Flora i vegetació de l'antic estany de Sils

Flora i vegetació de l’antic estany de Sils

Gabriel Mercadal i Corominas Grup de Recerca de Flora i Vegetació de la Universit at de Girona

Programa de restauració de l’estany de Sils d’Acció N atura

2008

SumariFlora i vegetació de l’antic estany de Sils

La situació geogràfica

La geologia

Els factors antròpics

Flora i vegetació: principals formacions vegetals p resents a l’antic estany

Factors que condicionen la vida vegetal

Els boscs mediterranisEls boscs de riberaLa bardissaLes brolles mediterràniesEl prat secEl prat mesòfilEl prat humitEls herbassars humits

El clima

Gestió ambiental de la flora

Factors que condicionen la vida vegetal

Situació general

plana de la selvaserralada Prelitoral

serralada Litoral

Tossa

Lloret

Blanes

Guilleries

Montseny

Gavarres


antic estany de Sils

Cadiretes

Ardenya

serralada Transversal

Est

Nord

Sud

Oest

Situació: administrativa

7

5

6

8

14

15

4

22

9

16

2

3

1

17

10

11

12

13

2118

20

19

RIUDARENES

MAÇANET

SILS

VIDRERES

CALDES

Límit de l’EstanyLímit de l’EIN

L’antic estany tenia una superfície de 360 ha i un perí metre de 18,6 km


Localització de les termes de l’antic Estany de Sils . Simbologia - cercle negre: terme de 1740 de localitz ació coneguda - cercle buit: terme de 1740 vista anteriorment per vilatans de les rodalies i desapar eguda a finals del segle XX - quadrat negre: terme d e 1766 de localització coneguda – triangle negre: terme del bisbat de Girona de localització coneguda.

RIUDARENESs

MAÇANET

SILS

CALDES

VIDRERES

Riera de Vallcanera

Rec Clar

Riera de Pins

Torderola

Sèquia de Sils

L’Estany de Sils és un cul de sac on van a parar bo na part dels cursos hidrològics del sud la plana de la Selva.

23

Flora i vegetació de l’antic estany de Sils Situació: xarxa hidrològica

7

5

6

8

14

15

4

22

9

16

2

3

1

17

10

11

12

13

2118

20

19

477 478 479 480

4629

4628

4627

0 1000 m

N

RIUDARENES

MAÇANET

SILS

VIDRERES

CALDES

PALEOZOIC: leucogranits de gra gros

NEÒGEN: basalts

PALEOZOIC: granodiorites i granits biotítics

NEÒGEN: arcoses QUATERNARI : dipòsits al·luvials

GeologiaFlora i vegetació de l’Antic Estany de Sils

Clima: dades genèriques

Diagrama ombrotèrmic. Període: 1968-1995

T 14.2 ºC -Vilobí d' Onyar- P 790.3 mm

0

10

20

30

40

50

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Mesos

T (

ºC)

0

20

40

60

80

100

P (

mm

)

Clima mediterrani humit:

Precipitacions elevades (800 l/m2 any) amb dos pics màxims molt similars (T i P). El règim és TPHE.

Temperatura mitjana moderada (14-15 ºC).

Període àrid curt (juliol).

Hivern suau però amb nombrosos dies amb glaçades (45 dies de mitjana).

L’aïllament geogràfic permet molts dies de boira, inversió tèrmica i una elevada humitat ambiental.

Precipitació

Temperatura


Clima: processos derivats de l’aïllament

A l’estiu, el Sol es troba alt a sobre l’horitzó i escalfa la plana

Apareix la boira que es manté fins a mig matí

Temperatures altes

No hi ha boira

No hi ha glaçades

Poca o nul·la inersió tèrmica

Però sempre el clima és més fred i humit que en les àrees no aïllades per muntanyes


Clima: processos derivats de l’aïllament

A l’hivern, el Sol es troba baix a sobre l’horitzó i escalfa poc.

Apareix la boira que es manté fins a mig matí

Les temperatures baixes, l’aïllament de la plana i la posició del Sol afavoreixen la boira, la inversiótèrmica i les glaçades.


