43

NOTES, 26GORDI, J . (2011). Els valors cristians dels arbres. Pàg. 43-58.

* Professor titular de Geografia de la Universitat de Girona. josep.gordi@udg.edu

Els valors cristians dels arbres1

Josep Gordi i Serrat*

1 Voldria agrair la lectura i els suggeriments que Maria-Mercè Bruguera, mossèn Joan Galtés i el natura-lista Josep Maria Mallarach han fet al meu treball.

2 Per exemple, el novembre de 2006 es va celebrar al monestir de Santa Maria de Montserrat un taller dela Iniciativa Delos, del Grup d’especialistes en valors culturals i espirituals de les àrees protegidesd’UICN titulat Natura i espiritualitat.

1. Introducció

Els arbres són les espècies que viuenmés anys, que arriben a una major alça-da i que poden acumular la major bio-massa. Per tant, han estat un referentcultural i natural per a moltes civilitza-cions. Per als cristians, com per altresreligions, l’arbre és símbol de la vidavolguda per Déu i participa dels tresmons: el subterrani per mitjà de les ar-rels, el terrenal a partir del tronc i el ce-lestial per la seva capçada que s’enfilacap al cel i el connecta amb la divinitat.

D’altra part, les espècies arbòriessón molt presents en la nostra socie-tat, ja que esdevenen un element sig-nificatiu de molts paisatges naturals itambé d’alguns paisatges urbans, és adir, que fàcilment, al llarg de les nos-tres caminades o passejades per carrerso camins, els arbres ens acompanyen opoden ser una ombra amiga on refugi-ar-se davant de la calor estival o d’unatempesta sobtada.

Al llarg del camí que des de Ron-cesvalles va fins a Santiago de Com-postela, vam tenir la sort de gaudir del’ombra de diferents boscos i arbres.Recordo espacialment el roure del pe-legrí sota el qual hi ha alguns bancson asseure’s i observar l’esplèndidacapçada d’un roure centenari. Tambéem va sorprendre que al peu del troncalguns pelegrins hi havien deixat creusfetes amb branques, flors i fulles deplantes ruderals.

Tothom reconeix que els boscostenen una triple funció: productiva,ambiental i cultural. Ara bé, els valorsintangibles dels boscos i dels arbressón una de les funcions que atresoren,actualment, de més alt valor, ja queens permeten un acostament culturalo espiritual a l’arbre i/ o al bosc.

De la mateixa manera que s’estu-dien els espais naturals sagrats2 , tam-bé existeixen arbres amb importantsvalors espirituals. Per tant, tant elspaisatges com els arbres poden servalorats, entre d’altres raons, els va-lors intangibles que tenen i que per-meten un altre tipus d’aproximaciócap a aquests éssers vius. Ara bé, peracostar-se als arbres i gaudir-los, calun canvi en la nostra conducta i acti-tud. Jesús Garcia Varela ( GARCIA,2006) ens proposa acostar-nos als ar-bres i endinsar-nos en els boscos ensilenci, ja que els arbres i els boscossón la porta del camí cap a recuperarels valors essencials de la persona.

Tam bé ens suggereix endinsar-nos-hi, si és possible, en solitud, fetque ens permetrà poder gaudir mésintensament dels valors ecològics iespirituals de l’arbre i el bosc. Endar rer term e, cal ap ropar-nos-h iamb respecte, ja que aquesta actitudens perm etrà situar-nos cor recta-ment dins l’escenari natural del qualformem part.

Aquest article pretén analitzar elsprincipals valors espirituals i simbò-

44

NOTES, 26

lics que presenten els arbres de la ribamediterrània europea en relació ambla religió cristiana. Des del nostre puntde vista, reconèixer i divulgar els va-lors intangibles dels arbres pot con-vertir-se en un altre tipus de relacióentre la natura i les persones i, per tant,un element que pot permetre ajudar asensibilitzar la població dels valors glo-bals que atresoren els espais naturalsi, en conseqüència, facilitar-ne la con-servació i la bona gestió.

Com a exemples clars de què a ni-vell internacional aquests valors vanprenent cada cop més importància,voldríem assenyalar, en primer lloc,l’existència de la Convenció per a laSalvaguarda del Patrimoni Cultural Im-material promoguda per la UNESCOl’any 2003 (‹www.unesco.org/ culture›)i que va ser ratificada per l’estat espa-nyol l’any 2009. En segon lloc, voldrí-em esm en tar l’associació Si len e(‹www.silene.es›) dedicada a l’estudi,la divulgació i la promoció del patri-moni espiritual i cultural intangible,especialment respecte a la conserva-ció de la natura. D’altra part, també hiha al mercat un gran nombre de llibresque tenen com a objectiu divulgar elsvalors simbòlics i culturals que presen-ten els arbres (NADKARNI, 2008) ,(HAGENEDER, 2006) i (ABELLA, 1996).

Com que l’àmbit del nostre estudiés la riba europea de la mediterrània,el cristianisme és la manifestació es-piritual més profundament arrelada ique, a la vegada, amara el medi cultu-ral on ens trobem inserits. Ara bé, nohem d’oblidar que els arbres són tam-bé presents en la mitologia i la poesiagrecollatina (VILLALONGA, 1986). Perexemple, l’olivera, que com veuremmés endavant és un arbre sagrat a totala mediterrània, va ser el do que Ateneava fer als atenesos i, amb el temps, vaesdevenir un símbol de vida, de llum id’eternitat tant per la utilitat de l’oli

com per la longevitat de l’arbre i tam-bé tant a la cultura cristiana com a laislàmica, que presenta molts lligamshistòrics amb el món cristià i que hatingut im portants pensadors, comRamon Llull, que han treballat per cer-car ponts de diàleg entre les dues reli-gions i cultures.

Ara bé, en aquest article ens cen-trarem en les relacions entre arbres icristianisme i, en conseqüència, és enels textos cristians on ens capbussa-rem per trobar referències simbòli-ques dels arbres mediterranis.

2. Els arbres a la Bíblia

Aquest apartat el dividirem en dosàmbits. El primer és el dels arbres al’Antic Testament, tot i que ens cen-trarem en els llibres del Gènesi, delDeuteronomi, dels Jutges i dels Salms.L’element comú és que es parla delsarbres genèricament, amb la voluntatd’establir les relaciones entre l’ésserhumà i els arbres, com és el cas delGènesi, o bé utilitzant els arbres coma persones i, per tant, com a narraci-ons alliçonadores. En segon lloc, par-larem dels arbres al Nou Testament iens centrarem en les paràboles queutilitzen els arbres, també amb unavoluntat exemplificadora sobre el com-portament de les persones.

En el Gènesi apareixen dos tipus derelats de la creació. El primer és el del’escola sacerdotal que narra la crea-ció en set dies. El segon és el de l’es-cola jahvista que explica la creació del’home a partir de la pols al paradís ojardí de l’Edèn. En el primer relat, l’ar-bre neix com a part de la vegetació i,bàsicam en t, com a p roducto r defruits3: “Que la terra produeixi la ve-

Josep Gordi i Serrat

3 Tots els textos transcrits provenen de la Bíblia,segons la versió dels textos originals i notes delmonjos de Montserrat (2009) , Publicacions del’Abadia de Montserrat.

