106
Tardor 2015 L’ECONOMIA QUE VOLEM PER A LA CATALUNYA DEL SEGLE XXI DOCUMENT PER AL DEBAT
Tardor 2015
L’ECONOMIA QUE VOLEM PER A LA CATALUNYA DEL SEGLE XXI DOCUMENT PER AL DEBAT
Tardor 2015
L’ECONOMIA QUE VOLEM PER A LA CATALUNYA DEL SEGLE XXIDOCUMENT PER AL DEBAT
32
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Índex
0. PRÒLEG. Dolors Comas d’Argemir
1. PER UN NOU BLOC SOCIAL, PER UNA ALTERNATIVA ECOSOCIALISTA.
Joana Agudo, Joaquim Sempere
1.1. Construir un nou bloc social i una nova democràcia com a alternativa al capitalisme
1.2. Ofensiva neoliberal, ruptura del pacte interclassista
1.3. Una crisi ecològica i energètica amenaçadora
1.4. Una tragèdia: la dominació neoliberal
1.5. La transició cap a una economia verda.
1.6. Com cal afrontar el creixement econòmic? Com lluitar contra l’atur?
1.7. Reduir el consum com a valor ètic i polític
1.8. Globalització capitalista i desigualtats: per una acció supraestatal
1.9. Com obtenir els recursos necessaris? La qüestió del deute públic
1.10. Una nova política territorial i de transport
1.11. L’economia social, el cooperativisme i altres embrions de futur:
per una economia al servei de les persones
1.12. Una societat sostenible amb perspectiva de gènere
2. COM FEM LA TRANSICIÓ CAP AL POSTCAPITALISME? Joana Agudo, Dolors Comas d’Argemir, Xavier Farriols,
Maria Freixenet, Jordi Ibáñez, Alfons Labrador, Joaquim Sempere, Lluís Torrens, Ernest Urtasun
2.0. Introducció: des de l’ecologisme, el feminisme i la democràcia econòmica. Un objectiu essencial: redistribuir la riquesa i lluitar contra
les desigualtats. Les nostres propostes estratègiques
2.1. La fiscalitat com a instrument de redistribució
2.2. Fer una transició energètica cap a un model cent per cent renovable
2.3. Instaurar un model productiu sostenible i al servei de les persones
5
10
111213
18
212222
24
20
25
27
28343639
L’ECONOMIA QUE VOLEM PER A LA CATALUNYA DEL SEGLE XXIAutores i autors:
Dolors Comas d’Argemir, coordinadora de la publicació. Presidenta de la Fundació Nous Horitzons i professora d’Antropologia Social a la URV.Joana AgudoSindicalista. Exconsellera del Consell Econòmic i Social d’Europa.Gina ArgemirEconomista de CCOO de Catalunya.Cristina Carrasco Economista. Professora de Teoria Econòmica de la UB i investigadora i autora de diversos estudis sobre economia feminista.Agustí ColomEconomista. Professor de Teoria Econòmica de la UB. Actualment, regidor d’Ocupació, Empresa i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona.Xavier FarriolsProfessor. Expert en formació professional.Maria Freixanet Politòloga. Escriptora. Especialista sobre iniquitat i gènere, sobre canvi de model productiu i límits de l’economia i sobre participació política.Jordi Ibañez PulidoCoordinador de l’Àmbit d’Economia Social i Solidària d’ICV. Alfons LabradorSindicalista. Responsable del Centre d’Estudis i Recerca Sindical. Centre mul-tidisciplinari d’estudis i recerca en matèries com l’economia, el dret laboral i la sociologia del treball.Albert RecioEconomista i professor d’economia aplicada de la UAB.Jordi Roca JusmetProfessor, catedràtic i director d’Economia, Energia i Pressions Ambientals (EEEP) a la UB. Joaquim Sempere Sociòleg. Expert en sostenibilitat ecològica del punt de vista sociològicLluis Torrens Economista. Impulsor i expert sobre temàtiques per un nou model econòmic sostenible i estacionari. Juan Torres López Economista. Catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de SevillaErnest Urtasun Diplomàtic i Economista. Eurodiputat d’ICV, membre del Grup dels Verds.
1416
54
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
2.4. Generar ocupació i treball digne, amb una nova distribució social dels treballs i els temps
2.5. Exercir control sobre les finances i crear una banca pública
2.6. Reconstruir els serveis públics i defensar els drets socials. Dur a terme un Rescat Social d’Emergència.
2.7. Construir la UE dels pobles, des d’una gran aliança ciutadana entre els pobles i regions que la conformen
3. REFLEXIONS I ANÀLISIS
Las políticas europeas de austeridad. Juan Torres López
Una reflexió sobre el concepte d’economia estacionària. Lluís Torrens
La democràcia econòmica. Una alternativa completa al sistema capitalista. Jordi Ibáñez
L’economia feminista, punta de llança contra el xoc ecològic.
Maria Freixenet
4. DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ A CATALUNYA
Coordinació: Albert Recio
L’economia catalana: problemes i alternatives. Albert Recio
El model energètic català: insostenible i totalment depenent de l’exterior. Jordi Roca Jusmet
Desigualdades en el uso del tiempo entre mujeres y hombres en Cataluña, 2003-2011. Cristina Carrasco
Present i futur de la indústria. Lluís Torrens
La influència de la política neoliberal sobre la despesa social: les limitacions de la funció redistributiva i reguladora. Gina Argemir
Les finances de la Generalitat. Agustí Colom
50
57
6483
125126
87
144
4147
152158
183
98
63
200
Pròleg
Dolors Comas d’Argemir
76
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Combinar l’horitzó utòpic amb la realitat actual no és gens fàcil. Podem pensar quin model econòmic volem, fonamentat en la democràcia, la igualtat social, l’ecologisme, el feminisme. Estem d’acord que cap per-sona ha d’estar sotmesa a la força de l’oligarquia, del dogmatisme o del patriarcat; que cal preservar els ecosistemes, perquè fan possible la vida humana; que cal acabar amb l’explotació del treball per part del capital; en rebutjar la corrupció resultant de l’abús del poder polític i econòmic. Reconeixem que les desigualtats socials són insuportables per la injustícia que representen, pel sofriment d’una part de la població, i també per la ineficiència en termes de reproducció social. Podem estar d’acord també que l’economia ha d’estar al servei del progrés humà, que el treball ha de ser digne, o que l’economia social i solidària és una bona opció. La qüestió és com arribar-hi: com, partint de la realitat econòmi-ca actual a Catalunya, que ens condiciona oferint límits i possibilitats, podem transitar cap a una societat més justa, on l’economia respongui a les necessitats humanes i on tothom trobi el seu lloc i pugui viure-hi dignament.
Aquest llibre intenta donar respostes al repte d’avançar cap a una alternativa ecosocialista. Es fa la diagnosi de com l’ofensiva neoliberal i la crisi energètica, tan llastradores en els drets i el benestar, ens porten cap a camins sense sortida i concreta, en el cas de Catalunya, quina és l’economia real. Perquè si no partim de la situació real, no podem plan-tejar mesures que permetin transformar el sistema. Aquest llibre parla de l’avui sense abstraccions, pensant en el demà i en com construïm l’al-ternativa a l’actual sistema, injust i depredador. La utopia és necessària perquè situa l’horitzó d’on volem arribar. Però, com apuntava el poeta Konstanino Kavafis en el seu “Viatge a Ítaca”, l’important és el viatge i saber quin camí cal recórrer per a arribar a la nostra Ítaca.
En els diferents capítols d’aquest llibre trobareu el fruit d’un treball en comú, que ha intentat travar les diferents perspectives en una sola proposta. No hi ha receptes màgiques, tot es pot sotmetre a debat. Com també pensem que ningú no té l’exclusivitat de la veritat. Sabem, això sí, que no hi haurà transformació social si no s’hi implica tota la ciuta-dania. Hem d’aprendre de les múltiples alternatives de resistència i lluita que han sorgit a la nostra societat, i hem de guanyar la batalla cultural
tot descolonitzant els nostres imaginaris de les idees hegemòniques que identifiquen el progrés amb el productivisme sense fre, el consum crei-xent i dòcil i la finançarització de les nostres vides. Necessitem construir un nou bloc social i una nova democràcia, com a alternatives a l’actual sistema capitalista.
El primer article que trobareu està redactat per Joana Agudo i Quim Sempere. Des de la Fundació Nous Horitzons els vam demanar si podien assumir la tasca de fer un document per al debat en torn a la construcció d’alternatives econòmiques viables, i van acceptar el repte. Els ho agraïm profundament, perquè no era gens fàcil. No es coneixi-en personalment i partien de visions, llenguatges i experiències molt diferents, encara que es situessin en l’esquerra política. L’acadèmic i la sindicalista ens ofereixen un resultat esplèndid, que alliçona sobre com es pot arribar a consensos i a construir visions comunes. El document “Per un nou bloc social, per una alternativa ecosocialista” presenta les principals forces econòmiques i polítiques de la dominació neoliberal i que avui comporten l’increment de les desigualtats socials i la destruc-ció dels recursos. I planteja els principals eixos de transició cap a una economia verda, on es fan necessàries actuacions polítiques entorn del deute públic, l’energia, el territori, el transport i d’altres àmbits. Són actuacions que necessiten també una acció supraestatal, d’una Unió Europea democràtica que articuli mecanismes per a regular l’economia globalitzada. És un document que vam debatre en una sessió de treball àmplia on es plantejà la necessitat d’aprofundir i concretar alguns dels eixos que s’hi presenten.
I així neix el segon document, “Com fem la transició cap al postca-pitalisme?”, elaborat per un grup més ampli. S’hi presenten propostes concretes orientades a transitar cap a una alternativa econòmica ecoso-cialista. Es parla de fiscalitat com a mecanisme redistributiu, de com arribar a un model energètic cent per cent renovable, de la necessitat de desenvolupar un model productiu sostenible que generi ocupació i treball digne, de la redistribució dels treballs i dels temps de vida, de la banca pública, de l’economia social, dels serveis públics, de la recu-peració dels béns comuns i de la construcció d’una Unió Europea dels pobles.
98
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
No podia faltar una diagnosi de la situació actual de l’economia a Catalunya. Albert Recio va coordinar un grup de treball que ha aportat elements per a aquesta diagnosi. És molt interessant l’article redactat pel mateix Albert Recio, que, quan es planteja si l’economia catalana té les condicions per garantir la reproducció social i perquè la població vis-qui en bones condicions, arriba a unes conclusions ben descoratjadores. Insostenibilitat d’un model que ha destruït bona part de les bases indus-trials del país, que és deficitari en matèria alimentària i energètica i que no garanteix la vida i el treball decents. Aquestes dimensions són trac-tades de forma específica en els diferents articles que composen aquest quart bloc de la publicació, on es tracta la situació del model energètic català, les desigualtats en l’ús del temps entre dones i homes, la situació de la indústria, la despesa social o les finances de la Generalitat.
Hi ha, finalment, un altre bloc (el tercer en l’ordre de la publicació) on hem inclòs articles que plantegen reflexions específiques en torn dels temes plantejats. El text de Juan Torres López fou presentat a l’Escola d’Estiu de la Fundació Nous Horitzons de l’any 2014, i aporta sòlids elements de crítica a les polítiques d’austeritat. Els conceptes d’econo-mia estacionària, democràcia econòmica i economia feminista són la base d’altres articles que completen aquest apartat.
Quinze persones han col·laborat en la redacció dels documents i articles inclosos en aquesta publicació: Joana Agudo, Gina Argemir, Cristina Carrasco, Agustí Colom, Xavier Farriols, Maria Freixenet, Jordi Ibáñez, Alfons Labrador, Albert Recio, Jordi Roca, Joaquim Sem-pere, Lluís Torrens, Juan Torres López, Ernest Urtasun i jo mateixa, que també he impulsat la realització dels treballs i coordinat la seva publi-cació. Moltes més persones s’han implicat també en aquesta reflexió, participant en els debats i fent-nos arribar les seves aportacions. A tots ells i a totes elles, vull agrair-los la generositat d’haver compartit els seus coneixements i destinat part del seu temps a aquesta tasca.
I hem de seguir. Com s’insisteix al llarg de tot el llibre, no n’hi ha prou amb la reflexió d’especialistes, ni tampoc amb l’alternança política. Albert Recio diu que “cal un veritable esforç de mobilització social, de reflexió i debat, d’innovacions petites i grans”. Necessitem una gran
aliança ciutadana, la convergència de totes les lluites, construir un gran bloc social que ens doni força. Sabem que l’enemic és poderós, ja que uneix el poder econòmic, polític i mediàtic; però Joana Agudo i Quim Sempere ens aporten l’esperança, constatant que avui la població està mobilitzada, que és conscient de qui és l’enemic a vèncer i què és el que necessitem i volem. Pensament i acció són necessaris. Agrupar energies socials i polítiques per guanyar i aturar la marxa cap al desastre és un imperatiu social que no poden defugir.
1110
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
1. Per un nou bloc social, per una alternativa ecosocialista
Joana Agudo, Joaquim Sempere1.1. Construir un nou bloc social i una nova democràcia com a
alternativa al capitalisme.
Afrontem un període difícil per la gravetat i magnitud dels problemes que s’acumulen: crisi ecològica greu, capitalisme neoliberal hegemònic, població mundial creixent, canvi climàtic d’efectes imprevisibles, exa-cerbació de la conflictivitat a escala mundial. L’escassesa d’energia per l’esgotament de les fonts fòssils pot fer col·lapsar funcions vitals de les societats. L’economia de casino afegeix factors d’inestabilitat. Tampoc no podem saber anticipadament amb quins ritmes es produiran aques-tes amenaces, però sabem que són amenaces reals.
I sabem també que ens cal avançar segons algunes línies d’acció que semblen clares:
• Reglamentar l’economia per posar-la al servei de les persones. • Reconèixer el dret al treball digne com a l’eix central per reduir les
desigualtats econòmiques i acabar amb l’atur i la pobresa.• Restablir i ampliar l’Estat del Benestar i el sistema de drets socials
i laborals. • Descarbonitzar les activitats humanes per frenar el canvi climàtic.• Passar a un model energètic totalment renovable. • Reduir la petjada ecològica fins a fer-la sostenible.• Construir una economia ecològicament viable i socialment inte-
gradora.• Reconstruir una esfera pública de l’economia per poder planificar
el futur segons criteris decidits democràticament.El pacte social interclassista vigent durant la postguerra europea ja
no funciona. Aquell pacte comportava una asimetria de poder a favor de l’oligarquia dels diners, la qual ha trencat el pacte sense contempla-cions. El model socialdemòcrata de concertació ha quedat així tocat de mort, i això explica la deriva i decadència dels partits socialistes a tot Europa. Ara bé, per fer recular l’oligarquia cal reunir una força consi-derable, una unitat popular nova, un nou “pacte social” que mobilitzi organitzacions i moviments populars vells i nous per construir un bloc social consistent i sòlid, una nova majoria. La crisi del règim del 1978 indica que hi ha un potencial entre els pobles d’Espanya per construir un nou bloc social sobre bases polítiques diferents, que cal saber dis-
1312
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
cernir i dur endavant. L’alçaprem fonamental per a aquesta tasca és la democràcia. Però una democràcia valenta, capaç de prendre decisions contra el gran capital i d’oposar-se amb els fets als xantatges neoliberals. L’era del social-liberalisme s’ha acabat.
Els avenços tècnics i culturals haurien de fer possible un món pacifi-cat, amb oportunitats per a tothom i amb una expansió del temps dispo-nible per al desenvolupament personal. Però l’acumulació indefinida de capital i de poder en poques mans no sols fa inviables les sortides cons-tructives, sinó que ens encamina cap al desastre ecològic i civilitzatori.
Cada situació exigirà decisions que no es poden preveure en detall. El més determinant és tenir una població organitzada, capaç de respon-dre amb decisions orientades cap a la solidaritat, l’equitat, la llibertat i la cohesió social. Més que de fórmules concretes i detallades, ens cal dotar-nos de principis eticopolítics àmpliament compartits que inspi-rin l’acció social i política. Aconseguir-ho només serà possible: 1) si guanyem la batalla dels valors, 2) si tenim una societat mobilitzada i articulada en tota mena de moviments i organitzacions i 3) si som capa-ços d’agrupar majories suficients per actuar amb força des de les insti-tucions. L’acció des de les institucions representatives és important, i sovint determinant, i per això cal disposar d’una força d’esquerres verda i radical susceptible d’una unitat sòlida, que només pot ser unitat dintre de la diversitat i el respecte a les diferències.
Afrontem un enemic poderós, que uneix poder econòmic, polític i mediàtic. Però, alhora, feia temps que la població no estava tan mobi-litzada i no era tan conscient de qui és l’enemic i de què és el que necessitem. Per això tenim l’enorme responsabilitat de construir la força capaç d’agrupar les energies populars per guanyar, a fi d’aturar la marxa cap al desastre. Qui obstaculitzi la unitat popular contraurà una greu responsabilitat.
En quin context ens trobem i a quins objectius aspirem?
1.2. Ofensiva neoliberal, ruptura del pacte interclassista.
Ens trobem en un context marcat per la dominació i hegemonia capita-lista neoliberal. Des de l’època dels governs Thatcher i Reagan, el neoli-beralisme va anar imposant la seva hegemonia i, cap al 2007, va trencar
de manera unilateral i agressiva el pacte social interclassista que a Euro-pa occidental havia permès el sistema de drets laborals i socials i l’Estat del Benestar. S’imposen la desreglamentació de l’economia, la llibertat de moviments del capital, la privatització, l’especulació i la financia-rització de l’economia. Els sous s’abaixen i el treball es precaritza. Les interdependències de la globalització donen als beneficiaris del sistema un poder enorme per inhibir qualsevol sortida nacional a la crisi, i obli-ga les seves víctimes a resistir i lluitar buscant un marc geogràfic propici.
1.3. Una crisi ecològica i energètica amenaçadora.
Aquest context econòmic i polític coincideix amb un context ecològic amenaçador. La petjada ecològica de la humanitat supera des de mitjans dels anys 80 la biocapacitat de la Terra i no para de créixer. És absolu-tament obligatori aturar i invertir aquesta tendència a fi d’assolir una petjada ecològica sostenible, objectiu que només es pot aconseguir a través d’una reducció dels impactes ecològics de la humanitat, que com-portarà decreixement de diverses activitats humanes. Un dels aspectes de la crisi de recursos que segurament es farà visible més aviat serà el de l’energia: ja hem superat el pic del petroli i comença l’esgotament de les fonts d’energia fòssils i de l’urani.
Els contextos socioeconòmic i ecològic són inseparables: no es pot abordar amb èxit la lluita per la sostenibilitat ambiental sense fer retro-cedir el poder del gran capital. L’impuls capitalista insaciable a l’obten-ció de beneficis màxims a curt termini empeny l’economia cap a un creixement indefinit, sense cap consideració al benestar humà ni a la sostenibilitat ecològica.
Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s’han con-vertit en eines de desreglamentació i així, en un instrument al servei del capital internacional per a superar l’acció dels Estats i vulnerar els codis i regulacions establertes a nivell mundial. Aquest fenomen ha anat acom-panyat d’una intensa i permanent campanya per aconseguir un domini hegemònic en els mitjans de comunicació. Alhora, la gent del carrer i els moviments de protesta i resistència troben en les TIC una eina excepci-onal per comunicar-se i per teixir xarxes alternatives d’informació i orga-nització que estan revolucionant les maneres de lluitar i de fer política.
1514
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
1.4. Una tragèdia: la dominació neoliberal.
La gran tragèdia de la nostra època és que s’hagi imposat amb tanta força la idea liberal del lliure mercat, justament quan la intervenció pública i la planificació democràtica són mitjans indispensables per sor-tir de l’atzucac social i ecològic. No es pot confiar de cap manera que la solució vingui del gran capital ni del mercat.
El capitalisme global imperant es fonamenta en l’especulació com a mètode econòmic d’acaparament de la riquesa, amb augment constant de les desigualtats socials i societats cada vegada més polaritzades. Cal un canvi de model cap a una economia productiva sostenible, capaç de produir la riquesa necessària per a la satisfacció de les necessitats de les persones i de garantir la preservació del medi ambient i els recursos naturals.
Per invertir la situació, cal:1. Reglamentar l’activitat econòmica, començant per les finances
i lluitant contra l’especulació financera. No és acceptable que es facin negocis privats manipulant diners: la banca ha de ser pública. Aquesta reglamentació ha d’incloure la desaparició dels paradisos fiscals i l’aflo-rament de tots els capitals que avui escapen a qualsevol control en el món, i la lluita contra l’evasió de capitals, la deslocalització d’empreses, el frau fiscal i la corrupció.
2. L’Estat ha de ser el garant que permeti blindar els drets fona-mentals de les persones: salut, educació, treball, alimentació i habitatge. Per això cal reconstruir un sector econòmic públic potent, basat en els sectors estratègics, com són, a més de la banca, l’energia, la gestió de l’ai-gua, les grans xarxes de transports i comunicacions i el control i garan-tia de la seguretat i la sobirania alimentària. Aquests sectors són massa importants i massa estratègics per deixar que els particulars en facin un negoci. L’emergència social i ecològica que vivim requereix inversions a llarg termini de rendibilitat no immediata, planificades segons criteris de benestar col·lectiu i de sostenibilitat, i això és incompatible amb un sistema dominat per minories a la recerca de beneficis elevats i imme-diats. A curt termini, la Constitució espanyola de 1978 ofereix, en el seu article 128, la possibilitat d’intervenció de les empreses privades per part de l’Estat en defensa de l’interès general (Art.128.1: Toda la riqueza
del país en sus distintas formas y sea cuál fuere su titularidad está subordi-nada al interés general. 2. Se reconoce la iniciativa pública en la actividad económica. Mediante ley se podrá reservar al sector público recursos o servi-cios esenciales, especialmente en caso de monopolio, y asimismo acordar la intervención de empresas cuando así lo exigiere el interés general.)
3. Les desigualtats socioeconòmiques no paren d’augmentar, i el sistema aconsegueix legitimar-les. Aquest fenomen és en si mateix una injustícia inacceptable; però a més a més accentua la pèrdua de cohesió social i és també l’assassinat de la democràcia i de les llibertats polí-tiques: quan una minoria acapara la riquesa, segresta la capacitat de decisió dels governs i converteix els governants en els seus lacais.
En el procés de buidatge de la democràcia en els Estats actuals, la corrupció té una funció cabdal. Suposa la perversió del marc legal i dels principis establerts en les Constitucions per la compra directa i sense embuts dels gestors públics per part dels interessos d’empreses, cor-poracions o lobbies econòmics. En aquest sentit, Catalunya i Espanya suposen exemples significatius en el continent europeu.
4. L’eina més eficaç que a Europa hem conegut per pal·liar les desigualtats és l’Estat del Benestar, que ha posat sanitat, educació i protecció social a l’abast de tothom. Les minories privilegiades han emprès un atac contra aquesta conquesta privatitzant i mercantilitzant molts d’aquests serveis. És una prioritat absoluta recuperar els nivells de prestacions de l’Estat del Benestar de què el nostre país ha gaudit, i millorar-los. També és prioritari buscar formes noves per satisfer ade-quadament les dues altres necessitats bàsiques de les persones: alimen-tació i habitatge. Cal protegir l’agricultura familiar i local, organitzar la cadena alimentària en benefici dels seus dos extrems –productors i consumidors– i no dels intermediaris oligopolistes. Cal una política d’habitatge que promogui molt més el lloguer, i en particular el lloguer social, i que reestructuri del tot el sistema hipotecari, d’acord amb les lliçons d’aquests anys d’abusos per part de les grans immobiliàries i la banca.
5. Les desigualtats s’han disparat per la pèrdua de llocs de treball, per la retallada de salaris i per la desprotecció provocada pel retrocés de la negociació col·lectiva. Aquests atacs massius contra els drets socials
1716
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
dels treballadors assalariats han anat acompanyats de la falta de protecció a les cooperatives, als autònoms i a les petites i mitjanes empreses. Cal recu-perar els nivells de drets abans assolits i eixamplar el teixit productiu fora de l’hegemonia del gran capital nacional i multinacional. Per fer-ho, també ens cal un nou model econòmic.
1.5. La transició cap a una economia verda.
La transformació de l’estructura energètica, productiva i de transport de les principals economies desenvolupades i de gran part de les emergents en el propers anys s’haurà de concentrar en el pas a una economia baixa en carboni, on el pes rellevant de la generació d’energia el tindran les fonts renovables i netes.
La posició, des de 2009, de molts Estats de l’OCDE, ha estat d’im-pulsar i posar en marxa ambiciosos projectes, en els quals les inversions en infraestructures i R+D+I verda tenen un paper clau, amb la doble finalitat d’incentivar l’activitat productiva per sortir ràpidament de l’actual situació recessiva i d’afrontar, des de posicions de lideratge, l’actual reestructuració productiva, orientada contra el canvi climàtic en un context mundial de recursos cada cop més escassos i cars.
Però aquest capitalisme verd promogut oficialment des de la UE no és la nostra opció. Per a nosaltres, l’economia verda integradora ha de cercar l’equilibri entre benestar econòmic, major cohesió social i millor conserva-ció i ús racional dels recursos naturals, que mantenen el nostre benestar i el de les generacions futures.
No és un simple ajustament entre sectors emergents i altres més tradi-cionals: inclou una millora ecològica en la forma de produir i de consumir per integrar els objectius de les empreses i la seva sostenibilitat mediambi-ental en termes no sols d’estalvi de materials i d’eficiència energètica, sinó també d’organització del treball i de la pròpia relació dels treballadors i tre-balladores amb l’empresa en la millora de la productivitat de tots els factors.
Tots aquests canvis han de fer-se en un marc de desenvolupament i enfortiment del diàleg i la concertació social, així com de la negociació col-lectiva, de forma que el resultat final sigui positiu en termes d’ocupació i d’equitat pel que fa a les condicions de treball i de salaris.
La tendència de l’economia verda haurà de ser guanyar en efici-ència energètica i reduir el consum de matèries primeres i la conta-minació. A tall d’exemples: en el sector de transport, la fabricació de vehicles elèctrics i híbrids i els dedicats al transport públic; la rehabili-tació energètica de l’habitatge; la indústria agroalimentària lligada a la producció ecològica, i d’altres.
Tot això suposarà processos de reconversió industrial i laboral. En aquests processos, els treballadors hauran de lluitar per la seva parti-cipació activa en la defensa tant dels objectius ambientals com dels llocs de treball, buscant el suport de les institucions i dels moviments i organitzacions de la societat civil.
El model d’organització empresarial ha de tenir en compte pràc-tiques que estimulin la implicació dels treballadors. En gran mesura, les dificultats d’innovació tenen a veure amb l’existència d’estructures rígides a les empreses que consideren el treballador com una simple eina de treball. La formació permanent s’ha de considerar, en aquest context, una inversió i no una despesa.
A Europa, el fort desenvolupament de les organitzacions ecologis-tes, de les associacions de consumidors, dels sindicats i d’altres agents de la societat civil és el que ha de permetre un gran pacte social que impulsi els canvis que han de produir-se i que generi una economia més governable i sostenible, socialment i mediambientalment; quel-com impensable en els anteriors processos, on les decisions empresa-rials –guiades per criteris no socioecològics sinó de maximització dels beneficis– eren les que determinaven i determinen encara totalment els canvis tecnològics i productius.
La innovació tecnològica lligada al territori és totalment consubs-tancial a l’economia verda, i ha de rebre un major impuls financer, públic i privat. Caldrà lluitar per introduir clàusules socials i ambi-entals en el comerç internacional a fi d’impedir el doble dumping. És essencial associar la societat civil en tot el procés de transició a l’eco-nomia verda i aconseguir una gestió participativa per reduir al màxim la resistència i els possibles efectes negatius que tota transformació comporta.
1918
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
1.6. Com cal afrontar el creixement econòmic? Com lluitar contra
l’atur?
La part més clarivident de l’establishment empresarial i polític ha com-près que cal introduir criteris de sostenibilitat ambiental en l’economia. Però allò que el capitalisme verd guanya pel cantó de l’estalvi i l’efici-ència, ho perd amb l’ampliació de l’escala de les activitats humanes, ampliació a la qual no pot renunciar. En altres paraules: el “capitalisme verd” ens porta igualment a l’abisme, retardant només el desenllaç. L’al-ternativa és una economia sostenible, sense creixement dels impactes humans –la petjada ecològica– sobre la Terra, impactes que ja han supe-rat els límits raonables i ens encaminen cap al col·lapse si no reaccionem a temps. Quan es parla d’aturar el creixement, d’adoptar el creixement zero o el decreixement, s’està dient que la petjada ecològica ja és exces-siva i cal que es redueixi fins a nivells sostenibles que facin possible la continuïtat de la vida humana civilitzada per temps indefinit.
S’ha divulgat àmpliament la idea injustificada segons la qual només si creix l’economia es creen llocs de treball. En una economia sense creixement caldrà continuar cultivant la terra i fabricant aparells de tota mena. Caldrà que es produeixi any rere any l’excedent que faci possi-ble alimentar tota la població, dotar-la de béns i serveis, amortitzar les inversions i estalviar per fer front a eventualitats imprevistes. Per obtenir tot això no cal augmentar la petjada ecològica: només cal un aprofi-tament raonable dels recursos. A l’interior d’aquests límits, es poden crear noves empreses, endegar noves activitats, llençar nous productes al mercat, etc. Això vol dir que es poden generar els llocs de treball que facin falta.
Afirmar que el creixement econòmic indefinit és insostenible no equival a dir que res no pot créixer. En la transició a una economia verda creixeran el sector de les energies renovables o l’agricultura ecològica. Ara bé, la sostenibilitat ecològica només serà possible si la producció agregada manté la demanda de recursos materials i energètics per sota d’un determinat llindar.
L’existència de llocs de treball suficients i de qualitat no depèn de si hi ha creixement o no de l’economia: només depèn dels drets dels treba-lladors i de la seva força negociadora. No es poden crear llocs de treball
a qualsevol preu, com, per exemple, agreujant la degradació ecològica. En un moment que els drets laborals han retrocedit enormement,
és lògic que els treballadors i els seus sindicats s’inquietin quan el crei-xement disminueix o s’atura, perquè això implica, efectivament, pèr-dues de llocs de treball. Però la solució no és donar suport a un creixe-ment econòmic indefinit, sinó lluitar pels drets del treball enfront dels drets del capital i per polítiques industrials consensuades que reactivin l’economia i creïn llocs de treball sense augment de la petjada ecolò-gica.
La transició a una economia verda requerirà una reconversió industrial i una corresponent reconversió laboral. Garantir que aques-tes reconversions es facin en benefici de la població treballadora i amb una generació neta de llocs de treball serà una tasca essencial dels tre-balladors i de les seves organitzacions. Hi ha motius per a l’optimisme: una transició a una economia verda fa preveure –segons nombrosos estudis sindicals europeus– un augment, i no una disminució, dels llocs de treball. En particular, la indústria de les energies renovables requereix prop del triple de llocs de treball –en relació amb la potència instal·lada– que la de les energies convencionals. La transició energè-tica pot ser l’ocasió ideal per a un programa d’inversions massives que reactivi l’economia i generi molta ocupació, reabsorbint una part de l’atur, en un sector que satisfà una necessitat essencial i que, per tant, representa un mercat segur i llocs de treball no deslocalitzables.
¿Com podem imaginar avui el pas a una economia verda, que fun-cioni consumint menys recursos naturals i causant menys contamina-ció i menys degradació irreversible del medi?
Veiem-ne alguns exemples. a. Substituir petroli, carbó, gas i urani per l’aprofitament d’ener-
gia renovable és un pas de gegant cap a una reducció de la petjada ecològica. Deixaríem d’extreure del subsòl unes quantitats ingents de recursos minerals i d’emetre al medi masses enormes de contaminants. Aprofitaríem energies lliures i gratuïtes que la natura ens proporciona abundantment (la despesa anual en combustibles fòssils, mesurada en diners, s’eleva aproximadament a 10.000 milions d’euros a Catalunya, 50.000 milions a Espanya i 500.000 milions a la UE).
2120
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
b. Desterrar l’obsolescència provocada de les nostres indústries faria que els aparells duressin més temps i el consum de recursos naturals disminuís.
c. Fabricar aparells i components de manera que es poguessin repa-rar en cas d’avaria estalviaria recursos.
d. Compartir o llogar objectes (vehicles, electrodomèstics, maqui-nària industrial…) en comptes de comprar-los cada usuari permetria obtenir els mateixos serveis amb una despesa social molt inferior.
e. Reciclar objectes usats, o components o materials d’aquests objec-tes, permet disposar de materials que no cal extreure del subsòl.
En una transició d’aquest estil, és impossible de fer a priori el balanç entre llocs de treball perduts i llocs de treball novament creats, però cal tenir present que el repartiment del treball social depèn en última ins-tància de decisions polítiques i de la correlació de forces entre les classes socials. Una línia de solució és aplicar el principi de “treballar menys i millor per treballar tothom”.
1.7. Reduir el consum com a valor ètic i polític.
Viure amb quantitats menors de recursos naturals implica, també, una reducció del consum d’objectes materials. Ho vulguem o no, aquest és el destí que ens espera, sobretot si tenim present que compartim el món amb societats molt pobres –i amb una petjada ecològica molt baixa– que esperen la seva oportunitat per viure dignament. ¿Vol dir això que estem abocats a viure pitjor que durant l’època “daurada” de l’abundància capitalista? No. Malbaratem quantitats desmesurades de recursos, que no ens proporcionen satisfacció però que deterioren irre-missiblement els pressupòsits de la vida humana sobre la Terra. ¿Quin sentit té prolongar aquest malbaratament que, d’altra banda, ens porta al suïcidi col·lectiu? Per racionalitzar el consum de recursos naturals i avançar cap a la sostenibilitat, cal transformar el metabolisme de les nostres societats, és a dir, les seves interaccions amb el medi natural.
¿Per què des de l’esquerra critiquem les polítiques austeritàries de la Troika si creiem que és bo reduir el consum? Perquè no estan en absolut orientades a la sostenibilitat ambiental, sinó a recompondre i augmen-tar la taxa de beneficis del capital. Amb aquesta austeritat la gent és més
pobra, però el sistema de producció i consum continua sent nociu per al medi ambient i els recursos naturals. Si en comptes de l’actual siste-ma de calefacció/refrigeració dels edificis, basat en les energies fòssils i l’urani, disposéssim d’un sistema basat en energies renovables (termo-solar, fotovoltaica, minieòlica, geotèrmia i bon aïllament tèrmic), la pobresa energètica no existiria o quedaria reduïda a un mínim, perquè caldria gastar només en manteniment, no en combustible.
Les nostres societats hauran d’assumir tard o d’hora una reducció del consum de recursos naturals i una disposició a la frugalitat. Si no ho fan voluntàriament i de manera planejada i previsora, ho hauran de fer a la força i desordenadament. O ens repartim equitativament les càrregues (i una transició així pot resultar una aventura col·lectiva estimulant, que fomenti la satisfacció personal, la solidaritat i la cohe-sió social), o deixem que les coses segueixin com fins ara, el que pot desembocar en lluites insolidàries de tothom contra tothom.
1.8. Globalització capitalista i desigualtats: per una acció supra-
estatal.
Amb la desreglamentació neoliberal, l’oligarquia dels diners eludeix la seva funció social i els seus deures fiscals, deixant l’Estat sense recursos i fent que la major part de la càrrega fiscal recaigui sobre la gran massa dels treballadors i de les classes mitjanes. Amb la deslocalització i l’ero-sió dels drets laborals, a més, genera un atur insuportable, acompanyat de la reducció del nivell d’ingressos de la població en general.
Aquestes qüestions no es poden abordar amb èxit en un sol país. Per això cal buscar des de Catalunya un àmbit supranacional i supra-estatal, que en el nostre cas no pot ser cap altre que el de la Unió Europea. Cal una legislació a nivell europeu, l’harmonització fiscal i la lluita efectiva (i no hipòcritament verbal) contra els paradisos fiscals; però aquests objectius topen amb una Unió fortament empresona-da en una xarxa de tractats d’inspiració neoliberal, aplicats per una Comissió Europea i un Consell i un Parlament europeus governats per forces conservadores. Per això ens cal impulsar i reforçar una lluita supraestatal de totes les forces de l’esquerra radical i de l’esquerra verda per transformar el marc normatiu de la Unió.
2322
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
La UE ha establert un mercat únic i una política monetària comuna amb moltes desigualtats entre països, regions i grups socials. No ha estat capaç d’avançar en la cohesió territorial i social que fonamenta i declara la seva Constitució, i amb la crisi s’ha fet coresponsable, amb els governs nacionals, d’haver aprofundit encara més les diferències. Cal una nova política econòmica, social i mediambiental radicalment diferent a nivell europeu i nacional.
1.9. Com obtenir els recursos necessaris? La qüestió del deute públic.
D’on sortiran els diners per a les polítiques que propugnem?D’una banda, com ja s’ha dit, dels canvis en la fiscalitat –incloent-hi
la lluita contra els paradisos fiscals– i de la correcta utilització dels fons europeus. Però també han de sortir de l’impagament de la part del deute exterior que resulti il·legítim, en virtut d’una auditoria ciutadana per la qual ens comprometem a lluitar. És prou conegut que, malgrat els abu-sos i les males pràctiques de molts polítics i gestors públics a Espanya, Catalunya inclosa, el deute públic era dels més baixos d’Europa abans que el crac bancari de 2007 i 2008 portés a rescatar els bancs privats amb diner públic, transformant en públic el que era un deute privat. Amb aquest rescat dels bancs, l’Estat espanyol s’ha trobat amb un deute públic desmesurat, que ha començat a pagar amb les retallades de la despesa pública.
Proposem, per tant, que es replantegi a fons la situació econòmica de la UE, que es cancel·li el deute públic injustificat dels països més endeutats (que són sobretot els del Sud d’Europa) i que es prenguin mesures urgents per reactivar l’economia d’aquests països, condició, d’altra banda, per pagar el propi deute. I des de Catalunya i Espanya proposem que es reestructuri el deute extern i s’accepti una quitança raonable. ¿Per quina lògica els cabals públics han de pal·liar la temeritat de negocis que han buscat taxes de benefici exagerades assumint riscos mal calculats?
1.10. Una nova política territorial i de transport.
El transport de persones i béns consumeix avui a Espanya aproximada-ment la meitat de tota l’energia consumida al país. L’escassetat d’energia
i el canvi climàtic obligaran a posar racionalitat en aquest desgavell i a reduir la necessitat exagerada de transport. Caldrà incrementar l’auto-suficiència territorial en energia i alimentació, orientar l’economia cap a mercats de proximitat i probablement canviar molts hàbits lligats a desplaçaments innecessaris. Tot això exigirà polítiques territorials inte-grals que augmentin la resiliència de les petites unitats geogràfiques, com la comarca.
Aquest model territorial –que pot inspirar-se del moviment dels “municipis en transició”– desplegarà tot el seu potencial participatiu amb l’enfortiment de la democràcia local. Els municipis han de jugar el paper de cèl·lula elemental del teixit social de cara a situacions que facin aconsellable la màxima autosuficiència en qüestions com l’alimentació, l’energia, l’ensenyament bàsic i l’assistència sociosanitària primària, potenciant les ciutats mitjanes.
