llibre d’Antoni NogueraAmics de Besalú i el seu Comtat acaba d’editar, amb el suport de la Diputació de Girona, el llibre Obra dispersa del romànic gironí, d’Antoni Noguera Massa (Girona, 1921), el qual presideix actualment l’esmentada entitat. El llibre recull un seguit de treballs que havien vist la llum en publicacions diver-ses, com Pyrene, Annals 1989 del PEHOC, VI Assemblea d’Estudis d’Amics de Besalú (1988) i el catàleg de l’exposició Imago Vir-ginis, duta a terme a Olot el 1999. Hi ha els articles «La Majestat del Llierca», «La marededéu de Gràcia o de Bellull», «Les tres esglésies de Sant Andreu del Coll» i «El timpà romànic de Sant Pere de Mieres», fins a vint-i-set. El pròleg és signat per l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. La impressió s’ha fet als tallers Costa, d’Olot.

JOANETES

Més de 300 persones participaran al pessebre viventUn any més, amb motiu de les festes de Nadal, es durà a terme el pessebre vivent de Joanetes. Aquest any, al llarg del recorregut hi ha quaranta-tres escenes, amb la participació de més de tres-centes persones. Tot i que continuarà fent-se en l’entorn paisatgístic habitual, el recor-regut i les escenes han canviat, són diferents, respecte a l’any passat. Les representacions es faran el 25 i 26 de desembre, dies de Nadal i Sant Esteve, a dos quarts de vuit del vespre. Com ja és tradició, hi haurà xocolata desfeta i galetes per a tots els visitants. També hi haurà caga tió per a la canalla. A destacar que enguany es podrà veure una maqueta del nucli antic del poble, feta per l’artista artesà Lluís Roura, al qual els veïns de Joanetes han agraït la seva col·laboració.

LES PLANES D’HOSTOLES

Cantada de nadales, cinema i Concert de NadalHi ha previstos diversos actes per a aquest cap de setmana, amb motiu de la festa de Nadal. Demà diven-dres, 23 de desembre, a les set del vespre, tindrà lloc una xocolatada al pavelló i una cantada de nadales a càrrec de l’Escola de Música «Musiquem», amb entrada gratuïta. Dissabte 24, a les vuit del vespre es dirà la missa del gall a l’església parroquial de Santa Maria de les Encies; a les dotze de la nit, missa del gall a l’església parroquial de Sant Cristòfor, de les Planes d’Hostoles. Diumenge 25, festivitat de la Nativitat del Senyor (Nadal), a les onze del matí es dirà la missa a l’església parroquial; a les sis de la tarda, al local de la Caixa, sessió de cinema per a tots els públics, amb entrada gratuïta. Dilluns 26, festa de Sant Esteve, a les sis de la tarda hi haurà també sessió de cinema a l’esmentat local, amb entrada gratuïta. A les set del vespre, a l’església parroquial, Concert de Nadal amb la participació de la Coral Retorn Planenc, el Cor Philarmònia i el Grup de Càmera.

Joan corominola i V i laAdvocAt

diVorcis · oBTenció nAcionALiTAT espAnyoLA

tel./Fax 972 26 32 68 - 679 39 46 98c. santiago rusiñol, 9 - olot Hores concertades


NOTÍCIES

ComarcalsBESALÚ

Guanyadors de l’XI Certamen literari «Ramon Vidal de Besalú»Dissabte passat, tal com estava pre-vist, va fer-se l’acte de lliurament de premis de les diferents categories o apartats de l’XI Certamen literari «Ramon Vidal de Besalú», que ha convocat l’entitat Acunç. Va dur-se a terme a Cal Tronc i hi assistiren unes tres-centes persones. Hi hagué quaranta-set guardonats, entre finalistes i primers premis, essent llegides les obres que van obtenir el primer premi de cada grup. Els tres premis consistiren en un trofeu o copa, un lot de llibres de diverses editorials i un clauer commemoratiu. Tots els participants no premiats van rebre

també un obsequi. L’escriptor Josep M. Fonalleras encoratjà tots els participants a gaudir de la lectura i l’escriptura, a ser perseverants en la feina de cada dia i a donar valor a allò que ens identifica com a éssers humans: la possibilitat d’imaginar, de crear, més que no pas en les coses materials que ens envolten. Hi hagué, més tard, un espectacle de titelles a càrrec del grup Tururut i, al final, l’alcalde de Besalú, Lluís Guinó, va felicitar tots els guardo-nats, participants i organitzadors, i va destacar el fet que l’acte es pogués fer a Can Tronc, la nova sala (antic cinema) que l’Ajuntament ha

adquirit i que es troba en fase de rehabilitació. La nota emotiva va anar a càrrec de Francesc Pujol Masferrer, el par ticipant de més edat, que obtingué el tercer premi de narració per a adults; té 89 anys, és de Sant Feliu de Guíxols i va donar, molt emocionat, les gràcies a Besa-lú, al seu alcalde i a l’entitat Acunç. Hi hagué, per acabar, el previst pi-ca-pica, que fou molt concorregut. En la categoria A, amb el tema únic d’un conte, narració o llegenda de contingut lliure, en el grup primer (7 anys) el primer premi fou per a Paula Torrent Serra, de Besalú, amb l’obra «El follet que va a la terra»; el segon fou per a Laia Bonada Fontanals, de l’escola de Besalú, amb «Les tasses voladores», i el tercer l’obtingué Maria Guardiola Ros, també de Besalú, per «La flor que va a la lluna»; en el segon grup (8 i 9 anys), el primer premi fou per a Vicky Sánchez Acedo, de l’escola Casa Nostra, pel treball «El gos sense veu»; el segon l’obtingué Marc Tomàs Sànchez, de l’escola Bell-lloc, per «Perduts», i el tercer fou per a Oriol Vila Vinardell, també de l’escola Bell-lloc, pel treball «El nen nou i diferent»; en el grup tercer (10 i 11 anys), el primer premi va obtenir-lo Sílvia Vilaseca, de Casa Nostra, per «Ruixada i plugim, les amigues imprescindibles»; el segon fou per a Laura Sayol, de l’Escola Pia d’Olot, per «Una història ben maca», i el tercer s’atorgà a Clara Boix Frias, de Casa Nostra, per «Les ulleres màgiques». En la categoria B, grup quart (12 i 13


CENTRE DE SALUT

PUNARVASUSi et trobes encallat, en estats emocionals que sempre repeteixes, o són símptomes físics, dolorosos, que no et deixen viure en pau,t’oferim aquests serveis:

Essències florals del Dr. BachTeràpia Cràneo-Sacral

Homeopatiaamb 17 anys d’experiència contínua.

Karla Raspall i Josep M. Bernal Tel. 972 27 42 73 / 686 91 12 98 - OLOT

anys), tema primer (una narració que faci referència a Besalú i el seu entorn), el primer premi fou per a la besaluenca Judit Surroca Ramos, de l’IES La Garrotxa, per «L’esperit de Jacob»; el segon es concedí a Núria Masoliver, de l’IES La Garrotxa, per «Memòries», i el tercer fou per a Albert Planella, de l’IES La Garrotxa, per «Barberia Cal Xic». En el tema segon (un poema de contingut lliure), el primer premi fou per a Aïna Solés Tarrés, de l’Escola Pia, per «Al Port»; el se-gon l’obtingué Jordi Oliveras Pey, de l’Escola Pia, per «Amistat», i el tercer fou per a Pau Marguí, de l’IES La Garrotxa, per «L’esquirol». En el grup cinquè (14 i 15 anys), tema primer (narració que faci referència a Besalú i el seu entorn), el primer premi fou per a Josep M. Boix Frias, de Casa Nostra, per «Si pogués tornar enrere i canviar-ho tot...»; el segon fou per a Lídia Borrero Menino, de l’IES Bosc de la Coma, per «Si trobes dues perletes prop de Besalú», i el tercer es concedí a Anna Santaella Tortós-Sala, de l’IES Brugulat, per «Una història d’amor escrita per un jove escriptor». En el tema segon (un poema de contingut lliure), el premi fou ha estat per a Jordi Vilanova Roca, de l’Escola Pia, per «Enyor»; el segon, per a Nil Torrent Adell, de l’Escola Pia, per «L’estel», i el tercer per a Xavier Pigem Pérez-Carrasco, de l’Escola Pia, per «La mor t». En el grup sisè (de 16 a 18 anys), en el tema primer (narració que faci referència a Besalú i el seu entorn), el primer

premi ha estat per a Jordi Farreras Tió, de Bell-lloc, per «Una vida d’ambició»; el segon, per a Miquel Juny Canals, de Bell-lloc, per «La troballa d’en Joan», i el tercer per a Pau Machado Granados, de Bell-lloc, per «Besalú, poble heroic». En el tema segon (poema de contingut lliure), el primer premi ha estat per a Pau Gassiot Bosch, de Bell-lloc, per «Ets especial»; el segon, per a Pau Machado Granados, per «Panora-mes», i el tercer per a Eduard Gar-gost Abelenda, de Bell-lloc, per «La meva estimada». En la categoria C (majors de 18 anys), en el tema pri-mer (narració en el marc de Besalú i el seu entorn), el primer premi fou per a Xavier Surroca Ocón, de Besalú, per «Mezuzà»; el segon es concedí a Pilar Riera Prat, d’Olot, per «Tu no ho pots entendre», i el tercer fou per a Francesc Pujol Masferrer, de Sant Feliu de Guíxols, per «Retornant a temps medievals». En el tema segon (poema de con-tingut lliure), el primer premi va obtenir-lo Julián Miranda Viñuelas, de Banyoles, per «El secret capital de Besalú medieval»; el segon fou per a Joan Gratacós Fernàndez, de Besalú, pel treball «El silenci de la nit», i el tercer l’obtingué Alber t Garcia Elena, de Barcelona, per «La mirada immòbil». Al premi «Josep Buch», de recerca i investigació, relacionat amb Besalú i el seu entorn (llengua, història, cultura, natura...), no s’ha presentat cap tre-ball, de manera que no es concedí. El jurat va estar format per Josep Güell Joan, en representació de

l’Ajuntament de Besalú; Jesús Batlle Auguet, mestre i resident a Besalú; Imma Juanola Argente, mestra i resident a Besalú; Francesc Va-quero Guerrero, membre d’Acunç; Montse Picañol Vilanova, membre d’Acunç, i Joan Masmitjà Frigola, bibliotecari i secretari del jurat, que va tenir veu, però no pas vot. Per escoles participants, el primer lloc l’ha ocupat la de Bell-lloc del Pla (Girona), amb 186. En les posicions següents hi ha l’Escola Pia, d’Olot, amb 140 treballs; CEIP Salvador Vilarrasa, de Besalú, amb 93; Casa

Nostra, de Banyoles, amb 42; CEIP Baldiri Reixach, de Banyoles, amb 22; IES Garrotxa, d’Olot, amb 18, i altres centres de les comarques gironines, amb 9 treballs. Pel que fa a la participació d’adults, la pro-cedència dels treballs ha estat de Besalú (3), Olot (2), Banyoles (2) i Barcelona, Sant Feliu de Guíxols, Salt, Mataró, Lliçà de Vall i Manresa (1, en cada cas).

NOTÍCIES


NOTÍCIES

SocialsInforolot edita el butlletí L’informatiu electrònic

Conferència sobre «Els rapinyaires a la Garrot-xa»El divendres de la setmana passada, es va dur a terme, a la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot, una conferència sobre «Els rapinyaires a la Garrotxa». La conferència anà a càrrec de Fran Trabalón, que actualment és el coordinador del «Programa de conservació i millora dels ra-pinyaires diürns de la Garrotxa». Durant l’acte es parlà de les prin-cipals espècies de rapinyaires que actualment es poden observar a la comarca, ja sigui perquè hi nidifi-quen o bé estan de pas durant el període de migracions. L’acte va comptar amb la participació d’una vintena d’assistents, interessats en la temàtica.

L’empresa Inforolot SA, estrena aquest desembre un servei pioner en l’àmbit de l’empresa privada a les comarques gironines: l’edició i difusió gratuïta d’un butlletí electrònic adreçat als seus clients i a qualsevol empresa i persona interessada en les noves tecnologies. Sota el nom L’informatiu d’Inforolot, aquesta empresa garrotxina, que ha ampliat el seu mercat a la resta de comar-ques gironines, amb seus a Girona i Ripoll, pretén que el nou servei sigui una eina informativa per tal de divul-gar les novetats més destacades en el sector de les noves tecnologies. El butlletí tindrà, en principi, una periodicitat bimensual; és en català i es difondrà inicialment a més de 500 empreses. No es descarta que a termini mitjà es pugui oferir també

en castellà i la periodicitat sigui mensual. Inforolot SA ha endegat aquest projecte coincidint amb el recent vintè aniversari de l’empresa, amb l’estrena d’una nova pàgina web i amb la renovació de la seva imatge corporativa. El número zero de l’esmentada publicació digital es difondrà al llarg d’aquest de-sembre. Amb aquesta nova eina de comunicació, Inforolot es proposa donar un valor afegit al seu servei, exposant les novetats en el camp de les noves tecnologies, donar suggeriments per fer-ne un bon ús... La subscripció al butlletí es realitza des de l’adreça que l’empresa té a la xarxa.http: www.inforolot.com

Ajuntament d'Olot

ÀREA DE TERRITORI I MEDI AMBIENT * Calendari de la deixalleria mòbil La deixalleria mòbil és un camió on se seleccionen les deixalles especi-als que generem, com: piles, fluorescents, olis, ferralla electrònica, etc. S’instal·la periòdicament a tots els barris de la ciutat, des de les 7:00 fins a les 17:30 hores, i els dissabtes des de les 7:00 fins a les 13:00 hores. Setmana del 26 al 31 de desembre Dilluns 26 ............ — Dimarts 27 ...... Ctra. Sta.PauDimecres 28 ........Pl. Rosella Dijous 29 ........ — Divendres 30 ....... — Dissabte 31 .... — * Calendari recollida de deixalles – Festes de Nadal, Cap d’Any i Reis Es comunica que en aquestes festes, la recollida de deixalles serà tal com s’especifica a continuació : Diumenge 25 de desembre – Hi haurà recollida.Dilluns 26 de desembre – Hi haurà recollida.Diumenge 1 de gener – Hi haurà recollida En canvi, els dies 24 i 31 de desembre i 6 de gener, NO hi haurà recollida. Val a dir que en la diada de Reis tampoc es farà la recollida de paper i cartró d’origen comercial. * Recollida d’arbres de Nadal a Olot Del 9 al 20 de gener de 2006, l’Ajuntament d’Olot posarà en marxa un servei de recollida d’arbres de Nadal. S’ha previst la instal·lació de deu punts de recollida, a la ciutat, on podran dipositar els arbres totes aquelles persones que vulguin desfer-se’n correctament. Punts de recollida:

- Plaça Clarà - Passeig d’en Blay - Plaça Major - Plaça de Sant Miquel - Aparcament del Carrefour - Parc Martí i Pol - Plaça Montolivet - Parc Pic del Bac- Plaça de l’Ànec - Aparcament del cementiri

ÀREA DE SERVEIS GENERALS* Departament de Seguretat i Convivència - Realització de quines Segons ha comunicat la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a Girona, enguany només es pot portar a terme el joc de la Quina durant el període comprès entre els dies 2 de desembre de 2005 i 8 de gener de 2006, ambdós inclosos. Per a poder-lo realitzar, les entitats hauran de comunicar-ho prèviament a la Delegació Territorial del Govern, Gran Via Jaume I, 9 entresòl, 17001 Girona, tel. 972 18 23 00, com a mínim amb QUINZE dies d’antelació, indicant els dies i el lloc on es portarà a terme. En cap cas es podrà fer aquest joc fora de les dates esmentades. Com sempre, no es podran donar premis en metàl·lic i aquests hauran de ser d’escassa transcendència econòmica. La Brigada de Joc de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, vetllarà per l’observació d’aquests requisits. No complir-los suposarà l’aixecament d’una acta, que ocasionarà l’obertura d’un expedient sancionador, per la comissió d’una falta molt greu. * Departament de Contractació- Aprovació de l’expedient de contractació de la concessió d’obra pública per a la construcció i explotació del servei d’aparcament subterrani al Firalet i zones blaves de tot el municipiEl Ple de l’Ajuntament, en sessió duta a terme el 27 d’octubre de 2005, va aprovar l’expedient de contractació, mitjançant concurs, del contracte de concessió d’obra pública per a la construcció i explotació del servei d’aparcament subterrani al Firalet i zones blaves de tot el municipi; com també el plec de clàusules administratives, tècniques i econòmiques que regiran l’esmentada contractació, que s’exposà al públic fins al 2 de desembre de 2005. Tipus de licitació: els fixats en les clàusules econòmiques del plec.Termini: - aparcament subterrani: 40 anys; - zona blava: 20 anys. Plec de clàusules: es pot consultar a les oficines de secretaria de l’Ajuntament d’Olot, durant el termini de presentació de proposicions, en horari d’oficina. Garanties: - provisional: 75.725 euros; - definitiva: 4% del pressupost d’inversió.Presentació de pliques: a la secretaria de l’Ajuntament d’Olot, fins a les dues de la tarda del 27 de desembre de 2005. Obertura de pliques: a la una de la tarda del 2 de gener de 2006.


NOTÍCIES

SocialsNadal amb avis i àvies al Petit Plançó

Ahir dimecres, 21 de desembre, a l’escola Petit Plançó, d’Olot, va fer-se la festa de Nadal i es va convidar els avis i les àvies del geriàtric de l’Hospital d’Olot, per tal de per fer-los partícips de la festa. Els alumnes de 3r i 4t d’ESO van ser els responsables de l’activitat. Un cop a l’escola, els van preparar un concert de flauta, a càrrec dels alumnes de 1r i 2n d’ESO i, tot seguit, es féu una quina de Nadal. Els avis i les àvies van obsequiar els alumnes amb una poesia per a cadascú, alhora que els nois i noies els regalaren una postal feta per ells mateixos. Ha estat una experiència enriquidora, que s’espera tornar-la a fer.

Gran èxit del concert de GospelUn centenar de cantants van participar, dissabte passat, a «T’encantarà», concert de gospel participatiu que va organitzar l’ICCO, l’IME i l’Auditori. Els cantants van passar la tarda assajant, junt amb els músics i els solistes, les peces que van interpretar, com a cor, en el concert que es va fer a l’església de l’Escola Pia, davant d’un públic molt participatiu. Els organitzadors es plantegen tornar a oferir la proposta al llarg de l’any vinent, ja que la demanda ha superat de molt les places ofertades i molta gent no ha pogut gaudir d’aquesta experiència.

Presentació del llibre dels 150 anys dels Bombers d’OlotEl dimarts de la setmana vinent, 27 de desembre, a les set del vespre, al Saló de Sessions de l’Ajuntament d’Olot, tindrà lloc l’acte de presentació del llibre relacionat amb el 150è aniversari dels Bombers d’Olot. L’acte és obert a tothom. Hi intervindran Jordi Francès Buxó, cap del Parc de Bombers de la ciutat; Josep Murlà, autor del llibre; Arcadi Calzada, president de la Fundació Caixa de Girona, i l’alcalde de la ciutat, Lluís Sacrest.

Foment aporta més de 350.000 euros per al Museu dels SantsEl matí del dimarts d’aquesta setma-na, 20 de desembre, es va signar el conveni de col·laboració entre el Ministeri de Foment i l’Ajuntament d’Olot, per mitjà del qual Foment aporta 353.003,62 euros, de fons d el’1% cultural, a les obres de rehabilitació del taller L’Art Cristià com a seu del Museu dels Sants, d’Olot. El conveni va ser signat per Encarnación Vivanco, sotssecretària del Ministeri, i l’alcalde d’Olot, Lluís Sacrest. Al conveni es diu que l’ac-tuació a fer amb l’esmentat import és per a la reforma de la coberta, la impermeabilització de les terrasses, el reforçament puntual de l’estructura i l’adequació a la normativa contra el foc.

ComarcalsBESALÚ

Foment i l’Ajuntament acorden finançar la recuperació de l’entorn del pont medievalEl dimarts d’aquesta setmana, 20 de desembre, la sotssecretària del Ministeri de Foment, Encarnación Vivanco, i l’alcalde de Besalú, Lluís Guinó, van firmar un conveni de col-laboració destinat a finançar, amb càrrec a l’1% cultural, la recupera-ció de l’entorn del pont medieval de Besalú. Segons l’acord, el Ministeri de Foment aportarà 90.300 euros, a càrrec de l’esmentat 1%. El conveni permetrà adequar la riba en l’entorn d’accés al pont, declarat monument nacional. L’obra nova comprèn un mirador, cafeteria i oficines d’infor-mació per als visitants. A més, es pavimentarà i es millorarà l’accés al pont des de l’esmentat espai de recepció.

VALL DE BIANYA

Sopar de Nadal al Cen-tre CívicAquest diumenge, 25 desembre, es farà l’acostumat sopar de Nadal (pa amb tomàquet i botifarra, fruita i cafè), seguit de quina, al Centre Cívic de l’Hostalnou. L’acte comen-çarà a les vuit del vespre. El preu del tiquet és de 5 euros i per a reserves s’han de trucar al tel. 972 29 09 33 o bé al 972 29 04 35.


NOTÍCIES

Diverses

Comarcals

SANT JOAN LES FONTS

Espectacle de Nadal abans de la missa del gallDissabte 24 de desembre, a tres quarts de dotze de la nit, abans de la missa del gall, es representarà, a l’exterior de l’església de l’antic monestir benedictí, l’espectacle de Nadal que ja comença a tenir uns anys de tradició. És un muntatge teatralitzat de diverses escenes, com l’Anunciació, buscar posada per part de Josep i Maria, i algunes d’un col·lectiu de pastors. Va total-ment a càrrec d’un grup de joves del municipi. Després es dirà la missa del gall, en la qual intervindrà la Coral Aiguaneix. En acabar hi haurà xocolata desfeta per a tots els assistents.

Presentació del llibre Vides singulars

Dissabte passat tingué lloc a la casa Trinxeria, d’Olot, la presentació del llibre Vides singulars, de Clàudia Pujol, a càrrec de la directora de l’edi-torial Mina, Agnès Rotger, i, també de la periodista Anna Diago. L’autora, Clàudia Pujol, explicà als assistents com havia preparat el llibre, com havia recorregut els indrets de Catalunya buscant personatges amb una «vida singular», persones que tinguessin una història per explicar, persones com nosaltres, com el veí de casa. En aquest llibre hi ha, com ja es va donar a conèixer en el seu dia, setze relats curts, basats en setze persones que, al seu moment, van explicar a l’autora moments, instants de les seves vides. Clàudia Pujol ha sabut expressar-hi els seus sentiments amb un gran llenguatge literari, tot relacionant-los amb el cinema i amb la literatura, que tan bé coneix.

EL TORN

Missa del gall al santuari del Collell

Magical Mystery Grup acompanya Tony Sheridan a la primera setmana Beatles d’EspanyaDurant la setmana del pont de la Puríssima, tingué lloc a Burjassot (València) la primera setmana Beatles d’Espanya, en la qual, el di-vendres 9, va actuar el grup garrotxí Magical Mystery Grup, que oferí el seu repertori de versions del quartet de Liverpool. El plat for t estava programat pel dissabte 10, en què MMG feia de grup d’acompanyament de Tony Sheridan, com feia 43 anys ho havien fet els Beatles, amb els quals havia coincidit a Hamburg al començament dels seixanta i on ell era el cap de cartell. En el disc que van enregistrar el 1961, amb el nom de Tony Sheridan with The Beatles (més tard quan, els Fab Four ja eren famosos, es va dir The Beatles First), encara no hi havia Ringo Starr a la bateria i sí Stu Suttclife, baixista llavors del grup, que va

morir poc després. Aquest enregis-trament va ser històric i gairebé és considerat oficial del grup ja que, a part d’acompanyar Sheridan, John canta com a solista una versió de l’estàndard Ain’t she sweet i hi ha la primera cançó original signada per algun dels Beatles: la instrumental Cry for a shadow (única composició Harrison/Lennon de la història). Atès l’èxit de l’empresa i per als afeccionats del nostre país, hi ha prevista una mini-gira al final de gener per Barcelona (sala Bikini) i

Salt (La Mirona). També hi ha pro-gramada una actuació a Saragossa.

Dissabte, 24 de desembre, a les dotze de la nit, al santuari de la Mare de Déu del Collell es dirà la missa

del gall per a totes les parròquies de la zona, és a dir: Sant Miquel de Campma-jor, Mieres, el Torn i Falgons. Tothom és convidat a participar-hi.

Socials

Calendari benèfic dels nois d’Ambulàncies Gar-rotxaCom ja es va fer l’any passat, els components d’Ambulàncies Gar-rotxa, del Consorci de Transport Sanitari de Catalunya, han editat un calendari benèfic, en el qual es reprodueixen quatre fotografies amb els nois més o menys vestits. Aquest calendari, amb fulls trimes-trals, es posa a la venda avui dijous,

22 de desembre. L’edició ha estat de 600 exemplars i el preu és de 3 euros. Els beneficis que s’obtinguin amb la venda del calendari es desti-naran a la Lliga Catalana d’Ajuda al Malalt de Càncer, concretada, però, en la compra de material, no pas amb l’entrega de diners.



EXPOSICIÓ

Del 23 de desembre i fins al començament de mar de l’any vinent, a lla sala d’exposicions del primer pis, del Museu Comarcal de la Garrotxa d’Olot (MCGO), es podrà veure la tercera exposició del cicle «La generació del mig», dedicada a Joan Clapera Mayà. Les anteriors, com se sap, es van dedicar a Rafael Griera i Joan Ferrés. Aquesta vegada l’exposició ha estat coordinada per Amat Las Heras i permet resseguir la trajectòria artística de Clapera Mayà, tot copsant la gestació del segell tan personal d’aquest pintor. «Clapera –diu Josep Valls– és un personatge que viu en un món a part; es veu en la seva pintura, en aquests paisatges personalíssims, geometritzats i resumits. Però es veu també en la seva pròpia vida personal, en les seves conviccions humanes i artístiques, i també encara en el seu estudi-taller, un santuari on practica, a hores, una reclusió mo-nacal o quasi, en la solitud del picapedrer o del pensador convençut que la seva obra perdurarà. Clapera es confessa influenciat per la música, on descobreix uns valors que es van perdent a poc a poc. Igual com es van perdent els trossos de paisatge que de típics han passat a ser històrics, en aquesta comarca a mig camí del mar i l’alta muntanya que és la nostra Garrotxa, que ell recrea d’una manera tan personal i personalista».La mostra inclou una cinquantena d’obres escollides, entre pintura i

1929 - Neix a Olot ,al carrer dels Closells. Els seus avis eren de Salarsa i la mare de Llongarriu (vall del Bac). El seu pare era del Mallol, on Joan Clapera anava sovint a passar temporades, a casa dels avis. Això li va permetre mantenir constantment unes fortes arrels garrotxines. Estudià a l’Hospici i a l’Escola Malagrida.

1943 - Entra d’aprenent a L’Art Cristià. S’inicià en el dibuix a l’Escola de Belles Arts, gràcies a la iniciativa de Josep Oliveras, gerent de l’esmentat taller. Tingué per professors Ramon Barnadas (dibuix), Pere Gussinyé (pintura) i Bartomeu Mas Collellmir (gravat).

1949 - Servei Militar a Cartagena.

1955 - Es constitueix a Olot el Cràter d’Art, grup artístic del Clapera Mayà formà part.