45

NOTES, 26

getació: herba que doni llavors i arbresfruiters de tota mena, que facin fruit illavor a la terra” (Gn 1,11). Del Gène-si neix una visió antropocèntrica delmón i de la natura, ja que tots els ani-mals i plantes es posen a disposició del’ésser humà: “Us dono totes les her-bes que fan llavor per tota la terra, itots els arbres fruiters i que fan llavor:que us serveixin d’aliment” (Gn 1,29).Segons aquest primer relat, tota la cre-ació és bona i bella. Déu col·loca l’és-ser humà al cim de la creació amb ungran poder sobre aquesta ja que s’utilit-zen els termes: “domineu i sotmeteu”.

En el segon relat se situa la creacióde l’home dins del jardí de l’Edèn, onDéu: “va fer brotar de la terra fèrtiltota mena d’arbres agradables a la vistai bons per a menjar, com també l’ar-bre de la vida, al mig del jardí i l’arbredel coneixement del bé i del mal” (Gn2,9) . En aquest paràgraf apareixen,respecte del primer relat, diferènciesimportants: la primera és que parlad’arbres agradables a la vista, és a dir,en situar-se l’acció en el jardí, la fun-ció estètica també hi és present. Lasegona és que s’esmenten dos arbressimbòlics: l’arbre de la vida i l’arbredel coneixement4. En aquest segon re-lat l’ésser humà també se situa al cimde la creació i per damunt de plantes ianimals.

En el Deuteronomi apareix un mag-nífic paràgraf on es parla que una bonaterra és aquella que té arbres i plantesque donen fruit: “País de blat i d’ordi,de vinyes, figueres i magraners; terresd’oliveres, d’oli i de mel. País on men-jaràs el pa en abundància i res no etfaltarà” (Dt 8,7) .

En el llibre dels Jutges (Jt 9:1-16)s’explica la història d’Abimèlec. Dinsd’aquesta narració apareixen les es-

plèndides i simbòliques paraules queJoatam dirigeix a tots els habitantsde Siquem:

“Escolteu-me, habitants de Siquem,i Déu us escoltarà. Una vegada, els ar-bres es van posar en camí per anar aungir un rei que els governés. I van dira l’olivera: “Sigues el nostre rei!” Peròl’olivera els respongué: “Com puc re-nunciar al meu oli, que serveix perhonorar Déu i els homes, i anar a ba-lancejar-me sobre els arbres?”Llavorsels arbres van dir a la figuera” ( ...) “Llavors tots els arbres van dir a l’arç:“Vine tu, sigues el nostre rei!” Peròl’arç va respondre als arbres: Si és ambbona fe que em voleu ungir com a reivostre, veniu, empareu-vos sota lameva ombra; i si no, sortirà foc de l’arçi consumirà els cedres del Líban!”.

És molt interessant comprovar comel text utilitza els arbres com a perso-nes que són temptades pel poder i coml’arç, que és un arbre punxós, és l’únicque accedeix a governar sota un ad-vertiment previ: si no utilitzeu correc-tament el poder sereu castigats, talcom li va passar a Abimèlec, ja que perarribar al poder va matar tots els ger-mans menys al petit, Joatam, que s’ha-via amagat i que és qui dirigeix lesparaules abans esmentades al poble.

En els salms apareixen, bàsicament,dues utilitzacions de l’arbre. La prime-ra és prendre l’arbre com a exemplede creixement, tant pel que fa a la rec-titud del seu tronc com, sobretot, alsseus fruits. Per tant, és un exemple pera l’ésser humà, ja que està arrelat a laterra i desenvolupa un tronc recte delqual surten les branques i els fruits.Podem esmentar tres exemples d’aques-ta concepció de l’arbre. La primera ésdel salm 1 (Ps 1:3-4) que diu:

Serà com un arbre arrelat vora l’aigua,que fa fruit quan n’és el temps,

i el seu fullatge mai no es marceix;duu a bon terme tot allò que emprèn

4 Quan parlem del simbolisme dels arbres ens es-plaiarem sobre el significat d’aquests dos arbres

Els valors cristians dels arbres

46

NOTES, 26

El segon exemple és del salm 52 (Ps52: 10-11) i diu:

Però jo, com l’olivera en plena vida,dins la casa de Déu,confio en el seu amor

per sempre més.El tercer exemple prové del salm

128 (Ps 128: 3-6) i diu:La teva esposa fruitarà com una parra,

dins la intimitat de casa teva;veuràs els fills com plançons d’olivera

entorn de la taula.La segona concepció dels arbres

dins dels salms és com a exemple dequè malgrat la seva alçada i dimensi-ons, la força de Déu els pot abatre enqu alsevo l m om en t. Un m agn íficexemple ens apareix en el salm 29 (Ps29:4-5) que diu:

El tro de Jahvè estavella els cedres,Jahvè estavella els cedres del Líban.El tro de Jahvè arremolina l’alzinar

i escorça les boscúriesEls arbres en el Nou Testament són,

sobretot, utilitzats a les paràboles. Enconcret, apareixen a l’arbre jutjat pelsseus fruits (Mt 7:16-20) i a la de lafiguera que no feia fruit (Lc 13: 6-9) .En el primer cas, l’evangelista esmen-ta el valor identificador que tenen elsfruits del seu arbre: “Pels seus fruitsels coneixereu. Es cullen potser raïmsdels cards o figues dels arços ? Així,tot arbre bo dóna bons fruits i l’arbre

dolent dóna fruits dolents... Tot arbreque no dóna bon fruit és tallat i llen-çat al foc. Així, doncs, pels seus fruitsels coneixereu”. En el segon cas, laparàbola explica que al trobar-se Jesúsuna figuera sense fru its al peu delcamí, li digué: “Que no surti mai mésfruit de tu” i a l’instant la figuera es vaassecar. En totes dues paràboles, elsfruits són les accions de les personesi, per tant, l’arbre és utilitzat com amirall de la vida de les persones.

3. La simbologia cristiana delsarbres mediterranis

A continuació ressenyem la simbo-logia dels principals arbres mediter-ranis que s’esmenten a la Bíblia. Calprecisar que a la Bíblia hi ha 525 refe-rències a arbres tot i que se n’esmen-ten 22 de concrets (MUSSELMAN,2003). En canvi, l’antic professor debotànica de la Universitat Hebrea deJerusalem Michael Zohary (ZOHARY,1982) diu que n’hi ha més de 40. Calassenyalar que l’obra de Zohary és untreball rigorós que es fonamenta en eltreball de camp i en la consulta delstextos bíblics actuals i originals en lesdiverses llengües que es van escriure.Zohary arriba a identificar 128 espè-cies de les quals 40 són arbres fruiterso forestals. D’aquests conjunt, noméscomentarem els arbres mediterranisamb més referències i simbologia.

En primer lloc, parlarem de l’oli-vera, originaria d’Àsia Menor, però ques’ha estès i cultivat per tota la concamediterrània des de l’antiguitat perl’elevat valor dels seus fruits, ja que sen’extreu l’oli d’oliva, que atresoraimportants valors alimentaris, medi-cinals, cosmètics i, també, com a com-bustible per il· luminar.

