30
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
La historiografia medieval davant la crisi
Mª Elisa Varela-Rodríguez (ed.)
La historiografía medieval ante la crisis
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ésser realitzada amb la autorització dels seus titulars, llevat excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).
Amb el suport de:
© logotip de la col·lecció: Elena del Rivero, Para Eloísa, 2001. Tinta i pa d’or sobre fusta, 25 x 25 cm.© de la fotografia del logotip: Corchado
Comitè Científic:Prof. Pinuccia F. Simbula (Università degli Studi di Sassari)Prof. Mª Isabel del Val Valdivieso (Universidad de Valladolid)Prof. Lluís To Figueras (Universitat de Girona)Prof. Isabel Escandell Proust (Universitat de les Illes Balears)Prof. Juan Carlos Ruiz Souza (Universidad Complutense de Madrid)Prof. Blanca Garí de Aguilera (Universitat de Barcelona)Prof. Alfio Cortonesi (Università degli Studi della Tuscia. Viterbo)Prof. Francisco M. Gimeno Blay (Universitat de València)Prof. Vicent Debiais (CNRS-CESCM Poitiers)Prof. Roser Salicrú i Lluch (Consell Superior d’Investigacions Científiques. Institució Milà i Fontanals)
Correcció i revisió dels articles: els autorsRevisió de la Introducció / Introducción: Redactum
© del text: els autors© de les imatges del llibre: els autors© imatge de la coberta: Triomf de la mort de Peter Brueghel© del disseny de la coberta: Documenta Universitaria
© de l’edició: M. Elisa Varela, Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona, Documenta Universitaria
ISBN: 978-84-9984-295-0Dipòsit Legal: GI-1.276-2015
Imprès a Catalunya (Spain)Girona, novembre de 2015
Dades CIP recomanades per la Biblioteca de la UdG
CIP 330.8 HISLa Historiografia medieval davant la crisi = La Historiografía medieval
ante la crisis / Mª Elisa Varela-Rodríguez (ed.). – Girona : Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona, 2015. -- 234p. ; 23cmCatalà, castellà, italià
ISBN 978-84-9984-295-0
I. Varela-Rodríguez, M. Elisa, ed. II. Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica III. Historiografía medieval ante la crisis1. Historiografia -- S. V-XV 2. Crisis econòmiques
CIP 330.8 HIS
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
Sumari - Sumario
Introducció ....................................................................................................7Introducción ................................................................................................19
Crisis de mercaderes. Crisis de hombres. Lenguaje, ideales y concepciones en las cartas del mercader Francesco di Marco Datini .......31Paolo Nanni
L’ educazione dei «pueri oblati»: reclutamento, formazione e finalità .........67Gabriele Archetti
La Corona de Castilla y León en el siglo xiv: Creatividad y/o crisis. Un ejemplo de desenfoque historiográfico ............125Juan Carlos Ruiz Souza
La crisis de la Baja Edad Media. En los orígenes de una construcción historiográfica .................................169Antoni Furió
Secoli oscuri e crisi attuali: usi e abusi dei parallelismi tra medioevo e contemporaneità nelle culture politiche occidentali...............................207Tommaso di Carpegna Falconieri
Autors d’aquest volum Autores de este volumen ............................................................................223
Normes de presentació d’ originals ............................................................227Normas de presentación de originales ......................................................231
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
7
Introducció
En memòria de Mercè Aventín Puig
La nostalgia de los europeos de hoy es de todo y al ser de «todo» puede fijarse en su pequeñez: en un perfume, en una cierta luz a la caída de la tarde, en una canción a medio recordar. Pero todo esto son trocitos de una manera de vivir, de una forma total de vida ya imposible por ahora. ¿Qué ha cambiado? Porque tenemos la certidumbre de que cambiado todo; ya ni la canción sonará y si la luz sigue, nuestros ojos no sabrían recogerla de la misma manera, nos sería aquella luz ya imposible ¿Qué ha pasado? ¿Qué nos han quitado?
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
8
Nos han quitado una forma de vida, un repertorio de cosas y de maneras, un «estilo», es decir: un sistema de atenciones y de desdenes, una unidad de razón y sensibilidad; una medida consciente y f lexible.1
El que desitgem oferir en aquest volum no esgota una temàtica ni s’ocupa de tots els aspectes de la mateixa; tampoc no pretenem realitzar només una aportació que ens ajudi a entendre el present, una mena d’enriquiment cultural o un increment del saber. Sense menystenir ambdues possibilitats, el que és significatiu és la companyia en la forma d’aprendre, és a dir, que l’important són les relacions que es poden establir entre les aportacions dels autors, les quals ens conviden a aprendre, a reflexionar....Espero, per tant, que els textos elaborats per cada autor, el seu tractament respectuós, problemàtic i crític, la probable necessitat d’altres, la recerca de lectors/es, d’interlocutors/es, concedeixin a aquest volum un aire de diàleg i de conversa. El to i el sentit de les qüestions, i l’obertura que en elles es proposa, de ben segur que aniran fructificant, que permetran la convivència de la imaginació amb la interpretació tot fomentant que les i els medievalistes usin amb desimboltura, sense por, conceptes actuals en estudiar l’edat mitjana, defugint les objeccions de la historiografia més tradicional. Conceptes i termes del present que s’han d’utilitzar amb subtilesa, de forma adequada, i tenint presents les realitats i les experiències històriques, explicitant què volem dir amb ells.Com demostra Antoni Furió en la seva contribució, el terme «crisi» és un concepte realment contemporani; per tant, per denominar o nomenar els difícils períodes medievals, potser seria convenient utilitzar altres expressions i no el terme «crisi», tan estimat per certes historiografies.Les nostres avantpassades i avantpassats medievals, lligats a l’experiència vital diària, varen ser probablement com les dones i els homes d’altres èpoques històriques, conscients de la precarietat
1 María Zambrano, Isla de Puerto Rico. Nostalgia y esperanza de un mundo mejor, L’Havana (Cuba), 1940, p. 17-18.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
9
Introducció