1959 - Obté la medalla de plata de la Diputació de Girona.

1960 - Apassionat per la pintura manxego-castellana, passa una llarga temporada a la zona per tal d’intentar captar la impressió dels artistes Benjamín Palencia, Ortega Muñoz, Redondela... i a causa d’aquesta experiència la seva dèria fou donar al paisatge de la Garrotxa una visió diferent de la que fins aquell moment predominava, amb la utilització de tots els elements garrotxins (pallers, pedres, insectes, arbres, espantao-cells, camps llaurats...)

1961 - Presenta la seva primera exposició a Olot.

1964 - Es casa amb Dolors Ros Bartrina. Tenen dos fills: Ester i Joel. Durant aquest temps compagina la feina al taller amb la pintura.

1965 - Premi especial de la Dirección General de Bellas Artes.

1967 - Realitza un viatge d’estudis a diversos països europeus, tot visitant museus per tal de conèixer i captar les diferents tendències artístiques d’aquella època.

1970 - És guardonat amb la medalla Fortuny del concurs «Pobles i pai-satges de Catalunya». Deixa la feina del taller de sants (Art Model) i es dedica plenament a la pintura.

1971 - Exposa per primera vegada a Barcelona, a Galerías Españolas. El crític d’art Cesáreo Rodríguez Aguilera fa una molt bona valoració de la seva obra. Aquest mateix any presenta una exposició a la galeria Joan Gris, de Madrid.

1972 - Primer premi de Pintura «Festes de la Mercè», organitzat per Mundiart, amb un tema de les rambles de Barcelona.

1974-75 - Exerceix de professor de l’Escola de Belles Arts d’Olot.

1979 - Participa en el número 19 de la col·lecció El Burí i la Ploma, amb l’iguafort Pallers sota el Montsacopa, acompanyat d’un text d’A. Noguera Massa

1984 - Participa a la Mostra d’art contemporani de les comarques gi-ronines, organitzada per la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern d’Andorra, a la sala d’exposicions permanent d’Andorra la Vella.

1991 - Exposició a Viena, a la Galerie am Opeuring.

1993 - Exposició retrospectiva a la Sala de la Fontana d’Or, de Girona.

Darrerament ha presentat la seva obra a diverses ciutats d’Espanya i d’Europa.

dibuix, i s’ha editat un catàleg amb textos de Josep Puigbó i Josep Vall. Caixa Terrassa ha fet una aportació de 4.500 euros, com a patrocinadora de l’exposició.

Obra de Joan Clapera Mayà exposada al MCGO

Obra de Joan Clapera Mayà exposada al MCGO


EXPOSICIÓ

Al Museu Comarcal de la Garrotxa s’inaugurarà demà divendres, 23 de desembre, a les vuit del vespre, a la Sala Oberta, una exposició d’obra del pintor olotí Vicenç Solé Jorba (Olot, 1904 – El Brull, 1949) i del qual, per tant, es va commemorar l’any passat el centenari del seu naixement. Amb l’exposició es vol repassar la fecunda però, malaura-dament, breu trajectòria d’aquest destacat pintor i retre-li, alhora, un merescut homenatge per part de la ciutat d’Olot. La mostra reuneix una cinquantena d’obres del pintor, entre paisatges, retrats i també dibuixos que provenen de diverses col·leccions particulars i del fons familiar. Romandrà oberta fins al 5 de febrer de 2006. La pintura lírica i vital de Vicenç Solé Jorba s’inicià a les aules de l’Escola de Belles Arts, sota el mestratge d’Iu Pascual, Celestí Devesa i Martí Casadevall. Company de Pere Gussinyé, Josep Pujol, Ramon Barnadas i Joaquim Marsillach, va ser un dels alumnes més estimats de Pascual. La forta influència d’aquest es féu palesa en els primers treballs de l’època juvenil, mentre que la fidelitat al referent paisatgístic de l’anomenada Escola d’Olot, de la qual, per generació, es pot considerar pintor afí, esdevindrà una constant en la seva producció, complementada, d’altra banda, amb la interpretació personal de paisatges urbans, fires i mercats, replets de personatges i bestiar. L’exposició individual, a la Sala Camarín, de Barcelona, el 1925, fou la primera d’un seguit de mostres i exposicions que el portaren a València, Bilbao, Madrid, Santa Coloma de Farners i Barcelona, sense deixar de banda les exposicions a Olot. De manera regular i reiterada, a partir de 1928 exposà a l’emblemàtica Sala Parés, de Barcelona, amb la qual va estar relacionat tota la vida, si bé la seva obra no s’ajustava plenament al criteri artístic de la galeria. La paleta

Demà, a la Sala Oberta, s’inaugurarà l’exposició d’obra del pintor ViCeNç SOlé JOrBa

de Solé Jorba és rica i variada. Inclou un ampli ventall de tonalitats, tant de la gamma càlida com freda, com també de suaus grisalles. En totes les vessants, la delicada sensibilitat del pintor es deixa portar per l’emoció experimentada davant els diferents ambients. La seva bondat i simpatia personal es reflecteixen també en la seva obra, que resulta vitalista, alegre, rica i jovial, fins i tot en els darrers treballs realitzats al sanatori del Brull, quan els problemes de salut del pintor s’havien agreujat seriosament.

1904 - Neix a Olot el 2 de desembre.1915 - Ingressa a l’Escola de Belles Arts d’Olot.1925 i 1926 - Exposició col·lectiva al GEEG, de Girona, i individual a la sala El Camarín, de Barcelona.1927 - Exposició individual a El Camarín, de Barcelona.1928 - Exposició col·lectiva al Casino Menestral, de Figueres, i individual a la Sala Parés, de Barcelona.1929 - Exposició individual a la Sala Parés, de Barcelona.1930 - Exposicions individuals a la Sala Parés, de Barcelona, i a Altavella, de Mataró.1931 - Exposició individual a la Sala Parés, de Barcelona.1932 - Exposicions individuals a la Sala Parés, de Barcelona, i a la Sala Vayreda, d’Olot.1933 - Exposicions individuals a la Sala Parés, de Barcelona; al Casino de Girona i a la Sala Vayreda, d’Olot. Participa en el Saló de Primavera de Barcelona. 1934 - Exposicions individuals a la Sala Parés, de Barcelona; a Girona Club, de Girona; a la Casa de Cultura, de Santa Coloma de Farners, i a la Sala Vayreda, d’Olot.1935 - És nomenat professor de dibuix i iniciació a la pintura de l’Escola de Belles Arts d’Olot. Exposicions individuals a la Sala Parés, de Barcelona; a la Biblioteca Municipa,l de Girona; a la Casa de Cultura, de Santa Coloma de Farners, i a la Sala Vayreda, d’Olot.1936 - Exposició individual a la Sala Parés, de Barcelona, i col·lectiva a la Casa de l’Ardiaca, de Barcelona. Participa al Saló de Primavera.1939 - Exposició individual a la Casa de Cultura. de Santa Coloma de Farners. i col·lectiva a la Sala Vayreda. d’Olot.1940 - Exposició individual a la Sala Parés. de Barcelona; a la Casa Vilches, de Madrid, i col·lectiva al Salón Cano, de Madrid.

1941 - El 30 d’abril contrau matrimoni amb Carme Legares. Exposició individual a la Sala Parés, de Barcelona. Participa a l’Exposició Nacional de Belles Arts, de Madrid.1942 - Neix el seu fill Lluís. Exposicions individuals a la Sala Parés, de Barcelona; al Salón de Arte, de Bilbao; al Círculo Olotense, d’Olot; al Salón Vílches, de Madrid, i col·lectiva a l’Escola de Belles Arts d’Olot. Participa en l’Exposició Nacional de Belles Arts, de Barcelona.1943 - Exposició individual i col·lectiva a la Sala Parés, de Barcelona.1944 - Exposicions individuals i col·lectives a la Sala Parés, de Barcelona, i al Salón Cano, de Madrid.1945 ,1946 i 1947 - Exposicions individuals a la Sala Parés, de Barcelona; a les Galeries Fortunet, de Figueres, i a la Biblioteca Municipal, de Girona. 1948 - Col·lectiva a la Sala Municipal de Arte, de Sant Sebastià.1949 - Exposició individual a la Sala Municipal, de Girona. Vicenç Solé Jorba mort el 26 d’agost al sanatori de Brull del Montseny.1950 - Exposició homenatge a la Sala Parés, de Barcelona; a la Casa de Cultura, de Santa Coloma de Farners, i a la Sala Vayreda, d’Olot.1955 - Les seves obres formen part en l’exposició col·lectiva de la Sala Vayreda, d’Olot.1958 - Les seves obres participen en l’exposició col·lectiva de la Sala Parés, de Barcelona.1976 - Exposició homenatge a l’Escola de Belles Arts d’Olot.1989 - Exposició homenatge a la Galeria d’Art 4 Cantons i a la Galeria d’Art Sant Lluc, ambdues d’Olot, amb motiu de l’edició de la monografia Cinc pintors olotins, d ’Alexandre Cuéllar, publicada pel setmanari La Comarca d’Olot. 2005 - Exposició homenatge a la Galeria d’Art 4 Cantons, d’Olot coincidint amb l’edició del llibre Vicenç Solé Jorba, d’Alexandre Cuéllar.

ViCeNç SOlé JOrBa


NOTÍCIES

ComarcalsBESALÚ

Representacions d’Els Pastorets a Cal TroncHi ha previstes dues represen-taci-ons d’Els Pastorets per a aques-tes festes nadalenques. Es faran a Cal Tronc, edifici on a final de novembre es va inaugurar la primera fase de recuperació de l’antic teatre. La primera funció es farà el dia de Sant Esteve, a les vuit del vespre, i l’altra el dia 30 de desembre, a les deu de la nit. En el muntatge hi col·laboren una trentena de persones, sota la direcció de Joan Corominas. Aquestes representa-cions d’Els Pastorets tenen fragments cantats i uns decorats que reprodueixen espais ben coneguts del poble, com l’interior de la Casa Cornellà i la plaça.

Socials

SANT JAUME DE LLIERCA

Avui s’obrirà al tràn-sit el tram de l’A-26, entre Sant Jaume de Llierca i ArgelaguerSegons fonts del Ministeri de Foment, avui dijous, 22 de desembre, si no hi ha canvis de darrera hora, s’obrirà al trànsit el nou tram de l’autovia A-26, entre Sant Jaume de Llierca i Argelaguer (fins al pont del Borró). No es tracta de cap inauguració oficial, que sembla ser es deixa per a més enda-vant, sinó l’obertura al trànsit d’aquest nou tram, tot i que les obres no estan totalment acaba-des. Durant uns mesos més, els operaris de l’UTE formada per Corposa i Construccions Rubau encara treballaran en alguns espais, com és el cas dels dos accessos al c. Major de Sant Jaume de Llierca; el pas cap als horts del costat del barri del Pont, que cal pavimentar i instal-lar-hi desguassos i enllumenat, i el pas soterrat per a accedir al costat nord del polígon industrial del Pla de Politger.

Fidel Aumatell és el nou alcalde de Batet de la SerraD’acord amb el procés dut a terme durant les darreres setmanes, dissabte passat, 17 de desembre, 216 veïns de Batet de la Serra van ser cridats a votar per tal d’escollir el seu nou alcalde de barri i es-collir una nova junta veïnal. Fidel Aumatell, que durant divuit anys ha estat vocal de la junta que ha presidit fins ara Ramon Canalias, va obtenir 77 vots. En segon lloc, amb 64 vots, quedà Josep Estudis, president de l’Associació de Veïns i de l’entitat que agrupa els caça-dors, que encapçalava la segona candidatura. Hi hagué 5 vots nuls. D’acord amb els resultats, la nova junta veïnal estarà formada per Fidel Aumatell, Xavier Grabulosa, Marta Berga i Francesc Borrell. L’alcalde d’Olot, Lluís Sacrest, assabentarà oficialment, avui dijous, en el Ple Municipal, del corresponent decret de nomenament de l’alcalde de barri de Batet.

25è aniversari del CEIP Pla de Dalt

La setmana passada, el CEIP Pla de Dalt, d’Olot, va dur a terme amb gran brillantor diferents actes amb motiu del seu 25è Aniversari. Es començà el dimecres 14, a la tarda, amb una actuació ben ani-mada, adreçada als alumnes, per part de Jordi Tonietti. Després hi hagué berenar i es donà una gorra commemorativa. El mateix dia, al vespre, va fer-se una xerrada adre-çada a pares i educadors, a càrrec del pedagog i professor Josep M. Carbó, de l’IES de Santa Coloma, titulada «Com marcar límits». El conferenciant destacà el que, per a ell, són dos conceptes bàsics i indispensables per a aconseguir

l’objectiu que els nens esdevinguin uns éssers humans ben educats: exigència i amor. L’exigència entesa com a control i orientació, i l’amor entès com a energia interior neces-sària per al creixement i la creativitat dels infants. A continuació, els assistents gaudiren d’un piscolabis i foren obsequiats amb un petit regal d’aniversari. El diumenge 18, l’AMI-PA realitzà la seva tradicional festa de Nadal, que aquesta any es veié complementada amb una exposició de fotografies sobre els 25 anys de l’escola i la presentació dels plànols d’ampliació del centre, la qual cosa representa el projecte de futur més

immediat. La tradicional xocolatada, la cantades de nadales a càrrec de la Coral de la Llar de Jubilats Sant Jordi amb la participació d’alum-nes de sisè, l’explicació de contes per par t de Montse Mundet i el lliurament de premis del concurs de dibuix van arrodonir els actes d’aquest aniversari, que ha estat entranyable i ben significatiu.

les fotografies que apareixen en aquest set-manari estan a disposició dels

interessats(només còpies

en paper)


l’escola Tallerja és una realitat

Segurament, allò correcte seria començar aquesta informació explicant que el 2 de novembre passat l’Escola Taller d’Olot va obrir les portes amb la totalitat de les places cobertes; per tant, amb setze alumnes, dels quals vuit són futurs instal·ladors i vuit candidats a paleta. Però deixeu-me que, per una vegada, comenci a l’inrevés i, per tant, sigui una mica incorrecte. M’explico: amb els agraïments. Seria d’una falta de sensibilitat i de justícia, i una desconsideració important per part nostra, especialment després d’haver rebut tants suports, el fet de no recordar tota la gent que s’ha involucrat en el projecte, perquè aquest comencés tal i com ha començat, i això és amb bon peu i millors expectatives.

Però és clar que ara el que no pretenem és fer un llistat inacabable de noms de persones i institucions que han donat suport per tal que això fos possible, perquè a més de la manca d’espai físic, en aquest llistat sortirien tots els sectors representatius de la societat olotina, des d’empresaris a institucions, passant per persones i entitats. Això només volia ser un mil gràcies a tots! L’Escola, un projecte de tota la ciutat, esdevé efectiva i funcional quan la gent d’Olot, el ciutadà, creu en el projecte i pensa que aquesta ofereix una possibilitat educativa real i un compromís ferm amb la política social. I ens enorgulleix poder explicar aquí que així ha estat. Que les classes teòriques funcionen perfectament, tant les tecnològiques de l’especialitat com les de suport (llengua, matemàtiques...), com també les apostes particulars d’aquesta escola taller (intel·ligència emocional) i d’altres, perquè, com ex-plicava abans, han estat molts i molt qualificats els experts que hi participen a fi que aquesta part més teòrica avanci fermament i que les pràctiques (que són segurament el que més agraeixen els alumnes) –gràcies a en David i l’Albert– donaran el resultat esperat: d’aquí a gairebé dos anys tindrem bons instal·ladors i bons paletes. I aquest, sense cap mena de dubte, serà també un èxit de tots.L’Escola, doncs, formarà professionals, però també persones, i serà un dels eixos vertebradors (una de les tres potes) de la formació que s’ofereix des de l’Àrea de Promoció Econòmica, conjuntament amb les Tallers Ocupacionals i els Cursos de Formació per a aturats. I és que des de l’Àrea pensem que invertir en formació és invertir en les persones i, en darrer terme, invertir per a Olot.

Francesc Santos,

COL·LABORACIONS

Una visita al geriàtric de l’Hospital

Cada any, en aquestes diades, els alumnes del cicle superior de l’Es-cola Pia d’Olot van a visitar els avis d’un dels geriàtrics de la nostra ciutat, i enguany van anar a visitar, el dilluns 19, els de l’Hospital Sant Jaume. Fer una visita d’aquesta mena creiem que reporta als nostres alumnes una dosi d’humanitat més gran que moltes classes teòriques. Res es pot comparar a la mirada d’un ancià que, sense dir res, amb els seus ulls endurits pels anys ens dóna les gràcies per anar-lo a veure. Per escoltar-lo mentre explica allò que fa tants dies li volta pel cap, però no pot explicar a ningú perquè ningú té prou temps per a escoltar tot allò que voldria dir. Per fer-li aquella petita moixaina que solem valorar tan poc quan n’anem sobrats. Per... estar simplement al seu costat i fer-lo sentir el centre d’atenció que hauria d’haver estat en aquestes diades i que la nostra societat li ha negat.És per això que a l’Escola Pia ens agrada anar-los a visitar. Per donar una mica d’allò que tenim tan abundant i saber apreciar les petites coses, que és el que realment ens manca.

Professors cicle superior de l’Escola Pia

Àrea de Promoció EconòmicaAjuntament d’Olot


Desprès de nombroses preguntes per part de ciutadans sobre quina és la nostra postura respecte a la revisió del cadastre, el Grup Municipal de Convergència i Unió fa el següent comunicat.Primerament, va ser l’Ajuntament d’Olot qui va expressar al Minis-terio de Economia y Hacienda la seva voluntat que a la ciutat d’Olot es fes l’actualització del cadastre. Aquesta va ésser una decisió de l’actual equip de govern de la ciu-tat, sense que en aquell moment se’ns demanés si hi estàvem d’acord o no.Tot i així, el Grup Municipal de CiU va manifestar que, tenint en compte que fa més de 15 anys que s’ha fet l’última revisió, que hi ha hagut la aprovació del POUM, que el sector urbanístic ha sofert imports canvis en els últims anys, aquesta revisió s’havia de fer i, per tant, era una decisió que s’havia de prendre, i que segurament nosaltres també hauríem pres, tot i que s’hauria d’haver valorat si era el moment adequat o hauria estat més oportú i aconsellable tenir més informació sobre com s’havia resolt en altres ciutats de característiques semblants a la nostra.Tant en el Ple on s’aprovava l’ordenança fiscal de l’IBI com en el Ple on s’aprovaven les ordenan-ces fiscals per al 2006, el Grup Municipal de CiU es va abstenir ambdues vegades, entre d’altres per les següents raons:En primer lloc, perquè encara que s’abaixava el tipus impositiu, el que havia fet l’equip de govern era anar a buscar els mateixos ingressos que tenia per aquest impost i aquests ja estaven condi-cionats per la puja del 10,5% que hi va haver l’any 2004, afectant de forma important l’import a pagar desprès de la revisió; a més, també vam manifestar que, atès l’alt nivell d’ingressos que l’Ajuntament té, aquest factor es podia haver tingut en compte a l’hora de fer els càlculs; i en el cas de les ordenances, perquè tot

la revisió del cadastreCOL·LABORACIÓ

i aplicar algunes deduccions fis-cals, aquestes estaven molt lluny dels percentatges màxims que la Llei permet, i per tant, podem minimitzar molt més l’impacte que aquesta revisió tenia sobre alguns impostos i disminuir la càrrega impositiva dels olotins, no hi va haver prou voluntat de fer-ho.De totes maneres, el més impor-tant que han de saber els ciuta-dans referent a aquesta revisió del cadastre és que:- una modificació en els valors cadastrals dels béns immobles afecta no tant sols l’IBI, sinó també les plusvàlues per trans-missions i la declaració sobre el patrimoni.- els valors que es notifiquen als ciutadans són els nous valors cadastrals que conformen la base imposable.- l’increment de valor entre l’ante-rior i el nou valor cadastral, per llei s’ha de prorratejar durant 10 anys. - la quota líquida que es pagarà el 2006 és sobre la base liquidable i aquesta es calcula sobre l’antic valor cadastral + una dècima part de l’increment.- en els propers 9 anys, s’anirà afegint successivament una dèci-ma part més cada any, arribant a l’any 10, on la base liquidable serà el 100% del nou valor cadastral.Ara bé, tot i que la ponència de

valors l’han fet un equip d’experts, hauria estat aconsellable que es fessin públics els criteris utilitzats per a establir aquests valors, a fi d’oferir el màxim d’informació i transparència.Tanmateix, quan es fa una ac-tualització tan complexa poden aparèixer errors; errors en els metros construïts, errors en els valors de repercussió aplicat... etc.; errors que els ciutadans sols poden detectar si tenen tota la informació. Per tant, és molt important que els ciutadans revisin les notificacions rebudes, que no mirin solament l’import final, de si ara pagaran igual, menys o més que els anys anteriors, sinó que revisin si les superfícies i els usos: habitatge, garatge, magatzems.... són cor-rectes, perquè cadascun d’aquests usos té un valor de repercussió diferent i, per tant, condiciona el nou valor cadastral que se li aplica. Si s’observem discrepàncies, ara és el moment de fer-les conèixer a través de la presentació de recur-sos. Convergència i Unió anima els ciutadans d’Olot a exercir els seus drets, però també els seus deures de corresponsabilització en la vida ciutadana.Sabem de la voluntat de l’equip de govern, i del mateix Cadastre, per trobar solucions als possibles er-rors que hi hagi, però també volem que coneguin la ferma voluntat de

l’equip municipal de CiU, que con-tinuarà fent un seguiment exhaustiu del tema i en els casos en què els errors no siguin particulars, sinó de conjunt i, per tant, afectin a més d’una zona (polígon), instarà que es demani una revisió de la totalitat de les zones afectades.Convergència i Unió va dir, en el seu moment, que la forma perquè aquesta revisió del cadastre, a efectes de l’IBI, no gravi en el futur de manera brutal els ciutadans és anar regulant el tipus que s’aplica cada any. Hi ha marge de recorre-gut per a poder-ho fer i això el grup municipal de CiU ja ho va proposar al Ple de l’Ajuntament.D’altra banda, tal i com ja hem dit, hi ha exempcions i bonificacions, tant en l’IBI com en les plusvàlu-es, en les quals l’actual equip de govern no aplica els màxims que la Llei li permet. CiU ha reclamat i continuarà reclamant per a arribar a aquests màxims i en la part que li correspon es compromet perquè en un futur així sigui.

Grup Municipalde Convergència i Unió


Home polifacètic, durant una colla d’anys, per motius professionals, es dedicà al disseny i a la creació d’estoigs de tipus divers i també a la realització de material gràfic de característiques molt distintes. Tot això sense deixar de conrear l’aquarel·la i el dibuix, faceta artís-tica que l’entusiasma i que, darrerament, comparteix amb la creació

NICOLAU GIRONÈS, l’aquarel·lista i dibuixant que grandeja la creació gràfica

artesana de figures polièdriques, com ell les anomena, que causen admiració. El seu estudi és petit, però això no ha pas impedit que d’aquesta peça del seu habitatge, al barri olotí de Sant Francesc, hagin sortit obres sorprenents.

AMB IMAGINACIÓ I DESTRESA / 2

En el camp artístic, quina ha estat la formació rebuda?–L’afició a l’aquarel·la ja em ve de quan anava als escolapis, on hi havia el pare Hostench, que era aquarel·lista i en sabia molt. Llàstima que mai ningú ha parlat d’ell, tot i que era extraordinari. L’afició meva ve d’aquell moment, de veure com treballava l’aquarel·la, a part que jo anava també a l’Escola de Belles Arts, on vaig tenir per professors Solé Jorba, Pere Gussinyé i Martí Casadevall. El primer, Vicenç Solé Jorba, va ser qui més em va influenciar; li tenia molta confiança. Recordo que durant els quatre o cinc anys que vaig anar a Belles Arts vaig haver de dibuixar tots els bustos dels emperadors romans, cosa que ara, segons tinc entès, ja ningú fa. Em va servir per a dis-ciplinar-me en el dibuix, que m’agradava molt; era la base. Després, quan vaig entrar a treballar a Las Artes Religiosas vaig coincidir amb la millor època d’Àngel Vila, el qual era soci de l’empresa. Vaig seguir molt de prop tota la seva obra, perquè era un home que de l’aquarel·la en sabia molt. A més, hi havia un bon ambient de taller, amb l’Àngel Codinach, Gervasi Hostench, que era el director artístic de la casa, i

altres. Anàvem a practicar la nostra dèria artística els diumenges i érem, per tant, com deia el mestre Josep Pujol amb quelcom de sornegueria, uns «domingueros».

Quins han estat, doncs, els models, els mestres, les persones més admirades a l’hora de definir el camí dins l’activitat artística?–A Olot no hi havia gaires aquarel·listes. Abundaven més els pintors. En el meu cas, em van influir molt Ceferí Olivé i, especialment, Ramon Reig, de Figueres, la tècnica del qual sempre he seguit. Val a dir que l’aquarel·la no era per a mi una dedicació absoluta, però em va servir molt per a dedicar-me a l’ofici de dissenyador gràfic. En no haver-hi fotògrafs professionals que es volguessin dedicar al disseny industrial, s’havia de fer gairebé tot a l’aquarel·la. Estic parlant dels anys seixanta, quan els empresaris consideraven que era una despesa fer disseny gràfic. Ara això ha canviat i és una inversió. Vaig fer molt disseny gràfic, em vaig atipar de fer etiquetes per a embotits i altres creacions. Feia de tot i moltes vegades, en dissenyar catàlegs, l’empresari preferia l’aquarel·la a la fotografia.


La preferència pel dibuix i l’aquarel·la es va deure, per tant, a necessitats professionals?–Sí, és clar. Em va servir per a guanyar-me la vida. De fet, però, l’aqua-rel·la paisatgística sempre la vaig tenir com un espai de llibertat, tot prescindint de la influència de qualsevol crònica artística i de qualsevol valoració econòmica. Quan vaig optar per l’ofici de disseny gràfic, l’aquarel·la va ésser, més que mai, el motiu d’aquest espai lliure, de llibertat, que tots tenim. A més, m’ho vaig agafar també com un valor de col·leccionisme d’obra pròpia i ara tinc moltíssimes aquarel·les.

No hi ha hagut mai cap temptació, cap moment de tendència vers la pintura?–No. Ho vaig intentar algunes vegades, però pel meu temperament i nerviosisme sempre m’han agradat les coses més espontànies i ràpides. L’oli el trobava massa reposat. Sobretot, el que sempre m’ha interessat és la tècnica. Més que el concepte de paisatgisme, de denúncia, de part artística, a mi m’ha interessat la tècnica com a mitjà d’expressió, tot posant-hi, naturalment, el grau de sensibilitat que tothom té. Les tècniques sempre m’han agradat i per això la preferència per l’aquarel·la, perquè requereix tècnica i això, com he dit, sempre m’ha entusiasmat. M’ha interessat més com es pot realitzar una cosa que no pas el concepte. Quant a tema, l’excursionisme, el paisatge, la naturalesa en general, han estat la font d’inspiració.

A l’hora d’escollir temàtica, que és preferible doncs: paisatge o figura?–En el meu cas, el paisatge, perquè sempre m’ha agradat la natura, conèixer món fent excursions i estar sempre en contacte amb la muntanya, els rius... sentir-me lliure.

