CRITERIS BÀSICS DEL TRACTAMENT.

L'EDUCABILITAT DEL NEN DEFICIENT

Els deficients mentals han sigut considerat durant bastant temps com incapaços de rebre una formació, comincapaços de ser educats. Es pensava d'aquesta manera perquè s'aplicava un concepte de formació orientattotalment al contingut dels coneixements oferts per l'escola ordinària.

Els nens que no arribaven a satisfer les exigències de les escoles mencionades −i es tractava principalment deretardats mentals− van ser declarats, com em dit anteriorment, com a incapaços de rebre una formació i elsvan treure de les escoles. S'actuava d'aquesta manera malgrat era evident que els individus que estavenafectats per aquesta injusta reacció havien adquirit una sèrie de coneixements i d'habilitats (que hauria d'haversigut considerat com un èxit).

Aquestes conductes han tingut unes repercussions molt lamentables degut a les equivocacions comesesrespecte a la formació. Així existeixen els errors en els diagnòstic, que consisteixen en una inclinació queexclou o nega l'existència de possibilitats quan aquestes no poden apreciar−se a primera ni a segona vista,potser, després de diverses setmanes d'observació. D'aquesta manera, s'arriba a considerar com a inexistent oimpossible allò que existeix però requereix una llarga observació per a ser descobert.

En primer lloc, hauríem de recordar que l'educació no és una qualitat aïllada i constant que pugui desprendre'sde la totalitat dels condicionaments de la persona. En segon lloc, convé tenir present que resultarà tant o mésdifícil obtenir un diagnòstic quan menors siguin les possibilitats existents i quan menys pes específic tinguemque concedir a les mesures educatives posades en pràctica fins al moment present.

El que apareix (en la majoria dels casos) com incapacitat de rebre una formació o incapacitat de ser educathauria de ser definit com educació oculta, mal interpretada.

Mentre que sigui veritat que la persona es fa persona mitjançant l'educació, etiquetar a un ésser humà amb laqualificació d' incapaç de rebre formació equival a condemnar a mor a una persona respecte de la sevapersonalitat.

De les reflexions apuntades es desprèn l'enorme significació que tanca tot l'intent d'investigar l'educabilitat delnen deficient mental, d'alliberar−la i de potenciar−la, mitjançant un compromís educatiu incansable, els puntsd'ajuda existents per mínims que siguin.

Sabem que l'èxit de tots els esforços educatius depèn essencialment dels coneixements i de la comprensió dela situació psíquica i mental del nen que viu les limitacions que ens ocupen. En conseqüència, l'atenció hauràde concentrar−se principalment en aquesta direcció.

CONDICIONS DE L'EDUCACIÓ DEL RETARDAT MENTAL

Si entenem per educació l'estat general psíquic i mental resultat de les influències educatives, afirmemimplícitament que el resultat educatiu dependrà de les possibilitats concretes existents perquè aquesta es duguia terme. A conseqüència, quan existeixen possibilitats limitades d'influir en un o altre aspecte, però s'aprofitenamb intensitat, parlem d'educació òptima.

El tipus i l'amplitud d'aquesta educació dependran de que perseguim uns objectius adequats o equivocats, deque apliquem mètodes eficaços o ineficaços i de les actituds que adopti l'educador.

1

És fàcil comprendre que quan els objectius siguin impossibles, trivials o inconstants no s'obtindrà el màximprofit de les possibilitats d'educació existents. A conseqüència, tindrem que qualificar les formes decomportament d'algun nen com manifestacions d'agressivitat o atrofia.

Amb tot, el factor decisiu per a la bona o per a la mala educació són les postures continuades de l'educador.Efectivament, aquestes postures o actituds determinen cada una de les accions educatives, l'accentuació de laforma de treball i dels objectius; en ocasions determinen, inclòs, la seva elecció. Aquestes actituds farannéixer en el nen actituds errònies més o menys complexes.(1)

CONSEQÜÈNCIES DE L'EDUCACIÓ INADEQUADA

Es diagnostica amb massa freqüència que les manifestacions externes del nen retardat mental i el seu quadrede comportament són conseqüència necessària i inevitable de la minusvalia que pateix. No obstant això, encasos molt comptats podríem aportar la prova de la relació directa entre la deficiència mental i el fenotipus.Inclòs recorrent a les estadístiques podríem parlar de regles, però no de lleis. Es recorre amb excessivalleugeresa a la deficiència física per fer−la responsable única del quadre general que presenta el nen retardatmental.

El treball terapèutic ha provat en moltes ocasions que, per mitjà d'esforços educatius més o menys prolongats,es pot aconseguir canviar o millorar notablement el quadre de manifestacions i de comportament (encara quehi hagi una determinada sèrie de característiques que s'oposin tenaçment al canvi). De qualsevol manera, ésabsurd afirmar que el quadre general del nen derivi únicament de la seva situació física.

El nen retardat mental pot ser adequadament o inadequadament educat (o sense cap mena d'educació). Hem dedetenir−nos a explicar la regularitat en la que es comproven deficiències en aquest camp.

Tots sabem que l'educació del nen deficient mental representa una feina extraordinàriament difícil. El subjecteque ens ocupa dóna sempre més treball, presenta més dificultats i causa més problemes que el nen normal. Elspares se senten profundament frustrats, les comparacions amb altres nens són fonts de preocupació, lesesperances es cobreixen de dubtes.

Mencionem encara una altra circumstància. Si els pares dels nens no deficients mentals troben moltesdificultats per educar els seus fills com voldrien (malgrat la quantitat de llibres sobre el tema i les possibilitatsd'assessorament que tenen a la seva disposició), la tasca resultarà molt més difícil a aquells pares que disposinde mitjans educatius eficaços a nivell més reduït.

Si contemplem amb comprensió les difícils circumstàncies en les que es mouen els pares afectats, entendremperfectament que es produeixin actituds inadequades davant dels nens deficients mentals. És més, seria moltsorprenent que els pares es comportessin de manera totalment satisfactòria en aquest camp educatiu tanextraordinàriament difícil.

Donada aquesta situació, s'haurà de procurar evitar que els pares es retreguin a ells mateixos defectes en elcompliment de la seva tasca i s'haurà d'evitar també que les persones que viuen fora de l'àmbit familiarcensurin o no valorin suficientment el comportament educatiu dels pares. Podem assegurar que la majoria devegades, que els pares fan tot el que poden pel bé de l'educació dels seus fills retardats mentals. S'haninteressat, han preguntat, moltes vegades sense respostes, o han intentat noves vies pel seu compte. Per aixòencara que un dia s'equivoquin no tenim cap dret a censurar−los.

Només des d'una postura de respecte i comprensió del destí educatiu dels pares podem dir que s'exerceixen,amb molta freqüència, influències educatives inadequades sobre el nen retardat mental. Aquestes apareixencom quelcom complementari a la deficiència mental originària i són les responsables de la configuracióespecial que adquireix la situació general del nen. Al ser educat de manera inadequada, el comportament del

2

deficient mental sovint pren un pes específic opressiu; ja que els motius apuntats fan que quasi sempre es doniuna educació inadequada. Aquesta educació no té res a veure amb la deficiència mental, és a dir, aquesta non'és la causa. Aquesta educació inadequada té sempre conseqüències perdurables al llarg de tota la vida.

Per tant, en el diagnòstic, haurem de diferenciar les conseqüències derivades d'aquesta educació i les causesfísiques.

Es tracta de dues orientacions fonamentals de l'educació inadequada: falta d'educació i opressió mitjançantl'educació.

Totes dues orientacions es caracteritzen per les actituds permanents de l'educador. Aquestes determinen lesseves accions concretes i la seva forma de treball. Per tant, les bones i males actituds del nen no neixen d'unaacció concreta ni de les opinions pedagògiques o de l'educació en sí, sinó de l'actuació constant en la forma(per exemple, d'accions innumerables, mínimes, prendre part, oferiments, estímuls, limitacions, etc.) talvegada realitzades inconscientment per l'educador i que passen desapercebudes pels no implicats en elprojecte educatiu.

METODOLOGIA: PRINCIPIS BÀSICS

Abans de començar a estructurar els criteris de tractament en un nen deficient, n'hem de conèixer lescaracterístiques principals. Aquestes ens donaran una informació molt interessant a l'hora d'organitzar lametodologia a seguir.

Així doncs, podem concretar aquestes característiques d'aquesta manera: problemes d'aprenentatge, baixrendiment, hàbits de treball escassos, deficient capacitat motora, desenvolupament molt pobre del llenguatge,treballs de modelat immadurs i problemes d'adaptació social entre altres.

Els principis metodològics que han de guiar el treball educatiu i que presentem a continuació deriven de lacapacitat i necessitat de l'educació del nen deficient mental i de l'experiència pràctica.

