_ Primera edició, setembre 2000
Edició »
Fotoqrafia »
Coordinació >Disseny qráfic >
Assessorament lingüístic >
Pintura coberta >
Fotomecánica/impressió >
Autors setecc¡ó fotoqráfica >
CoHaboradors >
Xavier BasianaNau Ivanow Hondures, 2808027 Barcelona. EspanyaTei. 933 407 468E-mail: [email protected]
Xavier Basiana & Jaume Orpinell
Ma rtí Checa Artasu
Noemi Barcina
Enric Prats & Eugénia Ustrell
Patricio Reig
Trama Técnic • Arts Tecnogrilfiques SL
Mercedes Arroyo Huquet
Martín Checa Artasu
Mcrce Tatjer Mir
Joan Caries Alayo Manubens
Miquel Berce!ó j Roca
Carolina Blaseo Lahuerta
France:sc Caballé Esteve
Dolors ea rbó Mestre
Magda Fernández Cervantes
Jordi Fossas Bonjoch
Maria José Gatnau Fortea
Anna Güell Esquius
M. üotors tópez GallardoManel Martín Pascua!
Jesús Martinez Marín
Joan Olona Casas
Joan-Eugeni Sánchez
Susana Sánchez Suárez
Antoni Vilanova i Omedas
FeJip Vivanco
Dipósit legalISBN
B-43081/200084-922~
COPYRIGHTdeis textos Hes ülustreclons.
Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduib.lIi~ _ •• SiiII:t:.._ , ,_
deis autors.
transmesa per. un sistema de recuperació d'informaciú. de csp ~ al 'E" ~
erécrr¡c. fotoquimic. mecán¡c.óptico maqnettc. per fotocópia,o~~-'!I!ra •., __ "",_ ••••"""
COPYRIGHT de los textos y las ilustraciones
transmitida por, un sistema de recuperación de i"formo;..-ion..~
totoqcímico. gráfico. clccnónico. maqnético,dtt~_-CD :JO"__ ••••""'_'" ,==,~"'••••,""'=-"'-~rSCrH3 de los autores.
--
> 6 Presentació Presentación
_ El patrimoni industrial de BarcelonaEl patrimonio industrial de Barcelona
_ Barcelona, ciutat de fabriquesBarcelona, ciudad de fabricas
> 12 Selecció fotoqráfica Selección fotográfica
..al~~~--~~~-.-DI..a~~..mi--lIIIIf!II~~..mi~~-.=!iII~..mi~~
Can XatarraCatifes SertNuevo VulcanoHijos de Federico CiervoCatalana de GasNaipes ComasCasa-fabrica EstruchCentral VilanovaSA DammCan BatllóPuntes de Paris Moreno OlivellaBayer, SAMyrurgiaLehmann y Cia.Editorial Gustavo GiliEditorial SalvatEditorial Montaner i SimónGalletas MontesCa l'AranyóFarinera del ClotCan Girona-MACOSACan Felipa-CATEXUnión MetalúrgicaHispano OlivettiJosé Canela e HijosPalo Alto
~~-.IiII-.;)1~-.mi-.mi..mil~..a~..mil~--..al.-mil~lEil!II..mJI..na~..-mIl...o-.g..uJI..mil
Vapor LlullCan RicartLaboratoris UriachFarinera La EstrellaCan SaladrigasColores HispaniaCan FolchFarinera La Fama-Can Gili VellNubiola, SAApresto de sedería Pagés y PagésVicente lila, SANetol, SAHarinera La AsunciónB6bila PuigfelSederias FábreqasFundición Tipoqráfica Neufville, SALa SedetaLaboratorios GrifolsTejidos PueyoVapor VellCasaramonaCristalerias PlanellMobles ClimentCentral de MataSEATLámparas Z
..uiII
..mi
..aII~~.uDI..mili.-PJI-.mili.mili~~..mi~..rmJI~
La España IndustrialCan FarreroCan Batlló-La BordetaManufacturas Serra y BaletCan FabraFarinera La EsperanzaLa MaquinistaAlgodonera CanalsLa Veneciana Catalana, SANau IvanowBuenaventura Costa FontENMASA-Mercedes BenzAbrasivos DebrayLa Pegaso-ENASAAteneu de Nou BarrisBatlló i Cia.
> 152 Textos Textos
~ Ouan Barcelona era una gran fábrica>
Cuando Barcelona era una gran fábrica~ Sants, un poble industrial>
Sants, un pueblo industrial
~ Una indústria de l'Eixample:La fábrica de nines Lehmann y Cia. >
Una industria del Eixample:
La fábrica de muñecas Lehmann y Cia.