Les ciutats grans han estat aquests darrers anys espais d’acumula-ció de capital i de mercantilització, tant pel que fa a l’habitatge com a d’altres facetes de la vida urbana. Cal retornar-ne l’ús i la gestió als seus habitants, enfortint-hi la democràcia participativa. Les ciutats no dei-xaran de ser centres de dinamisme polític, cultural, científic, etc., com ho han estat des dels orígens de les civilitzacions. Caldrà que en la lluita per la sostenibilitat ambiental les ciutats donin respostes adequades als reptes nous, en particular a desenvolupar esquemes d’autosuficiència (parcial) en matèria d’alimentació, energia i producció de proximitat, entre altres, per poder aconseguir un bon metabolisme amb la natura i una elevada resiliència davant de les amenaces de la crisi ecològica. En certa manera, es tracta de donar resposta, amb els reptes d’avui i amb les tècniques d’avui, a la vella aspiració socialista de “superar el divorci entre el camp i la ciutat”. Els sistemes moderns de captació d’energia i de comunicacions –per citar dos exemples significatius– il·lustren les possibilitats per avançar cap a models de ciutat alhora ecològicament viables i susceptibles de conservar i desenvolupar la riquesa d’interacci-ons humanes i d’intercanvis culturals que caracteritzen una civilització i que sempre han crescut a les ciutats.
Més enllà de les polítiques territorials, és evident que caldrà passar a un transport no consumidor d’energies fòssils, a vehicles moguts per
2524
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
electricitat o hidrogen obtinguts amb energies renovables, i fomentar els desplaçaments a peu i en bicicleta sempre que sigui possible, i també el transport col·lectiu i el transport públic.
Un teixit urbà adequat s’ha de complementar amb un desenvolupa-ment rural saludable, amb vista a un model territorial equilibrat. El medi rural hauria de comptar amb al·licients per fer possible l’assentament d’una població suficient al camp, no sols dedicada a l’agricultura, la ramaderia, l’aprofitament forestal o la pesca, sinó també a una indústria dispersa pel territori.
1.11. L’economia social, el cooperativisme i altres embrions de
futur: per una economia al servei de les persones.
Des del segle XIX hi ha hagut intents de crear empreses pròpies dels tre-balladors, les cooperatives. Les cooperatives tenen una superioritat moral i social sobre les empreses privades capitalistes: els treballadors en són els propietaris i per tant tenen el poder de decisió. No hi ha explotació. El poder recau en l’assemblea de socis treballadors, on cada persona té un vot independentment del capital aportat. En una crisi com l’actual, en què el gran capital prefereix els beneficis elevats i immediats de les ope-racions financeres i es retira de l’economia productiva, els treballadors estan reconstruint un teixit productiu que el capitalisme abandona. En una democràcia com la que proposem, cal facilitar el desenvolupament del cooperativisme i donar suport a un sistema de crèdit que les afavo-reixi. Les cooperatives no són immunes al fracàs. Però juntament amb el control obrer a les empreses privades i públiques, representen un model de referència per impulsar la democràcia econòmica al lloc de treball.
Caldrà impulsar l’economia social. L’anomenada “economia social” inclou les cooperatives, però també entitats sense afany de lucre que satis-fan necessitats individuals o col·lectives i eviten riscos d’exclusió social de certs col·lectius vulnerables. Sovint, aquestes entitats col·laboren amb les administracions públiques i resolen problemes de manera més satisfactò-ria i menys burocràtica.
A part del cooperativisme i l’economia social, actualment proliferen iniciatives econòmiques al marge del sistema, microexperiències basades
en valors solidaris i respectuosos del medi ambient, que apleguen multi-tud de joves a la recerca d’alternatives de vida més satisfactòries. Es tracta de possibles embrions de futur que cal afavorir.
1.12. Una societat sostenible amb perspectiva de gènere.
La igualtat de drets entre dones i homes en el nostre país ha fet pro-gressos importants, però necessita una vigilància permanent per seguir avançant i no fer passos enrere. La persistència de la violència masclista i de l’assetjament en l’àmbit privat, a l’empresa i a la societat, indica que el camí no és fàcil, i que sovint el mascle no sap adaptar-se a una evolució que posa en qüestió el seu poder o, simplement, el seu rol tra-dicional. Cal lluitar-hi amb una legislació penal adient, però també amb la promoció d’una nova mentalitat.
El feminisme no només ha lluitat per la igualtat de drets, sinó també per una subversió de valors com poder, violència, desmesura i jerarquia imposada, valors lligats normalment a la dominació masculina en quasi totes les societats civilitzades i que han aparegut o reaparegut amb la crisi. Un dels principals reptes de la nostra societat és ajudar a aquesta subversió de valors, també entre aquells sectors de persones immigrades on les dones estan sotmeses de manera que recorda temps passats en el nostre país.
La incorporació de la dona al món laboral ha estat el primer pas per conquerir la seva autonomia i independència personal. Malauradament, el model de creixement imposat pel mercat, també a les dones, està lluny d’un model d’economia especialitzada en empreses d’alt valor afe-git, atorgadores de benestar i seguretat laboral, demandants de personal format i qualificat. De fet, existeix una relació directa entre precarietat i gènere, i és visible en els sectors que es feminitzen.
A més, calen altres canvis: l’alternativa ha de ser la incorporació d’homes i dones per igual en totes les esferes del treball social, en tots els sectors, en totes les categories professionals i en tots els àmbits de deci-sió. A hores d’ara, la dona no està prou o gens present en molts sectors, especialment en tots aquells de caràcter tecnològic i industrial que estan cridats a jugar un paper fonamental en l’economia verda.
2726
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Una greu conseqüència de les polítiques d’austeritat ha estat l’em-pitjorament de les condicions de vida i de treball de les dones, que han patit directament l’atur i s’han vist sovint obligades a reprendre tasques en l’àmbit familiar d’atenció a les persones –gent gran, malalts, infants– que en el passat immediat començaven a estar cobertes en les prestacions o el serveis socials. Aquesta situació, combinada amb la reducció salarial i l’atur, ha tingut com resultat un augment important de l’atur femení, en especial entre les dones de classe treballadora, i el seu empobriment. S’han perdut llocs de treball en el sector de serveis, especialment el de serveis a les persones, que és on, en un repte de futur, cal consolidar una economia que permeti professionalitzar i reconèixer socialment aquest treball de qualitat. És un sector intensiu en treball, poc intensiu en consums energètics i materials i amb llocs de treball no deslocalitzables.
Per tal de fer sostenible la feminització de l’economia com a avenç social, cal una distribució equitativa de les tasques a la llar, unes mesures en l’àmbit laboral que permetin conciliar la vida professional i la vida personal i, finalment, però no menys important, una inversió en polí-tiques socials que puguin garantir els drets de les persones a l’educació, a la sanitat i als serveis socials, sense que aquests costos recaiguin en les famílies, i en les dones especialment.
La sortida de la crisi vers una societat ecològicament sostenible por-tarà a noves polítiques dels temps (temps de vida familiar i personal, temps de treball remunerat i no remunerat, etc.) i requerirà també una organització radicalment diferent de la manera de viure i de consumir, de comprar i reciclar, de treballar i produir, d’entendre l’oci i les relaci-ons personals. En aquest repte, la igualtat de gènere és no només indis-pensable, sinó que ha d’anar acompanyada del desenvolupament d’una perspectiva feminista que projecti aquests valors, compartits per homes i dones, al conjunt de les relacions polítiques, econòmiques i socials necessàries per assolir aquesta nova societat.
2. Com fem la transició cap al postcapitalisme?
Joana Agudo, Dolors Comas d’Argemir, Xavier Farriols, Maria Freixenet, Jordi Ibáñez, Alfons Labrador, Joaquim Sempere, Lluís Torrens, Ernest Urtasun
2928
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
2.0. Introducció.
Des de l’ecologisme, el feminisme i la democràcia econòmica.
Les energies socials i polítiques avui presents en la nostra societat ofe-reixen l’oportunitat de qüestionar els dos grans fonaments en què es basa el sistema actual: el capitalisme i el productivisme sense fre. Si bé fa uns anys la principal contradicció del sistema enfrontava el capital contra el treball, avui també enfronta el capital contra la vida, degut a la destrucció ecològica i a l’erosió de la reproducció social. La transició cap a l’alternativa ecosocialista requereix noves majories i el protagonisme ciutadà. Aquesta lluita ha de fer-se a tots els nivells, des de l’escala local a la internacional.
La Unió Europea és un marc d’acció política que permet superar les fronteres dels Estats i tenir la força suficient per combatre l’actual desregulació econòmica i financera. Però això no es pot fer des del fun-cionament autoritari d’una UE que posa els tractats al servei del siste-ma financer i de l’oligarquia depredadora dels pobles i dels ecosistemes, incrementant la pobresa i les desigualtats socials i també generacionals. Per aquesta mateixa raó, rebutgem un Tractat Transatlàntic (TTIP) que pretén enfortir les grans corporacions, afeblir la regulació ambiental i privatitzar la sanitat i l’educació públiques. I ens sentim solidaris amb els pobles dels Sud en la seva lluita contra els grans poders econòmics i financers, entenent que el nostre nivell de vida i de consum no ha de formar part de la seva opressió.
Necessitem una transformació radical de l’actual sistema, injust i depredador, i només serà radical si és profundament democràtica i torna la sobirania al poble. Tres principis generals guien aquesta trans-formació: la democràcia econòmica, l’economia ecològica i l’economia feminista.
1) Democràcia econòmica. La coherència i la justícia ens indiquen que si la democràcia està justificada en el govern de les institucions polí-tiques, també hauria d’estar-hi en el govern de l’economia. La demo-cràcia econòmica només pot fonamentar-se en els principis d’igualtat d’oportunitats i posicions en relació a la propietat i el treball. No hi ha democràcia si la propietat està mal distribuïda, si els béns comuns estan en mans privades, si hi ha grans desigualtats. Cal denunciar l’opressió
de classe que pateix la majoria de població i la major opressió de les persones immigrades. El model econòmic que defensem està basat en l’eficàcia de la justícia social i el protagonisme dels treballadors i les treballadores.
2) Economia ecològica. Sabem que no podem continuar fonamen-tant l’economia en la destrucció dels recursos. Sabem que cal protegir els nostres béns comuns, el clima i la biodiversitat, cosa que no farà el mercat, i que cal una reconversió de l’actual sistema productiu cap a una economia que recuperi l’equilibri ecològic. Això requereix d’un gran esforç, però cal destacar que aquest esforç no és superior al que han hagut de fer les empreses per adequar-se a la revolució de les TIC, i l’han fet. La clau està en el convenciment que és millor invertir en els canvis cap a una economia ecològica que haver de suportar el cost de destruir els ecosistemes (un cost incalculable, ja que ens hi va la supervivència).
3) Economia feminista. Proporciona un profund qüestionament del discurs econòmic convencional, que oculta bona part del sistema que aguanta la lògica mercantil. La metàfora de l’iceberg és molt sig-nificativa al respecte: flotant sobre la superfície visible, hi ha tot el que anomenem “sistema econòmic”, que inclou el treball remunerat i els guanys mercantils i financers, mentre que a sota, i amb un volum molt més gran, trobem tot el conjunt de processos necessaris per al manteni-ment de la vida, tant a nivell econòmic (treballs de cura) com ecològic (activitats relacionades amb el medi ambient) i social (treball voluntari, participació en la vida pública). La cura esdevé així una categoria políti-ca, de la mateixa manera que ho són avui l’ecologia i el bé comú.
L’ecologisme ens ha fet conscients que els recursos són limitats i que el productivisme sense fre només porta a la destrucció dels recursos i a una major explotació dels pobles i col·lectius empobrits, i no a un increment del benestar. L’economia al servei de les necessitats és una economia estacionària, que recuperi l’equilibri ecològic, garanteixi una distribució justa i prioritzi la qualitat de vida.
El feminisme ens aporta la necessitat de revertir prioritats i canviar l’enfocament en torn a aquests temes. Ens destaca la importància de la vida i de la reproducció social, sense la qual no es poden dur a terme
3130
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
les activitats productives. Mostra el valor dels treballs que s’efectuen fora del mercat, revela la centralitat dels treballs de cura i exigeix una redistribució de les activitats entre homes i dones basada en els principis de la igualtat i la justícia social.
L’altre gran tradició que ens inspira és la de les lluites socials que des dels principis de la justícia i la igualtat aconseguiren importants pro-gressos per al benestar social. Reivindiquem els valors d’esquerra, per-què continuen tenint plena vigència i sentit, i els reivindiquem des de la síntesi entre l’ecologisme, el socialisme i el feminisme. Tenim necessitat d’un projecte de societat alternativa al capitalisme. El nostre horitzó és l’emancipació i el progrés, amb la desaparició del saqueig de recursos, de l’acumulació per desposessió i de l’explotació humana.
La transició cap a una alternativa postcapitalista ecosocialista es sus-tenta en el paradigma de l’interès general de la humanitat, fonamentat en la democràcia, la igualtat social, la laïcitat, l’ecologisme i el feminis-me. Cap persona ha d’estar sotmesa a la força de l’oligarquia, del dog-matisme o del patriarcat. Cal preservar els ecosistemes perquè són els que fan possible la vida humana. Cal trencar l’abús del capital respecte al treball, desenvolupar el treball digne, l’economia social i solidària, l’autogestió. Rebutgem frontalment la corrupció resultant de l’abús del poder polític i econòmic. Volem una economia política al servei del progrés humà, una economia al servei de les necessitats humanes.
Aquesta transformació només serà possible si tota la ciutadania s’hi implica. Necessitem un canvi cultural i noves iniciatives polítiques. Hem d’aprendre de les múltiples iniciatives de resistència i alternatives que estan sorgint en la nostra societat (lluites per la qualitat dels serveis públics i l’accés a l’habitatge, bancs del temps, cooperatives, banca ètica, etc.). Hem de guanyar la batalla cultural des de l’educació popular i la descolonització dels nostres imaginaris. I per això hem de combatre la penetració de la lògica mercantil i la financiarització en les nostres vides, que ens ha portat cap a un consum creixent i dòcil, sotmès als dictats del productivisme, del sexisme i de les modes, i estimulat per les entitats creditores. La iniciativa política suposa sumar tots els sectors que estan a favor de recuperar el protagonisme ciutadà en favor d’una societat justa, on tothom trobi el seu lloc i pugui viure amb dignitat. Els nostres ene-
mics són els poders econòmics i polítics que actuen en funció dels seus interessos particulars. I per això necessitem una gran aliança ciutadana, la convergència de totes les lluites, construir un gran bloc social que ens doni força.
Les grans desigualtats existents avui arrelen en el fet que una mino-ria acapara una part totalment desproporcionada dels recursos produc-tius, obligant la majoria de la població a treballar per aquesta minoria a canvi d’un salari. És l’acumulació per despossessió, en paraules de David Harvey. Per això, la manera més radical i sòlida de lluitar per la igualtat és ampliar el sector públic de l’economia (especialment en la gestió dels béns comuns, els recursos naturals i la banca) i l’economia social i solidària, basada en la propietat cooperativa dels mitjans de tre-ball. En l’esfera del consum, la manera que ha tingut més èxit per lluitar per la igualtat ha estat l’Estat del Benestar, en la mesura que, desmercan-tilitzant els serveis que presta, els posa gratuïtament a l’abast de tothom, independentment dels seus ingressos.
Un objectiu essencial: redistribuir la riquesa i lluitar contra les desigualtats.
L’acumulació de la riquesa en poques mans comporta la concentració del poder econòmic i polític en uns pocs individus. Per això la lluita per la democràcia és avui la lluita contra la desigualtat. Cal posar el combat per la igualtat en el centre de les polítiques d’esquerres, en oposició a les polítiques neoliberals generadores de desigualtats.
Els augments de les desigualtats han estat resultat directe de les polítiques desfiscalitzadores, que han afavorit clarament les rendes més elevades i els grans grups empresarials. La pèrdua de progressivitat en el conjunt del sistema fiscal, les pràctiques retributives dels directius de les empreses i la proliferació de negocis altament especulatius, mostrat amb l’increment explosiu del pes de la banca a l’ombra, entre d’altres, han contribuït a l’augment de la desigualtat, en un context d’aplicació de polítiques neoliberals, en què els grans poders econòmics han comptat amb la complicitat dels Estats i s’han beneficiat de la globalització i la hiperfinanciarització.
En els darrers anys, això s’ha vist agreujat com a conseqüència de les polítiques d’austeritat aplicades pels governs conservadors a Catalunya,
3332
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
l’Estat espanyol i la Unió Europea. Les polítiques d’austeritat emanades de la Unió Europea han tingut una afectació més gran en els països del sud, però en el cas de Catalunya han comptat, a més, amb governs molt favorables a la seva aplicació. Això explica perquè les desigualtats han crescut de forma més intensa al nostre país. Cal recordar que en els anys previs a la crisi, els nivells de desigualtat a Catalunya eren inferiors a la mitjana europea i que ara han passat a situar-se per sobre.
La crisi no s’ha repartit de forma equitativa i l’ajust s’ha concentrat en les rendes del treball mentre s’han incrementat de forma extraordinà-ria les rendes del capital. Això ha comportat que les pèrdues s’acumulin en els sectors de les rendes mitjanes i baixes, mentre que es produïa una concentració de rendes en la població més rica.
Un dels factors determinants del creixement de les desigualtats ha estat la caiguda de l’ocupació i la devaluació salarial com a conseqüència de la reforma laboral. L’atur ha empobrit milions de treballadors i treba-lladores, però també les retallades socials, que han fet caure el pes de la despesa social i s’han acarnissat amb la població més vulnerable. Cal dir que l’explosió de l’atur a Catalunya i a Espanya s’ha degut a l’explosió de la bombolla immobiliària, un model productiu absolutament invia-ble, tant econòmicament com ambientalment, basat en l’endeutament intern i extern, la depredació del territori, l’especulació i el frau fiscal.
La pobresa ha crescut de forma intensa, i la quarta part de la pobla-ció catalana es troba avui en situació de risc de pobresa i/o exclusió social. Augmenta el nombre de llars on tots els seus membres estan a l’atur i han augmentat també els casos en què les pensions de la gent gran resulten essencials per a la subsistència de les famílies. La pobre-sa infantil s’ha incrementat dramàticament, i els informes d’UNICEF mostren que un 20% dels infants es troben exclosos de les oportunitats que la societat considera normals. Les desigualtats més importants es generen en les primeres etapes de la vida i tenen conseqüències negati-ves a llarg termini.
S’ha incrementat la bretxa salarial entre homes i dones (les dones cobren un 20% menys de mitjana), i com a resultat de la caiguda de salaris i de l’increment de l’ocupació a temps parcial involuntària, per-què no es troba altra feina, ha aparegut un nou col·lectiu de treballadors
i treballadores pobres, que tot i tenir ocupació, obtenen uns ingressos per sota del llindar de la pobresa. La pobresa laboral i la pobresa social van associades.
Les persones joves estan particularment afectades per l’atur i la pre-carietat laboral, la qual cosa està provocant una fractura intergenera-cional. La manca de feina i d’expectatives ha disparat l’emigració de persones joves a l’estranger, entre elles algunes de les més ben formades i que haurien de contribuir al canvi del model productiu.
Amb tot, les persones immigrades són les que més han patit i patei-xen els efectes de la crisi i de les desigualtats, ja que es troben en major situació de vulnerabilitat. De forma rellevant, la marxa cap a l’estranger està protagonitzada també per persones immigrades que, en quedar-se sense feina, retornen al país d’origen o busquen noves oportunitats en altres indrets.
D’altra banda, l’enorme desigualtat i les retallades en despesa social fan que no es garanteixi la igualtat d’oportunitats. El percentatge de baixos resultats dels alumnes de les famílies amb nivell de riquesa més baix duplica el dels alumnes amb el nivell de riquesa més alt. I la taxa d’atur és més elevada com menys formació té la persona. Les polítiques públiques d’educació, que haurien de corregir aquesta situació i garantir una major igualtat d’oportunitats, es redueixen com a conseqüència de les polítiques de retallades.
Les privatitzacions dels serveis públics formen part del nucli de les polítiques neoliberals i han contribuït de forma important a l’acumu-lació de riquesa per part d’una minoria i estan sovint en l’origen de fenòmens de corrupció.
Per reduir les desigualtats cal incidir en les desigualtats primàries, abordant aquells elements que ja situen les persones des del seu naixe-ment en condicions de desigualtat, per raons de pobresa, de gènere o d’origen. La perversió del sistema és la naturalització d’aquestes desi-gualtats, considerades així com a inevitables i com un fet estructural no reversible. El conjunt de propostes a favor de crear ocupació, rendes garantides, accés als serveis públics, lluita contra la pobresa, igualtat de drets i llibertats són essencials, i constitueixen el nucli dur de les nostres propostes en relació a la lògica econòmica i al sistema de benestar.
3534
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Les nostres propostes estratègiques.
Les nostres propostes estratègiques en relació a l’economia ecològica i la lluita contra les desigualtats es centren en els següents aspectes:
1. La fiscalitat com instrument de redistribució.2. Fer una transició energètica cap un model cent per cent renovable.3. Instaurar un model productiu sostenible i al servei de les persones.4. Generar ocupació i treball digne, amb una nova distribució social
dels treballs i del temps.5. Exercir control sobre les finances i crear una banca pública.6. Reconstruir els serveis públics i defensar els drets socials. Dur a
terme un Rescat Social d’Emergència.7. Construir la UE dels pobles, des d’una gran aliança ciutadana
entre els pobles i les regions que la conformen.
2.1. La fiscalitat com instrument de redistribució.
Cal que paguem impostos. No es tracta d’una pràctica confiscatòria, com se’ns ha presentat de vegades, sinó d’una forma de redistribució de la riquesa desigualment adquirida i que no depèn dels mèrits de cadas-cú. Efectivament, ¿com es pot justificar que un directiu d’una multi-nacional ingressi 50, 100 ó 500 vegades més diners que els seus treba-lladors i treballadores, mentre que qui gestiona una cooperativa només ho fa 3, 5 ó 10 vegades més? La conclusió és clara, i és que no depèn de l’aportació de cadascú al treball social (com ho mesuraríem?), sinó de les convencions socials vinculades a la distribució del poder social.
Aquesta realitat té a veure amb la fiscalitat. No hi ha cap activitat econòmica ni cap ingrés que no depengui d’una xarxa complexa d’in-teraccions. Aquesta xarxa és en part herència de generacions anteriors, i en part producte del treball social de milers i milers d’actors econòmics. Cap treballador/a ni cap empresari no podrien tenir els ingressos dels quals gaudeixen sense aquest treball social. ¿Com podríem produir, dis-tribuir i vendre els cereals, les neveres o els automòbils si no existís un sistema escolar i un sistema sanitari que preservessin les nostres capa-citats i la nostra salut? ¿Si no hi hagués un sistema de carreteres i trens en bon estat de funcionament? ¿Si no existís un sistema d’assegurances i
crèdit? ¿Si no existissin hores i hores de treball domèstic i de cura sense remuneració, etc. etc.? Per mantenir tot aquest sistema social que garan-teix el bon funcionament de la societat i de l’economia, cal que paguem impostos. El que demana la societat és que les externalitats generades pel treball social i que els rics aprofiten es compensin mitjançant una fiscalitat progressiva. Qui més ingressos té, ha de pagar més, justament pel caràcter convencional de la desigual distribució d’ingressos. I perquè els més rics treuen més avantatges privats del capital social existent. Per tant, els impostos no tenen res de confiscatori: són mecanismes redistri-butius totalment justificats i que tothom té l’obligació de pagar.
En matèria fiscal és on s’ha produït una major indistinció entre les polítiques fiscals realitzades pels governs del PP, PSOE o CiU. Afirmar que abaixar els impostos és d’esquerres és una prova d’aquesta indis-tinció. Una constant ha estat la disminució dels impostos directes, que graven les rendes i els patrimonis, i l’increment dels impostors indirec-tes, que paguen per igual tots els ciutadans i totes les ciutadanes, amb independència del seu nivell de renda.
S’ha configurat una fiscalitat que descansa bàsicament en les rendes del treball. Per això és necessari un canvi en l’estructura del model fis-cal que corregeixi la desfiscalització produïda en les rendes del capital i gravi els patrimonis, per tal d’aconseguir una fiscalitat més justa i una millor redistribució de la riquesa.
- Cal lluitar contra el frau fiscal i l’economia submergida, més del 70% del qual correspon a les grans empreses i a les grans fortunes, amb més voluntat política i més recursos humans i materials i endurint el règim sancionador per aplicar penes més severes als defraudadors. També és necessari evitar l’elusió del pagament d’impostos a través d’instruments fiscals com les SICAV i acabar amb els seus privilegis.
- Tenim una pressió fiscal que està significativament per sota de la mitjana europea, la qual cosa permet una apujada d’impostos equitativa on pagui més qui més té i més guanya. És necessari l’enfortiment del nivell d’ingressos públics per garantir i desenvolupar l’Estat del Benestar.
- Per fer un sistema fiscal més equitatiu s’ha d’equiparar la fiscalitat del treball a la del capital, integrant les rendes del capital en la base
3736
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
general de l’IRPF; s’ha d’augmentar de forma efectiva la tributació de les grans empreses i s’ha d’instaurar un impost per a les grans fortunes. També és necessari recuperar l’impost de successions.
- Cal gravar totes les formes d’especulació sobre béns i serveis d’ús de la ciutadania, com el sòl, l’habitatge o les matèries primeres.
- Cal fer desaparèixer les grans transaccions en diner en paper i prohibir les operacions en paradisos fiscals, per evitar el pagament “en negre” i el frau fiscal.
- S’ha de desenvolupar el concepte de fiscalitat ambiental, per afavo-rir formes de produir i consumir netes i eficients i amb menys impacte ambiental, i per tal d’evitar l’externalització cap a l’àmbit públic de cos-tos socioambientals derivats d’empreses i particulars.
- És necessària una nova consciència fiscal que posi en valor el fet de pagar impostos d’una manera justa per acabar amb els privilegis, redistribuir la riquesa i construir una societat més solidària. Potenciar campanyes de sensibilització dels efectes negatius del frau fiscal en la societat.
2.2. Fer una transició energètica cap a un model cent per cent
renovable.
El canvi climàtic i l’esgotament ineluctable de les fonts fòssils d’energia i de l’urani obligaran aviat a una transició energètica a un model 100% renovable. A mesura que s’acosta el final d’aquestes fonts brutes, més cal recórrer a processos més perillosos i cars i de menor rendiment ener-gètic net (petroli d’aigües profundes, sorres bituminoses, fracking, etc.), que agreugen i multipliquen els episodis de vessaments i contaminació. Cada euro destinat a aquestes explotacions és un euro que es detrau de la transició a les renovables, i és un malbaratament absurd perquè no fa res més que allargar l’agonia d’un model ja condemnat a la desaparició. A més, cada tonelada addicional que s’extreu per a ser consumida impli-ca més emissions de CO2, quan s’harien de reduir per evitar traspassar els límits d’escalfament del Planeta acceptables.
Sortir de l’energia nuclear i de l’extractivisme són objectius per tal d’avançar cap a una veritable transició cap a un model energètic cent
per cent renovable. Hi ha dos prejudicis falsos: que les renovables no basten per als consums de la nostra societat i que són cares. Els dos preju-dicis han estat refutats. Estudis recents fets a Catalunya mostren que una transició en 35 anys (2015-2050) permetria dotar el país d’un sistema totalment renovable amb un estalvi econòmic molt considerable.
Les energies renovables, pel fet de basar-se en fonts inesgotables, gra-tuïtes i netes, suposaran un estalvi extraordinari tant econòmic com eco-lògic, un pas decisiu cap a una economia ecològicament sostenible i una contribució important a la lluita contra el canvi climàtic.
D’altra banda, aquest procés de transició exigirà desenvolupar una indústria de punta que genera aproximadament tres cops més llocs de treball que les energies convencionals. En el sector de les renovables Cata-lunya ja ha mostrat durant els darrers anys les seves capacitats industri-als, destruïdes per la legislació del govern Rajoy, que va comportar el tancament d’empreses i la pèrdua de centenars de llocs de treball. Cal considerar diversos aspectes.
- El model que propugnem es basa en l’autoproducció (de parti-culars, empreses i entitats territorials), que empodera la gent i afebleix o anul·la la gran concentració de poder en poques mans pròpia de la producció centralitzada actual: és un factor important de democratitza-ció econòmica i d’afebliment del poder oligopòlic (elèctric i de les grans empreses petrolieres i gasistes). Aquest model distribuït és avui possible gràcies al caràcter de les tècniques –avui ja madures– de captació solar, eòlica, geotèrmica i de les onades, o de biomassa, entre altres.
- En el sistema elèctric la perspectiva d’un model distribuït no exclou la necessitat d’una producció concentrada per proveir grans consumidors (com les xarxes ferroviàries). Avui l’oligopoli elèctric controla aquesta gran producció, que caldrà nacionalitzar o intervenir des de les admi-nistracions públiques per imposar-hi criteris d’utilitat social. Durant la transició és important que el regulador garanteixi l’estabilitat tarifària i la garantia de proveïment.
- Caldrà, amb caràcter d’urgència, modificar la legislació en matè-ria d’electricitat per donar prioritat absoluta a les energies renovables i per afavorir que els particulars –individualment o col·lectivament–, les
3938
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
empreses i les administracions locals desenvolupin l’autoproducció amb balanç net. I per facilitar també la titularitat i gestió descentralitzada. Els ajuntaments i les cooperatives hi poden jugar un paper destacat. Es tracta de normatives que ja existeixen en altres països europeus.
- La urgència de la transició energètica i el caràcter distribuït del model requereixen el finançament adequat. Ara bé, tenint en compte la conveniència de l’autoproducció i autoconsum, hauran de tenir un paper important els esquemes de microfinançament basats en l’estalvi: els particulars que vulguin dotar-se d’instal·lacions fotovoltaiques, solars tèrmiques o altres, han de poder disposar de préstecs a baix cost i terminis dilatats que puguin retornar amb mensualitats del mateix ordre de mag-nitud que les factures que ara paguen pel gas i l’electricitat (i que deixaran de pagar en el moment que disposin de les instal·lacions renovables). Cal-drà preveure els instruments financers –públics, cooperatius o altres– que puguin oferir aquest servei creditici, així com també les grans inversions que puguin ser necessàries en el sector de la gran producció concentrada.
- Tot plegat ha d’anar acompanyat d’una reducció dels consums energètics. Reduir els combustibles fòssils en els vehicles i el transport és un dels grans reptes actuals, que suposa apostar clarament pel trans-port públic i col·lectiu i reduir l’ús del transport privat. També passa per potenciar una millor eficiència en el consum energètic dels edificis i potenciar ciutats compactes, on la barreja d’usos socials de l’espai estalvia temps i distancia en els desplaçaments.
La transició energètica serà un pas determinant cap a la sobirania energètica. Actualment, Catalunya –que té un grau de dependència ener-gètica exterior més gran que Espanya i Europa– gasta anualment uns 10.000 milions d’euros en la importació de combustibles fòssils. Un siste-ma 100% renovable permetria estalviar aquesta despesa i passar a depen-dre d’una energia estrictament autòctona i gratuïta.
Finalment, la transició energètica serà un motor econòmic important i una ocasió per ampliar i millorar el teixit industrial i per crear llocs de treball no deslocalitzables i estables, perquè corresponen a una necessitat bàsica i a un mercat segur. I degut al paper estratègic que juga l’energia en tota economia moderna, serà un pas imprescindible de cara a una economia ecològica.
2.3. Instaurar un model productiu sostenible i al servei de les
persones.
Proposem un nou model basat en l’economia productiva que sigui eficient en l’aspecte econòmic, orientat a satisfer les necessitats de les persones, just en el terreny social i sostenible en termes mediambien-tals, amb un ús més racional dels recursos.
Un model productiu ambientalment sostenible implica el reco-neixement de la impossibilitat del creixement econòmic il·limitat. No acceptem un model de creixement que externalitza el risc cap a les generacions futures i que tracta els recursos naturals finits com inesgo-tables i barats. S’ha de desvincular l’activitat econòmica del malbarata-ment dels recursos naturals i de la generació de contaminació i residus. L’economia ha d’incorporar els límits ambientals i mesurar el progrés en raó del benestar de les persones.
S’han de modificar els hàbits de consum. És necessari produir i consumir de manera diferent i sostenible fent un ús apropiat dels recursos, particularment de l’aigua, els aliments i l’energia. Cal remar-car que un consum responsable no pressuposa en absolut una davalla-da en la qualitat de vida, ans el contrari. S’ha d’orientar l’economia a cobrir necessitats d’ús en lloc de generar necessitats de possessió.
Amb els actuals nivells d’atur, la primera obligació ha de ser la generació d’activitat econòmica i per tant d’ocupació. La creació de llocs de treball de qualitat i amb drets és un objectiu prioritari del nou model productiu. No només pel que fa a la creació d’ocupació verda en nous sectors emergents, sinó també en tots aquells derivats de l’'en-verdiment' de processos de producció en tots els sectors.
- La cura de les persones ha de tenir un lloc central en l’economia productiva. És un sector intensiu en treball, sostenible i no desloca-litzable. És socialment necessari, tenint en compte l’evolució demo-gràfica existent i l’increment que s’ha produït, i es produirà, en les necessitats de cura. Aquesta activitat, que s’ha fet tradicionalment en la família per part de les dones, ha de comportar un fort desenvolupa-ment dels serveis públics i també dels serveis mercantils. Una aposta econòmica per una xarxa d’empreses públiques de cura equivalent a la xarxa d’escoles o de serveis de salut és una opció viable i social i
4140
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
econòmicament molt interessant. De fet, té potencial per a ser l’ele-ment clau que, juntament amb les energies renovables, pugui fer-nos sortir de la crisi (econòmica) i evitar-nos les properes crisis (la de la cura i l’ecològica). Com dèiem, es tracta d’un sector econòmic molt intensiu en llocs de treball i en el qual tenim molt marge de creixe-ment (en aquest terreny, Espanya es situa molt per sota d’altres països europeus); és poc intensiu en materials i energia; són feines que no es poden deslocalitzar; combat l’economia submergida i per tant fa aug-mentar la recaptació d’impostos; vincularia milers de dones als drets socials, ja que les feines que ara fan passarien a ser generadores de drets com l’atur o la jubilació; atorgaria benestar a les famílies, sobretot a les dones; i existiria un reconeixement de la necessitat i el dret a ser cui-dat, que passaria a ser una obligació col·lectiva. Aquesta priorització, doncs, combina tots els elements per a ser econòmicament prioritària per al nou sistema.
- La indústria també ha de tornar a ser un motor de l’economia catalana i generadora de llocs de treball. És necessari un Pacte Nacional per la Indústria per la transformació del nostre teixit industrial. Això passa per una indústria innovadora, sostenible i renovada basada en la qualitat de l’ocupació i orientada cap a la producció de béns de més valor afegit i menys petjada ecològica. S’ha de possibilitar, a la vegada, el reequilibri territorial, amb plans d’industrialització de les comarques amb més alts nivell d’atur.
- S’ha de fer una aposta decidida per les energies netes i renovables. Són un jaciment d’ocupació, redueixen l’impacte ambiental i la depen-dència energètica. La seva implantació en habitatges i empreses genera teixit productiu i ocupació i democratitza l’accés a l’energia, reduint el poder de les grans corporacions.
- El sector de la construcció ha de corregir els seus desequilibris i s’ha d’obrir a noves activitats. S’ha de promoure la rehabilitació i el manteniment d’habitatges, desenvolupar la millora de l’eficiència energètica dels edificis i impulsar l’habitatge protegit, en especial el de lloguer. També cal promoure programes de regeneració urbana donant continuïtat a la llei de barris. Es tracta de redirigir el sector a la qualitat de vida de les persones i no a l’activitat especulativa.
- S’han d’impulsar transformacions en el sector turístic que afavo-reixin la seva descentralització territorial i estacional i que desenvolupin nous àmbits, com el cultural. Canvis que han de produir una millora dels serveis i de la qualitat de l’ocupació al sector.
- Cal potenciar localitzacions de la producció que afavoreixin els circuïts curts de producció i consum.
- S’han de protegir les terres agrícoles, potenciar l’agricultura ecolò-gica, defensar la biodiversitat i avançar cap a una sobirania alimentària.
El canvi de model productiu és incompatible amb els baixos salaris i la precarietat, ja que aquests dos factors creen un escenari contrari a prioritzar la innovació i la formació.
2.4. Generar ocupació i treball digne, amb una nova distribució
social dels treballs i del temps.
2.4.1.Garantir el treball digne.
Volem construir una societat articulada al voltant del treball digne. Per això, cal prioritzar la creació d’ocupació i recuperar el valor del treball com un factor clau de vertebració social i no com una mercaderia. No volem renunciar a la plena ocupació, un objectiu que, d’altra banda, és coherent amb la defensa de l’Estat del Benestar. Ocupació de qualitat, igualtat d’oportunitats i acabar amb les discriminacions, com la bretxa salarial entre homes i dones o la bretxa generacional, han de ser objec-tius prioritaris.
Garantir el dret al treball ha de ser la preocupació central de les polí-tiques públiques. A tal fi, el Govern de la Generalitat ha de complir un paper actiu en la recuperació de l’economia i en la creació d’ocupació estable i amb drets. El combat contra l’atur juvenil (amb una taxa al nostre país que duplica amb escreix la mitjana europea) i la millora de l’ocupabilitat de les persones han de ser activitats prioritàries.
- La taxa d’atur és més elevada com menys formació té una perso-na. Les polítiques públiques d’ocupació ho haurien de corregir, però s’han vist reduïdes com a conseqüència de les polítiques de retallades. Cal revertir aquesta situació i fer una aposta decidida per la formació professional, que s’ha de prestigiar i esdevenir una de les grans priori-tats educatives. És necessari un sistema de formació professional dual
4342
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
que garanteixi a les persones joves una primera experiència professional digna.
S’han d’incrementar el nombre de persones formades i aconseguir una millor adequació a les necessitats dels treballadors i treballadores i de les empreses, alhora que una sòlida formació en valors de ciutadania. D’altra banda, s’han de garantir la formació i la qualificació professio-nal al llarg de tota la vida laboral, per permetre una anticipació i una adaptació als canvis, especialment des del punt de vista dels continguts tecnològics.
- Mentre que l’atur de llarga durada s’ha disparat (hi ha un 60% de persones que fa més d’un any que busquen feina sense trobar-la), cau la protecció a la desocupació. Aquesta circumstància fa encara més urgent l’aprovació de la renda garantida de ciutadania per a totes les persones sense recursos, a fi d’evitar que caiguin en l’exclusió social.
- En general, els treballadors i les treballadores immigrants tenen pitjors condicions de treball que els autòctons, amb taxes d’atur i de temporalitat més elevades. Els immigrants extracomunitaris ocupen els llocs de treball menys qualificats i sovint per sota de la seva qualificació professional. Aconseguir la igualtat de drets per a totes les persones és inseparable del treball digne.
- Hi ha, d’altra banda, sectors especialment feminitzats que, per aquest motiu, són sectors fortament precaritzats (turístic, neteja, serveis de cura). Cal garantir l’equitat d’homes i dones en tots els sectors. Una opció és la instauració de quotes per a dones a les empreses masculinit-zades i quotes per a homes a les empreses feminitzades, eina que ajuda a trencar rols de gènere i treballa en pro de l’equitat material i simbòlica.