Factors antròpics

Dessecació de l’Estany1240 - Primer intent documentat

1740 - Atermenament de l’Estany (termes)

1851 - Dessecació definitiva

�� Pèrdua de diversitat biològica (pl. aquàtiques), canvi del règim hídric natural

a b ca b c

a – terme 1740, b – terme Bisbat, c – terme 1766

Construcció de la sèquia i dels valls madrals

Restes de les comportes per a regular l’aiguaMur per a desviar la R. Sta. Coloma


Construcció de vies de comunicació

Abocaments

1862 – Via ferrocarril Potbou-Barcelona

1888 – Carretera comarcal C-253 (Sta. Coloma – Lloret)

1970 – Autopista A-7

�� seccionament de l’espai, canvis dels cursos hidràulics, barreres per a la fauna, fort impacte visual...

Abocaments d’aigües residuals

Abocaments de productes químics

Abocaments amb excés d’adobs

Abocaments il·legals de sorres per disminuir la inundació

Abocaments il·legals de deixalles

�� Contaminació de l’aigua i del sòl, pèrdua de diversitat biològica (pl. aquàtiques), impacte visual...

Factors antròpicsFlora i vegetació de l’antic estany de Sils

Implantació de conreus

Prats de dall

Conreus herbacis

Plantacions d’arbres de ribera

�� Pèrdua de diversitat biològica, entrada d’espècies al·lòctones invasores

Factors antròpicsFlora i vegetació de l’antic estany de Sils


Les comunitats vegetals més comunes i llurs plantes característiques

– L’alzinar litoral ( Viburno tini-Quercetum ilicis pistacietosum es desenvolupa sobre sòls volcànics: turons de Maçanet, pedrera de mas Ceber...

Flora i vegetació: boscs mediterranis

Marfull (Viburnum tinus)

Llentiscle (Pistacia lentiscus)

Falzia negra (Asplenium adiantum nigrum)

Lligabosc (Lonicera implexa)

– El bosc mixt de roure martinenc i alzina (Viburno tini-Quercetum ilicis quercetosumpubescentis) creix sobre els substrats sedimentaris. Alzina (Quercus ilex ilex)


– La roureda de roure africà (Caricidepressae-Quercetum canariensis) creix en les obagues dels turons granítics (sòls àcids).

Flora i vegetació: boscs mediterranis– La roureda de roure martinenc (Carici depressae-Quercetum canariensis holcetosum) pròpia de les depressions amb sòls argilosos, humits i neutres.

Roure africà(Quercus canariensis)

Violeta selvatana (Viola canina silvensis)

Roure martinenc (Quercus humilis)

Holcus fi (Holcus mollis)

Càrex (Carex depressa)


Flora i vegetació: boscs de ribera

– La verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) és el bosc de ribera per antonomàsia. A l’antic Estany de Sils aquesta comunitat es troba molt alterada i sovint l’arbre dominant és el freixe de fulla petita. Les rels del vern han d’estar en contacte amb l’aigua durant tot l’any.

Marcòlic (Lilium martagon)

Lliri de neu (Galanthus nivalis)

Ortiga borda (Lamium fluxuosum)

Corniol (Aquilegia vulgaris)

Dorònic (Doronicumpardalianchues)

Vern (Alnus glutinosa)



– La freixeneda de plana al·luvial. És el bosc que apareix en els terrenys temporalment inundats.

En funció de la humitat edàfica i de la maduresa del bosc podem trobar distints estrats herbacis.

Freixeneda amb un estrat herbaci propi d’un prat de dall

Freixeneda amb un estrat herbaci propi d’un herbassar de jonquetFreixeneda amb un estrat herbaci propi d’un herbassar de balcalló

Freixe de fulla petita (Franxinus angustifolia )



– L’ omeda (Lithospermo purpurocaerulei-Ulmetum minoris). Es tracta del bosc caducifoli que apareix entre la verneda o la freixeneda i la roureda. Comunitat poc abundant a l’antic estany.

Mill gruà (Lithospermum purpureo-coeruleum )

Om (Ulmus minor )


Flora i vegetació: bardissa

- La bardissa (Rubo ulmifoli-Coriarietummyrtifoliae clematido-rubetosum) comunitat arbustiva que substitueix els boscs caducifolis.