~ La trajectória vital d'una finca: Catifes Sert >
La trayectoria vital de una finca: Catifes Sert
••• La nava Barcelona digital >La nueva Barcelona digital
...:El! La ciutat i I'espai industrial>
La ciudad y su espacio industrial~ El gas i la formació del teixit industrial de Barcelona>
El gas y la formación del tejido industrial de Barcelona
..:m:1II La documentació del patrimoni industrial.
Experiencies a la ciutat de Barcelona>La documentación del patrimonio industrial.
Experiencias en la ciudad de Barcelona
~ El valor didáctic del patrimoni industrial de Barcelona>El valor didáctico del patrimonio industrial de Barcelona
~ Intervenir en el passat industrial,refermar una arquitectura urbana>
Intervenir en el pasado industrial,
consolidar una arquitectura urbana
~ Camaleons i elefants: I'arquitectura fabril a la Barcelona
del 'desarrollismo' >Camaleones y elefantes: la arquitectura fabril en la Barcelonadel 'desarrollismo'
-.nm L'energia a la fábrica>
La energia en la fábrica~ El Rec Comtal i els aprofitaments industrials >
El Rec Comtal y sus aprovechamientos industriales
.uJII Can Saladrigas, condemna i indulte-
Can Saladrigas, condena e indulto~ Can Batlló, dies comptats >
Can Batlló, dias contados~ Que fem amb Can Fabra? >
¿Qué hacemos con Can Fabra?
~ La cultura industrial, filó d'ocupació? >La cultura industrial, ¿yacimiento de ocupación?
~ Maó, ferro i formigó: plasticitat i estética de la fabrica>
Ladrillo, hierro y hormigón: plasticidad y estética de la fábrica
~ Que és la Nau Ivanow? >
¿Qué es la Nau Ivanow?
> 238 Autors textos Autores textos
Barcelona, ciutat de fabriques>
B patrimoni industrial, un recurs cultural per a BarcelonaBarceíona és una ciutat industrial des de I'inici del segle XVIII. De fet, va
ser el centre d'una de les primeres regions industrialitzades de la
editerránia i durant aquests dos segles el seu pes industrial ha estat
semblant al d'altres regions europees, com el País Base o el Piemont. Encara
avui, malgrat la terciarització creixent, continua sent aquest centre
estrateqic,
La indústria ha acompanyat el creixement urba contemporani de la ciutat,
i n'ha ocupat espais que han passat a formar part del seu paisatge: des de
1730, qua n les primeres fabriques d'indianes s'instal·len al barri de Sant
Pere, al del Portal Nou i en menor mesura al lIavors despoblat Raval, fins
a la crisi de 1973, quan les indústries fugen de la ciutat cap a altres zones
de l'área metropolitana.
820 de rnarc de 1998, Nico Calavita, professor d'urbanística de la Sant
Oiego State University, escrivia a El País l'article «La ciudad sostenible»:
.La protección del pasado urbano arquitectónico y de la rica historia de
Barcelona no se acaba con la Edad media o el Modernismo. En Barcelona
hay otro patrimonio histórico-cultural importantísimo que recibe poca
atención: las industrias que crearon la riqueza, la cultura y la política de
Barcelona y Cataluña hace unos 100 años.»
Irónicament, tot i el considerable desenvolupament industrial de la ciutat
i la petjada tan important que hi ha deixat, decJaracions com les del
professor Calavita són, malauradament, realitats contrastades, sobretot
si s'ha de considerar el patrimoni industrial com un element cultural
intrinsec de Barcelona. De fet, dues característiques fan que sigui
considerat així: la primera, la relació directa amb les novetats constructives
i de materials que la fabrica imposa, i amb els diferents corrents
arquitectónics que s'han succeit pel nostre panorama cultural; la segona,
les possibilitats tan enormes de reutilització i de reconversió de
I'arquitectura fabril.
La primera característica fa possible que, per la geografia de la ciutat,
trobem exemples dispersos de tipologies diverses: els més tradicionals,
com la fabrica de pisos (el Vapor Ve 11de Sants n'és un exemple magníficl
Barcelona, ciudad de fábricas>
El patrimonio industrial, un recurso cultural para BarcelonaBarcelona es una ciudad industrial desde inicios del siglo XVIII. De hecho,
fue el centro de una de las primeras regiones industrial izadas del
Mediterráneo y durante estos dos siglos su peso industrial ha sido parecido
al de otras regiones europeas, como el País Vasco o el Piamonte. Aún hoy,
a pesar de la creciente terciarización, continua siendo ese centro
estratégico.