- És necessari un sector públic potent i eficient que generi ocupació en sectors claus per al futur del país i el benestar de les persones, com l’ensenyament i la salut i els serveis relacionats amb la cura i els drets de ciutadania (atenció a la dependència i a la infància, exclusió social, etc.). Catalunya té un percentatge menor d’empleats públics si es compara amb Espanya i d’altres països europeus amb els que volem convergir, una situació que també expressa el diferencial existent pel que fa al nos-tre Estat del Benestar.
2.4.2. Revertir la reforma laboral.
La reforma laboral respon a una estratègia de competitivitat que es basa en la reducció dels costos laborals i una major precarietat en l’ocupa-ció: devalua els salaris, abarateix i facilita l’acomiadament, incrementa el poder empresarial i elimina controls administratius i judicials. Per a imposar els objectius de la reforma, s’afebleix la negociació col·lectiva i s’impugnen les funcions que el marc legal atribueix als sindicats. Els seus efectes sobre el mercat de treball han estat devastadors: ha accelerat la destrucció de llocs de treball i la substitució de llocs fixes per altres de caràcter temporal i de treball a jornada completa per treball a temps parcial.
- És necessari revertir les reformes laborals, l’última i les anteriors, i recuperar la capacitat contractual dels sindicats i la seva competència per vertebrar la negociació col·lectiva. És a dir: revertir la prevalença del conveni col·lectiu d’empresa, que genera condicions inferiors a les del conveni sectorial. Revertir la inaplicació del conveni sectorial en l’em-presa sobre totes les condicions laborals. Restablir la ultraactivitat dels convenis col·lectius.
- La sortida de la crisi s’ha d’acompanyar de la recuperació de drets. S’ha d’anar cap a una reforma constitucional del dret del treball i ela-borar un nou Estatut dels treballadors i les treballadores que recuperi drets, els actualitzi i garanteixi la seva tutela efectiva. Un nou ET que connecti amb les modernes formes d’organització del treball i l’ús de les noves tecnologies i que contempli la participació proactiva dels treballa-dors i les treballadores en les empreses. Dins dels canvis en la normativa laboral s’ha d’incorporar l’opció per part dels treballadors i les treballa-dores a la readmissió en els casos d’acomiadaments improcedents.
2.4.3. Millorar les condicions salarials i contractuals.
- Els salaris han de recuperar capacitat adquisitiva i pes en la distribució de la renda, la qual cosa afavorirà la recuperació econòmica. Els incre-ments salarials han de mantenir el poder adquisitiu i participar també dels increments de productivitat. S’ha d’augmentar el salari mínim interprofessional en línia amb el que estableix la Carta Social Europea,
4544
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
és a dir, amb una quantia equivalent al 60% del salari mitjà del país. Això és especialment important per a les dones, que són les que més conjuguen treball i pobresa.
- És necessària una reforma normativa dirigida a combatre el frau en la contractació i a restablir la causalitat en les decisions de les empreses. Fomentar la contractació indefinida i causalitzar la contractació tem-poral, per limitar-la de forma efectiva, són mesures imprescindibles per acabar amb la dualitat del mercat de treball.
- Cal fer aflorar el treball irregular i/o no declarat, evitant situacions tant d’explotació com d’exclusió laboral. Una gran proporció de tre-balladors i treballadores que es troben en l’economia submergida són persones immigrades que no tenen permís de residència i treball. I una altra part són dones, que tenen una presència majoritària en el sector domèstic i en el tèxtil.
- És necessari desenvolupar el marc català de relacions sociolaborals, reforçant la negociació col·lectiva i la concertació i el paper dels inter-locutors socials.
2.4.4. Repartir el treball.
Una reducció negociada i real de la jornada laboral és una mesura que afavoreix el repartiment del treball i l’ampliació del temps de disposició personal. La reducció de jornada no ha de comportar una reducció de ingressos, sinó un millor repartiment dels guanys de la productivitat. Per contra, el treball a temps parcial no desitjat s’està convertint en una nova font de precarietat i baixos salaris, quan només tindria sentit si és voluntari i té les mateixes garanties que el treball a temps complet.
Val a dir que la implantació de la setmana de 35 hores a França, malgrat la forta oposició dels sectors empresarials, va comportar una disminució de l’atur i un augment de la productivitat, tal com ho ha ratificat el darrer informe de l’Assemblea Nacional. I existeixen propos-tes molt més agosarades, com la que fa la New Economics Foundation, de 21 hores setmanals, que “podria ajudar a resoldre una sèrie de pro-blemes urgents: l’excés de treball, la desocupació, el consum excessiu, les elevades emissions de carboni, la pobresa, les desigualtats i la manca
de temps per viure de forma sostenible, per tenir cura els uns dels altres, i simplement per a gaudir de la vida” (Estudi 21 hours, New Econo-mics Foundation, 2010). La idea, en tot cas, és la d’avançar cap a una redistribució dels temps i els treballs, que, a més, comporta el germen de la societat que busquem: ciutats slow, territoris serens, una societat tranquil·la, sense ànsia de creixement ni de consum.
L’altre gran treball, la contrapart del treball visible, econòmicament valorat, que anomenem “ocupació”, és el treball reproductiu (domès-tic, no remunerat). Les dones dediquen més temps que els homes al conjunt de l’activitat laboral i l’origen fonamental d’aquesta desigualtat és la càrrega domèstica. Existeix, doncs, un conflicte d’ordre de gènere que té a veure amb el repartiment de les tasques de cura entre els homes i les dones, la negociació que es dóna dins de cada llar. Els homes, de mitjana, dediquen 14 hores i mitja setmanals a les tasques de la llar; les dones, 28 i mitja, el doble (Enquesta d’Usos del Temps 2011, Idescat). El cúmul de tasques que suposa cuidar dels altres i les seves necessitats és la pedra angular sobre la qual reposa actualment la desigualtat entre els homes i les dones. Ocupa un temps i un esforç socialment no valo-rat, tot i ser imprescindible per a la reproducció de la vida. Repartir el treball en una perspectiva igualitària exigeix també replantejar el funci-onament de la vida familiar i compartir les feines de la llar.
2.4.5. Modernitzar les relacions laborals i democratització de les empreses.
S’ha d’anar cap a una modernització de les relacions laborals que faciliti, de forma negociada, la flexibilitat interna de les empreses per abordar els problemes organitzatius i productius, tot garantint els drets dels tre-balladors i les treballadores a atendre les seves necessitats personals i les seves expectatives professionals.
- La democratització de les empreses és imprescindible per a la humanització del treball. Això requereix de la participació efectiva dels treballadors i les treballadores i d’una major capacitat de control sobre les decisions empresarials.
- La prevenció de riscos laborals i la protecció de la salut dels treba-lladors i les treballadores és un component essencial del treball digne i
4746
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
ha de ser considerada com una inversió per part de les empreses. La pre-carietat laboral és la principal causa dels accidents i malalties laborals.
- Cal incorporar a les relacions laborals el concepte de sostenibilitat i afavorir la mobilitat sostenible als centres de treball.
- Els interessos generals de la societat han de prevaldre per sobre dels interessos particulars, per això la necessitat de desenvolupar la responsa-bilitat social de les empreses.
2.4.6. Potenciar l’economia social.
És necessari afavorir l’economia social, que és un sector arrelat i com-promès amb el territori. La tradició cooperativa de Catalunya pot ser avui un mecanisme especialment adaptat a models innovadors i a la nova economia de la societat del coneixement.
Actualment el sector està constituït per un conjunt d’entitats orga-nitzades en forma de xarxa, que cada cop està més vertebrada i conso-lidada. Destaquen les cooperatives (amb 40.000 llocs de treball), les societats laborals, les mutualitats, les empreses d’inserció, els centres especials de treball, les associacions i fundacions prestadores de serveis personals. En el seu conjunt, apleguen més de 60.000 llocs de treball a Catalunya. Aquest arrelament i les seves pròpies característiques fan que es tracti d’un sector que es pot potenciar sense fer grans canvis legislatius.
Potenciar l’economia social implica aconseguir un equilibri entre el sector públic, el sector privat i les empreses d’economia social, solidària i alternativa.
Un instrument per a aquesta potenciació seria la creació d’un pla d’inversions democràtic. Es tractaria de conformar un capital empre-sarial a partir de fons d’inversió públics o privats, però sotmesos a un fort control social, que es nodreixen principalment dels impostos dels ciutadans o l’estalvi popular. Caldria establir els mecanismes necessaris per a consensuar els plans d’inversió a escala territorial.
Un d’aquests mecanismes serien els fons d’inversió públics associats a diferents escales territorials o a diferents sectors, adaptant així l’objec-tiu inversor a les característiques i necessitats d’un determinat territori. Seria aquesta una forma de descentralització i coordinació dels fons.
També podria haver fons privats o mixtes, sempre que estigues-sin subjectes a un estricte control democràtic. Per exemple, un fons d’inversió cooperatiu podria dotar-se a partir de l’estalvi popular dels mateixos ciutadans o empreses socials que operen al territori i ésser governat des del territori, per la ciutadania i la resta d’agents socials, per les xarxes de la societat civil, o per les mateixes institucions públiques locals.
Els fons d’inversió poden exigir una tassa de retorn, però no ha de ser incompatible un sistema que incentivi el compromís dels treba-lladors via sou o via dividends, de la mateixa manera com es fa en les cooperatives de treball existents avui en dia. L’empresa és oberta, a més, al finançament extern exigible i a la capitalització dels propis excedents.
2.5. Exercir control sobre les finances i crear una banca pública.
La crisi financera ha comportat una profunda transformació del sistema financer a Catalunya, amb afectació directa sobre el teixit productiu.
En primer lloc, ha desaparegut el sistema català de Caixes d’Estalvi, i totes les Caixes han quedat absorbides per entitats bancàries, excepte La Caixa… que s’ha transformat en un banc.
En segon lloc, s’ha produït una gran concentració del sector finan-cer. Actualment, dues terceres parts de la quota de mercat espanyol es concentra en 4 grans bancs (Santander, BBVA, La Caixa i Sabadell).
En tercer lloc, el sistema financer està en ple procés de desendeuta-ment, reduint tant el crèdit a les famílies (hipoteques i crèdits al con-sum) com a empreses, amb especial incidència sobre les PIMES i els autònoms. Això està comportant un accés molt més complicat de les empreses i famílies al finançament bancari i unes condicions més cares, i més si ho comparem amb d’altres països veïns.
Recordem que entre els grans perjudicats ha estat la mateixa Gene-ralitat de Catalunya, que té tancat no sols l’accés als mercats financers internacionals sinó que també té dificultats per a refinançar el seu deute bancari.
Cal dir que l’estructura de finançament empresarial al nostre país es basa en una elevada dependència del finançament per tercers (bancari), enfront del model anglosaxó, en què el finançament és majoritàriament
4948
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
amb recursos propis (en totes les seves fases, des del capital llavor fins a la borsa).
La realitat del teixit productiu del nostre país, amb una mida petita de les empreses respecte a d’altres països per un costat, i una gran penetració de filials de multinacionals en alguns sec-tors (amb sistemes de finançament específics provinents de les seves matrius) per l’altra, complica encara més l’accés al finança-ment bancari. I si hi afegim les dificultats de les formes d’econo-mia social per accedir al crèdit, ens porta a la necessitat d’un gir important. Cal afegir-hi que el sector bancari ha estat acostumat a prestar diners sempre sota garanties d’actius físics (immobiliaris essencialment) i sense valorar els actius intangibles (pla de nego-ci, expertesa, patents, etc.). En punxar la bombolla immobiliària, aquest model es va ensorrar.
Això és doblement important, perquè la transformació del model productiu passa per invertir en aquests tipus d’actius que no han servit tradicionalment com a garantia col·lateral per a la banca. Si les entitats financeres privades lucratives no tenen com a prioritat el finançament de les activitats productives de les PIMES, els autònoms, l’economia social o les activitats no basa-des en el totxo, caldrà reforçar les fórmules alternatives o crear-ne de noves. En aquest sentit, caldrà plantejar la creació d’una banca pública, el foment de la banca cooperativa, incloses les coopera-tives locals de crèdit com existeixen en altres països d’Europa, i la banca ètica.
També caldrà donar suport a les noves formes de finança-ment, com el micromecenatge o el lloguer compartit, els bons d’impacte social, els préstecs participatius o el capital risc.
S’hauran de crear fórmules específiques per facilitar l’accés dels treballadors i les treballadores a la propietat de l’empresa, sigui en forma de cooperativa o de societats laborals.
Per altra banda, s’han de desenvolupar sistemes de finança-ment no monetaris, com els sistemes de troc multilateral, els sis-temes de crèdit mutu o els sistemes de crèdit social.
2.5.1. Banca privada.
I pel que fa a la banca privada, caldrà reforçar els controls de les seves activitats especulatives, si s’escau amb una separació de funcions entre banca minorista, banca d’inversió productiva real (industrial) i banca especulativa, i amb fiscalitats diferenciades, essent confiscatòria la que afecta a la darrera funció (començant per una implantació real i potent de la taxa Tobin i continuant per una fiscalitat contra les plusvàlues derivades de l’especulació en tot tipus de mercats, en especial l’immo-biliari i les matèries primeres i béns de primera necessitat).
En cas extrem, caldrà prohibir els productes més especulatius i arriscats. Igualment, caldrà evitar els processos de socialització de pèr-dues (obligant en primer lloc que els dipòsits de famílies i PIMES esti-guin sempre coberts amb actius de qualitat del propi banc) i regular la retribució dels directius, de manera que es redueixin els incentius a operacions especulatives a curt termini i perjudicials a llarg termini (amb fiscalitat diferenciada als guanys especulatius i si cal, limitacions als guanys i a les diferències salarials).
També caldrà separar les activitats de mercat de les d’assessoria (això també val per a les agències de qualificació) i de les de risc propi. I caldrà assegurar uns nivells de recursos propis suficients i creixents en funció dels riscos assumits.
També caldrà prohibir l’activitat dels bancs que directament o indirectament treballin amb paradisos fiscals.
2.5.2. Banca pública.
Un sistema de banca pública potent podria capitalitzar-se amb el fons de reserva de les pensions públiques i captar nous recursos d’estalvi-adors i de plans de pensions complementaris, que ara només tenen possibilitats d’invertir-se en entitats privades, a més del recurs al Banc Central europeu o a d’altres institucions internacionals. Així, un capi-tal de 47.000 milions d’euros (valor del fons de reserva de les pensi-ons a 31-12-2014) permetria posar a la banca pública (una o vàries entitats per evitar ser sistèmica, too big too fail) en segona posició de capitalització a Espanya i en la primera en activitat creditícia, i arribar
5150
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
a tenir una quota d’un terç del mercat nacional de crèdit, suficient per determinar un canvi estructural en el comportament inversor.
Caldria establir un model de governança professional en el qual les decisions d’inversió es prenguessin per motius econòmics i socials, evi-tant la concentració de riscos i la creació de bombolles i deslligant la retribució dels seus directius dels guanys a curt termini i de comporta-ments socialment irresponsables.
Aquesta banca podria encarregar-se de renegociar els deutes insoste-nibles de les famílies, allargant-ne els terminis i reduint els costos de les hipoteques fins a termes sostenibles en la mesura del possible, lligant la quota a un límit percentual dels ingressos familiars i, en darrer extrem, entrant com a copropietari en aquells immobles en què la quota sigui inassolible per part de les famílies, tal com es fa a d’altres països com el Regne Unit (i en el límit faria una dació en pagament, tot deixant la família com a llogatera).
Aquesta banca hauria de ser activa en el finançament del canvi de model productiu, tant cap a la transició a la societat del coneixement com a la descarbonització de l’economia i l’eficiència energètica. Hauria també de ser part o intermediària activa dels partenariats públics-privats que es facin en aquestes línies, així com en el suport a la recerca, a la societat del benestar i la innovació social.
2.6. Reconstruir els serveis públics i defensar els drets socials.
Dur a terme un Rescat Social d’Emergència.
Els eixos d’intervenció política per superar la situació actual en el terreny social requereixen cinc propostes coordinades de manera simultània:
1. Reconstruir el caràcter públic dels béns comuns.2. Aturar l’atac a l’Estat del Benestar i recuperar els drets i serveis
arrabassats en el període 2008/2015.3. Definir i implementar un Pla de Rescat Social, element indispen-
sable per a la cohesió social.4. Garantir la solvència i sostenibilitat dels serveis públics.5. Una major inversió i afegir els recursos dels programes europeus i dels fons
comunitaris al servei de les polítiques solidàries i de cohesió social i territorial.
2.6.1. Reconstruir el caràcter públic dels béns comuns.
Defensem reconstruir el caràcter públic dels serveis bàsics d’interès gene-ral com són l’aigua, el transport, l’energia i la banca. Han de ser objecte d’una gestió pública que impliqui l’Estat però també les col·lectivitats locals, l’acció ciutadana, els sindicats i les associacions d’usuaris.
Hem de recuperar el que el capitalisme neoliberal ens ha arrabassat: els béns comuns. L’expansió mercantil i financera ha comportat la des-trucció dels serveis públics i dels béns comuns en profit dels interessos privats. Recuperem així la tradició europea, ja que el control dels béns comuns és essencial per a la democràcia econòmica, el benestar de la població i els drets socials.
La participació de l’Estat en empreses de diferents sectors d’interès general (sector energètic i transports i comunicacions, especialment) ha estat notable a Europa en la segona meitat del segle XX.
A part de les iniciatives de caràcter més o menys autàrquic endega-des per la Itàlia feixista i més aviat propagandistes que altra cosa, a la fi de la Segona Guerra Mundial es produeix un important moviment de nacionalització d’empreses en diferents Estats: Gran Bretanya, França i Bèlgica, principalment.
Els motius principals varen ser dos: la solidaritat interclassista pro-vocada per la guerra contra el feixisme i la voluntat de sostreure les classes populars d’Europa occidental de la influència comunista, en un moment de gran popularitat dels partits comunistes per la seva con-tribució a la victòria aliada. Es tractava de donar pas a societats més equitatives que les existents als anys 30.
La nacionalització d’empreses relacionades amb la prestació de ser-veis bàsics d’interès general es va portar a terme tant per part de governs progressistes d’esquerres (govern laborista d’Attlee al Regne Unit), com per governs d’unitat nacional amb participació de partits conservadors (França, govern De Gaulle).
Així, es van nacionalitzar el Banc d’Anglaterra o els sectors del carbó, l’aviació i els trens o la siderúrgia britàniques, o el Banc de Fran-ça, els transports aeris, els sectors energètics (gas, electricitat) a França (també Renault, per col·laboracionista).
5352
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Entre altres Estats amb una important participació pública empre-sarial també destaca Itàlia (Atlàntia, autopistes; ENI, hidrocarburs; ENEL, electricitat).
Aquesta participació pública va començar a reduir-se significativa-ment amb el govern conservador britànic de Margareth Thatcher, tot iniciant-se a partir d’aquell moment una onada de privatitzacions que va afectar ja als anys 90 la major part d’Estats europeus:
• Espanya: privatització d’Ensidesa, Endesa, Iberia, Telefónica, Tabacalera.
• Itàlia: ENI o ENE. • França: tot i les privatitzacions fetes sota la presidència de J. Chi-
rac, la participació de l’Estat resta majoritària en moltes empreses: Gas de France-Suez, EDF, Orange, Renault, Air France, etc.
A meitat dels anys 90, l’empresa pública representava un 10% del total del volum de negoci empresarial a Europa. L’any 1996 els Estats amb major participació pública eren Finlàndia (17,6%), Grècia (15,4%), França (14,7%), Itàlia (14,2%), Àustria (13,3%) i Suècia (12,9%). Entre els Estats amb menor sector empresarial públic es tro-baven el Regne Unit (2,7%) i els Països Baixos (5,7%). En aquells moments, Espanya (amb un 8%) es trobava just al començament de l’àmplia privatització feta pel govern conservador d’Aznar.
En els darrers 20 anys la tendència a la privatització ha seguit avan-çant, esperonada per la gestió de la crisi financera i l’atac a l’Estat del Benestar. Un altra víctima de les polítiques d’austeritat i de reducció de la inversió pública dels Estats de la UE.
2.6.2. Aturar l’atac a l’Estat del Benestar i recuperar els drets i serveis
arrabassats en el període 2008/2015.
Els serveis públics han estat objecte d’un procés sistemàtic de mer-cantilització i privatització per part dels governs de CiU i del PP. A l’entorn de la salut, els serveis socials, les pensions, l’educació, l’ha-bitatge i fins i tot la seguretat o la justícia, s’ha bastit un amplíssim mercat i s’ha encoratjat l’anomenada “iniciativa privada” per fer negoci sense embuts amb els drets i les necessitats socials. No s’ha filat prim
si aquest nou mercat i els guanys que generava per a alguns deixava al marge dels serveis ara privatitzats a persones en situació de feblesa, amb baixes rendes o amb especials necessitats.
L’ofensiva depredadora dels sectors més rics de les classes benes-tants s’ha portat a terme tant des de la Generalitat (recordem l’arribada a la presidència de Mas amb lloances a les retallades socials i amb el reclam Bussines friendly) com des del Govern conservador de Rajoy.
Aquest no és un fenomen exclusiu de Catalunya i Espanya. La crisi financera ha servit d’argument a Europa per a demolir l’Estat del Benestar i portar a terme una autèntica expropiació de riquesa, en termes econòmics, i de drets en termes de ciutadania, per part dels poders financers sobre les classes populars.
Aquesta ofensiva reaccionària, sense precedents des de la II Guer-ra Mundial, ha estat particularment forta i intensa en els Estats euro-peus del sud. És a dir, aquells on la participació, intervenció i control de la ciutadania són més febles. Aquest és el cas de l’Estat espanyol.
En el nostre país, a més, aquestes iniciatives d’apropiació han anat degudament acompanyades de mesures legals coercitives per dissuadir/reprimir la capacitat de resposta i mobilització popular.
Sis anys després, els resultats són ben visibles: les dificultats d’ac-cés als serveis públics són més dramàtiques, en anar acompanyades d’un atur desbocat, l’expulsió del mercat de treball de moltes perso-nes majors de 50 anys, la reducció salarial generalitzada per a la majo-ria dels treballadors i les treballadores en actiu, l’atur juvenil disparat, etc. Els desnonaments de tantes persones que en perdre la feina no han pogut satisfer les seves hipoteques, l’augment de la pobresa com a conseqüència de la disminució i pèrdua de les ajudes, les retallades pressupostàries en l’atenció primària i hospitalària, que han provocat l’augment i complicació de les malalties agreujades per les llargues llis-tes d’espera i l’abandó de les polítiques preventives, el bloqueig de les pensions de jubilació, les retallades de recursos als centres educatius públics, en els programes de recerca i un llarg etcètera que demostra una decidida aposta per la privatització de serveis i una forta reducció del finançament públic.
5554
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
2.6.3. Definir i implementar un Pla de Rescat Social, element indispensable
per a la cohesió social.
Tots aquests elements configuren avui una Catalunya en emergència social, en la qual cada dia que passa més persones de diferents grups i edats pateixen les conseqüències de les polítiques d’austeritat i els resul-tats de l’acaparament dels més rics. Cal doncs procedir a un rescat soci-al, urgent i indefugible, per tal d’evitar la consolidació d’una societat dual en la qual cada cop més sectors es trobin en situació de pobresa i marginació.
Aquest és l’objectiu de les 10 mesures incloses en la proposta de rescat social promoguda per ICV. Un conjunt de mesures que permetin donar les condicions adequades de vida i treball a totes les persones víctimes de la crisi:
• Crear nova ocupació amb una nova economia.• Fer una llei per a promoure el treball digne.• Igualtat de debò entre dones i homes. • Dret a l’autonomia personal i atenció a les situacions de depen-
dència.• Preservar i enfortir el sistema públic de salut.• Una educació pública de qualitat per a l’equitat.• Enfortir el sistema públic de pensions. • Habitatge per a tothom: dret a una segona oportunitat.• Cap persona sense aigua, electricitat, gas i alimentació. • Renda garantida per a la ciutadania per acabar amb l’exclusió social.
2.6.4. Garantir la solvència i sostenibilitat dels serveis públics.
L’esfondrament dels serveis públics per manca de pressupost ha anat acompanyat de nombrosos casos de corrupció milionària en la gestió dels fons d’aquests sectors. Això ha estat agreujat perquè en el nostre país tenim una escassa experiència en l’exercici de drets i en el gaudi dels anomenats serveis de l’Estat del Benestar, venint com venim d’una societat governada secularment per dictadures i pressupostos gestionats amb criteris clientelars, amb una minsa capacitat d’intervenció de les classes i organitzacions populars.
Tanmateix, l’augment dels recursos econòmics és la condició neces-sària, però no suficient, per al restabliment de l’Estat del Benestar a Catalunya. Per tal de garantir la seva sostenibilitat, aquest augment ha d’anar acompanyat del control democràtic i participatiu dels agents socials afectats en la seva gestió i aplicació. La concertació social existent en els Estats més democràtics d’Europa ens demostra com la participa-ció i intervenció dels representants sectorials de la societat civil i dels moviments afectats assegura tant la gestió transparent com l’eficiència de la inversió pública en les diferents polítiques socials.
2.6.5. Una major inversió i afegir els recursos dels programes europeus
dels fons comunitaris al servei de les polítiques solidàries i de cohesió
social i territorial.
De manera complementària al govern català i espanyol, i en molts aspectes fins i tot prioritària, la Unió Europea estableix orientacions polítiques que afecten de forma creixent la nostra societat. Aquesta situ-ació s’ha reforçat de forma molt important degut a l’adopció de l’euro com a moneda comuna de molts dels Estats de la UE. Unió monetària que ha tingut una forta repercussió amb l’explosió de la crisi financera i econòmica a partir de l’any 2007. La conseqüència més visible ha estat la disminució de la capacitat d’acció política dels nostres governs, que han seguit de forma acrítica i sovint amb entusiasme les polítiques d’austeritat i de reducció de la despesa pública dictades per la Troika comunitària.
Cal aprofundir els espais d’intervenció a l’abast dels moviments populars i dels seus representants polítics a les institucions europees. En aquesta perspectiva, cal d’una banda treballar des del Parlament Europeu i per altra fer un seguiment curós i exigent de les polítiques comunitàries (Estratègia 2020) i dels seus instruments d’aplicació, els Fons Estructurals (FEDER, FSE, FEADER), també des del Parlament de Catalunya.
Cal fer un seguiment per part de les organitzacions socials, ampliant i aplicant els àmbits de participació que estableixen les normatives euro-pees, per assegurar la correcta utilització d’aquests recursos als objectius
5756
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
establerts i vetllar per a què contribueixin realment a la millora de les condicions de vida i de treball en els seus respectius àmbits (política regional, social, agrícola-ramadera-pesquera).
Aquesta acció de seguiment permanent de les polítiques europees i dels recursos dels fons estructurals corresponents a Catalunya fins al 2020 s’ha de plantejar a un doble nivell: políticoinstitucional català, estatal i europeu i des dels agents socials, assegurant el compliment fefa-ent que les normatives els reserven, però que sovint són menystingudes des de les institucions.
Els exemples d’aquesta intervenció són molts. En aquests moments els programes més immediats són: el desplegament del programa “Garantia Juvenil”, la implementació dels Programes Operatius cata-lans dels respectius fons estructurals, el Pla Juncker, i tots els progra-mes temàtics europeus (Recerca, Erasmus plus, Cooperació territorial i regional, etc.). Caldrà, en cada àmbit concret, treballar per vetllar que el desplegament i aplicació de cada una de les iniciatives comunitàries i els seus recursos es corresponen amb autèntiques accions de promoció social i territorial.
Annex: A títol d’exemple indicatiu, incloem una referència al Programa FEDER corresponent a
Catalunya per al període 2014-2020: El Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020 s’ha elaborat en el marc de
l’Estratègia Europa 2020 i l’Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya RIS3CAT, i compta amb una pressupost total de 1.616 milions d’euros i un ajut FEDER total de 808 milions d’euros, per al cofinançament d’actuacions en el marc dels seus eixos prioritaris: potenciar la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació; millorar l’ús i la qualitat de les TIC i l’accés a les mateixes; millorar la competitivitat de les PIME; afavorir el pas cap a una economia baixa en carboni en tots els sectors; conservar i protegir el medi ambient i promoure l’eficiència dels recursos. El Comitè de Seguiment del Programa inclou la participació dels sindicats més representatius, en l’apartat de representats dels agents socials.
2.7. Construir la UE dels pobles, des d’una gran aliança ciutadana
entre els pobles i regions que la conformen.
La crisi econòmica ha fet emergir amb gran duresa totes les limitacions de la construcció de la moneda única. Les normes, els instruments i els procediments de la Unió Econòmica Monetària (UEM) han estat un factor clau de la duresa de la depressió econòmica dels darrers vuit anys.
Avui vivim sota un sistema de governança de l’eurozona antide-mocràtic, i sense els instruments necessaris per garantir-ne la viabilitat futura. Per aquest motiu cal un programa urgent de reforma en profun-ditat de la zona euro que permeti construir una arquitectura racional, ja que aquesta continua enfrontant uns desequilibris socials i econòmics profunds. El sistema de govern existent no és prou fort com per fer front a totes les possibles crisis.
La creació d’autèntics mecanismes comunitaris anticíclics, la demo-cratització de la política monetària, la convergència estructural entre Estats membres, el creixement sostenible i la cohesió social no serà pos-sible si no es reforma en profunditat aquest sistema. Aquesta reforma passa per sobre de tot per una revisió, quan no derogació, d’algunes de les normes existents avui (el six pack / el two pack, el pacte fiscal, el pacte d’estabilitat i creixement), i per la creació de nous instruments que en alguns casos faran imprescindibles la revisió dels tractats. Cal que tot el conjunt de normes, les que existeixin i les que es creïn, siguin comunitaritzades, acabant amb la situació antidemocràtica actual, amb existència de normes i institucions fora del control parlamentari.
En el marc d’aquest programa de reforma, cal abordar set àmbits d’actuació prioritaris.
2.7.1. Un nou marc jurídic per a la coordinació de la política econòmica.
- Cal, en primer lloc, comunitaritzar tot l’entramat jurídic de la gover-nança econòmica, sometent totes les normes al procediment de la code-cisió i per tant al control del Parlament Europeu. Particularment, cal acabar amb normes intergovernamentals (pacte fiscal) i institucions (Mecanisme d’Estabilitat Financera) que funcionen sense control par-lamentari.
5958
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
- Cal operar una reforma dels tractats de la UE (el Tractat de Maas-tricht, TUE, i el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, TFUE) per tal de garantir autèntiques capacitats fiscals a la UE, l’establiment d’estabilitzadors automàtics, mecanismes de transferències fiscals per-manents i un nou rol per al Banc Central Europeu.
- Calen directrius de convergència econòmiques i socials a escala de la UE adoptades amb el procediment legislatiu ordinari, creant un marc democràtic i vinculant per a la coordinació de la política econòmica, obert a tots els 28 Estats membres. Aquestes directrius han de sorgir d’un debat democràtic a partir de la codecisió, i han d’estar a l’arrel del cicle del semestre europeu. Aquestes directrius han d’establir un nom-bre limitat d’àrees crucials de convergència que permetin augmentar el potencial de creixement, la convergència econòmica real i la cohesió social en un període de 5 anys per enfortir l’economia europea.
- Cal una reforma en profunditat de l’Estatut del Banc Central Europeu, que permeti superar les limitacions jurídiques actuals de la seva actuació (sempre amenaçada en els darrers anys pels tribunals) i establir l’ocupació com a un objectiu de la política econòmica.
- Alguns conceptes clau en el marc legislatius actual, com el de “equilibri estructural” i “esforç fiscal”, que juguen un paper central en els objectius fiscals, han de ser codificats en la legislació de la UE.
2.7.2. Democratització del semestre europeu.
- La democratització del semestre europeu passa en primer lloc per aca-bar amb la capacitat tecnocràtica atribuïda a la Comissió i al Consell per tal d’imposar agendes de reformes als Estats membres sense debat parlamentari. Això vol dir, en primer lloc, crear unes Directrius de Con-vergència a escala europea a partir del procediment legislatiu ordinari que cobreixi també l’Enquesta Anual de Creixement.
- En aquest marc, les recomanacions específiques per país seran el resultat d’un debat i decisió als Parlaments nacionals i al Parlament Europeu. Seran els Parlaments els que hauran de definir-ne els objectius i els canvis legislatius a dur a terme.
- El baix nivell de compliment actual de les recomanacions té a veure amb un mecanisme d’imposició de les mateixes des de Brussel·les.
Un procés democratitzat a partir de la decisió parlamentaria és essencial per fer funcionar el mecanisme.
- El marc i els procediments actuals han de simplificar-se i fer-se més transparents (les institucions de la UE implicades han d’actuar d’una manera més transparent).
- Cal situar en el cicle del semestre europeu la concertació social com a un element central. El diàleg social, articulat a partir del Comitè Econòmic i Social, serà un elements clau per a la definició objectius, a partir de l’emissió de dictàmens vinculants.
- Reforma en profunditat dels dos reglaments del six-pack que regulen el Procediments per Desequilibris Macroeconòmics (MIP, en les seves sigles en anglès). Els MIP s’han de reformar mitjançant l’am-pliació del marcador amb indicadors socials, indicadors d’eficiència de recursos i mediambientals. El nous marcadors han de blindar els serveis públics de possibles retallades.
- Cal l’aplicació d’una lògica més simètrica en la supervisió dels desequilibris excessius, tal i com el Parlament ha sol·licitat en repeti-des ocasions en els seus informes del Semestre de la UE. En particular, els procediments per desequilibris macroeconòmics han de fixar-se en aquells Estats membres amb excessiu superàvit comercial, i no exclusi-vament en aquells amb grans dèficits comercials.
2.7.3. Un nou marc fiscal per a l’eurozona.
- Derogació del pacte fiscal, que actua com a palanca procíclica en plena recessió.
- Reforma en profunditat del Pacte d’Estabilitat i Creixement i els seus objectius de dèficit i deute, així com de les directives i reglaments del two-pack i el six-pack, que limiten les capacitats del Estats membres de fer front a les diferents fases del cicle econòmic i imposen un model de coordinació de la política fiscal basat en la imposició autoritària i no democràtica d’objectius.
- Establiment d’un mecanisme institucional per analitzar la situació fiscal de l’eurozona en el seu conjunt i coordinar els nivells de dèficit i de despesa de cada Estat membre en funció de les necessitats del cicle i de les capacitats fiscals, previ debat i decisió parlamentària.
6160
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
- Derogació de les anomenades “regles d’or” a les Constitucions com l’espanyola, que situen el servei del deute per sobre de qualsevol altra despesa pública.
- Establiment d’una capacitat fiscal de la UE del 5% del PIB euro-peu, que permeti acompanyar la unió monetària amb instruments de despesa comuns. Aquest pressupost es nodrirà d’un nou impost sobre les transaccions financeres a escala europea i per una transferència a la UE d’una major capacitat de recaptació en el grans tributs.
- Establiment d’estabilitzadors automàtics a escala europea, comen-çant per un subsidi d’atur europeu, per garantir el manteniment de la cohesió social, així com per estimular la demanda interna i el creixe-ment econòmic al llarg del cicle econòmic.
- Creació d’una Hisenda dirigida per un Comissari d’Hisenda de la Unió Europea, amb capacitats d’emetre eurobons. Aquesta Hisen-da pot construir-se sobre la base del Mecanisme Europeu d’Estabilitat Financera.
- Establiment d’un marc jurídic europeu codificat i capacitats per resoldre crisis de deute sobirà. Creació d’un fons de redempció dotat a partir d’una taxa sobre el sistema financer.
- Cal reformar el recent creat Fons Europeu per a Inversions Estra-tègiques (EFSI) per tal de convertir-lo en un instrument d’inversió per-manent dotat amb fons públics.
- Les polítiques estructurals i regionals de la UE han de ser reforça-des i ampliades.
- Un programa d’inversions europees per rellançar la demanda amb l’ampliació i la democratització de les capacitats del Banc Europeu d’In-versions, per tal d’avançar cap a un programa d’inversions del 2% del PIB centrar en la transició energètica de l’economia europea.
2.7.4. Un nou marc jurídic per a la política monetària.
- Reforma legal per tal de regular les noves eines d’expansió monetà-ria posades en funcionament en els darrers anys, amb la Flexibilització Monetària (QE en les seves sigles en anglès) i les Operacions Monetàries de Compravenda (OMT en les seves sigles en anglès).
- Reforma de l’estatut del Banc Central Europeu per incloure l’ocupació com a objectiu de la política econòmica, que s’ha de desen-volupar amb equitat territorial, trencant les asimetries actualment existents (amb taxes d’atur entre el 5% i el 28% segons els països).
- Derogació de limitacions jurídiques, com l’article 125 del Trac-tat de Funcionament de la Unió Europea, per regularitzar la funció del Banc Central Europeu com a prestador en darrera instància dels Estats membres.
2.7.5. Mercat únic i integració financera.
- Finalització de la Unió Bancària. Creació d’un únic Fons Europeu de Garantia de Dipòsits amb el suport d’un nivell adequat de finan-çament, que acompanyarà la creació d’un esquema de resolució i un mecanisme de supervisió únic eficaç.
- Separació bancària. La UE ha de garantir un vincle adequat entre la presa de riscos i la responsabilitat en el sector financer, per evitar qualsevol “socialització” de les pèrdues a causa de l’existència d’institu-cions financeres “massa grans per fer fallida”.
- Avenços significatius en matèria de fiscalitat, inclosa la lluita contra el frau fiscal, l’evasió i l’elusió, la planificació fiscal agressiva interna i internacional, així com harmonització de l’Impost sobre Societats, crea-ció d’una Directiva per l’establiment de bases imposables comuns amb un tipus mínim. Si això no fos possible en el marc de 28 Estats mem-bres, s’hauria de posar en marxa en el marc d’una cooperació reforçada.
- Els moviments de capitals amb Estats qualificats per l’OCDE com a paradisos fiscals seran prohibits.
- L’informe del Banc Central Europeu sobre Estructura Bancària de 2013 assenyalava com el sector financer europeu ha doblat el seu volum, fins arribar als 57 bilions d’euros, amb una expansió notable d’activitats com la banca a l’ombra. Cal una política activa a la UE de regulació d’activitats d’aquests tipus, i de desmuntatge de grans institucions financeres “sistèmiques”, que són un perill pel seu volum lligades a la seves activitats especulatives, com hem viscut en la darrera crisi financera.
6362
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
2.7.6. Un nou pacte social.
- Blindatge de drets social i laborals a escala europea per impedir el seu desmantellament a escala nacional, com ho hem viscut en els darrers anys.
- Desenvolupament de noves Directives a escala europea per blindar els sistemes nacionals de sanitat i educació.
- Establiment d’un marc legal europeu de lluita contra l’exclusió i la pobresa.
2.7.7. Un disseny institucional democràtic.
- Les decisions emanades en matèria de política econòmica a escala europea han de ser sempre refrendades pel Parlament Europeu en el marc de la codecisió, i l’àmbit competencial dels Parlaments nacionals ha de ser respectat.