Esbarzer (Rubus ulmifolius)

Arç blanc (Crataegus monogyna)

Aranyoner (Prunus spinosa)

Orenga (Origanum vulgare)


Flora i vegetació:brolles mediterrànies

- La brolla de bruc boal i estepes (Cisto-Sarothamnetum catalaunici) creix damunt sòls de naturalesa granítica amb cert pendent i alta aridesa.

Bruc boal (Erica arborea) Ginestell (Sarothamnusarboreus catalaunicus)

Estepa negra (Cistusmonspeliensis)

Arbust foliós amb totes les fulles trifoliadesbruc amb les tiges piloses


-La brolla de bruc d’escombres amb estepa borrera(Lavandulo-Ericetum scopariae)creix damunt sòls granítics establerts en llocs plans i menys secs.

Flora i vegetació: brolles mediterrànies

bruc amb les tiges glabres

Bruc d’escombres(Ericascoparia)

Cap d’ase (Lavandulastoechas)

Estepa borrera (Cistus salviifolius)


- La brolla d’estepa crespa (Calicotomo-Cistetum crispi) es desenvolupa sobre en indrets plans, eixuts, ben assolellats i sòls sorrenc (sauló). Brolla poc comuna a Catalunya, només creix en alguns indrets de la plana de la Selva, el Vallès i el Baix Empordà.

Argelaga negra (Calicotome spinosa)

Estepa amb les fulles crespes (arrissades)Estepa crespa (Cistus crispus)

Flora i vegetació de l’antic estany de Sils Flora i vegetació: brolles mediterrànies

- El llistonar amb trèvols (Trifolio-Brachypodietum retusi) es troba damunt sòls primsd’origen volcànic. Es tracta d’un pradell baix on hi dominen les herbes anuals.

Flora i vegetació: prat sec

Margaridoia anual (Bellis annua)

Escil.la de tardor (Scilla autumnalis)

Llist ó (Brachypodium retusum)

Alyssum alyssoides

Corretjola cantàbrica (Convolvulus cantabrica)

Trèvol escabre(Trifolium scabrum)


- El fenassar (Brachypodietum phoenicoidis) prat alt mediterrani que es desenvolupa en sòls més o menys profunds. La majoria de camps abandonats deriven cap aquest prat.

Flora i vegetació: prat mesòfil

Fenàs (Brachypodium phoenicoides) Dàctil (Dactylis glomerata glomerata)

Fonoll (Foeniculum vulgare)

Pastanaga borda (Daucus carota carota)


Flora i vegetació: prat humit- El prat de dall (Arrhenathereum elatioris = Gaudinio-Arrhenatheretum) prat humit semi-natural que s’ha instal.lat i mantingut per l’acció de l’home, des d’antic, per tal obtenir aliment pel bestiar. L’home hi ha intervingut mitjançant la dalla, la pastura, l’adob, el reg, la sembra de plantes farratgeres i la retirada de males herbes.


Flora i vegetació: prat humit- El prat de dall es va instal·lar a Sils en un primer moment als marges de l’Estany i després, un cop dessecat definitivament, al bell mig d’aquest. L’elevada humitat edàfica permet la presència d’un bon nombre de plantes típiques de llocs humits.

Prat inundat al mes de març


- El prat de dall és una comunitat molt diversa (aprox. 40 sp/100 m2). Moltes de les plantes que s’hi desenvolupen tenen un corologia reduïda a la terra baixa catalana. De fet, aquests prats humits permeten la presència de plantes higròfiles característiques d’Europa central enmig de la regió mediterrània.

La diversitat d’espècies es tradueix en diversitat d e colors

Flora i vegetació: prat humitFlora i vegetació de l’antic estany de Sils

orquídia de prat (Orchis laxiflora laxiflora)

Flora singularFlora i vegetació: prat humitFlora i vegetació de l’antic estany de Sils

Llengua de serp (Ophioglossum vulgatum)

Flora singular

Cua de gos de prat (Alopecurus pratensis)

Ordi de prat (Hordeum secalinum)


Flora característica

Trèvol marítim (Trifolium squamosum)

Trèvol de prat (Trifolium pratense)

Lli de prat (Linum bienne)

Centàurea (Centaurea jacea)

Flor de cucut (Lhycnis flos-cuculi)