La industria ha acompañado al crecimiento urbano contemporáneo de la
ciudad ocupando espacios que han pasado a formar parte de su paisaje:
desde 1730, cuando las primeras fábricas de indianas se instalan en el
barrio de Sant Pere, en el del Portal Nou y en menor medida en el entonces
despoblado Raval, hasta la crisis de 1973, cuando las industrias huyen de
la ciudad hacia otras zonas del área metropolitana.
El 20 de marzo de 1998, Nico Calavita, profesor de urbanistica de la Sant
Diego State University, escribía en El País el artículo «La ciudad sostenible»:
«La protección del pasado urbano arquitectónico y de la rica historia de
Barcelona no se acaba con la Edad media o el Modernismo. En Barcelona
hay otro patrimonio histórico-cultural muy importante que recibe poca
atención: las industrias que crearon la riqueza, la cultura y la política de
Barcelona y Cataluña hace unos 100 años.»
Irónicamente, a pesar del considerable desarrollo industrial de la ciudad y
la huella tan importante que ha dejado en ella, declaraciones como las
del profesor Calavita son, desgraciadamente, realidades contrastadas, más
aún si hay que considerar el patrimonio industrial como un elemento
cultural intrínseco de Barcelona. De hecho, dos caracteristicas hacen que
sea considerado así: la primera, la relación directa con las novedades
constructivas y de materiales que la fábrica impone, y con las diferentes
corrientes arquitectónicas que se han sucedido por nuestro panorama
cultural; la segunda, las enormes posibilidades de reutilización y
reconversión eJela arquitectura fabril.
La primera caracteristica permite que, por la geografía de la ciudad,
encontremos ejemplos dispersos de tipologias varias: de las más
tradicionales, como la fábrica de pisos (el VaporVel1 de Sants es un ejemplo
o les estructures auxiliars de la indústria, com les torres d'aigües; del
Modernisme, estil que forma part de I'evolució industrial del pais (arnb
diversos exemples, alguns d'una enorme bellesa signats per reconeguts
professionals del seu temps, com la fabrica Casaramona, de Puig i
Cadafalch; la Central Eléctrica de I'avinguda Vilanova, de Pere Falqués;
I'editorial Montaner i Simon, de Doménech i Montaner, i la Torre d'aiqües
de la Catalana de Gas, de Dornenech i Estapá), i de I'arquitectura del
moviment modern (com la Myrurgia, de Puig Gairalt; I'editorial Gustavo
Gili, de Bassó i Gili; els laboratoris Uriach, de Manuel Ribas, i el complex
de la SEAT, d'Echaide i Ortiz).
la segona característica permet no només aprofitar les possibilitats de
l'edifici industrial, com ara la flexibilitat espacial, la previsió anticipada
de les accions, el bon control visual, la possibilitat de qualsevol
modernització técnica, la resituació de nous elements i la circulació
diáfana, sinó relacionar-ha tot amb les necessitats de la ciutadania. Durant
les moltes, lIargues i constants reivindicacions veinals deis darrers trenta
anys, aquestes necessitats han permes, primer, salvaguardar un ric
patrimoni i, després, donar-li un ús que respongui a nous reptes, com són
l'oci, la cultura, la formació o I'habitatge. Barcelona en té molts exemples:
la Farinera del Clot, ara centre cultural; part de Can Farrero a la Zona
Franca, ara centre cívic; el Vapor Vell de Sants, ara una biblioteca i una
escala; Can Saladrigas, futur equipament polívalent al bell mig del
Poblenou; l'Algodonera Canals, ara habitatges; l'antiqa fabrica de semoles
Ramoneda convertida en Palo Alto, Iloc de treball de dissenyadors com
Javier Mariscal; Harinas la Asunción, en part reestructurada com a bar
musical; la fabrica de pintures Ivanow, ara estudi de I'arquitecte Xavier
Basiana i centre cultural polivalent al barri de la Sagrera.