Per tant, la natura és el millor motiu d’inspiració?–Sempre. És allà, en plena natura, on em trobo més bé. Poder anar un dissabte al riu Llierca, amb aquelles vores de ribera, quatre pedres, una mica d’aigua... és un relaxant fabulós. Allà hi pots trobar qualsevol concepte, qualsevol motiu d’inspiració.

Això no obstant, Nicolau Gironès també ha fet paisatge urbà, dibuixat cases de pagès, esglésies romàniques...–I marines. Tot el que és paisatge de la comarca, de la Garrotxa, m’ha atret. I els motius de marina també. Quan la canalla era petita anàvem de càmping a Palamós i els matins m’anaven molt bé per a dibuixar i fer aquarel·les de barques, d’ambient mariner... amb aquests temes tinc bastant d’obra. També hi ha aigua, és clar!

També ha il·lustrat llibres, goigs, punts de llibre...–De punts de llibre, ara molts. Hi intervé l’aquarel·la i també la figura humana, el retrat, com és el cas de Miquel Martí i Pol, Anderssen, Juli Verne, Ricard Viladesau... I m’ha agradat també dibuixar esglésies romàniques de la Garrotxa, paisatges amb ermites i, darrerament, dibuixar per a il·lustrar goigs. Tot això a més d’haver fet obra destinada a il·lustrar llibres, com és el cas de Poemari de la Fageda d’en Jordà, amb poesies de membres dels Amics de les Lletres Garrotxines i Poesia Viva, de Barcelona, i diversos llibres de poemes de Joan Mercader.

En l’apartat de cartellisme, també hi ha quelcom que porta la seva firma, no és cert?–I tant que sí! I hi ha també unes quantes portades de programes de festes. A l’estudi hi tinc els originals de l’Aplec de la Sardana d’Olot de l’any 1973 i també de l’Aplec de 1982; el cartell de les Festes del Tura de 1975; cartells del IV Torneig Ciutat d’Olot i altres d’activitats esportives; programes de la festa del barri de Sant Francesc i del barri de Sant Miquel... El cartellisme, al cap i a la fi, també forma part del disseny gràfic i durant la meva vida he fet bastants cartells, la majoria relacionats amb activitats industrials, però no duien la meva firma perquè eren encàrrecs fets a l’empresa on treballava.

NICOLAU GIRONÈS CASANOVA (Olot, 20 de desembre de 1930) s’ha anat forjant una trajectòria artística que ha estat especialment esplèndida en les darerres dècades. Els pinzells han estat la seva eina de treball durant bona part de la seva vida, primer en un taller d’estatuària religiosa i després en una empresa d’arts gràfiques. Enamorat de la natura ha trobat contínuament a la Garrotxa temes que han desvetllat la seva vena artística i que ha immortalitzat per mitjà de l’aquarel·la i el dibuix, tècniques que coneix a la perfecció. Ha exposat, però, ben poques vegades perquè no ha estat mai amic de la comecialització. És autor de cartells i portades de programes i obres seves il·lustren diverses publicacions, com els llibres Guia del romànic de la Garrotxa, de J. Murlà (1983) i Poemari de la Fageda d’en Jordà (2001), i els opuscles Les esglésies romàniques de la Vall de Bianya (1995) i Cases pairals de la Vall de Bianya (2002). Darrerament ha destacat també com a creador de figures polièdriques, que li han comportat elogis i admiració per l’enginy demostrat.

L’aquarel·la és una modalitat pictòrica que, al nostre país, no té gai-res conreadors; potser per les dificultats que entranya d’excel·lir-hi. Gironès, artista conscienciós –és a dir, home de gran humilitat–, ha sentit sempre una vocació insubornable a aquest gènere de pintura delicada, suggerent i, tanmateix, plena d’esculls i d’exigències. A còpia de tenacitat i fervor, Gironès ha pervingut a dominar-ne la tècnica, a descobrir-hi els secrets d’una cuina extremadament complexa. Així aconsegueix en les seves obres una gran fluïdesa cromàtica, transparències insòlites, sense que mai s’hi faci per-ceptible el confegit de la pinzellada. Com a contrapès, a fi de no caure en cap mena de deliqüescència, l’experta mà del dibuixant sol resseguir impecablement el contorn dels objectes, ara amb traç vigorós, adés amb una línia esfumadissa que us fa pensar en l’art dels orientals. Per a ell, la blanca superfície del paper representa quelcom més que un simple suport: li serveix per a conformar-hi tot un joc d’espais –uns plens de color, els altres completament buidats– que, delimitant-se mútuament, creen una harmonia con-trastada de llums.

Josep Congost Pla(Del catàleg de l’exposició de Nicolau Gironès, any 1978)


Nicolau Gironès, aquarel·lista

s6


Darrerament el triomf ha arribat amb la creació de figures polièdri-ques. Què motivà el decantament cap a aquesta tendència creativa?–És una continuació del treball professional. Les primeres figures que vaig fer es basaven en una simple capsa, amb el rectangle com a punt bàsic. O sigui, quatre cares i l’ala d’enganxar en la proporció adequada per a la figura. La tècnica, purament i simplement, no passava d’aquí, de la capsa com a punt d’arrencada. Després vaig anar evolucionant, un cop vaig deixar el tema del pessebrisme. I quan vaig interessar-me per les figures folklòriques ja es complicà més la cosa, perquè neces-sitava l’anatomia dels caps i de les cares. Vaig haver d’agafar com a base el triangle, no pas el rectangle, com anteriorment feia. I aquí sí que hi ha una tècnica purament de càlcul, perquè s’ha de buscar la diagonal d’espai de cada triangle i fer els volums. Per a aconseguir un volum esfèric, la figura geomètrica bàsica és el triangle; el quadrat no ho és mai. Per tant, aquí ja vaig evolucionar i estudiar amb més profunditat la tècnica. El concepte és purament popular, és clar. Hi ha molts artistes que per a l’expressió artística de l’art modern fan servir la geometria, que és la base de moltes coses. Jo l’he aplicat en sentit popular, infantil si es vol dir així, però amb caràcter d’artesà, tot agafant sempre com a càlcul la geometria. Els que han estudiat geometria descriptiva, siguin alumnes o professionals, ja saben que els volums, la tercera dimensió, s’han de calcular sempre a través de les diagonals d’espai. Això és el que em porta més feina, perquè he de fer força càlculs; no és pas el mateix una línia vista en un plànol que la real, i això requereix conèixer la correcta. Primer he de fer un plànol frontal, un de lateral i un de planta, i amb aquests tres ja puc calcular la diagonal de la tercera dimensió. Sense aquests tres plànols, el càlcul seria impossible. És una feina que obliga a dibuixar sobre superfície plana i pensar en volum. És posar la tècnica al servei, en el meu cas, del folklorisme o del concepte popular. Però també podria aplicar-ho a l’art modern, el qual no he practicat mai.

Tot això, però, no és a l’abast de tothom.–S’han de tenir els coneixements de la geometria descriptiva. S’ha de tenir, sobretot, molta paciència. I més que càlculs matemàtics s’han de fer càlculs geomètrics, que obtinc per mitjà del compàs i amb fórmules que m’he mig inventat jo. En aquest aspecte, no tinc cap carrera tècnica, però l’observació i el dibuix geomètric sempre m’han interessat i he aconseguit trobar aquestes mides de tercera dimensió. Sí que alguns coneixements tinc, com a autodidacte, apresos del llibre titulat De un punto a la cuarta dimensión, i sempre he agafat la idea de volum, que em va servir molt durant la meva etapa laboral com a dissenyador de capses i embalatges.

Anys enrere una part d’aquesta producció, concretament figures de pessebre fetes amb utilització de cartolina de diferents colors, va ser exposada i obtingué una gran acceptació. S’ha ampliat la col·lecció?–No exactament; allò que s’ha ampliat és el concepte tècnic. Per dir-ho d’una manera més entenedora: les figures polièdriques inicials han estat millorades amb aplicació d’un concepte més geomètric. Les figures de pessebre que vaig exposar l’any 2000, a Olot, eren molt simplistes, basades en capses de mida diferent i en unes proporcions adequades a l’anatomia, i prou. Però tenia molta llibertat, perquè les figures de pessebre són inventades, creades segons el meu gust, sense haver-me de sotmetre a cap model. Però quan vaig començar a fer obra partint de figures ja creades, la cosa es complicà: s’havien de semblar al màxim possible a les originals i convertir el que són corbes en rectes, sempre procurant la màxima semblança. La cartolina, és clar, s’ha de doblar. Aquest va ser el gran repte: escollir un tema, una figura ja definida, per a aconseguir una tècnica més apurada; si no hagués volgut assumir aquest repte, hauria escollit un altre tema i, així, evitat el poblema. Si es comparen les figures d’abans amb les que faig ara, el canvi, l’evolució, és claríssim.


s7


hi vaig passar força temps. Primer vaig haver de fer un dibuix al na-tural, després convertir-lo en rectes, fer els plànols de posició i els de desenvolupament per cada color... no ho sé, potser m’hi vaig passar un mes, a estones perdudes, és clar. És una feina molt lenta, això sí.

A més d’Olot, on s’han exposat aquests figures?–Les figures de pessebres les vaig exposar també a Banyoles, convidat per l’Associació de Pessebristes de Banyoles. Però no les he exposat més, i tampoc m’he esforçat per ensenyar-les.

No tot són, però, figures de pessebre, perquè hi ha una bona col·lec-ció de bestiari, nans, gegants i altres figures folklòriques olotines. Quants grups hi ha fets, a hores d’ara?–Una vintena: gegants, cavallets, cabeçuts, el drac, l’àliga, el porc i el xai... només em falten fer dos o tres grups de figures folklòriques. Però penso fer-los tots, amb temps. Porta força feina, per allò que he dit abans: hi ha un model a seguir i s’han de fer els càlculs adients, perquè no es poden fer canvis; t’has d’ajustar a la figura original.

I perquè es va escollir aquest tema?–El folklore m’agrada, i és evident que agrada a molta gent. Només s’ha de veure com s’omplen els carrers d’Olot quan surten els gegants, per posar un exemple. I fer aquests figures ha estat, per a mi, un treball simpàtic. Podria haver entrat en el concepte de l’art, crear temes d’avantguarda, posem per cas, però l’art em mereix molt respecte i... no; sincerament, no. Hi ha coses que passen per art, però que no les entenc. No he pretès mai fer art, ni amb l’aquarel·la ni amb el dibuix i les figures polièdriques. Simplement, són mitjans d’expressió d’allò que t’agrada fer. Si hagués anat a buscar allò que es fa ara, que es porta ara, possiblement a l’estudi hi hauria unes formes geomètriques estranyes, amb títols també estranys, però...

Pel que s’ha dit, el tema folklòric s’acaba. En endavant, cap a on es decantarà la creació de Nicolau Gironès?–Actualment passo una època de molt de dibuix i punts de llibre. Dar-rerament he fet les figures del Quixot i Sancho Panza, i penso fer també altres tipus de figura, com un Sant Jordi. No ho sé, ja es veurà... potser figures que em permetin més llibertat, tant de tècnica com de creació personal, de manera que no hagi d’estar lligat a una temàtica concreta.

Tornem a l’aquarel·la i el dibuix, amb un volum d’obra important que ha estat exposada ben poques vegades. Per quin motiu?–Vaig exposar el 1972, a la Sala Armengol; el 1978, a la Galeria Sant Lluc; i més cap aquí, el 1997, al local del Centre Excursionista d’Olot, per les Festes del Tura. Darrerament he tingut exposada obra al local de l’Associació de Veïns de Sant Francesc i al de l’Associació de Veïns de Sant Miquel, però com a col·laboració i sense cap més altre interès. I encara hi ha l’exposició duta a terme a Montagut, aquest 2005. Com que tenia molts temes sobre el Llierca, també com a col·laboració vaig

exposar-hi per l’abril, per la festa major. És cert, doncs, que no he exposat gaires vegades, perquè mai he considerat que havia de viure de l’aquarel·la i del dibuix. He gaudit molt fent aquarel·les, però la fase d’ensenyar-les no l’he fet i potser és un pecat. Els amics sempre em diuen que hauria de mostrar més l’obra que he fet i vaig fent, fer-ne participar a tothom. Però d’aquestes tres fases que diuen que hi ha a l’art, que són la creació, l’exposició i la venda, jo m’he quedat sempre amb la primera, com a esplai personal i, com ja he dit abans, com a valor de col·leccionisme m’ha agradat anar-les guardant totes, classificades per anys. Les miro tot sovint, per recordar èpoques deixades enrere i l’evolució que es va fent sense adonar-te’n. Tampoc he estat mai un d’aquells artistes que diuen que els surt tot a la primera; la goma d’esborrar l’he fet servir més que no pas el llapis i quan alguna cosa no m’ha agradat, l’he esquinçat.

Es pot dir, per tant, que només s’ha de crear per a satisfacció pròpia, sense buscar-hi compensacions econòmiques?–En el meu cas sí. Això dóna llibertat, i per mi ha estat una escapatòria al treball professional. Fer disseny gràfic em va agradar molt, però és una altra cosa; és diferent, perquè t’has d’adaptar a unes normes, a les modes, a uns sistemes de treball, a gustos dels clients... Fent aquarel·les i dibuixant he tingut un esplai total i la llibertat és el que he valorat més, perquè he fet allò que realment m’ha agradat i he volgut fer. Moltes vegades he parat el cavallet en un lloc determinat, però si el tema no m’acabava de convèncer, m’ho deixava estar i me n’anava d’excursió. Sempre m’ha agradat molt l’excursionisme i, per tant, si anava per fer quelcom a la vora d’una riera i no tenia el dia, plegava i a caminar s’ha dit, entre altres raons perquè tampoc he tingut mai cap pressa ni ganes de vendre. En resum, mai he estat lligat a una exigència d’aquest treball complementari.

L’art, doncs, no s’ha de comercialitzar?–Home, tots els treballs tenen el seu valor. Qualsevol treball personal té el seu valor, se li ha de donar i se n’ha de viure, doncs s’ha de valorar i vendre. Pel que fa a mi, la creació artística sempre ha estat important, un camí a part, un camí de llibertat més que tot. Per tant, ja està bé que es valori l’obra feta, i no tinc absolutament res a dir-hi... Ara, ho deixo per a altres.

Nicolau Gironès manté l’esperit jovial que l’ha caracteritzat durant tota la vida. Al seu estudi tot és ben endreçat, polit i ben classificat. Però se li ha fet totalment petit. La seva esposa, Emília Danés, diu que tenen un altre espai on no hi caben de les obres fetes que ha anat col·leccio-nant l’artista. És el treball de molts anys de dedicació, de paciència i també, com no deixa de repetir, de passar-s’ho bé. Per això, de tant en tant, obre les carpetes, revisa tot allò que ha anat creant i reviu els moments feliços que han quedat enrere.

J. Murlà Giralt


s8


BOSC DE TOSCAGRAN QUINA

25 de desembre de 2005A les sis de la tarda al Local Social

Grans regals(paneres, tv, microcadenes, dvd...)

Servei de bar, entrepansi gran aparcament

Us hi esperem a tots

SOLILOQUIS DES DEL PLA DE DALT

D’aquelles festes de NadalSempre he cregut que els qui realment han de gaudir de les festes nadalen-ques, als quals han d’anar destinades aquestes diades, són els infants. Viuen en un ambient de commemoració, de família, de moments festius i d’il·lusió que tenen la seva culminació en la diada dels Reis o, millor encara, amb la màgia, el misteri i el nerviosisme de la nit de Reis.Quan a casa hi havia xicalla, la nit de Nadal ja preguntaven quan faltava per l’arribada dels Reis, misteriosos herois que feien obrir el bagul dels somnis i les fantasies més candoroses als petits de la família. Aquests personatges majestuosos i d’aspecte bondadós que fan engrescar els pares, veient les il·lusions dels fills, ambient quimèric aquest que, a poc a poc, es va difuminant pels segles dels segles. Ells —els Reis—, que representen la més bonica mentida mai inventada, no en saben d’aquests invents estrangers que es fan dir Pare Noel, que tenen la figura grassoneta i van amb un trineu, aparell ridícul en aquests indrets on quasi només tenim sol i sorra.A cada casa sempre hi havia el germà gran que volia fer reflexionar els pe-tits, dient-los que ja començaven a tenir anys per a saber qui eren els Reis, els quals tard o d’hora acabaven assabentant-se que eren uns pares. I els petits no entenien quins eren aquests pares, que havien de ser molt rics i tenir molts poders per a poder portar tantes coses, a tants llocs i amb tan poc temps. Era evident que els de casa no podien ser, ja que sempre no hi havia tot allò que posaven a la carta als Reis i, d’altra banda, a casa tothom anava a dormir d’hora, no fos cas que amb la seva presència els camells s’esveressin i els Reis s’enfadessin veient algú de casa fent l’espieta.Davant d’aquestes reflexions dels menuts, els grans feien les seves riallo-tes de persones autosuficients i setciències, i encara remataven el clau deixant clar que a cada casa es feia el mateix i, per tant, no hi havia gens de misteri. Les disputen s’acabaven essent acusats els grans d’envejosos. Com que a ells els portaven coses més serioses i avorrides —mitjons, llibretes, llibres per a l’escola, etc.—, per això deien el que deien. Però el dubte sempre queda —és com ara, difama que alguna cosa queda— i s’acaba preguntant a la mare qui eren els Reis Mags. La resposta era clara i diàfana, els Reis eren Melcior, Gaspar i Baltasar; no hi havia volta de full. A continuació la mare buscava el germà gran i li deia que era un egoista i un busca-raons. I els menuts també pensaven el mateix, més l’afegit que era un mentider.Però abans de la diada de Reis, s’havia de pair la de Nadal. El dinar, uns anys es feia a casa i altres a casa dels avis o dels oncles. Darrerament es celebrava més a casa dels tiets Miquel i Maria, que eren més divertits i on sempre es cantaven nadales i es feia cagar el tió, malgrat que s’havia de fer a la nit; però en aquestes dates tot valia. El punt culminant de la mainada era el moment de dir el vers de Nadal. Tot era silenci, alguns dels grans ja tenien aquella carona galta vermella indicadora d’haver iniciat la digestió amb els ulls oberts. Al més patufet el feien alçar-se sobre la cadira més alta i, si calia, damunt la taula. Amb veu nerviosa i amb certa monotonia s’anaven recitant aquells versos que s’havien après a l’escola amb grans aplaudiments —principalment dels avis— i per sota mà corria algun duro de propina, per a continuació anar a jugar amb els germans i els cosins al jardí o al carrer —llavors es podia jugar al carrer. I encara quedava per fer el Cap d’Any, amb la seva nit, que era més divertida que la de Nadal. Hi havia més xerinola i alguna vegada als petits ens deixaven preparar els raïms per a les campanades i els més ganàpies posaven sal o pebre picant a algun gra; i a qui li tocava, quan s’exclamava o feia ganyotes, se li feia la gran rialla enmig de petons i desigs de «Bon Any», i dir allò que almenys tinguem la salut de què s’ha gaudit durant l’any que s’acaba de traspassar. I allò més important: l’endemà faltaran cinc dies per a l’arribada dels Reis i s’estava segur d’allò que els portarien, perquè no s’havien cregut que els Reis eren els...Amb la sana innocència de la infantesa i que aquests dies —i tots els de l’any— siguin veritablement de pau, il·lusió i bona voluntat, bon Nadal a tothom.Gràcies per la vostra atenció.

Joan F. Gendra

Bones festes!El dia deNadal,

obert al migdiaCtra. Castellfollit a Sant Joan les Fonts

17857 Sant Joan les Fonts (Girona)Tel. 972 29 02 21


Vides pactadesS’acosta Nadal i, per tant, els àpats amb caliu familiar. Des de l’arribada d’un membre peruà a la família, durant el sopar de la

nit de Nadal a la taula de casa es barreja l’escudella amb el pollastre adobat a l’alfàbrega i els torrons i el cava amb el panetone i la xoco-lata. És un dia de pau i d’harmo-nia, però especialment enyoradís per a aquells que estan lluny de casa i separats d’alguns familiars estimats; per tant, creiem que és important que tothom participi de l’àpat sentint-se acollit. Aquesta escena quotidiana no és una excepció. Doncs, cada dia, milers de persones fan de la in-terculturalitat no un eslògan, sinó una realitat. A Espanya, segons l’Instituto Nacional de Estadística, el 8% dels matrimonis són entre persones de diferents nacionali-tats. L’any 2004, a Catalunya, els casaments entre contraents de diferents nacionalitats es van incrementar el 20%. Durant aquest període es van registrar aproximadament 2.800 ma-trimonis entre homes espanyols i dones estrangeres, més de la meitat dels casos sud-americanes, i 1.700 matrimonis entre dones autòctones i homes estrangers, generalment sud-americans (35%), però també africans (22%).El passat 17 de novembre, el professor de ciències polítiques Chawait Satha Anan, actualment membre de la Universitat de Thammasat i director del Thai Peace Information Centre, de Tailàndia, exposava a Barcelona, en el marc del «Diàleg Orient Occident», organitzat per la Casa Àsia, el terme «vides pactades». «És en les pràctiques concretes, en les accions quotidianes, on es produeix la màxima rivalitat entre persones de diferents cultures o religions», assegurava el professor. Quants enfrontaments racistes a nivell local no s’esdevenen per la construcció d’una mesquita, pels horaris comercials que fan les botigues regentades per estrangers, per la gatzara de les festes de final del ramadà i les cridòries als portals dels locutoris? Per solucionar aquests problemes quotidians i frenar-los abans que esdevinguin afers més importants, cal exercir el diàleg i la negociació. Fer del nostre dia a dia una «vida pactada» representa, sense renunciar a les nostres pròpies creences religioses i característiques culturals, fusionar en la nostra quotidianitat elements d’altres cultures amb la voluntat de generar aires de pau i d’acollida. De vegades no es tracta, ni tan sols, d’intentar enriquir-nos amb elements de noves cultures, sen-zillament tolerar-los i no sentir-nos ofesos per la incorporació en el nostre entorn d’altres formes de viure. Només tenint en compte petits detalls podem evitar molts conflictes o situaci-ons desagradables. Per exemple, igual que en una escola es realitzen menús especials pels infants diabètics o amb altres especificitats alimentàries, potser no seria tan complicat fer un menú sense la presència de productes procedents del porc?

Evidentment, això no vol dir que tots els elements culturals de les altres cultures puguin o hagin de ser acceptats sense restriccions. Òbviament, calen unes mínimes línies limítrofes, una d’elles, sens cap mena de dubte, haurien de ser els drets humans i, una altra, la pau ciu-tadana. Una noia amb shador a l’escola no vulnera cap dret; en canvi, el fet que aquesta noia sigui obligada a deixar l’escola als catorze anys perquè podria arribar a ser més intel·ligent que el seu marit sí que ho fa. El cor d’oracions que se sent en una mesquita durant els moments de culte no és un problema,

també hi ha veïns als quals els molesten les campanes de les esglésies catòliques; ara bé, una festa de final del ramadà amb música àrab al màxim volum sí que trenca la pau ciuta-dana, igual que ho fa una festa particular duta a terme a casa d’un jove català deslliurat per una nit de la presència paterna.Si no sabem establir unes normes mínimes de convivència entre persones de diferents cultures, la construcció de la pau s’esdevindrà molt difícil. A més, un enfrontament directe a les tradicions culturals que tots els immigrants duen a la maleta pot produir moltes conseqüències: inicialment, una coacció involuntària vers l’immigrant, perquè progressiva-ment s’autoimposi una «retirada cultural», tal com alguns experts anomenen el fet que els nouvinguts, per la necessitat de sentir-se acollits, renuncien a contracor a la seva cultura original; o, en un futur importants enfrontaments, com ja fa alguns dies que llegim als diaris.En una societat on la presència de persones de diferents cultures ja és una realitat, no podem tancar els ulls i somiar que un dia tots els immigrants es convertiran en catalans oblidant-se dels seus orígens. Si, com demostren les esta-dístiques, els matrimonis entre persones de diferents naci-onalitats augmenten any rere any, doncs no és d’estranyar que, d’aquí uns temps, existeix-hi un nombre creixent de persones amb «identitats bio/transculturals». Aquests seran, igual que són avui en dia les parelles compostes de membres de diferents cultures, testimonis d’interculturalitat i propulsors de vides negociades.

Maria CollCarta de la Pau dirigida a l’ONU

COL·LABORACIÓ


INFORMATIU

Dissabte passat, 17 de desembre de 2005, a l’Ajuntament d’Olot va fer-se l’acte de lliurament de les Beques «Ciutat d’Olot» 2005. com ja va dir-se la setmana passada, enguany s’ha canviat el format de l’acte, que ha estat obert a tothom. Hi participà el Dr. Martí Boada, professor de la UAB i el lliurament de les beques l’efectuà l’alcalde, Lluís Sacrest.

Beca d’investigació en ciències naturalsLa seva dotació és de 4.500 euros i s’ha concedit al projecte titulat Re-construcció de l’ambient deposicional vulcano-sedimentari de la zona de Santa Pau a partir del llinatge de les fàcies vulcano-clàstiques. Els seus autors són Joan Poch Serra, de Sabadell, i Ferran Climent Costa, del Pont de Vilomara i Rocafort. La recerca que proposen aprofita el paral·lelisme que hi ha entre els processos sedimentaris d’un cert tipus de vulcanisme (hidrovulcanisme) i els dels sistemes turbidítics (sedimentació d’àmbit marí profund). Els autors han triat la zona de Santa Pau, on es troben ben conservats els exemples d’hidrovulcanisme més recents (unes desenes de milers d’anys), perquè ofereix les millors condicions per a reeixir en la seva recerca i facilita, a més, les tasques de divulgació. Als guanyadors els engresca la idea d’aportar noves dades per a reconstruir l’escenari d’una Garrotxa prehistòrica amb els volcans bramant, perquè estan con-vençuts del seu valor didàctic.

Beca de ciències socials i humanes «Ernest Lluch»Dotada amb 4.500 euros, ha estat declarada deserta.

Beca comissariatIgualment dotada amb 4.500 euros. L’ha obtingut el projecte Let Me Flow (Maneres de manipulació del concepte temps al videoart contemporani), de Jorge Bravo i Manuel Saiz, de Barcelona. El projecte investiga sobre la influència que l’aparició del vídeo té en la percepció del temps en les societats contemporànies, a través de les obres de diversos artistes internacionals, en les quals el tractament és essencial i no només un element més de les obres.