de les seves condicions de vida durant períodes més o menys llargs. Així, denominacions catalanes com lo mal any primer il·lustren la consciència clara d’un canvi entre una època considerada bona, potser fins i tot feliç, i la successió d’anys dramàtics, com va assenyalar amb encert Pierre Vilar.2 Les circumstàncies i situacions de les vides de dones i homes medievals eren molt variables i sovint difícils; veien la pobresa de molts i la riquesa d’alguns. Aquesta precarietat s’accentuava en períodes d’escassetat i inflació dels preus dels productes i/o els aliments bàsics que multiplicaven les dificultats de la vida, i condemnaven amplis estrats socials a patir gana fins al punt que, a vegades, constituïen veritables grups de famolencs. Aquestes dificultats i situacions eren generades, a voltes, per les inclemències climatològiques, però la majoria de les vegades naixien i s’agreujaven per la desigualtat creixent de l’organització social, per la cobdícia dels poderosos que, per mantenir el seu estatus privilegiat, sostreien més beneficis d’aquelles i aquells sobre els quals exercien el seu poder. Varen contribuir, també, a incrementar i aprofundir la precarietat de la vida de molta gent comuna medieval les diverses formes de violència, les guerres, les malalties, l’alta mortalitat infantil i de les dones en el part, la manca de feina, els salaris miserables, etc. Per això, durant tota l’edat mitjana, hi va haver gent preocupada pel benestar de les dones i els homes amb els quals convivien: laiques i laics, i alguns ordes religiosos que es varen preocupar per millorar les condicions de pobresa extrema d’algunes de les persones del seu poble, vila o ciutat; varen practicar la caritas com a element d’assistència. Aquesta idea de millorar les condicions de vida de la gent, i de preocupar-se (i ocupar-se) del benestar de les altres persones fou una llavor provinent de l’antiguitat, que es va mantenir durant tota l’edat mitjana —a l’Occident medieval, aquesta llavor es transforma i pren el caire de naturalitat, com tantes altres influències de Grècia i Roma, a partir del segle xiii. I precisament podrem parlar d’aquesta centúria com la d’una societat en la qual creixia, en algunes persones i institucions, una consciència clara de cerca de benestar per als seus coetanis i les seves coetànies
2 Vilar, Pierre. Cataluña en la España moderna. 1. Introducción. El medio natural y el medio histórico, Barcelona, 1987, p. 147-148.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
10
—un exemple és l’assenyalat per Paolo Nanni, el Ceppo o la Bacina o Bací —pels pobres—, fundat per Francesco di Marco Datini. Podríem dir que es formulava de manera bastant explícita la idea de la responsabilitat social de la pobresa, del deure de les institucions de sostenir l’assistència; en definitiva, del bé comú i de la prioritat d’aquest sobre el bé individual. Varen començar a tenir present les arrels profundes del conjunt d’institucions jurídiques, polítiques, estructures organitzatives i culturals que es varen dedicar al que avui coneixem com a economia del benestar (welfare), i es varen ocupar de la protecció social.3
* * *
La tasca de qualsevol investigació fecunda reclama un estil que és un mode d’existència, el qual té en compte la paraula i el fer dels i les altres. L’esmentat estil permet veure sorgir els interrogants, constatar la irrupció de determinats problemes, subratllar els senyals, les tasques, les possibilitats, de tal manera que s’accentua, així, la mediació de la memòria entre el temps viscut i les configuracions narratives, oferint-nos un seguit de lectures variades. És a dir, la memòria que pertany al temps és escriptura que convoca a l’acció de llegir. Un exemple ben clar de la dificultat d’acceptació de certs fets per part de la historiografia acadèmica més conservadora el constitueixen esdeveniments d’excepcional importància històrica. Desitjo citar, d’exemple, un fet històric de gran transcendència per mi, com a historiadora, en l’anàlisi i l’escriptura de la història: em refereixo a la presa de consciència feminista; encara avui costa reconèixer que aquest fet ha obert un passadís que la historiografia científica no coneixia. Perquè la presa de consciència feminista no és
3 Com ha assenyalat en diverses ocassions la professora Gabriella Piccinni, «Introduzione al Convegno», en La ricerca del benessere individuale e sociale. Ingredienti materiali e immateriali (città italiane, xiii-xv secolo). Atti del Convegno Internazionale del Centro Italiano di Studi di Storia e Arte (Pistoia, 15-18 maig 2009), Pistoia, 2011, p. 2-3.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
11
Introducció
un fet en el transcurs dels fets, sinó la interrupció del seu transcórrer i, en aquest punt, l’esdevenidor es converteix en la revelació d’un ésser.4 La història s’ha d’escriure des d’una perspectiva llarga i profunda, i que a més d’estar atenta als documents històrics en un sentit estricte, sigui també una història atenta a les relacions recíproques entre biologia i cultura.5 Existeixen punts de contacte entre la història documentada que parla en veu alta i la història silenciosa del nostre ser organismes vius6 i perquè, a diferència de la història, la vida no en sap de discontinuïtats ni tampoc de linealitats. A diferència d’allò que sostenia la historiografia acadèmica tradicional, comparteixo amb Paolo Nanni que la vita magistra historiae i no al revés. Perquè cada vegada penso que és més necessari assenyalar que som del nostre temps, que estem vives i vius, i que la vida segueix el marc d’aquesta diferència entre dones i homes; una diferència sexual que treballa en el present i, per tant, que és en el present quan l’obra de civilització la segueix rescatant del seu determinisme. Les historiadores i els historiadors hem de mirar les fonts amb llibertat, amb una mirada no contaminada, i anar o arribar a aquest altre lloc, a aquesta altra manera capaç de llegir la història humana amb sensibilitat i intuïció, però sense faltar al rigor. Ja Simone Weil assenyalava que hi ha plànols múltiples d’una composició (ella parlava de la justícia, però pot aplicar-se a altres camps) els quals poden amagar el que és fonamental i deixar-nos sense sentir la veritat.7
Si considerem que la vida és mestra de la història, aleshores és necessari obrir un passadís en la nostra disciplina i fer històriques les experiències subjectives perquè són successos que operen en la realitat, són d’aquest món i algunes d’elles són realment molt destacables. Com a historiadora sé per experiència de la vida i del món que el canvi surt, si surt, de dintre de la vida
4 Luisa Muraro, La indicible suerte de nacer mujer, Madrid, 2013, p. 32.5 Lynn Hunt, La storia culturalle nell ’età globale, traducció de l’italià de