- El Parlament Europeu és el Parlament de l’euro; rebutgem la idea de crear un organisme parlamentari paral·lel de la zona euro.
- La Comissió Europea ha de ser l’òrgan de l’aplicació i el compliment de qualsevol futur o dels instruments existents. S’ha d’acabar amb l’exis-tència de mecanismes intergovernamentals i antidemocràtics com el Meca-nisme Europeu d’estabilitat, que cal que sigui urgentment comunitaritzat.
- Cal formalitzar el paper del Parlament Europeu en l’escrutini del semestre, incloent una participació formal i vinculant del Parlament Europeu en l’adopció de l’Enquesta Anual de Creixement, així com el control democràtic de l’Eurogrup per mitjà d’un acord interinstitucio-nal, atès que l’Eurogrup ha guanyat molt poder de decisió malgrat que continua sent fonamentalment un òrgan informal.
- S’ha d’establir un veritable diàleg amb tots els interlocutors socials i establir un diàleg estructurat amb els agents socials per l’elaboració del cicle del semestre.
- Enfortir la rendició de comptes democràtica del Parlament Euro-peu i el dels Parlaments nacionals pel que fa a elements essencials de l’operativitat de la zona euro, com el Mecanisme Europeu d’Estabili-tat (MEDE), les decisions adoptades per l’Eurogrup i el seguiment i avaluació dels programes d’assistència financera. El MEDE ha de ser incorporat en el marc jurídic de la Unió, transformat en un mecanisme financer europeu controlat pel Parlament Europeu.
3. Reflexions i anàlisis
6564
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Las políticas europeas de austeridad*Juan Torres López
1. ¿De qué hablamos cuando hablamos de austeridad?
La palabra “austeridad” se ha convertido en la más utilizada en los últi-mos años cuando en Europa se habla de política y economía. Y no es una exageración. En el año 2010 fue la más buscada (250.000 veces) en el diccionario on-line Merriam-Webster1. Pero, como ha puesto de reli-eve Mark Blyth en un interesante libro2, se trata de una “idea peligrosa” que es bastante antigua. Ya fue defendida por los primeros liberales, por los primeros economistas austriacos o incluso por economistas aparen-temente tan poco proclives a ello como Joseph Schumpeter, quien creía que los recortes de gasto eran efectivamente imprescindibles para hacer frente a la gran depresión que se inició tras el derrumbamiento de la bolsa de Nueva York en 1929.
A partir de 2010 la austeridad surge como un término de aplicación novedosa en Europa, para hacer frente a la segunda oleada de proble-mas ocasionados por la crisis que se inició con la quiebra del sistema financiero internacional a partir de 2007 y 2008 y que se manifestó en el incremento vertiginoso de la deuda pública y en una crisis profunda de la Eurozona.
Como veremos inmediatamente, el término tiene dos características principales. Por un lado, es intrínsecamente confuso y engañoso puesto que, en contra de lo que estrictamente significa (cualidad de austero), las políticas que lo utilizan como reclamo no son auténticamente austeras, puesto que no todos los conceptos de gasto se recortan con semejante intensidad. Y, por otra, es un concepto con una gran dosis de performa-tividad que ha permitido que la población asuma la austeridad como una respuesta imprescindible a la “culpa” de haber provocado la deuda.
* Intervenció en la sessió inaugural de l’Escola d’Estiu de l’FNH, “La recuperació... de què? Propostes econòmiques concretes per a una sortida d’esquerres de la crisi”. Mataró, 4 de juliol de 2014.
1 Russell Contreras. ‘Austerity’ Named Word Of The Year 2010. The huffingtonpost.com 12-20-1o. En http://huff.to/TENkPG
2 Mark Blyth. Austeridad: historia de una idea peligrosa. Crítica. BArcelona 2014
Entre 2010, cuando comienzan a aplicarse estas políticas, hasta mediados de 2013, cuando empiezan a suavizarse, solo en la zona euro se han llevado a cabo unos 40 planes de austeridad, prácticamente todos ellos sin contar con el referendo de las instituciones representativas de los pueblos en donde se han aplicado y siempre como una condición inherente e impuesta en los paquetes de “ayudas” recibidas previamente para hacer frente a los problemas financieros derivados de la crisis de deuda que, como acabo de señalar, se añadió a la recesión previa provo-cada por la crisis general.
Las medidas concretas en que se expresa la austeridad en todos los países europeos son bien conocidas y no creo necesario que me extienda en ellas: reducción del salario mínimo, de las pensiones, de los subsidios de desempleo, de las indemnizaciones por despido, del gasto en servi-cios públicos; aumento en la edad de jubilación; recorte de derechos sociales de todo tipo, desde los relativos a la conciliación, a los días de vacaciones o a las prestaciones a personas dependientes; fomento del trabajo precario, informal y a tiempo parcial no deseado; incremento de los impuestos sobre el trabajo y el consumo y bajada de los que reca-en sobre las grandes empresas o patrimonios; privatización de servicios públicos; disminución de la inversión pública, etc.
En todos los países en donde han sido aplicadas, estas medidas han supuesto un recorte sustancial del gasto público, que se cifra entre el 6% del PIB de los países donde han sido más superficiales a más del 18% en Grecia, el país que más ha sufrido la consolidación fiscal impuesta en Europa y que, según la OCDE, ha sido muy grande y rápida si se compara con otras experiencias históricas similares3.
2. La justificación teórica y política de las políticas de austeridad y su
fundamento real.
Las políticas de austeridad en Europa son, en realidad, una simple ver-sión re-denominada de las políticas deflacionistas que se vienen aplican-do desde los años 80 en casi todo el mundo.
3 OCDE. Fiscal consolidation: How much, how fast and by what means? OCDE 2012. En http://bit.ly/1pLfZBB.
6766
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Estas políticas se pusieron en marcha para lograr una modificación sustancial de la pauta distributiva, que había llegado a ser demasiado favorable a las clases trabajadoras gracias al poder político que les daba el pleno empleo (aunque éste fuese casi exclusivamente masculino) y los derechos que fueron conquistando sucesivamente en los años del capita-lismo del crecimiento intensivo de la postguerra.
Se denominaron deflacionistas porque se basaron en instaurar como objetivo principal de la política económica la lucha contra la inflación (que, efectivamente, se había disparado, como consecuencia del abierto conflicto de clases por la distribución del ingreso y la riqueza que se había agudizado en los años setenta). Para ello se generalizó la idea de que la inflación estaba ocasionada por dos tipos de problemas: el alza de los cos-tes salariales y la excesiva circulación monetaria. Y para hacerles frente se impusieron entonces, por un lado, la moderación salarial generalizada y, por otro, políticas de gestión monetaria con mucho mayor protagonismo y a las que se supeditaban cualesquiera otras, basadas principalmente en la subida de los tipos de interés. A ello se añadían otros viejos principios liberales más o menos remozados: la creencia de que la dinámica del mer-cado era mucho más apropiada que la intervención pública para alcanzar los equilibrios económicos básicos, lo que llevaba a reducir al mínimo la presencia de los gobiernos; la convicción de que la propiedad privada es más eficiente que la pública, y la hipótesis de que el desempleo era el resultado de que el precio del trabajo es demasiado elevado, de modo que, para solucionarlo, bastaría con reducir los salarios.
No voy a entrar aquí a valorar la naturaleza real de estas medidas, pues solo me interesa señalar que las políticas de austeridad simplemente son, como he dicho, una reformulación de estas deflacionistas aunque, no por casualidad, denominadas de otro modo y centradas en la reducción del gasto y de la intervención pública, al ser aplicadas como aparente respues-ta a una crisis de deuda.
Más concretamente, las políticas de austeridad se han justificado ahora con una serie de hipótesis que las autoridades políticas y los grandes medios de comunicación se han encargado de convertir en verdades abso-lutas y que se pueden resumir en las siguientes:
a) Aunque la crisis tuvo como espoleta los problemas bancarios y finan-cieros, ha sido ocasionada en realidad por el excesivo gasto de los gobiernos, que produjo un incremento indeseable de los desajustes fiscales.
b) Como se ha repetido hasta la saciedad y dejó por escrito en un artículo el responsable de finanzas del gobierno alemán, Wolfgang Schäuble, esto había sido consecuencia de que “numerosos países euro-peos y del G20 habían vivido por encima de sus posibilidades en las pasadas décadas”.
c) Para recuperar el crecimiento es imprescindible acabar con los déficits y recortar la deuda cuanto antes.
d) Como también señaló textualmente el ministro alemán, “no hay más remedio que recortar el gasto en bienestar si queremos contener el gasto público de manera significativa”.
e) La salida a la crisis se basa en que los países vivan de acuerdo a sus posibilidades recortando el gasto.
f ) La estrategia que puede garantizar que las diferentes economías recuperen el dinamismo y los ingresos es la que se orienta a hacerlas cada vez más competitivas.
No es muy difícil demostrar que todas y cada una de estas hipótesis son erróneas o, al menos, que no cuentan ni mucho menos con un mínimo apoyo en la literatura económica, no ya heterodoxa sino inclu-so en la más convencional.
Daré un repaso muy rápido a los principales argumentos que se pueden barajar en contra de estos presupuestos en que se basan las polí-ticas de austeridad:
a) No es cierto que la crisis haya sido producida por un excesivo endeudamiento público.
Los datos oficiales de la unión Europea son claros al respecto y muestran que la inmensa mayoría de los países, incluso los periféricos como España, no tenían un problema grave de deuda pública cuando estalló la crisis.
El caso de España es paradigmático. En 2000, la deuda privada total representaba un 21% del total de la deuda y la pública el 79%, pero en 2008, cuando la crisis estallaba, la privada había pasado a ser el 73% y
6968
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
la pública solo el 27%. En 2007 había tenido un superávit equivalente al 2,2% del PIB, la deuda era del 36,3% del PIB (24 puntos por debajo del límite exigido) y en 2008, ya en crisis, el déficit no fue tampoco excesivo, del 3,8%, con una deuda pública del 40,2% del PIB.
b) No se puede afirmar que los países vivieran por encima de sus posibilidades si se atiende al origen de los saldos presupuestarios.
Si de los saldos presupuestarios totales de los diferentes países se separan los saldos primarios (destinados exclusivamente al pago de los gastos corrientes, es decir, lo que le cuestan a un país los diferentes bie-nes y servicios que sufraga con dinero público) de los financieros, que incluyen el pago de los intereses, se puede comprobar fácilmente que el origen de la deuda está en este segundo concepto.
En 2012, el déficit medio en la zona euro fue del 3,7% del PIB y de ese porcentaje, 3,1 puntos correspondían al pago de intereses (por un total de unos 400.000 millones de euros) y solo 0,6 puntos al déficit de los gastos corrientes, es decir, los que proceden del supuestamente desorbitado Estado Social, entre otros.
En la Gráfica 1 se comprueba que para el conjunto de la zona euro se ha ido registrando un saldo primario positivo permanente desde 1996 y que el déficit y la deuda acumulada solo se explican, por tanto, por la carga de los intereses.
El caso español confirma también esta situación:
Por tanto, puede concluirse que el incremento de la deuda, como puede verse, es posterior a la crisis y, además, que es el resultado del pago de intereses y del incremento de la deuda para hacer frente a ese pago.
El caso de España también lo muestra claramente. En conjunto, hemos pagado en concepto de intereses de 1989 a 2013 el 66,46% de lo que hoy día debemos, lo que supone 4,3 veces lo que debíamos en 1989.
c) No es cierto tampoco que para recuperar el crecimiento sea imprescindible recortar drásticamente la deuda.
Sin necesidad de entrar a valorar hasta qué punto la deuda pública es necesaria o perjudicial en cualesquiera de sus registros, lo que cabe señalar en relación con la hipótesis mantenida por los defensores de la austeridad es que no está demostrado que sea necesario mantener nive-les muy reducidos de deuda para poder registrar tasas de crecimiento positivas, tal y como demuestra la Gráfica 3.
7170
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
d) Si, como acabamos de ver, no son los gastos corrientes asociados a la provisión y funcionamiento de los bienes y servicios públicos los que ocasionan la deuda, se deduce por tanto que no tienen por qué ser esos los que se recortasen si realmente se quisiera acabar con ella.
De hecho, en esas condiciones resulta que ni siquiera llevar a cabo severos recortes del gasto alivia la carga de la deuda.
Solo en los países de la periferia de la zona euro (España, Grecia, Irlanda, Italia y Portugal) el recorte de gasto producido por las políticas de austeridad entre 2010 y 2013 ha sido de unos 258.000 millones de euros. Pero esa cantidad ha sido prácticamente la mitad que la dedica-da al pago de intereses que se ha debido realizar, 522.000 millones de euros, según los datos oficiales de Eurostat. Desde el punto de vista de acabar con la deuda, no han servido para nada.
Pero, con independencia de este argumento, tampoco es cierto que si se quisiera reducir la deuda lo imprescindible sea recortar los gastos. Es evidente que también se puede actuar aumentando los ingresos (y, por supuesto, financiarla de otro modo, como comentaré más adelante).
Lo que ha ocurrido, por el contrario, ha sido que en prácticamente todos los países solo han aumentado los impuestos sobre el consumo y sobre el trabajo (según Eurostat, estos últimos han subido 3,1 puntos en su porcentaje sobre el total de los impuestos de 2007 a 2012), una subida que además tiene escaso efecto recaudatorio en etapas recesivas, mientras que los que recaen sobre el capital han disminuido, tanto en relación con el total de impuestos (2,6 puntos) como sobre el total del PIB (0,9 puntos en la Eurozona y 3,8 en España)1.
Y como prueba adicional del escaso recorrido de la imposición en Europa y del alcance que podría tener un sistema fiscal más equitativo, baste señalar que un impuesto de tan solo el 0,05% sobre el total de transacciones financieras que se llevan a cabo en el sistema TARGET 2 y EURO 1 (aproximadamente 692 billones de euros anuales) recauda-ría unos 346.000 millones de euros anuales (poco menos de la cantidad que se paga en intereses a los bancos en toda la Eurozona cada año). Y si se aplicase sobre el total de las transacciones (unos 1.500 billones de euros anuales), la cantidad recaudada sería de más del doble, unos 750.000 millones de euros cada año2.
e) Es igualmente falso que los recortes de gasto ayuden a recuperar el crecimiento y a disminuir la deuda.
La falsedad de esta hipótesis queda demostrada atendiendo simple-mente a los datos que muestran sin ninguna duda (como ya hubiera ocurrido en experiencias históricas anteriores, como las de principios del siglo XX) que la aplicación de las políticas de austeridad han llevado a una nueva fase recesiva y a incrementos de la deuda pública.
Así, para el conjunto de la Eurozona, la tasa de crecimiento media del PIB ha sido un punto más baja a finales de 2013 que cuando comenzaron a aplicarse las políticas de austeridad en 2010 y algo más de 3 puntos por debajo de los niveles anteriores a la crisis. En España, el PIB cayó un 0,2% en 2010 y un 1,2% en 2013.
1 Eurostat. Taxation trends in European Union. Eurostat 2014.
2 Vid. Juan Torres López. El ITF, un impuesto imprescindible. En http://bit.ly/1s5sepX
7372
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Como el propio Fondo Monetario Internacional reconoció más tarde, las supuestas ventajas del recorte de gasto como motor del creci-miento de la actividad se basaron en un cálculo erróneo de la magnitud de los llamados multiplicadores fiscales, es decir, del efecto que una disminución del gasto público tiene sobre la demanda final. Los impul-sores de las políticas de austeridad consideraron que dichos multiplica-dores (en contra de cualquier evidencia empírica) eran muy bajos, de más o menos el 0,5%. Es decir, que suponían que una consolidación fiscal equivalente al 1% del PIB supondría solo una reducción final de este último indicador del 0,5%. La realidad (como muchos economis-tas habían advertido por anticipado) fue que esos multiplicadores son mucho mayores, es decir, que un recorte del 1% en el gasto lleva consi-go una disminución del PIB mucho mayor, de incluso el 1,7%.
Un estudio conjunto de diversos centros de investigación muestra claramente los efectos tan negativos que tienen las políticas de austeri-dad sobre el crecimiento, simplemente adoptando hipótesis mucho más realistas sobre el valor de dichos multiplicadores.
Como puede verse en la Gráfica 4, la aplicación de estas políticas ha supuesto una pérdida de 3,2 puntos porcentuales del PIB de la Eurozo-na, unos 300.000 millones de euros.
Las presunciones de sus defensores sobre el efecto benéfico que ten-drían las políticas de austeridad sobre la deuda han sido todavía mucho más desacertadas, pues lo ocurrido ha sido que ésta ha aumentado con-siderablemente, en lugar de disminuir, tal y como se decía que iba a suceder.
Para el conjunto de la Eurozona, el nivel de la deuda sobre el total del PIB ha aumentado en 12 puntos, al pasar del 80% cuando empeza-ron a aplicarse las medidas de austeridad, al 92% de finales de 2013. Y más aún ha aumentado en los países más afectados por estas políticas: en España el porcentaje de la deuda sobre el PIB aumentó 32 puntos, en Grecia 15, casi 35 en Irlanda y 17 en Italia y Portugal.
No se puede considerar que se trate de un “error” inesperado, por-que hasta el sentido común más elemental indica que recortar tan drás-ticamente en las fuentes de ingreso impide que un deudor haga frente a una deuda en mejores condiciones.
Y las evidencias que se trajeron a colación para justificar la bondad de los recortes resultaron ser un completo fiasco, como ocurrió, sobre todo, con el clásico artículo Growth in a Time of debt de Kenneth Rogoff y Carmen Reinhart1, que resultó estar plagado de errores 2.
f ) Es materialmente imposible que una estrategia global de búsque-da de la competitividad sea la más adecuada para todos los países de la Eurozona o de la Unión Europea.
Esta idea fue la que principalmente se tradujo en el conocido como Pacto del Euro, que se firmó en marzo de 2011 y que pretendía pre-cisamente hacer frente a la crisis de deuda que ya se había desatado incrementando la competitividad en Europa.
No tengo tiempo de desarrollar aquí su contenido, ni siquiera es preciso que lo haga3, pues simplemente quiero señalar que, como los anteriores argumentos, se trata de otra hipótesis que igualmente carece de apoyo empírico o científico.
1 En http://bit.ly/1j1Ix6Z
2 Juan Torres López. La auténtica cara de la austeridad. En http://bit.ly/1xoE55j
3 Una crítica detallada en Juan Torres López y Alberto Garzón, 19-J: Contra el pacto del euro. Democracia real en Europa ¡ya! En http://bit.ly/1qt5Jfa
7574
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
El informe anual de 2013 de la Oficina de las Naciones Unidas sobre Comercio y Desarrollo (UNCTAD)4 muestra con gran abundan-cia de datos que las estrategias para promocionar la actividad económi-ca que están resultando más exitosas no son precisamente las que se basan en la búsqueda de la competitividad persiguiendo a toda costa incrementar las exportaciones, como tratan de promover las políticas de austeridad europeas, sino las que se basan en el desarrollo de la demanda y los mercados internos.
El informe demuestra que la estrategia de competir a través de las exportaciones no puede llevarse a cabo por todos sin terminar por empobrecer a los demás y, por tanto, destrozando a todas las economías que la practican, mientras que las que se basan en el desarrollo de la demanda interna sí que son compatibles entre ellas y pueden generar desarrollo cooperativo y sostenible.
Y mucho menos puede ocurrir eso en el seno de unión monetaria tan imperfecta como la del euro, concebida y perfectamente diseñada para que reine lo que podríamos denominar una perfecta asimetría en favor de Alemania. No se olvide que para que la estrategia de compe-titividad de la periferia fuese exitosa se debería de producir un efecto impensable: los países con superávit, y especialmente Alemania, debe-rían dejar de serlo para que lo fuesen los hasta ahora deficitarios.
Las dos gráficas siguientes muestran, en el caso de las transacciones financieras y en el de las cuentas comerciales exteriores (en este caso entre Alemania y España, pero podríamos mostrar que es exactamente igual en el caso de todos los países de la periferia), que la Eurozona es, por definición y ex profeso, un territorio de ganadores y perdedores.
4 UNCTAD. Informe sobre el comercio y el desarrollo 2013. En http://bit.ly TSEmP9
7776
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
3. Los efectos directos y colaterales de las políticas de austeridad.
Todo esto que acabo de apuntar nos indica que, desde el punto de vista intelectual y político, las políticas de austeridad han sido una auténtica estafa, en el sentido de que se han aplicado cuando cualquier persona mínimamente informada podía fácilmente comprobar que no tenían ni un fundamento teórico mínimamente riguroso. No había evidencia empírica alguna que pudiera justificar que se pusieran en marcha para conseguir los resultados de recobrar la actividad y disminuir la deuda que decían proponerse y poder conseguir.
Las evidencias de lo contrario, sin embargo, han sido siempre abun-dantes y muy claras.
Un estudio reciente1 ha analizado 314 informes del Fondo Mone-tario Internacional publicados entre enero de 2010 y febrero de 2013 y llega a conclusiones muy clarificadoras y diferentes a las que defiende la sabiduría convencional.
En contra de lo que parece, las políticas de contracción fiscal no se están dando solo en Europa sino en casi todo el mundo: en 2013 esti-man que las llevarán a cabo 119 países y 131 en 2014. Así, hoy en día afectan a 5.800 millones de personas y afectarán a 6.300 millones en 2015 (el 90% de la población mundial).
Las medidas de contracción fiscal más generalizadas han sido la dis-minución de salarios públicos (en 74 países de bajo ingreso y en 23 de alto), reducción o eliminación de subsidios (en 78 países de bajo ingreso y 22 de alto), incremento de impuestos al consumo (63 de bajo ingreso y 31 de alto), reforma de las pensiones y de los sistemas de salud (en 47 de bajo ingreso y 39 de alto), reformas diversas en los sistema de protec-ción social orientadas a limitar su alcance (en 55 países de bajo ingreso y 25 de alto), y flexibilización del mercado de trabajo (según el FMI en 32 países, pero según la OIT en 40 países).
Y el estudio concluye que estas políticas de austeridad ni promue-ven el empleo estable, ni el crecimiento, ni mejoran el nivel de vida ni
1 Isabel Ortiz y Matthew Cumming. The Age of Austerity – A Review of Public Expenditures and Adjustment Measures in 181 Countries. Initiative for Policy Dialogue 2013. En http://bit.ly/1pMRCU9.
la cohesión social, sino que, por el contrario, están empeorándolos, y que hacen que la población perciba que en lugar de ayudar a salir de la crisis lo que hacen es ampliarla, llevando a nuevas fases de recesión y al aumento de la desigualdad.
Creo que no es preciso detenerse mucho en señalar las consecu-encias que han tenido estas políticas en Europa. Y, además, ya han quedado destacadas las más generales al señalar su falta de fundamento y rigor.
Pero, a mayor abundamiento, se puede señalar que en otros cam-pos más próximos a la vida corriente de las personas han tenido conse-cuencias realmente catastróficas.
El desempleo ha aumentado en un 50% en toda la Eurozona, como resultado de las políticas de recortes, subiendo la tasa de paro hasta más del 12% a finales de 2013, cuando se habían suavizado algo, o al 24% en el caso de los jóvenes. Y a niveles mucho más elevados en los países periféricos que las han sufrido en mayor medida. Así, el paro era del 27% en Grecia en ese año (60% el de los jóvenes) y en España el 26,3% y el 56% en ambos casos.
Desde el punto de vista de sus efectos económicos, sobre la tasa de actividad, sobre el empleo, sobre la vida empresarial, sobre la inversión y, como hemos visto, sobre la deuda, sus efectos han sido calamitosos. Pero no se puede decir, sin embargo, que estas políticas hayan sido un fracaso. No es realista creer que se han aplicado, con tan abundante evidencia teórica y empírica señalando lo contrario, pensando en que de verdad podían conseguir lo que decían pretender.
Al igual que las políticas deflacionistas de años pasados, las actuales de austeridad buscan en realidad –como dije al principio– modificar la pauta distributiva y generar, por tanto, un modelo productivo diferen-tes porque, como se sabe, la producción y la distribución, el modo de producir y de distribuir son las dos caras de una misma moneda y van indisociablemente unidos en cualquier sistema económico.
Así, solo en el periodo 2001-2013, la participación de los salarios en la renta nacional ha caído en todos los países que en mayor medida han aplicado las medidas de austeridad (4,5 puntos en España, casi 7 en Grecia, alrededor de 5 en Irlanda y Portugal y casi 6 en Italia. Mien-
7978
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
tras que ha aumentado el número de millonarios, los indicadores de desigualdad, la tasa de pobreza y los beneficios de las grandes empresas y entidades financieras.
Las políticas de austeridad ni siquiera han sido solamente una mera opción ideológica. Han sido el instrumento ya anteriormente utiliza-do para convertir deuda privada en deuda pública, para disminuir la capacidad de negociación del trabajo frente al capital, para recuperar el beneficio financiero de los bancos virtualmente quebrados inyectando billones de euros mediante el pago del principal de la deuda y de los intereses. Y, sobre todo, la herramienta que permite conformar el nuevo modelo productivo que se corresponde con el papel de Europa en los escenarios de futuro que se abren paso en un capitalismo decadente, hiperfinancierizado e incapaz de garantizar ya suficiente beneficio a tra-vés de la actividad directamente productiva, porque ello precisa un nivel de demanda efectiva que no está dispuesto a financiar o a restar del beneficio financiero.
Y si ahora se han presentado con una nueva denominación, tampo-co es como un simple fruto de la retórica o de la casualidad.
Como señalé al principio, y como ocurre con todas las palabras, la expresión austeridad tiene efecto performativo: condiciona y crea la realidad en donde se utiliza.
Hablar de austeridad, generalizar su uso y hacer que la gente la asuma como una necesidad, o incluso como la virtud que en otro sen-tido efectivamente es, lleva a asumir que es la respuesta a una deuda culposa. Hay que ser austeros porque se ha dilapidado antes, porque se ha sido innecesaria e inconvenientemente pródigo, porque se ha vivido, como ya hemos dicho, “por encima de nuestras posibilidades”.
Las encuestas han manifestado constantemente que no eran las deseadas por la inmensa mayoría de la población ni las que los partidos en el Gobierno habían anunciado que llevaron a cabo cuando se pre-sentaban a las elecciones. Por tanto, se ha hecho imprescindible, por un lado, sortear los mecanismos de la democracia representativa (por muy limitados que sean) y, por otro, lograr la legitimación de las políticas de recortes y la sumisión necesaria, para lo cual el uso del término austeri-dad ha resultado ser decisivo.
Las consecuencias han sido, por un lado, un auténtico desmantela-miento de la democracia en Europa, en expresión literal de Habermas, pues no otra cosa se produce cuando se establece el principio, rotunda y reiteradamente expuesto por Angela Merkel, de que “ninguna mayoría parlamentaria” puede corregir en cualquier momento la consolidación fiscal que garantiza el pago de las deudas.
Lo que ha ocurrido en Europa, como en otros lugares, es que el capitalismo financiarizado ha llegado a ser materialmente incompatible con la democracia
4. ¿Qué solución alternativa hay para Europa?
En definitiva, las políticas de austeridad no son sino una expresión adi-cional de las neoliberales de los últimos decenios, una forma cada vez más desnuda de la lucha de clases que han hecho que Europa se haya traicionado a sí misma y que se haya convertido, ya sin disimulo, en una auténtica dictadura.
A mi juicio, ante ello tenemos nosotros cuatro posibles alternativas, dos conservadoras y otras dos de progreso.
La primera conservadora es seguir en Europa como estamos, seguir obedeciendo y simplemente esperar a que escampe la lluvia y que todo vuelva a su cauce. Pero a mí no me parece una alternativa sino un sui-cidio, porque ya nada volverá a ser como antes, suponiendo que “lo de antes” sea algo valioso y que resolviera nuestros problemas.
La segunda es simplemente salir del euro, denunciar la deuda y rees-tructurarla y tratar de sobrevivir a los mercados con políticas de deva-luación, creyendo que con la mera soberanía monetaria y con políticas intervencionistas se podría dar la vuelta a la situación. Una solución no menos conservadora y muy poco valiosa, a mi parecer, porque no sería posible hacer frente a las tempestades que eso levantaría sin sufrir daños muy considerables y un empobrecimiento que, sobre todo, pagarían los grupos sociales de por sí más desfavorecidos.
La tercera alternativa y primera progresista es salir del euro con el apoyo de una enorme fuerza social y política capaz de poner en marcha una estrategia de cambios profundos que pusieran en manos y en fun-ción del interés público los “discos duros” de nuestra economía, contro-
8180
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
lando directamente los sectores estratégicos y poniendo rápidamente en marcha procesos de reestructuración productiva y de la base energética capaces de crear nuevos focos de generación de ingresos endógenos bajo otra pauta distributiva y redistributiva.
La cuarta alternativa y segunda de progreso es apostar por construir una nueva Europa creando una auténtica democracia supranacional, modificando sus instituciones y sobre todo el diseño del euro, para aca-bar con su actual arquitectura, que está concebida para servir de punta de lanza de las políticas neoliberales y para garantizar el poderío de los grandes capitales y la salvaguarda de los intereses electorales de los par-tidos centroeuropeos que los defienden.
Ninguna de estas dos últimas alternativas son fáciles. Y entiendo que, en las condiciones sociopolíticas actuales, se califiquen simplemen-te como “irrealistas”. Pero son las únicas que, de una u otra manera, pueden permitir que nuestra economía empiece a ser de otra manera y que nos proporcione actividades y empleos que supongan realmente mayor bienestar, equilibrio social y sostenibilidad.
Y ninguna de las dos se debe entender como de camino único o exclusivo. Quienes defienden prioritariamente la salida del euro debe-rían ser conscientes de que eso es simplemente imposible sin la fuerza que daría una apuesta paralela por otra Europa; y quienes, por otro lado, defienden con prioridad la construcción de una nueva Europa, deberían entender que eso solo se puede empezar a conseguir si las dife-rentes naciones se empoderan extraordinariamente, por ejemplo, poni-endo sobre la mesa estrategias que incluso supusieran la salida del euro.
Además, ninguna de estas dos últimas alternativas (e incluso la segunda) se puede abordar si no se dan unos prerrequisitos que les son comunes. Por un lado, la mejora previa de la actividad económica, recurriendo a instrumentos novedosos como, por ejemplo y entre otros, la creación de una moneda complementaria al euro que permitiera reactivar rápidamente la financiación y recuperar el empleo proporci-onando demanda, sobre todo, a la pequeña y mediana empresa. Y por otro, una radical regeneración democrática de la vida y las instituciones políticas, una gran convicción y complicidad ciudadana, un proyecto político transversal de alta potencia y amplísimo apoyo electoral, y un
compromiso neonacional capaz de superar las tensiones paralizadoras y destructivas que se vienen dando en Europa y que impiden que pueda ni siquiera pensarse en una alternativa que recoja los intereses comunes de la inmensa mayoría de la población que sufre las políticas neoliberales.
Una Europa plenamente democrática, única forma de que se pueda garantizar que las preferencias ciudadanas se traducen en decisiones políticas y que éstas no son, por el contrario, una simple expresión de los intereses de los grupos que nunca concurren a las elecciones, porque se hacen fuerte tras las bambalinas del poder.
Esto requiere un fortalecimiento de las instituciones, un gobierno europeo que sea expresión de los intereses y preferencias presentes en el Parlamento y un Parlamento con mucha más capacidad de controlarlo y de decidir sobre el futuro de Europa.
Europa necesita contrapoderes, donde la democracia signifique deliberación social y la posibilidad efectiva de que la ciudadanía partici-pe en la toma de decisiones.
Un replanteamiento sustancial de modelo de unión monetaria.Europa debe disponer de un banco central que verdaderamente lo
sea, que financie a la economía y a los Gobiernos y entre cuyos objetivos se encuentre, como en otros lugares, el pleno empleo y el desarrollo, que sea transparente y democrático y no la mera expresión de los intereses de un país o grupo social.
También hacia una auténtica Hacienda europea y hacia una ver-dadera política fiscal común, que no solo recaude sino que incentive y dirija la asignación de los recursos y garantice la estabilidad que hoy en día no tenemos en Europa.
Se necesitan políticas sectoriales potentes y con objetivos diferentes a los que actualmente predominan. Una política mucho más poten-te y decidida de I+D+i y auténticas políticas transversales de igualdad no solo paliativas, sino como base de procesos de generación de valor endógeno.
Una estrategia económica europea de otro tipo. Cada vez más evi-dencias empíricas e informes ponen de relieve que la estrategia de la competitividad compulsiva no solo es frustrante en términos de resulta-dos, sino tremendamente injusta, por generar inevitablemente desequi-
8382
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
librios y desigualdades y que, por el contrario, las estrategias basadas en el fortalecimiento de los mercados y las necesidades internas resguardan mejor de las crisis y proporcionan mejores resortes para la actividad, el empleo y el desarrollo.
Una Europa de la ciudadanía y de los pueblos que asuma global-mente la convicción de que no es necesario, sino todo lo contrario, que las personas y los colectivos pierdan sus perfiles históricos y cul-turales cuando se integran en un proyecto común, sino que eso debe ir acompañado de un reforzamiento mutuo de la idiosincrasia propia y del abrazo de otros valores y costumbres. Una Europa integradora que repudie para siempre la xenofobia y el racismo y que anteponga los derechos humanos, la igualdad y el respeto a la diversidad a cualquier otro tipo de objetivos.
Una Europa en donde plantear este tipo de demandas y horizontes no sea una quimera, sino en donde los pueblos puedan proponer y contribuir efectivamente a las decisiones, en donde el diseño de sus horizontes también esté al alcance de las mujeres y hombres corrientes, de los grupos sociales hasta ahora más desfavorecidos.
Y Europa se necesita también a sí misma de otro manera y por ello necesita a otros tipo de sujetos sociales y políticos, a otros pueblos que se superen también, que no sean esclavos de su historia y de prejuicios ancestrales, capaces de romper con las inercias y de enfrentarse al futuro.
Por último, una apuesta decidida por Europa significa hacer fren-te a la crisis como un resorte de cambio que impulse nuevas fuentes de riqueza y mecanismos que garanticen que el valor que se genere se quede en los pueblos que lo generen, que haga nacer nuevos protago-nismos y formas aún más participativas y democráticas de gobernarse.
Europa necesita a los pueblos y los pueblos necesitan a Europa. Se necesitan mutuamente para que nada ni nadie puedan imponerles nunca más la historia que han de vivir ni el camino por el que han de vivirla, como desgraciadamente ha ocurrido en gran medida en los últi-mos años de la historia europea y muy particularmente con las políticas de austeridad.
Una reflexió sobre el concepte d’economia estacionària.
Lluís Torrens
Les diferents crisis (social, econòmica i ambiental) que patim són conse-qüència d’un model econòmic insostenible, basat en el creixement infinit en un planeta finit. Les solucions a la crisi social i econòmica han de ser coherents i compatibles amb les solucions per resoldre la crisis ambiental. En cas contrari, com defensen encara les polítiques creixentistes, tant les liberals com les keynesianes, no hi haurà una solució sostenible.
Si bé el Planeta és finit, no ho és el consum de recursos, directament relacionat amb el nivell de vida, com tampoc no ho és la població, que creix de manera contínua tot i que a menor ritme que fa uns anys, ni la finançarització de l’economia (creix a taxes superiors a la producció de béns i serveis) ni l’avenç de la productivitat i l’automatització de les feines. Cadascun d’aquests factors generen problemes d’insostenibilitat, cada cop més grans conforme s’accentuen els límits planetaris i les desi-gualtats de renda i riquesa.
Per això cal plantejar un nou model que, a la vegada que recuperi l’equilibri ecològic, també garanteixi l’eliminació de la pobresa i de l’atur i la reducció de les desigualtats, que són a la vegada font i conseqüència d’aquest model insostenible.
Una economia estacionària, en equilibri amb el Planeta, significa:- Escala sostenible: la dimensió de l’economia s’adapta a la capacitat
dels ecosistemes per proveir recursos i absorbir residus. - Distribució justa: les persones tenen les mateixes oportunitats d’ob-
tenir riquesa i ingressos i per això disposen d’un mínim nivell de posici-ons de partida. Els recursos limitats són asignats de manera eficient.
- Qualitat de vida: el creixement econòmic i el consumisme deixa pas a les coses que realment importen a la gent, com la salut i el benestar psicològic, la seguretat en el treball i l’estabilitat econòmica, l’accés a un habitatge digne, a la formació en totes les etapes de la vida, a la cultura i el gaudi del temps lliure, a la participació en els afers comuns i a enfortir les relacions de col·laboració i cooperació per aconseguir una societat més cohesionada, solidària i resilient, i a envellir i morir dignament.
8584
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Per assolir aquestes fites cal un canvi cultural, de model productiu i de consum cap a una economia baixa en carboni, amb una transició energètica cap a les renovables, l’eficiència i l’estalvi, i a la vegada un augment dels llocs de treball dels sectors de l’Estat del Benestar, inclo-sa l’R+D, molt menys consumidors de recursos exhauribles i energè-tics. Cal decréixer i créixer en allò que convingui.
I a la vegada cal que aquest model sigui macroeconòmicament sostenible, per mantenir la sobirania de les decisions polítiques i eco-nòmiques en un entorn de creixent globalització i que, malgrat els avisos, continua essent creixentista:
- Equilibrat amb l’exterior: incrementant la sobirania alimentà-ria, energètica i de matèries primeres i potenciant l’economia circu-lar per evitar els fluxos de llarg recorregut innecessaris i reduint l’en-deutament extern. Millorant la competitivitat perquè permeti seguir exportant els béns i serveis necessaris per equilibrar les importacions d’aquells recursos que caldrà seguir proveint-nos de l’exterior. L’equi-libri de la balança per compte corrent i de rendes i la reducció de l’endeutament amb l’exterior és la principal condició que garanteix la sobirania política i per tant la possibilitat de realitzar altres tipus de polítiques econòmiques.
- Equilibrat internament: aturant el creixement del deute per sobre d’allò que es consideri sostenible i que no provoqui una redis-tribució permanent de la renda cap els més rics per la via dels rendi-ments de capital acumulables. Si bé la taxa de rendiment del capital productiu sembla que presenta, com ja predeia Marx, una tendència a la baixa, aquesta tendència queda més que compensada per la hiperfi-nançarització de l’economia, que s’ha disparat des de fa 4 dècades amb la liberalització dels mercats financers i l’abandonament del patró or.
Això ha provocat que el pes dels actius (i la seva contrapartida en forma d’endeutament) sobre l’economia s’hagi multiplicat per 2,5, posant encara més pressió sobre els mercats de béns i serveis perquè en deixin allò que els inversors capitalistes reclamen, generant contínua-ment bombolles d’actius, siguin immobiliaris, financers o de matèries primeres.
Aquesta tendència s’ha accelerat per la possibilitat de crear diner del no res que tenen els bancs privats i per les polítiques monetàries expan-sives (eufemisme d’aquesta creació de diner del no res dels bancs cen-trals). I la hiperfinançarització resultant s’ha acumulat en les classes més riques, generant una quàdruple divisió del repartiment de l’excedent entre treballadors, directius, empreses productives i sistema financer, a on treballadors i empreses productives van perdent pes progressivament en favor de les finances i els seus còmplices.