Beca d’arts visualsLa dotació és de 18.000 euros i s’han premiat diversos projectes. El titulat So n’és nat, de David Serra, de Llambilles, amb una dotació de 5.500 euros, és un espai obert on es mostrarà un recull de les expressions musicals que es desenvolupen en paral·lel a l’art contemporani. En concret, un mosaic generacional que troba els seus models en el pop i el rock. Aquest es ma-terialitzarà en forma de film (gènere musical) i anirà complementat per una web i una edició de CDs, com a mostres testimonials d’aquest fenomen.El projecte Concèntric. Poblet petit, infern gegant, de Jordi Mitjà Punsí, de Lladó, té una dotació de 5.500 euros. És un assaig cinematogràfic que s’articula a partir de les imatges que l’autor ha anat recopilant amb els anys, de la família, els amics i d’ell mateix. El denominador comú de tota aquesta producció és l’àmbit rural, el paisatge, la història dels llocs petits, els personatges reals i, en alguns casos, la hibridació de tot plegat. És tracta, doncs, d’una proposta d’assaig sobre el registre de la quotidianitat, l’anomalia, l’evolució, els formats i els canvis en l’actitud de mirar i ésser mirat.El projecte El mesías, de Carles Congost, d’Olot, té una dotació de 3.000 euros. És un vídeo monocanal que donaria continuïtat a treballs realitzats anteriorment, com That’s my impression! (2001), Un mystique determi-nado (2003) i Memorias de Arkaran (2005), en els quals es plantejaven situacions fictícies i aparentment absurdes que ironitzaven sobre aspectes relatius a la creació artística contemporània. La figura de l’artista quedaria, en aquest nou treball, novament qüestionada, posant especial atenció en alguns del tòpics que envolten el món de l’art, les expectatives i els compor-taments diversos dels qui en formen part. El projecte ara és plantejat com una mena de conte autobiogràfic que arranca en el moment de la mort de l’artista, fent un recorregut marxa enrere per la seva trajectòria i biografia personal, fins a arribar al dia d’avui. D’aquesta manera, situa l’acció en

un terreny totalment especulatiu i fictici –molt proper a la ciència ficció–, on cal inventar-s’ho tot. De nou, es tracta de fer ús d’alguns dels més significatius gèneres de la ficció narrativa –com el fals documental, la dramatització cinematogràfica i el fals debat televisiu–, que en aquest cas s’anirien combinant de manera dinàmica fins a perfilar els esdeveniments que converteixen a aquest suposat malaguanyat artista, nascut a Olot, en el màxim referent per a les futures generacions.El projecte No reconciliados (si no hay justicia hay escrache), de Marcelo Expósito, de Barcelona, té una dotació de 3.000 euros. El títol és provisional i el projecte forma part de la sèrie «Entre somnis», de la qual s’han realitzat dos vídeos de llarga durada. No reconciliados... és un projecte de treball a l’Argentina amb els grups que en la segona meitat dels anys noranta efectuaren una «repolitització» de la pràctica artística, emmarcats en les noves associacions a favor dels drets humans. Finalment el projecte Robots paralítics en joc, de Jordi Puig, d’Olot, en nom del col·lectiu DJ=vida, té una dotació de 1.000 euros. Es tracta d’un col·lectiu que ja havia estat finalista en la convocatòria de l’any passat; la quantitat esmentada s’ajusta a les seves necessitats pressupostàries per a desenvolupar una acció puntual que els permeti dur a terme la proposta.Actes paral·lelsAquest any s’han organitzat tres actes paral·lels al lliurament de les Beques Ciutat d’Olot que consisteixen en la presentació pública de treballs guanyadors en edicions anteriors. El divendres 13 de gener 2006 es pre-sentarà El progressisme a Olot (1835-1871), a càrrec de Joan Barnadas, guanyador de la beca de ciències socials i humanes 2003; el divendres 20 de gener es presentarà Introducció a l’estètica de l’Escola d’Olot, a càrrec de Francesc Serés, guanyador de la beca de ciències socials i hu-manes 2004, i el divendres 27 de gener es presentarà Elaboració d’una eina d’avaluació de l’estat tròfic de la conca del riu Fluvià a la Garrotxa, a càrrec d’Alexandra Serra i Elisabet Tornés, guanyadores de la beca de ciències naturals 2003.

Veredicte dels jurats de les Beques «Ciutat d’Olot» 2005


1r aniversari

ANGELINAXIQUÉS i BADIA

20 de desembre de 2004

Tan fàcil que va ser estimar-te,i tan difícil que es fa oblidar-te.

Tan sols ha passat un any des que ens vas deixar,i sembla que n’hagin passat mil.

Els dies i els mesoses fan llargs i pesats sense tu.Malgrat això, ens queden els bons records,els teus bons consells i, sobretot,el teu somriure tan sincer.Mama, et trobem tan a faltar...

No passa ni un minut en les nostres videsque no pensem en tu.

La teva mare, el teu espòs i els teus fillsSempre t’estimarem!

Sant Joan les Fonts, desembre de 2005

Pregueu a Déu en caritat per l’ànima de

DOLORS FONT i MACIÀVídua de BONAVENTURA TREMOLEDA i BARBOSA

que va morir cristianament el passat dia 20, a l’edat de 99 anys,

havent rebut els Sants Sagraments.

a. c. s.

Els seus afligits: fills, fills antenats, néts i la resta de la famí-lia, en comunicar-vos tan sentida pèrdua us preguen que la tingueu present en les vostres oracions, alhora que agraeixen les mostres de condol rebudes.

Funerals: avui dijous 22, a les 12 del matí, a l’església par-roquial de Sant Esteve.

Olot, desembre de 2005Funerària Besora - Tel. 972 26 07 85


SALVADORA MEIX i RIERAVídua de RAMON CARRERA i VIADERque va morir cristianament el passat dia 21,

a l’edat de 95 anys,havent rebut els Sants Sagraments.

a. c. s.

Els seus afligits: filles M. Dolors (vídua de Francesc Fajula) i Montserrat; néts Dionís i Mariona Fajula Carrera; néts polítics Glòria Gou i Lluís Cros; besnéts Marina, Dionís i Blanca; nebots, cosins, la resta de la família i la raó social Sabateria Cubs us preguen que la tingueu present en les vostres oracions, alhora que agraeixen les mostres de condol rebudes.Funerals: avui dijous 22, a les 11 del matí, a l’església par-roquial de Sant Esteve.


6è aniversari

JOAN VALERIi ESCARRÀ

que ens va deixarel dia 28 de desembre de 1999

Tots els que t’estimàvem no t’oblidem.

Olot,desembre de 2005


COL·LABORACIÓ

El nou Hospital d’Olot triplicarà l’espai actual, oferirà nous serveis i estarà perfectament integrat a l’entorn. Aquestes són les principals característiques del nou centre sanitari que es començarà a cons-truir el 2007 i estarà enllestit en un termini màxim de dos anys. L’Hos-pital Comarcal, que s’ubicarà al barri del Pla de Dalt, oferirà serveis i especialitats llargament reivindi-cats, com la diàlisi i el tac. Aquesta importantíssima millora per a Olot i la comarca, va ser presentada dissabte passat, al Casal Marià, per la consellera de Salut, Marina Geli, i per l’equip d’arquitectes redactor del projecteEl projecte hospitalari presentat és fruit d’una UTE que ja han treballat conjuntament en l’elaboració de grans projectes sanitaris. El nou Hospital d’Olot tindrà tres plantes baixes. Serà un edifici amb un vo-lum baix, de creixement horitzontal i estarà perfectament integrat en el paisatge. Ocuparà una superfície de 24.000 m2, tindrà 160 habitacions i 520 places de pàrquing. S’ampli-aran considerablement els espais d’urgències, consulta externa i hos-pital de dia i tornaran a integrar-se en el nou centre les consultes de salut mental que ara es troben al carrer Castellà i Lloveras. També s’incorporaran nous serveis com el TAC (escànner) i la diàlisi. Els arquitectes han volgut diferenci-ar de forma molt clara l’accés públic

i el restringit en cadascuna de les plantes. El director d’Arquitectura, Enginyeria i Salut, una de les empre-ses que executa el projecte, Josep M. Arimon, va detallar els serveis que hi haurà en les tres plantes del nou Hospital. Així, la planta superior serà la més pública, amb consultes externes, centre de salut mental, direcció i administració, docència i zones de treball mèdic, hemodiàlisi i rehabilitació, cafeteria i sala d’actes. A la segona planta hi haurà el cor clínic i assistencial de l’Hospital, amb la zona d’urgències, diagnòstic per a la imatge, àrees quirúrgiques i d’obstetrícia, endoscòpies, hos-pital de dia, cirurgia sense ingrés i infermeria, amb 160 habitacions per als pacients. A la tercera planta, la més amagada de totes, hi haurà els serveis centrals i generals, amb el magatzem, la farmàcia, la buga-deria, l’arxiu d’històries clíniques, els vestidors de personal, laboratori, anatomia pedagògica i el mortuori. Els arquitectes que han elaborat el projecte del nou Hospital tenen molt clara la filosofia de l’edifici. Volen que sigui especialment clar, sobretot a l’interior. Per això, el vidre serà un element molt utilitzat. Des de tots els serveis i, especialment, des de les habitacions, hi haurà grans vistes a l’entorn. En el cas con-cret de les habitacions dels malalts, hi entrarà el sol durant tot el dia, ja que estan enfocades d’est a oest. L’arquitecte Ramon Sanabria ha

AUTO-RECORD PADRÓ, S.L HYUNDAICONCESSIONARI OFICIAL per a l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya

Ctra. de les Tries, 72 - Tel. 972 26 71 79 - OLOTCtra. Nacional II-A, km. 1,3 - Tel. 972 50 20 12 - FIGUERES

C. Sant Antoni, 65 - Tel. 972 67 30 30 - FIGUERES

Servei postvenda C. Sant Joan de les Abadesses, 66 - Tel. 972 26 48 54 - Olot

3 ANYS garantia quilometratge il·limitat 190 punts d’assistència www.hyundai.es 902 246 902

2

PVP recomanat a la Península i a les Balears. Inclou IVA, transport, impost de matriculació, descomptepromocional i campanya de fidelització. Oferta vàlida per a vehicles en estoc fins al final de mes.Gamma Atos: consum mixt entre 5,5 - 6,1 (l/100 km). Emissions CO entre 131-145 (g/km)

Nou Atos Prime.Inspirat en Ministres,Alcaldes, Reis, Ambaixadors,Presidents...Sempre aconsegueixen aparcar davant la porta.Nou Atos Prime 1.1. Manual o automàtic. ABS+EBD. Airbags frontals. Ràdio CD Alpine.Alçavidres eléctrics. Només des de 7.061€

deixat molt clar el criteri que han seguit a l’hora d’elaborar el projec-te. Així, ha explicat que «l’Hospital d’Olot ha de ser un edifici per a vius, trencant la imatge tètrica que en moltes ocasions han agafat els centres sanitaris». La consellera de salut de la Genera-litat, Marina Geli, va explicar que des del Departament vetllaran perquè es compleixin els terminis i el calendari previstos i ha anunciat que el nou centre hospitalari requerirà una ampliació considerable de personal, d’acord amb els nous serveis i les noves prestacions.Una altra de les novetats que in-clourà el nou Hospital d’Olot és que serà un centre sense papers. Això vol dir que tot estarà absolutament informatitzat. El director dels serveis territorials de Salut a les comar-ques gironines, Ferran Cordón, va anunciar que aquest sistema

representarà grans avantatges per al funcionament diari de l’HospitalL’alcalde d’Olot, Lluís Sacrest, va dir que era un dia històric per a la ciutat, perquè es culmina un projec-te llargament reivindicat i que s’ha resolt amb molta celeritat. Sacrest va avançar que les dependències de l’actual Hospital Sant Jaume es destinaran, un cop s’hagi fet el trasllat, a millorar el serveis per a la gent gran de què disposa la ciutat.El nou Hospital d’Olot costarà gai-rebé cinquanta milions d’euros. El projecte definitiu s’aprovarà al final de l’any que ve. El 2007 s’adjudica-rà l’obra, que es construirà en dos anys. Al final de 2009 ha d’estar del tot acabat.

A.P.

el nou Hospital d’Olot


DE LES PRESES (davant la piscina municipal)Tel. 972 69 37 02 - 972 70 38 37 - 661 22 79 18

Menú diariCarta els caps de setmana i festius

Menú degustació per encàrrecHorari festes de Nadal:

Fins al dia 24, al migdia: horari normal, amb servei de menú diarii carta els caps de setmana i festius.Dia 24 nit, TANCAT.Dia 25 (Nadal) OBERT AL MIGDIA.Del 26 de desembre al 2 de gener (ambdós inclosos)

TANCAT PER VACANCESBones festes!

FUNERÀRIA BESORA(Distribuïdor de Ceres Roura, SA)

- Ornaments per a les festes de Nadal i Any Nou- Flors artificials.- Espelmes de totes mides i colors.- Figures i variats motius de cera.- Tacs per a centres i taules.- Ceres antifum, antitabac i antimosquits.- Ciris de tota mena, encens i productes litúrgics.

Carrer de l’Om, 3 - OLOTTelèfons 972 26 07 85 i 972 26 10 75

Sant Rafel, 40OLOT

Bones

Feste

s!

Casal de Sant MiquelGRANS QUINESLES TRADICIONALS i CANTADES

25 Nadal, de 6 a226 St. Esteve, de 6 a12

Els millors premis i per qui no guanyi un de consolació!

PenyaGats de Sant Miquel


GARROTXINA DE GRUPS - XIv

De sobte, un detall ens revel·la que s’ha tancat un cercle, sense que sapiguem exactament com ni per què. Vaig tenir una sensació semblant quan el passat 15 de novembre conversava a l’Europa amb tres membres d’Apeiron. Ignorava si 3 anys d’entrevistes intermitents haurien servit d’alguna cosa, però tenia clar que amb ells s’acabava un cicle. De fet, mentre xerrava amb en Marc Usano (veu principal i guitarra), en Ramon Salvador (guitarra i veus) i en Toni Puig (bateria), vaig comprendre que el seu grup (sense dei-xar-me el baixista, en Ferran Curós, que es troba temporalment a Austràlia, i ha estat substituït de forma ocasional per Javi Garrigós, ex d’Aspid), barreja de tradició metal·lera i virtuosisme progressiu d’última onada, més que ser el núm. XIV de la Garrotxina de Grups, era un 13 + 1, un epíleg esclatant per tal com amb el seu darrer disc, Sons Estèrils, s’ha fet un cim; o bé s’ha començat a escalar una muntanya més alta. Perquè a hores d’ara, Apeiron ja no són només 4 músics; l’especial personalitat del seus components, més enllà del món musical, els ha generat a l’entorn un grup d’apeiro-netties (com de vegades s’anomenen), d’orígens ben diversos, que acompanya la banda fidelment i s’implica en el seu creixement i evolució. A Sons Estèrils hi ha qualitat tècnica, geni compositiu, força interpretativa i un atractiu contrast agredolç entre els ritmes i riffs més frenètics a moments melòdics increïbles. Hipèrbatons de guitarra i breaks de somni. I qui no s’ho cregui que l’escolti. Tant de bo, fent gala del nom hel·lenitzant que porten, mai no se’ls despisti «la força motriu». Per molts anys.

Com va anar això d’«Apeiron»… és un trauma de batxillerat o…?–TP: Mmmmh… Era Anaximandre? El significat de la paraula en resum és… «l’essència de totes les coses». –RS: És que volíem canviar de nom, perquè ens dèiem The Fourth Wrath (alguns deien directament The Foie-Gras) i, és clar, era una mica com-plicat de pronunciar i còmic al mateix temps, però tampoc ens en sortia un altre. O sigui que vam dir als amics i a altra gent propera al grup que ens donessin idees… Apeiron, i el sentit que aportava, ens va agradar.

(pel mig, en MU contestant una trukda de mòbil…)–TP: Coi, és que em desconcentra, aquest tio!

Aleshores, què té a veure la vostra música amb «l’essència de totes les coses»?–TP: Pensem que d’alguna manera el fet mu-sical en si mateix ja és una essència, quelcom eteri, encara que no sigui la paraula més exacta.–MU: …Apeiron «sonava» bé, d’altres no tant. Després vam saber què significava.

Renoi, però com casa una paraula que molts qualificarien de «filosòfica» amb una música que a ulls del públic general s’anomenaria heavy metal?–MU: La paraula «filosofia» a mi em sona a una «P[beep] M[beep]», com a molts d’altres el heavy metal els semblarà el mateix. Amb tot, dins cada camp hi ha gènere del bo i, per tant, sempre hi ha una porta oberta per on tothom pot entrar i gaudir. També som conscients que fa anys bona part de la música que ens sortia de dins era, en el sentit més pur del terme, heavy metal, però la cosa ha canviat. Ara, quan incor-porem un riff d’aquesta mena, l’anem a buscar expressament: «Va, hi fiquem un riff heavy?».

Molt bé, però què ha canviat? Com us definiríeu actualment?–MU: Fàcil; és allò que en diuen rock progressiu. Definició que també té un problema, i és que quan la fas servir hi ha la creença que cal tenir un nivell musical i tècnic molt alt per a poder-ho tocar, necessitats que hem intentat cobrir amb moltes hores d’aprenentatge individual i d’assaigs comuns, a més de la compenetració que ens uneix, perquè ja són molts anys junts.

I tot això es reflecteix en el vostre últim disc? Quines diferències hi veieu amb treballs anteriors?–RS: Hi ha un canvi de base, i és que tots els anteriors ens els havien gravat terceres persones, i en canvi aquest l’hem enregistrat nosaltres mateixos. Hi hem estat tot el temps que ha calgut. No hem parat fins que no hem estat prou satisfets. L’avantatge ha estat poder disposar del propi estudi, i alternàvem la nostra gravació amb la d’altres grups, com Ammoníac, Alerta Sometent, etc. Segurament, si empaquetéssim totes les hores seguides, serien com un parell de mesos tancats a l’estudi, gravant, mesclant, i remasteritzant.–TP: De fet, quan ja ho teníem tot a punt, vam remasteritzar tot el treball a 44.1.

–MU: La disponibilitat de temps ha afectat, fins i tot, la composició. Quan saps que no hi ha pressa, sovint comences a gravar sense tenir les peces del tot clares, amb bases o detalls no acabats. La gravació es converteix en un procés creatiu, i les cançons evolucionen en el procés. En canvi, quan graves en uns estudis a preu per hora, no vas a crear ni a provar: vas a escopir. Aquesta vegada ho hem assaborit.

Naturalment, parlem d’una autoproducció...–TP: Del tot, i no només en els aspectes musicals, també el disseny ha anat a càrrec nostre. –RS: I perquè no tenim més ordinadors, perquè sinó fins i tot les còpies... (rialles).

A més, la vostra vinculació amb el món de la música és molt variada, perquè esteu damunt l’escenari, però sovint també al darrera!–MU: L’empresa de so i il·luminació es diu CLIP i portem un bagatge de dos anys. Tant en Ramon com jo (que som els socis) teníem clar que la

la FOrça MOTriUentrevista a aPeirON... & Clip Studios text i fotografies:

Miquel Àngel Fumanal i Pagès


GARROTXINA DE GRUPS - XIv

música és el que més ens agrada, i va ser una aposta per a poder viure’n. Per sort, el negoci va funcionant, malgrat que és complicat de compagi-nar amb el grup, perquè els caps de setmana d’estiu els tenim quasi tots ocupats amb l’empresa i, és clar, perdem algun «bolo». Per això intentem fer el màxim de directes i promocions d’Apeiron en els mesos de tardor, hivern i inici de primavera.

va primer l’empresa que el grup? Sonoritzeu en lloc de tocar?–MU: Sap greu dir-ho, però mentre res no canviï, sí. El món discogràfic està prou cardat com per deixar una feina... Que a més ens agrada. –TP: També és veritat que quan ha coincidit un concert d’Apeiron important amb una sonorització de Clip, en Marc i en Ramon han confiat la feina a un altre tècnic per tal de poder venir a tocar, i aquest gest s’agraeix!–MU: Amb això hem tingut molta sort, perquè coneixem tècnics de professionalitat contrastada en els quals poder delegar quan convingui. –RS: Com que disposem de tot l’equip de so, quan anem a tocar és en Sergi Colomer (especialista en il·luminació) qui ens el munta, a més de buscar-nos concerts, qüestions de management... hi està molt implicat. Tot un luxe! –MU: Després és molt important la tasca de la Mercè Domènec, que ens ha obert molt portes de festivals, concursos... A tots ells, i a molts que no esmentem, els estem molt agraïts.

I com us moveu, pel «mundillu»?–TP: Per exemple, en la promoció d’aquest últim disc, la Mercè va fer un enviament general, i va contactar amb tota mena de privats i entitats, incloent-hi des de discogràfiques a ajuntaments, organitzacions de festivals, etc. Això ens ha reportat alguna sorpresa, com per exemple el dia en què ens truquen des de l’organització del Sona9 i diuen: «Ep, tu, que sou finalistes», sense concerts previs ni promocions, etc. A l’últim Mercat de Música Viva de Vic es va fer el concert entre els finalistes; hi va haver molt de públic, va estar molt bé. Llàstima que al final no aconseguís-sim el premi, però això dels concursos de vegades... –MU: És un dels concerts que recordarem sempre, perquè sense saber-ho... la colla d’amics i altra gent que li agrada la nostra música van muntar un autocar expressament d’Olot a Vic: des de l’escenari vèiem pancartes d’Apeiron... sincerament, vam flipar. Mil gràcies a tots ells. Aquell dia vam arrasar en el vot del públic.

Al MMvv, algun grup us va cridar l’atenció?–MU: La veritat és que veníem d’un concert la nit anterior, estàvem cansats, i els escenaris grans tanquen bastant d’hora... –TP: Això tu, perquè en Ramon i jo vam acabar a les 7 del matí... El problema és que a partir de cap a les 3, quan els escenaris principals ja estaven tancats, n’hi havia «d’alternatius», però als tres, consecutivament,

van cantar-hi rap, rap i rap. No ho vam entendre gaire... (rialles). Era com una revelació del panorama musical actual...!

No direu que tot és rap...! I quan parleu d’actual, a on us referiu: Olot, Garrotxa, Catalunya, Espanya, món...? Quina és la vostra percepció?–MU: Segurament cadascú hi té alguna cosa a dir. Desgraciadament, la música «actual» no és la que hi ha en realitat, sinó la que s’escolta als mitjans. Mai no hi ha hagut tanta diversitat de grups com ara. Però els

mateixos músics ja sabem que tenir un grup no vol dir poder tocar en directe i, molt menys, viure’n. Si t’ho prens com a hobby, llavors viuràs molt més tranquil. Cada dia més les productores aporten al mercat ar-tistes que ja s’assemblen a algun que hagi funcionat abans, i així s’allarga una cadena aviciada que sembla no tenir fi... No es tendeix a arriscar. –TP: D’altra banda, penso que també la indústria s’ha multiplicat, i potser, si mirem enrere, mai no havien existit tampoc tants segells ni subsegells discogràfics, ni tampoc tants estudis de gravació, ni empreses de so, etc. Tanmateix, la facilitat per crear música avui deu haver generat un efecte d’overbooking difícil de sostenir.

–RS: Ja està tot dit. No hi afegiré ni una coma.

Aquestes observacions també són aplicables en un àmbit molt més petit, com la Garrotxa? Qui no carda música a Olot no carda música enlloc?–RS: Com sempre es diu, aquí sempre hi ha hagut molts grups. Es fan i es desfan. Però també és veritat que ara mateix som molt pocs els que hem mantingut una formació de llarga durada. Potser els Ammoníac, que en el seu nucli inicial porten ja prop de 10 anys, i el nostre cas, que ja en portem quasi 11. –MU: Després s’aprecia una extrema facilitat per ser criticat. La frase típica és: «Ah!, però són un grup d’Olot...». Aquest tòpic, instal·lat en molt públic jove (i no tan jove), no ajuda en res, i considerem que és una irrealitat. La pertinença a un lloc petit no implica manca de qualitat. Sempre sembla que «allò de casa és dolent», i tot el que ve de fora és bo. L’obertura del Núria hauria d’ajudar a trencar aquesta inèrcia. –TP: També hi ha la qüestió de pertànyer a una comarca poc poblada o viure a la capital. D’entrada, es creu que és molt més fàcil fer-se un nom si ja surts de les grans ciutats. Però allí hi ha un altre handicap, que és la competència. Com més gent, també més mitjans, però també més grups. Des d’aquí, hi ha un llarg treball creixent, de poble a comarca, a província, a país, a...


El dimecres de la setmana passada, ERC de la Garrotxa va organitzar, a Olot, una conferència en el marc de la campanya «Volen l’Estatut sencer – Cap retallada a Madrid», a favor del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, que es perllongarà encara un parell de mesos més amb un total de 400 actes previstos a totes les comarques catala-nes. En aquesta ocasió, el conferenciant fou el president d’ERC, Josep Lluís Ca-rod-Rovira. L’acte va tenir lloc al Casal Marià i va aplegar més de 200 persones; entre el públic assistent hi havia un gran nombre de joves. Els organitzadors han valorat molt positivament la gran assistència de públic en un dia feiner i fora d’un context electoral. La presentació de la conferència va anar a càrrec de l’actriu olotina Anna Roca, la qual va fer una presentació original i divertida, referint-se als negociadors catalans que han de defensar l’Estatut com «una caputxeta que ha de dur uns papers cap a Madrid». Jugant amb el mite dels contes infantils, Roca va descriure un escenari ple de llops o de gavines cridaneres i malcarades. L’actriu olotina va trencar el motlle de les presentacions formals i va aconseguir despertar les rialles del públic assistent. Seguidament, el diputat d’ERC per Girona, Pere Vigo, va fer la introducció al líder d’ERC, Josep Lluís Carod-Rovira. Segons digué Vigo, «per a ERC aquest és un acte de normalitat democràtica, perquè nosaltres no anem als llocs només en període electoral, sinó que hi anem sempre, a explicar-nos, i a explicar les nostres polítiques». El diputat gironí va afirmar que «ERC és l’únic partit que fa l’esforç d’explicar el contingut i l’abast de l’Estatut». En la seva intervenció, Carod-Rovira es mostrà partidari d’actuar alhora amb fermesa i tranquil·litat. Amb un to col·loquial i distès, amanit amb notes de fina ironia, Carod va començar amb una idea clara: «L’Estatut és el que avui vol el poble de Catalunya i avui, i de forma majoritària, el poble de Catalunya vol un Estatut i no pas una Constitució» (ERC és l’únic partit, amb representació parlamentària, que vol la independència i això, avui per avui, representa poc més del 16 %). Per a Carod «el dia que a Catalunya hi hagi una majoria política sobiranista farem una Constitució». Aquesta entrada va servir per a contextualitzar l’Estatut de Catalunya i per exposar el fet que la Llei sortida del Parlament de Catalunya necessitava de l’aprovació del Congrés dels Diputats espanyol. El president d’ERC es mostrà convençut, en primer lloc, de la necessitat que tenia Catalunya de posar al dia el seu marc estatutari després de 26 anys d’autogovern. En un to molt pedagògic, el líder d’ERC comparà l’Estatut de 1979 amb una màquina d’escriure de fa vint anys, en la qual eren impossibles moltes de les tasques dels actuals ordinadors. La me-tàfora va servir per a il·lustrar el fet que l’Estatut de 1979 no contempla l’entrada a la Unió Europea, ni el fenomen de la immigració, ni les noves

tecnologies... Carod va afirmar que la modernitat del nou Estatut és inqüestionable, fins al punt de considerar-lo, jurídicament i políticament, un dels millors i més avançats d’Europa. Carod va referir-se al capítol de drets, que fa especial referència a la igualtat de gèneres. El líder republicà va destacar la vessant social d’un Estatut pensat per a atendre les necessitats de la gent. I en aquest sentit va referir-se, molt especialment,

a la qüestió del finançament. Un finançament que, per al president d’ERC, ha de permetre a la Generalitat treballar pel progrés del país i de la seva gent, i atendre les necessitats dels col·lectius més desafavorits. Per últim, a partir de la certesa que Catalunya ha fet el que calia i que ho ha fet bé, es mostrà, d’una banda, disposat a negociar i a pactar amb el govern espanyol presidit per Rodríguez Zapatero i, de l’altra, es mostrà confiat que el resultat de la negociació no comportarà modificacions substancials si els partits catalans es mantenen units en unes demandes que són totalment justes i raonables. En aquest sentit, Carod acabà la seva intervenció amb una conclusió que és també una advertència: «De Madrid només en pot tornar un bon Estatut, ja sigui perquè ha estat aprovat respectant el text sortit del Parlament o ja sigui perquè les forces polítiques catalanes l’han retirat perquè no volen que sigui retallat». En tot cas, el líder d’ERC es va mostrar optimista, perquè pel govern Zapatero és una oportunitat única de resoldre la qüestió catalana. El públic acollí amb un càlid i llarg aplaudiment una intervenció que va seguir amb un indubtable interès. A l’acte també hi assistiren alcaldes, regidors i càrrecs d’ERC de la Garrotxa, entre els quals hi havia Narcís Ribas, alcalde de Montagut; Eulàlia Masana, alcaldessa de Riudaura; els presidents d’ERC de la Garrotxa i d’Olot, Jaume Cabanyes i Manel Mitjà, respectivament, i els regidors republicans d’Olot Joan Torres i Jordi Estarlich, entre d’altres. L’acte va ser la cloenda de l’estada de Carod-Rovira a la Garrotxa. Havia començat al matí amb la visita a les instal·lacions de la fàbrica de produc-tes carnis Noel. La visita va servir per a conèixer de prop les modernes instal·lacions d’una de les empreses més emblemàtiques del país a nivell alimentari. També va servir per a conèixer de prop les problemàtiques i les inquietuds que van expressar els responsables de l’empresa. A continuació, el líder d’ERC va passar pels estudis d’Olot TV, on va ser entrevistat pel cap d’informatius. El líder republicà, tot seguit, va visitar també les instal·lacions de la Co-operativa de la Fageda, empresa innovadora que ha aconseguit conjugar dos grans objectius: guanyar mercats amb una producció de gran qualitat i assolir l’excel·lència pel que fa a la integració laboral i social dels seus treballadors i treballadores. Carod es va interessar per conèixer els orígens i la posterior evolució d’aquesta empresa cooperativa, felicità els seus impulsors i els encoratjà a continuar treballant en favor de les persones «amb altres capacitats» de la nostra comarca.Carod va dinar amb representants de dotze entitats i associacions de la Garrotxa, amb els quals va debatre el contingut de l’Estatut. I també va fer un forat en la seva plena agenda per visitar l’Ajuntament de Santa Pau i el municipi de Riudaura, on va tenir una reunió amb l’alcaldessa i regidores de l’Ajuntament.