Giovanni Campolo, Pisa, 2010, p. 72.6 Aquesta Introducció s’ha enriquit amb el treball dut a terme en el marc del
projecte HAR2011-28773-C02-02.7 Simone Weil, Cuadernos, traducció de Carlos Ortega, Madrid, 2001, p. 331.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
12
de cadascú; per tant, és aquí on hi ha el repte de la historiadora i l’historiador: transformar-se a si mateixos, transformar la mirada perquè el canvi els surti de dins. Com diu la filòsofa Luisa Muraro,
«s’ha de dur a terme un esquivament, de manera que neixi de dintre i vingui cap a nosaltres des de fora la correspondència entre les coses que vivim i les paraules que diem, correspondència que incrementa l’ésser de tot el que és».8
Perquè tot és història però la història no ho és tot, i algunes historiadores i alguns historiadors haurem de pensar a obrir camí a la idea d’una història de vores poroses, una història en la qual són importants les experiències, les intuïcions, perquè també aquestes facetes poden considerar-se documents, diferents dels que la historiografia erudita accepta com a bons i que, per tant, descarta perquè sabem que per aquestes vores poroses entra la realitat que enriqueix la realitat històrica. Això serà possible si ho fem en la pràctica, i fent-ho en la pràctica és possible també en la teoria.Reprenc de nou l’afirmació de Paolo Nanni, «la vida és mestra de la història», perquè aquesta afirmació ens apropa a un problema ben actual, és a dir, ens aproxima al moment de canvi de civilització que s’ha produït i que no ha anat acompanyat d’una proposta o de propostes historiogràfiques brillants, que ens facin pensar en una formulació historiogràfica que aporti vocabulari històric nou, que faci palès un canvi profund en la ciència històrica com va fer, de forma indiscutible, la proposta d’Annales (1929) en aportar-nos el terme «social» com a concepte que va traspassar l’àmbit pròpiament històric i es va aplicar a quasi tots els aspectes de la vida. Més tard, s’han elaborat altres propostes historiogràfiques, la historiografia marxista, la història de les mentalitats, la història cultural, la nova història política... Però només algun d’aquests corrents d’anàlisi històrica va aconseguir conquerir amb el seu vocabulari algun àmbit de la vida de dones i homes que viuen junts en el món que coneixem, i que és un.
8 Luisa Muraro, op. cit., p. 36.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
13
Introducció
Com assenyala, i hi estic plenament d’acord, Paolo Nanni:
«la història sempre és «autoconsciència» com afirmava Arón Gurevic,9 encara que posant-nos en guàrdia davant del risc de projectar en el passat les percepcions del present i per apropar-se el màxim possible a la comprensió del passat és necessari aplicar-li la seva pròpia lògica i intentar comprendre els diferents aspectes que estudiem “des de dintre”. Però, a falta d’aquesta sonda racional, el nostre coneixement es limitaria a mers llistats de dades mudes que no fan història. Aquella història a la qual la tradició historiogràfica grecoromana va atribuir un valor “psicagògic”, una capacitat de mobilització que de vegades ni tan sols la filosofia és capaç d’aconseguir. Dit amb altres paraules, podríem expressar-ho així: ara que he vist que són diferents, els meus ulls veuen el passat i el present».10
* * *
Penso, per això, que l’adjectiu «històric» no qualifica una ciència determinada, la ciència històrica, la història com a narració, sinó la condició humana o, com acostuma a dir-se, la seva historicitat, si bé a vegades a algunes i alguns historiadors els costi pensar-lo d’aquesta manera.La història és narració, i narrar la vida actual o la vida dels nostres avantpassats i avantpassades —privilegi exclusivament humà— de diferents èpoques i fer-lo amb una metodologia científica, però alhora vinculant-se amb la realitat i l’experiència, no és gens fàcil, així ho demostra que al segle xx només ho hagi fet la historiografia de les dones i que estigui cercant el seu camí per fer-ho, també, la «història vivent». Només aquestes dues propostes historiogràfiques han aconseguit un desplaçament de l’anàlisi històrica, un
9 Arón Gurevic, Les categories de la cultura medieval, Madrid, 1990, p. 25.10 Paolo Nanni, «Crisis de mercaderes. Crisis de hombres. Lenguaje y
concepciones en las cartas del mercader Francesco di Marco Datini», p. 35.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
14
desplaçament que va incloure la meitat de la població que havia quedat exclosa del relat històric, si bé era ben present en la història, com totes i tots sabem per experiència, encara que no hàgim aconseguit fer el salt i que siguin acceptades com a aportacions historiogràfiques, no només plenament científiques, sinó que siguin inserides en l’ensenyament de la història a tots els nivells educatius.Deia al començament d’aquesta introducció que espero que els textos elaborats per cada autor, el seu tractament respectuós, problemàtic i crític, concedeixin a aquest volum un aire de diàleg i de conversa. De manera simplement introductòria, o pro memoria inicial, desitjo destacar algunes de les aportacions que cada autor ha realitzat en la seva contribució.11
Paolo Nanni analitza magistralment les cartes i els escrits de Francesco di Marco Datini, el mercader de Prato, i assenyala que d’aquestes fonts excepcionals «no emergeix un racionalisme d’una raó autònoma, sinó que allò que il·luminen és una audàcia del realisme, terme potser més apropiat per traduir la raó a l’edat mitjana», i afegeix «a la llum d’aquests pioners del mercat i de les finances, pot qüestionar-se una multitud de prejudicis de la nostra època, per recuperar allò que pertany a la nostra identitat».12 Nanni assenyala, com d’altres historiadors/es de l’economia, que cada vegada més es qüestiona el concepte «crisi» i «decadència», i es prefereix parlar de transformació i de desenvolupament, afirmació que comparteixo.En ocupar-se de la figura de Francesco di Marco Datini, Paolo Nanni dibuixa una biografia detallada d’aquest mercader: la seva concepció del treball, dels negocis, del temps, de les relacions amb les gents que treballaven amb ell, però també una biografia intel·lectual i espiritual —en el més ampli sentit d’aquests dos termes. Datini apareix en el text de Nanni com un home culte,
11 Sense l’ajut del prof. Alfio Cortonesi no hauria estat possible o hauria estat molt difícil comptar amb la presència dels historiadors italians que contribueixen a fer realitat aquest volum, per això li vull donar expressament les gràcies per la seva permanent disponibilitat.