L’olivera simbolitza la pau, peròtambé és símbol del martiri, de la sa-viesa i de la fecunditat. A la vegada, ésFigura 1. Oliveres al peu del Port (J. Gordi)

Josep Gordi i Serrat

47

NOTES, 26

present en moltes cerimònies religio-ses, ja sigui per utilitzar-ne l’oli o lesseves branques i, per tant, té un im-portant valor d’arbre sagrat. Per exem-ple, l’oli balsàmic s’utilitza en diferentssagraments, com el baptisme, la un-ció als malalts i l’ordenació sacerdo-tal. Aquestes darreres afirmacions lespodem confirmar a partir de les se-güents referències bíbliques. La prime-ra és el text de l’arca de Noé, enconcret quan Noé envia un colom forade l’arca: “Cap al tard, el colom li tor-nà duent al bec una fulla tendra d’oli-vera” (Gn 8,11). La segona prové delllibre de Judit quan Judit presideix ladansa de les dones: “Ella va prendre ales mans rams de verd i en va repartirentre les dones que estaven amb ella; esvan coronar totes d’olivera, i Judit es vaposar davant del poble, conduint la dan-sa de totes els dones”(Jdt 15, 13).

Hageneder (Hageneder, 2006) es-menta que les portes de fusta del tem-ple de Jerusalem eren de fusta d’oliverai que pels seus voltants hi havia olive-res plantades. D’altra part, l’olivera ésemprada com a sinònim de fortalesa,de força i fins i tot de reialesa. Hemvist exemples quan hem parlat del lli-bre dels salms. També en el llibre deJudit llegim : “Es van coronar totesd’olivera” (Jdt, 15,13). Hi ha encaradues referències d’oliveres importantsa la Bíblia. La primera fa referència al’inici de la passió de Jesús de Natzaretla vigília del seu empresonament i pas-sió va dirigir-se a meditar a Getsamaníentremig de les oliveres, tal com s’es-menta a l’evangeli de Sant Lluc: “Sortíi s’encaminà, segons el costum, al turóde les oliveres. L’h i acom panyarentambé els deixebles” (Lluc 22, 39) .Segons Armand Puig (2004) Getsamaníera un hort, és a dir, un clos amb unatanca de pedra seca dins la qual hi ha-

via oliveres i aquest lloc era utilitzatper Jesús com un espai de pregària. Calesmentar que aquest espai encara exis-teix i és visitat pels pelegrins, i encaraconté algunes oliveres, que científica-ment comprovat, daten de l’època deJesús. La segona fa referència al diu-menge de rams. Encara que els evan-gelis no parlen de rams d’oliveres, latradició popular ho ha fet seu. El cos-tumari d’Amades (Amades, 1985) horelata així: “L’església celebra l’entra-da triomfal de Jesús a Jerusalem onfou rebut amb palmes i branques dellorer i olivera”.

En segon lloc, comentem la simbo-logia de dos arbres propers a l’olive-ra: ens referim al llorer i la palmera.El llorer és símbol de victòria i d’im-mortalitat, ja que la corona de llorerés el triomf sobre la mort i, a la vega-da, és símbol de virtut. També, dins lacultura grecollatina, el llorer era unarbre sagrat i simbolitzava la glòria ila saviesa. La palmera és un arbre moltpreuat al desert, tant per la seva om-bra com pels seus fruits: els dàtils. Se-gons m ossèn Pedro-José Ynaraja5 ,quan la Sagrada Família fugia cap aEgipte i en un moment que Maria ha-via de donar el pit, es van aturar al peud’una palmera i aquesta, per amagar-los dels soldats, es va ajupir per tapar-los am b la seva capçada. Aqu esttrasbals va generar que una gota de lallet de Maria caigués sobre la roca iaquesta es va tornar blanca. Aquestallegenda està en l’origen de la grutade la llet de Betlem i, per aquest mo-tiu la palmera és símbol d’acollida ihospitalitat. La fulla de la palmera queva ser u tilitzada pels habitants deJerusalem per festejar l’entrada deJesús, simbolitza el triomf o la victò-ria sobre el pecat i la mort. També apa-reix en altres celebracions com en elprimer llibre de Macabeus (1 M 13,51): “El dia vint-i-tres del mes segon5 ‹www.autorescristinanos.org/ pedrojoseynaraja›

Els valors cristians dels arbres

48

NOTES, 26

de l’any cent setanta-u, els jueus vanentrar a la ciutadella enmig d’aclama-cions i amb palmes a les mans, al sod’arpes, címbals i lires, amb himnes icàntics, perquè havia estat esclafat iexpulsat un gran enemic d’Israel” .Segons Menghini (Menghini, 2004) lapalma esdevé l’arbre de la perfecció,ja que el seu fust és recte, es projectacap al cel i les fulles són simètriques.Producte de la seva morfologia, lapalm a tam bé sim bolitza el naixe-ment del sol.

Un exemple on apareixen juntesl’olivera i la palma el trobem al segonllibre de Macabeus (2M 14, 4) quanAlquim anà a trobar al rei Demetri: “Espresentà, doncs, davant el rei Demetricap a l’any cent cinquanta-u per fer-liofrena d’una corona d’or, una palma iles tradicionals branques d’olivera deltemple” . Alhora, és un atribut delsmàrtirs. Per tant, la palmera també es

presenta com a símbol d’immortali-tat i, a la vegada, ens evoca el para-dís perdut.

En tercer lloc, parlem de l’alzinaque, com el roure, són símbol de fer-mesa i fidelitat. Cal recordar que l’al-zin a és u n arb re m ed iter ran i decreixement lent que quan es desenvo-lupa isolat genera una ampla capçadai, conseqüentment, una esplèndidaombra on reposar en el calorós estiu.Per tot plegat, és un arbre ben arrelatque pot resistir fortes tempestes i quepot viure segles. Per aquests motiusapareixen en els textos bíblics moltspassatges on l’alzina o, millor dit, elseu tronc i l’ombra de la seva capçadas’ofereixen com un lloc de trobada orepòs: “L’àngel del Senyor va venir aasseure’s sota l’alzina d’Ofrà, que erapropietat de Joaix, del clan d’Abièzer”(Jt 6,11), “Va sortir darrere l’home deDéu i l’aconseguí quan estava assegutFigura 2. El roure de l’ermita de Salarsa a l’Alta

Garrotxa (J. Gordi)

Figura 3. El xiprer és un arbre plantat en elsinteriors dels claustres i camins d’accés alscementir is (J. Gordi) .

Josep Gordi i Serrat

49

NOTES, 26

sota una alzina” (1 Re 13,14). Al serun arbre d’una gran longevitat, l’alzi-na també s’utilitza com a punt de re-ferència i, fins i tot, com a espai perenterrar objectes i persones. Vegem-ne alguns exemples: “Aleshores vamorir Deborà, la dida de Rebeca, i lavan enterrar a la vora de Betel, al peud’una alzina que Jacob va anomenarl’Alzina del Plany” (Gn 35,8) , “ i les vaescriure en el llibre de la Llei de Déu.Després va prendre una gran pedra ila plantà sota l’alzina del santuari delSenyor” (Jos 24,26).