(Entenem per mètode el procediment experimentat, artesà, regular al que cada dia es dóna major importànciaen l'educació del nen amb retard mental).

Acomodació del desenvolupament real: els temes i mètodes del treball han d'estar concordats amb eldesenvolupament psíquic i mental del nen.

•

Mobilitat: primerament haurem de conèixer cada grup o nen en concret, per després poder realitzar un platrimestral que ens serveixi d'orientació.

•

Estructuració: organització de les classes segons el ritme de treball i el joc dels nens i en el pla diari del'establiment.

•

Continuïtat: el procés de cada una de les ocupacions es caracteritza, al igual que el ritme diari o setmanal,per una regularitat continuada. Per això es preferible que el treball en grup sigui dirigit per la mateixapersona durant el període de tractament.

•

Totalitat: no és aconsellable traçar especialitats de classe o de treballs determinats, sinó que el treball hauràde desenvolupar−se en camps d'activitats i, en cadascun d'aquests, s'atendran varis àmbits educatius i, espretendrà obrir als nens determinats camps de la vida.

•

Diferenciació: els estímuls i orientacions en el moment de realitzar el treball s'efectuaran a la mida de cadanen.

•

Intensitat i insistència: els estímuls i orientacions han de ser molt intensos, pràctics i repetitius.L'adoctrinament teòric té escassa eficàcia.

•

Activitat personal: en general, només es capta i compren allò que un mateix ha experimentat en l'activitatpràctica.

•

Evidència: allò que es captat amb varis sentits es memoritza en un nivell major de profunditat. A més a més•

3

del sentit de la vista, hem de tenir en compte també el sentit del tacte, sense descuidar−nos dels sentits delgust i de l'olfacte.Autonomia: s'han de presentar les activitats de manera que el nen les pugui resoldre sense l'ajuda de ningúperquè la dependència d'un altre fa que el nen es senti impotent i el desanima.

•

Protecció: degut a la marcada falta de concentració el deficient mental necessita ser protegit contra elstrastorns evitables que pugui sofrir durant el treball.

•

Subratllar allò que dona plaer.• Preparació: el treball educatiu eficient amb nens deficients mentals requereix preparatius constants, tant pelque fa respecte al mètode com a la tècnica.

•

Revisió: els resultats que obtinguem amb el nostre treball ens indicaran si hem utilitzat adequadament elmètode convenient.

•

MÈTODES DE TREBALL EN LA PEDAGOGIA TERAPÈUTICA

Tot mètode està lligat a unes regles, la qual cosa fa que pugui caure fàcilment en l'esquematisme i tendeixi aportar−nos a la rutina, a l'actuació professional freda i no presti atenció allò que és realment especial, allò mésessencial.

Per evitar els perills que es puguin derivar de l'ús del mètode es necessita un mitjà corrector. Un mitjà queimpedeixi l'actuació aïllada del mètode; que aconsegueixi que aquest s'integri en la totalitat de l'objectiu quees pretén arribar; que eviti un funcionament per separat. Podríem descriure aquest mitjà com una posturaeducativa, com el talant psíquic i mental del nen. No és la suma de les formes de comportament, sinó un hàbitpsíquic i mental que es tradueix a l'exterior en les formes de comportament. El mètode no obraautomàticament. La fecunditat del mètode depèn completament de la postura de l'educador. Aquesta crea elclima de l'espai pedagògic.

Per la tasca de reeducació comptem amb una sèrie d'instruments de treball eficaços que poden aplicar−se enels corresponents esforços amb els nens deficients mentals.

El nen descontrolat aprèn, per exemple, per mitjà de la resistència d'un material de treball, a moure's dins delslímits que se li han assenyalat. Sense que l'educador li digui res, que fracassa en la seva activitat si no utilitzacorrectament el material o si perd per negligència la possibilitat de ser ajudat per altres.

La teràpia mitjançant el joc, orientada cap a una psicologia profunda, ha mostrat de diverses maneres enquina mesura, en cas contrari, són útils els mateixos materials per el procés d'alliberar: el color i el to, el paperi la fusta permeten expressar el què no es pot dir amb paraules. Composant i destrossant, pot reaccionar allòque ha estat oprimit durant molt de temps.

Naturalment, l'ocupació ha de complir funcions diferents que en la recuperació. Actua com un tubd'escapament de la repressió, com a ocasió per una expressió informal, com un crit d'alliberació. No es precísque existeixin tasques concretes i fixes, perquè aquí, a diferència del que succeeix en la recuperació, no estracta de lligar els impulsos salvatges, sinó de despertar els impulsos atrofiats, d'alliberar les forces per tal deque es doni un desenvolupament vital.

També es essencial que en el cas d'un nen amb retard mental, hem de fer−li entendre que es capaç de fermoltes coses, les quals, possiblement, ell desconeix. L'èxit d'aconseguir realitzar alguna acció, alguna finalitat,permet que l'afectat guanyi confiança en ell mateix i li dóna ànims per empendre altres passos amb unadificultat més elevada.

Aquest és un punt important, que fa referència a la motivació de l'infant i, és imprescindible per el seudesenvolupament.

4

Juntament al maneig de materials més senzills i humils, hi ha altres formes de treball molt significatives desdel punt de vista de la pedagogia terapèutica. Ens referim a la representació de titelles, a la representaciód'escenes, la representació amb ninots, l'educació rítmica, l'educació física i l'educació musical. Assenyalemque la virtualitat pedagògico−terapèutica no resideix, en últim terme, en el material o en la disciplina, sinó enel tipus d'incitació que es doni i en la postura de l'educador envers el nen. A més a més, l'èxit dels esforçosterapèutics depèn en gran mesura del treball conjunt de totes les persones que s'esforcen per educar el nenretardat mental. És per això que cal assenyalar que l'assessorament educatiu té un gran significat dins de lesformes de treball terapèutic.

L'accentuació especial de les influències terapèutiques, tant en l'àmbit de la recuperació com en el de lareeducació, depenen molt menys de la tècnica i del material que manifesti cada una de les intencions del'educador.

Mitjançant l'assessorament es pretén que les persones implicades en la tasca educativa entenguin a l'abastterapèutic de cada una de les mesures que poden ser posades en pràctica i que estiguin animades a treballar enla mateixa direcció; es pretén, de manera especial, aconseguir un canvi en les actituds davant del nen.

Per acabar, destacar un especial interès al tema del càstig com a mètode educatiu, donada l'enorme varietat desituacions educatives d'especial dificultat que es produeixen en el treball amb els nens deficients mentals. Aixídoncs, cal tenir en compte que el càstig trastorna, amb freqüència, la relació personal existent entre el nen il'educador. També existeix el perill de que el nen castigat reaccioni de forma venjativa, de que s'acostumi alcàstig i, com a conseqüència, provoqui conscientment el càstig comportant−se voluntàriament de maneraimprocedent. Per tant, hem d'intentar evitar el càstig corporal en l'educació del nen retardat.

L'EDUCADOR I LA SEVA ACTITUD

Hi ha un refrany xinès que diu així: Un bon mètode en males mans produeix mals resultats; un mal mètode enbones mans produeix bons resultats (P. Moor). Allò més important en el camp de la teràpia pedagògica no ésla significació de la matèria o del mètode, sinó el tipus de relació que el pedagog és capaç d'establir amb elseu educant.

Es compren fàcilment que el camp educatiu que s'ocupa (l'educador ha de moure's entre condicionsextremadament difícils) ofereixi inseguretats amb respecte al talant psíquic i mental envers el nen.

Tractament, ocupació, observació, compassió i conservació són les característiques de les actitudsequivocades que amb major freqüència adopta l'educador davant del nen retardat mental.

Mentre que el terapeuta se sent fascinat pels seus coneixements i se'n sent orgullós deixant de banda el nen,l'ocupador té cura del funcionament del nen més que d'aquest. Mentre que per l'observador es més importantcomprovar la necessària reacció educativa obrada en el nen. El compassiu, en canvi, permet que la compassiól'atrofiï, el conservador sent l'atractiu dels serveis, allunyats totalment d'allò que podríem classificar d'ajudareal.

Malgrat que cadascuna de les tendències apuntades tanqui un aspecte positiu i constitueix, en certa mesura, unfactor imprescindible dins de l'educació, poden tenir efectes nocius si condicionen de manera exagerada elprocedir de l'educador. Els comportaments d'aquest tipus provoquen la resistència, la ductilitat o la resignació.

L'actitud pedagògica no té res a veure amb les inadequades actituds exposades anteriorment. Aquesta es tractad'una actitud educativa totalment necessària en l'àmbit de la teràpia. Està orientada de manera preferent a lasituació concreta en la que es desenvolupa la teràpia pedagògica.