ERC de la Garrotxa

Carod-rovira omple a vessar el Casal Marià enuna conferència per explicar l’estatut de Catalunya

INFORMATIU


els enigmes del PerúEstem davant d’un títol que apareix revestit d’una especial curiositat. Hem sentit a parlar molt d’aquesta república sud-americana, tan llu-nyana però, a la vegada, tan visitada per gent que, a la seva tornada, han explicat coses sorprenents, magní-fiques. Això ha fet que el Perú sigui una mena de fita a la qual voldríem arribar i aquesta cobejança va aju-dar, sens dubte, a fer que l’acte del dimecres 14, a les Aules de Difusió Cultural Garrotxa, fos concorregut. Antoni Garrido Barastegui, director del setmanari La Comarca d’Olot, expresident de l’Associació Ca-talana de la Premsa Comarcal i president dels Amics de les Lletres Garrotxines, va escollir l‘encapçala-ment d’aquesta crònica molt encer-tadament i va fer una narració plena de dades, molt didàctica. Utilitzà com a suport un joc de vistes es-plèndides. A l’inici va dibuixar-nos amb poques frases la història i les característiques d’un país que varen conquerir els espanyols, amb Pizar-ro, Valverde i Almagro al capdavant d’uns dos-cents homes valents i agosarats. Recordem, de passada, l’estremidor fet protagonitzat per Pizarro: el llavors emperador dels inques, Atahualpa, fou fet presoner i el conqueridor li va prometre que l‘alliberaria, a canvi que l’estança on romania fos omplerta d’or i plata, metalls aleshores molt abundosos al Perú. Doncs bé, el monarca va manar que es fes així i uns vuitan-

ta-tres metres cúbics foren atreso-rats en aquelles dependències, però Pizarro no féu honor al pacte i no només no el deslliurà, sinó que el va occir. La història ha enregistrat aquest terrible mal exemple del personatge espanyol. El territori va ser extraordinàriament ric per les reserves d’or i plata que hi havia al seu subsòl. Ens ha pervingut fins als nostres dies la frase «Val un Perú», al·lusiva a la formidable quantitat de metalls preciosos que tenia. Al dissertant li agrada viatjar i és indubtable que, abans d’iniciar aquest periple, es va documentar i que mentre el feia va anar completant la informació. En el seu recorregut van desfilant Cuzco, ciutat en altres temps important i que conserva testimonis d’aquella magnificència en forma de palaus, esglésies i balconades; un passeig pel Titicaca, el llac navegable més alt del món; Nazca, amb la seva tradició de ceràmica i de teixits i les conegudes i enigmàtiques línies, que, segons han pogut desxifrar els investigadors, indicaven les èpo-ques de sembra, de la collita, etc., i el més que famós Matchu Pitchu.Farem aquí punt i a part, perquè aquesta antiga ciutadella bé prou que s’ho mereix. Quan va aparèixer a la pantalla la primera panoràmica, agafada des d’un punt més alt, amb el conjunt d’edificacions escampa-des en primer terme i les muntanyes tancant la visió de l’espectador, es

va produir una exclamació d’admi-ració; tanta i tan gran és la bellesa del lloc. Fou descober t el 1911 i tot és un gran enigma: perquè és va construir precisament allà? D’on provenia l’enorme quantitat de pedres emprades, algunes d’elles de mides considerables? Com és possible que fos envaïda per la natura i romangués tants

segles perduda i ignorada? Con-templar-la és una pura delícia i la perfecció del treball a què ha estat sotmesa la pedra és sensacional, insuperable. Tot prodigiós, superb, meravellós. La desfilada d’imatges s’anava succeint sense treva, amb les explicacions adients i sense que l’interès minvés. Tal fou el grau de complicitat que es produí entre el públic i el dissertant que la durada de la xerrada fou d’una hora i mitja, temps clarament superior al que és habitual.Si reflexionem bé, aquí rau el millor elogi que es pot fer a l’encertada i generosa dedicació d’Antoni Garri-do envers les nostres Aules.

Aules de Difusió Cultural Garrotxa

COL·LABORACIÓ

Es necessita personaamb experiència en comptabilitat

Interessats,porteu currículum a

aquest setmanari Ref. 1323

Es necessita noi,com a teixidor,

per a torn de nit.No cal experiència.

Formacióa càrrec de l’empresa.

EurolotTel. 972 26 72 62


El Cor Fructus Temporis a l’Esplai d’Olot de la Fundació ‘la Caixa’

L’actuació, diumenge passat, d’aquest grup femení, amb la col·laboració especial de Narcís Bosch, guitarrista, va sorprendre molt agradablement al públic que va omplir el nostre auditori. Un concert nadalenc del qual vam gaudir d’un molt ben escollit i variat repertori, les parts del qual estaven disposades, en temps de duració, d’una manera justa i de bon gust. Tant Narcís Bosch com les deu components del Cor, aglutinades per Carmina Font, varen donar bon compte dels seus coneixements, tant en tècnica musical com en la disciplinada educació de la seves veus. Ens varen oferir obres, a la guitarra, originals de F. Tàrrega, C. Cimadevilla i diverses amb música original de N. Bosch, inclosos dos poemes de Concepció Batallé. A la segona part, el Cor Fructus Temporis interpretà cançons d’arreu, entre d’altres, originals d’Escandinàvia, de Rússia i d’autors com G. Moustaki, W. Donaldson i també de l’olotí F. Casanovas, en concret la sardana Adéu, vila d’Olot.

Dedicat al Nadal, hi hagué cançons tradicionals d’Ale-manya, de Noruega i d’autors com Weihnachtslied, J. Reic-hard i M. Oltra. La interpretació, que la iniciar Narcís Bosch, a la guitarra, i va seguir amb el cor femení, va entusiasmar l’audiència, que ho va premiar amb gene-rosos aplaudiments.

Esplai d’Olot

COL·LABORACIÓ

Transports TresserrasVall de Bianya

necessiten nois/es per a l’oficinaHorari de tardes

Raó: tel. 972 26 00 90(de 4 a 5 de la tarda. Demanar pel Sr. Enric)

OFERTA LABORALONG BUSCA

• 2 orientadors per al servei d’informació i orientació legal adreçat a immigrants a les zones

de Garrotxa-Alt Empordà i Selva-Maresme. • Titulació: tècnic mitjà o superior en ciències

socials o jurídiques. • Jornada parcial. • Sou segons barem intern de l’entitat. • Incorporació immediata.• Es valorarà: experiència en l’àmbit de la immi-

gració i residència a la zona. • Carnet de conduir i cotxe propi. Enviar currículums vitae a l’Apartat de Correus

número 145, de Girona

Sant Esteve, 3 - 17800 OLOT (Girona)Tel. 972 26 00 57 - Fax 972 26 80 20

VIATGES OLIVET TOURS SA OLOT

Divendres, 30 de desembreAuditori de BarcelonaGran concert de cap d’any

Strauss Festival Orchestra amb BalletÚltimes places!

Cap d’any a MallorcaDies 31 de desembre de 2005

i 1 i 2 de gener de 2006• Sortida d’Olot • Avió línia regular• Hotel de 4**** • Règim tot inclòs

• Gala de fi d’any

Preu per persona: 490 €Places limitades

22 de generTeatre Nacional de CatalunyaLes falses confidències

Històries d'amor, diners, bellesa i poder



el protocol de KiotoAquests últims temps, des dels mitjans de comunicació es parla amb força freqüència del protocol de Kioto .El 1997, a Kioto, en la tercera Conferència de les Parts, promoguda per Nacions Unides per tal de fer front al canvi climàtic, es redactà el protocol de Kioto, el qual limita les emissions a l’atmosfera de sis gasos d’efecte hivernacle, un dels quals és el popular diòxid de carboni, també anomenat CO2. Quan els raigs de sol arriben a la Terra, la mateixa Terra reflecteix una part d’aquests raigs cap a l’atmosfera. Els gasos d’efecte hivernacle són capaços de retenir els raigs de sol que són reflectits per la Terra i això va propiciant que l’escalfor dels raigs quedi retinguda dins l’atmosfera, com si la Terra fos un hivernacle. D’aquí ve que sovint sentim parlar d’escalfament del planeta, del canvi climàtic i de la necessitat de reducció d’emissions de CO2.La comunitat científica parla diu que el nostre planeta està experimentant un augment de la temperatura global mitjana i això implica canvis que a vegades són difícils de predir i també d’imaginar. Es diu que la meteorologia pot esdevenir més extrema i es parla de l’augment de les zones seques i desèrtiques, de la pujada del nivell del mar i de la conseqüent desaparició d’algunes platges i deltes, com també de l’extinció d’alguns ecosistemes.El ritme de vida que portem fa que produïm més emissions de CO2 de les que la natura produiria de forma natural.I el fet que els països es reuneixin per tal de fixar mesures de reducció de les emissions de CO2 i dels altres cinc gasos d’efecte hivernacle té una raó de ser: la necessitat de frenar la intervenció de l’home en el canvi climàtic.Bàsicament es produeix CO2 de forma no natural en les centrals generadores d’electricitat, en la indústria i en el transport i també en la climatització de les nostres llars.El CO2 s’emet en la producció d’electricitat, concretament en les centrals tèrmiques, on es crema carbó, fuel i gas natural, també en les centrals on es crema biomassa, però en aquest cas el CO2 de la biomassa no es té en compte, perquè és un CO2 considerat neutral (prové d’un cicle tancat en què les plantes havien abans absorbit CO2 que ara s’emet).

A grans trets, la indústria produeix CO2 quan crema fuel o gas natural per a produir calor / fred o en els seus processos de transformació de la matèria primera. El CO2 també s’emet en el transport, quan ens despla-cem es crema combustible. I també en els nostres habitatges amb les calefaccions de gas o gasoil. Com a habitants del planeta, tots tenim certa responsabilitat en les emis-sions de CO2. Perquè no només la indústria emet CO2. Nosaltres també. Nosaltres consumim energia, mantenim les nostres llars calentes i ens desplacem a munt i avall. Per això, des del nostre àmbit podem contribuir en la minimització de l’escalfament global del planeta i fer possible el protocol de Kioto.Estalviar electricitat. No deixar llums ni electrodomèstics encesos, si no cal, i convé fer servir bombetes de baix consum. I ara que ve Nadal, procurem no fer un ús abusiu dels llums de Nadal i a l’hora de comprar electrodomèstics mirem l’etiqueta energètica, que sigui A o B. Podem reduir també el consum de calefacció a les nostres llars; no es tracta de passar fred, sinó de mantenir una temperatura de dia de 19-21oC i de nit d’entre 15-17 oC. La setmana passada es va fer un escrit amb senzills consells per a estalviar en calefacció. En desplaçar-nos, podem mirar de fer-ho de forma sostenible. Anar a peu si fem trajectes curts o compartir cotxe quan anem cap al mateix lloc. I no córrer amb el cotxe, perquè consumim més.I si reciclem les nostres escombraries també contribuïm a la reducció de la despesa energètica.Són petites coses que es poden fer per tal d’estalviar energia, minimitzar les emissions de CO2 i estalviar-nos diners de la butxaca. Us animem a adoptar bons hàbits en la nostra manera de viure, fer-ho bé ens costarà menys a tots.

Remei AldrichGestora energètica de l’Ajuntament d’Olot

COL·LABORACIÓ


LES NOvES TECNOLOGIES

actualitat tecnològicaResum dels temes més destacats relacionats amb l’entorn del món tecnològic.

- Toshiba ha llençat al mercat un sintonitzador (95x12x27 mm) de Televisió Digital Terrestre (TDT) que es connecta a l’ordinador de taula o portàtil mitjançant el port USB 2.0. L’aparell va preparat per solucionar qualsevol problema tècnic que existeixi als edificis comunitaris que no tinguin senyal digital, ja que es comercialitza amb una antena te-lescòpica que permet sintonitzar-ho en les bandes UHF i VHF entre els 450 i 900 Mhz. Té moltes altres prestacions, de les quals destaquen un programari, el TimeShifting, que permet realitzar gravacions des del senyal digital i reproduir pel·lícules i programes des del seu inici, encara que es gravin.

- Els preus elevats dels GPS (Sis-tema de posició global) fan que només dos de cada deu conductors espanyols disposin d’un equip. Aquest sistema de navegació per satèl·lit permet conèixer amb molta precisió els punts geogràfics de referència com ara rius, carreteres i, fins i tot, carrers, a les àrees urbanes. Aquests dispositius, ac-tualment de mides reduïdes, són la promoció natural dels mapes i són considerats una bona eina tecnològica per a obtenir informació amb veu i dades d’un destí concret.

- Acostar el pacient i el metge a través de la xarxa és possible amb l’e-salut o telemedicina. La utilitza-ció de les noves tecnologies suposa un nou repte per als metges, ja que els permet consultar historials mèdics, realitzar consultes virtuals, participar en xats, operacions qui-rúrgiques, controlar malalties cròni-ques, etc. Ja existeixen uns quants hospitals virtuals i Barcelona, des de 2003, és pionera en la tecnologia i la medicina. Un exemple d’aquesta simbiosi és que la falta d’especi-alistes en radiologia a Suècia i al Regne Unit permet que 49 radiò-legs de tot Europa s’encarreguin, des de Barcelona, de diagnosticar radiografies i ressonàncies mag-nètiques procedents dels sistemes sanitaris d’ambdós països. Una llarga llista de serveis mèdics són possibles gràcies a Internet i altres recursos tecnològics; poc a poc, la telemedicina servirà per a millorar la qualitat assistencial i, segons els experts, és una eina amb molt de futur, que permetrà rebaixar costos a la sanitat.

- Segons l’Observatori Espanyol d’Internet (OEI), unes cinc-centes mil persones gastaran uns cent milions d’euros en la compra de regals de Nadal a la xarxa. Pel·lí-cules, llibres i música lideren els regals escollits pels usuaris, tot i que cada vegada més les com-pres en línia comencen a ser molt imaginatives i, per aquestes dates, s’adquireixen viatges, subscripcions i, fins i tot, mascotes. Ull, però, en comprar segons quins productes

integració automàtica dels perifèrics que es connecten a un ordinador). N’hem escollit dues de curioses; una adient a les dates nadalenques i l’altra a la climatologia. L’arbre de Nadal (amb nadala musical incorpo-rada) o ninot de neu que, endollats al port, ens permeten recordar i gaudir d’aquestes festes. L’altra és per si tenim fred als peus, a les mans, el cap o el coll. L’empresa Thanko ha dissenyat una sèrie de productes, com sabatilles, bufan-des, guants i gorres que es con-verteixen en escalfadors portàtils.

- Enllaços a webs i portals de Nadal en català, per si esteu interessats a viure i compar tir les nostres tradicions nadalenques a través de les noves tecnologies. Receptari, cançons, el pessebre, el tió, els Tres Reis, felicitacions, l’estel de Nadal, etc.www.totnadal.com/index.html, www.teranyina.net/nadal.ct/, www.etnocat.org/festa/nadal/www6.gencat.net/llengcat/corda/nadal.htm, www.arkediem.com/nadal/.

J. Bril·li

per Internet, ja que segons l’OEI cal comprar en webs espanyoles, pagar amb targeta de crèdit, utilitzar la comparativa de preus i llegir una identificació clara per tal d’evitar qualsevol tipus de frau.

- L’electrònica i la informàtica es converteixen en l’estrella dels regals de Nadal. Televisors de pantalla plana, descodificadors de TDT (Te-levisió Digital Terrestre), ordinadors, consola de jocs, telèfons mòbils, equips portàtils MP3, etc. són els productes electrònics més venuts. Tant joves com grans destinen una gran part de la despesa a la reno-vació tecnològica, fent adquisicions en cadenes especialitzades o grans superfícies. Segons l’Associació d’Empreses d’Electrònica, Tecno-logies de la Informació i Telecomu-nicacions d’Espanya (AETIC), el sector creixerà el 5% aquest any, durant el període nadalenc.

- Són moltes les aplicacions que els usuaris poden fer servir mitjançant el port USB (Estàndard de bus que, mitjançant un sol cable, simplifica la

Oferta de feinaES NECESSITA

AUXILIAR ADMINISTRATIU/VA

per feina estable a Olot.Es valorarà el coneixement d’idiomes.


COORDINA: Òscar Cabanaesports

Futbol regional

1a Regional. GRUP 1

Sant Hilari - Sant Pere P: -------1-1Lloret - UE Olot ------------------0-0Salt - Guíxols B ---------------------0-2Abadessenc - At. Bisbalenc ---1-2Sant Gregori - Anglès ------------0-0Llagostera - Sàbat ----------------3-2Tordera - Can Gibert -------------1-0Amer - Camprodon ---------------3-2EF Garrotxa - Sant Miquel F.

2-2

CLASSIFICACIÓAt. Bisbalenc ------------------------ 32Llagostera ---------------------------- 30Sant Hilari ---------------------------- 28Amer ----------------------------------- 24Lloret----------------------------------- 23Anglès --------------------------------- 22Tordera -------------------------------- 20UE Olot ----------------------------- 19Camprodon ------------------------- 18Sant Miquel del Fluvià ----------- 18Abadessenc ------------------------- 16EF Garrotxa ----------------------- 16Sant Gregori ------------------------ 15Sant Pere Pescador -------------- 15Can Gibert --------------------------- 12Sàbat ---------------------------------- 12Guíxols B ----------------------------- 12Salt -------------------------------------- 6

Propera jornada: Sant Hilari - Lloret; UE Olot - Salt; Guíxols B - Abadessenc; At. Bisbalenc - Sant Gregori; Anglès - Llagostera; Sàbat - Tordera; Can Gibert - Amer; Camprodon - EF Garrotxa; Sant Pere P. - Sant Miquel F.

2a Regional. GRUP 17

Santjoanenc - Hostoles --------2-0Bosc de Tosca - Santa Pau ----3-2Besalú - Riudellots ----------------2-1Cornellà - Sant Jaume -----------1-0Navata - Hostalets ----------------3-1Anglès B - Bescanó --------------2-1PB Lloret - At. Silenc -------------2-0Tortellà - Porqueres ---------------3-2Sant Esteve - Vidrerenca (s.a.)

2-1

CLASSIFICACIÓPorqueres ---------------------------- 32Tortellà -------------------------------- 29Spòrting Vidrerenca -------------- 27Bescanó ------------------------------ 27Navata --------------------------------- 26Santjoanenc ------------------------- 24Sant Esteve -------------------------- 23Besalú --------------------------------- 22Hostoles ------------------------------ 19At. Silenc ----------------------------- 17EF Bosc de Tosca ----------------- 16Hostalets ----------------------------- 16Riudellots ---------------------------- 15Anglès B ------------------------------ 15Cornellà ------------------------------- 14PB Lloret------------------------------ 12Santa Pau ---------------------------- 11Sant Jaume de Llierca ------------ 5

Propera jornada: Hostoles - Bosc de Tosca; Santa Pau - Besalú; Riudellots - Cornellà; Sant Jaume - Navata; Hostalets - Anglès B; Bescanó - PB Lloret; At. Silenc - Tortellà; Porqueres - Sant Esteve; Santjoanenc - Vidrerenca

Futbol regional

3a Regional. GRUP 26

La Canya - Bonmatí --------------2-1Maià - Argelaguer -----------------0-0Porqueres B - Sant Miquel C.

1-3Atlètic Olot - Sant Privat ---------3-1Castellfollit - Sant Gregori B ---2-1Joanetes - Les Preses -----------2-2Osor - Les Planes -----------------3-1Serinyà - Sant Roc ----------------3-0

CLASSIFICACIÓ

Joanetes------------------------------ 28Bonmatí ------------------------------- 26La Canya ----------------------------- 26Jov. Sant Pere Màrtir ------------- 25Les Preses --------------------------- 23Les Planes --------------------------- 21Sant Miquel de Campmajor --- 21Maià ------------------------------------ 19Atlètic Olot --------------------------- 18Sant Gregori B --------------------- 18Serinyà -------------------------------- 17Castellfollit --------------------------- 14Argelaguer --------------------------- 12Porqueres B ------------------------- 12Osor ------------------------------------ 12Sant Roc ----------------------------- 11Sant Privat ---------------------------- 1

Propera jornada: La Canya - Maià; Arge-laguer - Porqueres; Sant Miquel C. - Atlètic Olot; Sant Privat - Castellfollit; Sant Gregori B - Joanetes; Les Preses - Osor; Sant Pere Màrtir - Serinyà; Bonmatí - Sant Roc

Marcadors baseJuvenil 1a Divisió (grup 6è): EF Garrotxa - FE Palamós (3-2); FE Figueres B - UE Olot (0-0); 2a Divisió (grup 4t): Santjoanenc - Amer (1-4); Sant Pere Màrtir - Peralada B (1-4); Les Preses - Base Roses B (1-0); Besalú - UE Olot B (1-0); cadet 1a Divisió (grup 11è): UE Olot - EF Garrotxa (2-1); cadet 2a Divisió (grup 4t): Ripoll - Sant Pere Màrtir (7-4); EF Bosc de Tosca - Les Planes (3-2); UE Olot B - Camprodon (8-2); infantil 1a Divisió (grup 11è): Esco-la Pia - FE Palamós (2-0); 2a Divisió (grup 2n): Base Roses B - Bosc de Tosca (1-5); Begur - EF Garrotxa B (0-2); Esplais - Escola Pia B (3-3); 3a Divisió (grup 3r): Les Preses - Ripoll B (4-0); Amer - Santjoanenc (0-0); EF Bosc de Tosca B - Porqueres B (1-2); aleví 1a Divisió (grup 12è): EF Gironès B - EF Garrotxa (1-5); Roses - Escola Pia (9-0); 2a Divisió (grup 4t): Banyoles B - Hostoles (2-3); Escola Pia B - EF Bosc de Tosca (2-1); Joanetes - Atlètic Olot (4-2); EF Garrotxa B - Abadessenc (8-0); Cornellà - Besalú (1-1); Vilabertran B - Santjoanenc (0-7); 2a Divisió (grup 5è): Portbou - La Canya (1-5); futbol femení-7: Blanes B - La Canya (3-1); Les Preses - La Pera (1-6)

Futbol regionalD’empat a empat i visca la igualtat!Quart empat consecutiu de l’Olot (que en porta 7 en només 14 jornades) i segon de l’EF Garrotxa, abans de l’aturada nadalenca fins al 8 de gener. La jornada del cap de setmana passat dels dos representants garrotxins de 1a va acabar, com l’anterior, amb repartiment de punts. L’anada de l’Olot a Lloret va finalitzar sense gols, i l’EF Garrotxa va aconseguir igualar l’1-2 en contra que el Sant Miquel anotà poc després que uns i altres marxessin al descans amb 1-1 al marcador.Amb aquest nou punt al compte particular de cadascú, l’Olot, que la setmana passada es va reforçar

amb Josep M. Vila (Palamós) i que no descarta donar alguna altra alta, segueix vuitè amb 19 punts i l’EF Garrotxa dotzè amb 16.

Activitats del Consell Esportiu de la GarrotxaElectro-Stocks supera 2R Elèctrics i la lliga veterana s’animaEl triomf per 6 gols a 3 d’Electro-Stocks davant 2R Elèctrics afegeix emoció a la lluita pels llocs capdavan-ters de la Lliga Veterana i situa els primers en el tercer lloc (10 punts), per darrera de 2R Elèctrics, que segueix com a líder amb 15, tot i que amb un partit més que el segon classificat, Agrupació Veterans Olot, que en té 13. En els altres dos partits de dissabte passat, Elements va derrotar el Bosc de Tosca

(3-1), i el Joanetes va guanyar el partit pendent amb l’Atlètic Bofarull per 5-3.8a Lliga veterana de la Garrotxa: 1r 2R Elèctrics, 15 punts; 2n Agrupació Veterans Olot, 13; 3r Joanetes, 12; 4t Electro-Stocks, 10; 5è Penya Barru-fets, 10; 6è Elements, 9; 7è At. Bofarull, 8; 8è Santa Pau, 7; 9è Almogàvers, 6; 10è Sant Pere Màrtir, 2; 11è Bosc de Tosca (a baix), 0; 12è Sillería Vergés, 0. Ara, la competició d’aficionats s’atura fins al 14 de gener

Triple empat al campionat de F-5. I poden ser 4!De moment, Los Rifeños, Sempre Mais i Leones del Rif marxen empatats, amb el permís de Taller Reyes / Arico Forest, que és quart amb 12 punts però un partit menys, al capdavant del 4t Campionat de F-5 de la Garrotxa, que dissabte passat va traslladar els seus partits al pavelló de Sant Esteve. Els resultats de la 12a jornada de la competició i la classificació provisi-onal actualitzada són els següents: Sillería Vergés - Los Rifeños (3-13);

Canalles - Leones del Rif (2-3) i Los Pacíficos - Sempre Mais (0-7).4t Campionat de F-5 de la Garrotxa:1r Los Rifeños, 15; 2n Sempre Mais, 15; 3r Leones del Rif, 15; 4t Taller Reyes / Arico Forest, 12; 5è Peti com peti, 10; 6è Centre d’Esports Life, 9; 7è Amèrica, 9; 8è Font Sans / Futbol Total, 7; 9è Espuña, 6; 10è Integración Latina, 6; 11è Sillería Vergés, 6; 12è United Birres, 3; 13è Los Pacíficos, 3; 14è Cooperativa, 0; 15è Canalles, 0.