En quart lloc, relacionem el paperdel xiprer, que és un arbre originaride l’Àsia però molt estès per la concamediterrània. Com que és un arbre quecreix esvelt i alt, ja que pot arribar als20 metres, sempre se li han atribuïtimportants valors espirituals. Podríemdir que és l’arbre que simbolitza l’aco-lliment, el repòs i el benestar i, peraquests motius, cavalca entre el cel ila terra. Seguint aquesta simbologiaconeguda arreu, s’han plantat xiprersal costat de molts edificis religiosos.Veiem dos passatges bíblics que il-lustren el valor del xiprer: “En llocd’espines creixerà el xiprer, en llocd’ortigues, la murtra. L’anomenada delSenyor serà gran, un senyal perpetu,indestructible” ( Is 55,13) o “com unaolivera carregada de fruit i com unxiprer que s’enlaira fins als núvols”(Sir 50,10) . També caldria esmentarque moltes llegendes i contes es refe-reixen al xiprer prop de les masies comuna informació pels pobres i caminantssobre el dret d’hostatjar-se (Roma,2000). Si hi havia un xiprer hi haviadret a un petit àpat, si n’hi havia doses podia esperar un àpat complert i,tres xiprers, volia dir que es tenia dreta passar-hi la nit. Segons Menghin i(Menghini, 2004) el xiprer és l’ar-bre de la vida espiritual, sempre verdi vigilant i, a més a més, la seva es-

veltesa el converteix en una escalacap a Déu.

En cinquè lloc, comentarem el sim-bolisme del cedre del Líban, un arbrede la muntanya mediterrània que tégrans dimensions, ja que pot arribarals 20 metres d’alçada amb un troncd’un important diàmetre. Forma den-sos boscos a les muntanyes del Líban,com un temple ple de columnes i fos-cor. Un lloc emblemàtic, en aquestsentit, és la vall dels Cedres de Déu,protegit per l’església maronita. La fus-ta del cedre ha estat molt preuada desde l’antiguitat, ja que és molt resis-tent als insectes i desprèn un aromaagradable. Es pensa que les bigues,l’artesonat i l’altar del tem ple deJerusalem eren de fusta de cedre: “Uncop acabat tot l’edifici, Salomó el vacobrir amb un sostre de cedre” (1Re6,9) i “Revestí també les vint colzadesde la cambra interior del santuari ambplaques de cedre, des del paviment finsal sostre. Destinà aquella part a cam-bra sagrada, a lloc santíssim” (1Re6,15). Per tot plegat, no és estrany queaquest arbre tingui una fecunda sim-bologia. Normalment és símbol debellesa i majestat, però la seva longe-vitat i el caràcter perenne de les sevesfulles també l’associen a la vida eter-na així com a la fortalesa i la fermesade la fe. Al ser la fusta que revesteix lallar de Déu, el cedre és esmentat comun dels elements de la cerimònia depurificació d’una casa: “Després pren-drà l’ocell viu amb el tronc de cedre, lallana tenyida d’escarlata i l’hisop, i homullarà tot en la sang de l’ocell degollatdamunt l’aigua corrent” (Lv 14, 49).

Finalment, parlarem dels arbresfruiters. La figuera és un arbre fruiterque s’ha cultivat a la conca mediter-rània des de fa milers d’anys. El seufruit és el gran valor d’aquest arbre,ja que té un alt valor de calci, potassi,ferro i fòsfor. Per tant, és molt comú

Els valors cristians dels arbres

50

NOTES, 26

associar la figuera a la fertilitat i al’abundància. Hi ha molts passatgesbíblics que responen al símbol esmen-tat: “No us l’escolteu! Això us diu elrei d’Assíria: Feu la pau amb mi, ren-diu-vos, i cada un de vosaltres podràmenjar els fruits de la seva vinya i dela seva figuera, i beure l’aigua de laseva cisterna” (1Re 5,5) i “Cadascús’asseurà a l’ombra de la seva parrao de la seva figuera, sense por deningú. Ha parlat el Senyor de l’uni-vers” (Mi 4,4) .

Respecte a l’ametller, els elementsque tenen importància simbòlica sónel fruit: l’ametlla i la seva flor, ja quesón símbol de dolçor i delicadesa. Coma fruit dolç amagat dins d’una closcasimbolitza l’essencial, és a dir, el va-lor espiritual que està amagat a l’inte-rior i que des de fora és inimaginable(VERICAT, 2008). Per tant, també sim-bolitza el valor espiritual de Jesús ques’amagava dins de la seva naturalesahumana. En italià, un ametller és unmandorlo i el seu fruit és la mandorla.Aquesta forma de l’ametlla s’utilitzaen molts frontals i pintures per em-

marcar la figura de Déu. També és pre-sent en els ulls ametllats de les icones.La branca de l’ametller florit simbo-litza l’aprovació divina.

Del castanyer, del qual tant s’apro-fita la fusta com el fruit, el que prensimbologia cristiana és la castanya, queés símbol de la castedat i del triomfde la virtut sobre les temptacions dela carn, ja que les punxes de la sevaclofolla són un element de protecció idefensa del fruit.

Del llimoner, també el seu fruit, lallimona, pren valor simbòlic al repre-sentar la fidelitat en l’amor i, a la ve-gada ser símbol de vida i de protecciócontra les forces hostils.

Del magraner, la magrana amb lesseves llavors és una fruita carregadade simbologia. Normalment és sím-bol de reialesa, esperança i vida fu-tura, però s’empra com símbol dela resurrecció de Jesús o de la ma-teixa església, ja que les llavors repre-senten els creients que formen una solaesglésia. En els versos del Càntic delscàntics apareix un vers on se cita elvalor de la magrana com a fruita que

Figura 4. Camp d’ametllers al peu del Port (J. Gordi)

Josep Gordi i Serrat

51

NOTES, 26

satisfà l’assedegat, ja que l’esposa diu(Ct 8, 2) :

Quan et trobaria per fora, et podria besarsense que ningú me’n fes retret.Et conduiria i et faria entrar

a la casa de la meva mare, que em nodrí,i jo et donaria a beure vi perfumat

i most de les meves magranes.Com en altres arbres fruiters, la

perera, que és signe de benestar, prenimportància pel seu fruit, la pera, quesimbolitza l’encarnació de Crist o elseu afecte per la humanitat. També lapomera pren valor pel seu fruit: lapoma esdevé representació de la fruitaprohibida, ja que simbolitza la caigudaen el pecat. Respecte al presseguer i elseu fruit, el préssec, simbolitza la llen-gua i el cor agradables, també la vir-tut i la caritat. El préssec a les mansdel nen Jesús significa la salvació.

El darrer arbre que comentem ésel taronger i la seva fruita: la taronja.L’arbre, el fruit i la seva flor, són sím-bol, com a conjunt, de castedat, gene-rositat i puresa. La blancor de les florsdel taronger també simbolitza Maria.