Per revertir això cal una nova fiscalitat sobre el capital que redistri-bueixi les rendes del capital financer cap a les altres divisions, en especial els treballadors, i que els capitals es posin a disposició de les empreses de l’economia real, en especial per sostenir el necessari canvi de model productiu. Ara bé, aquesta nova fiscalitat haurà de tenir en compte les possibles restriccions derivades dels mercats exteriors.
Incentivador del progrés i la millora de la productivitat “bona”: amb normatives i fiscalitat que afavoreixin el canvi de model, bonifiquin les externalitats positives i penalitzin les negatives. No podem oposar-nos al progrés que redueix els treballs desagradables i el patiment humà i permet un aprofitament més gran i eficient dels recursos escassos i una reducció de l’impacte ambiental.
I amb mesures concretes per resoldre l’atur i la pobresa i reduir les desigualtats:
- Reducció de la jornada laboral i repartiment del treball remunerat per resoldre l’atur: s’aconsegueix treball remunerat per als aturats, temps de lleure i repartiment més just dels treballs reproductius.
- Generar consciència que el repartiment del creixement continu de la productivitat per l’automatització de moltes feines haurà de mantenir un equilibri entre repartiment del treball i millora de les condicions laborals. Si els increments de productivitat exclusivament es reparteixen entre capi-tal i treballadors, en un economia estacionària serà impossible no generar més atur, i a la llarga una concentració de la renda exclusivament en els propietaris del capital. Per això, fórmules de capitalisme socialment res-ponsable, d’economia social, de control públic o regulació adequada dels mitjans de producció i serveis estratègics, també són desitjables.
8786
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
- Sistema de rendes garantides perquè ningú no estigui per sota del llindar de la pobresa i a la vegada ni l’estigmatitzi ni estigui desmotivat per treballar, i permeti una transició adequada cap una societat on el treball remunerat esdevindrà més escàs.
- Reforma fiscal progressiva, basada en la convergència de taxació de les rendes del treball, del capital i de les empreses, més una fiscalitat adreçada a les externalitats ambientals, financeres o d’altre tipus que, combinada amb les dues altres mesures i la nova fiscalitat del canvi de model, permeti reduir les desigualtats fins als nivells dels països més igualitaris.
La democràcia econòmica. Una alternativa completa al sistema capitalista. Jordi Ibáñez
Introducció.
Durant la crisi econòmica, la insatisfacció amb el funcionament del sis-tema econòmic vigent gairebé s’ha universalitzat. Fins i tot les mateixes elits, a qui més els afavoreix, reconeixen que el capitalisme és injust, i se senten veus, des de Davos fins a l’Eurogrup passant pels inversors que més caixa han fet els darrers anys, que afirmen que el capitalisme s’ha de regular o corregir; fins i tot, ben solemnement s’ha arribat a exclamar que cal “refundar-lo sobre unes bases ètiques”. Més enllà de la retòrica institucional, que s’atenua a mesura que la crisi desapareix progressiva-ment dels mitjans de comunicació, al carrer, l’esperança de trobar alter-natives és escassa. I davant la crua realitat, l’aspiració col·lectiva màxima és, tristament, “suavitzar” el capitalisme amb una certa millora de la redistribució dels recursos per la via impositiva i, si ni això és possible, com a mínim per la via de la caça a l’evasor fiscal i al corrupte.
Així, la protesta és majoritària, però la proposta realment alternativa és minoritària i confusa. Els partits polítics i els moviments sòciocultu-rals que som punts de referència per a aquest inconformisme, no hem estat prou capaços de concretar la nostra proposta. N’hem fet d’altaveu i ens n’hem sentit part. Hem protestat contra la Troika, les retallades, la impunitat dels evasors fiscals, etc. Ens hem oposat a pressupostos, hem defensat el dret al treball digne, el sector públic, el dret a la sani-tat, a l’educació. Fins i tot hem vehiculat –en el terreny més proposi-tiu– legislativament la demanda d’un reequilibri fiscal que discrimini positivament les rendes de treball davant de les rendes de capital. Hem arribat a proposar plans d’acció per a una nova reindustrialització, com en el cas de la proposta de New Green Deal. Però al carrer totes aquestes propostes sonen a pegats, a improvisacions; sonen a què no hi ha un programa global alternatiu i per això, a poc a poc, les nostres propostes van essent superades per la dreta i l’esquerra amb projectes polítics que només prometen innovació política i honestedat, però poca substància
8988
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
política, al menys en el terreny econòmic. Per tant, ¿podem i hem de fer algun pas endavant per descriure a la pràctica en què consisteix el nostre model ecosocialista en el terreny econòmic? Decididament, sí.
Gran part de les idees de l’ecosocialisme són clares: distribució més igualitària de la riquesa i dels recursos, sincronització del nostre con-sum amb l’entorn natural, redistribució del treball per generar millor ocupació i satisfacció amb el lloc de treball, relocalització de la pro-ducció i, en general, establir un sistema econòmic orientat a donar res-posta a les necessitats humanes i no a servir-se’n per acumular riquesa. I tot això, amb una idea força: i és que, per arribar a aquest model, necessitem radicalitat democràtica; el capitalisme es menja les regles i controls perquè és intrínsecament depredador. I al comunisme, en la recerca d’igualtat, se li fa difícil la protecció de la llibertat i la inici-ativa privada. No ens cansem de repetir-ho a tort i a dret, però lla-vors, ¿com concretem els ecosocialistes aquests valors, ens pregunten? Al nostre entendre, l’ecosocialisme pot assolir la seva visió per mitjà de la pràctica de l’esquema del socialisme de mercat, i més concretament de la Democràcia Econòmica, de manera més o menys similar a com la descriu l’economista americà David Schweikart en la seva obra Against Capitalism, traduït al castellà com a Más allá del capitalismo (Sal Terrae, 2001). Un model que beu de la tradició de l’economia cooperativa i que té moltes similituds també amb la proposta del xilè Manfred Max-Need en Desarrollo a escala humana (coedició entre Nordan Comunidad i Icària Editorial, 1994), si bé no tant en la seva articulació institucional, sí pel que fa a la radicalitat democràtica de la seva proposta econòmica, la seva insistència en el que ell anomena d’autodependència, i en l’arti-culació entre necessitats humanes i llurs satisfactors. En un context més actual, també es poden donar punts de trobada entre el socialisme de mercat i propostes com les de l’Economia del Bé Comú, l’Economia de Comunió, etc. En resum, els valors de l’ecosocialisme i la Democràcia Econòmica, amb el temps, han anat guanyant suport, encara que sigui inconscient, a mesura que altres propostes coincidien amb el denomi-nador comú de l’aprofundiment en la pràctica democràtica i el control popular de l’economia.
Descripció del model
El model de la proposta de Democràcia Econòmica es descriu fàcilment en tres eixos:
• És un model socialista, en tant que promou la propietat social dels mitjans de producció. Tota unitat econòmica és de propietat col·lectiva i es gestiona de manera democràtica, atorgant un paper cabdal en aquesta gestió als propis treballadors. És, per tant, incompatible amb un model típicament capitalista i té l’avantatge que pot conviure i desenvolupar-se en el marc jurídic vigent actualment: així, segons l’estudi “La economía social española 2013”, publicat pel CIRIEC, aproximadament aquest sector representa el 12% del PIB estatal en facturació i ocupa més de 2 milions de persones. Així, sense grans canvis legislatius però amb molta voluntat política i social, es pot fer una transició cap a aquest model.
• El capital empresarial prové de fons d’inversió públics, o privats però sotmesos a un fort control social, que es nodreixen principalment dels impostos dels ciutadans o l’estalvi popular. Es distribueix a les dife-rents propostes empresarials en funció d’un pla d’inversió democràtic i conforme a les regles del mercat. Els fons d’inversió poden exigir una taxa de retorn, però no ha de ser incompatible un sistema que incentivi el compromís dels treballadors via sou o via dividends, de la mateixa mane-ra com es fa en les cooperatives de treball existents avui en dia. L’empresa és oberta, a més, al finançament extern exigible i a la capitalització dels propis excedents.
• És una economia de mercat. El mercat, ben regulat, és un mecanis-me no autoritari i no burocràtic que es reconeix més eficient que la plani-ficació centralitzada en la distribució dels recursos i l’adaptació recíproca d’oferta i demanda.
És doncs un model nítidament socialista, perquè defensa la gestió col-lectiva i democràtica dels mitjans de producció atorgant un paper princi-pal als propis treballadors. Però radicalment democràtic, descentralitzat, on el màxim poder polític rau en l’esfera local i en nivells superiors només de manera subsidiària. Per tant, s’allunya dels models de planificació cen-tralitzada, que pateixen greus dèficits democràtics, i s’allunya també del capitalisme, en el qual els mitjans de producció atorguen el poder sobre
9190
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
la destinació de l’excedent i l’organització del treball, que passa a esser un cost a minimitzar.
Gestió col·lectiva i democràtica dels mitjans de producció: l’economia
social.
La gestió col·lectiva i democràtica dels mitjans de producció es coneix més pel nom d’economia social i el seu nucli dur és el cooperativisme. El concepte d’economia social es va dibuixant ja a Europa des de finals del XVIII i del XIX, a partir de les idees dels anomenats socialistes ricardians (A. Roncaglia, La riqueza de las ideas, Prensas Universitarias de Zarago-za, 2006), encara premarxians, que defensaven que “si les mercaderies obtenen el seu valor del treball directament o indirecta necessari per a la seva producció (teoria del valor-treball), els treballadors tenen llavors un dret natural a la totalitat del producte del seu treball”. Per tant, defen-saven la necessitat de promoure el cooperativisme com a una solució al conflicte entre l’eficiència productiva i la justícia distributiva. Una de les primeres formulacions legals del que són les entitats de l’economia social apareix ja en l’article 1 de la Llei de Bases de la Cooperació per a Coo-peratives, Mutualitats i Sindicats Agrícoles (cooperatives agràries) apro-vada el 1934, tal com mencionen els autors d’Economia solidària per a una Catalunya lliure (J. Estivill, J. Garcia, J. Valls i J. Via, Icària, 2013): “associacions de persones, naturals o jurídiques, que es proposen millorar la situació econòmica i social dels seus components, establint una comu-nitat voluntària en la qual el servei mutu i la col·laboració pecuniària de tots els seus membres permet realitzar la funció que es proposa: treball, producció, distribució, consum, crèdit, previsió, assegurança o qualsevol altra finalitat que tendeixi a millorar les relacions humanes, a posar els interessos col·lectius per sobre de la idea de benefici particular, i a supri-mir el lucre entre els seus associats i entre aquests i la societat respectiva”. Actualment, la Carta dels Principis de l’Economia Social promoguda per la (CEP-CMAF) Conferència Europea Permanent de Cooperatives, Mutualitats, Associacions i Fundacions recull els seus principis:
• Primacia de la persona i de l’objecte social per damunt del capital. • Adhesió voluntària i oberta.
• Control democràtic per part dels seus membres (excepte per a les fundacions que no tenen socis).
• Conjunció dels interessos entre els membres usuaris i l’interès general.
• Defensa i aplicació dels principis de solidaritat i responsabilitat.• Autonomia de gestió i independència respecte dels seus poders
públics. • Destinació de la majoria dels excedents a la consecució d’objectius
a favor del desenvolupament sostenible i l’interès general. Nombrosos ordenaments jurídics han legislat sobre l’economia
social, incloent l’Estat espanyol amb la Llei socialista 5/201, de 29 de març, d’Economia Social. Bàsicament, aquesta Llei esmenta com a enti-tats que formen part de l’economia social les cooperatives, les mútues, les fundacions i les associacions que portin a terme activitat econòmica, les societats laborals, les empreses d’inserció, els centres especials de tre-ball, les confraries de pescadors, les societats agràries en transformació i altres entitats específiques que acompleixin els principis que cita l’article 6 de la pròpia Llei, que assumeix els de la Carta dels Principis de l’Eco-nomia Social de la CEP-CMAF.
Actualment hi ha a Europa més de 250.000 cooperatives, amb 150 milions de socis i 5,5 milions de treballadors a banda dels altres 7 mili-ons als quals donen feina associacions i fundacions d’Europa. A Espa-nya ens trobem amb més de 30.000 cooperatives i societats laborals, 5.000 de les quals a Catalunya, que donen feina a 355.500 treballadors (47.000 a Catalunya).
L’economia social té una llarga tradició a Catalunya i una forta rela-ció amb el catalanisme. En general, economia social i proximitat al territori són indissociables: l’economia social dota de sobirania els ter-ritoris i per tant les iniciatives en defensa del territori passen també per la defensa dels valors de l’economia social. De nou, Economia solidària per a una Catalunya lliure dedica un capítol sencer a rellegir aquests lligams a Catalunya, especialment en el període que va de 1835 a l’inici de la Guerra Civil, el 1936. El 1865 hi havia 48 mútues a comarques de Girona i comencen a desenvolupar-se les primeres cooperatives de
9392
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
consum; el 1896 es funda la Federació de Mutualitats de Catalunya i Balears; el 1898 es constitueix la Cambra Regional de Cooperatives; el 99 es celebra el primer Congrés Cooperatiu Catalano-Balear i es comen-ça a publicar la revista Cooperativa Catalana. El 1902 se celebra el Segon Congrés i es van creant nous organismes representatius del sector. També a principis del XX es creen les Caixes d’Estalvi, amb l’objectiu de pro-moure l’estalvi popular. El 1911 s’organitza l’exposició de l’economia social i d’higiene en el treball. El 1912 ja hi ha una setantena de coope-ratives de consum, 711 el 1914 –entre elles, l’Aliança– algunes farmàcies cooperatives, la Mútua General del Comerç i de la Indústria i les cases barates en règim cooperatiu. El 1913 s’inaugura a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona el primer Congrés Nacional de Cooperatives d’Espanya. El 1920 es constitueix la Federació de Cooperatives de Cata-lunya. Entre el 31 i el 36 es van crear a Catalunya 536 cooperatives. El 1933 es reuneix, molt simptomàticament, a Barcelona el comitè execu-tiu de l’Aliança Cooperativa Internacional. Es constitueix la Federació de Cooperatives de Treball i Producció, es crea la Caixa de Crèdit Agrí-cola i Cooperatiu, la Cooperativa Central de Compres de Catalunya. El 1935 neix la Confederació de Cooperatives de Catalunya. L’aliança en aquest període entre catalanisme i defensa de l’economia social és visible en figures com Josep Roca i Galès, gran defensor del catalanisme que participa en el Primer Congrés Obrer, on defensa el paper del cooperati-visme com a eina “d’emancipació dels treballadors”; Joan Tutau, ministre d’Hisenda el 1873, Baldomer Lostau, Martí Julià, o Farga i Pellicer, que en el marc del segon Congrés Obrer Català es pronuncia a favor de la república democràtica federal, “capaç d’alliberar el poble de la tirania dels dèspotes” i del cooperativisme, “capaç d’alliberar-lo de la tirania del capital”. Finalment, cal esmentar també el Decret de Col·lectivitzacions i Control Obrer de 1937, que permet recuperar moltes empreses aban-donades durant la guerra i d’altres que són dotades de major control per part dels treballadors o fins i tot directament expropiades als grans capitalistes (les més grans). La dictadura òbviament posa fre a tot això i s’apropia i manipula molts dels conceptes de l’economia social, però des de la Transició fins ara, el camí s’ha anat reconstruint, i avui aquest pont
entre catalanisme i cooperativisme el trobem en la creació de la sectorial d’economia social dins l’ANC, que tracta d’assegurar que en el procés cap un Estat propi també la transició econòmica estigui orientada cap al servei de les necessitats socials. El mateix Parlament de Catalunya aprovà una resolució al 2014, impulsada per ICV en el marc del debat sobre l’orientació política general del Govern, segons la qual: “El Parlament de Catalunya manifesta la seva voluntat de treballar perquè es produeixi una transició de l’economia catalana des del model actual de capitalisme especulatiu cap a una economia plural on tingui un pes específic l’econo-mia social i solidària”. I afegeix: “perquè l’economia catalana arribi pro-gressivament, a l’horitzó del 2020, a un equilibri entre el sector públic, el sector privat i el sector de les economies socials, solidàries i alternatives.” Aquesta resolució, aprovada per àmplia majoria, denota el gran consens social que hi ha al voltant d’aquest model econòmic, especialment entre les forces polítiques i socials catalanistes.
Actualment el sector està cada cop més vertebrat entre xarxes i entitats de segon nivell, com a mostra d’un sector que cada vegada està més consolidat. Fem una ullada a les diferents famílies existents i la seva dimensió a Catalunya:
• Cooperatives: es calcula que les cooperatives ocupen a Catalunya al voltant de 40.000 llocs de treball, entre les quals el 74% són de treball, l’11% agràries i el 3% de consumidors, i la resta de serveis o mixtes. Entre les cooperatives podem distingir també les anomenades cooperati-ves d’iniciativa social, que no tenen afany de lucre i que representen una branca molt simbòlica de l’esperit de l’economia solidària.
• Societats laborals. Creades en el seu moment com a via per trans-formar societats mercantils en crisi en empreses viables dirigides pels propis treballadors, a Catalunya hi trobem unes 5.000, entre societats laborals limitades i societats laborals anònimes. En tots els casos, legal-ment la majoria del capital està en mans dels treballadors.
• Mutualitats. Són entitats que no tenen afany de lucre orientades a l’ajuda amb la prestació de serveis escassament oferts pel mercat, com en el seu moment l’aigua, la salut o la previsió social. A Catalunya en podem trobar al voltant d’una setantena.
9594
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
• Empreses d’Inserció. No tenen una forma jurídica específica, però en la major part dels casos són societats limitades, mercantils o coopera-tives, en les que el 51% del capital està en mans d’entitats no lucratives. El seu objectiu és la inserció laboral de col·lectius d’exclusió per raons socials. El registre d’empreses d’inserció a Catalunya compta amb una quarantena d’entitats, que apleguen més d’un miler de treballadors.
• Centres Especials de Treball. És pràcticament la translació de les empreses d’inserció a l’àmbit de les persones amb malaltia mental o amb discapacitats psíquiques o físiques. Existeixen ben bé un centenar de CETS a Catalunya, que ocupen al voltant de 5.500 treballadors.
• Associacions i fundacions. Entre el conjunt d’associacions i fun-dacions que existeixen, hi ha un bon grapat el contingut de les quals és la prestació de serveis que no s’ofereixen des de cap tipus d’empresa. Aquestes són únicament les que es consideren d’economia social. Estem parlant sobretot d’entitats que presten serveis socials o sanitaris a les persones. La quantificació d’aquest sector és difícil, però només l’ECAS –la Federació d’Entitats d’Acció Social, potser la més important del sec-tor– aplega un centenar d’entitats, que atenen més de 800.000 persones a tot Catalunya, amb un total de 8.500 professionals i una xarxa de 7.500 voluntaris.
Per a la transició cap a una democràcia econòmica ens cal posar en marxa mesures que enforteixin decididament l’economia social i soli-dària en cadascun d’aquests subsectors, seguint les línies aprovades pel Parlament en l’esmentada resolució, la qual denota el gran consens soci-al que desperta la proposta d’impulsar empreses de gestió democràtica i propietat col·lectiva.
Pla d’inversió democràtic
El segon element per a la transició cap a la democràcia econòmica és establir els mecanismes necessaris per consensuar els diferents plans d’inversió que els territoris necessiten. Mecanismes que poden passar per la constitució de fons d’inversió públics associats a les diferents escales territorials o als diferents sectors, de manera que, a partir d’un mapa variat i descentralitzat de fons d’inversió, s’evitin al màxim les estructures burocràtiques en favor d’instruments el més ergonòmics
possibles respecte al seu objectiu inversor. Els diferents fons han de ser coordinats, però no necessàriament organitzats de manera piramidal.
Des d’una òptica menys ortodoxa, aquests fons poden conviure amb fons privats o mixtes, sempre que estiguin subjectes a un control social democràtic estricte de les seves inversions. Per exemple, un fons d’inver-sió cooperatiu podria dotar-se a partir de l’estalvi popular dels mateixos ciutadans o empreses socials que operen al territori i ésser governat des del territori, pels seus agents socials, per les xarxes de la societat civil o, en un esquema com el que pretenem de democràcia radical, per les mateixes institucions públiques locals. Aquests mecanismes de control social de la inversió permetrien reduir al màxim el capritxós funciona-ment de l’estricta iniciativa privada, el caos que genera l’absoluta lliber-tat d’establiment d’empresa amb la consegüent inundació del mercat amb productes inútils i el malbaratament de recursos que aquests supo-sen. En el model més pur de democràcia econòmica aquesta reducció és a 0, però en un model de transició podem pensar que fora bo deixar també la porta oberta a inversions no col·lectives: la iniciativa inversora particular pot continuar sent lliure i cadascú emprendre lliurement un projecte d’economia social o participar en d’altres sense més control que el compliment de la legislació; però la inversió col·lectiva, que aprofi-ta les economies d’escala i la professionalització de la gestió és la que avui en dia aplega més recursos i seria per tant un gran instrument de planificació que hauria de veure’s incentivat consegüentment amb un tractament fiscal més avantatjós, en sotmetre’s a la voluntat popular.
A banda de la inversió, la necessitat de finançament extern es cana-litzaria amb traspassaments directes entre empreses o entre empreses i particulars, però sobretot com ara a través d’institucions bancàries, públiques o privades, però en qualsevol cas, ètiques, és a dir no lucrati-ves, democràtiques i transparents. La manca d’afany de lucre no implica la desaparició de les tradicionals fonts d’ingressos de la banca, comis-sions o interessos; el que implica és senzillament la no distribució de dividends entre accionistes. Aquesta no distribució de dividends garan-teix, en conjunció amb les altres característiques, que les decisions en aquesta mena de banca també es prenguin orientades al benefici col-lectiu del territori i no dels accionistes o dels impositors. El model de
9796
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
banca pública és prou conegut i l’aposta que fa l’esquerra per aquest tipus d’institucions és clara; en canvi, l’aposta per la banca privada ètica no ho és tant, cal fer-hi èmfasi. El monopoli de l’ètica no està en mans del sector públic, sinó dels ciutadans, i per tant al marge del sector públic també es poden garantir models d’utilitat pública en l’entorn empresarial. Es tracta d’escrutar aquests models, cercar-ne referents reals que han donat bons fruïts, com el Grameen Bank o, més prop de casa nostra, Oikocredit, Coop57 o Fiare Banca Ètica; legislar-los conve-nientment i blindar-los dels remots riscos de perversió que tenen. Val la pena també posar a prova models com el de la Banca Descalça, proposat per Manfred Max-Neef.
En el viatge cap a la transformació en una democràcia econòmi-ca, les banques ètiques s’han d’enfrontar amb banques convencionals que no interioritzen les externalitats negatives (el mal que provoquen al medi ambient o a la societat) i per tant han d’obtenir de les adminis-tracions públiques un tractament preferencial que absorbeixi els seus costos diferencials.
Economia de mercat
El darrer element per a conformar un sistema de democràcia econòmi-ca, acceptat avui en dia per dretes i esquerres, és el lliure canvi; la dife-rència està en els seus límits i la seva regulació, la possibilitat que tots els agents socials puguem satisfer les nostres necessitats de la manera que millor ens convingui, subjectes a un pressupost. Però el mercat actual requereix centenars de reformes... moltes d’elles ja estan adreçades en els nostres programes electorals. Calen mesures que fomentin la igualtat d’oportunitats en la participació de tots els subjectes en aquest mercat: la repartició del treball per garantir la plena ocupació i el gaudi de l’oci, la instauració d’una renda bàsica universal que ens permeti viure digna-ment però també triar la nostra activitat. L’obligació d’assumir per part de les empreses el cost de les externalitats negatives o les deslocalitzaci-ons sigui per la via que sigui: via regulació, via impostos, via dotacions superiors de les reserves legals, etc.
El cert, però, és que moltes de les pràctiques que es volen regular per “conduir” el capitalisme sobre sendes més ètiques són pràcticament
inconcebibles en un sistema de democràcia econòmica. Pensem per exemple en les pràctiques fraudulentes en productes financers de risc; no tenen cabuda en les institucions de banca ètica o en els fons d’in-versió cooperatius o públics. Pensem en la quantitat de mesures per a la protecció del treballador o del consumidor, que tampoc no tenen cabu-da en empreses orientades a la utilitat social. Les polítiques de gènere, el respecte al medi ambient, la producció de béns que responguin real-ment a necessitats humanes, etc. De fet, a una escala molt petita enca-ra tenim la possibilitat d’observar, com en un laboratori, quins efectes pot tenir sobre els treballadors, sobre els consumidors i sobre el medi ambient un ecosistema d’economia social i solidària. Aquest laboratori és el que constitueix el balanç social de la XES, on tots els indicadors que mesuren els aspectes que acabem de citar tenen uns valors molt alts.
Conclusió
El socialisme de mercat i concretament la democràcia econòmica és un sistema alternatiu al capitalisme i al comunisme de planificació centra-litzada. S’assenta en tots els valors que des d’Iniciativa volem promoure: cooperació en front a competència, interès comú en front a afany de lucre desmesurat, sostenibilitat ambiental i justícia social. La proposta, a més, és assumible des de diverses aproximacions al socialisme i fins i tot pels qui pregonen la socialdemocràcia: es pot desenvolupar de manera gradual, sense trencaments radicals, adaptant progressivament l’economia en cadascun dels tres eixos: democratitzar les empreses, dotar de control social la inversió empresarial i regular millor el mercat lliure en el que es desenvolupa. A més, la proposta representa un sí, és afirmativa, és constructiva en un moment en el que la societat reclama respostes al no, a les retallades i als excessos del mercat. Passem d’un no, a un no al sistema actual, a un sí a un nou marc, coherent, sòlid i que està ja dotat d’una bona part del seu cos teòric.
És, per tant, una proposta guanyadora. I encara diríem un subtil cavall de Troia dins el capitalisme, que el pot doblegar des de dins.
9998
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
L’economia feminista, punta de llança contra el xoc ecològic1
Maria Freixanet Mateo
Introducció.
Quan Adam Smith, l’any 1776, escrivia La riquesa de les nacions teorit-zava per primera vegada el que a la pràctica ja feia dècades que s’estava gestant: el liberalisme econòmic, una doctrina basada en la idea que els comportaments individuals lliures garanteixen un resultat òptim, els majors beneficis agregats amb els menors costos, i un augment conti-nuat de la prosperitat (Oliver i González, 2003). Així, “cap individu no vol promoure l’interès públic ni sap fins a quin punt el promou [...] en dirigir la seva indústria de manera que la seva producció tingui el major valor possible, quan només busca el seu benefici personal [...]. En buscar el seu propi interès, amb freqüència promou el de la societat de mane-ra més eficaç que quan es proposa fer-ho de forma conscient”. (Adam Smith, 1776). Considerant, doncs, que el desig de guany i la relació de competència entre individus són afavoridores de l’interès general i portadores de prosperitat (Montoro i Puchades, 2005), el liberalisme econòmic s’oposa al control de l’economia per part de l’Estat, al qual se li reserva el lloc de guardià per a assegurar el compliment de la llei i els contractes i la protecció de la propietat privada2 .
És emblemàtica del pensament liberal la idea que cadascú de nos-altres (un plural sempre referit als homes) es comporta en el mercat de forma racional i egoista i busca el seu interès propi, i que aquest interès consisteix a maximitzar els nostres beneficis individuals i reduir-ne els
1 Aquest article és un fragment de l’article acadèmic “Ecofeminisme per a un món al límit”, que apareix publicat al llibre Sostenibilitats; polítiques públiques des del feminisme i l’ecologisme, de l’ICPS.
2 Cal dir que, a dia d’avui, encara no hi ha cap exemple d’una economia completament lliure/liberal, i que des dels temps d’Smith fins a avui els economistes han continuat defensant el model únicament en funció d’una idea primigènia, com un ideal (Krugman i Obstfeld, 2002) que deia que la millor intervenció és la no intervenció. L’evidència històrica ha demostrat falsa aquesta idea, com a mínim per a la majoria de la població treballadora, i com a mínim per als grups socials desafavorits i invisibilitzats. S’ha demostrat ineficaç per a atorgar benestar agregat i compartit; només cal veure que la renda mundial està sotmesa a un procés crònic de polarització (Fontela i Guzmán, 2003; Piketty 2014) que ens fa cada dia més desiguals.
costos. En aquesta pulsió constant hi és intrínseca la voluntat d’acu-mulació i, en definitiva, de creixement dels beneficis. Aquesta voluntat es resol al mercat lliure, a partir d’unes normes de joc teòriques: la llei de l’oferta i la demanda. Segons aquesta llei econòmica, si no hi ha cap interferència, l’oferta i la demanda de qualsevol producte es troben al preu i quantitats òptimes al mercat. Els consumidors desitgen un preu baix i quantitats elevades, just el contrari del que desitgen els produc-tors. Aquesta negociació es resol mitjançant un acord lliure i, per tant, just (Montoro i Puchades, 2005).
En la pròpia gestació del model, doncs, hi ha cimentats els matei-xos valors que ara el posen en entredit. Per un costat, el binomi lliber-tat–propietat, molt valorat des de ben al principi en relació als valors de l’equitat o la solidaritat. Per altra banda, el subjecte teòric de l’home econòmic (homo oeconomicus), aquell individu genèric i universal per a qui es pensa la utopia liberal capitalista: un home lliure, egoista i aïllat (no té dependències), un home racional, científic, lògic i calculador, un home emprenedor, competitiu i amnèsic (al qui no li pesa el passat ni els lligams), un aventurer, que des de la seva avidesa farà progressar les nacions del primer món (Quintanilla i Bonavía, 2005).
El creixement, finalment, és una conseqüència directa de l’interès individual que se suposa motiva i fa pròspera una economia. Així, des de fa dos segles s’ha associat creixement a prosperitat, a riquesa i a ben-estar (Herrero, 2007). Fins a dia d’avui, una economia que funciona és una economia en creixement constant, immersa en un augment de la riquesa a perpetuïtat. Així, una economia capitalista sana creix a un ritme del 3% del PIB cada any, que és el ritme que han tingut les economies occidentals els últims 50 anys (de mitjana) fins a topar-se amb la gran depressió actual. “Amb una taxa de creixement del 3%, el PIB es multiplica per 20 en un segle, per 400 en dos segles i per 8.000 en tres segles. Xina creix prop d’un 10% anual” (Latouche, 2009). Els economistes ortodoxos ens diran, amb tot, que créixer és positiu i, més que això, inevitable, perquè l’economia si no creix decreix, i això implica empobriment, crisi, depressió. Però... podem créixer indefini-dament?
101100
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
La previsió del xoc amb els límits.
L’any 1972, amb l’Informe Meadows, naixia l’ecologia política. Aquell informe calculava i preveia, per primera vegada de forma rigorosa i taxa-tiva, el xoc amb els límits físics del planeta. Deia, en resum, que si no hi fèiem alguna cosa en els pròxims cent anys xocaríem amb els límits ecològics (Meadows i al., 1972). D’això ja en fa quaranta anys i durant aquest temps no tan sols no hem reconduït la situació sinó que l’hem accelerat, de tal manera que avui per avui la previsió científica de xoc amb els límits es preveu per a meitat del segle XXI.
Actualment som uns set mil milions de persones sobre la Terra i l’any 2050 en serem més de nou, segons les estimacions moderades de les Nacions Unides. El creixement demogràfic previsiblement vindrà acompanyat d’un augment del Producte Interior Brut. La previsió per a l’any 2050 és d’un augment d’aquest valor, que significa un augment de l’activitat econòmica mundial, més i més intercanvis, producció i consum. En definitiva, una major pressió sobre els recursos de la Terra. (Dadush i Stancil, 2010).
Amb un escenari d’aquestes característiques, és previsible el xoc amb els límits físics del planeta, referint-nos a diversos xocs; per un costat, l’esgotament dels recursos que utilitzem per a produir coses, des de la previsió d’exhauriment de materials finits com ara els minerals estratègics fins a l’esgotament de les energies no renovables (com ara el petroli, que se’n preveu el zenit per d’aquí a poques dècades), pal de paller de la nostra economia. Per altra banda, parlem de la possible escassetat d’alimentació i aigua per a abastir una població en constant creixement, i en conseqüència dels conflictes socials que l’escassetat normalment genera (Herrero, 2007). Evidentment ja hi ha escassetat, malnutrició i conflictes a diverses parts del món, i aquesta es podria generalitzar i globalitzar en aquest futur pròxim. Un altre risc té a veure amb la vertiginosa pèrdua de biodiversitat que està vivint el planeta, i que implica una forta dependència d’unes poques espècies i, en definiti-va, una important fragilitat per a la nostra espècie. L’Índex Planeta Viu3 de l’ONU, documenta que en els últims 40 anys hem perdut un 30%
3 Informe PLANETA VIU. UnescoCat i WWF, 2010. [informe online]
de la biodiversitat de la Terra. I l’última frontera a tenir en compte és la que té a veure amb l’assimilació (la capacitat que té el planeta per digerir els impactes ambientals). Nosaltres transformem els recursos naturals en deixalles, i la natura transforma les deixalles en recursos, però no prou ràpid per a fer de contrapès al nostre accelerat procés de destrucció (Latouche, 2009). Exemples d’aquesta saturació serien els processos de desforestació, per exemple, o l’acumulació de gasos d’efecte hivernacle. Només des de 1998 fins avui hem viscut un salt del 35% en emissi-ons de gasos d’efecte hivernacle (Boff, 2012). El canvi climàtic, derivat d’aquest esgotament de la Terra, ha estat l’últim risc a afegir-se a la llista, però es presenta com el més imminent en les seves conseqüències.
103102
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Utilitzant l’Indicador de la Petjada Ecològica (veure’n més a Global Footprint Network), que compara l’impacte ecològic de la humanitat amb el volum de terreny productiu i amb l’extensió de mar a l’abast per proveir els serveis de l’ecosistema, veiem que avui per avui, el conjunt del planeta ja realitza un consum excessiu. Avui en dia la humanitat consumeix els recursos i els serveis d’1,5 Terres, minant les possibilitats de recuperació dels mateixos ecosistemes de què depèn la humanitat4 .
La suma d’aquests riscos fan que, segons les previsions del PNUMA (Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient), l’any 2050, si no canviem molt i ràpid, xoquem amb els límits físics del planeta. És pos-sible que, com diu Alicia Puleo, estiguem assistint al començament de la fi de la natura.
Per a fer-ne un seguiment i proporcionar informació científica al respecte, existeix des de l’any 2001 l’Evaluación de los Ecosistemas del Milenio per part de l’ONU. El balanç final d’aquesta avaluació con-clou que l’activitat humana està arribant a una situació límit, posant seriosament en risc la possibilitat de sostenir les generacions futures. Així doncs, hem de parar. Hem de parar de créixer, parar d’extreure recursos, parar de consumir. Però en serem capaços? L’ecologia política ens planteja que parar, pararem, però que caldrà veure si ho fem a les bones o a les males.
Les polítiques públiques proposades des de l’ecologia.
Totes les versions fins ara testades del capitalisme estan pensades per a créixer sempre, mentre que els recursos són no només escassos sinó finits. Davant de les perspectives de xoc amb els límits, existeixen en l’actualitat diverses propostes per a evitar el gran xoc, de més i menys consistència, facilitat d’aplicació i impactes varis. Aquestes van des de propostes de mínims, com seria el cas del Green New Deal, a propostes de màxims, com el Decreixement; dues postures que poden ser aliades o bé enemigues.
4 “La petjada ecològica de Catalunya estaria situada al voltant de les 5,15 hectàrees per capita; la petjada ecològica no hauria de sobrepassar les 2,1 hectàrees per capita” (L’Estat del Món, 2010).
Pel que fa a la proposta d’un Green New Deal, comentar que aquest terme apareix de la mà d’un grup d’economistes de la New Economics Foundation que, tenint en compte que la crisi econòmica actual és la més aguda des dels anys 30, proposen recuperar la idea d’una forta inversió pública –aquest és el punt comú amb l’antic New Deal– foca-litzada en els nous sectors verds de l’economia5.
El Green New Deal articula propostes en diferents àmbits: gran inversió en energia renovable i transformació ambiental del país, creació de llocs de treball en els sectors ambientals (anomenats de coll-verd), i limitació del sector financer, fent alhora accessible el capital per a la creació d’economia productiva i verda. Aquest gran acord inclou una forta inversió en educació, ciència, investigació i tecnologies verdes, i la transició de les indústries a l’economia de baixes emissions de carboni, procés que crearia una forta demanda de treballadors (Cornelissen i Lucas, 2009).
Aquestes propostes es poden acompanyar d’instruments correctors en clau mediambiental com ara límits i multes, impostos pigouvians6, regulació directa, permisos transferibles7 o bé la política de subvencions, modelant la frontera entre l’activitat econòmica i la cura dels recursos ecològics existents (Albarate i al., 2010) fins a implementar una fiscali-tat ecotaxada. I és que existeix un cost d’oportunitat en relació amb l’ús d’un recurs per a un propòsit en lloc de per a un altre, com a resultat de l’escassetat del recurs (Daly, 1999). Així, encara que ningú no produ-eixi la natura, cal que qui l’exploti pagui per aquesta acció, ja que amb aquella explotació s’està impedint l’ús del recurs per a una altra cosa.
5 Aquesta proposta ha estat desenvolupada de diverses formes pels Partits Verds a escala internacional, especialment pel Partit Verd Europeu, i es troba assumida pel Programa pel Medi Ambient de l’ONU.
6 Els impostos pigouvians busquen corregir una externalitat negativa. S’utilitza un impost, que ve a sumar-se al que li costa a un productor produir, per tal que la suma del cost de produir i l’impost compensin el que a la societat li costa aquella producció. Es tracta de taxar d’alguna manera l’explotació de l’entorn, que no sigui igual a zero. És una internalització de l’externalitat negativa.
7 Els permisos transferibles fan referencia a la possibilitat de compra-venda d’aquests
105104
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Amb tot, la proposta de Green New Deal és una transformació de la producció, és un canvi cap a intercanvis econòmics de menor impacte, més eficients ecològicament parlant, buscant una certa desvinculació del PIB respecte a la matèria. El concepte de desvinculació és clau aquí: aconseguir deslligar l’economia dels recursos materials que utilitza. Una desvinculació relativa suposaria que el PIB creix més ràpid que no l’explotació dels recursos, i una desvinculació absoluta significaria que el PIB augmenta mentre l’explotació de recursos disminueix, però de moment, cap de les dues desvinculacions s’estan donant (Jackson, 2009). En aquest sentit, l’esperança del Green New Deal es situa sobre-tot en la tecnologia verda, i molt especialment en l’energia neta, com a l’eina clau per a la desvinculació.
Estirant el concepte de Green New Deal, una altra eina seria modelar una economia que canviés els seus consums: que intercanviés serveis en lloc de materials (de fet, més serveis i menys materials. No té el mateix impacte ambiental pagar un cuidador per a una persona gran que pagar per unes sabates). Una economia angelitzada, que no toqués a terra.
Sigui com sigui, però, la proposta de Green New Deal no és un qüestionament del creixement com a base de l’economia. No deixa de ser una proposta de reactivació econòmica a partir d’una determinada producció i un determinat consum (un consum millor, això sí). Un keynessianisme verd. Tot i que estem lluny d’aconseguir-lo, és factible dissenyar una política pública coherent amb aquest pensament. Però seria aquest suficient?