Tot i acuesta flexibilitat d'usos, i molt probablement fruit d'aixó, les restes
fabrils més antigues es traben clivellades de petits tallers i les omnipresents
pimes. Són casos com el de Vicente lila, SA, al carrer Bolívia, que avui
acull més de cinquanta empreses, o com Can Ricart, Can Buigas i el complex
de Can Batlló a la Bordeta, a punt de desapareixer, Aquí es demostra, més
que mai, que el fet industrial és autoreproductiu i assimilat contínuament.
magnífico) o las estructuras auxiliares de la industria (como las torres de
aguas); del Modernismo, estilo que forma parte de la evolución industrial
del país (con diversos ejemplos, algunos de enorme belleza firmados por
reconocidos profesionales de su tiempo, como la fábrica Casararnona, de
Puig i Cadafalch: la Central Eléctrica de la avenida Vilanova, de Pere
Falqués; la editorial Montaner i Simon, de Domenech i Montaner, y la
Torre de aguas de la Catalana de Gas, de Dornenech i Estapál. y de la
arquitectura del movimiento moderno (como la Myrurgia, de Puig Gairalt;
la editorial Gustavo Gili, de Bassó y Gili: los laboratorios Uriach, de Manuel
Ribas, y el complejo de la SEAT, de Echaide y Ortiz).
La segunda característica no sólo permite aprovechar las posibilidades
del edificio industrial, como la flexibilidad espacial, la previsión anticipada
de las acciones, el buen control visual, la posibilidad de cualquier
modernización técnica, la resituación de nuevos elementos y la circulación
diáfana, sino relacionarlo con las necesidades de la ciudadanía. Durante
las muchas, largas y constantes reivindicaciones vecinales de los últimos
treinta años, estas necesidades han permitido, primero, salvaguardar un
rico patrimonio y, después, darle un uso que responda a nuevos retos,
como el ocio, la cultura, la formación o la vivienda. Barcelona ofrece
muchos ejemplos: la Farinera del Clot, hoy centro cultural; parte de Can
Farrero en la Zona Franca, hoy centro cívico; el Vapor Vell de Sants, hoy
biblioteca y escuela; Can Saladrigas, futuro equipamiento polivalente en
el Poblenou; la Algodonera Canals, hoy viviendas; la antigua fábrica de
sémolas Ramoneda convertida en Palo Alto, lugar de trabajo de diseñadores
como Javier Mariscal; Harinas la Asunción, en parte reestructurada como
bar musical; la fábrica de pinturas Ivanow, hoy estudio del arquitecto
Xavier Basiana y centro cultural polivalente en el barrio de la Sagrera.
A pesar de esta flexibilidad de usos, y probablemente fruto de ella, los
restos fabriles más antiguos están compartirnentados en pequeños talleres
y pymes. Son casos como el de Vicente lila, SA, en la calle Bolivia, con más
de cincuenta empresas, o como el de Can Ricart, Can Buigas y Can Batlló
en la Bordeta, a punto de desaparecer. Se demuestra como nunca que e
hecho industrial es autoreproductivo y asimilado continuamente.
Un projecte cultural per al patrimoni industrial de Barcelona:ciutat i fabricaDes de la concepció del patrimoni cultural com un recurs útil per a la
majoria de ciutadans i amb capacitat d'inducció d'una serie de beneficis
socials i económics en altres sectors, com el turisme i el Ileure, i amb la
idea que una ciutat com Barcelona reuneix diverses possibilitats ternátiques
pel que fa a aquest patrimoni, iniciava el desenvolupament, J'octubre de
1997,.el projecte cultural CIUTATiFABRICA. Un recorregut pel patrimoni
industrial de Barcelona.
La iniciativa va sorgir de l'interes intel-lectual d'un col-lectiu huma que,
bé per raons professionals, bé per raons d'investigació, treballa amb el
patrimoni industrial. Aquest col-lectiu el formen arquitectes, aparelladors
i enginyers implicats en projectes de rehabilitació d'edificis amb passat
industrial, i per qeóqrafs, arqueóleqs i historiadors que treballen aspectes
relacionats amb el món industrial.
La missió principal del projecte era donar a coneixer el patrimoni industrial
present a la ciutat de Barcelona. Un coneixement i una valoració que
passen per activar la sensibilitat de I'habitant de la ciutat i deis visitants.
Així, el projecte tenia l'objectiu de mostrar el valor afegit d'aquest
patrímoni com un deis components més significatius de la identitat i de
la historia de Barcelona. Esva desenvolupar en diverses fases. Una primera,
materialitzada per una exposició itinerant marcada per la torea del suport
fotografic, una clara economia de textos i una formalització senzilla
motívada per la mobilitat de I'exposició, que havia de mostrar la riquesa
del patrimoni industrial de la ciutat.
l'exposició va ser inaugurada ellO de desembre de 1998 a la sala
d'exposicions del Col-leqi d'Arquitectes de Catalunya, aprofitant la
celebració del XXI Curset sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitect6nic
que va organitzar el Colleqi sobre el tema del patrimoni industrial. Hi va
ser fins al febrer de 1999 i, després, es va exposar a l'lnstitut Catalá de
Tecnologia, al Col-leqi d'Aparelladors i Arquitectes Tecnics de Barcelona,
al Museu de la Ciencia i la Técnica de Catalunya, al Centre Cultural de les
Corts i a la Nau Ivanow.