4. Sant Francesc d’Assís i lanatura

Sant Francesc d’Assís és una figuramolt notable en la reformulació de lesrelacions entre la natura i les perso-nes. Producte d’haver situat a l’ésserhumà com una espècie més de la cre-ació al mateix nivell que els arbres oels anòmals, sant Francesc es va con-vertir en el patró dels forestals6 i del’ecologia perquè presenta un altre ti-pus de relació entre els homes i la na-tura diferent de la que es desprèn de

la lectura del Gènesi. Ara bé, cal asse-nyalar que altres personatges del móncristià, com sant Serafí de Sarov tenenun pensament sim ilar. Segons JoanAMADES (1985) una llegenda esmen-ta que sant Francesc d’Assís hauria pas-sat per Sant Joan Despí dem anantacolliment a can Codina, el sant bene-eix la casa i pronostica que als seusestadants no els mancarà mai el pa i,per tant, Sant Francesc també és con-siderat el patró dels captaires, cami-nants, rodamons i vianants.

Si llegim Les floretes de sant Francesc7

ens adonarem de dos fets interessants.El primer és que el bosc, per sant

Francesc, és un espai d’oració i, pertant, de comunicació amb Déu, talcom es demostra en diferents parà-grafs: “Un dia succeí que, quan estrobava sant Francesc al bosc en ora-ció” o “Vinc de l’indret on viu el santFrancesc. I jo he anat per parlar ambell i no he pogut, perquè era al bosca contemplar les coses divines, i nol’he volgut destorbar” . Per aquestm otiu , un dels espais franciscansm és autèntics són els cam ins quetranscorren per l’alzinar que s’enfi-la davant de la ciutat d’Assisi on estroba la “grotta di san Francesco”que era un dels llocs de meditació id’oració del sant.

El segon element corprenedor és eltractament que en la seva obra atorgaals animals, ja que els anomena ger-mans perquè els considera encarnaci-ons divines. Per tant, podem deduirque les plantes i arbres mereixen elmateix tracte. La concepció francisca-na de la natura és clarament panteistai aquesta concepció serà present a

6 El 4 d’octubre en què es festeja el naixement de sant Francesc d’Assís, els forestals celebren la seva festa.Per exemple, el Centre de la Propietat Forestal de Catalunya cada any celebra, amb diferents actes, ladiada de sant Francesc.

7 Segons Josep Carner, traductor del llibre Les Floretes són: un aplec d’amoroses evocacions del Pobrissó d’Assís i delsseus primers companyons, vingudes de confidències i memòries que, d’una boca a l’altra, anaren replegant, inconscientment,matisos i detalls particulars, i havien estat repetides i readaptades en les converses del patí rústec o del modest verger conventual.

Els valors cristians dels arbres

52

NOTES, 26

l’obra de molts literats, com en el cantespiritual de Joan Maragall.

De ben segur que l’escena en quèsant Francesc va predicar als ocells ique va inspirar Giotto per pintar undels frescos de la vida de Sant Francescon es manifesta amb major força l’es-sència del franciscanisme: “Vosaltresespereu-me ací, en el camí, i jo aniréa predicar a nos germans els ocells. Ientra en el camp i comença a predicarals ocells que eren a terra. I sobtada-ment els que eren al cim dels arbresvingueren prop d’ell; i tots plegats noes mogueren gens mentre sant Francescels feia prèdica. I en acabat i tot no sen’anaven pas, fins que els dongué laseva benedicció”. La substància de laprèdica de sant Francesc fou aquesta:”Ocells, germans meus, molt obligatsesteu envers Déu, el vostre creador, isempre i en tot lloc l’heu d’alabar,perquè us ha donat el vestit doblat itr iplicat. Altrament vosaltres mai nosembreu ni colliu; i Déu us manté i usdona les fonts i els rius per a la vostrabeguda, i muntanyes i valls per al vos-tre recer, i els arbres acimats perquèhi feu el niu. I, per tal com no sabeude filar ni de cosir, us vesteix a vosal-tres i els vostres fills; molta d’amor,doncs, us mena el Creador, amb tantde beneficis com us fa; guardeu-vos,per això, germans meus, del pecat dela ingratitud; al contrari, cerqueu sem-pre de lloar Déu”. Resta clar, segonssant Francesc, que l’ésser humà no sesitua al cim de la creació, sinó que ésun més que tracta els altres éssersvius de germans i com a tals els par-la. Aquest sentiment de comunió ambla resta dels an im als i p lan tes esm anté fins als nostres dies fins alpunt que avui tenim un gran nom-bre d’associacions de defensa delsanimals o el fet que el col· lectiu eco-logista reflexioni sobre si existeix o nola consciència vegetal8.

Lamentablement, aquest nou codide relacions entre la natura i la perso-na que predica Sant Francesc, no vareeixir entre els pensadors de la sevaèpoca i fins molt segles després noreapareix i es trasllada, progressiva-ment, al comportament social.

5. El simbolisme dels arbresemblemàtics que apareixen ala Bíblia

Els pobles de la mediterrània sem-pre han venerat els arbres, ja que elshan fornit de fruits que els alimenten,de branques que serveixen de combus-tible i de troncs que s’han utilitzantcom a materials de la construcció oper a la confecció d’eines. Ara bé, alcostat d’aquesta concepció utilitàriade l’arbre, també apareix una concep-ció estètica quan es valora el perfumdels fruits dels arbres o l’ombra i laforma de la capçada. Aquesta segonainterpretació acostuma a anar paral-lela a la concepció de l’arbre com aelement del jardí. En darrer lloc, po-dem esmentar una tercera concepciórelacionada amb la longevitat de l’ar-bre i, per tant, al fet que alguns arbressón presents al llarg de diferents ge-neracions. En aquest darrer cas, l’ar-bre és concebut com una fita en elcamí, un lloc on reposar o pregar o,fins i to t, un espai sagrat. SegonsAlessandrini (Alessandrini, 1993) elsarbres posseeixen característiques queens acosten a Déu, com la força, labellesa, la longevitat, la fidelitat, elcoratge, l’autoregeneració, la renai-xença i la puresa.

De la lectura del Gènesi i dels evan-gelis apareixen tres arbres simbòlics,que analitzem amb més detall: l’arbrede la vida, l’arbre del coneixement i

8 La revista The Ecologist en la seva versió per a Espa-nya i Llatinoamèrica (Abril, 2008) va dedicar unmonogràfic a parlar de la consciencia dels vegetals.

Josep Gordi i Serrat

53

NOTES, 26

del mal i l’arbre de la creu, on va mo-rir crucificat Jesús.

L’arbre de la vida apareix en elGènesi, lligat al jardí de l’Edèn i, enconseqüència, contraposat a l’arbredel coneixement i del mal. Per tant,apareix, des dels primers textos bí-blics, una situació, clarament mani-quea, on l’ésser humà se situa entrel’arbre de la vida o del bé i l’arbredel mal o prohibit.

Una llegenda medieval relacional’arbre del mal amb la creu de Jesús.Per tant, l’arbre que va generar l’ex-pulsió d’Adam i Eva del paradís i, enconseqüència, el del primer pecat dela humanitat, es converteix en el de lacreu de Jesucrist. Segons Anna MariaFinotti (FINOTTI, 2006), que segueixuna argumentació cristina, l’arbre delconeixement i del mal es converteixen el camí per sortir del laberint queés la vida. Un camí ple d’eleccions res-ponsables que sempre es troben, coml’arbre mateix, entre el cel i la terra, ocom simbolitza la creu de Jesús, entrela verticalitat i la horitzontalitat. A lafi del camí ens espera, segons les cre-ences cristianes, l’arbre de la vida cus-todiat per un querubí amb una espasade foc i enllaça amb el que genera lacrucificació de Jesús, és a dir, la sevaposterior resurrecció i, per tant, la cre-ença en la vida eterna.