12 Ibídem, p. 64.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
15
Introducció
«d’aquella cultura difusa que es propagava pels carrers, les places i els púlpits de l’època»13 però, potser, una mica més àmplia, ja que Datini cita en diverses ocasions Dant i un nombre destacable d’escriptors antics. Assenyala Nanni: «Datini parlava escrivint, raonava parlant...».14 Penso que són les relacions les que il·lustren més radicalment qui era Francesco di Marco Datini, una idea sintetitzada en l’afirmació «qui té companyia, té senyoria».15
Gabriele Archetti assenyala, encertadament, que el tema de l’educació a l’edat mitjana té un dels seus ancoratges destacats en la història monàstica. En el món monàstic revesteix una atenció particular la donació de nens i nenes realitzada pels seus pares a un monestir per al servei de Déu, els pueri i les puellae oblati. Archetti compta amb una font important: el Comentari a la Regla benedictina d’Ildemar de Corbie, un monjo franc de la primera meitat del segle ix. De l’anàlisi del Comentari a la Regla, Archetti fa emergir amb brillantor «un quadre pedagògic de gran interès el qual ha caracteritzat els sistemes de formació», i que, malgrat els grans canvis socials, culturals i polítics originats per múltiples factors els segles posteriors, no va entrar en crisi definitiva, sinó que es va adaptar i per això «encara en part influencia els sistemes formatius de les societats inspirades en els valors de la doctrina cristiana».16
Juan Carlos Ruiz Souza assenyala que la Corona de Castella i Lleó experimenta al llarg del segle xiv «un fort procés de “reinteriorització”, el qual coincideix amb la denominada gènesi de l’estat modern, entre el Regne de Granada, Europa i la Mediterrània». Aquest procés provoca, com assenyala amb originalitat Juan Carlos Ruiz Souza, que «l’art d’aquest període necessita les seves pròpies coordenades d’estudi, ja que ens trobem davant un nou capítol de particularisme hispànic». Ruiz Souza analitza amb gran finor metodològica les dificultats que presenta
13 Ibídem, p. 46.14 Ibídem, p. 33.15 Ibídem, p. 56.16 Gabrielle Archetti, «L’educazione dei “pueri oblati”: reclutamento,
formazione e finalità», p. 67.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
16
l’estudi de l’arquitectura de l’esmentat segle. Les distorsions que marca la pèrdua de l’arquitectura conventual urbana de franciscans i dominicans. L’excepció està representada pels convents femenins, «gràcies als quals coneixem els palaus urbans del període, però l’arquitectura restant va desaparèixer quasi en la seva totalitat». La importància i l’extensió de l’arquitectura d’influència andalusí per tot el territori que estudia, així com la implantació d’un nou model de palau reial que assenyala la clara assimilació del model de palau de l’al-Àndalus i dels models d’altres obres arquitectòniques, les clares explicacions que aporta Ruiz Souza per explicar aquests canvis són només dues de les grans aportacions del seu text: Juan Carlos Ruiz Souza s’aparta de moltes de les explicacions que havia assenyalat la historiografia tradicional, ja en la seva tesi doctoral obrí, i continua fent-ho, noves i encertades vies d’anàlisi, o dit a la seva manera, indaga: «a la recerca del camí historiogràfic propi».17
Antoni Furió fixa la seva atenció, per una banda, en el significat de la paraula «crisi» i la seva evolució des de l’antiguitat fins al segle xx. I, per l’altra, analitza a consciència la formació i la utilització del concepte «crisi» al llarg de la primera meitat del segle xx aplicat a l’escriptura de la història de la baixa edat mitjana. Assenyala amb gran claredat els perquès de la seva aplicació, connectant-los amb la crisi econòmica de la dècada dels anys trenta del segle passat i també amb el desenvolupament de la història econòmica medieval, consolidada al llarg dels anys cinquanta, impulsada pel IX Congrés de Ciències Històriques de París. El repàs de la historiografia que utilitza l’esmentat concepte per caracteritzar la «realitat» baixmedieval és de tal exhaustivitat que penso que el text d’Antoni Furió es valorarà com a model d’estudi de l’aplicació d’un concepte historiogràfic a una realitat concreta, en el cas que ens ocupa, la baixa edat mitjana.
17 Juan Carlos Ruiz Souza, Estudios y reflexiones sobre la arquitectura de la Corona de Castilla y Reino de Granada en el siglo xiv: creatividad y/o crisis, tesi doctoral, Madrid. Vid. en l’article d’aquest volum, p. 163.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
17
Introducció
Tanca aquest volum l’estudi de Tommaso di Carpegna Falconieri,18 que al seu text precisa el sentit de termes importants que fan palesos conceptes, idees que generen reflexes ben diversos de l’edat mitjana. Considera els termes «Medioevo», medievalística, història medieval i medievalisme.Di Carpegna analitza els estereotips que, des de la literatura fins al cinema, els dibuixos animats, la pintura... expliquen una època medieval que pot ser pensada com un lloc fantàstic, cavalleresc, fabulós, cortès... i interpretat, per tant, en claus ben diverses. Di Carpegna Falconieri sistematitza el discurs polític de l’imaginari de l’edat mitjana en un binomi de termes oposats: llum/foscor, progrés/reacció.Assenyala que a partir dels anys setanta del segle passat, en la historiografia comencen a sorgir els primers senyals que cristal·litzaran més tard en el concepte de «neomedioevo», aquest concepte es reflectirà en tota una literatura i una filmografia apocalíptiques, i en interpretacions de caràcter mil·lenarista —l’atemptat contra les Torres Bessones de Nova York, l’efecte 2000 als ordinadors, etc.La utilització del terme «neomedievalisme» (new medievalisme) en clau postmoderna genera en l’àmbit nord-americà, però no només en ell, la convicció de viure una fase històrica que correspon a una vertadera i profunda crisi del sistema econòmic, polític, social, cultural i ètic. En el discurs públic, aquesta crisi s’identifica, segons Tommaso di Carpegna Falconieri, amb un «retorn al període medieval». Observat a la llum d’una llarga tradició ha existit la propensió d’interpretar i donar una connotació negativa al període medieval, encara que no sempre, i també s’ha pres com una analogia útil per a comparar-lo i entendre la contemporaneïtat. Una altra de les múltiples i interessants aportacions de Tommaso di Carpegna és que la metàfora medieval és una imatge del passat que modifica la percepció del present.