Per poder considerar que una educació en aquest àmbit és eficaç, cal, com a mínim, que les actituds dels

5

educadors compleixin aquest seguit de característiques:

Satisfacció que produeix en l'educador la tasca concreta que desenvolupa. Aquest sentiment li permetcontagiar de calor al nen i aconseguir que la sensació de content domini tot el procés de treball. Peraixò es requereix que la tasca li hagi produït amb anterioritat una sensació de plenitud. Que estiguipreparat i centrat totalment en el treball que l'espera, que es senti plenament responsable delcreixement interior del nen.

•

Entrega total al grup i a cada un dels nens en el contacte visual, tenint en compte les alegries i lespreocupacions, deixar−se penetrar pels problemes i per les esperances, en el manteniment d'unautèntic clima de convivència en el que regni la relació nosaltres.

•

L'entrega autèntica comunica al nen del sentiment fonamental de sentir−se entès i protegit.

Franquesa com a disposició a comprendre, a afirmar i a acceptar el nen tal qual és (sense que tinguinimportància els seus defectes o debilitats de qualsevol tipus), a acceptar−lo amb tots els seus desitjosper més incomprensibles, irrealitzables o criticables que semblin. És essencial la paciència perpermetre i acceptar formes d'actuació diferents a la nostra.

•

La franquesa sense límits, sense fer valoracions, transmet al nen el sentiment de ser acceptat i crea aquellarelació personal necessària perquè el nen accepti els desitjos, els estímuls, les tasques i límits que li assenyalal'educador. Al mateix temps deslliga al nen i li fa adoptar una postura oberta.

Franquesa no significa donar−ho tot per bo. Equival, simplement, a entendre la personalitat del nen. Seràeficaç quan no es converteixi en una mesura tàctica, sinó respectuosa i seria. El camí més ràpid perquèl'educador aconsegueixi aquesta obertura real serà l'actualització dels seus propis desitjos, a vegades ocults, deser acceptat amb franquesa.

Determinació mitjançant la vigència clara de normes, de regles, de costums, de límits i d'exigènciesperfectament definides. Quan sigui necessari que l'educador manifesti la seva voluntat, haurà de ser elportaveu objectiu de les normes. Les manifestacions de desaprovació no han de referir−se al nen, sinóals seus errors. Mai s'haurà de confondre determinació amb duresa. Com a regla general, aquella ésmés eficaç quan està tenyida de positivitat i, a fi de produir−la, suposa sempre que el nen té bonavoluntat. Sap les recompenses que aporten les seves exigències i ho posa clarament de manifest. Ladeterminació que deixa a part els interessos de l'educador i procura servir lealment al nen i a la sevacausa adopta formes suaus i renuncia, amb freqüència, a les paraules. No les necessita perexpressar−se; en té prou amb la postura i amb els gestos. Les exigències manifestades per mitjà decrits no responen, generalment, a una determinació interior. La determinació perd tot el seu sentitquan entra en el terreny d'allò innecessari o impossible.

•

La determinació autèntica serveix al nen d'orientació clara, li dóna seguretat i fa possible el seu treball.

Seguretat pel que fa referència a que es mantindran les tasques senyalades, els anuncis fets, lespromeses, les normes establertes, les regles i els límits. Seguretat és més que una conseqüència, ésmés que perseverar en les exigències que hem plantejat a un altre. Compren, al mateix temps, elcompliment de les exigències que es plantegen a l'educador. Entre aquestes exigències tenim quemencionar la de no deixar al nen a l'estacada.

•

Únicament la seguretat en aquest doble sentit permet al nen guanyar confiança en sí mateix i obrir−se al camíque li assenyala l'educador.

Com major sigui la claredat amb la que es percebi

6

Confiança autèntica com actitud positiva d'esperança, com una seguretat fonamentadaobjectivament. La confiança autèntica es distingeix de la confiança incondicional i d'un optimismefaltat de fonament en que aquella es limita a allò possible. Té les seves arrels en la captació de lesforces del nen oferint−les−hi oportunitats adequades. No es deixa fascinar unilateralment pels errors ifracassos del nen, no es limita a constatar les debilitats i les deficiències, evita constatar lesincapacitats i fer pronòstics de fracàs; no s'entrega a la resignació ni ajuda amb excessiva precipitació.Contràriament, està sempre disposada a respondre a la pregunta no formulada ¿Em veus capaç de feraixò? amb un impuls positiu.

•

Només aquesta seguretat o confiança en l'educador permet al nen adquirir una confiança adequada en símateix i arribar a una major autonomia.

Ella neix en l'educador espontàniament si aquest s'allibera de mirar a través dels prejudicis propis o no, sis'obre a les característiques positives i a les possibilitats, als resultats, a les sorpreses agradables i a lesfatigues ocultes del nen.

Satisfacció com inclinació de l'educador a reconèixer els progressos efectuats, encara que siguinmínims. La satisfacció no mesura amb normes objectives, sinó que valora els esforços subjectius. Resli passa per alt. S'expressa allà a on veu un esforç, allà on detecta l'esperança de l'aprovació amiga. Noes deixa impressionar únicament per allò extraordinari i no jutja totes les coses com obligació evident.Estima a tornar a estadis anteriors per descobrir, en la seva comparació amb la situació actual,progressos més o menys notables. La satisfacció mai s'expressa o es manifesta sense haver−seexperimentat abans. Perquè si s'expressa una vegada sense que hi hagi cap mena de motiu, perdfàcilment la credibilitat per sempre.

•

Només una satisfacció autèntica transmet al nen el sentiment adequat de valoració de sí mateix.

Per adquirir aquesta inclinació al reconeixement es necessari posar la vista en allò que sol passar−se per altamb facilitat o es considera com quelcom evident. Es precís tenir una habilitat especial per detectar elsprimers trets. El reconeixement és autèntic i té un significat pel nen quan es expressió de l'alegria queprodueix a l'educador per aconseguir una nova meta.

Espavilat. Qualsevol de les característiques senyalades perdria el seu sentit si es convertís en rutina os'expressés davant de tots els nens de la mateixa manera o amb les mateixes formes. Una de lescaracterístiques que han de caracteritzar l'actitud pedagògica autèntica, és a dir d'eficàcia terapèutica,és la picardia. S'expressa de diferent manera en cada nen i en cada una de les noves situacions. Inclòsrespecte del mateix nen canviarà l'actitud de l'educador al llarg del temps, segons els progressosinteriors aconseguits.

•

La mesura de l'autenticitat de l'actitud és la seva capacitat de transformació segons el nen.

Quan es tracti el donar sentit de plenitud a la vida del deficient mental, de capacitar−lo per la vida, d'alliberarun nen de caràcter tancat i poc expressiu o de regular el comportament d'un descontrolat, la única arma de laqual disposa l'educador és la seva actitud. Només la classe de la seva presència interior i de la seva intenciósón capaços de posar en moviment allò què és decisiu per la persona.

DURACIÓ DE L'EDUCABILITAT

En un principi, és impossible predir la duració de l'educabilitat d'una persona. D'una banda, intervenen elsprocessos biològics, d'altra, depèn a més a més, de les influències educatives a les que està sotmesa la personao s'hi exposi ella mateixa. Aquests factors, difícils d'apreciar en cada cas concret, estan relacionats entre sí.

7

Per tant, resulta impossible predir, ja sigui parlant en general o en concret, l'espai temporal que pot durarl'educabilitat.

Entre les impressions educatives amb significació especial hem de mencionar, junt al contacte diari amb altrespersones i l'ofici, els esforços escolars. En general, pot constatar−se que la duració de l'educació serà més granquan més llarg sigui l'espai de temps en el que es viu sotmès a un treball educatiu de caràcter escolar o majorsigui la seva intensitat. Mai, sense dubte, hem de considerar com a termini pedagògic i psicològic l'edat en laque acaba l'obligació d'assistir a l'escola. Aquest moment no suposa un trencament en la capacitat de rebreeducació. Tampoc hem de pensar que a partir d'aquest moment seria totalment inútil qualsevol esforç en elcamp que ens ocupa. Al contrari, suprimir prematurament un treball escolar precís i adequat disminueix laduració de l'educació. La pràctica de senyalar una edat com a moment en que acaba l'obligació d'assistir al'escola, deriva de necessitats pràctiques concretes de la nostra societat.

Si desitjem oferir als deficients mentals possibilitats òptimes de formació i de desenvolupament psíquic imental, tindrem que crear l'oportunitat de que el seu període de desenvolupament sotmès a influèncieseducatives inclogui un major nombre d'anys que el dels normals. El desenvolupament psíquic i mental delsindividus que ens ocupen es realitza amb una lentitud essencialment major que el dels no deficients mentals.