El cert és que existeix força literatura que acusa la desvinculació relativa de no ser suficient (Jackson, 2009; Herrero, 2010), essent inajornable una desvinculació absoluta: que el consum de materials i l’impacte sobre el medi ambient disminueixin en termes absoluts. Que consumim menys. Que contaminem menys.
Així doncs, per a aconseguir la desvinculació absoluta probable-ment sigui imprescindible aturar el creixement, i no només créixer diferent. L’economista ecològic Peter Victor, al seu llibre Managing without growth, aconsegueix per primera vegada elaborar unes previsi-ons d’acreixement econòmic per al seu país, Canadà. Desenvolupa un
model d’economia sense creixement (o amb creixement pràcticament zero) que no deriva en el desastre. L’estabilitat és possible, inclús a par-tir dels models matemàtics normalitzats dins l’economia, a partir de modificar un element clau: els temps de treball. Amb una reducció de les jornades laborals del 14% com a canvi principal, Victor elabora un escenari per a l’any 2035 de reducció de l’atur, la pobresa, les emissions i el creixement fins arribar pràcticament a l’estabilitat (Jackson, 2009).
Anant més enllà de l’estabilització econòmica existeix la proposta del Decreixement, un eslògan polític que ha fet fortuna, el propòsit principal del qual és assenyalar la inviabilitat de la societat del creixe-ment (Herrero, 2010) i proposar la renúncia al creixement il·limitat (Latouche, 2009). Sota aquest nom s’agrupen múltiples propostes i experiències que tenen com a prioritat una contracció del consum, de la producció i de l’impacte sobre l’entorn, alhora que afirmen que aquesta dinàmica decreixent va de la mà d’un major benestar. Tal i com diu Serge Latouche, “en les nostres societats de creixement il·limitat, la simple desacceleració produeix desassossec, augmenta les taxes d’atur i precipita la renúncia de programes socials, sanitaris, educatius, culturals i mediambientals que garanteixen el mínim indispensable de qualitat de vida. Tampoc hi ha res pitjor que una societat treballadora sense tre-ball. El propòsit del Decreixement, doncs, no és el creixement negatiu, sinó un canvi de trajectòria basat en una altra lògica: l’objectiu és una societat on es visqui millor treballant i consumint menys. És una pro-posta per tornar a obrir l’espai de la inventiva” (Latouche, 2009). Des d’aquesta perspectiva, les propostes decreixentistes van en la línia de la relocalització i l’alentiment de l’economia, la moneda, els intercanvis, els temps i la vida (vegi’s un ampli llistat de propostes decreixentistes a la Declaració de la Conferència sobre el Decreixement de París 2008 i de Barcelona 20108).
Finalment, val a dir que entre totes dues postures, la de mínims i la de màxims, és possible que hi hagi consensos a mig camí. En aquest sen-tit, en la transició cap a una economia sostenible probablement caldrà
8 Ambdós disponibles a “Decreixement econòmic: Nous arguments sobre els límits del creixement”, revista Nous Horitzons núm. 202.
107106
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
créixer en alguns sectors (com el de les energies renovables) i en certes regions i països (els que necessiten desenvolupar una base productiva que no tenen), mentre es decreix en altres (Sempere, 2011), els sobre-desenvolupats i estressats. Sigui com sigui, el que és segur és que el full de ruta per a l’economia dels propers temps necessita nous fonaments. Nous valors. Caldrà produir i consumir diferent (més eficient), i alho-ra produir i consumir menys (decreixent). Caldrà canviar, haurem de canviar nosaltres.
Feminisme, valors per a la subsistència.
Si hi ha una perspectiva políticonormativa que ens serviria per a trans-formar radicalment el model econòmic en què vivim, aquesta és la proposada des dels feminismes9. Aquests posen en qüestió el sistema patriarcal capitalista, la seva profunda contradicció entre la carrera per l’obtenció de beneficis i el manteniment dels estàndards de vida de tota la població (Bosch i al, 2005). En concret, l’economia feminista es basa en un replantejament dels objectius mateixos de l’economia convencional, dels seus fonaments, així com dels seus mètodes d’es-tudi. Assenyala la falta de rigor dels models econòmics que només computen una part de la realitat econòmica i proposen reconèixer i comptabilitzar l’impacte del treball de cura sobre el benestar i l’acti-vitat econòmica (Carrasco, 2005). A un nivell més filosòfic, aquesta perspectiva exposa que la maximització d’utilitats (de beneficis, de “satisfacció” individual del consumidor) entesa com la voluntat de possessió i millora egoista i individual sovint no es correspon amb el resultat final esperat, és a dir, el benestar/felicitat. I és que sovint les persones (i més sovint encara les dones, per raó de la construcció soci-al del seu gènere) construeixen la felicitat pròpia a partir del benestar dels altres, especialment dels altres més pròxims, de les seves relacions personals i afectives.
9 La crítica feminista es centra en combatre el patriarcat, un model d’organització que es caracteritza per dividir la realitat en pars oposats (cultura/natura, ment/cos, raó/emoció) i per valorar els primers sobre els segons, alhora que vincular els primer al món masculí i els segons al femení (Herrero, 2007).
Per aquest motiu, l’element central d’una economia feminista seria canviar l’objectiu mateix, la pròpia motivació per a l’activitat humana. Aquesta seria el propi manteniment (subsistència) de la vida humana i la reproducció sostenible d’aquesta dins uns paràmetres de justícia i dignitat compartides. En paraules de Mary Mellor (1997), passaríem de sobrevalorar My Economy –les activitats de l’economia individualista que atorguen prestigi i diners– a integrar el We Economy –les activitats que atenen necessitats vitals materials i afectives. L’objectiu, doncs, té molt a veure amb una visió sostenibilista de reproducció de la vida, i de fet recupera la definició literal d’"economia", arrelada en la paraula grega oikos (casa), que seria la d’administració de la casa.
Aquesta cura d’allò domèstic, el responsabilitzar-se’n, educar els fills o filles, tenir cura de la família, dels avis i àvies, de les persones malaltes, de les persones dependents i també de les independents10, la gestió i orga-nització diàries dels diferents membres de la llar, la provisió i elaboració de la manutenció, la neteja i l’ordre, l’erigir-se com a pilar afectiu, emo-cional i de suport, tots aquells treballs que històricament han realitzat les dones, serien, des d’aquest punt de vista, els treballs indispensables per a la reproducció d’una vida sostenible, uns treballs inacabables que són menystinguts i invisibilitzats per l’economia convencional (Carras-co, 2001). En paraules de l’economista Cristina Carrasco, aquesta cura és una mà invisible molt més poderosa que la d’Adam Smith, que per-met que la vida quotidiana i el món segueixin rutllant.
Aquest plantejament d’entrada lliga profundament amb la perspec-tiva pròpia de les propostes ecologistes11 abans comentades; la valorit-zació de tot un seguit de tasques silencioses que fa la natura, corregint el procés de destrucció que se li aplica. Per als economistes ecològics, l’economia s’ha d’adaptar a la natura i no a la inversa; per a les econo-mistes feministes, l’economia s’ha d’adaptar a les persones i a les seves vides quotidianes. Mai a la inversa.
10 Cal entendre que la independència és una il·lusió òptica pròpia de l’home econòmic (Brullet i al, 2009). Per definició, homes i dones som éssers socials i interdependents.
11 Recomano a crits el capítol de Carrasco i Tello dins el llibre “Sostenibilitats...”, de l’ICPS.
109108
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Finalment, l’ecofeminisme fa bandera de totes dues perspectives, no tant sols com una suma d’idees sinó creant un corpus teòric propi que qüestiona la dominació de la cultura masculina en relació a la natura i les dones.
Havent-hi diverses tendències, la visió més present actualment en l’ecofeminisme occidental seria de la de caire constructivista, és a dir, que concep les identitats femenina i masculina com a construcci-ons socials i històriques, i per tant fuig de la vinculació essencialista entre dona i natura. Aquesta perspectiva afirma que les dones pensen holísticament, tenint en compte el benestar dels altres i de la natu-ra, per la realitat material en què es troben (Puleo, 2007), pels rols que se’ls hi assignen, de cura i manteniment de la vida quotidiana, i proposen que homes i dones trenquin amb els rols assignats per a construir una nova ètica compassiva.
Així, l’ecofeminisme acusa el desarrollisme, l’explotació de l’en-torn i el patriarcat de ser la mateixa cosa, de respondre al mateix mode de pensament. Proposa valorar la diversitat social, cultural i natural i analitza els problemes socials i ecològics de forma sistèmica i relacional. Relativitza la cultura de l’èxit per a substituir-la per la de la felicitat, rescata el valor d’allò petit i proper davant del poder d’allò gran i llunyà, critica la independència i l’autosuficiència per a començar a parlar d’interdependència i parla dels límits naturals i ètics a l’activitat humana. Amb tot, l’ecofeminisme entén que la cura de la vida humana que venen realitzant tantes dones i la cura de l’entorn que demana l’ecologia són la mateixa cosa, les mateixes pri-oritats, i que aquestes són igualment invisibilitzades per l’economia convencional.
Podríem dir que la perspectiva de gènere i l’ecologista, així com l’ecofeminista, tenen elaborades, avui per avui, les crítiques més importants als valors subjacents a l’economia capitalista. És per aquest motiu que són, ideològicament parlant, les línies de pensa-ment crític que poden aportar llum sobre en quin sentit és possible un canvi de model econòmic.
Qüestionament 1. L’home econòmic.
El capitalisme es configurà i es continua construint sobre el subjecte ide-alitzat de l’època. L’home econòmic és racional –pensa i, per tant (i des-prés) existeix– pren sempre decisions correctes, reflexives, sospesant tota la informació. Aixafa el món emocional, pensa en si mateix, sense debili-tats, ni dependències, i no comet errors. És un home teòric, que no exis-teix. I sobre ell i per a ell s’ha construït tota la teoria econòmica moderna.
El naixement del liberalisme implica la consecució d’una sèrie de drets individuals guanyats a base de revolucions en les quals les dones hi van tenir un paper protagonista (vegi’s De Gouges, Wollstonecraft o Har-riet Taylor Mill); els seus beneficis, però, no van ser per a tothom. El pacte social del liberalisme, que atorgava importants drets individuals, era tant sols per als homes, ja que en la seva pròpia gestació duia també aparellada la separació de les esferes pública i privada i l’assignació de les dones a la darrera (Pateman, 1988).
Així, mentre ells es relacionaven a partir d’un contracte social entre iguals, la relació amb les dones seria tot el contrari (el contracte sexual, segons Carole Pateman, 1988). Amb l’era contemporània arriba la ideo-logia de la domesticitat, associada a les dones, i que diu que a les llars no hi regnen els drets ni les relacions econòmiques, sinó l’amor i l’altruisme. D’aquesta manera cadascun d’aquests ciutadans (homes) iguals entre si es convertia en el cap de família: el representant en l’esfera pública dels interessos de la unitat familiar (De la Fuente, 2012).
Alhora, els temps de la raó tenen un fort component de dualització. Tot té el seu contrari. I en contraposició a l’home econòmic, en el des-pertar de la modernitat es crea la imatge de la dona. Ella és l’altre, i per definició, té les característiques contràries. Allà on ell és racional, ella és irracional. Ell objectiu, ella subjectiva. Ell fort, ella dèbil. Ell centrat en si mateix, ella cuidadora dels altres. Ell central, ella perifèrica. Ell públic i visible, ella privada i invisible. És el triomf de la raó sobre l’emoció. El triomf de l’abstracció sobre allò concret. L’objectivitat sobre la subjecti-vitat. I aquest home modern, l’home científic i pensador, s’atorga tots els elements de centralitat i definició de la nova època (Puleo, 2005; Herrero,
111110
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
2007; Novo, 2011). Sobre aquesta divisió de rols i característiques, i sobre la divisió dels treballs que responen a aquesta fragmentació home-públic dona-privada, s’assenta la condició de ciutadania. Hem construït una ciutadania laboral sexuada (Mestre, 2012) on allò atorgador de drets és la contribució (pública o laboral) que realitza cadascú. Les tasques que quedaren assignades a les dones, doncs, no tenien reconeixement social ni derivaven en drets de ciutadania.
El feminisme ha dut a terme l’àrdua tasca de qüestionar qui són les dones, quin rol se’ls hi assigna, amb motiu de què, i han tingut la força de revertir-lo (molt, i en part). En qüestionar aquesta divisió de rols, en veure l’opressió que significava per a les dones el seu encasellament, en fer caure un dels rols, el femení, les feministes també tocaren el rol masculí; L’economia feminista acusa l’home econòmic de ser una fal·làcia, un ideal constrenyent per a les dones i per als homes, un model teòric que no existeix, i que, per tant, fa trontollar el mercat “ideal”.
I el cert és que l’home, i també la dona, prenen decisions de compra-venda que sovint no són les òptimes. Sovint no tenen tota la informació per a escollir allò que és millor, i també sovint ni tan sols es preocupen d’aquesta informació i senzillament compren el que tenen més a l’abast. Altres vegades prenen decisions irracionals per un “rampell”, o bé cometen errors. La llei de l’oferta i la demanda no funciona, senzillament perquè està pensada per a models ideals, teòrics, que la reflexió feminista tirarà per terra. I és que els models d’elecció individual, lliure i egoista no són els apropiats per a explicar una conducta humana plena d’implicacions de dependència, interdependèn-cia, tradició i poder (Ferber i Nelson, 2004). L’home econòmic no existeix.
També des d’altres perspectives ha caigut la fal·làcia de l’home racional i econòmic. El psicòleg Shalom Schwartz i el seu equip en els seus treballs han aconseguit desmentir la idea que totes les motivacions humanes són egoistes (Jackson, 2009). El psicòleg dibuixa la voluntat humana com l’equilibri entre valors contraposats: l’egoisme contra l’altruisme, la novetat contra l’instint de conservació, etc. Totes i cadascuna d’aquestes pulsions contràries ens són imprescindibles per a l’evolució i la supervivència, i totes i cadascuna conviu dins nostre en tensió. Dins de cada societat, de la mateixa manera que dins de cada individu, hi conviuen aquestes valors contraposats, i el conflicte entre ells es soluciona amb un pacte (acord social).
El sistema econòmic capitalista patriarcal extrema una d’aquestes dues pulsions, extrema la nostra tendència a l’egoisme menystenint la tendència humana a l’altruisme, a la cura dels altres. L’economia orto-doxa es comporta de forma dogmàtica en la seva fe en l’individu, la lli-bertat i l’egoisme individual, i és per aquest motiu que violenta l’essèn-cia humana, i és per aquest motiu que falla en explicar el comportament humà, especialment el femení.
Qüestionament 2: creixement és benestar.
Hem vist que mentre l’objectiu econòmic actual és el creixement (en concret, el creixement sostingut del PIB) donat que se li suposa un efec-te directe sobre el benestar de la població, l’objectiu de l’economia del futur haurà de ser el del benestar fora del creixement, donats els límits ja comentats. Avui per avui, s’entén que un augment del PIB és sinò-nim d’un augment de la riquesa i que això comporta, en definitiva, un augment del benestar. En aquesta correlació entre creixement, riquesa i benestar hi ha diversos supòsits qüestionables des de moltes perspectives alternatives, inclosa la feminista.
El primer supòsit té a veure amb la idea que un augment del PIB implica riquesa per al país sigui quin sigui l’intercanvi realitzat. En la comptabilitat d’un país, per exemple, pagar una empresa perquè netegi un riu contaminat és comptabilitzat com a riquesa (Shiva, 1991; Daly, 1999). Així doncs, calculem la riquesa a partir d’un indicador pobre. El PIB no és més que un càlcul sobre els valor que tenen els intercanvis econòmics que fa una societat, sense tenir en compte si intercanviem pa o armes. De fet, probablement el valor atorgat a l’intercanvi d’armes serà superior al del pa. Sabem, doncs, que el PIB és un mal indicador del que és el creixement, la riquesa i, evidentment, del que és el benestar.
La Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible té dispo-nibles en línia algunes estadístiques de demostren la poca relació exis-tent entre PIB i benestar. Allà s’hi observa que països amb un PIB altís-sim i països amb un PIB baixíssim tenen esperances de vida similars, o que països amb un PIB molt alt tenen menys de la meitat de densitat de metges que països amb un PIB molt baix. De la mateixa manera, alguns països amb un creixement econòmic veritablement molt limitat igualen
113112
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
o superen en àmbits com l’alfabetització a d’altres molt superiors pel que fa al seu PIB.
I és que el PIB no indica si creix el nivell educatiu d’un país, no indica si s’assoleix una disminució en les morts prematures ni si s’hi viu amb seguretat o vulnerabilitat. No parla de salut, de qualitat ambiental, de disponibilitat de temps, de riscos laborals. No parla de tot allò que és essencial per a la consecució del benestar. Així, tot i que el PIB continua essent la mesura hegemònica en l’estadística econòmica per a comparar la riquesa i el benestar dels països, altres indicadors han anat qüesti-onant i refutant el PIB. Hi ha qui, inclús, ha proposat valorar el PIB com a mesura del cost interior brut demanant a la població reduir-lo al màxim (proposta de l’economista Kenneth Boulding). I és que les mesures alternatives han anat demostrant que el PIB no encaixa massa amb el benestar real, com es pot comprovar en mesures com l’Indicador de Progrés Real, per exemple, entre molts d’altres.
El segon supòsit qüestionable és el que diu que un PIB per capita elevat implica nivells elevats de riquesa i, per tant, de benestar, per al conjunt d’un país. Aquest supòsit menysté la importància de l’acumu-lació de recursos en poques mans; i és que un augment de la riquesa no produeix un benestar general si no existeixen mecanismes suficients de redistribució de la riquesa. És el cas, per exemple, dels Estats Units, país que combina tenir el PIB per capita més elevat del món amb ser el país més desigual del món.
Richard Wilkinson i Kate Pickett, a The Spirit Level (2009) pre-sentaven un gràfic que relacionava directament la desigualtat en els ingressos amb els problemes socials i de salut. Elaboraven un índex dels problemes que incloïa l’esperança de vida, l’alfabetització, la mortalitat infantil, els homicidis, l’empresonament, la maternitat durant l’adoles-cència, els nivells de confiança política, l’obesitat, la malaltia mental, les addiccions i la mobilitat social. A partir d’aquest índex sobre benestar i salut, observaven si existia alguna relació entre aquests i la desigualtat, i el resultat és que la relació és clara i directa, totalment linial. Allà on hi ha més desigualtat, s’hi observa un pitjor nivell de salut i benestar. Allà on hi ha més igualtat, millor nivell de salut i benestar (Wilkinson i Pickett, 2009). Així doncs, allò essencial per a aconseguir un benestar compartit no serà tant el PIB com la (re)distribució d’aquest, ja que la riquesa/pobresa és relativa a l’entorn (Navarro, 2000).
En tercer lloc, si hem de créixer sempre, vol dir que hem de viure cada vegada més accelerats, més intercanvi, més activitat, que hi ha d’haver cada vegada un consum més elevat o bé que els nostres produc-tes han de tenir cada vegada major valor afegit. Aquesta acceleració és avui ja contraproduent per al benestar de moltes societats, entre elles la nostra. En les societats de l’hiperconsum (Sáez, 2012), on tenim masses coses i sovint ens falten les essencials, sabem per pròpia experiència que creixement no equival a benestar, que més no és millor.
En conclusió, calcular el benestar a partir d’un augment del valor dels intercanvis econòmics és contraproduent per a aquelles societats que ja superen un cert llindar, les que ja tenen cobertes les necessitats físiques de benestar (o les poden tenir tan sols aprofundint en la redis-tribució).
115114
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Com a apunt, dir també que derivats d’aquest gran objectiu eco-nòmic que és el creixement del PIB, els països i les empreses elaboren objectius intermedis per a la consecució del creixement i la riquesa. Un d’aquests és el de l’augment de la productivitat, que significa fer més coses amb menys persones. Però resulta que vivim en un món on cada vegada caldrà fer menys coses (tindrem menys recursos disponibles) i alhora caldrà ocupar més persones (cada vegada serem més habitants). Un altre d’aquests objectius és la competitivitat, valor (la competència) que crea una dinàmica que ens dificulta el viratge cap a l’economia de la cura que aquí proposem.
Amb tot, ens regim per un model econòmic basat en indicadors de creixement i no de qualitat de vida. A la contra, el feminisme reclama valorar les societats en funció del benestar compartit, i el cert és que quan s’estableix el benestar humà com a objectiu central de l’economia s’obren moltes possibilitats perquè s’esdevingui un canvi en les relacions de gènere (Zabala, 1999).
Qüestionament 3: què és un cost i què costa diners.
El feminisme qüestiona la pròpia idea del diner com a forma de quan-tificar allò que és valuós, o, dit d’una altra manera, detecta que té valor monetari allò que des d’una òptica masculina té importància: el món públic, el treball fora de casa (Carrasco, 2001). Les feministes ens diran que existeixen moltes altres coses i tasques que tenen valor i que no estan monetaritzades12, i diverses economistes feministes afirmen que és tal el volum d’aquelles tasques no monetaritzades que ni tan sols es poden monetaritzar. És el cas, evidentment, dels treballs de cura que principalment les dones realitzen dins la llar, però és també el cas, per exemple, dels béns i serveis que la natura ens proveeix gratuïtament, com ara l’aire o l’assimilació de residus, i que no tenen un valor mone-tari assignat. Sobre la cura, dir que les dones venen realitzant aquests treballs des de l’ordenació social capitalista del segle XVIII fora de l’àm-
12 Els esquemes interpretatius desenvolupats des de l’economia feminista integren tant l’anomenada economia monetària (mercantil capitalista) com la no monetària (familiar domèstica i comunitària) i els diferents tipus de treball (Carrasco, 2005).
bit dels drets, i essent una provisió impressionant de serveis i béns que no han estat internalitzats en el sistema econòmic (De la Fuente, 2012).
Així, en un procés de redistribució del benestar caldrà primer que res revisar la valorització dels treballs i la transferència de rendes (qui cobra què, per fer quin treball, a costa de qui, què li permet a aques-ta persona fer aquest treball, quin impacte social té cada treball, etc). D’aquest anàlisi emergirà el treball de cura com a treball indispensable per a la reproducció del treball remunerat, del capitalisme, i de la vida, en definitiva (Carrasco, 2005). I és que el treball de cura i de la llar és el nucli de la reproducció social de les persones: no només requereix ener-gia física i emocional sinó que, a més, sobre ell recau la responsabilitat de la supervivència, el benestar i la felicitat dels altres (Picchio, 1999). Un treball essencial que actualment té un valor igual a zero en els còm-puts familiars, empresarials i dels Estats.
Val a dir que existeixen avaluacions alternatives del que és un cost i d’allò que té valor fetes des de l’economia feminista. N’és un exemple per a Catalunya un treball de l’any 2001, Comptes satèl·lit de producció domèstica, fet per l’Idescat i l’Institut Català de les Dones, que quanti-fica el valor d’aquest treball invisibilitzat. “El valor afegit brut de l’eco-nomia de Catalunya l’any 2001, considerant la producció de mercat i la producció domèstica, s’eleva a 190.181,5 milions d’euros, 54.473 dels quals corresponen a la producció domèstica realitzada per les llars”. I és que el fet que un bé o servei no sigui objecte d’intercanvi mercantil no vol dir que no tingui un valor, ”ja que la producció domèstica satisfà les necessitats de les persones (aliment, vestit, habitatge, descans, etc.), imprescindible per al desenvolupament normal de l’economia conside-rada en conjunt i per a les persones que viuen en societat” (Carrasco i Serrano, 2007).
Més enllà d’aquestes comptabilitats alternatives, com dèiem, el feminisme ha argumentat que la pròpia mesura d’allò que té valor, la mesura del diner, no és vàlida ni representativa d’allò important per a una societat. De la mateixa manera que la contribució laboral no és vàli-da com a criteri atorgador de drets, el diner no és vàlid per a quantificar allò que té valor.
117116
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Aquesta crítica és paral·lela a la que l’economia ecològica fa en rela-ció a la natura. Tal i com succeeix amb la feina domèstica, la natura realitza tasques imprescindibles per al manteniment de la vida. Abas-teix la vida humana de matèries primes per al consum i la producció, reabsorbeix i repara part de la contaminació que generem, i manté un equilibri biològic fràgil que és l’únic motiu pel qual els humans podem sobreviure sobre la capa de la Terra (Herrero, 2007). Evidentment, par-lem de milions de tasques que la natura realitza que són imprescindibles per a la vida humana i, de la mateixa manera, són tasques sense les quals el capitalisme no podria funcionar. L’extracció de recursos naturals i la seva venda a l’estranger, per exemple, només computa en els comptes nacionals com una entrada de diners, i no com una sortida de capital natural (Daly, 1999). L’explotació de la natura, en aquest sentit, sempre dóna beneficis, exactament igual que la sobrecàrrega de feina per a les dones13. Unes i altra, les dones i la natura, són invisibles als ulls de la modernitat. Realitzen tasques gratuïtes, considerades secundàries i no comptabilitzades entre els costos econòmics. Existeix, doncs, una gran prepotència de l’economia en relació a la natura i a les dones (Waring, 1988; Bosch i al., 2005).
El capitalisme aconsegueix prosperar a base de sobrecarregar les dones de treballs no valorats de manteniment de la vida i a base de destruir l’ecosistema natural dins el qual està inserida la economia, assi-milant prosperar a destruir i no a construir (Novo, 2011).
Una última dada: l’element clau de la redistribució.
Ja per acabar, i tornant al principi; dèiem que l’objectiu de l’economia del futur no serà créixer, acumular, sinó mantenir-nos (Víctor, 2008). Mante-nir-nos estables en uns nivells mitjans-baixos de consum, i a poder ser decrei-xents. Pensant en el món superpoblat que tenim i volent articular una relació justa entre països, algunes zones del món hauran de decréixer per a que altres puguin créixer, fins a estabilitzar-se totes elles en un benestar auster i solidari.
13 Marilyn Waring l’any 1988 ja denunciava que la comptabilitat económica no té en consideració els treballs de cura que realitzen les dones. Mies acusa els balanços econòmics positius de ser una fal·làcia, en no computar com a costos allò que es roba a la natura ni la feina impagada de les tantes dones.
Segons dades de l’Informe Estat del Món 2010, per a mantenir i cobrir una població mundial de 6,2 mil milions de persones l’any 2005 a cadascú li pertocava una renta per capita de 5.100 dòlars anuals. Actual-ment, un PIB per capita al voltant dels cinc mil dòlars el tenen la Repúbli-ca Dominicana, Argèlia, Macedònia o Tailàndia (dades del Banc Mundi-al, 2014) i, a més, ja som set mil milions de persones i anem en augment.
Tal i com explica l’Informe citat, aquest nivell de consum dista molt dels patrons occidentals actuals, i implica un canvi en el nostre modus vivendi que elimini gran part dels consums superflus. Per a una població de nou mil milions de persones l’any 2050, el canvi en la nostra forma de vida serà importantíssim.
Dit això, reconforta saber que la nostra felicitat no depèn (o molt poc) del consum accessori, sinó fonamentalment de la cobertura de les necessitats bàsiques (Inglehart i Klingemann, 2000). A partir d’un cert nivell de renda, més ja no significa major benestar. La nostra felicitat deixa d’augmentar encara que tinguem més diners (Jackson, 2009).
119118
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
I és que un augment dels ingressos aporta felicitat mentre aquest augment implica la cobertura de necessitats bàsiques anteriorment descobertes. Quan els ingressos superen un cert llindar (semblant als ingressos de la República Dominicana per a l’any 1999) aquests ja no porten aparellat l’augment de felicitat esperat. Amb això el que s’observa és que el nivell de renda per capita que registren països com ara el nostre (com a conjunt de país, ja que dins el país hi conviuen grups socials amb necessitats descobertes i grups socials amb excés de consum i riquesa) és excessiu, en tant que no genera major felicitat. Tenim una renda per capita inútil i ineficaç per a atorgar benestar agregat.
La clau, per tant, d’aconseguir una economia que ens permeti sobreviure és la redistribució (entre països, però també dins de cada país). Una economia fortament redistribuidora de la riquesa, ja que encara que de forma agregada tinguem més renda per capita de la que la nostra felicitat necessita i de la que ens podem permetre, dins de cada país hi ha qui li’n sobra i hi ha qui li’n falta. La redistribució de la riquesa aconsegueix societats cohesionades, amb menys delinqüèn-cia, menys pobresa i menys patiment (Wilkinson i Pickett, 2009); és per aquest motiu que la redistribució aconsegueix major felicitat. De tots els països occidentals, el pitjor situat en l’escala de benestar és els Estats Units, que suporta una forta desigualtat i molt malestar social i de salut. A l’extrem contrari, els països nòrdics gaudeixen de nivells de desigualtat molt baixos i dels millors índex de salut i benestar. El que diferencia els països nòrdics de la resta d’Occident és el model d’Estat de Benestar en funcionament: és el sistema social més igualitari del nostre entorn de referència, amb nivells impositius elevats i progres-sius i un important desplegament dels serveis públics.
Per altra banda, els països sobredesenvolupats ho som a base d’una relació desigual en relació a la resta del món: tenim contret un gran deute econòmic, social i ecològic. És en aquest sentit que, de la matei-xa manera que vam liderar la implantació d’un sistema econòmic, simbòlic i social que ara fa perillar la pervivència de l’espècie humana, s’entén que és responsabilitat de les zones més benestants del món el lideratge cap a aquesta desacceleració paulatina.
Obrint el debat: per on comencem?
És feina de l’esquerra ecologista i feminista imaginar, crear i lluitar per una proposta que aconsegueixi reconduir el rumb de l’economia cap als paràmetres aquí comentats.
És temps per a la imaginació. Hi ha una obertura política, una escletxa, que hem de saber aprofitar. I es que si de la crisi econòmica –i política, i de valors– actual en resultés un gir en les prioritats, un repen-sar-les, és possible que encara hi fóssim a temps. Els valors de l’empatia i la cura com a articuladors de la vida postcrisi tindrien la virtut de ser, en si mateixos, propulsors d’un altre tipus d’objectius vitals, de treballs, d’empreses, de relacions laborals, de la mateixa manera que impactarien decididament sobre l’organització dins la llar, sobre les relacions inter-personals, familiars i comunitàries, i sobre l’organització dels drets i els deures.
Aquesta economia, de ben segur, pivotaria sobre la redistribució. La redistribució dels diners disponibles, evidentment. Però també la redis-tribució dels temps14 i dels treballs. Una pauta temporal més amable és imprescindible per a les nostres societats. Val a dir que en aquest sentit existeix la proposta de la New Economics Foundation: “Una jornada laboral normalitzada de 21 hores podria ajudar a resoldre una sèrie de problemes urgents: l’excés de treball, la desocupació, el consum exces-siu, les elevades emissions de carboni, la pobresa, les desigualtats i la manca de temps per viure de forma sostenible, per tenir cura els uns dels altres, i simplement per a gaudir de la vida” (Estudi 21 hours, NEF 201015). Una proposta que no podem menysprear i que valdria la pena mirar-se amb atenció, ja que en la redistribució dels temps s’hi troba el germen de la societat que busquem; ciutats slow, territoris serens, una societat tranquil·la, sense ànsia de creixement ni de consum. Una socie-tat relacional, que desplaci el diner de la centralitat.
14 “En termes de temps, la població catalana ha dedicat un total de 7.013 milions d’hores anuals a la producció, fet que significa que la dedicació mitjana és de 3,2 hores diàries per persona, que es distribueix en 1,6 hores diàries per als homes i 4,4 per a les dones. La contribució en temps per part de les dones és força superior a la dels homes, un 71,7% del total, és a dir, 5.031 milions d’hores anuals” (Carrasco i Serrano, 2007).
15 Veure Informe 21 HOURS. Why a shorter working week can help us all to flourish in the 21st century. London, New economics foundation, 2010. [article online]
121120
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Però si hagués de començar per una sola proposta, una primera acció-direcció, un lloc per on començar (veure altres propostes a “Sos-tenibilitats: polítiques públiques des del feminisme i l’ecologisme”, Ins-titut de Ciències Polítiques i Socials), recomanaria encetar aquesta gran revolució quotidiana situant la cura com una diana. Element principal. Principal com a valor, com a temps, com a treball i motor econòmic així com a tasca atorgadora de drets. Les tasques de cura com a espai fonamental per a la reproducció humana (Moreno, 2007; Torns i al., 2004), com a lògica que desplaci el benefici com a única mesura, i com a experimentació del canvi en les relacions entre els homes i les dones. Alhora, en clau política, és estratègica una forta inversió pública en el sector de la cura.
Sabem que Espanya es troba a la cua d’Europa pel que fa a despe-sa pública en serveis de benestar16. Això significa, entre infinites altres coses, que tan sols el 14,6% del treball total és treball al sector públic a Espanya (al Regne Unit és el 20,2%, a Suècia el 34,4%) i que les persones que es dediquen a la cura d’altres de forma remunerada només sumen el 4% del total del treball (incloent salut, treball social i depen-dència, mentre a Dinamarca és del 14%). Aquests són elements centrals característics de l’economia i la societat espanyola que la fan més desi-gual i injusta que la majoria de països del seu voltant (Freixanet i al., 2010).
Per a provocar el canvi de model econòmic que aquí es defensa, podem començar aprofundint en la provisió pública de serveis a les per-sones, ja que especialment el sector de la cura acumula grans avantatges en relació als reptes de l’economia del futur: és un sector econòmic molt intensiu en treball (suposaria la creació de milers de llocs de treball, ja que ha estat fins avui un nínxol de creació d’ocupació infrautilitzat), és poc intensiu en consums energètics i materials (ja que es tracta de la compra d’un servei i no d’un producte) i genera llocs de treball no des-localitzables (no pots endur-te la cura a cap altre país). Per altra banda
16 La despesa pública en protecció social d’Espanya és de 5.810 euros per habitant; la mitjana de la UE-28 és de 7.303, de la UE-15 és de 8.730 i si ens fixem en un país nòrdic com ara Noruega arriba als 17.919 euros per a cada persona (Eurostat, 2015. Dada 2011).
significaria un salt important per a l’equitat, la redistribució dels temps i dels treballs dins les famílies (ja que situa la cura en l’àmbit públic i visible, al nivell d’altres serveis com ara la salut o l’educació), alliberaria moltes dones de la situació actual d’assumpció individual d’aquestes tasques, faria aflorar l’economia submergida que manté moltes dones sota el llindar de la pobresa, sense drets laborals i fora dels circuits de l’Estat del Benestar, i finalment crearia el dret a ser cuidat o cuidada (Freixanet i al. 2010), fent un pas més enllà en la definició dels drets de ciutadania (o cuidadania17). Alhora, permetria experimentar en amb unes jornades laborals reduïdes: perquè no?
És temps per a la inventiva. Però més enllà d’una o altra proposta, en definitiva, l’economia que necessitem serà aquella que deixi de córrer i de competir, que abandoni l’avidesa de l’acumulació. Aquest canvi de mentalitat no ha de ser impossible tenint en compte que hem considerat que la necessitat de creixement constant així com la necessitat d’acumu-lació individual responen a la fal·làcia de l’home econòmic. Una vegada eliminada aquesta figura i els valors que comporta, les persones reals no tenen perquè desitjar acumular tot allò que no els genera benestar real. És molt possible que tenint a l’abast allò suficient per a cobrir les seves necessitats siguin capaces d’elaborar un mode de vida pausat, cuidador i estable. Una possibilitat que ja hem vist que és factible, inclús amb els instruments propis de l’economia convencional (Victor, 2008).
I és que podem no créixer. Podem viure bé amb menys coses. Podem dedicar temps, homes i dones, a tenir cura dels altres i de l’en-torn. Podem treballar fora de la llar menys hores per tal que tots i totes tinguem una ocupació. I treballar per a viure, i no viure per a treballar. Aspirar a un benestar compartit i auster. Relacionar-nos des de l’equi-tat i la solidaritat. Elaborar consensos, marcar-nos límits i fer-nos-en coresponsables.
17 Cuidadania: concepte alternatiu a ciutadania, que estableix un marc de drets no fonamentats en el contracte sexual. Definim cuidadania com el dret a cuidar i ser cuidat sense que la cura signifiqui subordinació per a les dones, ni tampoc per a cap altra posició dels subjectes cuidadors i cuidats. La cuidadania persegueix la creació d’un vincle concret i situat a partir d’una experiència compartida d’interdependència (Vara, 2006).
123122
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Referències.
Bibliografia utilitzada:
ADAMS, I.: Political Ideology Today. USA, Manchester University Press, 2001.
ALBARATE, D, FAGEDA, X, i FERNANDEZ, L.: Apunts de Política Econòmica: Fonaments
i Polítiques. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2010.
BOFF, L.: “Desarrollo sostenible: crítica al modelo estándar”. Attac Madrid, 2012.
BOSCH, CARRASCO I GRAU: “Verde que te quiero violeta”, a Tello, E.: La historia
Cuenta: Del crecimiento económico al desarrollo humano sostenible., Fundació Nous Horitzons/El Viejo Topo, Espanya, 2005.
BRULLET, C., CARRASCO, C., CARDÚS, D., PRATS, M. I TORNS, T.: Temps i cura.
La coresponsabilitat social de la cura a la vida quotidiana. Dpt. Acció Social i Ciutadania, Generalitat de Catalunya, 2009.
CARRASCO, C: “La sostenibilidad de la vida humana: ¿Un asunto de mujeres?”, a Tiempo, sociedad y vida cotidiana, Revista Mientrastanto, 2001.
CARRASCO, C.: “Los presupuestos públicos con perspectiva de género”, a DE LA FUENTE, M. (dir): Repensar les polítiques de Gènere des de l’àmbit local. Ciutats i Persones. Barcelona, ICPS, 2005.
CARRASCO, C. i SERRANO, M.: Comptes satèl·lit de producció domèstica 2001. Barcelona, Institut d’Estadística de Catalunya i Institut Català de les Dones, 2007.
CHASE, V.R. i AGUILANO, N.: Dirección y Administración de la Producción y de las
Operaciones. Adison – Wesley Iberoamericana, 1994.
CORNELISSEN, M. i LUCAS, C. (coord): Gender aspects of the Green New Deal (Document de treball). Brussel·les, WG FEMM - Greens/EFA in the European Parliament, 2009.
DADUSH, U i STANCIL, B.: The World Order in 2050. Policy Outlook 2010. Estats Units, Carnegie Endowment for International Peace (ed), 2010.
DALY, H.: “Cinc recomanacions de polítiques per a una economia sostenible”, a Decreixement econòmic: Nous arguments sobre els límits del creixement. Revista Nous Horitzons núm 202, Barcelona, 2011. Primera versió publicada al Feasta Review el 1999.
FERBER, M. i NELSON, J. (eds): Más allá del hombre económico: Economía y teoria
feminista. Feminismos. Madrid, ed. Càtedra, 2004.
FREIXANET, M. (coord), DE LA FUENTE, M., TUR, M., I POLO, D.: Green New Deal amb
perspectiva de gènere. El pensament i l’acció. Quaderns de la Fundació Nous Horitzons n.39. Barcelona, Fundació Nous Horitzons, 2010.
GILLIGAN, C.: In a different voice: psychological theory and women’s development. Harvard University press, Cambridge, Ma., 1982.