18 Tommaso Di Carpegna Falconieri, «Secoli oscuri e crisi atttuali: usi e abusi dei parallelismi tra medioevo e contemporaneità nelle culture politiche occidentali», p. 207-221.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
18
I desitjo tancar aquesta introducció amb la frase recollida per més d’un autor del present volum, amb la qual estic d’acord. Com va assenyalar en el seu moment Benedetto Croce: «tota història és sempre història contemporània»,19 perquè les historiadores i els historiadors observem, analitzem i estudiem el passat des de nosaltres mateixes/os, des dels nostres desitjos, preocupacions, experiència, interessos i des de la realitat que vivim que és la d’avui, és així, i hem de fer-ho sempre amb rigor.
Mª Elisa Varela-Rodríguez
19 Benedetto Croce, Teoria e storia della storiografía, (1913), Milà, 2001.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
19
Introducción
En memoria de Mercè Aventín Puig
La nostalgia de los europeos de hoy es de todo y al ser de «todo» puede fijarse en su pequeñez: en un perfume, en una cierta luz a la caída de la tarde, en una canción a medio recordar. Pero todo esto son trocitos de una manera de vivir, de una forma total de vida ya imposible por ahora. ¿Qué ha cambiado? Porque tenemos la certidumbre de que cambiado todo; ya ni la canción sonará y si la luz sigue, nuestros ojos no sabrían recogerla de la misma manera, nos sería aquella luz ya imposible ¿Qué ha pasado? ¿Qué nos han quitado?Nos han quitado una forma de vida, un repertorio de cosas y de maneras un «estilo», es decir: un sistema de atenciones y
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
20
de desdenes, una unidad de razón y sensibilidad; una medida consciente y f lexible.1
Lo que deseamos ofrecer en este volumen no agota una temática ni afronta todos los aspectos de la misma, tampoco pretendemos realizar solo una aportación que nos ayude a entender nuestro presente, una especie de enriquecimiento cultural, o un incremento del saber. Sin desdeñar ambas posibilidades, lo significativo es la compañía en el modo de aprender, es decir, lo importante son las relaciones que se pueden establecer entre las aportaciones de los autores, las cuales nos invitan a aprender, a reflexionar...Espero, por tanto, que los textos elaborados por cada autor, su tratamiento respetuoso, problemático y crítico, su probable necesidad de otros, la búsqueda de lectores/as, de interlocutores/as, concedan a este volumen un aire de diálogo y de conversación. El tono y el sentido de las cuestiones y la apertura que en ellas se propone, a buen seguro, irán fructificando y permitirán la convivencia de la imaginación con la interpretación, y fomentarán que las y los medievalistas usen con soltura y sin miedo conceptos actuales al estudiar la Edad Media, soslayando los reparos de la historiografía más tradicional. Conceptos y términos del presente que hay que utilizar con sutileza, de forma adecuada, y teniendo presentes las realidades y las experiencias históricas analizadas, explicitando lo que queremos decir con ellos.Como demuestra en su contribución Antoni Furió, el término «crisis» es un término realmente contemporáneo; por tanto, para denominar o nombrar los difíciles períodos medievales, tal vez sería conveniente utilizar otras expresiones y no la de «crisis», tan querida por ciertas historiografías.Nuestras antepasadas y nuestros antepasados medievales, apegados a la experiencia vital diaria fueron, probablemente, como las mujeres y los hombres de otras épocas históricas, conscientes de la precariedad de sus condiciones de vida durante períodos
1 María Zambrano, Isla de Puerto Rico. Nostalgia y esperanza de un mundo mejor, La Habana (Cuba), 1940, p. 17-18.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
21
Introducción
más o menos largos. Así, denominaciones como la catalana de lo mal any primer iluminan la conciencia clara de un cambio entre una época considerada como buena, tal vez incluso como feliz, y la sucesión de años dramáticos, como señaló acertadamente Pierre Vilar.2 Las circunstancias y situaciones de las vidas de mujeres y hombres medievales eran muy variables y con frecuencia difíciles, veían la pobreza de muchos y la riqueza de algunos. Esta precariedad se agudizaba en períodos de carestías y de encarecimiento de los precios de los productos y/o los alimentos básicos que multiplicaban la dureza de la vida y el deslizamiento de importantes capas sociales hacia el hambre que, en ocasiones, se convertía en verdadera hambruna —generada, unas veces, por las inclemencias climáticas pero en la mayor parte de las ocasiones nacida y agravada por la desigualdad creciente de la organización social, por la codicia de los poderosos que, para mantener su estatus privilegiado, sustraían más beneficios de aquellas y aquellos sobre los que ejercían su poder. Contribuían también a debilitar y precarizar la vida de mucha gente común medieval las diversas formas de violencia, las guerras, las enfermedades, la alta mortalidad infantil y de las mujeres en el parto, la falta de trabajo, los salarios miserables, etc. Por ello, durante toda la Edad Media había gentes preocupadas por el bienestar de las mujeres y los hombres con los que convivían: laicos y laicas, y algunas órdenes religiosas se preocuparon por mejorar la condiciones de pobreza extrema de algunas de las personas de su pueblo, villa o ciudad; practicaron la caritas como elemento de asistencia. Esta idea de mejorar las condiciones de vida, y de preocuparse y ocuparse del bienestar de los y de las demás fue una semilla que se mantuvo durante toda la Edad Media, y que venía de la Antigüedad pero que en el Occidente medieval se transforma y toma carta de naturaleza, como tantas otras inf luencias de Grecia y Roma, a partir el siglo xiii. Será durante esta centuria cuando podremos hablar de una sociedad en la que crecía, en algunas personas e instituciones, una conciencia clara de búsqueda del bienestar de