Segons Menghini (Menghini, 2004)l’arbre de la vida és el primer pontentre la terra i el cel, entre el món na-tural i el sobrenatural i, per tant, en-tre l’home i Déu. L’arbre és font de vidaa partir de la llum del sol que li per-met crear matèria viva a partir delsgasos que hi ha a l’atmosfera i l’aiguai els nutrients que hi ha en el subsòl im itjançant l’acció de la fotosíntesi.L’acció de treure brots tendres o no-ves fulles simbolitza la força energè-

tica i regeneradora de l’arbre i el seutriomf sobre la mort hivernal. En oca-sions, l’arbre de la vida també pot ano-menar-se arbre còsmic, ja que representael centre, l’inici o el punt de partençadel viatge ideal per a la memòria his-tòrica. L’espècie que millor assumeixel paper d’arbre còsmic és la magnò-lia, ja que és una espècie molt antiga,segurament una de les plantes superi-ors més antigues de la terra.

L’arbre del coneixement i del malse situa també en el paradís i té unadoble connotació ja que, d’una part,és l’arbre del mal custodiat per la serpi de l’altre, és l’arbre del coneixement.Respecte a la primera concepció, enparlarem més endavant. Pel que fa al’arbre del coneixement, les seves re-ferències són que els arbres poden es-devenir una font per a l’aprenentatgei la saviesa, és a dir, que els arbres esconverteixen en vehicles del coneixe-ment. Sant Bernat, un dels homes méssavis de l’Europa medieval, va escriu-re9: “Escolta’t un home d’experiència:aprendràs més en els boscos que enels llibres. Els arbres i les pedres t’en-senyaran més del que puguis obtenird’un magister”. Per aquest motiu, elsgremis van crear l’arbre dels oficis.

Un altre exemple apareix en el fetque Buda va cercar la veritat última alpeu d’un arbre. Avui dia, al pipal (Ficusreligiosa) se’l considera un arbre sagratpels hindús i budistes i el Pipal deBoadh Gaya és un santuari que atreupelegrins de tot el món, ja que es con-sidera que aquest arbre descendeix del’arbre al peu del qual Buda va tenir laseva revelació. El mateix Buda va dir:“aquell que el veneri rebrà el mateixfavor que si em venerés a mi”.

En alguns textos, l’arbre del conei-xement i del mal també s’esmentacom l’arbre de la serp o l’arbre delpecat, ja que sota aquest arbre l’homepren consciència del seu nou estat de9 Sant Bernat, Carta 106 paràgraf 2

Els valors cristians dels arbres

54

NOTES, 26

nuesa, no només material, sinó tambéespir itual, després d’haver tastat elfru it p roh ib it. Segons AlessandroMeghini (Menghini, 2004) alguns au-tors esmenten l’arbre de la ciència ode la llum perquè el creixement del’arbre és fruit de l’energia de la llum.Sobre la relació de la llum i Déu, no-més cal tenir present que en algunesobres d’art Déu és representat perraigs de llum. Segons l’autor abans es-mentat, l’olivera és l’arbre que millorsimbolitza la llum i la ciència, ja quesegons una tradició medieval una oli-vera va cré ixer so b re la to m b ad’Adam, considerat el primer dels ho-mes. També cal recordar que al llargde molts segles, l’oli ha estat un com-bustible per il· luminar estances mit-jan çan t làm pades. Avu i d ia, el 4d’octubre, que es festeja Sant Francescd’Assís, es fan ofrenes d’oli per il-luminar la seva tomba.

L’arbre de la creu de Jesús té un clarantecedent en el llibre del Deuteronomi:“Quan sigui executat un home per undelicte que mereixia la pena de mort,si el penges en un arbre, el seu cadà-ver no ha de quedar penjat durant lanit; enterra’l el mateix dia, perquè unpen jat és un m aleït de Déu” ( Dt21,22) . Al llarg de l’època medievall’arbre de la creu passa a anomenar-se Lignum vitae o arbre de la vida. El fran-ciscà Bonaventura de Bagnoregio l’any1260 escriu que l’arbre de la vida hade servir per exp licar la vida deJesucrist. Per aquest motiu, l’arbre dela vida està subdividit en 12 capítols ofruits que corresponen a 12 branquesde l’arbre on s’explica l’origen, la pas-sió i la glorificació de Jesucrist. Pertant, els 12 fruits simbolitzen les vir-tuts del Salvador. Un magnífic exem-ple p ictòric del que representa elLignum vitae és el fresc anònim pintatentre el 1342 i el 1347 a la paret me-ridional del transsepte de la basílica de

Bèrgam i que s’anomena: “Albero dellvita” (Zanchi, 2003). Segons Merindo(Merindo, 1993) l’arbre és la imatgede Jesucrist i de la creu. La disposicióde l’arbre com un tronc del qual nei-xen les branques és una figura queens permet ordenar i jerarquitzar lavida de les persones, com la vida deJesús a “ l’Albero della vita” i de lesfam ílies. En aquest darrera sentit,l’arbre es fa servir com l’arbre ge-nealògic, que serà molt utilitzat perles dinasties reials.

Cal expressar que, lligat a l’arbrede la creu, apareix l’arbre del mal.Per tant, també l’arbre es converteixen un m itjà o suport per castigar.Aquest seria el cas de l’arbre de laforca. Així doncs, també hi ha arbresamb connotacions negatives, com elsaüc, que es considera el símbol deldiable, ja que es creu que Judes esva penjar d’un saüc.

Convé puntualitzar que malgrat quel’arbre de la Creu, del qual es desco-neix l’espècie, s’associa amb el patí-bul on fou executat Jesús de Natzaret,aquest arbre també simbolitza la sal-vació. Segons Armand Puig, (Puig,2004) Simó de Cirena va deixar a ter-ra el patibulum o travesser de la creuvora el pal vertical plantat o stipes. Elssoldats van fer ajaure Jesús amb elsbraços estesos damunt del travesser dela creu. Sembla que va ser clavat demans i peus i amb el cap per damunt.L’any 1968 es va descobrir un ossariamb els ossos d’un home que haviaestat crucificat a m itjan segle I dC.Sembla que els peus d’aquest forenclavats per dos claus que travessarenuna placa de fusta d’oliver que s’uniaal pal vertical. Per tant, podria ser quel’olivera fos la fusta utilitzada per re-colzar els peus de Jesús i unir-los alpal vertical? Aquest fet, si fos veritat,certificaria, encara més, el caràctersagrat d’aquest arbre.

Josep Gordi i Serrat

55

NOTES, 26

En conclusió, l’arbre de la Creu aca-ba convertint-se en l’arbre de la vida,ja que es converteix en símbol de sal-vació. La iconografia també ho confir-ma ja que quan hem fet referència a“L’albero della vita”, el que apareixpintat és l’arbre de la Creu amb Jesúscrucificat. Tenim moltes altres referèn-cies artístiques i litúrgiques d’aquestfet, com els mosaics de Sant Climenta Roma o un dels prefacis de la Missaque diu: “Aquell que vencia en un ar-bre, en un arbre fou vençut, per CristSenyor nostre.”