En principi, no es pot preveure la duració de l'educabilitat del retardat mental. Per una part, són incalculablesels progressos de la medicina en el seu esforç per millorar o curar determinades formes de retard mental; peraltra part, no podem descartar la possibilitat d'una millora espontània ocasional o d'una maduració després deser recollit en una institució adequada. A més a més, desconeixem les informacions detallades deldesenvolupament dels deficients mentals que han estat sotmesos a condicions especialitzades intensives i a untractament educatiu fort després dels vint anys.

Amb tot, amb respecte als deficients mentals podem afirmar que, igual que els normals, no disposen depossibilitats temporals il·limitades d'educació. Les experiències realitzades ens diuen que existeixen unsestadis on els deficients mentals no hi poden arribar encara que comptin amb les ajudes especialitzades mésperfectes. Quan aquests arriben a l'estadi del qual no poden passar a un altre es produeix un estancament, unamecanització d'allò aconseguit fins a aquell moment. A partit d'aleshores, l'experiència personal del deficientmental creixerà tan sols de forma insignificant.

Malgrat que sembli adequat prevenir contra la formació d'il·lusions exagerades en l'àmbit de l'educació delnen retardat mental, hem de trencar les barreres contra l'optimisme realista: per a aconseguir undesenvolupament psíquic i mental òptim haurem d'intentar sense rendir−nos tot allò que sembli útil des de unpunt de vista educatiu, la fase d'esforços educatius intensos i continuats haurà d'extendre's fins que el deficientmental tingui els vint anys.

Qualsevol retall dels esforços educatius, limitant−los al temps d'assistència obligatòria a l'escola que afecta alsnormals, ha de ser considerat com un fet fora de lloc. No hem de perdre de vista que les condicions amb lesque es desenvolupa el desenvolupament i la vida del deficient mental són molt més difícils que les d'unapersona normal.

A més a més, val molt més per als deficients mentals que per a qualsevol altra persona la màxima de que ésprecís tenir cura i practicar allò que hem adquirit si no volem cedir ràpidament el terreny conquistat.

PROBLEMÀTICA DEL DEFICIENT MENTAL.

Ningú posa en dubte l'enorme transcendència de la importància que té per al nen retardat l'assistència mèdica.Aquesta s'originarà, principalment, cap a les malalties i demés trastorns que originen la deficiència mental.Quan la medicina sigui incapaç de curar, intentarà millorà l'estat general del pacient. Intentarà disminuir elsprocessos negatius o, si no queda cap més alternativa, intentarà que el ritme del procés sigui el més lent

8

possible.

A més a més, el metge tindrà cura de les lesions, malalties i trastorns associats. En efecte, quan l'estat generalés bo pot explotar−se al màxim possible la capacitat de desenvolupament.

Cometríem un gran error si ens limitéssim a parlar de la necessitat de les cures mèdiques i passem per alt latranscendental incidència de l'assistència social i terapèutica.

L'àrea social presenta un ventall de tasques a realitzar. En primer lloc, s'haurà de crear l'estructura legal, talcom ha sigut realitzada en la llei federal d'ajuda social. Després, s'haurà de pensar en les innumerablesexigències de recolzament econòmic, i de tot tipus, al retardat mental, tan pel que fa referència a lesnecessitats peculiars diàries com a la seva educació, formació i integració laboral. Per altra banda, serà precístenir en compte a les persones que eduquen el deficient mental a casa seva. També aquestes persones−generalment les mares− necessiten ajuda i tractament. Per últim, entre les tasques socials hi ha lareconstrucció i posada en funcionament de centres especialitzats per deficients mentals, com per exempleAmpans.

Pel que fa a l'àrea terapèutica, val a dir que s'ha dut a terme en un lamentable retard degut a que, en unprincipi, no se li va atorgà la importància que aquesta tenia. D'aquesta àrea ja n'hem parlat molt, però esconvenient assenyalar que no ens referim a una barreja o combinació de punts de vista o de treballs mèdics,psicològics, socials o pedagògics. Es tracta d'aspectes pedagògics per antonomàsia.

Quan el terapeuta treballa amb el nen deficient, està assetjat per un seguit d'interrogants. Aquests es refereixena l'educació i a les tasques resultants de l'educació especial, als seus objectius, limitacions i mètodes. Tambéafecten a la pedagogia terapèutica, a les seves formes de treball i a les actituds de l'educador. Neixen,igualment, de les instal·lacions educatives, de la capacitat educativa de la família del deficient mental, deldiagnòstic terapèutic i, finalment, de les relacions entre l'opinió pública i l'educació del deficient mental.

ANNEX 1.

DIRECTRIUS PER L'EDUCACIÓ DEL NEN RETARDAT MENTAL.

ANNEX 2.

QÜESTIONARIS PER L'EXAMEN D'ADMISSIÓ, DE DADES PERSONALS I D'INDICACIONS MÈDIQUES.

ANNEX 3.

REVISTA DE LA RESIDÈNCIA JULIO PAYÀS DEL CENTRE D'EDUCACIÓ ESPECIAL AMPANS.

MENÚ D'UN MES DETERMINAT DE LA RESIDÈNCIA D'AMPANS JULIO PAYÀS.

LA SITUACIÓ DEL CENTRE AMPANS.

El complex de Santa Maria de Comabella, està situat a la comarca del Bages, al centre neurològic deCatalunya.

L'adreça del centre és:

Santa Maria de Comabella

Carretera de Manresa a Santpedor, km. 4,4.

9

Apartat de correus 410, 08240 MANRESA

Telèfon: 93.827.23.00

Fax: 93.827.21.38

PLÀNOL DE LOCALITZACIÓ:

L'ASSOCIACIÓ AMPANS.

AMPANS és una entitat d'àmbit comarcal, sense finalitat de lucre, creada a Manresa el dia de novembre de1965, amb l'objectiu fonamental de proporcionar una atenció integral als disminuïts psíquics del Bages, siguiquina sigui la seva edat, tipus i grau de deficiència. Els primers Estatuts foren reconeguts oficialment elvint−i−set de desembre del 1966, data de la seva inscripció en el Registro Provincial d'Asociaciones.

Ampans ja fa 34 anys que treballa al servei de les persones disminuïdes de Manresa i comarca. Avui té unimportant complex assistencial, a través del qual, dóna atenció i cobreix gairebé totes les necessitats i etapesde la vida dels usuaris que hi són atesos.

La MISSIÓ fonamental d'Ampans és aconseguir la màxima qualitat de vida de les persones amb disminuciópsíquica del Bages i que els siguin reconeguts i respectats tots i cadascun dels drets, que com a ciutadans elscorresponen.

FINALITATS

Crear i gestionar amb qualitat els serveis i establiments necessaris per a donar assistència integral a totel col·lectiu afectat de disminució psíquica de la comarca.

•

Detectar i atendre les persones disminuïdes i donar suport i recolzament a les seves famílies.• Promoure actituds de canvi social, fonamentant la solidaritat, convivència, sensibilitat i respecte versaquest col·lectiu.

•

Vetllar perquè en tots els àmbits de l'administració pública, es tinguin en compte i es doni puntualcompliment als deures i obligacions inherents a aquests ciutadans.

•

ORGANIGRAMA FUNCIONAL D'AMPANS.

Comissions Junta Directiva Junta Consultiva

Centre Ocupacional

Escola Educació Especial

Residència Julio Payàs

Taller Bages Floriplant Llars Residències

Esplai Sant Rafael

ELS CENTRES D'AMPANS I ELS SERVEIS QUE OFEREIXEN

El següent quadre mostra la relació entre el grau de deficiència i els possibles ubicatges en diferents àmbits(escolarització, treball, vivenda i lleure) en que es basa el centre d'Ampans per establir els criteris declassificació dels seus assistents.

10

En blau es remarquen els àmbits que ofereix Ampans:

ESCOLARITZACIÓ TREBALL VIVENDA LLEURE

LLEUGER

Escola ordinària

Escola compartida

Escola ed. Especial

CETLlars

Casa

Esplai Sant Rafael

Altres

MIG

Escola ordinària

Escola compartida

Escola ed. Especial

CET

CO

Llars

Casa

Esplai Sant Rafael

Altres

SEVEREscola compartida

Escola ed. EspecialCO

Llars

Casa

Esplai Sant Rafael

Altres

PROFUND Escola ed. Especial Centre de dia

Casa

Resistènciaassistida

Esplai Sant Rafael

Altres

Cada centre d'Ampans té els seus objectius i característiques particulars, que a continuació especificarem. Ésimportant però, comentar també dues iniciatives que no estan explicades en cap dels centres i que tenen granrellevància pel seu poder formatiu i integrador:

− Programa de Garantia Social: Projecte portat a terme des de l'escola Jeroni de Morgas. L'objectiu generald'aquest programa és proporcionar als alumnes disminuïts psíquics entre 16 i 20 anys (i en general als alumnesque no hagin pogut superar satisfactòriament l'etapa d'ESO) una formació bàsica compensatòria iprofessionalitzadora que essencialment els faciliti la posterior inserció en el món laboral, bé sigui protegit oordinari.