2 Pierre Vilar, Cataluña en la España moderna. 1. Introducción. El medio natural y el medio histórico, Barcelona, 1987, p. 147-148.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
22
sus coetáneos/as; un ejemplo es el que señala Paolo Nanni, el Ceppo o Plato para los pobres fundado por Francesco di Marco Datini. Podríamos decir que se formulaba de forma bastante explícita la idea de la responsabilidad social de la pobreza, del deber de las instituciones de sostener la asistencia, en definitiva, el bien común y la prioridad de este sobre el bien individual. Se empezaron a tener presentes las raíces profundas del conjunto de instituciones jurídicas, políticas, estructuras organizativas y culturales que se dedicarán a lo que hoy conocemos como economía del bienestar (welfare) y se ocuparon de la protección social.3
* * *
La labor de cualquier fecunda investigación reclama un estilo que es un modo de existencia, el que tiene en cuenta la palabra y el hacer de los y las otras. Dicho estilo permite ver surgir los interrogantes, constatar la irrupción de determinados problemas, subrayar las señales, las tareas, las posibilidades, de tal manera que se acentúa así la mediación de la memoria entre el tiempo vivido y las configuraciones narrativas y se nos ofrecen una serie de lecturas variadas. Es decir, la memoria que pertenece al tiempo es escritura que convoca a la acción de leer. Un ejemplo claro de la dificultad de aceptación por la historiografía académica más conservadora de ciertos hechos, lo constituyen acontecimientos de excepcional importancia histórica. Deseo citar, a modo de ejemplo, un hecho histórico de gran trascendencia para mí, como historiadora, en el análisis y la escritura de la historia, me refiero a la toma de conciencia feminista; aun hoy cuesta reconocer que este hecho ha abierto un pasadizo que la historiografía científica no
3 Como ha señalado en diferentes ocasiones la profesora Gabriella Piccinni, «Introduzione al Convegno», en La ricerca del benessere individuale e sociale. Ingredienti materiali e immateriali (città italiane, xii-xv secolo). Atti del Convegno Internazionale del Centro Italiano di Studi di Storia e Arte (Pistoia, 15-18 mayo, 2009), Pistoia, 2011, p. 2-3.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
23
Introducción
conocía. Porque la toma de conciencia feminista no es un hecho en el f luir de los hechos, sino la interrupción del transcurrir de los hechos y en este punto el devenir se convierte en la revelación de un ser.4 La historia debe escribirse desde una perspectiva larga y profunda, y que además de a los documentos históricos en sentido estricto, sea una historia atenta a las relaciones recíprocas entre biología y cultura.5 Existen puntos de contacto entre la historia documentada que habla en voz alta y la historia silenciosa de nuestro ser organismos vivos6 y porque, a diferencia de la historia, la vida no conoce discontinuidades, ni tampoco linealidades. Contrariamente a lo que sostenía la historiografía académica tradicional, comparto con Paolo Nanni que es la vita magistra historiae y no al revés. Porque cada vez pienso que es más necesario señalar que somos de nuestro tiempo y estamos vivas y vivos, y que la vida sigue marcando esta diferencia entre mujeres y hombres; y esta diferencia sexual trabaja en el presente y, por tanto, es en el presente cuando la obra de civilización sigue rescatando de su determinismo. Las historiadoras y los historiadores tenemos que mirar con libertad, con una mirada no contaminada, las fuentes e ir o llegar a ese otro lugar, a esa otra manera capaz de leer la historia humana con sensibilidad e intuición, pero sin faltar al rigor. Ya Simone Weil señalaba que hay planos múltiples de una composición (ella hablaba de la justicia, pero puede aplicarse a otros campos) que pueden esconder lo fundamental y dejarnos sin sentir la verdad.7
Si consideramos la vida maestra de la historia entonces es necesario abrir un pasadizo en nuestra disciplina y volver históricas las experiencias subjetivas porque son sucesos que actúan en lo real, son de este mundo, y algunas de ellas son realmente sobresalientes. Como historiadora sé por experiencia de la vida y del mundo que el
4 Luisa Muraro, La indecible suerte de nacer mujer, Madrid, 2013, p. 32.5 Lynn hunt, La storia culturalle nell ’età globale, trad. italiana de Giovanni
Campolo, Pisa, 2010, p. 72.6 Esta Introducción se ha enriquecido con el trabajo llevado a cabo en el marco
del proyecto HAR2011-28773-C02-02.7 Simone Weil Cuadernos, trad. de Carlos Ortega, Madrid, 2001, p. 331.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
24
cambio sale, si sale, de dentro de la vida de cada cual, por tanto, he aquí el reto de la historiadora y del historiador: transformarse a sí mismos, transformar la mirada para que el cambio salga de dentro de sí. Y como dice la filósofa Luisa Muraro:
«hay que hacer un quiebro, de modo que nos nazca dentro y venga hacia nosotras/os desde fuera la correspondencia entre las cosas que vivimos y las palabras que decimos, correspondencia que incrementa el ser de todo lo que es».8