A la Bíblia s’esmenta un altre arbrede gran importància per a l’art: l’ar-bre de Jesè. Segons el profeta Isaïes,del patriarca Jesè sortirà un arbre i unaflor que simbolitzen l’anunci de l’ar-ribada de Jesús: ”Sortirà un tany de lasoca de Jesè, brotarà un plançó de lesseves arrels. L’esperit de Jahvé repo-sarà sobre ell.” ( Is 11, 1) Aquesta imat-ge ha estat molt reproduïda, sobretot,al llarg dels segles XIV al XVI i en nai-xerà l’idea de l’arbre genealògic, quetambé serà molt utilitzada per les di-nasties reials a l’època medieval.

6. La percepció de la naturadel clergat

To t i qu e en el t í to l d ’aqu estsubapartat parlem del clergat, són elsmonjos i, sobretot, els ermitans catò-lics, els que viuen més en contacte ambla natura10. A tall de resum, podemdir que per als monjos i monges deMontserrat o del santuari de Puig-graciós i d’altres monestirs, com el delmont Athos, la natura i el paisatge par-len de Déu, ja que són la seva obra.

Per tant, la relació entre els elementsnaturals i els éssers humans et repor-ta uns valors interns. Per als monjoscristians ortodoxos, la natura és laicona de Déu, tal com ho explica santJoan Damascè.

El següent fragment és un exemplemolt clar de la visió de la natura d’unmonjo: “Quan vaig descobrir que Déuexistia, alguns paisatges em feien plo-rar de bonics que eren, i no simple-ment per la qüestió estètica sinó perquèalguna cosa saltava en el meu interiori em feia saber la presència de Déu”.En conseqüència, per a molts religio-sos, Déu els parla a través de la naturai, per tant, a través dels arbres, que sónuns dels seus éssers més singulars. Odit d’una altra manera, el contacte ambla natura els apropa a Déu i a la sevacreació. De ben segur que l’exemplede sant Francesc d’Assís d’orar i pre-gar entre les alzines que envolta Assíssón una gran influència que també hatraspuat en l’obra de molts literatscreients. Aquest seria el cas del Cant Es-piritual de Joan Maragall:

Si el món ja és tan formós. Senyor, si es miraAmb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,Què més ens podeu dà en una altra vida?

7. Conclusions

Abans de presentar les breus con-clusions d’aquest treball, voldríem feruna reflexió prèvia. Al llarg de l’arti-cle, hem intentat fer veure que hi hadues maneres de relacionar-se amb elsarbres i amb el medi natural.

La primera prové d’una lectura in-tencionada del Gènesi on l’espèciehumana se situa per damunt de la na-tura per dom inar- la i aprofitar- la.Aquesta in terpretació és producted’oblidar, intencionadament, que elGènesi i el Pentateuc són llibres desti-nats a pobles ramaders seminòmades,per als quals el concepte de domini

10 Per escriure aquest subapartat, hem fet servir eltreball de recerca de Montserrat Vilalta titulat:“El valor espiritual del paisatge. Montserrat”,que conté un apartat dedicat a resumir els temesmés importants tractats en les entrevistes als mon-jos sobre les relacions entre la fe i el paisatge.

Els valors cristians dels arbres

56

NOTES, 26

equival al de custòdia, és a dir, un apro-fitament curós dels recursos naturals.Ara bé, aquesta lectura antropocèntri-ca de la natura —que es consolida aEuropa Occidental durant el Renaixe-ment i que és la base del positivisme iel materialisme que es desenvolupenal llarg dels segles XVII i XVIII i que, ala vegada, genera la destrucció demolts ecosistemes al llarg dels seglesXIX i XX a Europa i en els altres conti-nents on s’establiran els europeus—acaba generant la crisi ecològica glo-bal actual.

La segona prové, al nostre enten-dre, de l’exemple i els ensenyamentsde sant Francesc d’Assís i d’altres pen-sadors cristians, on la relació amb elsarbres i el conjunt d’espècies animalsi vegetals és més fraternal i, per tant,de respecte i estima. Per fortuna, desde fa unes dècades, l’antropocentris-me que ha marcat les relacions socie-tat i medi està deixant de ser l’únicaforma de pensament i, cada vegadaamb més força, una altra manera derelacionar-se amb la natura, molt mésintegradora, està guanyant força. Finsi tot l’Església, en el seu darrer cate-cisme, condemna les accions poc cu-roses amb la natura. En concret, el noucatecisme esmenta: “ les diverses cri-atures, volgudes en llur propi ésser,reflecteixen, cadascuna a la seva ma-nera, un raig de saviesa i de la bondatinfinites de Déu. Per això l’home hade respectar la bonesa pròpia de cadacriatura, per evitar un ús desordenatde les coses amb menyspreu del Crea-dor i amb conseqüències nefastes perals homes i el seu entorn”.

Al llarg de l’article hem compro-vat, mitjançant nombrosos exemples,com els arbres són presents en els tex-tos bíblics, ja sigui com a elementssimbòlics ( l’arbre de la vida, l’arbredel coneixement i del mal, l’arbre dela creu...) o com a espècies concretes

amb atributs i símbols propis. Si te-nim present que la Bíblia és un delsllibres més llegits de la història, no ésd’estranyar que la presència dels ar-bres en el folklore i les tradicions delpobles, sobretot de religió cristiana,sigui molt abundant.

Una de les primeres i més interes-sants conclusions que podem extreu-re de relacionar el cristianisme i elsarbres, és que com a espècie vegetalque pot viure segles i, en ocasions,mil· lennis, està arrelada al sòl i mit-jançant el tronc i la capçada es pro-jecte cap al cel, permet ser utilitzadacom a símbol de referència de virtutshumanes i també com a element alli-çonador vers les persones. La longevi-tat i la morfologia dels arbres i de lesseves fulles els ha fer portadors de dife-rents càrregues simbòliques. Per exem-ple, l’olivera, que pot ser mil· lenària ique és molt present a Terra Santa i, pertant, en els textos bíblics, simbolitza,bàsicament, la pau, la saviesa i la fe-cunditat. El llorer és símbol de virtut,la palma de perfecció, l’alzina i el rou-re de fermesa i de fidelitat i el xiprerd’acolliment, repòs i benestar.

Una segona conclusió és que elsarbres que apareixen esmentats per lesseves virtuts i, en conseqüència carre-gats de simbolisme, tal com ja hemcomentat, han estat utilitzats pel fol-klore religiós i popular. Per exemple,l’olivera és present el Diumenge deRams en la celebració de la benedic-ció de la Palma. Joan Amades (Ama-des, 1985) ens parla de costums quereverencien l’olivera, com, per exem-ple, el costum a la Terra Alta que la ven-da d’un oliverar s’havia de fer davantdels arbres, “car del contrari s’enut-javen i no feien ni de bon tros tantesolives”. També era d’opinió general al’esmentada comarca que el qui arren-cava una olivera sense ésser morta,quan moria no entrava al cel. Amades

Josep Gordi i Serrat

57

NOTES, 26

també esmenta que com que les oli-veres havien aixoplugat la Mare de Déuquan se sentia desvalguda i a les sevesbranques havia estès la roba del nenJesús, en record d’aquesta hospitali-tat, els llamps les respectaven i peraquest motiu la gent s’hi resguardavaenmig de la tempesta.