− Cursos de formació ocupacional: Cursos portats a terme pel Centre Especial de Treball i patrocinats pelDepartament de Treball de la Generalitat i el Fons Social Europeu. Els cursos de Formació Laboral que elsdarrers anys s'han impartit són cursos de jardineria, neteja i impremta.

ESCOLA D'EDUCACIÓ ESPACIAL JERONI DE MORGAS

El seu objectiu és atendre als alumnes en edat escolar que presenten unes necessitats educatives especials, elsquals no els es possible d'integrar−se en aules de centres escolars ordinaris, d'acord amb les capacitats ipossibilitats individuals, seguint els criteris i objectius del sistema Educatiu actual.

Els disminuïts psíquics que s'atenen estan compresos entre els 4 i els 18 anys. Degut a que cada alumnenecessita un tractament molt personal, les aules són de molts pocs alumnes, de quatre a cinc o de sis a vuit,agrupats segons criteris d'edat i capacitats de l'alumne.

Els criteris pedagògics de l'escola són, com ja s'ha dit, adequats al nou Sistema Educatiu, amb una accióeducativa individual i personalitzada per a cada alumne, un sistema de treball actiu i pràctic, i amb la finalitatd'adquirir uns aprenentatges que els ajudin a integrar−se a la societat que ens envolta.

Per dur a terme aquestes tasques pedagògiques i assistencials dels alumnes; l'equip docent està format permestres, terapeutes, psicòlegs i logopedes, fisioterapeutes i monitors auxiliars. Per tant, l'escola també ofereix

11

serveis a tots aquells alumnes que ho necessitin de fisioteràpia, assessorament psico−pedagògic i logopèdia.

El treball de l'escola es complementa amb activitats periòdiques com sortides, excursions, colònies,celebracions de festes tradicionals, esports (especialment natació i atletisme), etc., que pretenen ajudar aexperimentar i viure els temes tractats a l'aula.

Durant el curs 98−99, han estat atesos 45 alumnes entre 4 i 18 anys, agrupats pels quatre nivells d'atenció quepresenta l'escola:

Nivell 1: Plurideficients greus (atenció especialitzada)• Nivell 2: Educació infantil (capacitats entre 3 i 5 anys)• Nivell 3: Educació primària (capacitats cicle inicial/mitjà)• Nivell 4: Educació secundària (capacitats entre educació infantil i cicle superior)•

Dades estadístiques facilitades per l'escola:

Sexe: Homes 47%•

Dones 53%

Edat: − 6 anys: 1 atès (2%)•

6 − 10 anys: 6 atesos (13%)

10 − 14 anys: 14 atesos (32%)

15 − 18 anys: 24 atesos (53%)

− Nivells de retard: Lleu 17%

Moderat 45%

Greu 23%

Profund 15%

CENTRE OCUPACIONAL

El Centre Ocupacional té la missió de prestar atenció als disminuïts psíquics severs i mitjos adults que viuen ala comarca del Bages. Actualment treballa amb més de 100 atesos.

L'atenció que es dispensa en el Centre Ocupacional d'Ampans està destinada a aquelles persones que per laseva afectació psíquica o física, no poden arribar a un determinat nivell de capacitat productiva, i per tant nopoden cenyir−se a una relació laboral. Així, el centre, proporciona una assistència integrada i de qualitat ambl'objectiu d'implantar conductes adaptades als entorns laborals i socials.

Cada usuari té un programa individual de rehabilitació elaborat per l'equip tècnic del centre, que recull endues grans àrees els aspectes més importants a treballar: l'ajust personal i social (autonomia personal,autonomia social, llenguatge i comunicació) i l'ocupació terapèutica (activitats dirigides al desenvolupament imanteniment dels hàbits de treball).

En el camp de l'ajust personal es treballa la millora dels disminuïts amb l'entorn; les activitats van

12

encaminades a aconseguir:

* Una autonomia personal, treballant hàbits com higiene, menjar, vestir−se, etc.

* Fonamentar la comunicació de cada persona.

* Desenvolupar una activitat física, alhora que l'esport facilita l'adquisició d'altres habilitats com coordinaciómotriu general, ajust postural i manteniment de la forma física.

* Una autonomia social, treballant maneres d'actuar i relacionar−se amb els altres (educació viària, transports,telèfon, coneixement del barri, relació interpersonal,...).

En el camp de l'ocupació terapèutica es realitzen activitats encaminades al desenvolupament i mantenimentdels hàbits de treball (constància, atenció, responsabilitat, etc.). Els treballs que realitza cada persona depenende les seves capacitats, recollides al programa individual, i es basen en activitats manipulatives.

Dades estadístiques:

Sexe: Homes 59%•

Dones 41%

Edat: 18 − 26 anys: 36%•

27 − 50 anys: 53%

51 − 70 anys: 10%

+ de 70 anys: 1%

Causes Retard Mental: Perinatals 53%•

Postnatals 24%

Síndrome de Down 18%

Altres síndromes 2%

Desconegudes 3%

Trastorns associats: Trastorns motrius 17%•

Trastorns llenguatge 31%

Trastorns visuals 8%

Trastorns psicòtics 4%

Dèficits auditius 11%

Epilèpsia 17%

13

CENTRE ESPECIAL DE TREBALL

El Centre Especial de treball té com a finalitat la integració laboral i social del disminuït psíquic mitjançant untreball productiu, digne i remunerat. També es facilita el suport necessari per tal d'intentar millorar la sevaqualitat de vida.

El CET integra dins el seu personal a disminuïts psíquics lleus que poden desenvolupar−se perfectament en unambient laboral normal, però amb una atenció a les seves possibilitats i característiques individuals.

L'objectiu d'aquesta integració és aconseguir una realització personal, laboral i econòmica.

La integració s'efectua en un ambient laboral productiu, on hi treballa personal tècnic qualificat en l'activitatque s'hi desenvolupa, que els organitza el treball i en garanteix l'acompliment de terminis compresos i elcontrol de qualitat. En coordinació amb el personal tècnic, hi ha un àrea de recursos humans formada per unassistent social i un psicòleg, que fan el seguiment d'aquests treballadors.

Actualment, al CET hi treballen 120 persones amb una disminució psíquica distribuïts en les àrees següents:

− Taller Bages:

Impremta

Manipulats i subcontractacions

Manteniment

Quiosc

Neteges

− Floriplant:

Centre de Jardineria

Equips de jardineria

Dades estadístiques:

Sexe: Homes 62%•

Dones 38%

Edat: − de 25 anys: 36%•

26 − 50 anys: 63%

51 − 65 anys: 0,8%

Serveis on estan ubicats: Administració 1,6%•

Impremta 2,4%

14

Jardineria 16%

Manipulats 63%

Manteniment 2,4%

Neteja 13%

Quiosc 1,6%

LA RESIDÈNCIA I CENTRE DE DIA JULIO PAYÁS

La residència per a grans disminuïts psíquics Julio Payás és un equipament destinat a acollir personesdisminuïdes psíquiques que, degut al seu alt grau d'afectació, necessiten una assistència bàsica i continuada ique, per raons familiars i socials, o de localització geogràfica, no poden viure a casa seva.

La residència és titularitat del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya però estàgestionada per Ampans.

Disposa de 53 places d'internat i compta amb 17 places de centre de dia per a aquelles persones que podenanar a dormir a casa seva. La residència està composada per a 4 mòduls per tal de fonamentar la familiaritat ila qualitat assistencial. Els atesos tenen un programa individual que recull les seves necessitats i objectius.

Les activitats estan estructurades respectant el ritme diari, setmanal i anyal, per facilitar uns patrons de vidaquotidiana i un ritme de funcionament el més semblant possible als de la societat en general.

Els serveis que s'hi troben són els d'assistència mèdica, infermeria, neurologia, psiquiatria, psico−pedagogia,fisioteràpia, rehabilitació i assessorament i suport familiar. Els serveis d'atenció de la residència s'estructura entres grans departaments:

1−. El departament mèdic−sanitari: controlat mitjançant el treball coordinat de metges, infermeres ifisioterapeutes.

2−. El departament psico−pedagògic: psicòlegs, pedagogs i personal d'atenció directa treballen en l'elaboracióde programes psicoeducatius individuals que contemplen les àrees de desenvolupament de l'autonomiapersonal, estimulació sensorial, llenguatge i comunicació, socialització...