Porque todo es historia pero la historia no lo es todo, y algunas historiadoras e historiadores tendremos que pensar en abrir camino a la idea de una historia de bordes porosos, una historia en la que son importantes las experiencias, las intuiciones, porque también estas facetas pueden considerarse documentos, distintos de los que la historiografía tradicional erudita acepta como buenos y por tanto descarta, pero que algunas y algunos medievalistas no podemos descartar porque sabemos que por estos bordes porosos entra realidad que enriquece la realidad histórica. Ello será posible si lo hacemos en la práctica, y haciéndolo en la práctica puede ser posible también en la teoría.Retomo de nuevo la afirmación de Paolo Nanni, «la vida es maestra de la historia», porque esta afirmación nos acerca a un problema bien actual, es decir, nos aproxima al momento de cambio de civilización que se ha producido y que no ha ido acompañado de una propuesta o de propuestas historiográficas brillantes que nos hagan pensar en una formulación historiográfica que aporte vocabulario histórico nuevo, que dé cuenta de un cambio profundo de la ciencia histórica, como hizo de forma fundamental la propuesta de Annales (1929) al aportarnos el término «social» como concepto que traspasó el ámbito propiamente histórico y se aplicó a casi todos los aspectos de la vida. Luego se han realizado otras propuestas historiográficas, la historiografía marxista, la historia de las mentalidades, la historia cultural, la nueva historia política... Pero solo alguna de estas corrientes de análisis histórico logró conquistar con su vocabulario
8 Luisa Muraro, op. cit., p. 36.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
25
Introducción
algún ámbito de la vida de mujeres y hombres que viven juntos en el mundo que conocemos, y que es uno.Como señala, y estoy plenamente de acuerdo, Paolo Nanni:
«la historia es siempre “autoconciencia” como afirmaba Arón Gurevic,9 aunque poniéndonos en guardia ante el riesgo de proyectar al pasado las percepciones de nuestro presente y para acercarse lo más posible a la comprensión del pasado es necesario aplicarle su propia lógica e intentar comprender los distintos aspectos que estudiemos «desde dentro». Sin embargo, a falta de esta sonda racional, nuestro conocimiento se limitaría a meras listas de datos mudos que no hacen historia. Aquella historia a la que la tradición historiográfica grecorromana atribuía un valor “psicagógico”, una capacidad de movilización que a veces ni siquiera la filosofía era capaz de lograr. Dicho en otras palabras, podríamos expresarlo así: ahora que he visto que son diferentes, mis ojos ven el pasado y el presente».10
* * *
Pienso, por ello, que el adjetivo «histórico» no califica a una ciencia determinada, a la ciencia histórica, a la historia como narración, sino a la condición humana o, como suele decirse, a su historicidad, aunque a veces, a algunas y algunos historiadores les cueste pensarlo de este modo.La historia es narración y narrar la vida actual o la vida de nuestros antepasados y nuestras antepasadas —privilegio exclusivamente humano— de distintas épocas y hacerlo con una metodología científica, pero a la vez vinculándose con la realidad y la experiencia, no es nada fácil, así lo demuestra que en el siglo xx solo
9 Arón Gurevic, Las categorías de la cultura medieval, Madrid, 1990, p. 25.10 Paolo Nanni, «Crisis de mercaderes. Crisis de hombres. Lenguaje y
concepciones en las cartas del mercader Francesco di Marco Datini», p. 35.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
26
lo haya hecho la historiografía de las mujeres y que esté buscando su camino para hacerlo, también, la «historia viviente». Solo estas dos propuestas historiográficas han logrado un desplazamiento del análisis histórico, desplazamiento que incluyó a la mitad de la población que había quedado excluida del relato histórico, aunque estaba bien presente en la historia, como todas y todos sabemos por experiencia, a pesar de que no hayamos logrado dar el salto y que sean aceptadas como aportaciones historiográficas no solo plenamente científicas, sino que sean insertadas en la enseñanza de la historia en todos los niveles educativos.Decía al comienzo de esta introducción que espero que los textos elaborados por cada autor, su tratamiento respetuoso, problemático y crítico, concedan a este volumen un aire de diálogo y de conversación. A simple modo introductorio, o pro memoria inicial, destacaré algunas de las aportaciones que cada autor realiza en su contribución.11
Paolo Nanni analiza magistralmente las cartas y los escritos de Francesco di Marco Datini, el mercader de Prato, y señala que de estas fuentes excepcionales «no emerge un racionalismo de una razón autónoma, sino que lo que iluminan es una audacia del realismo, término quizás más apropiado para traducir la razón en la Edad Media», y añade «a la luz de estos pioneros del mercado y de las finanzas, pueden cuestionarse multitud de prejuicios de nuestra época, para recuperar algo que pertenece a nuestra identidad».12 Nanni señala, como otros historiadores/as de la economía, que cada vez más se pone en cuestión el concepto «crisis» y «decadencia», y se prefiere hablar de transformación y de desarrollo, afirmación que comparto.Al ocuparse de la figura de Francesco di Marco Datini, Paolo Nanni dibuja una biografía detallada de este mercader: su
11 Sin la ayuda del prof. Alfio Cortonesi no habría sido posible o habría sido difícil poder contar con la presencia de los historiadores italianos que participan en este volumen, por eso quiero darle las gracias por su permanente disponibilidad.