Ranuncle acre (Ranunculus acris)

Gaudínia(Gaudinia fragilis)

Fromental (Arrhenatherum elatius)


Reineta (Hyla meridionalis)

Llagosta verda (Tettigoniaviridissima)

Un ecosistema complex: la diversitat florística per met mantenir un hàbitat divers

Eruga de papallona reina

Papallona reina (Papilio machaon)

Bernat pescaire (Ardea cinerea)


Flora i vegetació: herbassars humits- L’herbassar de jonquet i felandri fistulós (Oenanthion fistulosae). Prat més humit que el prat de dall i, sovint, també dallat ja que es desenvolupa vora els prats. Comunitat pobra enespècies però les poques que hi creixen solen ser ben singulars.

Felandri fistulós (Oenanthe fistulosa) Jonquet o eleocaris (Eleocharis palustris)

Ranuncle sard (Ranunculus sardous)


Bruc d’estany (Lhytrum salicaria)

Flora i vegetació: herbassars humits

- L’herbassar de balcalló i bruc d’estany (Lhytro salicariae-Caricetum ripariae) herbassar humit alt i dens. Es tracta d’una comunitat poc diversa i molt resisitent que ha colonitzat totes les terres incultes de l’Estany amb un període d’inundació de 2 a 6 mesos. Balcalló (Carex riparia)

Escanyapolls o corretjola gran (Calystegia sepium)


Flora i vegetació: herbassars humits

- El canyissar (Typho-Schoenoplectetum tabernaemontani phragmitetosum australis) herbassar humit alt i dens dominat, pràcticament, pel canyís. Comunitat helofítica pocabundant a l’Estany ja que el canyís necessita romandre amb el bulb inundat tot l’any. A l’estany creix en els valls madrals, la Sèquia i la llacuna de nova construcció.

Canyís (Phragmites australis) Lliri groc ( Iris pseudacorus)


Herb. de balcallóCanyissar Prat de dall Fenassar

Flora i vegetació: esquematització

Distribució de les formacions herbàcies a l’Estany de Sils en funció de la humitat edàfica

7-12 mesos

2-6 mesos

0-2 mesos0 mes

Herb. jonquet

2-4 mesos


Flora i vegetació: poblaments aquàtics- El poblament de plantes aquàtiques (Potamion). Les successives dessecacions i l’augment de la contaminació de les aigües de l’estany ha comportat la pèrdua de moltes plantes aquàtiques.


Castanya d’aigua (Trapa natans)

Nimfea blanca (Nymphaeaalba)

Llengua d’oca (Potamogetonnodosus)

Plantes aquàtiques extingides: els hidròfits estric tes

Marsílea (Marsilea quadrifolia)

fruit amb gust de castanya

Flora i vegetació: poblaments aquàticsFlora i vegetació de l’antic estany de Sils

Ranuncle aquàtic (Ranunculus trichophyllus)

Poblament de plantes anuals sota una pollancreda

Presseguera amfíbia (Polygonum amphibium)

Cal.lítric d’estany (Callitriche stagnalis)

Plantes aquàtiques presents: els higròfits (plantes amfíbies)Flora i vegetació: poblaments aquàticsFlora i vegetació de l’antic estany de Sils

Gestió ambiental de la flora

Reintroducció de plantes aquàtiques a la nova llacun a de l’estanyGestió ambientalFlora i vegetació de l’antic estany de Sils

La Unitat de Botànica de la UdG ha potenciat tres poblacions d’higròfits (Ranunculustrichophyllus trichophyllus, Polygonum amphibium, Callitriche stagnalis) i ha intentat reintroduir, sense èxit, de moment, quatre hidròfits estrictes desapareguts (Potamogeton nodosus, Cerathophyllum demersum , Myriophyllum verticillatum, Zannichellia palustris ).

Recol·lecció de tiges de llengua d’oca

Plantació de presseguera amfíbia

Dispersió de volantí

Presseguera amfíbia arreladaAny 2004

Flora i vegetació de l’antic estany de Sils Gestió ambiental

Recuperació de prats de dallS’han reconvertit 3 ha de polledes en prats de dall mitjançant la sembra de cinc plantes pratícoles d’alt valor farratger.