3−. El departament de treball social: on la tasca de l'assistent social té com a finalitat promoure les condicionsfamiliars i recursos comunitaris que permetin el màxim desenvolupament i benestar del disminuït.

Dades estadístiques:

Sexe: Homes 50%•

Dones 50%

Edat: 11 − 20 anys: 19%•

21 − 40 anys: 64%

41 − 50 anys: 13%

15

51 − 60 anys: 4%

Causes Retard Mental: Prenatals 33%•

Perinatals 32%

Postnatals 15%

Desconegudes 13%

LES LLARS−RESIDÈNCIA

El servei de llars−residència és una alternativa de vivenda normalitzada i integradora que té com a missióproporcionar una llar substituta de forma temporal o definitiva a persones amb disminució psíquica majors de18 anys. Adreça totes les seves activitats: estructurals, educatives i assistencials a adaptar−les a les necessitatsde les persones per tal de que aquestes puguin gaudir d'un mínim d'autonomia personal i social.

Aquest servei consta de pisos o habitatges dins del nucli urbà on hi conviuen grups reduïts (com a màxim dedeu persones), orientats per un monitor. Amb aquest servei s'aconsegueix crear per al disminuït un espai devivenda propi, on viu una intensa convivència amb el grup, el qual col·labora en les tasques domèstiques, i enun entorn social com qualsevol altra persona.

Atén unes 53 persones supervisades per 14 monitors en set pisos ubicats a Manresa i dues cases unifamiliars aSant Joan de Vilatorrada.

Dades estadístiques:

Sexe: Homes 69%•

Dones 31%

Edat: fins a 25 anys: 19%•

25 a 50 anys: 58%

+ de 50 anys: 23%

Causes d'ingrés: 8 per manca de família•

18 per manca de suport familiar adequat

10 per vellesa o malaltia dels pares o responsables

10 per manca de disponibilitat d'acolliment familiar

7 per trastorns de comportament

L'ESPLAI SANT RAFAEL

L'Esplai St. Rafael és el centre d'Ampans dedicat a l'educació en l'esport i el lleure dels disminuïts psíquics.Els seus objectius són:

16

Organitzar i fomentar la participació activa dels disminuïts psíquics en activitats recreatives, socials iculturals.

•

Fonamentar la pràctica de l'esport de forma regular i participar en els campionats que s'organitzin.• Aprofitar les activitats de lleure i l'esport com una plataforma per a millorar l'autonomia personal isocial dels disminuïts i per facilitar−ne la integració a la societat.

•

Crear un caliu de grup, potenciant les relacions d'amistat, on tothom es senti valorat i respectat.•

L'Esplai està destinat a tots els usuaris dels centres d'Ampans. Les activitats s'organitzen en quatre grupsconstituïts segons l'edat i el nivell d'afectació.

Les activitats que s'hi desenvolupen són molt similars a qualsevol centre d'esplai: teatre, escola d'adults, cuina,revista, plàstica, música, esports (futbol−sala, natació), sortides, vacances d'estiu, campionats esportius... icada individu pot triar de fer allò que més li agradi.

L'Esplai també coordina la participació dels esportistes en campionats olímpics especials.

Els monitors són voluntaris i prèviament han de seguir un curs de formació específica per a treballar en elcamp de la disminució psíquica. Tots ells estan coordinats per un responsable, que al seu torn, manté reunionsperiòdiques amb el personal tècnic de cada centre per tal d'integrar l'àmbit del lleure en el programa individual(ACI) de cada usuari i per elaborar projectes de lleure específics per a persones o grups concrets que horequereixin.

L'Esplai Sant Rafael compta amb una trentena de voluntaris que fan possible el funcionament de dissetactivitats organitzades en quatre grups segons el nivell dels participants i que s'ofereixen a un total de 300disminuïts psíquics.

TRIPTIC DE LA RESIDÈNCIA I CENTRE DE DIA JULIO PAYÁS

TRIPTIC DE L'ESPLAI SANT RAFAEL

SERVEIS QUE OFEREIX AMPANS ESQUEMÀTICAMENT.

Centre Especial de Treball:

Taller Bages: Impremta

Manipulats

Manteniment

Quiosc

Neteges

Floriplant: Centre de jardineria (botiga)

Equips de jardineria

Centres Assistencials:

Escola d'Educació Especial: Logopèdia

17

Fisioteràpia

Ensenyament

Esport

Mitja pensió

Centre Ocupacional: Teràpia ocupacional

Ajustament personal i social

Esport

Socialització

Mitja pensió

Residència Julio Payás: Allotjament

Serveis mèdics

Lleure

Esport

Fisioteràpia

Llars−Residència: Allotjament

Atenció mèdica

Lleure

Esplai Sant Rafael: Activitats de lleure

Esport

Vacances

Colònies

Serveis Comuns: Administració / Manteniment

EL CONCEPTE DE RETARD MENTAL

LA HISTÒRIA

El retard mental és una de les discapacitats més freqüents en la nostra societat. Al llarg de la història lescondicions de vida de les persones amb retard mental han anat evolucionant. Fins pràcticament al darrer seglehan estat considerats com a éssers infrahumans als quals no es reconeixia la mateixa entitat humana que a laresta de persones (sovint eren comparats amb bèsties, tenien menys drets, podien ser considerats com un

18

càstig diví...).

Trobem quatre etapes que poden caracteritzar l'evolució del concepte retard mental:

1−. Etapa inicial: l'origen dels serveis

− Reconeixement de les persones amb retard mental com un grup singular que requereix una atenciódiferenciada.

− Confiança en la possibilitat de les persones en retard mental i en les conseqüències positives de l'educació.

− El fet que emergeix un interès clarament formatiu, que inclou objectius educatius i rehabilitadors.

− La concepció de l'atenció s'ha de proporcionar en l'entorn de la vida dels afectats.

− Aquest interès, però, a poc a poc (a partir de 1880) deixa pas a una obsessió creixent per a protegir aquestespersones dels perills de la societat; començant a proliferar albergs i asils.

Al final del segle XIX les posicions progressions inicials tomben cap a la caritat i la pietat, i així s'inicial'època següent.

2−. Etapa benèfico− assistencial

− Les persones amb retard mental són subjecte d'assistència.

− Els subjectes són reclosos fora dels entorns naturals (albergs, asils...).

− Es concentren els serveis.

− Les mesures que es prenen són irreversibles (esterilització i segregació).

3−. Etapa rehabilitadora terapèutica

− Prevalença del model clínic:

Diagnòstic centrat en el dèficit.

Categorització del subjecte basant−se en el dèficit.

Les causes són a l'interior del subjecte.

− Preocupació per a la rehabilitació: el metge prescriu el que pot fer el subjecte.

− L'educació és, encara, un auxiliar de la teràpia.

− Els serveis s'estructuren d'acord amb el model següent:

Doble xarxa de centres (centres ordinaris / centres específics)

La classificació necessita d'especialitats

4−. Etapa educativa

19

− Es reconeix el dret de totes les persones amb retard mental a l'educació.

− Educació basada en la institució escolar i, sempre que sigui possible, a l'escola ordinària.

− Es retorna la responsabilitat fonamental al mestre.

− Prevalença del model educatiu centrat en els ajuts que un alumne necessita per progressar.

La classificació del retard mental també ha evolucionat lentament al llarg de la història.

El retard mental es manifesta abans dels 18 anys.

El retard mental es refereix a limitacions substancials en el funcionament actual: es defineix com unadificultat essencial en l'aprenentatge i l'execució de determinades habilitats de la vida diària. Aquestes àreesestan afectades específicament en el retard mental, mentre que d'altres capacitats personals (per exemple, saluti temperament) poden no estar−ho.

Es caracteritza per un funcionament intel·lectual significativament per sota de la mitjana. Es defineix com unQI d'aproximadament 70−75 o inferior (obtingut mitjançant un test d'intel·ligència). Les limitacionsintel·lectuals afecten a la capacitat de la persona per afrontar els desafiaments de la vida diària dins de lacomunitat.

Es presenta juntament amb limitacions en 2 o més de les àrees d'habilitats adaptatives (un funcionamentintel·lectual limitat per sí mateix no és suficient per un diagnòstic de retard mental).

La comunicació, la cura de sí mateix, la vida a la llar, les habilitats socials, l'autorregulació, la salut i laseguretat, l'ús dels serveis de la comunitat, les activitats acadèmiques funcionals, el temps lliure i el treball...Aquestes són àrees essencials per un funcionament adequat a la vida i, amb freqüència, les persones ambretard mental requereixen un suport especial en aquestes àrees determinades.

NIVELLS DE SUPORT

El funcionament d'una persona amb retard mental dependrà dels suports que se li ofereixin.