12 Ibídem, p. 64.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
27
Introducción
concepción del trabajo, de los negocios, del tiempo, de las relaciones con las gentes que trabajaban con él, pero también una biografía intelectual y espiritual —en el más amplio sentido de ambos términos. Datini comparece en el texto de Nanni como un hombre culto, «de aquella cultura difusa que se propagaba por las calles, las plazas y los púlpitos de la época»13 pero, tal vez, un poco más amplia ya que Datini cita en diversas ocasiones a Dante y a un número destacable de escritores antiguos. Señala Nanni: «Datini hablaba escribiendo, razonaba hablando…».14 Pienso que son las relaciones las que ilustran más radicalmente quién era Francesco di Marco Datini, idea esta sintetizada en la afirmación «quien tiene compañía, tiene señoría».15
Gabriele Archetti señala, certeramente, que el tema de la educación en la Edad Media tiene uno de sus anclajes destacados en la historia monástica. En el mundo monástico reviste particular atención la donación de niños y niñas realizada por sus padres a un monasterio para el servicio de Dios, los pueri y las puellae oblati. Gabriele cuenta con una fuente importante: el Comentario a la Regla benedictina de Ildemar de Corbie, un monje franco de la primera mitad del siglo ix. Del análisis del Comentario a la Regla, Archetti hace emerger con brillantez «un cuadro pedagógico de gran interés que ha caracterizado los sistemas de formación», y que, a pesar de los grandes cambios sociales, culturales y políticos originados por múltiples factores en los siguientes siglos medievales, no entró en una crisis definitiva, sino que se adaptó y por ello «aún en parte influencia los sistemas formativos de las sociedades inspiradas en los valores de la doctrina cristiana».16
Juan Carlos Ruiz Souza señala que la Corona de Castilla y León experimenta a lo largo del siglo xiv «un fuerte proceso de “reinteriorización” que coincide con la denominada génesis
13 Ibídem, p. 46.14 Ibídem, p. 33.15 Ibídem, p . 56.16 Gabriele Archetti, «L’educazione dei “pueri oblati”: reclutamento,
formazione e finalità», p. 67.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
28
del Estado Moderno, entre el Reino de Granada, Europa y el Mediterráneo». Este proceso provoca, como señala novedosamente Juan Carlos Ruiz Souza, que «el arte de este período necesita sus propias coordenadas de estudio, ya que nos hallamos ante un nuevo capítulo de particularismo hispano». Ruiz Souza analiza con gran finura metodológica las dificultades que presenta el estudio de la arquitectura del citado siglo. Las distorsiones que marca la pérdida de la arquitectura conventual urbana de franciscanos y dominicos. La excepción está representada por los conventos femeninos, «gracias a los cuales conocemos los palacios urbanos del período, pero la arquitectura restante ha desaparecido casi en su totalidad». La importancia y la extensión de la arquitectura de influencia andalusí por todo el territorio que estudia, así como la implantación de un nuevo modelo de palacio real que señala la clara asimilación del modelo de palacio del al-Andalus y de los modelos de otras obras arquitectónicas, las claras explicaciones que aporta Juan Carlos para explicar estos cambios son solo dos de las grandes aportaciones de su texto: Juan Carlos Ruiz Souza se aparta de muchas de las explicaciones que había señalado la historiografía tradicional, ya en su tesis doctoral abrió y, continua haciéndolo, nuevas y certeras vías de análisis, o dicho a su manera, indaga: «en busca del camino historiográfico propio».17
Antoni Furió fija su atención, por un lado, en el significado de la palabra «crisis» y la evolución de la misma desde la Antigüedad hasta el siglo xx. Y, por otro, analiza concienzudamente la formación y utilización del concepto «crisis» a lo largo de la primera mitad del siglo xx aplicado a la escritura de la historia de la Baja Edad Media. Señala con gran claridad los porqués de su aplicación, conectándolos con la crisis económica de la década de los años treinta del siglo pasado y también con el desarrollo de la historia económica medieval, consolidada en los años cincuenta, impulsada por el IX Congreso de Ciencias Históricas de París. El repaso de la historiografía que utiliza el mencionado concepto para caracterizar
17 Juan Carlos Ruiz Souza, Estudios y reflexiones sobre la arquitectura de la Corona de Castilla y Reino de Granada en el siglo xiv: creatividad y/o crisis, tesis doctoral, Madrid. Vid. en el artículo de este volumen, p. 163.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
29
Introducción
la «realidad» bajomedieval es de tal exhaustividad que pienso que el texto de Antoni Furió se valorará como modelo de estudio de la aplicación de un concepto historiográfico a una realidad concreta, en el caso que nos ocupa, la Baja Edad Media.Cierra este volumen el estudio de Tommaso di Carpegna Falconieri,18 que en su texto precisa el sentido de términos importantes que dan cuenta de significados, de ideas que generan reflejos bien diversos de la Edad Media. Toma en consideración los términos Medioevo, medievalística, historia medieval y medievalismo.Di Carpegna analiza los estereotipos que desde la literatura al cine, a los dibujos animados, a la pintura… dan cuenta de un Medioevo polisémico, un Medioevo que puede ser pensado como un lugar fantástico, caballeresco, fabuloso, cortés… e interpretado por tanto en claves bien diversas. Di Carpegna Falconieri sistematiza el discurso político del imaginario del Medioevo en un binomio de opuestos: luz/oscuridad, progreso/reacción.Señala que a partir de los años setenta del siglo pasado, en la historiografía empiezan a surgir las primeras señales que cristalizarán más tarde en el concepto de «neomedioevo», este concepto se reflejará en toda una literatura y filmografía apocalípticas, y en interpretaciones de carácter milenarista —el atentado contra las Torres Gemelas de Nueva York, el efecto 2000 en los ordenadores, etc.La utilización del término «neomedievalismo» (new medievalism) en clave posmoderna genera en el ámbito norteamericano, pero no solo en él, la convicción de vivir una fase histórica que corresponde a una verdadera y profunda crisis del sistema económico, político, social, cultural y ético. En el discurso público, esta crisis se identifica, según Tommaso di Carpegna, como un «retorno al medioevo». Observado a la luz de una larga tradición ha existido la propensión a interpretar y darle una connotación negativa al período medieval, aunque no siempre, y también se ha tomado como una analogía
18 Tommaso Di Carpegna Falconieri, «Secoli oscuri e crisi attuali: usi e abusi dei parallelismi tra medioevo e contemporaneità nelle culture politiche occidentali», p. 207-221.
Ma
Elis
a V
arel
a-R
odríg
uez.
«In
trod
ucci
ó /
Intr
oduc
ción
». L
a hi
stor
iogr
afia
med
ieva
l dav
ant l
a cr
isi /
La
hist
orio
graf
ía m
edie
val a
nte
la c
risis
. Pàg
. 7-3
0
30
útil para compararlo y entender la contemporaneidad. Otra de las múltiples e interesantes aportaciones de Tommaso di Carpegna Falconieri es que la metáfora medieval es una imagen del pasado que modifica la percepción del presente.Y deseo finalizar esta introducción con la frase recogida por más de un autor del presente volumen, con la que estoy de acuerdo. Como señaló en su momento Benedetto Croce: «toda historia es siempre historia contemporánea»,19 porque las historiadoras y los historiadores observamos, analizamos y estudiamos el pasado desde nosotras/os mismas/os, desde nuestros deseos, preocupaciones, experiencia, intereses y desde la realidad que vivimos que es la de hoy, es así, y tenemos que hacerlo siempre con rigor.
Mª Elisa Varela-Rodríguez
19 Benedetto Croce, Teoria e storia della storiografía, (1913), Milán, 2001.