ESPORTS

Futbol base

Preferent infantil. GRUP 2 Manlleu - Mollet ---------------- 7-1Hospitalet - Mataró ----------- 3-0Europa - Barça B -------------- 1-3EF Garrotxa - Vilassar ------1-2At. Bisbalenc - Girona B ---- 2-0Júpiter - Premià ---------------- 2-2Riuprimer - Trajana ----------- 3-1Canovelles - Espanyol B ---- 1-4

CLASSIFICACIÓEuropa ------------------------------ 33l’Hospitalet ------------------------- 31Barça B ----------------------------- 29Vilassar ----------------------------- 26Riuprimer --------------------------- 25Manlleu ----------------------------- 23Mataró ------------------------------- 22Espanyol B ------------------------ 16Premià------------------------------- 15Júpiter ------------------------------- 13At. Bisbalenc ---------------------- 11EF Garrotxa ----------------------10Trajana ------------------------------ 10Mollet --------------------------------- 7Girona B ----------------------------- 3Canovelles -------------------------- 2

Futbol femení

1a Divisió femenina. GRUP 2

Breda B - Besalú -------------1-0Base Roses - Arbucienca --- 4-4Banyoles - Cornellà ----------- 3-1Les Preses - Llers -----------4-7Sant Ponç - Palafrugell ------ 1-3Girona B - La Canya --------1-2L’Estartit B - Blanes ----------- 4-4

CLASSIFICACIÓ

Llers A ------------------------------- 27Banyoles --------------------------- 24Blanes ------------------------------- 22L’Estartit B ------------------------- 21Palafrugell -------------------------- 18AE la Canya ---------------------18Sant Ponç -------------------------- 17Cornellà ----------------------------- 15Les Preses -----------------------14Breda B ------------------------------ 9Besalú ----------------------------- 6Girona B ----------------------------- 5Base Roses------------------------- 4EF Arbucienca--------------------- 1

2a Divisió femenina. GRUP 3

Blanes B - Sant Esteve ------2-1Portbou - Campdevànol ------ 0-4At. Silenc - L’Estartit C --------- 2-0Llers B - FE Vilajuïga ----------- 3-1La Pera - Aro ---------------------- 1-2Cornellà B - Camallera -------- 0-7Sant Pere Màrtir - Fogars ---8-0

CLASSIFICACIÓ

Camallera -------------------------- 30Aro ------------------------------------ 27Llers B ------------------------------- 24Blanes B ---------------------------- 19At. Silenc --------------------------- 15L’Estartit C ------------------------- 15Sant Esteve ----------------------14Cornellà B -------------------------- 12FE Vilajuïga ------------------------ 11La Pera ------------------------------ 10Jov. Sant Pere Màrtir ---------10Campdevànol---------------------- 4Fogars -------------------------------- 4Portbou ------------------------------ 0

Bàsquet masculíCampionat de Catalunya B

L’Escala B - ADEPAF B -----76-84Quart B - Sant Feliu B -------87-50Nou Caulés - Santjoanenc

87-78Maçanet - Tordera -----------69-77Farners - Cornellà -----------68-62

CLASSIFICACIÓ

ADEPAF B ------------------------- 21Quart B------------------------------ 20Tordera ------------------------------ 20Nou Caulés B --------------------- 19Verges ------------------------------- 18Farners B --------------------------- 16L’Escala B ------------------------- 15Maçanet ---------------------------- 15Sant Feliu B ----------------------- 15Cornellà de Terri ----------------- 14CP Santjoanenc B -------------13

la cistellaSub-21 masculí: CB Olot - Sant Gregori (62-70); Santjoanenc - Llagostera (57-62); júnior A (grup 1r): CB Olot - Palafrugell (ajornat); B (grup 2n): CB Olot B - Banyoles (75-67); cadet A (grup 2n): Escola Pia - Montes-sori (56-92); B (grup 9è): CB Olot - Onyar (54-50); L’Escala - Besalú (49-80); Pare Coll - CB Olot (77-46); (grup 10è): Escola Pia B - Celrà (68-47); (grup 12è): Platja d’Aro - Cor de Maria (31-52); infantil A (grup 8è): Tossa - CB Olot (33-63); B (grup 1r): CB Olot B - Porqueres (67-22); (grup 2n): Cor de Maria - Roses (14-65); preinfantil B (grup 3r): CB Olot - Porqueres (50-43); Banyoles - Petit Plançó (64-41); mini A: Sant Narcís - Escola Pia (50-64); júnior A (grup 1r): CB Olot - Montessori (93-57); cadet A (grup 1r): Escola Pia - Ba-nyoles (58-60); Salt - CB Olot Petit Plançó (83-40); B (grup 1r): Nous Caulés B - Besalú (85-34); infantil A (grup 8è): Torroella - Escola Pia (70-23); B (grup 2n): Petit Plançó - Celrà (20-58); preinfantil (grup 3r): CB Olot - Maristes de Girona B (50-46); mini B (grup 11è): Es-cola Pia B - Nou Caulés (41-45)

Hoquei patins1a catalana B

Sant Feliu - Vilassar ------------ 11-7Cassanenc - Arenys Munt ----- 7-4Caldes - Tona --------------------- 11-3Maçanet - CPH Olot----------- 5-4Lloret - Masies Voltregà -------- 6-7Girona - Cerdanyola ------------- 7-4Tordera - Mataró ------------------ 0-4

CLASSIFICACIÓ

Vic ------------------------------------ 33Girona ------------------------------- 28Tordera ------------------------------ 27SHUM Maçanet ------------------ 26Mataró ------------------------------- 25Lloret--------------------------------- 24Sant Celoni ------------------------ 22Caldes Montbui ------------------ 22Tona ---------------------------------- 20Cassanenc------------------------- 20Sant Feliu -------------------------- 19Masies Voltregà ------------------ 18Vilassar ----------------------------- 18Malgrat ------------------------------ 17Cerdanyola ------------------------ 10Horta ---------------------------------- 9CPH Olot ------------------------- 9Arenys de Munt ------------------- 8

AtletismeTemps comarcals al darrer cros abans de NadalAquests són els resultats que els fondistes comarcals van recollir, diumenge

BàsquetSub-21 masculí: CB Olot, 62 - CB Sant Gregori, 70En aquests darrers partits els jugadors olotins no estan obtenint el premi que es mereixen. Davant del líder, l’equip van plantejar un partit molt seriós, amb un treball defensiu molt sòlid, especialment en el rebot, i un bon atac, del qual cal subratllar especialment l’encert de Jordi Fortet i la direcció d’Albert Flores i Ricard Boada. Entre tots plegats van mantenir una gran línia de treball i van mantenir-se dins del partit (62-64 en el minut 39), fins que l’enorme qualitat del visitant D. Vidal va desequilibrar definitivament el marcador. Només cal insistir en la nota negativa dels tirs lliures, que és comuna en aquestes últimes derrotes: 10 de 27.CB Olot: Campos, Fortet (21), Flores (5), Boada (13), Domènech, Segundo (3), Planella (9), Espinosa (3), Pallàs (6) i Linares (2). Parcials: 11-7, 28-30, 48-50 i 62-70.

passat a Caldes de Mala-vella, en la darrera prova del circuit gironí de cros abans del parèntesi nadalenc.Benjamí masculí: 8è David Gálvez (CA Pescallunes), 4.09; aleví femení (1150 m): 1a Laura Hernández (CN Olot), 3.35; 2a Martina Rodríguez (CN Olot), 3.47; 10a Laura Matabosch (CN Olot), 4.06; aleví masculí (1700 m): 1r Aleix Domènech (CN Olot), 6.28; 23è Arnau Abel (CN Olot), 8.12; infantil femení (1700 m): 2a Judit Riera (CA Pescallunes), 6.57; 15a Clàudia Ventura (CA Garrotxa), 7.42; infantil masculí (2300 m): 7è Nan Oliveras (CN Olot), 8.00; 15è Sergi Coromina (CN Olot), 8.33; 16è Adrià Duran (CN Olot), 8.41; 17è Nil Lloret (CA Pescallu-nes), 8.41; cadet femení (1700 m): 1a Júlia Santos (CN Olot), 6.17; 6a

Raquel Padrosa (CN Olot), 7.21; 7a Judit Marguí (CN Olot), 7.27; cadet masculí (3450 m): 9è Òscar Tubella (CA Garrotxa), 12.25; juvenil masculí (3450 m): 5è Dani Duran (CN Olot), 11.45; veterà femení B (4000 m): 1a Montse Badosa (CN Olot), 16.57; 3a Margarita Sala (CA Pescallunes), 19.40; veterà masculí A (4500 m): 5è Joaquim Ventura (CN Olot), 14.24; veterà masculí B (4500 m): 2n Joan Domènech (CN Olot), 13.24; 7è Lluís Mas (UE Castellfollit), 14.03; 19è Manel Rodríguez (CN Olot), 15.24; veterà masculí C: 2n Enric Vilanova (CN Olot), 14.18; 9è Josep Danés (CN Olot), 16.16.

BàsquetPresentat el llibre d’Almirall sobre el bàsquet

Divendres passat, al vespre, Gabriel Almirall va fer realitat un dels seus somnis: la presentació del llibre Histò-ria del bàsquet a Olot, que ha elaborat en els darrers quatre anys i que es lliurarà a cada soci del CB Olot. Durant l’acte, dut a terme al Casal Marià, autoritats, federatius, gent de club i de bàsquet, amics i familiars no es van voler perdre l’oportunitat d’acom-panyar l’autor.


Olot: C. Sant Rafel, 52Olot: C. Major, 10Santa Coloma de Farners: C. Lluís Rodés, 13Sant Feliu de Guíxols: Rambla Portalet, 20

CURSETS D’ESQUÍ - SNOWbase: font esports i GECA

15-01-06 Porté Puymorens22-01-06 Saint Pierre dels Forçats05-02-06 Puigmal12-03-06 Formigueres

Sortida: Autocar + forfait + assegurança 36,50 €Curset els 4 diumenges: – 14 anys, ...............72,00 € + 14 anys, ...............80,00 €Punts de recollida: les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Esteve de Bas, les Preses, Olot

VALLTER 20008, 15, 22 i 29 gener

+ 12 anys .............. 149,00 € – 12 anys .............. 139,00 €

Inclou 3 h. monitor + forfait


ESPORTS

3

Bàsquet femení

1a catalana. GRUP 2

Premià - Malgrat --------------63-65S. Família - Sant Celoni ----45-40SESE - Banyoles -------------55-58Asisa - Sant Adrià B ---------33-71Roser - Ronda -----------------82-72Salt - Draft-----------------------57-63Montcada - CB Olot ------- 67-73BBC - Lluïsos ------------------56-66

CLASSIFICACIÓ

Banyoles -----------------------------22SESE ----------------------------------21Draft Gramenet ---------------------21Sant Adrià B -------------------------20Premià---------------------------------19Malgrat --------------------------------19CB Olot Puigsacalm -----------19Sagrada Família -------------------18Lluïsos de Gràcia ------------------18Asisa -----------------------------------17Montcada ----------------------------17Sant Celoni --------------------------16Roser ----------------------------------16Jov. BBC -----------------------------15Salt -------------------------------------15Ronda ---------------------------------15

3a catalana. GRUP 1

L’Escala - Cellera -------------85-39Porqueres - Sant Feliu ------41-57Farners - Sant Vicenç ------ 18 febrer

Quart B - Verges --------------64-61P. Sacosta - Fontajau --------pendent

Banyoles - CB Olot-------- pendent

CLASSIFICACIÓ

L’Escala ------------------------------19Quart B--------------------------------18Farners --------------------------------16Sant Feliu ----------------------------16Begur ----------------------------------16Sant Vicenç de Torelló -----------15Verges ---------------------------------15Fornells -------------------------------14Banyoles B --------------------------13CB Olot Polimetal --------------13Fontajau ------------------------------12Cellera --------------------------------11Palau Sacosta ----------------------10Porqueres ----------------------------10

3a catalana. GRUP 4

Sant Julià - Sarrià --------------33-52Malgrat B - Santjoanenc --58-62Sant Hilari B - Bas -----------49-29Tossa - Hostalets ------------46-27Jov. Celrà - Palafolls -----------51-45

CLASSIFICACIÓ

CP Santjoanenc ----------------22Jov. Celrà ----------------------------21Sant Hilari B -------------------------21Malgrat 2000 B ---------------------21Sarrià de Ter ------------------------19Palafolls -------------------------------18CB Bas -----------------------------14Sant Julià de Ramis --------------14Tossa ----------------------------------13CB Hostalets ---------------------11

Bàsquet masculí

3a CATALANA. GRUP 6

CB Olot - Besalú --------- 20 de generADEPAF - Banyoles ---------70-78Montessori - Arenys B ------68-56Llagostera - Esplais ---------80-69Sant Feliu - Bisbal B ---------80-56Farners - Roses ---------------98-67Porqueres - Bescanó -------78-64

CLASSIFICACIÓ

Bàsquet Besalú -----------------21Sant Feliu ----------------------------20Montessori-Palau ------------------19Llagostera ----------------------------19Bisbal Bàsquet B ------------------19Esplais --------------------------------19Farners --------------------------------19Salt B ----------------------------------18Banyoles -----------------------------18CB Olot Puigsacalm -----------18ADEPAF ------------------------------14Roses ----------------------------------14Porqueres ----------------------------14Arenys B ------------------------------13Bescanó ------------------------------12

Territorial. GRUP 1

Lloret B - Maristes -------------61-46Fontajau B - Blanes B --------62-55Riudarenes - Sant Esteve --60-69Sp. Caulés - Quart ------------66-58Santa Susanna - Calella ----77-83Santjoanenc - Onyar B ----55-73Torroella - Cellera ----------52-85

CLASSIFICACIÓ

Onyar B -------------------------------23Calella B ------------------------------22CP Santjoanenc A --------------21Fontajau B ---------------------------21Sant Esteve --------------------------20Santa Susanna ---------------------20Cellera --------------------------------20Lloret B--------------------------------19Spòrting Caulés--------------------18Blanes B ------------------------------17Riudarenes --------------------------17Maristes de Girona ---------------14Palafolls -------------------------------14Quart-----------------------------------13Torroella ------------------------------13

Territorial. GRUP 3

Onyar C - ADEPAF B --------70-36Palafrugell - Esplais B ------55-66Llagostera B - Palamós B

55-87CB Olot B - Platja d’Aro -58-70Showboys - Jov. Pals -------79-49

CLASSIFICACIÓ

Platja d’Aro --------------------------22Palamós ------------------------------22Palafrugell ----------------------------21CB Olot Cuina Volcànica -----20Showboys ---------------------------18Esplais B -----------------------------17Sant Julià de Ramis --------------15Jovent Pals --------------------------15Llagostera B -------------------------15Onyar C -------------------------------14ADEPAF B ---------------------------12

Júnior masculí B: CB Olot, 75 - Banyoles, 67Gran victòria del júnior olotí al començament de la segona volta, contra un rival directe en els llocs capdavanters i per més de 5 punts (diferència molt important en cas d’empat final). L’Olot va desestabilitzar el conjunt banyolí en defensa, tant individual com en zona, i va estar molt fluïd en joc estàtic i en les transicions.CB Olot: Anglada, Mayans (20), Bosch (2), Grabulosa (10), Reixach, Mota (5), Gelis, Sabido (17), Torné (11), Marull (6), Masó i Plana (4).Parcials: 22-23, 14-11, 16-18 i 23-15.

Infantil masculí B: CB Olot, 67 - Porqueres, 22Aquest equip continua amb la seva impressionant marxa, que l’ha portat a no haver perdut cap partit fins ara. Que continuï la ratxa!CB Olot: Plana (4), Juvanteny (2), Pineda (7), Vallès (6), Coromina (11), Soy (4), Lanau (8), Tarrés (2), Cengiaroti (15), Astudillo (2) i Plantalech (6).Parcials: 11-2, 23-4, 33-8, 42-12, 57-16 i 67-22.

Preinfantil masculí: CB Olot, 50 - Porqueres, 43Els més petits van dominar tot el partit, llevat del primer període, en què el conjunt que dirigeix Jordi Estartús va acabar empatat a 9 punts amb el rival.CB Olot: Aumatell (6), Bassagañas (12), Angulo, Rodríguez (14), Triadú (5), Parramon (5), Coma (4), Reixach (2) i Comerma (2).Parcials: 9-9, 21-9, 29-19, 35-21, 42-30 i 50-43.

1a catalana femenina: Montcada, 67 - Olot Puigsacalm, 73Al final del segon període, l’Olot tenia 20 punts d’avantatge. A la represa, però, les locals van reaccionar i van intentar en va estendre els nervis entre les files contràries. Al final, no es van sortir amb la seva i van perdre de 6.CB Olot: Anfruns (13), Serra (1), Rodríguez (14), Lucena (2), E. Cargol (22), E. Cargol (2), Juárez (8), Llagostera, Font, Palomer (4), Sala (7) i Hostench.Parcials: 14-21, 23-43, 46-52 i 67-73.

Júnior femení: CB Olot, 93 - Montessori Palau, 57Partit sense cap història, que les olotines van dominar de principi a final.CB Olot: Bassagañas (12), Fàbregas (7), Llagostera (19), Bisbe (2), Planella (8), Masó (10), Font, M. Sala (9), Viñas, N. Sala (6), Puigferrer (9) i Anglada (11).Parcials: 21-11, 41-21, 66-41 i 93-57.

Preinfantil femení: CB Olot, 50 - CE Maristes B, 46Les olotines van començar molt bé, però de mica en mica es van anar relaxant. Llavors, el Maristes va anar recuperant terreny, però una darrera embranzida local va enllestir el compromís.CB Olot: Antequera (15), L. Jiménez (4), Gifra (1), Pujolar (8), A. Jiménez,

El Club Ciclista Basdesitja a socis, amics i a tots els seus col·laboradors unes

Bones festes i un feliç 2006«amb molta marxa»


L’esperat anunci de dalt ha canviat a darrera hora de protagonistes. Bé, un, Rafa Nadal, que no s’ha recuperat a temps de l’artritis post-traumàtica a la zona exterior del peu, que arrossegava de feia temps. Tot i així, l’organització ha reaccionat amb rapidesa i ha cobert la baixa de l’actual número 2 de l’ATP amb la participació de Carles Moyà, 30è del món i que enguany s’ha pro-cla-mat campió de l’ATP de Chennai. Així, doncs, dijous (7 tarda), el pavelló de Fontajau acollirà el partit de tennis

TennisRobredo contra Moyà, duel de titans a Girona

CiclismeTorrent, a un pas del Villamagna Cropu BurgosEl garrotxí Carles Torrent, quart en la final de persecució olímpica i setè en la prova de puntuació a la Copa del Món de Manchester, ha arribat a un principi d’acord amb el Villamagna Cropu Burgos, nou equip de la categoria continental, i només li falta signar per ser professional de l’equip castellà la temporada vinent. D’aquesta manera, Torrent tancarà una nova etapa de la seva carrera esportiva a les files del Catalunya Àngel Mir, equip amb el qual va guanyar una etapa en la volta a Castella i Lleó, i tornarà a una formació de renom que ja va comptar amb ell, l’any 1999, en la seva darrera etapa com a amateur.

amistós entre Moyà i el garrotxí Tommy Robredo, número 20 del món, que es jugarà al millor de tres sets. Al matí, a l’Espai Gironès, l’organització ha preparat «El Repte», una competició adreçada a les raquetes més joves, que donarà com a premi l’oportunitat de jugar un tie-break o joc de trenca-ment amb Robredo i Moyà, a la meitat de l’exhibició del vespre. Les entrades es poden adquirir mitjançant el telentrada de Caixa Catalunya, al preu de 15 (lateral) i 20 (fons) euros.

Triomf de Robredo al màsters estatalD’altra banda, Tommy Robredo va aconseguir, diumenge passat, el títol de campió del màsters estatal a Valladolid. David Ferrer, vigent campió i primer cap de sèrie del quadre, no

va poder contrarestar la millora en el servei del garrotxí, que va resoldre la final en dos sets (6-4 i 7-5). Aquest triomf dóna ales a Robredo de cara al primer Gran Slam: l’Obert d’Austràlia.

EscacsParticipació local al Torneig Ciutat de Barcelona El Gran Mestre francès Christian Bauer, amb 8 punts de 9 possibles, es va proclamar campió de l’edició d’enguany del Torneig Internacional Ciutat de Barcelona. La prestigiosa competició, duta a terme, diumenge passat, a les Cotxeres de Sants, va inscriure uns 200 escaquistes (60 dels quals eren mes-tres), emparellats pel sistema suís a 9 rondes (de 20 minuts per jugador). El Club Escacs Olot també va voler-hi ser present i va comptar amb la participació d’Antoni Cid (5 punts), Albert Badosa (4 punts), Jaume Busquets (2,5 punts) i Lluís Puigvert (2 punts).

NatacióSobre els garrotxins als estatals d’hivernDel 15 al 18 de desembre passats, tres esportistes comarcals van nedar a les piscines de Son Hugo, a Mallorca, els 49ns Campionats d’Espanya Absoluts d’Hivern.Marina Sánchez (CN Olot) va guanyar dues finals B (100 braça i 200 estils, amb registres d’1.12.45 i 2.21.36 min, respectivament), i va acabar cinquena en la final A dels 200 braça, amb 2.34.07 min. Per la seva part, la júnior M. Mercè

Oliveras, també del CN Olot, va nedar els 5000 m en un excel·lent temps d’1.04.34 h, que li va valer el 13è lloc de la general. El tercer garrotxí a l’estatal en piscina de 25 m de Palma va ser Jordi Jou (CN Sant Andreu), 7è en 400 lliures (3.52.67); 8è en els 1500 lliures (15.24.98 min), i 17è en els 200 lliures (1.51.41).

Triple compromís dels

grups del CNO i Trofeu TióLa secció de natació del CN Olot mou un volum molt notable d’esportistes, com el que el cap de setmana passat va fer possible la participació quasi paral·lela de tres grups de l’entitat a les jornades de Platja d’Aro (G-0 i G-1), d’Olot (G-2 i G-3) i Figueres

(lliga comarcal). A més, ahir dimecres, al vespre, el CN Olot va organitzar el Trofeu Tió entre els seus nedadors més joves i, posteriorment, un concurs i el corresponent tast deliberatiu de coques casolanes fetes pels mateixos esportistes.

CiclismeTorrent, Olot i CC Bas, a la festa del ciclisme

270 persones van assistir, diumenge passat a Banyoles, a la festa del ciclis-me gironí. La multitudinària trobada anual va aplegar corredors tècnics i directius, així com represen-tants institucionals i col·laboradors. També van ser-hi presents els meda-llistes olímpics Carles Torrent i Josep Antoni Escuredo, tots dos sortits del CC Infantils Olot Noel, i Josep Antoni Hermida. A la sobretaula, es van lliurar nombroses distincions, individuals i

col·lectives, com la medalla d’or que la FCC va entregar al delegat territorial, Francesc Moradell, la placa al CC Palafrugell com a fundador del primer equip continental gironí, o els obsequis que van rebre els locals Adrià Port i Cristina de Castro (a la imatge), Jordi Codony (campió català veterà) o el CC Bas (organitzador d’una sortida de la Vuelta a España), entre d’altres.

BillarEmpat del CB Casino Olot contra el CalellaEls tacs olotins Joan Ralita, Ramon Bofarull, Narcís Juvinyà i Antoni del Saz van empatar, dissabte, la corresponent jornada de Lliga Catalana a 3 Bandes contra el Calella a 4 punts. El 7 de gener es desplacen a Mont-roig del Camp.

ESPORTS




Els expedicionarisSón 10: Núria Pablos, Tomàs Navarro, Marta Cardona, Eduard Martorell, Anna Moragues, Dani Carceller, Laura Corominas, Cesca Andrés, Mercè Arribas i Juanjo Garra.

ObjectiusLa finalitat del projecte és difondre la intolerància al gluten, generar coneixe-ment, sensibilitzar la població en general i millorar la qualitat de vida del celíac mitjançant el lleure, l’esport i l’acompliment d’alguna activitat de gran impacte social. A més, l’expedició també es proposa donar a conèixer les necessitats dietètiques específiques dels intolerants al gluten, els problemes més quotidians, col·laborar en la investigació dels mètodes de detecció de gluten i sensibilitzar els agents socials que poden influir en la millora de la qualitat de vida del celíac (restauració, atenció sanitària, administració...), entre d’altres.

La malaltia celíacaÉs un trastorn intestinal que exigeix seguir una dieta estricta sense gluten durant tota la vida i que provoca la destrucció de les vellositats intestinals del budell prim. Avui en dia, afecta unes 60.000 persones a Catalunya i 400.000 a l’Estat espanyol, tot i que ara per ara només s’ha diagnosticat el 10% dels casos.

Simptomatologia La malaltia celíaca comporta la impossibilitat per part del budell d’absorbir els nutrients, i es distingeixen dues manifestacions clíniques:La clàssica, que es presenta més sovint en nens d’entre 1 i 2 anys i de forma aguda, amb un quadre característic (diarrea esteatorreica, amb femtes líquides o pastoses, voluminoses i amb un alt contingut de greixos; distensió abdominal, causada per la gran presència de gasos; pèrdua de pes, retard en el creixement, astènia i alteracions de conducta...).I l’atípica o silenciosa. Aquesta altra variant es manifesta en edats més avançades, sense símptomes digestius. És més comuna entre els joves i els adults, encara que aquests grups d’edat també poden presentar la forma clàssica. L’afecció es pot emmascarar en diferents síndromes clínics que poden dificultar la detecció, com cansament, anèmia per manca d’absorció d’àcid fòlic o de ferro, transaminases altes, edemes, diàtesi hemorràgica per manca de vitamina K, hipocalcèmia per mala absorció de calci i vitamina D, pubertat endarrerida sense causa aparent, dolor abdominal crònic, restrenyiment vòmits, raquitisme, cefalees, convulsions, artràlgies, espasmes musculars provocats pels dèficits de calci, vitamines, aftes bucals, diferents patologies autoimmunes (tiroiditis), infertilitat, alteracions menstruals i avortaments repetitius, neuropaties i alteracions de la personalitat, línfomes intestinals, dermatitis herpetiforme...