Un proyecto cultural para el patrimonio industrialBarcelona: ciudad y fábricaPartiendo de la concepción del patrimonio cultural como un !"eC
para la mayoría de los ciudadanos y con capacidad de induceiór; de
serie de beneficios sociales y económicos en otros sectores, como el ~
Y el ocio, y con la idea de que una ciudad como Barcelona reú~e 'eSOS
posibilidades temáticas en cuanto a su patrimonio, iniciaba su oesa
en octubre de 1997, el proyecto cultural CIUDAD y FÁBRICA Un =por el patrimonio industrial de Barcelona.La iniciativa surgió del interés intelectual de un colectivo hU!I1I2\1j[J ooe..
bien por razones profesionales, bien por razones de investigación
con el patrimonio industrial. Lo forman arquitectos, apareja
ingenieros implicados en proyectos de rehabilitación de ed'fu:ios
pasado industrial, y por geógrafos, arqueólogos e historiad '5
trabajan aspectos relacionados con el mundo industrial.
La misión principal del proyecto era dar a conocer el patrimo
presente en la ciudad de Barcelona. Un conocimiento y una "
que pasan por activar la sensibilidad del habitante de la ciudad
visitantes. Así, el proyecto tenia el objetivo de mostrar el va
de este patrimonio como uno de los componentes más signr--'!Gl¡mlS'~
la identidad y de la historia de Barcelona. Se desarrolló en d- -ersas~
Una primera, materializada por una exposición itinerante rra
fuerza del soporte fotográfico, una clara economía de -=formalización sencilla motivada por la mobilidad de la ex.
tenía que mostrar la riqueza del patrimonio industria de -
La exposición fue inaugurada el 10 de diciembre de 1998 e:exposiciones del Col-Iegi d'Arquitectes de Catalunya, a:Jrn~rn.¡~o
celebración del "XXI Curset sobre la intervenció e e
arquitect6nic", que organizó el Colegio sobre el patr-
Permaneció allí hasta febrero de 1999 y, más tarde.se expeso e
Catalá de Tecnologia, el Colleqi d'Aparelladors i Amu.recres f
Barcelona, el Museu de la Ciencia i la Técnica de ea a ~
Cultural de las Corts y la Nau Ivanow.
l'exposició va trobar sempre I'indispensable suport económic i logístic
d'entitats com el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el Col·legi Oficial
d'Aparelladors i Arquitectes Tecnics de Barcelona, l'Associació-Col·legi
d'Enginyers Industrials de Catalunya, l'Associació del Museu de la Ciencia
i la Técnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya, el Departament de
Didáctica de les Ciencies Socials de la Universitat de Barcelona, l'lnstitut
Catalá de Tecnologia i la Nau Ivanow. Un suport que s'ha vist reforcat de
forma evident amb l'obtenció de la novena edició del premi Bonaplata de
Difusió, el 1999.
Ara, a la segona fase del projecte, presentem elllibre Barcelona, ciutat defóbriques, entes no tant com un cataleq d'exposició sinó com una
monografia que sigui una eina útil per donar a coneíxer I'inabastable
patrimoni fabril de la ciutat.
artí Checa ArtasuCoordinador
La exposición encontró siempre el indispensable apoyo económico y
logística de entidades como el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el
Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tecnics de Barcelona, la
Associació-Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunva, la Asociación del
Museu de la Ciencia i la Técnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya,
el Departamento de Didáctica de las Ciencias Sociales de la Universidad
de Barcelona, ellnstitut Cata la de Tecnologia y la Nau Ivanow. Un apoyo
que se ha visto reforzado de forma evidente con la obtención de la novena
edición del premio Bonaplata de Difusión, en 1999.
Ahora, en la segunda fase del proyecto presentamos el libro Barcelona,ciudad de fábricas, entendido no sólo como un catálogo de exposición
sino como una monografía que sea una herramienta útil para dar a conocer
el inmenso patrimonio fabril de la ciudad.
Martí Checa ArtasuCoordinador