Bàsicament podem parlar de quatre nivells de suport:

1−. Suport intermitent: suport només quan sigui necessari. Es caracteritza per la seva naturalesa episòdica. Lespersones que requereixen aquest tipus de suport són persones que només necessiten ajut en certes ocasions dela vida.

Exemple: al buscar feina, al buscar una casa,...

2−. Suport limitat: suports intensius que es donen en algunes dimensions, amb una base regular i per unperíode curt de temps.

Exemple: suport durant el període de transició de la l'escola a la vida adulta.

3−. Suport extens: es caracteritzen per la seva implicació continuada i regular, com a mínim en alguns entornsi sense límits de temps.

Exemple: suport en la llar o en el treball.

20

4−. Suport complert/generalitzat: es caracteritza per la seva constància i elevada intensitat. Aquests suports esproporcionen en diferents entorns i són potencialment per a tota la vida.

Exemple: suport en la higiene personal, en els àpats,...

ELS PROFESSIONALS D'AMPANS

Com a institució dedicada plenament a l'atenció de les necessitats de les persones amb disminució psíquica,Ampans compta amb tot un seguit de professionals degudament preparats per tal de desenvolupar, el méssatisfactòriament possible, les tasques encomanades.

Entre els diferents professionals que podem trobar en aquesta gran entitat, hem vol parar atenció al paperindispensable que hi juguen el mestre, el psicòleg i el psicopedagog. Tractant−se com es tracta d'una entitatque avarca camps tant diversos com el de l'educació, el de la pedagogia, el de l'ocupació...; hem pensat queseria molt interessant poder conèixer quines són les funcions que realment duen a terme aquests ets tresespecialistes.

Dins de cadascun dels centres que inclou Ampans, veurem que tant mestres, com psicòlegs i psicopedagogs,han de desenvolupar tasques a vegades no tan diferents i altres vegades totalment identificatives de cadaespecialitat. De la mateixa manera, també podrem veure que, depenen del centre en el qual ens trobem, unmateix professional podrà dur a terme funcions ben diverses.

Uns i altres, cadascun dins d'un centre concret però formant part d'una entitat única, hauran de treballar demanera coordinada i en col·laboració constant, per tal de garantir realment una resposta adequada a lesnecessitats de la població a la qual es dirigeix Ampans.

MESTRE D'EDUCACIÓ ESPECIAL

Aquest recurs humà només el trobem a l'Escola Jeroni de Moragas. Les principals funcions del mestred'educació especial dins d'Ampans són:

El claustre de professors és el responsable de:

− Programar les activitats docents del centre.

− Escollir representants del consell escolar.

− Fitxar i coordinar criteris sobre la pràctica de l'avaluació.

− Coordinar les funcions d'orientació i tutoria.

− Promoure iniciatives en l'àmbit de la investigació pedagògica.

− Qualsevol altre funció que sigui encomanada pels respectius reglaments orgànics.

Cada professor elaborarà en equip o de forma individual les Adequacions Curriculars Individualitzades (ACI)i les unitats didàctiques de l'aula.

Cada professor tindrà degudament complimentats, ordenats i rotulats els expedients pedagògics de cadaalumne (dades personals dels alumnes, registre d'assistència, actes d'avaluació, reunions professionals,informes final de curs, entrevistes pares...).

21

PSICÒLEG

El paper del psicòleg esdevé fonamental en més d'un dels centres d'Ampans: l'escola, el centre especial detreball i la residència−centre de dia.

L'escola:

Dins de l'escola el psicòleg haurà de:

Portar a terme un diagnòstic d'avaluació inicial dels alumnes de l'escola, posant un especial èmfasi en lesseves aptituds més ben preservades i en les seves necessitats psicològiques i emocionals; per poder tenir−hoen compte a l'hora de fer i/o revisar la seva ACI.

Intentar proporcionar a les famílies dels alumnes un entorn on puguin manifestar lliurement les sevesinquietuds, a l'hora que se'ls proporcionaran pautes adequades d'interacció amb els seus fills, en cas que escregui necessari.

Intervenir directament a l'aula en aquells casos en els quals s'evidenciï l'existència de problemàtica deconducta, elaborant les ajudes i recursos que puguin ser més útils en cada cas.

Elaborar, revisar i avaluar els programes individuals necessaris per la bona atenció psico−pedagògica i vetllarper al seu compliment.

Col·laborar, des del seu àmbit, en l'elaboració i revisió del PCC (Projecte Circular del Centre).

Tenir degudament complimentats, ordenats i rotulats els expedients psicològics de cada alumne: dades delsalumnes, actes d'avaluació, medicació, entrevistes a pares i professionals...

Portar a terme entrevistes amb els pares per tal d'informar−los sobre la programació i l'evolució del seu fillseguint el calendari que es marca en el Pla Anual.

Centre Especial de Treball:

Els centres especials de treball funcionen pràcticament de la mateixa manera que qualsevol altra empresa detreballadors.

Coma tota empresa, en el centre especial de treball d'Ampans hi podem trobar els càrrecs de cada secció, unoficinista, els treballadors dividits en diferents naus, etc. El que fa diferent, però, aquests centres especials detreball és que els treballadors de l'empresa són persones amb disminució psíquica.

Per aquesta raó, aquestes empreses contemplen el SSIL, és a dir, el Servei Social de Suport de la IntegracióLaboral. Aquest Servei Social està format per una assistent social, els monitors de cada secció i un psicòleg.

El psicòleg del SSIL s'encarrega de l'elaboració i posta en marxa de l'anomenat Programa Individuald'Integració (PII). Aquest programa inclou dues àrees ben diferenciades, en cadascuna de les quals, lesfuncions del psicòleg són diferents:

Àrea laboral:

Proporcionar i orientar els treballadors sobre possibles plans i cursos de formació.

Planificar programes que facilitin l'adquisició d'habilitats generals pel treball: hàbits, aptituds i actituds. En

22

aquests programes es treballaran aspectes com l'absentisme, les relacions, els ingressos, les normes de treballque cal complir, etc.

Àrea social:

Vetllar per la salut dels treballadors: control i subministrament de la medicació dels treballadors, control imanteniment de les farmacioles, atenció psicològica, control de les vacunes i de les activitats de lleure dins ifora del centre: esplai, activitats comunitàries, l'hora lliure...

Facilitar i col·laborar en els tràmits d'incapacitació / tutela dels treballadors.

Atendre i facilitar resposta a les necessitats dels treballadors relacionades amb l'habitatge. Treballarconjuntament i en col·laboració en les llars−residència d'Ampans.

Mantenir una relació i atenció directa amb els usuaris i els seus familiars.

Per una altra banda, a part de les funcions que hem vist relacionades amb l'àrea laboral i l'àrea social, lapsicòloga del centre especial de treball també duu a terme un importat treball relacionat amb l'organitzaciómés interna del centre:

Tramitar tot el que fa referència a l'Administració de la Generalitat.

Redactar els informes mensuals i anuals de gestió del centre.

Portar al dia l'historial i base de dades del centre.

Tramitar contractes i convenis sobre els sous.

Elaborar els calendaris laborals.

PSICOPEDAGOG

El psicopedagog el trobem en dos dels centres d'Ampans que són la residència − centre de dia i el CentreOcupacional.

La Residència:

En aquest centre, les principals funcions que durà a terme el piscopedagog, són les següents:

Planificar totes les activitats educatives, quotidianes i de vida (hàbits d'autonomia, psicomotricitat, vivències,socialització, oci...) de totes les persones ateses.

Elaborar els dissenys curriculars de centre adaptant−los a la població atesa.

Avaluar les necessitats i capacitats de cada persona atesa.

Realitzar el programa individual, seguiment i avaluació.

Supervisar les tasques del personal d'atenció directe.

Formar i informar al nou personal i coordinar personal de pràctiques.

23

Atendre a les famílies.

Dur a terme el diagnòstic i l'avaluació de les capacitats i les necessitats psicològiques i emocionals de lespersones ateses al centre.

Realitzar un diagnòstic psicopedagògic de cada usuari i tenir un pla documental sobre les einesmetodològiques a aplicar.

El Centre Ocupacional:

Dins del centre ocupacional, el psicopedagog s'encarregarà principalment de:

Participar en l'elaboració dels Programes Individuals de Rehabilitació conjuntament amb els monitors idirecció.

Fer el seguiment de l'execució dels programes individuals amb cada monitor.

Programar el calendari de les activitats esportives de tot l'any.

Programar el calendari de les sortides i colònies de tot l'any.

Programar les activitats d'autonomia social de tot l'any.

Recollir i obtenir resultats de les conductes i dels problemes que es donen en el centre (segons la definició deconducta problema).

Passar les proves psicomètriques i adaptatives que siguin necessàries en el moment de l'ingrés al centreocupacional.