Una tercera conclusió és que elsarbres i, sobretot, els arbres fruiters,són emprats per alliçonar les perso-nes a l’anivellar els fruits amb les bo-nes accions de la gent. Doncs les obresde les persones són com els fruits queanualment generen els arbres, aixícom la rectitud en el creixement deltronc o la seva fortalesa també sónemprats com a símbol d’una vida rec-ta. També apareixen arbres que parleni actuen com a persones i d’aquí se’nderiven llegendes on els arbres tenenatributs humans, com els casos de lapalma i l’olivera que van aixoplugarla Verge Maria. Cal destacar l’esplèn-did fragment del llibre dels Jutges onels arbres parlen entre ells com si fos-sin persones per tal de reflexionar so-bre el poder i els mitjans per arribar-hi.Respecte a les fruites, que mereixeri-en un article propi, cal assenyalar queapareixen carregades de símbols. Perexemple, la forma de l’ametlla acos-tuma a utilitzar-se en l’art medievalcom a marc on apareix Déu envoltatdels símbols dels evangelistes; la cas-tanya simbolitza la castedat, la llimo-na la fidelitat i la magrana la reialesa ila mateixa església.

També cal assenyalar que en els tex-tos bíblics, en ocasions, els arbres sónesmentats com a punts on recolzar-se, protegir-se del sol i descansar, és adir, es converteixen en fites del camíon conversen les persones i on fins itot hi enterren els familiars.

En darrer lloc, cal tenir present quela veneració per l’arbre i el fort sim-bolisme que pren és producte, sobre-tot, de la seva pervivència en el tempsi per tant, són testimonis de la histò-ria. Només cal recordar que hi ha oli-veres a terra santa de l’època de Jesúsi, en darrer terme, poden ser entesoscom una escala cap a Déu, tal com elscartoixans van entendre que era la ser-ra del Montsant al fundar la cartoixad’Scala Dei al Priorat.

Parlar del simbolisme dels arbresimplica també tenir present que hi haarbres que atresoren qualitats positi-ves i d’altres que gaudeixen d’una con-sideració poc favorable. Per exemple,Pastoureau (Pasteoreau, 1993) esmen-ta que en totes les civilitzacions hi haarbres bons i dolents, favorables i ne-fastos, arbres que són plantats i afa-vo r i t s i arb res q u e só n talats ieradicats. Sobre aquesta afirmació,presenta dos exemples que simbo-litzen els dos extrems.

El til· ler11, ja des de temps medie-vals va ser un arbre molt admirat perla seva majestuositat, opulència i lon-gevitat; a més a més, és un arbre queofereix perfum i parts seves són uti-li tzades farm aco lòg icam en t. Peraquest motiu, a França, des del segleXIII, es comença a plantar a prop delshospitals, davant de les esglésies i,més endavant, en els passeigs de lesciutats i pobles.

El teix, en canvi, era considerat unarbre nefast i inquietant, ja que esmanté verd tot l’any, com si tinguésun pacte amb el diable per la seva pe-renne jovenesa i, a més, les seves fu-lles i fruits són tòxiques. Per tot plegat,les tradicions medievals consideravenque aquest arbre estava associat ambla mort i l’altre món. Per tant, eraplantat en els cementiris i la seva fus-ta s’utilitzava per fabricar arcs i flet-xes i els seus fruits tenien una utilitat

11 També cal esmentar que alguns instruments mu-sicals medievals eren fets amb fusta de til· ler.

Els valors cristians dels arbres

58

NOTES, 26

verinosa i avortiva. En canvi, al RegneUnit, no és així, sinó que en ser unarbre de llarga vida i perenne, aquestfet li dóna un simbolisme positiu iper aquest motiu apareix plantat alcostat de moltes esglésies i cemen-

Bibliografia

ABELLA, I. (1996) . La magia de los árboles.Integral. Barcelona.ALESSANDRINI, A. (1993) . Pensare il bosco.Edizioni Abete. RomaAMADES, J. (1985). Costumari català. El curs del’any. Salvat Editores. Barcelona.BOYER, M.F. (1996) . Le langage des arbres.Thames & Hudson. Londres.CARNER, J. (1957) . Les floretes del glorióssenyor sant Francesc i dels seus frares. EditorialSelecta, Barcelona.FINOTTI, A.M. ( 2 0 0 6 ) . In can to deg lialb er i . Per u n a le t tu ra sim b o lica. Ed .Ancora. Milà.GARCÍA VARELA, J. ( 2006) . Los valoresinm ateriales de la Naturaleza [ en lín ia] .Disp o n ib le a ‹h t tp : / / w w w.si len e.es/resultado.asp?IdDocumento= 43&IdAmbito= 7›HAGENEDER, F. (2006) . La sabiduria de losárboles. Ed. Blume. Barcelona.MENGHINI, A. (2004). Il giardino dello spirito,Petruzzi Editore. Città di Castello.MUSSELMAN, L.J. (2003) . Los árboles en elCorán y en la Biblia [en línia] . Rev. Unasylva,núm. 213. Disponible a ‹http:/ / www.fao.org/docrep/ 005/ y9882s/ y9882s11.htm›NADKARNI, N.M. (2008) . Between earth and

tiris. Josep Maria Mallarach ens co-m en tà que m o ltes parròqu ies del’església an glican a van celeb rarl’any 2000 festes entorn de teixosque s’havia provat que vivien des del’època de Jesús.

sky. Our intimate connections to trees Universityof California Press. Los Angeles.PASTOUREAU, M., Et al. (1993). L’arbre. Histoirenaturelle et symbolique de l’arbre, du bois etdu fruit au Moyen Age. Editions Le Léopardd’Or, Cahiers du Léopard d’Or, 2. París.PONTING, C. (1992). Història verde del mundo.Ediciones Paidos. Barcelona.PUIG, Z. (2004) . Jesús. Un perfil biogràfic.Editorial Proa. Barcelona.ROMA, F. (2000) . La simbologia del xiprer aCatalunya [en línea] . Disponible a http:/ /www. francescroma.net/ web/ xiprer.docVERICAT, L.M. (2008) . Diccionari de símbolscristians. Ed. Farell. Barcelona.VILALTA, M. (2008). El valor espiritual del paisatgede Montserrat. Treball de recerca del doctorat deMedi Ambient de la Universitat de Girona.VILALLONGA, M. (1986). Els arbres, Diputacióde Girona, Col· lecció Josep Pla, 1. Girona.ZANCHI, M., et al. (2003) . L’albero della vita.Basilica di Santa Maria Maggiore in Bergamo.Opera Pia Misericordia Maggiore. Bèrgam.VVAA (1993). Catecisme de l’església catòlica.Coeditors Catalans del Catecisme.ZOHARY, M. ( 1982) . Plants of the Bible.Cambridge University Press. Cambridge.

Josep Gordi i Serrat