DiagnòsticActualment, s’hi arriba a partir del quadre clínic del pacient, amb l’ajut dels marcadors serològics, i es con-firma per biòpsia.Un cop diagnosticada la malaltia, cal tenir clar que l’únic tractament possible de la celiàquia és mantenir un estricte règim sense gluten durant tota la vida. La instauració de la dieta sense gluten és de gran importància, ja que acon-se-gueix la desaparició de les lesions intestinals i la pràctica recuperació clínica del malalt (l’epiteli intestinal es normalitza, el malalt recupera el pes i la salut en general i, si s’ha diagnosticat prou aviat, el nen recupera la talla que li correspondria). Per contra, si es torna a reintroduir el gluten, la simpto-matologia reapareix. Ara bé, la dieta té, a més, una missió preventiva de cara a possibles complicacions de caràcter greu, ja que s’ha demostrat que si un celíac segueix ingerint gluten té més possibilitats que un individu sa de presentar linfomes intestinals i altres problemes físics causats per la la mala absorció, com l’osteoporosi.

l’aconcagua també és possible sense glutenLaura Corominas integra una expedició que vol aprofitar el ressò mediàtic de l’ascens per donar a conèixer la malaltia celíaca

Ahir, dimecres, a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, va tenir lloc l’acte de presentació de l’expe-dició A l’Aconcagua sense gluten, que integra, entre d’altres, la garrotxina Laura Corominas, i que a partir del 27 de desembre afrontarà un doble repte: coronar

el cim argentí de l’Aconcagua, de 6.962 m, i apro-fitar la incidència social de l’ascens per sensibilitzar, explicar i aprofundir coneixements a l’entorn de la malal-tia celíaca, una intolerància al gluten poc diagnos-ticada, però que en reali-tat pateix (sense saber-ho) un elevat nombre


ESPORTS

La penyaAlmogàvers Garrotxins

desitja a tothomunes bones festes nadalenques.

www.almogaversgarrotxins.orgTel. 637 96 57 51

L’AconcaguaL’Aconcagua és una muntanya dels Andes. Es troba situada a la província argentina de Mendoza i, amb els seus 6.962 m, és el cim més alt de la serralada i, per tant, el més alt de l’Amèrica del Sud i de tot Amèrica.Al nord i a l’est limita amb el Valle de las Vacas, i a l’oest i al sud, amb el Valle de los Horcones Inferior. Té diverses glaceres, de les quals les més importants són la nord-oriental o Glacera Polonesa i la de l’est o Gla-cera Anglesa. El «colós d’Amèri-ca» es troba dins el Parc Provincial de l’Aconcagua, i és un cim molt visitat per alpinistes de tot el món.Fins i tot a l’estiu es poden recollir temperatures inferiors als 35 graus sota zero, amb ràfegues de «viento blanco» que poden superar els 100

HistòriaA la Grècia Antiga ja es coneixien malalts celíacs. El terme grec koliakos significa «els que pateixen de l’intestí», però no va ser fins a l’any 1950 que el pediatra holandès Dicke va demostrar una millora substancial en els nens celíacs que retiraven de la seva dieta el blat, el sègol i la civada.Més tard, un equip encapçalat per Charlotte Anderson va extreure el midó del blat i va descobrir que la part nociva era el gluten.

La dietaEl principal problema de la dieta sense gluten és distingir si un aliment de consum normal està lliure de gluten o no. No n’hi ha prou d’evitar tots els derivats del blat, l’ordi, la civada i el sègol, és a dir, farines, pasta, pa, pas-tissos... (aliments, d’altra banda, molt utilitzats en la nostra dieta), sinó que, a més, s’han de controlar possibles ingredients afegits a productes que en principi no haurien de contenir gluten (formatges, sopes i salses, gelats, batuts, maioneses, margarines, carns picades, llonganisses, derivats càrnics, peix i marisc congelats, patates fregides i congelades...).

L’expedicióTindrà lloc del 26 de desembre de 2005 al 22 de gener de 2006. Durant els primers dies, el grup es proveirà de la resta de la logística necessària i del corresponent permís per entrar al Parc de l’Aconcagua. Seguidament, realitzarà sortides per a aclimatar-se a l’alçada i per intentar fer cim en uns 10 dies (depenent de la meteorologia).

AutomobilismePep Busquets, entre els 20 primers del Lisboa-Dakar?

Hoquei patinsBenjamí A: Girona HC, 0 - CPH Olot A, 3Aleví: CP Blanes, 3 - CPH Olot, 3Infantil A: Girona HC, 7 - CPH Olot A, 3Infantil B: CH Ripoll, 8 - CPH Olot B, 7Juvenil: CP Blanes, 5 - CPH Olot, 4

1a catalana: SHUM Maçanet, 5 - CPH Olot, 4

Aquest és el proper repte del pilot garrotxí Pep Busquets, que l’any 2000 ja va fer història després de convertir-se en el primer pilot disca-pacitat físic que acabava (en un gens menyspreable 44è lloc de la general) la dura prova

automo-bilística pel desert africà, i que enguany arrenca de Lisboa. En aquesta edició, Busquets condui-rà un Nissan Patrol GR (270 CV) de l’equip Saunier Duval, i anirà acom-panyat pel copilot Ferran Marco.

Bon partit el jugat pels homes d’Agustí a la pista del segon classificat i ferm aspirant a l’ascens de categoria. Com a detall, apuntar que el SHUM va alinear quatre jugadors de l’OK Lliga, és a dir, la màxima categoria estatal. A Maçanet, s’hi anà amb la intenció de no rebre massa. De fet , tot i jugar bé, al cap de 8 minuts ja es perdia de 2. A partir d’aquí, però, l’Olot es va as-serenar i va millorar notablement el seu joc. Cristian retallà diferències

amb un fort xut creuat, i Cases, un minut més tard, estavellà una pena màxima al pal. Poc abans del descans, Masdeu materialitzà l’empat a 2. A la represa, l’Olot va mantenir-se dins del partit, i fins i tot es va avançar amb el segon de Masdeu. Cases afegí llenya al foc i marcà el quart, que féu pujar la mosca al nas del contrari. Però el SHUM, tot un gat vell en situacions adverses, no es va plegar de braços i va consumar la remuntada.


QUÈ PASSA NENG,T’ANIMES?

Millora de l’ordenació de trànsit

A partir de final d’aquest any es duran a terme els següents canvis en els sentits de circulació dels carrers del barri de Benavent i del sector «A» de les Fonts.

CASA CULTURAL DE ANDALUCÍA DE LA GARROTXA

Si un bon regal et vols emportar, a la nostra quina t’has d’apropar

Dies:25 de desembre de 2005,

a partir de les 10 de la nit;1 de gener de 2006,a partir de les 7 de la tarda;

6 de gener de 2006, a partir de les 11 de la nit.

A cada jugada es regalarà un número per al sorteig d’una càmera digital, el dia 6 de gener.

CASA CULTURAL DE ANDALUCÍA DE LA GARROTXA

ELS PASTORETSVersió en català

de Josep M. Folch i Torres

Dies: 26 de desembre, a les 6 de la tarda;7 de gener, a les 10 del vespre.

Aquest Nadalguanya:

1 TV LCD Sanyo 20"1 Karaoke3 Pòsters Manga2 DVD de la pel·lícula Polar Express1 joc Play Station Harry Potter amb la col·laboració de:

desitja bones festes a tothomPl. Clarà, 7 - OLOT


ESPORTS

Tennis de taulaDues de fredes i una de calenta per al CTT OlotDissabte passat, al pavelló d’esports d’Olot, es va jugar una nova jornada de

Voleibol1a catalana masculina: CV Estructures Olot, 1 - Sabadell, 3Entrebanc no esperat de l’Olot, al final d’un partit que va començar molt bé davant d’un oponent clarament inferior. Ara bé, a partir del segon set, la truita es va girar i els de la Garrotxa es van veure desbordats pel Sabadell, que tampoc no va fer res de l’altre món.Després del parèntesi nadalenc, s’iniciarà una lliga de sis equips (a més de l’Olot, amb El Prat, Salou, Andorra, CN Sabadell i Sant Boi), que lluitaran per una de les dues places que donen dret a les fases d’ascens.Cv Estructures Olot: Dani Fàbrega, Pau Llach, David Verdaguer, Pau Roca, Pepi, Toni Centelles, Enrique Furtado i Juan Daniel Costabel.Parcials: 25-17, 22-25, 27-29 i 20-25.

1a catalana femenina: Sant Esteve, 3 - CV Estructures Olot, 1Jornada fluixa i sense cap trascendència, en què la major motivació de les locals va ser la clau de la derrota.Cv Estructures Olot: Irene Campderrich, Eva Castañer, Mari Castañer, Rosa Hortalà, Olga Palomo, Caro Planagumà, Montse Pratsevall i Maria Vilà.Parcials: 25-21, 25-17, 22-25 i 25-21.

Campionat català juvenil masculí: Almacelles, 3 - CV Estructures Olot, 1 Mal partit dels juves, però també de l’Almacelles. De fet, cap dels dos s’hi jugava res (ja estan classificats per a la lligueta classificatòria per a l’estatal de la categoria), i va endur-se el partit qui menys malament va fer-ho en el tram final de cada set.Cv Estructures Olot: Joel Santaeulària, Carles Bataller, Marc Busquets, David Montenegro, Arnau Marsillach, Adrià Alonso i Èric Capdevila.Parcials: 25-16, 20-25, 25-15 i 25-16.

Campionat català juvenil femení: CV Estructures Olot, 0 - Salou, 3El líder va visitar Olot i les amfitriones no van saber donar resposta als plan-tejaments del rival tarragoní. Partit mal jugat per les olotines, que ja van sortir derrotades abans de començar el partit.Cv Estructures Olot: Cristina Usan, Cristina Riera, Laura Sobrerroca, Helena

Planagumà, Carla Periáñez, Roser Rubió, Carla Hortalà i Abellan.Parcials: 19-25, 12-25 i 24-26.

Campionat català cadet fe-mení: Lloret, 2 - CV Estruc-tures Olot, 3 L’Olot derrotà el líder a Lloret, en un par-tit llarg i renyit. Les cadets van persistir en la lluita, fins que van aconseguir cansar i desanimar definitivament el conjunt selvatà.Cv Estructures Olot: Carme Aguayo, Aida Arau, Estel Domènech, Anna Esquerrà, Enya Garcia, Heura López, Carla Rodríguez, Saida Sabido, Gal·la Vila i Judit Vilagran. Parcials: 25-15, 19-25, 15-25, 25-21 i 11-15.

Copa Tardor cadet mascu-lina (tornada de la final): CV Estructures Olot, 0 - FC Barcelona, 3Malgrat la derrota, molt bona impres-sió dels cadets, que en tot moment van tenir opcions de guanyar els dos primers sets. El potencial ofensiu del Barça és superior a l’olotí, però els de la Garrotxa van saber jugar bé les seves armes (defensa i atac controlat) i van posar molt nerviós el rival blaugrana.Cv Estructures Olot: Èric Capdevila, Joan Obrador, Marc Busquets, Wei, Arnau Marsillach, David Montenegro, David Martin, Pau Martin, Adrià Alon-so, i Gerard Moret.Parcials: 23-25, 22-25 i 16-25.

Campionat català infantil femení: Sant Fruitós, 0 - CV Estructures Olot, 3Primera victòria de les olotines, molt posades dins del partit, que en tot moment van ser superiors a les del Bages.Parcials: 14-25, 12-25 i 21-25.

Lliga escolar infantil femenina:CV Estructures Olot, 1 - CV Lloret de Mar, 3 Bones maneres de les olotines, davant d’un conjunt força més alt contra el qual es va perdre. Es va començar guanyant el primer set, però llavors el contrari es va anotar els tres jocs següents.Cv Estructures Olot: Kattherine, Ainhoa, Coral, Cristina, Maria, Laura, Neus i Laia.

la lliga catalana juvenil de 1a Divisió. Aquest cop, l’equip olotí rebia el potent i actual líder CTT Olesa. Els locals, amb la permanència garantida a la butxaca, no van poder fer res davant de l’impecable joc exhibit pel conjunt

visitant i van ensopegar per un clar 1 a 4. Tot i així, es mantenen quarts a la taula. Pel CTT Olot van jugar Xavi González, Javi Tudela i David Colomer.

Continua el passeig

dels infantilsL’equip infantil-juvenil provincial es va imposar per un còmode 4 a 1 al potent TT Tramuntana, en què juga el líder del rànquing provincial infantil. Els olotins Joan Toledo i Ivan Rasines van exhibir un estil molt seriós i complet. Gràcies a aquest nou triomf, l’Olot es manté en els llocs més alts de la classificació i

allunya el TT Tramun-tana de qualsevol opció al títol.

L’equip de Divisió d’Honor es complica la

vidaPer la seva part, l’equip sènior es va desplaçar a Mollet del Vallès per enfron-tar-se a un altre dels candidats a lluitar per mantenir-se a la categoria. Tot i no disputar un mal partit, els olotins van perdre per 4-1 i es compli-quen la permanència, ja que també van deixar escapar la diferència particular (a Olot

es va guanyar, però per 4-2). Aquesta jornada, el CTT Olot va alinear Marc Costa, Dani Pons i David Colomer.

Voleibol1a catalana masculina

Vall d’Hebron B - Prat ------------0-3Andorra B - Salou -----------------1-3Calella - Santa Coloma ----------3-1Estructures Olot - Sabadell -1-3

CLASSIFICACIÓ

CV Prat A ----------------------------- 18Andorra B ---------------------------- 18Estructures Olot ---------------- 18CV Salou ----------------------------- 18CN Sabadell------------------------- 17CV Sant Boi ------------------------- 16Calella --------------------------------- 14Vall d’Hebron B -------------------- 13Santa Coloma ---------------------- 12AVAP A --------------------------------- 9Roquetes ------------------------------ 9

1a catalana femenina

Sant Esteve - Estructures Olot 3-1

Vall d’Hebron B - Prat -------------- 3-1Aula - Santa Coloma --------------- 3-2Monjos - Valldoreix ----------------- 1-3Lloret - Lestonnac ------------------- 3-0

CLASSIFICACIÓ

Santa Isabel ------------------------- 20Pujol Lloret -------------------------- 19Sant Esteve -------------------------- 18Aula ------------------------------------ 18Valldoreix ----------------------------- 18Santa Coloma ---------------------- 17Monjos -------------------------------- 17Lestonnac ---------------------------- 15Estructures Olot ---------------- 15Vall d’Hebron B -------------------- 15Salou ---------------------------------- 12Prat A ---------------------------------- 11

WaterpoloAlevins: CN Olot, 0 - CN l’Hospitalet, 4El líder va certificar la seva superioritat i es va imposar a un rival ple de baixes, que no va saber contrarestar l’elevat ritme competitiu i la major experiència dels del Llobregat.CN Olot: M. Reyes, J. Escobar, G. Velasco, P. Escobar; A. Helnyk, A. El Quarik, J. Ibern, S. Vinardell, S. Colomer, A. Fontfreda, M. Gasulla, S. Gómez i N. Domènech.Parcials: 0-1, 0-1, 0-1 i 0-1.


Waterpolo1a estatal absoluta

Moscardó - Horta--------------9-11CN Hospitalet - Montjuïc -----9-5Manresa - Concepción ------15-6Askartza - CN Olot ---------- 8-9

CLASSIFICACIÓ

L’Hospitalet --------------------------15Montjuïc ------------------------------13Horta -----------------------------------12CN Olot -----------------------------9Manresa -------------------------------7Moscardó -----------------------------6Askartza -------------------------------5Concepción --------------------------3

68 socis i simpatizants del CEO van fer pinya, diumenge passat, i van ballar L’hora dels adéus a Finestres (punt al qual van arribar a peu o amb bicicleta), després d’haver gaudit d’una excel·lent

Waterpolo1a estatal absoluta: Askart-za, 8 - CN Olot, 9El desplaçament fins al País Basc es va resoldre amb una ajustada però molt important victòria dels absoluts olotins (primer triomf a fora, primer des de sempre a casa de l’Askartza, i a més, contra un possible rival directe).Ja d’un bon principi, l’anada a la «banyera» dels de Bilbao s’entreveia molt complicada. I més encara, quan al cap de només 15 segons el boia local va materialitzar el primer gol de la tarda, al final d’una excel·lent jugada personal. Però ben aviat els de la Garrotxa es van posar la granota i van anar per feina. L’empat va arribar

mitjançant un llançament des d’uns 8 metres. A partir d’aquí, els dos conjunts es van controlar mútuament i només els locals van aconseguir tornar a marcar, aquest cop de penal.En el quart següent, l’Olot va estar desencertat al davant i desconcentrat al darrera, i va encaixar un parcial de 3-1 que els col·locà amb 5-2 en contra al descans.La tornada a l’aigua va ser favorable als interessos visitants i es van resoldre alguns contratemps patits en els dos primers temps. Així, en només 2 minuts, l’equip entrenat per Nelson Raviña havia eixugat a 1 gol la diferència respecte a l’Askartza. Però tot va quedar en un miratge, poc després, quan dues dianes més dels bascos van tornar les coses al seu lloc.Faltaven cinc minuts per al final i la diferència va arribar a ser de 3 gols. Calia un cop d’efecte si no es volia tornar a perdre, tal i com havia succeït sempre. La bona tasca defensiva i el coratge dels olotins va poder més que les esta-dístiques, i després d’empatar a 1 minut i mig per al final, fins i tot va haver-hi temps d’anotar el gol de la victòria quan només faltaven 2 segons de partit.Ara, la 1a estatal es pren un descans i no tornarà a la càrrega fins al 7 de gener, en què l’Olot jugarà a casa amb el Moscardó.CN Olot: F. Plana, À. Gutiérrez, M. Sala (1), À. Sanchís, E. Quintana (4), O. Albella, M. Reixach, M. Trill, J. Plana (1), D. Moreno, F. Vázquez (2) i J. Albella (1).Parcials: 2-1, 3-1, 2-3 i 1-4.

Absoluts B: CN Olot, 25 - CW Anglès, 4Un altre gran resultat per al segon equip absolut de l’Olot, que continua ferm i en una bona línia de treball. No va ser un partit brillant (el rival, és cert, no va ajudar-hi gens), però va servir perquè els locals sumessin la seva tercera victòria en aquest grup i la quarta consecutiva, gràcies a la qual es mantenen com a líders del grup del 17 al 22, abans d’iniciar el campionat estatal de 3a.CN Olot: F. Serra (2), E. Campderrich (2), D. Rodríguez, È. Brosa (3), A. Molina (1), A. Busquets (2), S. Rama (2), Ll. Puigvert, O. Busquets (2), D. Ferrés (3), C. Puigvert (3), M. Bach (3) i J. Fornés (2).Parcials: 6-0, 6-0, 5-3 i 9-1.

Juvenils: CN Olot, 8 - CN Mataró, 24L’equip juvenil rebia la visita del Mataró, que va marxar amb les sàrries ben plenes. El partit no va tenir gaire més a narrar que una allau de contratacs dels maresmencs que, de tant provar-ho, van anar entrant la pilota al fons de la xarxa. Val a dir que els locals tampoc no van posar-ho gaire difícil.L’equip garrotxí està enquadrat en el grup català més complicat de la seva categoria, és cert, però té marge per anar millorant, especialment en defensa. Només cal que s’apliqui un xic més en els entrenaments i que confiï en les seves potencialitats, que les té.CN Olot: S. Busquets, A. Gasulla, È. Brosa, A. Molina (2), J. Pons (1), S. Soy, O. Busquets, M. Castañer, A. Comajoan (1), M. Bach (2), A. Plana, C. Puigvert (1) i A. Pifarré (1).Parcials: 1-5, 2-7, 3-5 i 2-7.

I avui, dijous, 8è Torneig d’AquapoloAvui, dijous (2/4 de 6 tarda), la piscina del CN Olot acollirà, una edició més, el Torneig d’Aquapolo que, pels volts de Nadal, s’organitza per als waterpolistes més petits (de 9 a 12 anys), agrupats en equips de 5 jugadors.

2a estatal femenina: CN Figueres, 5 - CN Olot, 15

L’Olot femení ja s’havia enfrontat al Figueres durant la pretemporada, i sempre l’havia superat amb solvèn-cia. Aquesta vegada, amb la segona plaça de grup garantida i amb les emporda-neses al cul de la taula, el partit pintava força tranquil·let. I no ho va ser. Es van trobar a faltar algunes jugadores, especialment a la porteria,

i a més les locals s’ho van prendre com una bona i sana oportunitat de venjar-se. El primer quart es va tancar amb un mínim 3-4. En els minuts següents, les de la Garrotxa van prémer l’acce-le-rador i amb un parcial d’1-4 van començar a marxar significativament.

En el tercer i quart període, el nou conjunt femení del CNO, que dirigeix Jordi Gasulla, va anotar 7 dianes més per només 1 de les figuerenques i va guanyar amb menys facilitat del que, a criteri del marcador, es podria pensar. Ara, a esperar el Campionat de Catalunya del proper gener, en què l’Olot toparà amb rivals de més entitat.CN Olot: L. Montoya, A. Agustí (3),

T. Sallés, E. Albella (1), A. Ventolà (1), Z. Jaime, R. Masegú, E. Sánchez, B. Massegur (7), F. Assnousi (1), T. López, G. Corestein (2) i M. Nogué.Parcials: 4-3, 1-4, 1-4 i 0-3.

ExcursionismeEl CEO acomiada l’any a Finestres

matinal excursionista (tot i la rigorosa gebrada amb què es va llevar la jorna-da) i d’un copiós esmorzar (enca-ra millor), requisit indispensable per a acomiadar l’any com toca.


ExcursionismeEngueny, l’esmorzar de les Maries, a Comara-Per a dilluns vinent, 26 de desem-bre, diada de Sant Esteve, el GECA orga-nitza el tradicional esmorzar de les Maries, que enguany tindrà lloc pel veïnat de Comaravera (hostal de Dalt, Sant Romà, can Guilla, font de l’Obi, Capdevila, can Cargol, les Roquetes, el Camps i tornada a l’hostal de Dalt). La

matinal arrencarà a 2/4 de 8 del matí del local social, i en el tram final de sortida hi haurà esmorzar per a tots els assistents, que couran els cuiners de l’entitat.Per a més informació i inscripcions, podeu trucar als telèfons 972 69 05 64, 972 69 02 82 i 972 29 04 83.

El GECA brinda pel nou any a Sant Miquel del

Diumenge passat, 71 excursionistes del GECA es van concentrar, de bon matí, a l’Hostalnou de Bianya, per afegir-se a la portada del pessebre al cim de Sant Miquel del Mont. L’activitat va constar d’un recorregut d’uns 9 km i va anar acompanyada d’un jorn esplèndid.El grup va marxar amb el naixement d’Emili Parejo a coll i va fer via cap a Sant Miquel per Santa Margarida i el Guitart. Un cop a dalt, es va aprofitar per esmorzar i brindar amb cava i galetes per un feliç i venturós 2006, abans de tornar a Bianya per Sant Andreu del Coll, la masia de Ventolà i la masia del Colomer.

PescaLluït 39è Festival de fi de temporada

Diumenge passat, el Foment de la Pesca Esportiva va celebrar el 39è Festival de fi de temporada que, com de costum, a més de correspondre als habituals compromisos gastro-nòmics de germanor, va comptar amb el repar-timent de guardons als guanyadors dels diferents concursos convocats, d’entre els quals en des-taquem els següents:

Campió del social: Vicenç Teixidó, guanyador del 21è Trofeu Restaurant Self Garrotxa; campió fluvial: Vicenç Teixidó, guanyador del 15è Trofeu Pe-nya Gats de Sant Miquel; peça grossa fluvial: Daniel Sánchez, amb una carpa de 7,9 kg, guanyador del 4t Trofeu Ramon Pons i Costa; campió marítim: Jordi Guitart i Ruiz, guanyador del 14è Trofeu Gabriel Garcia i Sevilla; peça grossa marítim: Vicenç Teixidó, amb una llisa de 2,340 kg, guanyador del 24è Trofeu Jaume Marginet; campi-ona femenina: M. Àngels Codinach, guanyadora del 17è Trofeu Decor Fust; campió juvenils: Sergi Amargant, guanyador del 6è Trofeu Autopintat Olot; campió equips: Riu-Mar, format

per Joan Colomer, Jordi Planella, Jordi Guitart Ginesta, Jordi Guitart Ruiz i Ernest Guillaumes, guanyador del 10è Trofeu Construc-cions Enric Vegas; campió anguiles: Joaquim Clavaguera, amb 23 anguiles, gua-nyador del Trofeu Banc de Sabadell; premi més punts en un concurs: Jordi Pagès, guanyador del 17è Trofeu Josep Puigvert i Desmi-quels; premi a la constància: Josep Mir, guanyador del 13è Trofeu Joaquim Compta i Planas; premi al 1r jubilat: Joaquim Clavaguera, guanyador del 14è Trofeu Antoni López i Salcedo; premi especial al 21è classificat: Jaume Marginet, guanyador del 14è Trofeu Equip Colmic Garrotxa. A dalt, membres de la junta directiva, amb l’estol de trofeus per lliurar al davant, i el distingit Joan Colomer; i a les imatges de baix, alguns premiats com Vicenç Teixidó, Toni Planella, Jaume Marginet i Dani Sánchez, guanyador de l’original Trofeu Ramon Pons.

Activitats del CEO per aquest cap de setmana:

Per a més informació, al local del Centre Excursionista Olot o bé trucar al tel. 972 26 06 75, de 7 a 9 del vespre (de dilluns a dissabte). www.ceolot.org

Ja ets socidel CEO?El Centre Excursionista d’Olot

us desitja unes bones festes de Nadali us recorda que un bon regal de Nadal és regalar el curset

d’esquí que hem organitzat



MARIA PUIGDEMONTi SALA

Vídua de JOAN FÀBREGA i CODINAque va morir cristianament el passat dia 18, a l’edat de 77 anys.

a. c. s.

Els seus afligits: fills Pere, Consol, Josep M. i Lourdes; fills polítics Marta Cordonets, Josep Jou, Anna M. Monteis i Josep Danés; néts David i Eva; Carles; Marc, Albert i Maria; Jordi i Xevi; néts polítics Josep, M. Àngels i Isa; germana Assumpció; cunyats, nebots, cosins i la resta de la família us preguen que la tingueu present en les vostres oracions, alhora que agraeixen les mostres de condol rebudes.



BONAVENTURA SERRAT i PLANELLA

Vidu d’ENGRÀCIA JORDÀ i SERRATque va morir cristianament el passat dia 17,

a l’edat de 90 anys,havent rebut els Sants Sagraments.

a. c. s.

Els seus afligits: filla Enriqueta; fill polític Santi Godoy; néta Judit; nét polític Isidre Freixas; besnét Genís; germanes Isabel (vídua de Benet) i Maria (vídua de Simó); cunyats, nebots, cosins, la resta de la família i la raó social Galeria Art i Traça us preguen que el tingueu present en les vostres oracions, alhora que agraeixen les mostres de condol rebudes.



JOSEP DILMÉ i AGUSTÍque va deixar la terra pel Cel el passat dia 18, als 81 anys.

E P D

Els seus afligits: esposa Encarnació Llumà Casellas; fill Josep; filla política Roser Marsans Coromina; nétes Gemma, Laura i Roser; germans Maria (vídua d’Eleuterio Escribano) i Llibert; cunyats Joana, Carme (vídua de Felip Cabrera), Rafel i Montserrat, Faustina i Jaume, Benet i Cristina, Anna i Àngel; nebots, cosins, la resta de la família, amics i coneguts, us preguen que el tingueu present en les vostres oracions, alhora que agraeixen les mostres de condol rebudes.

Olot, desembre de 2005Funerària PUIG - Tel. 972 26 88 64


CARME GUARDIOLAi CODINA

que va morir cristianament el passat dia 18,a l’edat de 85 anys,

havent rebut els Sants Sagraments.

a. c. s.

Els seus afligits: cunyada Carme Ordeix (vídua de Miquel Guardiola); nebots Gaspar; Josep M. i Mariona Guardiola; nebodes polítiques Lluïsa Maruny i Montse Buxeda; renebots, cosins i la resta de la família us preguen que la tingueu present en les vostres oracions, alhora que agraeixen les mostres de condol rebudes.