Passar i actualitzar els resultats de les proves adaptatives (ICAB, Barem de Monitor Auxiliar...).

Vetllar per les noves necessitats dels usuaris.

Mantenir actualitzats els expedients individuals.

Establir els perfils idonis i adequats de participació en les activitats d'ajustament personal.

Establir els perfils adequats de participació en les activitats laborals.

EL CLIMA FAMILIAR

Avui resulta evident que els valors familiars estant perdent força a grans passos, tenint prioritat i sentsubstituïts pels valors econòmics. No obstant, els nens (i, en especial, els nens deficients mentals) no handeixat de requerir la cura i el recolzament dels seus pares i familiars. Tot i que els programes de intervenciótemprança i de ajuda al nen amb handicaps són cada dia més nombrosos i eficaços, també és cert que els parestendeixen en excés, en l'actualitat, a delegar la irrenunciable funció que com educadors tenen, en mans delsespecialistes. Per consegüent, forma part de la nostra missió com especialistes el fet de conscienciar i informarals pares sobre el deure que tenen d'assumir plenament les seves responsabilitats com a tals. Els especialistespoden orientar−los i ajudar−los en la seva tasca educativa però mai suplir−los. Els seus fills els necessitenfísica i afectivament.

Un cop que aquesta responsabilitat s'ha assumit, es possible començar la tasca d'orientar−los, ensenyant a

24

potenciar al màxim les capacitats que tenen els seus fills. La veritable educació té lloc a la casa, per això ésprimordial el context familiar quan es tracta d'ajudar a un nen deficient.

Tot nen necessita una família estable que li doni seguretat i afecte. En aquesta estabilitat familiar entren en jocmolts factors alguns dels quals poden debilitar−la. Podem anomenar com alguns casos: l'estrés, la falta derecursos econòmics, el baix nivell socio−cultural, les ruptures, els divorcis, etc. A continuació, en el següentpunt, explicarem alguns d'aquests casos concrets.

ESTRÉS FAMILIAR I ALTRES PROBLEMES

El naixement d'un deficient mental origina un canvi en el funcionament de la família. El clima familiar ja noés el mateix de sempre i comença a sorgir tensió i estrés. Aquest últim interfereix en les interaccions dels fillsamb els seus pares i disminueix la capacitat d'aquests per induir una seguretat.

És cert que el nen deficient mental o amb Síndrome de Down pot resultar estressant per sí mateix, ja queintrodueix un profund canvi en la percepció que els pares tenien de la competència que esperaven d'ell.Precisament per això, els programes de intervenció haurien de centrar−se més en el recolzament social, quefomenta la independència dels pares i redueix l'estrés que suposa la cura d'un nen especial. L'estrés potreduir−se incrementant la competència del nen i modificant la percepció parental, dos dels factors que méscontribueixen a l'estrés experimentat pels pares. Es consideren funcions necessàries de la intervenció:

Augmentar el desig dels pares per tenir cura del seu fill.• Ser capaços d'apressar quines són les seves necessitats personals.• Desenvolupar una relació de companyerisme en el treball de ser pares.• Fer més fortes a les famílies perquè no es sentin incapaces, donat que aquest sentiment deincompetència es reflexarà després en la seva actuació i, com conseqüència d'això, el nen aprendràtambé a fracassar.

•

Hi ha moltes estadístiques que asseguren que el naixement d'un nen deficient és la causa de una suma dediscussions matrimonials i que moltes vegades porta a la ruptura tot perjudicant el desenvolupament del nen.D'altra banda hi ha moltes famílies que asseguren que la incorporació d'un nen amb deficiència els ha unitmés, ja que els pares atenen l'ajuda que necessita el nen i a més es mostren un reforç emocional respecte a laparella. Aquest bon clima parental ajuda a que el nen a mida que es va convertint en adult sigui mésindependent tant físicament com emocionalment.

En definitiva l'estrés familiar no està present en tots els casos, sinó que depèn de quines siguin lescaracterístiques del nen i dels seus pares.

ELS GERMANS DEL NEN DEFICIENT

Respecte als germans, el fet de tenir un germà amb Síndrome de Down no genera, cap efecte rellevant opermanent, sinó més bé un efecte beneficiós. Els germans dels nens amb Síndrome de Down solen ser molttolerants, amb un notable grau de comprensió i una gran maduresa amb el tracte amb els demés.

Tot i així hi ha algunes excepcions, però aquestes generalment són degudes a l'actitud dels pares davant delproblema, ja que si veuen que els pares tenen un cert ressentiment sobre el seu fill i ressalten les sevesdificultats ells tendiran a seguir el seu exemple. Aquests casos, però, són molt concrets i no es solen donar.

Una altre qüestió que pot presentar−se com a problemàtica pels germans és la que fa referència al graud'interferència del nen especial en les activitats familiars, si es veuen obligats a cuidar−lo constantment i aestar sempre sobre d'ell, segurament mostraran un cert ressentiment.

25

El grau de interferència, que a vegades fa que els germans es queixin de no rebre la suficient atenció, depèndels següents factors:

Del grau de independència que tingui el nen amb síndrome de Down (habilitats socials i d'autoajuda)• De la presència o no de trastorns del comportament. Aquests trastorns no només distorsionen la rutinade la llar, sinó que causen conflictes socials, també als familiars.

•

Dels recursos que disposi i ofereixi la comunitat per ajudar a les famílies.•

La tendència actual dels experts és considerar el nen no només amb la seva relació amb la mare sinó el seuestat en l'àmbit familiar. L'autor Corter ha demostrat que existeixen més diferències a l'hora del tracte de lamare amb un fill deficient i un normal, que entre germans, ja que aquests tracten al nen deficient com ungermà petit i no com un nen amb problemes mentals.

Les edats del nen estan associades, de diversos modes, amb la interacció familiar. Quan més jove és el nenretardat, més negativa és amb ell la seva mare, per tant aquest no manifesta gaires conductes positives. Encontraposició, quan més jove és el nen no retardat, més positiva i directiva es comporta la mare.

En aquests últims anys s'està considerant la necessitat d'observar la qualitat de les relacions pare−fill i nod'una manera aïllada, sinó en el context ambiental i familiar. En conseqüència amb ella, la intervenció hauràde ser multidisciplinar, de forma que s'atengui també a diferents nivells. El model centrat en l'àmbitpsicosocial té diferents nivells:

Les conductes del nen.• Les interaccions entre el nen i la mare.• L'organització i el funcionament familiar.• Els recursos de la comunitat,•

Aquest model s'utilitza en l'actualitat i els resultats obtinguts preliminars són favorables i proporcionen unexemple de la potencial utilitat de les intervencions per facilitar la comunicació entre pare i fill.

EXPOSICIÓ ORAL

En la nostra exposició oral del treball del retard mental utilitzarem bàsicament les fonts d'informació a partirde les quals hem elaborat el treball.

Primerament introduirem el tema del retard mental molt genèricament perquè la resta dels nostres companyspuguin fer−se una idea bàsica del problema que aquesta qüestió representa.

A partir d'aquí, desenvoluparem en una forma esquematitzada tota la informació recollida en el treball quehem efectuat.

Val a dir que nosaltres ens hem centrat la nostra observació i la nostra recerca en el complex de Santa Mariade Combella, situat en la ciutat de Manresa en la comarca del Bages.

Pel que fa a la part teòrica d'aquest centre farem un breu resum del què és i del què representa com aassociació; destacarem el seu objectiu principal (proporcionar una atenció especial als disminuïts psíquics,independentment de l'edat, el tipus i el grau de deficiència); parlarem de les seves funcions i finalitats (intentarque els atesos puguin viure amb unes millors condicions de vida i obtenir un reconeixement social el qual notenen actualment); dels professionals que hi treballen (psicòlegs, psicopedagogs, mestres d'educació especial);dels serveis que s'ofereixen (escola, residència, esplai, taller, centre ocupacional, etc.) ... A més hem adjuntatels criteris bàsics que s'estableixen pel que fa a l'educació del deficient mental, el clima familiar que l'envolta ihem fet una síntesi del Síndrome de Down.

26

D'altra banda, com a part pràctica hem visitat el centre (concretament l'escola i la residència i centre de dia),on hem tingut l'oportunitat d'estudiar casos concrets i vàrem assistir a una xerrada que portà a terme unamestre d'educació especial del mateix centre, on se'ns van entregar dossiers informatius del retard mental i,més concretament, del Síndrome de Down.

Finalment, hem introduït en el treball alguns annexes que ens han semblat prou interessants (exàmens per anens retardats, una revista d'una residència de deficients mentals,...).

ASSEMBLEA GENERAL

DIRECTOR GENERAL

CENTRE ESPECIAL DE TREBALL

CENTRES ASSISTENCIALS

SERVEIS COMUNS

27