Recuperació de pastures humidesIntroducció de tres cavalls de la Camarga per a mantenir diverses àrees d’aigües lliures i afavorir així la fauna aquàtica.

Aspecteestival


Estudis de la recuperació de prats i pastures

Elaboració d’inventaris fitosociològics

Elaboració de transsectes de vegetació


Estudis de la recuperació de prats i pasturesFlora i vegetació de l’antic estany de Sils Gestió ambiental

2006 2007

Estudis de gestió ambiental de l’estanyElaboració d’un pla de gestió dels hàbitats dels espa is amb interès natural de l’antic estany de Sils.


BibliografiaBOLÒS, O. de. 1959. El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Se lva i la Plana de Vic . vol.XXVI. IEC, Arx. Secc. Ciènc. Barcelona. pp.BOLÒS, O. de.; MOTJÉ, L. & VILAR, L. 1988. Turons de la Selva (Maçanet, Maçanes) i antic Estany de Sils. In: FOLCH I GUILLÈN, R. (coord.). Natura, ús o abús? Llibre blanc de la Gestió de la Natu ra als Països Catalans . (2ed.).pàg. 411-413. Barcino. Barcelona.CARCELLER, X. (coor.). 1996. Pla especial de protecció del medi natural i del paisa tge de l'Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet. Memòria inèdita.CIRUJANO, S.; VELAYOS RODRIGUEZ, M.; CASTILLA LATTK E, F. & GIL PINILLA, M. 1992. Criterios botánicos para la valoración de las lagunas y humedales españoles (pe nínsula Ibérica y las islas Baleares) . (1ed.). Colección Técnica . I.C.O.N.A. Madrid. pp.CIRUJANO, S. 1997. Algunas precisiones sobre las ci tas ibéricas de Trapa natas L. (Trapaceae ). Anales del Jardín Botánico de Madrid , 55(1): 163-164.COSTA, L. 1988. Introducció a la Història de Sils . (1ed.). Col.lecció Joaquim Botet i Sisó, 5 . Ajuntament de Sils. Girona. 145 pp.I.G.N. 1986. Mapa Topográfico Nacional de España. Hoja 365-II: V idreres . (1ed.). 1: 25.000. Instituto Geográfico Nacional. MadridMERCADAL, G. 2000. Flora singular del terme municipa l de Sils: Simethis mattiazzi . Quadern de Sils , 37: 16-17.MERCADAL, G. 2001a. Flora singular de Sils: Alopecurus pratensis . Quadern de Sils , 38: 16-17.MERCADAL, G. 2001b. Flora singular de Sils: Hordeum secalinum . Quadern de Sils , 40: 16-17.MERCADAL, G. 2002a. Flora singular de Sils: el llir i de neu ( Galanthus nivalis ). Quadern de Sils , 41: 12-13.MERCADAL, G. 2002b. Flora singular de Sils: Graciol a (Gratiola officinalis ). Quadern de Sils , 43: 16-17.MERCADAL, G. 2006. Notes històriques i geogràfiques de l'antic estany de S ils: límits, termes i hidrònims . Ajuntamentde Sils & Diputació de Girona. Girona. 71 pp.MERCADAL, G. & ARROGANTE, M. 1999. L'Estany de Sils: l'entorn que esdevé llegenda. Quadern de Sils , 34: 12-13.MERCADAL, G.; GESTI, J.; COROMINAS, M. & VILAR, L. 2003. Los prados de guadaña de la región mediterrán ea de Catalunya. Pastos , XXXIII(2): 219-232.MERCADAL, G.; VILAR, L. & VIÑAS, X. 2001. Els prats d e dall de la plana de la Selva, l'últim hàbitat per a d iverses plantes higròfiles a terra baixa. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. , 69: 19-24.VILAR, L. 1988. Estudi sobre la Flora i la Vegetació de Sils i Turons de Maçanet. Quaderns de la Selva , 2: 17-24.


Podeu consultar aquest Power Point i diversos articles d e flora sobre Sils a nord-est natura �� http://nordestnotes.blogspot.com

Date post:	14-Nov-2023
Category:	Documents
Upload:	girona
View:	0 times
Download:	0 times

Flora i vegetació de l'antic estany de Sils

Documents