Olot, desembre de 2005

Funerària Besora - Tel. 972 26 07 85


Loteria SANT JORDIC. de Sant Pere Màrtir, 14

Tel. 972 26 58 01 - OLOT

ENCREUATS NÚM. 1324 PER A. AGUSTÍ

HORITZONTALS: 1. Espai de temps.- 2. Consonant. Contrapèl, al revés. Urani.- 3. Al revés, mogui els rems. Universitat a distància.- 4. Hort proper a Jerusalem.- 5. Preposició llatina. Vo-cal. La mateixa. «Data» avocàlica.- 6. Milígrams abreujats. I. Vocals.- 7. Al revés, norma jurídica. Falta de feina.- 8. Nitrògen. Al revés, trameu. I.- 9. Composicions orquestrals. vERTICALS: 1. Tres infants en un sol part.- 2. Est. Doctor. I.- 3. Al revés, nom masculí. Al revés, híbrids d’ase i euga.- 4. Habitava Pèrsia. Al revés, pot ser musical.- 5. Inici d’operació. Segona vocal. I. Nota.- 6. Dolor reu-màtic. Espinavessa.- 7. Menja roba. Al revés, lletra grega.- 8. 500. Comença a endiumenjar-se. Est.- 9. Conjunts d’oients.Solució als encreuats núm. 1325Horitzontals: 1. Directriu.- . O. Aspia. R.- 3. Riot. Codi.- 4. Meritaràn.- 5. ID. U. T. Ra.- 6. liM. I. Air.- 7. Efés. araI.- 8. G. Noria. E.- 9. Anacondes. verticals: 1. Dormilega.- 2. I. iediF. N.- 3. Raor. Mena.- 4. Estiu. Soc.- 5. C.P.T.I. Ro.- 6. ticàT. aiN.- 7. Raor. áraD.- 8. I. Daria. E.- 9. Urinàries.

Agenda de la Cultura Popular Catalana

Setmana del 22 al 29 de desembre de 2005Comarques gironinesLa Garrotxa• OlotDilluns 26 (Sant Esteve), a l’auditori del Casal Marià, a partir de 2/4 de 12 del matí, concert de sardanes amb la cobla La Principal d’Olot.

Alt Empordà• FigueresDiumenge 25 (Nadal), sardanes al punt del migdia amb la cobla La Principal de Banyoles.

• CamalleraDilluns 26, sardanes (tarda) amb la cobla Gironina.

• L’EscalaDilluns 26, sardanes (matí) amb la cobla Foment de la Sardana.

Baix Empordà• Sant Feliu de Guíxols* Divendres 23, concert (nit) amb la cobla La Principal de la Bisbal.* Dilluns 26, sardanes (tarda). Cobla Baix Empordà.

Gironès• SaltDilluns 26, XXV Aniversari de Salt Sardanista. Sardanes a 2/4 de 12 del matí al passeig Verdaguer, amb la cobla La Principal de l’Escala.

Ripollès• LlanarsDilluns 26, concert i ball (tarda), ball (nit) amb la cobla-orquestra Selvatana.

per Miquel Serrat i Brugué, de l’Agrupació Sardanista Olot

Selva• Santa Coloma de FarnersHa mort, als 80 anys, a la seva vila nadiua, l’historiador i jurista Josep M. Mas i Solench. A més de treba-llar i editar diversos llibres en l’àmbit de la judicatura, va escriure entorn de la història de Santa Coloma i de la sardana i la música popular. Així el recordarem, l’any 1981, com l’autor de la Lliçó Magistral a la Sardana pronunciada en la diada de proclamació de Santa Coloma com a Ciutat Pubilla de la Sardana.

• HostalricDiumenge 25, concert i ball (nit) amb la cobla-orquestra Selvatana.

• Riudellots de la SelvaDilluns 26, XX Diada del SociA 2/4 d’11 del matí, ofici a l’esglé-sia. Des de 2/4 de 12, a la mateixa església, concer t de sardanes i música per a cobla, homenatge al compositor Jaume Cristau Brunet. A les 4 de la tarda, sardanes al pavelló amb la cobla Flama de Farners. Des de les 6 de la tarda, al pavelló, concert. Tot seguit, ball amb la cobla-orquestra La Principal de la Bisbal.

Altres activitatsConcurs musical• II Concurs de composició de sar-danes Vila d’Amer «Memorial Pere Fontàs». Termini recepció d’obres: 29 d’abril de 2006.

EXPOSICIONS A OLOT

• Regal i Art David López, fins al 31 de

desembre.

• Galeria d’Art Ramon Vila Exposició col·lectiva dels pintors Ramon Vila, Bonet Sobirats, Abel Florido i Joan Miquel Font.

• Fons d’Art Olot Fins al 27 de gener, gra-

vats i litografies de Clavé i Tàpies.

• Galeria Arcadi Calzada Exposició de Manolo Val-dés.

• Galeria d’Art Les Voltes Fins al 20 de gener, pintu-

res de Danés Berga.

•Galeriad’ArtEsbossArts Exposició de Quim Dome-

ne.

•GaleriaL’Atelier Obra recent d’Enric Rubió.

•ArtCafè Carme Amat, fins al 31 de

desembre.

•GaleriaAriiTraça. J. Miró, E. Chillida, A. Tàpies,

A. Clavé, Manolo Valdés i A. Saura, fins al 21 de gener.

TAMBORÍ

Tot i les festes Any Nou i Reis, aquest setmanari no farà vacances i sotirà al carrer cada dijous:

• 29 de desembre• 5 de gener

Als tots els nostres lectors, anunciants, col·laboradors... a tothom.

BonNadal!BonNadal!


CINEMACARTELLERA Xevi Rossell

DIJOUS 22Hora Canal Pel·lícula22.35 TVE-2 La ciénaga00:50 C-33 Els herois del temps01:20 TV-3 Rímel02.35 TVE-2 Dos superpolicías04.25 TVE-2 Padrino entre padrinos

DIVENDRES 2308.30 A-3 Sabrina en Romatot seguit A-3 El Príncipe de Bel Air09.30 TVE-2 El regreso del reno saltarín11.10 TVE-2 La recluta Benjamín22:15 TV-3 XXX22.45 TVE-2 Suite Habana01:20 TV-3 Joc perillós01.30 TVE-2 Hacerse el sueco02:50 TV-3 L’últim gran viatge03.50 TVE-2 Aprendiendo a vivir

DISSABTE 2408.30 T-5 El duende que quería ser niño11:40 TV-3 Perduts en l’espai15.30 T-5 La carrera de Virgínia15:35 TV-3 Mary Poppins16.00 A-3 En qué piensan las mujeres 16.00 TVE-1 Vaya Santa Claus17.40 T-5 El hijo del presidente18.00 TVE-1 La gran familia18.35 A-3 Un padre en apuros 21:30 C-33 The nightmare before Christmas00:00 TV-3 Gremlins00.30 T-5 Un cuento de Navidad01.30 TVE-2 Inquietud01:40 TV-3 Un dia de bojos02.15 T-5 El ángel de papá03:10 TV-3 Obstrucció a la justícia03.20 TVE-2 Aquí mi gigante04.00 T-5 Ace Ventura-2 Operación África05.00 TVE-2 Tuset Street

DIUMENGE 2508.30 T-5 Ace Ventura, un detective diferente12:05 TV-3 Greystoke15.30 T-5 Toy Story

CINES OLOT Del 23 al 29 de desembre del 2005

Dia 24 Dia 25 Dies 23, 26, 27, 28 i 29

DOCE FUERA DE CASA 4.00 - 6.00 6.00 - 8.15 - 10.30 4.00 - 6.00 - 8.15 - 10.30

HARRY POTTER 5.00 6.15 4.00 - 7.00

CAMARÓN - - 10.30 10.30

LAS CRÓNICAS DE NARNIA 5.00 6.15 - 10.30 5.00 - 7.45 - 10.30

LA PROFECÍA DE LES GRANOTES 4.00 - 6.00 6.00 4.00 - 6.00

LUTERO - - 8.15 - 10.30 8.15 - 10.30

LOS DOS LADOS DE LA CAMA 4.00 - 6.15 6.15 - 8.30 - 10.45 4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45

KING KONG 5.00 6.15 - 10.00 4.00 - 7.15 - 10.45

TIERRA DE PASIONES 4.00 - 6.15 6.15 - 8.30 - 10.45 4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45

CHICKEN LITTLE 4.00 - 6.00 6.00 4.00

LA VIDA SECRETA DE LAS PALABRAS - - 8.15 - 10.30 6.00 - 8.15 - 10.30

Cra. Olot-Ripoll, s/n.Tel. 972 26 78 79 - OLOT

CAN XEL Ctra. de Santa Pau (La Cot) - Tel. 972 68 02 11

HOSTAL DELS OSSOS Ctra. de Santa Pau, km 2.700 - Tel. 972 26 61 34 - BATET

RESTAURANT ESPERANÇAC. d’Esperança, s/n - Tel. 972 29 08 87 - LA CANYA

Restaurant

Menú diariCra. de Santa Pau, km 3 - Tel. 972 26 85 67

Restaurant

C. de Vic, 18Tel. 972 69 00 06 - HOSTALETS D’EN BASCra. de Santa Pau, km 3 - Tel. 972 27 14 90 - OLOT

Bar- Restaurant

Ctra. de Riudaura, s/n - 17800 Olot (Girona)LA CANAL

Tel. 972 26 95 09

GASTRONOMIA

de les Preses (davant la piscina municipal)

Menú diariTel. 972 69 37 02 972 70 38

Director: Emilio Martínez Lázaro.Intèrprets: Pilar Castro, Ernesto Alterio, Guillermo Toledo, Alberto San Juan, Lucía Jiménez, Verónica Sánchez…

Segona part del film espanyol que tant de ressò obtingué el 2002 i que fou dirigit per Emilio Martínez Láza-ro. El mateix director que, aquesta vegada, s’atreveix amb la seva se-qüela i gairebé amb la totalitat dels protagonistes que intervingueren en el primer film (hi falten Paz Vega i Natalia Verbeke).El punt de partida esdevé al cap de tres anys, quan els nois de la història anterior sembla que, d’una vegada i per totes, han madurat i s’han estabilitzat amb les seves respectives parelles. Fins i tot hi ha qui té plans de casori a la vista. En canvi les noies, concretament Marta i Raquel, han forjat una forta amistat, que guarden en secret i que els fa maquinar una sèrie de plans que complicaran la història. L’altra noia (Pilar), que fins ara era la més

Clip:La música dels anys vuitanta és la protagonista del film de Martínez Lázaro. Unes peces musicals que es mesclen en una batalla de cançons que tenen el seu punt àlgid a la seqüència estel·lar de la pel·lícula, on intervenen Alterio, Toledo, Jiménez i Sánchez.Així doncs, podem trobar un mix d’Alaska (Ni tú ni nadie, A quien le importa...), Loquillo (La mataré) i Mecano (Ay, que pesado).

15:35 TV-3 Mr. Magoo16.00 A-3 Hora punta-2 16.00 TVE-1 102 dálmatas17:15 TV-3 Matrimoni de conveniència17.45 A-3 La tapadera 18:40 C-33 The Snow Queen19.30 TVE-2 Las vacaciones europeas de una chiflada familia americana21:30 C-33 Deep blue, la pel·lícula del Planeta Blau21.55 TVE-1 Los chicos del coro22:50 TV-3 La parella de l’any23.00 TVE-2 Michael00.30 TVE-1 Mensajero del futuro00:35 TV-3 La lluna en directe00.45 A-3 Una jaula de grillos 01.00 TVE-2 El bruto02:10 TV-3 El diable vesteix de negre02.20 TVE-2 Doc Hollywood03:35 TV-3 El crit04.00 TVE-2 Dos superpolicías en Miami

DILLUNS 2608.30 A-3 Campeonas por igual 11:25 TV-3 Doraemon i les mil i una aventures21.45 A-3 Monstruos S.A 00:15 C-33 L’oratori de Nadal00:25 TV-3 Persuasió02:10 TV-3 De bòlit03:30 TV-3 La banda del vellut negre

DIMARTS 2708.30 A-3 Pasaporte a París 11:10 TV-3 Els rescatadors00:40 TV-3 Washington Square02:30 TV-3 Hi ha d’haver un poni04:05 TV-3 Sense invitació

DIMECRES 2808.30 A-3 Nuestros labios están sellados 11:35 TV-3 Els fills de la pluja00:25 TV-3 La pimpinel·la escarlata02:40 TV-3 Evasió al límit04:05 TV-3 Per damunt del seu cadàver

* Molt dolenta *** Curiosa** Dolenta **** Bona ***** Molt bona

tímida de totes, té un amant que li fa descobrir aspectes inusuals en la seva vida.Tal com passava a la primera part, en aquesta comèdia (si es represen-tés en un teatre, seria un autèntic vodevil) la desconfiança mútua entre Javier i Pedro anirà creixent a mesura que es vagi desenvolupant la trama, amb l’afegit que aquest cop esdevindrà una guerra de se-xes. És a dir, un enfrontament entre el gènere masculí i femení. La diferència entre uns i altres és que les noies són molt més «vives» i gràcies als seus encants faran anar de corcoll uns nois embadalits. Tot plegat tindrà un desenllaç difícil, que arribarà amb la complicada relació que tenen Javier i Pedro, un final que passa per l’enveja entre els dos protagonistes i per l’absurda i malaltissa competició a l’hora de «lligar».

Ernesto Alterio i Guillermo Toledo tornen a protagonitzar aquesta segona part.

LOS DOS LADOS DE LA CAMA (***)

Espanya (2005)


GUIA DE LA SALUT

Tractament de disfoniesDIA

Dr. C. BLASCO GIMENOGINECOLOGIA OBSTETRÍCIA

C. Antoni Llopis, 6 - 2a pl.Tel. 972 27 24 00 - 600 33 83 82 - OLOT(al costat de la Botiga del Pa i Pizzeria Torino)

GEM

RECONEIXEMENTSMÈDICS PER A

CONDUCTORS I CAÇADORSD'OLOT I COMARCA

Horari d’oficina:De 10 a 1 i de 5 a 7

C. de Panyó, 14, baixos.Tel. 972 26 71 50 - OLOT

Esgleiers, 7Tel. 972 26 95 06 - OLOT

CLÍNICA DENTALDr. J. Balcells i Prat

AMBULÀNCIES GARROTXAServei permanent a tot Espanya i l'estranger, amb personal especialitzat

Verge de la Guia, 36 - OLOT (Girona) Tel. 972 27 28 28

Servei ràpid i qualificatAudiometries i aparells de sordera

ÒPTICAVAYREDA

SANT RAFAEL, 26TEL. 972 27 15 4417800 OLOT

Clínica Dental

Dr. F. LLAGOSTERA - Dr. J.A. CONCELLÓNServei d’ortodòncia i implantologia

C. Pare Roca, 12,1r 1a - Tel. 972 26 27 18 - OLOT

Dr. TOMÀS BOIX I SANS Metge - Dentista - Estomatòleg

C. de Sant Rafael, 35, 1r 1a (Casa Batlló)Tel. 972 26 95 19 - OLOT

CLÍNICA DENTAL

Plaça Clarà,6 - 1r despatx 14 - Tel. 972 27 29 93

centre de psicopedagogia i logopèdia

DIÀLEG PSICOLOGIA i LOGOPè-

JOAN SALA i BARTRINA PSICÒLEG CLÍNIC - PSICOTERAPEUTA

Ansietat, Depressió, Estrès, Fòbies, Problemessexuals, de relació, Malalties psicosomàtiques. ADOLESCENTS, PARELLA I ADULTSOLOT - Pg. d'en Blay, 12 -3rA (cantonada c. Sant Ferriol)

Tel. 972 27 24 03

Dra. M. Vayreda i Casadevall NUTRICIó col. 1480

Passeig de Barcelona 3, entl. 2Concerteu hora al telèfon 972 26 80 28

Clínica Dental GEM Dr. Xavier Bartrina Alabau

Odontòleg - Núm. col. 3517

c/ Antoni Llopis, 6, 2a planta - Tel. 972 27 24 00 - 17800 OLOT

972 26 71 50

Dr. Francesc Olivet i Pujol

Cirurgia general, aparell digestiu i malalti-

es ano-rectals

C/ Panyó, 14, 2n17800 OLOT

D r a . C r i s t i n a S a n J o s é TRACTAMENTS FACIALS col. 27980

Dr. JOSÉ LUIS RUIZ JUSMETClínica dental per a nens i adults

Plaça del Dr. Ferrer, 5 (davant de Sant Esteve)Tel. 972 26 69 37- OLOT DISSABTE OBERT MATÍ I TARDA

P S I C O L O G I AProblemes emocionals, de relació, de comportamentAnsietat, estrés, depressió...

Margarita Pérez i TorrentóO L O T - B A R C E L O N A

Adolescents, adults i parella.

Hores convingudes

GABINET RADIOLÒGIC

BASSAGANYASBernat Vilar, 11

Tel. 972 26 13 8817800 OLOT

RADIOLOGIA - ECOGRAFIA - MAMOGRAFIA DENSITOMETRIA ÒSSIA - ECOGRAFIA DOPPLER COLOR

Olot AnàlisisMercè Casamitjana

OLOT: passeig d’en Blay, 55, baixos - Tel. 972 26 11 20 Fax 972 27 24 60 GEM C. Antoni Llopis 6, 2n - Tel. 972 27 24 00Horari: de 8 a 1 i de 2/4 de 4 a 2/4 de7

Directora tècnica


GUIA DE SERvEIS

SERVEIS MÈDICSAmbulatori ........................ 972 26 18 16Clínica Dr. Fàbrega .......... 972 26 18 00Hospital Comarcal ........... 972 26 18 00 Consultes Externes ....... 972 27 52 00Ambulànc. Garrotxa ......... 972 26 76 52

SERVEIS SOCIALSBombers ........................... 972 26 00 88Ajuntament ....................... 972 27 91 00 “ Pol. Municipal ............. 972 27 91 33 “ Brigada M. .................. 972 27 04 13 “ Recollida de trastos .... 972 27 48 71Consell Comarcal............. 972 27 49 00Mossos d'Esquadra ......... 972 54 17 00Creu Roja - Olot ............... 972 27 22 22La Caritat .......................... 972 26 01 22SOREA cia. d’aigua ......... 972 26 23 88Res. Geriàtrica Montsacopa . 972 26 02 02Caritas Interparroquial ...... 972 272 840Consorci Benestar Socialde la Garrotxa................... 972 26 66 44Servei del voluntariat........ 972 27 42 77CAS Garrotxa ................... 972 26 92 02Apadog ............................. 620 24 64 62

SERVEIS RELIGIOSOSParròquies:

Sant Esteve ................... 972 26 04 74Sant Roc ........................ 972 26 06 52St. Pere Màrtir................ 972 26 08 29St. Cristòfor les Fonts .... 972 26 04 74Santa Maria de Batet..... 972 26 04 74

Testimonis C.de Jehovà ... 972 26 73 10

SERVEIS COMUNICACIONSTaxis.................................. 972 26 15 66TEISA................................ 972 26 01 96TPO .................................. 972 26 80 20Correus i Telègrafs ........... 972 26 15 81

SERVEIS OFICINES PÚBLIQUESCentre Inic. Turístiques .... 972 27 02 42Ins. Mun. Promoció Ciutat 972 26 01 52Oficina Municipal Turisme 972 26 01 41Oficina Col·locació ........... 972 26 12 79Jutjat 1a Instància núm.1 .. 972 26 00 20Jutjat 1a Instància núm. 2 . 972 26 01 25Registre civil ..................... 972 26 54 58Institut Nac. Previsió ........ 972 26 01 84Inspec. S.Sanit (SOE) ...... 972 26 05 63Casal de la gent gran ....... 972 26 01 32Club Jubilats St. Jordi ...... 972 26 84 24Oficina Contrib. Municipal ..... 972 279 127Oficina Contrib. Diputació .... 972 26 32 32Oficina d’Hisenda ............. 972 26 90 61Gabinet Psicopedag. ....... 972 26 93 72Oficina Benest. Social ...... 972 27 13 04Omic ................................. 972 27 49 00

CENTRES CULTURALSMuseu Parroquial. ........... 972 26 04 74Casal dels Volcans ......... 972 26 62 02Agr. Sardanista Olot ....... 972 26 91 72Esc. Dansa Folklòrica ...... 972 27 21 44Centre Catòlic ................ 972 26 15 52Òmnium Cultural ............ 972 26 33 22Escola Belles Arts .......... 972 26 24 03Biblioteca Popular .......... 972 26 11 48

FARMÀCIES DE TORNSetmana del 22 al 28/12/2005Dijous 22 ....................................F. OllerDivendres 23 ........................F. BonmatíDissabte 24 ............................... F. SansDiumenge 25 ...............................F. GouDilluns 26.............................F. CardelúsDimarts 27 ..................................F. FeliuDimecres 28 .............................F. Fajula

TAXISParada plaça Clarà - Tel. 972 26 15 66Per fer ús d’aquests serveis durant la nit, cal-drà anar acompanyat d’un Policia Municipal.

SORTEIG DE L’O.N.C.E.Setmana del 13 al 19/12/2005Dimarts 13 (Santa Llúcia).................... –Dimecres 14 ............................... 53.205Dijous 15 .................................... 35.742Divendres 16 .............................. 97.946Diumenge 18 .............................. 49.723Dilluns 19.................................... 20.537

DADES METEOROLÒGIQUESDades facilitades per l’estació Meteorològica situada al Parc Nou d'Olot. Per a informació diària sobre el temps consulteu: http://www.lacomarca.info

Temperatures PluviositatDimarts 13 7,5 -0,5 --Dimecres 14 12,0 -4,5 --Dijous 15 9,5 -5,0 --Divendres 16 14,0 -5,0 --Dissabte 17 14,5 -2,0 --Diumenge 18 9,0 -2,5 --Dilluns 19 10,0 -4,5 --

NAIXEMENTS I DEFUNCIONSenregistrats a Olot del 13 al 19/12/2005NAIXEMENTS: Ferran Rius Arnada; Èlia Curós Torres; Abril Giménez Mellado; Jana Sucarrats Puigdemont.DEFUNCIONS: Paula Cros Fontanella, 95 anys; Joan Riera Campamà, 93 anys; Josep Dilmé Agustí, 81 annys; Joaquim Co-mellas Carmona, 88 anys; Buenaventura Serrat Planella, 90 anys; Carme Guardiola Codina, 85 anys; Maria Puigdemont Sala,

FUNERÀRIA PUIGServei permanent Tel. 972 26 88 64 - Tel. 972 26 71 73 - 972 26 00 68

Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot............. 972 27 27 77Agr. Naturalista ................972 27 25 21/de la Garrotxa.................. 972 27 25 21Parc natural ...................... 972 26 60 12Asoc. Cultural Sardanista Flor de Fajol ................... 972 26 08 93Esbart Dansaire Marboleny .. 972 69 34 85Arxiu Hist. Comarcal d’Olot 972 27 91 31Museu Comarcal de la Gar. 972 27 91 30AECS Garrotxa ............... 972 26 51 38Teatre Principal ................. 972 27 91 38Orfeó Popular Olotí .......... 972 26 96 66Oficina Com. de Joventut 972 27 52 42Esplais de la Garrotxa ...... 972 27 27 28Centre Excursionista Olot 972 26 06 75

VISITES - ECOCARDIO-DOPPLER COLOR - HOLTER CARDÍACPERFUSIÓ MIOCÀRDIA (Girona) - REVISIONS CARDIOLÒGI-

Especialista en Cardiologia - Doctor en MedicinaAcreditat expert en Ecocardiografia Avançada per la Societat Espanyola i Catalana de Cardiologia

GEM C. Antoni Llopis, 6, 2n 2a - Tel. 972 27 24 00 - OLOT www.cardiolot.comCardiOlot

GABINET DE CARDIOLOGIA Dr. LOUBAD

Dr. Joan Tubella PecellinTraumatologia i cirurgia ortopèdicaEstudi i tractament d’osteoporosi

(1a densitometria gratis)

Factors de creixement (AGF)C. Antoni Llopis, 6, 2a planta - OLOTTel. 972 27 24 00 (Hores convingudes)

NOTA D’AGRAÏMENTLa família de JOSÉ DE CASO I DE CRUZ, davant la impossibilitat de fer-ho personalment, agraïm molt sincerament les mostres de condol rebudes.Sentir-nos tan acompanyats ens ajuda a seguir endavant.

Castellfollit de la Roca, desembre de 2005

Per Nadal siguem + responsables, siguem + feliçosCom cada any, a partir de mitjan novembre (i cada vegada més aviat), les botigues i carrers es vesteixen amb les seves millors gales, podem escoltar les interminables nadales i l’atmosfera queda plena de l’anomenat «bon rot-llisme». Efectivament, ha arribat el Nadal! En aquestes dates, totes i tots (ens agradi o no) sortim al carrer a buscar regals per a totes aquelles persones que apreciem: el mocador per a l’àvia, la colònia per al pare, l’últim CD per a la teva amiga, el jersei per a la teva parella... Però tota aquesta felicitat embolcallada d’anestèsia col·lectiva té, també, molts punts negres, i des de l’assemblea de Maulets d’Olot volem posar èmfasi en tres aspectes concrets: el consum responsable, el sexisme i el català. Consum responsable: des de Maulets creiem que la festa de Nadal no s’ha de convertir en la compra massiva i indiscriminada de múltiples productes, ja que el consumisme, a part les seves conseqüències econòmiques immedi-ates (deutes, la coneguda «cuesta de enero»...) considerem que és el factor de dominació clau de l’actual sistema capitalista i la base per a assegurar la seva supervivència. Per això demanem als i les ciutadanes que comprin el que realment necessiten d’una forma responsable i que els productes que comprin siguin respectuosos amb el medi ambient, que l’empresa productora actuï amb principis ètics i que no caiguem en l’espiral del consumir per consumir.Sexisme: des de Maulets estem cansades i cansats que se’ns imposi el sis-tema patriarcal, fins i tot en el joc. Per què els nens hem de comprar pilotes, cotxes teledirigits i jocs violents i, en canvi, les noies hem de comprar nines, maquillatges i bicis amb cintes de colors? Resulta que, des de petits, ja se’ns imposen aquests rols femenins i masculins que, a la llarga, han de mantenir l’actual sistema patriarcal. Per això també emplacem la ciutadania a evitar tots aquells productes que discriminin els nens per qüestió de gènere i les marques que, en els seus anuncis, fomentin valors contraris a la igualtat entre sexes.Català: per últim, des de Maulets creiem que els i les catalanes hem de ser conseqüents i comprar productes etiquetats en català, perquè ja n’hi ha prou que molts de nosaltres diguem ser defensors i defensores de la nostra cultura, però quan anem a comprar el nostre compromís es queda a la porta de la botiga. Actualment existeixen moltes empreses (de capital català i estranger) que ens ofereixen els seus productes en català, assegurant-nos una varietat i qualitat molt elevades. A més, estarem ajudant les empreses catalanes que estan patint el boicot de l’Estat espanyol i «premiarem» totes aquelles empreses estrangeres que han entès la nostra realitat cultural.Per tal d’informar més bé als i les nostres ciutadanes, l’Assemblea de Maulets d’Olot distribuirà, durant aquest Nadal, fulls informatius fora dels centres comercials de la comarca. Perquè una de les armes més efectives que té la societat és el nostre «poder» de compra i des de Maulets creiem que l’hem d’utilitzar per a aconseguir que en aquest Nadal el consumisme no sigui l’eix central de les nostres vides, els i les nenes no siguin discriminats pel seu sexe i que convertim el català en la llengua habitual dels nostres productes.

Assemblea de Maulets d’Olot

COL·LABORACIÓ



Date post:	25-Feb-2023
Category:	Documents
Upload:	khangminh22
View:	0 times
Download:	0 times

22-12-2005 * La Comarca d'Olot * 1 - Bibgirona.cat

Documents