HERBOLZHEIMER, E, OLIVELLA, M i PUDDU, S (comp): Propostes innovadores per
repensar l’economia. Una invitació al diàleg. Barcelona, Equip d’EcoConcern, 1995.
HERRERO, Y.: “Ecofeminismo: una propuesta de transformación para un mundo que agoniza”, Revista Rebelión, 2007.
HERRERO, Y.: “Vivir bien con menos: ajustarse a los límites físicos con criterios de justicia”. Viento Sur número 108, febrero 2010.
INGLEHART, R. I KLINGEMANN, H.D.: “Genes, culture, democracy and happiness”, a DIENER, E. I SUH, E.M.(ed): Culture and subjective well-being. Cambridge, Massachusetts MIT Press, 2000.
JACKSON, T.: Prosperity without growth. Economics for a finite planet. London, UK, Earthscan, 2009.
KRUGMAN, P. I OBSTFELD, M.: Economia internacional. Teoria y política del comercio
internacional. Madrid, Pearson Educación S.A, 2002.
LATOUCHE, S.: Petit tractat del decreixement serè. Barcelona, Icaria Editorial S.A., 2009 (resum/interpretació per Carles Riba Romeva 2010).
MEADOWS, D.H., MEADOWS, D., RANDERS, J., BEHRENS, W.W: The limits of
Growth. Nueva York, Universe Books, 1972.
MELLOR, M.: Feminism and Ecology, Nueva York, Polity Press, Cambridge University Press, 1997.
MONTORO, J. i PUCHADES, M.: Fonaments d’economía política: Una introducció per a
no economistes. València, Universitat de València, 2005.
MORENO, S.: “Temps, treball i benestar: una aproximació des de la vida quotidiana”, 2007. Tesi doctoral.
NAVARRO, V: Neoliberalismo y Estado del Bienestar. Barcelona, Ariel, 2000.
OLIVER, C. i GONZÁLEZ, F.: “Globalització: una visió global”, a MULET, B.(coord): Globlització i Ciències Socials. Límits i Dilemes. Universitat de les Illes Balears, 2003.
PATEMAN, C.: The sexual contract. Polity Press/Basil Blackwell, Cambridge/Oxford, 1988.
PICCHIO, A. “Visibilidad analítica y política del trabajo de reproducción social” en Mujeres y economía. Barcelona, Icaria, 1999.
PIKETTY, T.: El Capital en el siglo XXI, Fondo de Cultura Económica de España, 2014.
125124
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
PULEO, A.: “Los dualismos opresivos y la educación ambiental”, en Isegoría. Revista de Filosofía Moral y Política n°32, 2005.
PULEO, A.: “Del ecofeminismo clásico al deconstructivo: principales corrientes de un feminismo poco conocido”, a AMORÓS, C, i DE MIGUEL, A. (eds): Teoria feminista: de
la Ilustración a la globalización. De los debates sobre el género al multiculturalismo. Madrid, Minerva ediciones, 2007.
QUINTANILLA, I, i BONAVÍA, T.: Psicología y economía. València, Universitat de València, 2005.
SEMPERE, J.: “Dilemes del Decreixement”, a Decreixement econòmic: Nous arguments
sobre els límits del creixement. Revista Nous Horitzons núm 202, 2011, Barcelona.
SHIVA, V.: Desarrollo, la ecología y la mujer. Montevideo, Uruguay, Instituto del Tercer Mundo, 1991.
SHIVA, V.: Abrazar la vida. Mujer, ecología y desarrollo. Trad. Instituto del Tercer Mundo de Montevideo (Uruguay), Madrid, Cuadernos Inacabados 18, ed. Horas y horas, 1995.
TORNS, T., BORRÀS, V. i MORENO, S.: La vida quotidiana: exploració d’un marc
conceptual i d’una proposta d’indicadors. Barcelona, Working Papers QUIT, 2004.
VICTOR, P.: Managing without growth: Slower by Design, Not Disaster. Advances in Ecological Economics. Massachusetts, Edward Elgar Publishing, 2008
WARING, M.: Counting for Nothing: What Men Value and What Women are Worth. Wellington, New Zealand, Allen and Unwin, 1988.
WILKINSON, R i PICKETT, K.: The Spirit Level: Why Greater Equality Makes Societies
Stronger. London, Bloomsbury press, 2009.
ZABALA, I. “Un viaje a través del tiempo: 30 años de pensamiento económico feminista en torno al desarrollo” en Mujeres y economía. Barcelona, Icaria, 1999.
Conferències citades:
DE LA FUENTE, M.: Debat “Els diners tenen sexe?” De la Fuente i Freixanet, Gavà 2012.
MESTRE, R: Conferència “Uma Narayan”. Curs de Lectures sobre Teoria Política Feminista, Barcelona 2011-2012. ICPS.
NOVO, M.: Conferència “Vandana Shiva”. Curs de Lectures sobre Teoria Política Feminista, Barcelona 2010-2011. ICPS.
SÁEZ, L.: Conferència “Un altre consum i un altre temps”. El local de la Coali, Premià de Mar, 2012.
4. Diagnòstic de la situació a Catalunya
Coordinació: Albert Recio
127126
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
L’economia catalana: problemes i alternatives1.Albert Recio Andreu
1. Introducció i plantejament.
L’activitat econòmica és sens dubte un dels elements cabdals de qualse-vol societat. De l’activitat econòmica depèn la provisió de béns i serveis que constitueixen la base material de la vida quotidiana. Però l’activitat econòmica és també una activitat social que implica relacions socials i de la qual es deriven moltes implicacions: les normes de repartiment del producte social, la càrrega laboral de cada individu particular, el reconeixement social de cadascú depenent de les regles institucionals en què s’organitza cada economia (diferents en cada societat)... L’activitat econòmica és també un procés d’interacció entre l’espècie humana i la resta del món natural, i té per tant impactes sobre el medi i és afectada per les seves pròpies transformacions.
Quan un país es planteja una transformació en profunditat és necessari analitzar quina és la seva situació econòmica, quines són les seves debilitats, quins problemes cal afrontar, quines qüestions són pri-oritàries. I cal fer-ho considerant que cap país és una illa autònoma. La història del capitalisme ha estat també una història de globalització, d’articulació econòmica a escala mundial, de jerarquització de nacions; un procés que ens els darrers trenta anys ha tingut una gran intensifi-cació i que comporta, a la vegada, nous reptes al desenvolupament de cada país. Fer una avaluació de la situació requereix també considerar la relació del territori amb la resta, amb el marc institucional imperant a escala internacional.
1 Aquest document és un intent de sintesi del treball realitzat al si de la Fundació Nous Horitzonts per un grup d’economistes format per Jordi Roca, Agustí Colom, Cristina Carrasco, Lluís Torrens, Gina Argemir i Albert Recio. L’objectiu és encetar un debat sobre polítiques econòmiques alternatives per a Catalunya. Aquest havia de ser un primer treball de diagnòstic. Malauradament, la realitat sempre és més complexa i circumstàncies personals i el treball de molts de nosaltres al projecte Barcelona en Comú ens ha forçat a fer una aturada, que esperem que no sigui definitiva i es pugui desenvolupar amb la incorporació de més participants.
L’objectiu d’aquest treball és, per tant, detectar quines són les qües-tions centrals que afecten el desenvolupament de l’economia catalana i quins són els camps en què cal fer polítiques de transformació.
A l’hora de pensar l’activitat econòmica, un concepte clau és el de reproducció. Per tal entenem la capacitat d’una determinada economia per ser viable en el temps garantint la seva pervivència i garantit a la seva població sobreviure en bones condicions.
Quan ens plantegem aquest enfoc de seguida descobrim que la capacitat reproductiva d’una economia cal considerar-se en una forma complexa, ja que la realitat econòmica és sempre una realitat amb molts plans.
En primer lloc, cal considerar la seva capacitat de reproductivitat en termes econòmics convencionals, la capacitat de mantenir equilibris econòmics que no generen problemes greus al llarg del temps. Fonamen-talment, això afecta tant l’equilibri exterior com l’equilibri de les finances públiques i privades.
L’equilibri exterior d’una economia s’estableix en la relació entre ven-des i compres de béns i serveis a l’exterior. Com cap economia és tancada, la seva situació exterior és en bona part un reflex de la seva estructura productiva, del seu model de consum, de les seves dotacions i capacitats d’inputs bàsics. Una economia viable és aquella que manté la capacitat d’exportar el suficient per cobrir l’import de les importacions de béns i serveis provinents d’altres països. Quan aquesta situació no es dóna i el país experimenta dèficits sostinguts amb l’exterior, es produeix un crei-xent endeutament que, com veiem en casos emblemàtics, pot donar lloc a una situació propera al col·lapse .
En el cas de les finances públiques, l’equilibri depèn de la relació entre ingressos (fonamentalment impostos) i despeses. Quan aquest equilibri no es dóna, cal recórrer a l’endeutament. Aquest, en certs nivells, és una alternativa viable (per exemple, té sentit endeutar-se per avançar inversions necessàries que s’aniran pagant amb el servei del deute), però més enllà d’un límit és evident que pot deixar els poders públics en mans d’uns cre-ditors que poden imposar mesures molt costoses de greus efectes socials.
També el sector privat –empreses i particulars– ha de mantenir un cert equilibri. Com hem experimentat en la crisi actual, ha estat
129128
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
l’excessiu endeutament privat el responsable de molts dels problemes financers del país. Si bé, com hem pogut veure en el cas dels rescats bancaris, el deute privat sovint s’acaba transformant en deute públic i es col·lectivitzen els costos d’actuacions individuals.
És obvi que considerar la necessitat d’aquests equilibris no implica suposar que mai no ens podem desplaçar de l’equilibri. En situacions de crisi econòmica, o quan és convenient fer una inversió forta, té sen-tit un endeutament a curt termini. De la mateixa forma que en un determinat moment un desequilibri amb l’exterior no pot ser preocu-pant. La qüestió és sempre de proporcions i de terminis temporals. El que és insostenible és una economia que contínuament genera dèficits i endeutament creixent. Al final, la situació serà insostenible i acabarà en mans dels creditors (sovint, importants grups financers internacionals que compten amb el suport d’Estats poderosos i institucions internaci-onals). Els desequilibris persistents només són possibles per a Estats que tenen una posició de domini mundial que els permet dur a terme actu-acions no permeses als altres (com és l’enorme capacitat d’endeutament de l’economia dels Estats Units, o la tolerància amb l’insuportable, per a l’economia europea, superàvit alemany). Per a les nacions normals (i el desitjable és un món sense imperis), buscar una viabilitat econòmica a llarg termini sembla un primer objectiu desitjable.
La segona condició bàsica és la reproductibilitat social. El primer objectiu de tota activitat econòmica és permetre que tots els indivi-dus d’una societat assoleixin condicions suficients de benestar que els permetin una vida en condicions suficients d’autonomia i capacitat d’actuació. És evident que determinar quin és aquest grau de satisfac-ció és una qüestió de debat; no hi ha estàndars absoluts que permetin determinar quan una societat cobreix adequadament aquests objectius. Però és també evident que és possible establir procediments socials per tal d’avaluar quins marcs són o no són viables per a tothom. Que hi ha situacions de carestia material que exclouen part de la societat i generen patiments injustificables. Que hi ha models econòmics que no garan-teixen a part de la població capacitat d’agència suficient per considerar que es tracta de persones lliures. I existeix un coneixement creixent que com més desiguals són les societats, més probable és que una part de
la seva població quedi per sota d’aquests nivells bàsics. I a la societat es produeixin patologies (malalties, tensions socials, etc.) que tendeixen a desaparèixer en societats més igualitàries.
La consideració de la reproductibilitat social d’una economia com-porta considerar diferents qüestions. En primer lloc, l’accés de la pobla-ció a uns nivells de renda capaços de cobrir les necessitats mercantils (les que requereixen diners) bàsiques. Una garantia que en les economies actuals depèn de dos elements crucials: l’accés a un lloc de treball que garanteixi uns ingressos adequats (per tant, la carestia es pot produir tant per atur com per llocs de treball malpagats) i de l’existència de mecanismes redistributius que garanteixin rendes. En segon lloc, d’una provisió adequada de béns públics i de drets de participació social que garanteixin a tota la població una participació real ens els afers col-lectius i en la vida social. I en tercer lloc, una adequada disponibilitat de temps per satisfer les diferents facetes de la vida social.
La consideració de la reproductibilitat social suposa considerar els impactes socials de l’activitat econòmica, la distribució de la renda i el poder entre persones i grups socials, la capacitat més o menys igualitària de satisfer necessitats comunes. I exigeix considerar l’activitat econòmica més enllà de l’economia mercantil. Avui tenim prou coneixement tant del paper que juga en la reproducció social el treball no mercantil (especial-ment el domèstic, i també d’altres tipus) i sabem que les interaccions que es produeixen entre aquests dos espais (i la influència de cultures patri-arcals) juguen un paper crucial en la generació de desigualtats de renda, de posició social i de càrrega total de treball entre homes i dones. Si l’ob-jectiu és que tothom tingui necessitats cobertes, capacitat de participació social i una càrrega equitativa de treball, és evident que la consideració d’aquests aspectes esdevé un tema crucial a l’hora de valorar la qualitat de les diverses societats. Sabem, a més, que en aquesta interacció entre lògiques contradictòries (les de l’empresa, les dels individus), el pes de les polítiques públiques hi juga un paper essencial i permet explicar perquè algunes societats generen nivells de benestar més satisfactoris que altres.
En tercer lloc està la reproductibilitat ecològica. Tota l’activitat eco-nòmica és fonamentalment la utilització per l’espècie humana d’energia i matèria que es troba en el món natural i per tant es tracta d’una acti-
131130
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
vitat que interacciona i impacta en l’entorn. Sovint, l’economia domi-nant ha considerat aquest entorn natural com una mera dada i com un dipòsit de recursos a explotar; però amb els coneixements actuals, sobretot provinents de les ciències naturals, resulta evident que aquesta concepció és inadequada i que la ignorància d’aquestes qüestions pot acabar provocant problemes greus.
Des d’aquesta perspectiva cal considerar molts impactes. En pri-mer lloc, l’ús de recursos naturals no reproduïbles, que estan donats en quantitats fixes (si bé poden no estar calculats) i que un ús creixent o sostingut pot generar-ne l’exhauriment progressiu. Els combustibles fòssils són l’exemple més clar, però la problemàtica es pot aplicar també en el cas d’alguns productes minerals i fins i tot a la qualitat de terres agrícoles. En segon lloc, la resta d’éssers vius, que tenen també els seus cicles reproductius i que requereixen també de recursos naturals. L’acció de l’espècie humana pot implicar la impossibilitat de regenerar els cicles reproductius (una qüestió visible en el cas de la pesca) o pot acabar amb l’hàbitat natural que permet la seva existència. En la mesura que existeixen nombroses i complexes interaccions entre els éssers vius, la destrucció de la biodiversitat pot donar lloc a problemes per a la pròpia subsistència humana (el cas de les abelles indica que no es tracta d’una qüestió menor). En tercer lloc, l’activitat humana genera nous processos i productes inexistents en el món natural (o existents en proporcions diferents) que en entrar en contacte amb el món natural, generen nous problemes en formes de contaminació, efecte hivernacle (fonamental-ment derivat de l’"excessiva" generació de CO2)... que tenen impactes molt greus tant en la vida quotidiana com a llarg termini. I per últim, tota activitat requereix espai (un espai que a més no és homogeni), i la disponibilitat de l’espai és limitada, tant a escala local com planetària. No sembla possible pensar en una expansió continuada de l’activitat quan algunes estimacions indiquen que el nostre nivell actual està clara-ment per sobre del que pot suportar el Planeta.
Una economia viable a llarg termini, que sigui també viable per a la resta del món, ha d’incloure clarament aquesta perspectiva i orien-tar la producció i el consum a formes sostenibles de vida, bàsicament
fonamentades en activitats reproduïbles a llarg termini, minimitzant els impactes negatius, respectant la biodiversitat, amb contenció espacial.
Una avaluació de la salut d’una economia ha d’afrontar aquesta tri-ple diagnosi. Pensar una economia viable és pensar en una economia que no sols compleixi amb les demandes convencionals sinó, sobretot, que sigui viable per a tota la seva gent i no provoqui un desastre ambi-ental.
En la resta del treball es presenta una primera avaluació, provisional, amb insuficiències, de l’economia catalana. De quins són els seus punts febles. De quines qüestions són les que hauria d’abordar un Govern responsable i amb compromís social.
2. Una sostenibilitat econòmica compromesa.
2.1. L’economia real.
L’economia catalana sempre ha estat un dels motors de l’economia espanyola, especialment a partir de la industrialització, que va conver-tir el país en “la fàbrica d’Espanya” (un paper que ha compartit amb Euskadi). Una industrialització feta en bona mida dins d’un Estat tra-dicionalment proteccionista, que si per una banda suposava costos més alts d’abastiment d’inputs, per altra garantia un mercat interior pro-tegit. Aquest model es va trencar a partir de finals de la dècada dels setanta, quan, junt amb el canvi de règim, es va produir l’obertura de l’economia a l’exterior i el procés d’integració europea. El canvi era un repte que obligava a canviar els models productius i organitzatius del sistema empresarial i adaptar-se a nous models de regulació i compe-tència. L’efecte net d’aquest procés és complex. Catalunya segueix sent capdavantera industrial i el seu PIB per capita es situa per sobre de la mitjana espanyola. L’economia ha intensificat la seva orientació cap als serveis, i activitats com el turisme han actuat també com a motor eco-nòmic. Però sota d’aquestes bones notícies s’amaga una realitat menys afalagadora.
L’efecte més clar del procés ha estat una clara davallada de l’activitat industrial, una davallada que ha tingut en las fases de crisi (1975-1985, 1991-1994 i 2008-2012) la seva màxima expressió, però que presenta
133132
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
una tendència de llarga durada. ¿Quin ha estat l’efecte d’aquest pro-cés sobre l’equilibri exterior de l’economia catalana? En una primera aproximació, el resultat es podria dir que és optimista, ja que durant molts anys es manté un signe positiu dels intercanvis exteriors. Però una lectura més crítica mostra que existeixen problemes importants que no s’acaben de resoldre.
En primer lloc, s’observa un signe diferent dels intercanvis que tenen lloc amb Espanya i amb l’exterior. Els primers segueixen tenint un resultat positiu, un superàvit, mentre que els segons són clarament negatius. Si bé el pes del mercat espanyol s’ha reduït considerablement (ha passat de representar el 40% de les exportacions catalanes el 1995 a un 30% el 2013), segueix constituint l’àrea que genera un millor balanç (i part de la seva pèrdua d’importància en els darrers anys pot expli-car-se per la contracció experimentada pel mercat intern). A curt i mitjà termini, no sembla possible que hi hagi una alternativa clara en altres mercats i això genera alguns dubtes sobre incerteses de tipus polític. Mes enllà d’aquest fet, hi ha una qüestió més preocupant. En el darrer període d’expansió, el superàvit amb la resta d’Espanya no va servir per compensar el dèficit amb l’exterior i l’economia catalana va entrar en una situació d’endeutament extern semblant al del conjunt de l’Es-tat (si bé amb una dimensió menor). De fet, el restabliment del saldo net positiu els darrers anys s’explica més per la caiguda de la demanda interna que per un guany en el mercat exterior, i la petita recuperació de 2014 torna a presentar un increment del dèficit exterior. La sosteni-bilitat exterior de l’economia catalana està compromesa.
En el treball de Lluís Torrens s’analitza amb més deteniment l’evo-lució de la indústria i es constaten alguns fets evidents:
• La desindustrialització s’ha accelerat amb la crisi i, si bé alguns sectors i empreses han realitzat una exitosa activitat exportadora i inno-vadora, el balanç global és negatiu. Val la pena afegir que, a més, alguns sectors clau de la indústria catalana, com l’automòbil o la química, estan sota el control de grans grups transnacionals, amb estratègies en les quals l’impacte local és un tema poc rellevant i genera una incertesa persistent sobre la seva permanència, de la que ja hem experimentat diverses incidències
• Els costos laborals unitaris no expliquen la situació relativament poc competitiva de l’economia catalana, com tampoc no ho fan per a la resta de l’Estat. El problema es troba en altres espais: dimensió i estruc-tura de les empreses, baix nivell tecnològic, etc.
• Les empreses catalanes experimenten uns elevats costos relatius en els subministraments de serveis bàsics, degut als grups oligopolístics que controlen aquestes activitats (electricitat, telefonia, aigua...).
De fet, els problemes fonamentals de la indústria catalana són sem-blants als experimentats en altres economies del Sud d’Europa. Uns pro-blemes que, en part, són de la pròpia estructura local (empreses massa petites, insuficient inversió general en I+D –un factor agreujat per les retallades sofertes en aquest camp amb l’excusa de la crisi–, especialitza-ció inadequada) i que, en part, són el resultat del control multinacional dels principals grups, que condiciona l’especialització productiva de les plantes catalanes (un fet molt evident en el cas de la indústria automo-bilística especialitzada en produir vehicles de baixa gamma). I en part, és el producte dels condicionants macroeconòmics imposats pel model d’integració europea, amb un Euro que ha estat molt temps excessiva-ment apreciat (el que afecta molt més que els costos laborals el posi-cionament de les exportacions en els mercats externs a la zona euro), amb un superàvit alemany fora de mida i que ha pressionat els mercats dels seus potencials competidors i amb la impossibilitat, derivada de la política comunitària de la competència, de desenvolupar verdaderes polítiques industrials.
Els problemes reals de l’economia catalana no es limiten, però, a la qüestió industrial. Catalunya és clarament deficitària en matèria ali-mentària i energètica. La primera és una qüestió complexa, perquè sec-tors de la industria alimentària, especialment el càrnic, han obtingut un bon posicionament industrial, però requereixen crucialment d’inputs importats (especialment soja i blat de moro). L’agricultura catalana i la pesca són clarament insuficients per abastir el país; pot semblar un tema menor sempre que es compensi amb exportacions, però pot esdevenir un problema greu en situacions concretes. En tot cas, una política de responsabilitat hauria de passar per tractar de reduir aquesta excessi-va dependència promocionant models alimentaris més sostenibles (per
135134
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
raons ecològiques i de salut), un increment de l’oferta local i una pro-moció de l’agricultura ecològica.
El cas energètic és endèmic. Té moltes vessants que ja es comenten en el treball de Jordi Roca. El que sembla més xocant és la poca preocu-pació que fins ara s’ha tingut per promoure les energies renovables i trac-tar de reduir substancialment l’extrema dependència de fons no reno-vables i amb un alt impacte contaminador (petroli, gas natural, urani).
2.2. L’economia pública.
En els darrers anys, el debat sobre l’economia pública ha estat focalitzat en la qüestió del dèficit fiscal entre Catalunya i l’Estat central. Seguir el debat és un treball que depassa el nostre treball col·lectiu, sense que això signifiqui que no el tinguem en compte. És evident que en l’actual sistema fiscal espanyol el finançament autonòmic ha estat mal definit i s’ha generat un tractament financer desigual amb versions diverses, des del dèficit fiscal observat a Catalunya fins el generós tractament fiscal d’Euskadi i Navarra (clarament insostenibles si es tractessin de genera-litzar). És evident que el dèficit fiscal català existeix, encara que és discu-tible la seva magnitud (com ha posat de manifest el debat sobre meto-dologia de càlcul) i possiblement la seva interpretació (quin és el grau de redistribució desitjable). Resulta també evident que els darrers anys s’ha produït una política recentralitzadora per part del Govern del Partit Popular i una clara iniquitat en el repartiment de recursos i objectius de dèficit entre el Govern central i les autonomies. És part tan evident que qualsevol millora del sistema públic català passa per un replantejament de la seva relació financera amb l’Estat central.
El que resulta si més no interessant és tractar de veure més enllà d’aquesta problemàtica a l’hora de detectar quins problemes fiscals pot tenir Catalunya encara que es resolgui l’encaix amb la resta de l’Estat. Les principals conclusions dels treballs fets per Agustí Colom (ingres-sos) i Gina Argemí (despesa) es poden resumir en:
• La principal causa del dèficit públic és deguda a una caiguda dels ingressos provocada per la crisi. No es tracta que hi hagi hagut una despesa excessiva, sinó que, en col·lapsar l’activitat econòmica, la recap-
tació s’ha ajustat molt més ràpidament que la despesa. Aquesta caigu-da tan radical de l’activitat és també una expressió dels problemes de l’estructura productiva, ja que la profunditat de la davallada va tenir a veure amb el desinflament de la bombolla immobiliària
• El sistema fiscal espanyol i el català pateixen d’un baix nivell endè-mic de pressió fiscal. La seva incidència real està clarament per sota del països que tenen un Estat del Benestar desenvolupat i que han tin-gut molts més mecanismes per pal·liar els efectes de la crisi. Les raons fonamentals d’aquesta baixa recaptació estan tant en les pròpies figures fiscals, que introdueixen molts mecanismes legals per evitar el pagament d’impostos, com del volum de frau fiscal, en bona part degut a la insufi-ciència de l’administració fiscal. A més, el sistema fiscal conté nombro-sos mecanismes d’iniquitat fiscal (tractament diferent de les rendes del treball i del capital, etc.).
• Aquest problema s’ha agreujat perquè s’han produït diverses reta-llades fiscals en el període anterior a la crisi o en plena crisi (com és el cas de l’impost de successions a Catalunya). Encara que el Partit Popular va implementar increments impositius a l’inici del mandat, ha tornat a fer rebaixes a les vistes del nou procés electoral, el que pot agreujar els temes comuns.
• A Catalunya mai no s’ha fet un esforç de desenvolupar totes les possibilitats fiscals, si bé en els darrers anys la intervenció del Govern del Partit Popular encara n’ha afegit dificultats.
• Les retallades de despesa pública s’han concentrat en la despe-sa social i per tant han tingut un impacte social negatiu en termes de redistribució i benestar. A més, les retallades no han aconseguit reduc-cions significatives del dèficit i l’endeutament públic (els seus objectius principals), el que encara fa més discutible la bondat d’aquesta política.
En resum, tenim un sistema públic amb problemes, massa reduït per fer front a les necessitats de la societat i l’economia catalanes. I els seus problemes, en part ,estan provocats pel mal disseny del sistema de finan-çament autonòmic i la política centralista del darrer Govern espanyol, però té també altres problemes estructurals que obliguen a pensar en la necessitat d’una reforma fiscal més ambiciosa. Amb l’actual nivell fiscal,
137136
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
cap Estat no pot garantir adequadament les polítiques de benestar i de transformació econòmica que exigeix la situació.
3. Una societat que no garanteix la vida i el treball decent.
En una economia capitalista com la catalana, les condicions de vida de la gent depenen crucialment de l’obtenció de rendes monetàries. És obvi que les rendes monetàries no ho són tot, que el treball domèstic i altres formes de treball no mercantil també contribueixen a garantir el benestar i la reproducció de les condicions de vida. Però no són mai una alterna-tiva completa a les rendes monetàries, ja que la majoria no té recursos materials per produir tot tipus de béns (moltes activitats que s’anomenen “serveis” sempre són una combinació de béns i treball; per exemple, per escriure aquest text necessito comptar amb un equipament informàtic que gasta electricitat). Per això és tan important analitzar el circuits de distribució i redistribució de renda.
L’element essencial és sempre la distribució primària de la renda, la que obté la gent al mercat. Per a la majoria de la població, la font de renda bàsica són els salaris i la participació en el treball assalariat. Els sala-ris representen la font bàsica d’ingressos, però la incidència de l’activitat laboral mercantil va molt més enllà; gran part de l’accés a mecanismes redistributius depèn de la història laboral de cadascú (com l’accés a les prestacions d’atur o a les pensions de jubilació, o els subsidis per malal-tia). I el lloc de treball té moltes altres influències en la vida social: reco-neixement social, xarxes relacionals, salut... depenen del tipus de lloc de treball per on s’ha passat. A més, la participació primària en la renda dóna un cert sentit de mereixement personal, mentre que una bona part d’aju-des socials determinades per les polítiques redistributives reben sovint una certa estigmatització. Cal, per tant, començar analitzant el mercat laboral i veure després el pes dels mecanismes redistributius.3.1. Un mercat laboral inestable, precaritzat.
Encara que el mercat laboral català sempre presenta dades millors que les del conjunt de l’Estat espanyol, degut a la posició de l’economia catalana en el context espanyol, la seva situació és preocupant. En termes bàsics, representa una situació idèntica amb una diferència de grau.
L’evolució del mercat laboral és prou coneguda. Després d’un fort creixement de l’activitat i l’ocupació en el període 1994-2008, l’ocupa-ció (i el sistema productiu) va entrar en una recessió profunda que es va traduir en dos factors: a) una destrucció massiva de llocs de treball (3,72 milions a tot l’Estat entre el segon trimestre de 2008 i el primer de 2013, dels quals 690 mil a Catalunya) i b) una continuada arribada de noves persones al mercat laboral fins a finals de 2012, que varen agreujar les dades de l’atur, però que de fet mostraven la situació desesperada de moltes famílies necessitades de compensar la pèrdua d’ingressos d’altres membres de la família. A finals de 2013 s’inicia una recuperació, tot cre-ant-se (entre el 4t trimestre de 2013 i el 2n de 2014) 730 mil llocs de tre-ball al conjunt de l’Estat i només 77.000 a Catalunya, unes xifres que fan preveure que la desocupació massiva va per a llarg i que és especialment preocupant en el cas català.
La contrapartida d’aquesta situació ocupacional és l’atur, molt impor-tant en termes absoluts i relatius, si bé cal recordar que quan l’atur és tan elevat tendeix a estar subvalorat, perquè una part dels aturats deixen de cercar ocupació i es comptabilitzen com inactius. Això ja ha passat amb els joves des de l’inici de la crisi i s’ha ampliat a partir de 2012. Un fet que palesa aquesta situació és que en els trimestres on es creen habitualment llocs de treball la població activa creix, ja que l’expectativa de trobar feina fa que alguns inactius tornin a buscar-la. De fet, l’atur va arribar al seu màxim al 3r trimestre de 2013 (5,9 milions d’aturats a tot l’Estat i 875 mil a Catalunya). Des de llavors, la recuperació econòmica l’ha reduït (794 mil al conjunt de l’Estat, dels quals 150 mil a Catalunya), però aquesta reducció ha estat menor que la creació d’ocupació, ja que s’ha produït també una caiguda de població que busca feina (i de gent que, simplement, ha emigrat). En el cas de Catalunya, la caiguda de l’activitat (80.000 persones) supera la de creació de llocs de treball (70.000) en aquest darrer període de creixement, el que encara genera més dubtes sobre la fortalesa de la recuperació.
En tot cas, el volum d’atur i la seva taxa són encara insuportables. En la darrera Enquesta de Població Activa, del segon trimestre de 2015, la taxa global d’atur a Catalunya es situa en el 19,1 per cent, més de tres
139138
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
punts per sota de l’estatal. S’observen diferències entre la taxa masculi-na (18,2%) i la femenina (20,1%), i la taxa masculina experimenta una davallada més forta que la femenina, el que pot suposar un reforçament de les desigualtats de gènere en l’accés a l’ocupació.
Si l’atur és el tret més desfavorable del mercat laboral, la creació d’ocupació no significa automàticament una clara millora del benes-tar. Molts dels llocs de treball són precaris, de sous baixos, de curta durada. L’indicador més estudiat per analitzar aquesta situació és la taxa de contractació temporal. Aquesta ha estat inusitadament elevada al nostre país. Per a una gran part de l’ortodòxia econòmica, això és degut als elevats costos d’acomiadament dels treballadors fixos; però mentre aquests costos han experimentat una notable disminució a tra-vés de diverses reformes laborals, no s’ha observat un canvi notable en els comportaments empresarials. Altres estudis han mostrat que bona part de la temporalitat està associada a factors organitzatius, com són l’elevada estacionalitat d’algunes activitats centrals del nostre model econòmic (per exemple, totes les relacionades amb el turisme), les polí-tiques empresarials orientades a minimitzar l’ús de la força de treball i abaratir el seu cost (contractant només en moments o dies ben deter-minats d’elevada activitat o eludint els pagaments per vacances, etc.) i també el recurs creixent del sector públic de treball temporal associat a la voluntat d’aminorar el seu paper econòmic. De fet, a l’inici de la crisi la taxa de temporalitat es situava en el 23,9% a Catalunya, molt inferior a la del conjunt de l’Estat (31,9%) però molt alta per als estàndards europeus. La ràpida davallada d’aquesta taxa s’explica en part per la crisi de la construcció, que era fonamentalment el sector que més temporers ocupava i també perquè els contractats temporals van ser els primers a perdre la feina. Però no sembla que la crisi hagi provocat un canvi en les polítiques laborals de les empreses; quan l’economia s’ha activat, el resultat és un nou creixement del pes de l’ocupació temporal. A Catalu-nya ha passat del 17,3% al segon semestre del 2013 al 19,5% dos anys més tard, un creixement inferior a l’estatal (ha passat del 21,9 al 25,1%) però igualment significatiu.
No es tracta només de l’ocupació temporal; també s’observa un creixement de l’ocupació a temps parcial (i les dades de l’INE són elo-
qüents, es tracta d’un creixement no volgut per la gent), també inferior a Catalunya (es passa de l’11,8% al 13,3% del total que a la resta, on es passa de l’11,8% al 15,8%) que és una fórmula que habitualment genera pocs salaris i pocs drets socials. Es concentra a més en els sectors de més baixos salaris i explica en part la concentració de problemes en una franja de població.
La suma de feines temporals i a temps parcial (sovint les dues con-dicions van associades) explica en bona mesura l’emersió d’una capa d’assalariats pobres (working poor), gent que fa una feina remunerada però que els dóna uns ingressos insuficients. Segons les darreres dades de l’Idescat, aquest percentatge era el 2013 del 12,2% de la població assalariada, un nivell prou elevat per qüestionar la bondat de fixar-se només en el volum d’ocupació a l’hora d’avaluar la qualitat del mercat laboral, la seva capacitat de garantir a la gent formes de vida autònomes.
3.2. Pobresa i desigualtats.
Un mercat laboral que genera molt atur i moltes ocupacions precàri-es és una porta a la pobresa i la desigualtat. Però pot ser pal·liat per polítiques redistributives compensatòries. Ja hem indicat, però, que les polítiques dels darrers anys no han tingut un impuls redistributiu com el que demanen els temps. El sistema de protecció a l’atur, per exem-ple, exclou de forma creixent bona part dels aturats (les estimacions del grau de cobertura es situen entre el 62% dels càlculs oficials i el 38% d’algunes estimacions estadístiques). La retallada realitzada a la PIRMI catalana encara va agreujar el problema, així com totes les traves que ha experimentat la ILP de renda garantida. El resultat de tot això és que la societat catalana experimenta un elevat grau de pobresa, un 19,8% de la població es situa en aquest nivell (és la suma de gent sense renda, de gent amb baixos ingressos siguin salarials o per pensions), un percentat-ge força estable (en part perquè, com es calcula com un percentatge de la renda mitjana, fa que si aquesta baixa –la població s’empobreix– pot ser que també es reduixi el percentatge de pobres, sense que canviïn els seus problemes). Cal observar que un 65% d’aquesta població experi-menta més de tres tipus de privacions, el que indica que es tracta de situacions familiars greus.
141140
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Catalunya és, malgrat alguna imatge oficial, un país amb més desi-gualtats que el conjunt de països europeus (la darrera estimació de l’ín-dex de Gini ens situa en un 31,9%) i amb entre un 20 i un 25% de la seva població amb greus perills de exclusió social i pobresa. És la combi-nació d’una economia que no genera un mercat laboral sa –excés d’atur, precarietat i baixos salaris– ni té poderosos mecanismes redistributius per garantir a tothom condicions de vida dignes.
3.3. Altres desigualtats.
El camp de l’ocupació i les rendes és només una part d’un conjunt de problemes més greus. En aquesta síntesi considerem només els trets bàsics, però hi ha qüestions tant o més importants. Les desigualtats que s’experimenten al mercat laboral són en part de classe social i són també de gènere. I són també per qüestions d’origen nacional i perti-nença ètnica. Resulta evident que al final de l’escala laboral sempre hi trobem dones immigrades en situació d’irregularitat legal. I sabem que les desigualtats de gènere afecten tota l’estructura laboral, des del sostre de vidre que experimenten les dones en ocupacions professionals fins el sol “enganyifós” que té atrapades milers de dones en ocupacions mal retribuïdes, socialment poc valorades i creixentment realitzades amb contractes temporals o a temps parcial. Pensar una altra Catalunya obli-ga a posar el gènere i les qüestions de nacionalitat en el centre del debat.
Però també sabem que no és només una qüestió d’ingressos. Les desigualtats s’expressen en molts altres terrenys. Un dels més crucials és el dels usos del temps, ja que totes les activitats que fem requereixen temps (i moltes, uns horaris específics). Com explica el treball de Cristi-na Carrasco, també en aquest territori les desigualtats són molt impor-tants, i les formes d’organització del temps que s’imposen al mercat dificulten la vida quotidiana de la gent. I per això també les polítiques de temps són una part essencial d’una necessària reorganització social.
4. L’economia catalana és insostenible ambientalment.
A mesura que anem avaluant l’economia catalana amb criteris diferents, creix la certesa que estem davant d’una economia amb molts problemes
presents i amb molts més de potencials. L’avaluació mediambiental és fins ara la menys considerada i la que pot tenir implicacions més serioses de cara al futur. Sobretot perquè molts dels processos de deteriorament ambiental són irreversibles si quan es presenten no permeten solucions de curt termini. El pitjor que es pot fer és ignorar els problemes. El nostre treball no ha estat exhaustiu en aquest camp, però l’àrea d’estudi triada, la de l’energia, és per si sola prou important per alertar de problemes. El treball de Jordi Roca resulta eloqüent; l’economia catalana és una gran consumidora d’energia (és un mal consol comparar-se amb grans depredadors com els EUA), la seva base energètica (incloent la utilitzada per al transport) és clarament depenent de fonts d’energia no renovables (petroli, gas natural, urani) i bàsicament d’importació. Això implica que el model és altament vulnerable, tant a problemes derivats de l’esgota-ment d’aquestes fonts (o de l’encariment progressiu si cal posar en marxa jaciments més costosos d’explotar) com a problemes econòmics conven-cionals, derivats tant del funcionament dels mercats de matèries primeres com d’avatars polítics o financers que afectin els subministraments.
Però això només és una cara del problema. L’altra és la de l’impacte ambiental del model. Amb efectes locals prou coneguts, com és l’elevat índex de contaminació que pateixen les grans ciutats catalanes per l’ús de l’automòbil com a base del transport urbà (agreujat pel model d’expansió metropolitana de residències esteses en urbanitzacions i la promoció dels centres comercials) o els perills que suposen les centrals nuclears (com es va mostrar en el cas de Vandellós I o els diversos incidents a la resta de centrals). I amb efectes globals, com és la contribució catalana al proble-ma de l’escalfament global. Contaminació i canvi climàtic tenen impac-tes quotidians molt diversos, per més que es tendeixi a menysprear-los.
Problemes semblants als de l’energia es poden veure en altres camps, com el de la gestió de l’aigua, la dels residus o la ja esmentada depen-dència alimentària. En aquest sentit, Catalunya està lluny de ser un territori sostenible; requereix per al seu funcionament actual generar un impacte ambiental que va molt més enllà del seu territori i que fa pensar que en aquest sentit l’economia catalana, com la de molts altres països desenvolupats, manté una relació desigual amb la resta del món.
143142
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
A part dels factors morals, obvis, cal preguntar-se si aquesta desigualtat és viable a llarg termini.
5. La necessitat del canvi i les dificultats.
Si el nostre diagnòstic és adequat, l’economia i la societat catalana requereixen realitzar una gran transformació. Canviant la seva base productiva, el seu model d’organització, les seves regles distributives, la seva relació amb el medi ambient. Si el que volem és una societat que sigui viable a mitjà i llarg termini, que garanteixi a tots els seus membres un nivell de vida autònoma satisfactori, no podem seguir amb el funcionament actual. Ens cal una estructura productiva més diver-sificada i equilibrada, basada en un model productiu més cooperatiu i participatiu. Ens cal un sistema de distribució de la renda i una gestió econòmica que no generi exclusió ni pobresa, que sigui just amb tot-hom. Ens cal una organització productiva que afavoreixi la participació social en totes les activitats no mercantils. Ens cal un canvi de les regles de gènere, que requereix de polítiques i de models organitzatius. Ens cal orientar la nostra activitat en un sentit clar de sostenibilitat ambi-ental, el que requereix canvis en els modes de produir, en el model de consum i en l’organització de moltes activitats. Ens cal un sector públic amb capacitat financera per impulsar aquest canvi i cobrir les demandes de béns col·lectius. Ens cal un model econòmic que posi els interessos col·lectius i els drets de les persones per sobre de l’enriquiment d’una minoria social.
És un canvi molt radical, que ni es pot fer de cop ni és senzill, davant del qual cal comptar-hi moltes resistències (de grups de poder, d’inèrci-es, d’institucions), afegides a la dificultat pròpia de la innovació social. Però això no és una tasca que pugui ser elaborada per un reduït nombre d’especialistes, sinó que requereix un veritable esforç de mobilització social, de reflexió i debat, d’innovacions petites i grans. És l’esforç que volem animar amb aquestes reflexions. No creiem que el simple canvi de poder polític sigui suficient: requereix una transformació que primer necessita entendre on són els problemes i després discutir sobre com avançar en les transformacions.
Tampoc no pensem que es pugui fer per un acte de mera voluntat. Avui l’economia mundial està altament integrada i jerarquitzada. Amb països que tenen diferents graus de poder econòmic i l’exerceixen en part a través dels organismes internacionals. Amb grans grups empresa-rials transnacionals que compten amb recursos per oposar-se a les polí-tiques que afecten els seus interessos i que interaccionen habitualment amb Estats i organismes supranacionals (com és palès en la negociació del TTIP). Fer política de transformació requereix també fer política en l’esfera internacional i tractar de canviar l’actual correlació de poder. El cas de Grècia resulta eloqüent: un país atrapat en unes polítiques imposades des de fora, unes polítiques que donen els resultats contraris als previstos però que no s’alteren perquè segueixen anant bé a alguns interessos específics o simplement estan instaurades en les concepcions ideològiques dels grups dominants. Fins ara, ni les raons ni les expressi-ons democràtiques de la població grega han servit per canviar la situa-ció. Per fer-ho caldrà molta més força, caldrà generar un procés social a escala europea que canviï els marcs injustos i irracionals actuals. No fer aquesta tasca és condemnar les polítiques locals a jugar un paper margi-nal, precisament quan es necessiten canvis de llarga volada.
145144
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
El model energètic català: insostenible i totalment depenent de l’exterior.Jordi Roca Jusmet
En aquest breu article, analitzem succintament les característiques del model energètic català actual basant-nos en les dades de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), que proporciona sèries de dades d’energia pri-mària que, en el moment d’escriure aquestes línies, només estan dispo-nibles fins al 20091.
En les últimes dècades, l’ús d’energia a Catalunya va augmentar molt, considerablement més que la població. L’any 1990 l’ús d’energia primària per capita era de 2,75 tones d’equivalent petroli2 i va assolir un màxim de 3,86 els anys 2003-2004, i després va disminuir lleugerament fins a l’esclat obert de la crisi econòmica, que va provocar una disminu-ció significativa, fins els 3,24 tep/hab l’any 2009. A títol comparatiu, la mitjana a nivell mundial és d’1,9 tones/hab (dada de 2012)3.
Pel que fa al pes de les diferents fonts d’energia primària, hi ha diversos indicadors que permeten concloure que tenim un model insos-tenible ambientalment i que comporta elevats riscos i dependència a nivell econòmic.
Del total de l’energia que possibilita –per utilitzar una útil metà-fora– el metabolisme de l’economia catalana, les energies no renova-bles representen més del 90%. La principal font energètica és el petroli (prop de la meitat del total) i seguidament el gas natural. Aquests com-bustibles fòssils contribueixen a diversos problemes ambientals, entre
1 http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/mmmemenuitem.0e77dd7d3736725fc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=d0c68a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d0c68a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default [consultat el 21 d’abril 2014].
2 L’energia primària inclou tota l’energia extreta de la natura, incloent tota la que es gasta i dispersa en processos de transformació energètica. La unitat habitual són les tones d’equivalent petroli mitjançant les quals se suma no només el petroli sinó totes les altres fonts tenint en compte la seva equivalència energètica en relació al petroli.
3 IEA, Key World Energy Statistics 2014 http://www.iea.org/publications/freepublications/publication/KeyWorld2014.pdf,p. 49.
Nota: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ICAEN (vegeu nota 1). Part del petroli està destinat a “usos no energètics” a la indústria petroquímica. L’ICAEN comptabilitza com a renovable la major part de l’energia obtinguda a partir dels residus (per exemple a incineradores de residus municipals) que aquí hem inclòs en “altres”. El saldo elèctric positiu indica que Catalunya importa de fora més electricitat de la que exporta.
Taula 1. Estructura de l’energia primària a Catalunya, 2009 (% del total)
els quals és destacable el del canvi climàtic. L’única nota positiva en el terreny dels combustibles fòssils és el retrocés en l’ús del carbó, que és una font avui pràcticament en desús a Catalunya.
Catalunya destaca també per l’elevat pes relatiu de l’energia nuclear, que representa una cinquena part de l’energia primària total. Es tracta d’una energia no renovable, amb elevats riscos ambientals (evidenciats de nou fa pocs anys amb el desastre de Fukushima al Japó), problemes no resolts i molt contestada socialment. L’elevadíssim pes de les energies no renovables té òbviament com a explicació l’escàs desenvolupament de les energies renovables, que representaven el 2009 només el 3,5% del total4 (o una mica més del 4% si adoptem el criteri de l’ICAEN d’incloure la major part de l’energia associada als residus).
4 Les estadístiques d’energia primària mesuren diferents tipus d’energia que en alguns casos pateixen després importants transformacions i per això cal interpretar-les amb cura. En particular, podria infravalorar-se la contribució de fonts energètiques com l’eòlica o la hidràulica i, en canvi, sobrevalorar-se la de la nuclear. L’energia nuclear es comptabilitza pel total de calor generat del qual només una tercera part aproximadament es transforma en energia elèctrica, en canvi l’eòlica es comptabilitza pel valor energètic de l’electricitat de forma que cada unitat d’energia primària eòlica substituiria tres unitats d’electricitat nuclear si ho valorem en Kwh produïts.
147146
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
L’ICAEN sí proporciona dades més recents, fins l’any 2012, de l’es-tructura de la producció elèctrica a Catalunya (taula 2). El gran pes de l’energia nuclear es fa encara més patent, ja que aquesta font propor-ciona més de la meitat de l’electricitat. La segona font en importància és, amb diferència, el gas natural directament, i també indirectament mitjançant cogeneració.
(*) Aprofitament per produir electricitat de l’energia –principalment procedent del gas natural– calorífica generada en usos industrials (**). “Altres” inclou la generació d’electricitat a partir de diferents tipus de residus i una molt petita quantitat de producció a partir de derivats del petroli. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ICAEN: http://www20.gencat.cat/docs/icaen/03_Planificacio%20Energetica/Documents/Balancos%20energetics/Arxius/Balanç_Energia_Electrica_2010-2013.pdf
Taula 2. Estructura de la generació elèctrica a Catalunya, 2012 (% del total)
Pel que fa a les energies elèctriques renovables, la més important és la producció hidroelèctrica (un 8% del total de producció elèctrica). Tant l’eòlica com la solar van créixer significativament, però l’any 2012 l’eòlica representava només un 5,9% del total i la solar no arribava a l’1%. Cal, a més, tenir en compte que els canvis regulatoris recents han frenat radicalment l’expansió d’aquestes energies i el seu futur immediat a Catalunya (com a la resta d’Espanya) és d’estancament. A partir del 2008 es van produir fortes retallades en les primes a les energies reno-vables, fins a produir-se el 2012 una moratòria segons la qual no poden acollir-se noves instal·lacions al sistema de primes (o règim especial elèc-tric, que tan important va estar per promoure aquestes energies, i també la cogeneració). A això s’afegeix la proposta de decret d’autoconsum del Govern espanyol –que ha estat fortament contestat–, que en comptes
de crear un marc favorable a les iniciatives de petites empreses i consu-midors per autoproduir la seva energia amb instal·lacions renovables –bàsicament energia fotovoltaica–, pràcticament impossibilita aques-ta opció, tot instaurant un peatge que encertadament s’ha qualificat d’"impost al sol" i impedint que els consumidors connectats a la xarxa facturin només per la diferència entre l’electricitat abocada a la xarxa i l’adquirida en els moments en què necessiten més de la que produeixen (l’anomenat “balanç net” que funciona a tants països europeus); segons la proposta de decret, l’electricitat excedentària s’hauria de regalar al sistema elèctric.
L’escàs desenvolupament de l’energia eòlica i l’elevada nuclearitza-ció són (negatius) trets diferencials de Catalunya respecte a altres comu-nitats autònomes (mentre que un aspecte positiu és el pràctic desús del carbó).
Un altre indicador alarmant és l’elevada dependència respecte a l’exterior, que el 2009 assolia el 95% del total d’energia primària; o, dit a la inversa, només un 5% eren fonts energètiques obtingudes a l’interior de Catalunya (i aquesta dada inclou tota l’energia obtinguda a partir dels residus)1. Donada la pràctica nul·la extracció de combus-tibles fòssils a Catalunya, i el fet que l’urani s’importa totalment de l’exterior, aquesta dependència externa –que té un elevat cost econò-mic– és la conseqüència de l’elevada dependència respecte a les ener-gies no renovables. L’ICAEN considera –com fan moltes estadístiques internacionals– l’energia nuclear com una font pròpia, de forma que la dada que proporciona és d’un grau d’autoabastament del 24,6%. Això és totalment injustificat, perquè si bé és veritat que el cost econòmic d’importar urani és relativament petit en comparació als costos totals de la producció nuclear, l’autoabastament o dependència energètica s’ha de referir a quin és el lloc d’extracció del recurs energètic.
La dependència energètica externa té ja elevats costos econòmics. L’any 2013 el saldo comercial amb l’estranger de Catalunya de “pro-
1 Calculat a partir de les dades de l’ICAEN.
149148
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
ductes energètics, extracció i refinació de petroli” va ser de més de 7 mil milions d’euros, equivalent al 3,5% del PIB català2.
Més enllà dels costos actuals, la dependència planteja elevats riscos de cara al futur per possibles augments del preu del petroli i del gas natural a mesura que avanci l’exhauriment del “petroli (i gas) barat” i s’explotin llocs on els costos econòmics (i ambientals!) siguin majors. També es plantegen elevats riscos per possibles problemes de proveï-ment derivats de conflictes polítics o socials, donada l’elevada concen-tració de les reserves de petroli i gas a determinades zones del món.
Una part important del petroli, aproximadament la quarta part, es destina a obtenir matèries primeres per a la indústria petroquímica (són els anomenats “usos no energètics” que normalment, i com hem fet aquí, s’inclouen en les estadístiques energètiques tot i no ser un ús energètic). La resta es destina majoritàriament al transport. El sector transport representa més del 40% del consum final d’energia3 i el 95% del seu ús d’energia és en forma de derivats del petroli. El canvi en el model de transport –de mercaderies i de persones– és per tant una prioritat absoluta si es vol disminuir la dependència respecte al petroli i iniciar una trajectòria cap a un model econòmicosocial menys intensiu en energia.
Pel que fa a la segona font energètica, el gas natural, els seus usos són més diversificats: prop del 45% s’utilitza per obtenir electricitat (a més, la cogeneració depèn en gran part d’usos industrials del gas natural que aprofiten la calor generada per obtenir electricitat); en segon lloc, s’utilitza a la indústria i en tercer lloc, a nivell domèstic.
La transició a un nou model energètic basat en les energies reno-vables i que redueixi de forma dràstica les emissions de carboni està doncs pràcticament per iniciar-se, ja que el desenvolupament d’aquestes energies ha estat tan minso que representen un paper molt petit en el
2 Calculat a partir de dades de l’Idescat.
3 És a dir, de l’energia distribuïda, sense comptar la important quantitat d’energia gastada i dispersada en els processos de transformació energètica com ara l’obtenció d’electricitat a centrals tèrmiques. Aquestes pèrdues sí formen part de l’energia primària.
sistema energètic català. La transició serà encara més difícil si tenim en compte el pes de l’energia nuclear. El mínim principi de precaució i de respecte per les generacions futures exigiria tancar ràpidament les centrals nuclears, i en qualsevol cas el pla d’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020 preveu que es tancaran en acabar la seva “vida útil” de 40 anys, és a dir, al llarg de la propera dècada (tot i que ja existeixen fortes pressions empresarials per allargar la vida útil, pressions que segur aniran en augment). El gran repte energètic de Catalunya és dissenyar un futur sense nuclears i amb una disminució radical de les emissions de gasos hivernacle: això exigeix grans canvis tecnològics i també en els estils de vida. Dins d’aquests canvis, l’autoproducció d’energia ha de jugar un paper clau, fent el model no només més sostenible ambientalment sinó més descentralitzat i democràtic; no és estrany que els oligopolis energè-tics utilitzin tota la seva pressió per frenar aquesta transició.
Les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
El consens científic sobre la necessitat de reduir de forma ràpida i radical les emissions de gasos d’efecte hivernacle és cada cop més clar i s’ha refor-çat amb el darrer informe de l’IPCC. Sens dubte, els països que haurien d’iniciar aquest camí són els països més rics –com ara Catalunya–, que històricament són els responsables de la magnitud del problema.
Les emissions per capita del conjunt de gasos d’efecte hivernacle eme-sos a Catalunya l’any 2012 van ser d’unes 5,7 tones d’equivalent CO2, un valor similar a la mitjana mundial. Per situar aquesta xifra cal tenir en compte diversos factors. El primer és que els valors abans de la crisi econò-mica eren força superiors, de forma que una “recuperació” econòmica (com normalment es pretén assolir) portaria amb tota probabilitat a un augment de les emissions. El segon factor és que la major part de les emissions estan associades a l’ús de l’energia i –com hem vist– una característica del model energètic català és l’elevat pes de l’energia nuclear (que directament no genera emissions de gasos hivernacle en el procés de generar calor)4. En darrer lloc, com s’ha destacat en el debat internacional, en un món globa-
4 Pensem, però, en les emissions generades en les mines d’urani, en la preparació del combustible, en el transport i en la gestió de residus durant centenars o fins i tot milers d’anys!!!!
151150
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
litzat les emissions en un territori no poden identificar-se amb les emissi-ons totals que arrossega la demanda interna d’aquest territori (el que s’ha anomenat “responsabilitat del consumidor” o petjada de carboni). Les investigacions al respecte han conclòs que les emissions associades a les importacions de la major part dels països rics (generades fora d’aquests) són significativament més grans que les generades en el propi territori per produir les exportacions. Així, en un projecte internacional recent5 es va concloure que les emissions generades al territori espanyol durant l’any 2008 eren només el 69% de la seva “petjada de carboni”, definida com el total d’emissions de gasos hivernacle generats per la demanda interna espanyola amb independència d’on s’haguessin generat; en contrapartida, el “saldo” d’emissions d’altres territoris era de signe contrari: el cas més destacable és el de la Xina, que tindria unes emissions en el seu territori un 34% superiors a les que s’explicarien per la seva demanda interna.
En el gràfic següent es resumeix l’evolució de les emissions de gasos hivernacle a Catalunya entre 1990 i 2011. Podem veure com les emis-sions van caure moderadament des del 2005, on van assolir un màxim, però no és fins a l’esclat obert de la crisi econòmica que la disminució és important.
El gruix de les emissions –més del 75%– s’explica per l’ús de l’ener-gia. Això inclou tota mena de combustions, com ara el transport (més de la tercera part de les emissions energètiques), la crema de combus-tibles a la indústria, les centrals tèrmiques i usos residencials com la calefacció. Per tant, la reducció de les emissions és, sobretot, una qüestió de canvi de model energètic, i per això es fa tan difícil.
Tot i això, cal no oblidar que hi ha altres fonts d’emissions relle-vants: segons les dades del 2011, el 8,6% de les emissions eren genera-des per processos industrials no lligats a combustions, el mateix percen-tatge lligades a l’agricultura i ramaderia (sobretot emissions de metà del bestiar i d’òxid nitrós derivades de l’ús de fertilitzants) i el 5,5% tenien a veure amb els residus (sobretot emissions de metà dels abocadors).
5 Iñaki Arto i al., Global Resoruces Use and Pollution, Volum 1, Production, Consumption and Trade (1995-2008), Joint Research Institute, European Comissions, Luxemburg, 2012. Vegeu també: Jordi Roca Jusmet e Iñaki Arto, “La economía española y su responsabilidad en el cambio climático”, El Ecologista, n. 84, 2015: 21-23.
Font: http://canviclimatic.gencat.cat/ca/politiques/inventaris_d_emissions_de_geh/emissions_de_geh_a_catalunya/
153152
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Desigualdades en el uso del tiempo entre mujeres y hombres en Cataluña, 2003-2011*.Cristina Carrasco
Tradicionalmente, la disciplina económica –con loadas excepciones– ha situado su objeto de estudio dentro de los márgenes del mercado, tanto para el consumo y producción de bienes y servicios como para las transac-ciones financieras. Todos los trabajos que se desarrollan fuera de las fron-teras mercantiles son invisibles y desvalorizados por la economía. Junto a los trabajos, también los tiempos que caen fuera del mercado se hacen invisibles y solo pueden llegar a ser reconocidos en la medida en que tengan un referente mercantil. El tiempo cuantitativo, el tiempo medido, fue fundamental en la aparición de las sociedades industriales. Pero está en la naturaleza de las máquinas trabajar siempre a un determinado ritmo medible, no en la naturaleza de las personas. Sin embargo, el tiempo mercantil, en su traducción monetaria ,ha logrado influir notablemente nuestra cultura, de manera que nuestras pautas de comportamiento en la vida cotidiana están guiadas por su expresión práctica.
Pero hay vida más allá del mercado, aunque los trabajos y tiempos necesarios para el cuidado de la vida en su vertiente directa, que incluye aspectos emocionales y subjetivos, difícilmente cuantificables, hayan quedado ocultos bajo el peso del tiempo mercantilizado. El modelo de familia tradicional ha dado respuesta a las necesidades del capital y tam-bién al patriarcado. Las mujeres desarrollan sus actividades en un tiempo invisible y no reconocido que, aunque determinado en parte desde la organización de la producción mercantil, no está gobernado por criterios de mercado. Los hombres, en cambio, liberados de obligaciones relacio-nadas con el cuidado de la vida, disponen de un tiempo visible y valorado para cubrir las necesidades de la empresa. Estas desigualdades han sido fundamentales para el mantenimiento social.
Actualmente, aunque las mujeres se han ido incorporando cada vez más al mercado laboral, el sector masculino de la población no ha realiza-
do el camino inverso, al menos no en la misma proporción. Además, en el simbólico social y en la configuración de los tiempos sociales y de las polí-ticas públicas, se sigue actuando como si el modelo de familia mayoritario y preferido continuase siendo el modelo tradicional de familia nuclear, con todos los problemas de organización del tiempo que eso conlleva. Actuar como si siempre hubiese una mujer en casa responsable de cubrir las necesi-dades de los miembros del hogar, sitúa a las mujeres en una situación muy complicada y es fuente de enorme malestar.
En definitiva, el uso del tiempo es una de las desigualdades que de forma más clara muestra los roles establecidos en una sociedad capitalista patriar-cal, con claros efectos negativos para las mujeres. De ahí, pensamos que realizar una fotografía de la situación en Cataluña sin considerar el uso del tiempo, sería una foto muy sesgada y parcial, que solo estaría captando una mirada de la realidad. Para el análisis del tiempo cuantitativo contamos con las llamadas “encuestas de uso del tiempo”, que ofrecen información sobre la forma en que las personas usan su tiempo. Dichas encuestas solo dan información del tiempo medible. Así, aunque marcaron un punto de infle-xión en los estudios de uso del tiempo, presentan una limitación importan-te; a saber, no dan cuenta de los aspectos más subjetivos del tiempo.
Para Cataluña se cuenta con dos encuestas de este tipo, realizadas en 2002/2003 y 2010/2011. La primera de ellas se realizó antes del inicio de la crisis económica y la segunda cuando la crisis ya llevaba dos años y ya había comenzado el incremento del desempleo. El problema es que dichas encu-estas no se realizan de forma continua y, por tanto, la información es limi-tada. Las tablas que se presentan se refieren al tiempo dedicado por mujeres y hombres al trabajo de mercado y al trabajo doméstico y de cuidados; la primera compara las dos encuestas y las siguientes se refieren a la encuesta de 2010/2011. La información se ofrece en tiempos medios sociales porque permiten observar mejor las desigualdades en el uso del tiempo. Si no se especifica lo contrario, los datos se refieren a toda la población de 10 y más años. Los datos muestran las enormes desigualdades que se mantienen res-pecto a los tiempos de trabajo.
La tabla 1 compara los resultados globales del tiempo dedicado a los trabajos en los años 2002- 2003 y 2010- 2011. Se observan las siguientes características:
* Intervenció en l’Escola d’Estiu de l’FNH, “La recuperació... de què? Propostes econòmiques concretes per a una sortida d’esquerres de la crisi”. Mataró, 5 de juliol de 2014.
155154
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
TABLA 1
Tiempo medio social de TM y TDC, 2003-2011
EET 2002/2003 EET 2009/2010
Mujeres Hombres Tiempo
medio total
Mujeres Hombres Tiempo
medio total
Trabajo de mercado 2:08 3:53 2:59 2:01 3:03 2:31
Trabajo doméstico y de cuidados
4:14 1:39 2:58 3:54 2:02 2:59
Total 6:22 5:32 5:55 5:06
TABLA 2
Tiempo medio social de TDC por sexo y edad
Menos de 16 años De 16 a 29 De 30 a 44 De 45 a 64 De 65 y más años
Mujeres 0:52 2:13 4:23 4:26 4:28
Hombres 0:26 1:06 2:16 2:21 2:34
TABLA 3
Tiempo medio social de TDC por sexo y estado civil
Solteros/as Casados/as Viudos/as Separados/as
Mujeres 2:17 4:49 3:48 3:58
Hombres 1:20 2:28 2:14 2:16
- El tiempo que las mujeres dedican a trabajo doméstico y de cui-dados es claramente superior al tiempo de los hombres en ambos perio-dos.
- El tiempo de trabajo remunerado de los hombres es mayor que el de las mujeres en ambos periodos. Trabajo por el cual obtienen una compensación económica directa.
- Las mujeres trabajan en total 50 minutos más que los hombres diariamente.
- El trabajo doméstico y de cuidados representa mayor tiempo de dedicación en nuestra sociedad que el trabajo de mercado.
- Entre ambos periodos, las mujeres han disminuido su dedicación al trabajo de mercado y al trabajo doméstico y los hombres han redu-cido el trabajo de mercado y aumentado el trabajo doméstico, pero en menor cuantía.
La tabla 1 muestra los datos agregados. Sin embargo, para las muje-res el trabajo doméstico y de cuidados está muy relacionado a su ciclo vital, por lo que es interesante ver la información según algunas varia-bles más relacionadas con el ciclo vital. La tabla 2 muestra los datos de tiempo de trabajo según la edad.
Los datos muestran que los roles ya están señalados desde jóvenes. A partir de los 30 años –como media la edad del nacimiento de la primera criatura– el TDC de las mujeres se dobla; en cambio, el de los hombres, a pesar de que también se dobla, es la mitad del tiempo dedicado por las mujeres a este trabajo. Situación que se mantiene casi igual hasta el final. Así, se observa que el ciclo vital afecta notablemente más a las mujeres que a los hombres.
Otra variable relacionada con el ciclo vital es el estado civil. La información se recoge en la tabla 3.
Los roles por sexo vuelven a manifestarse ya en las personas solteras: ellas ya realizan más trabajo que ellos. En las personas casadas, las muje-res realizan el doble de trabajo que los hombres; en cambio, las viudas o separadas realizan menos trabajo que las casadas. En resumen: de todas las mujeres, las casadas son las que más trabajo realizan, lo cual parece mostrar que ellas asumen parte del trabajo que les correspondería realizar a ellos, o que ellos dan trabajo que desplazan hacia las mujeres.
157156
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
TABLA 4
Tiempo medio social de TM y TDC por sexo y tipo de hogar
Mujeres Hombres
TM TDC TM TDC
Unipersonales 1:19 3:26 2:26 2:16
Pareja sin hijos/as y otras 1:41 4:05 2:22 2:15
Pareja con hijos/as y otras 2:12 4:08 3:36 1:59
Monoparentales y otras 2:19 3:20 2:11 1:35
Otras 2:21 3:26 2:39 1:55
TABLA 5
Tiempo medio social de TDC por sexo y relación con la actividad
Ocupados/as Desocupados/as Inactivos/as
Mujeres 3:24 5:09 4:06
Hombres 1:55 2:48 1:58
TABLA 6
Tiempo medio social de TM y TDC por sexo y tipo de jornada laboral
Mujeres Hombres
TM TDC Total TM TDC Total
Completa 4:49 3:15 8:04 5:37 1:55 7:32
Parcial 3:06 3:47 6:53 3:50 1:44 5:34
El tipo de hogar también ofrece información sobre las diferencias en los distintos momentos del ciclo vital. En primer lugar, se observa que, sea cual sea el tipo de hogar, las mujeres trabajan más que los hombres en casa. No parece que la relación familiar sea un factor importante en la dedicación de los hombres a los trabajos domésticos y de cuidados, pero sí en el de las mujeres. Nuevamente, se observa la situación que se perci-bía en la tabla anterior. Comparando el tiempo dedicado a TDC de las mujeres de hogares unipersonales con las que viven en pareja sin hijos/as, éste aumenta en más de media hora; sin embargo, el de los hombres se mantiene prácticamente sin cambio. Y lo que es más llamativo es que el trabajo de ellos disminuye en los hogares con hijos/as. ¿Será por-que dedican más tiempo al mercado? También las mujeres en hogares con hijos/as aumentan su tiempo de trabajo de mercado, lo que puede ser debido a las mayores necesidades de dinero. Y las que más tiempo dedican al mercado, como es de esperar, son las mujeres de hogares monoparentales. Los datos de hogares monoparentales masculinos no son significativos, por el bajo número de este tipo de hogares.
Las tablas 5 y 6 muestran el tiempo de trabajo en relación con la actividad laboral.
Lo primero que se observa en la tabla 5 es que, sea cual sea la relación con el mercado laboral, es decir, estén o no en el mercado, se tenga empleo, se esté en paro o se esté en situación de inactividad, las mujeres trabajan a diario más horas que los hombres en actividades no remuneradas. De las tres situaciones, las mujeres que más trabajan en casa son las paradas. Posiblemente porque son más jóvenes y con TDC compensan en parte el salario que han dejado de percibir. Las mujeres inactivas están más con-centradas en edades mayores. Por su parte, los hombres que más trabajan en casa son los parados, pero dedican 2 horas 21 minutos menos que las mujeres paradas. Y lo que es notable de destacar es que los hombres parados dedican al trabajo del hogar 36 minutos menos que las mujeres ocupadas.
La tabla 6 también refleja fuertes desigualdades. Destaca que las mujeres, independientemente del tipo de jornada, siempre realizan más trabajo total que los hombres. Cuando se trata de jornada completa, en que los hombres dedican más tiempo al trabajo de mercado, ellas más que compensan esa diferencia con TDC.
159158
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
TABLA 7
Tiempo medio social de TDC según nivel de estudios
Sin estudios Estudios
primarios
Estudios
secundarios
Estudios
superiores
Mujeres 4:35 3:49 3:59 3:32
Hombres 2:13 2:02 1:58 2:08
Finalmente, sería interesante observar la realización de TDC según los niveles de renta, tanto del hogar como personal. A falta de esta infor-mación, la tabla 7 recoge los datos según el nivel de estudios. Cualquiera que sea el nivel de estudios, las mujeres siempre dedican más tiempo al TD que los hombres, aunque la menor diferencia se presenta en las mujeres con estudios superiores. Estas mujeres son las que tienen mayor poder de negociación en el hogar. Entre las mujeres hay una diferencia importante entre aquellas sin estudios y las de estudios superiores; sin embargo, esa diferencia casi es imperceptible en los hombres.
En definitiva, se puede afirmar que:-La crisis ha hecho aumentar el TDC de los hombres, pero es pronto
para afirmar si se trata de un cambio de comportamiento o si la recu-peración del empleo hará disminuir nuevamente la dedicación de los hombres al TDC.
-Las distintas variables, ya sean relacionadas con el ciclo vital, con la participación laboral o con el nivel de estudios, prácticamente no afectan a la dedicación de los hombres al TDC; en cambio, sí afectan notablemente a las mujeres. Todo lo cual muestra que los roles patriar-cales están muy asumidos y los mayores estudios o actividad laboral de las mujeres afecta más al cambio cultural de ellas que no al de ellos. Es importante tener esto presente cuando se implementen políticas para eliminar estas desigualdades.
ANEXO. El gráfico que se presenta a continuación está construido con los micro-datos de la Encuesta de Empleo del Tiempo 2002/2003. Se observa que, cualquiera que sea la estructura de ingresos, las mujeres dedican más tiempo que los hombres al TDC. Aún no he trabajado los micro-datos de la encuesta de 2010/2011.
GRÁFICO 1
Tiempo social dedicado al TDC por las personas, en función del régimen de ingresos salariales (horas/día), solo personas que viven en pareja
161160
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Present i futur de la indústria.Lluís Torrens
Introducció.
La indústria espanyola ha perdut amb la crisi més de nou-cents mil llocs de treball, i la catalana gairebé un quart de milió, encara que el darrer any ha experiment una recuperació, després de 6 anys de caiguda. Bona part de la pèrdua ha vingut arrossegada per la crisi de la construcció, que ha perdut un nombre similar de llocs que la indústria a Catalunya, ja que s’ha donat en subsectors industrials que els n’eren proveïdors. No obstant això, en termes de participació de l’ocupació industrial en el total de l’ocupació, la reducció del pes és un fenòmen estructural no derivat de la crisi. Per exemple, en els sis anys anteriors a la mateixa, quan a Catalunya es van crear gairebé vuit-cents mil llocs de treball, la indústria en va crear escassament deu mil, molt menys en proporció que a la resta d’Espanya. Així, la participació de l’ocupació industrial va passar de gairebé el 30% del total de l’ocupació a Catalunya a menys del 18%, i s’ha produït una convergència en ocupació industrial a Espanya respecte a Catalunya, tot reduint-se a pràcticament la meitat el diferen-cial que hi havia.
Per contra, en termes de producció, la participació de la indústria va caure fortament durant el període anterior a la crisi, però n’ha man-tingut el seu pes durant, tant a Espanya com a Catalunya. Sense entrar en grans càlculs, aquesta dada implica que la productivitat relativa del sector industrial respecte al total de l’economia va caure durant el perí-ode precrisi i ha remuntat durant la crisi, tot contribuint a la destrucció d’ocupació.
Què li ha estat passant a la indústria? Analitzem les principals ten-dències, després de l’entrada a l’euro, abans i durant la crisi actual.
1. Una caiguda del pes de la indústria però amb creixement de la producció durant l’època del boom immobiliari, derivada de l’incre-ment exagerat de la construcció, que tenia com efecte positiu arros-segar creixement cap a les indústries auxiliars. No obstant això, aquest creixement, enfocat a la demanda interna, va ser compatible amb un manteniment de la competitivitat exterior, mesurat com a la quota de les exportacions espanyoles en el total de les exportacions mundials, fet que només van assolir Espanya i Alemanya entre els grans països euro-peus, i per motius ben diferents.
Així, Alemanya basava la seva competitivitat en una contenció sala-rial, afavorida per la pressió sobre els salaris de les regions occidentals que feien les regions orientals (antiga RDA) i els països limítrofs que van entrar a la UE a principis de segle. Aquesta pressió es mostrava en part en el creixent pes dels contractes precaris (com els minijobs) dels
163162
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
serveis externalitzats per les empreses industrials, que fan abaixar els costos laborals sense comprometre els sous del personal propi. L’eco-nomia alemanya va ser durant la dècada passada una de les economi-es amb menor inflació dins la zona euro. Addicionalment, la indús-tria alemanya gaudeix d’un pes molt important en sectors d’elevada demanda internacional, per la seva qualitat i posicionament de mercat (com els vehicles d’alta gamma) i perquè compta amb un teixit extens de mitjanes empreses líders en els seus nínxols de mercat.
La indústria espanyola, per contra, va haver d’enfrontar-se a un context més desfavorable. Durant tota la primera fase de pertinença a la zona euro va estar al mig d’una bombolla immobiliària alimentada amb fons exteriors, que generava una inflació diferencial que no podia ser corregida amb les tradicionals devaluacions que l’economia espa-nyola havia realitzat periòdicament per reajustar el seus comptes exte-riors. La darrera onada de devaluacions es va produir a principis dels anys 90, amb una devaluació acumulada del 33% enfront la resta de la futura zona euro, que li va proporcionar un gran avantatge competitiu durant la resta de la dècada dels noranta.
Acabat aquest avantatge, la inflació espanyola va ser fins a 19 punts superior a la l’alemanya en el període 2000-2008 (10 punts enfront la zona euro), però essent els seus grans tractors partides no derivades de la indústria, sinó serveis com l’habitatge i l’hosteleria, així com els productes primaris i l’energia.
I aquest diferencial d’inflació es va combatre a la indústria espa-nyola amb increments mínims del sous reals, ajustant-se a o per sota dels baixos increments de la productivitat. Així, en el període 2000-2008, els costos laborals per hora en termes reals van créixer a Espanya un 1,7%, enfront el 0,7% d’Alemanya i l’11,6% de la resta de la zona euro.
De fet, alguns indicadors alternatius als oficials, com els de l’AEAT sobre facturació i ocupació a grans empreses, indiquen que l’evolució dels costos laborals unitaris (els que ponderen els costos laborals per la productivitat) van tenir durant el boom un comportament molt similar als d’Alemanya i millor que els de la resta de la zona euro.
Diferencials d’IPC entre Espanya i zona europer grans grups de consum
Diferència
IPC Espanya-
zona euro
2012-2000
Diferència
variació
pesos
cistella
de consum
Espanya-
zona euro
2012-2000
Pes a la
cistella
Espanya
2012
Aportació al
diferencial IPC
amb zona euro
Bénsindustrials
1,7% 1,1% 27,3% 4,7%
Energia 7,4% 2,0% 11,6% 8,7%
Aliments, begudes, alcohol, tabac
12,6% -5,3% 21,4% 27,2%
Serveiscomunicacions
5,6% 2,0% 3,8% 2,2%
Serveis habitatge
24,0% 2,3% 7,8% 18,9%
Serveis oci, reparacions, personals
12,7% -0,7% 18,9% 24,2%
Serveis transport
20,4% 0,5% 4,5% 9,3%
Altres serveis 10,3% -1,9% 4,7% 4,9%
Total 10,2% 0,0% 100,0% 100,0%
165164
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Rànking de productes i serveis de la cistella de consuma Espanya que han aportat més al diferencial de creixementde l’IPC amb la zona euro
Diferencial IPC
Espanya-zona
euro 2012-
2000
Pes
a la cistella
Espanya
2012
Quota
increment
diferencial
Quota
acumulada
Hosteleria 11,3% 12,7% 14,1% 14,1%
Tabac 36,5% 2,2% 7,7% 21,8%
Combustible vehicle
11,6% 6,5% 7,4% 29,2%
Lloguers habitatge
25,2% 2,8% 7,0% 36,1%
Roba 7,2% 6,4% 4,5% 40,6%
Carn 9,4% 4,6% 4,2% 44,8%
Verdura 25,6% 1,7% 4,1% 49,0%
Pa i cereals 13,8% 2,9% 3,9% 52,9%
Fruita 22,3% 1,6% 3,5% 56,4%
Reparació vehicles
15,6% 2,1% 3,3% 59,7%
Lactis i ous 11,4% 2,6% 2,9% 62,5%
Mobles i accessoris
18,0% 1,6% 2,8% 65,3%
Transport aeri
82,7% 0,3% 2,7% 68,0%
Perruqueriesi estètica
13,7% 1,7% 2,3% 70,3%
Electricitat 7,0% 3,2% 2,2% 72,5%
Educació 13,3% 1,4% 1,9% 74,4%
Font: elaboració pròpia amb dades Eurostat
Per altra banda, el pes dels costos laborals en els costos totals de la indústria ha anat reduint-se i les dades del 2013 de la Encuesta Industrial indicaven que els costos de personal només suposaven el 12,5% de la xifra de negoci, tres punts menys que una dècada abans. I això ha anat en paral-lel a la progressiva reducció de la participació de les rendes salarials en el PIB. Una explicació plausible ha de tenir en compte les dues fases del cicle econòmic: en la primera fase de la bombolla, la participació queia pels avenços escassos de la productivitat i dels salaris reals, i en la crisi, després d’una breu recuperació 2007-2009, cauen de manera més pronunciada per la reducció salarial real i per la substitució de treball per capital. És paradig-màtic en aquest sentit que l’any 2013 la producció industrial a Catalunya es va incrementar un 1% i en canvi l’ocupació industrial va caure un 3%.
Cal dir, a més, que els guanys de competitivitat exterior no sembla que guardin cap relació sòlida amb l’evolució dels salaris. La següent gràfica mostra la relació entre variació dels costos laborals (eix horitzontal) i incre-ment de les exportacions (eix vertical) per a la vintena de sectors industrials (excepte energia).
Les exportacions han crescut més per la reorientació de les empreses cap al mercat exterior, donada la depressió del mercat interior (en el perí-ode 2007-2013, el nombre d’empreses exportadores espanyoles ha passat de 97.000 a 150.000), però que no han estat suficients per compensar la caiguda de les vendes internes ni les tendències estructurals.
167166
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
En resum, la pèrdua de pes de la indústria espanyola i catalana és deguda en primer lloc a un procés estructural patit per les economies europees, amb la gran excepció d’Alemanya, i a on la nostra indústria ha mostrat un millor comportament que el de la majoria de països euro-peus. Això es mostra en la caiguda de l’ocupació de sectors com el tèxtil (la caiguda més gran), la maquinària o l’electrònica. En segon lloc, la crisi ha afectat específicament sectors relacionats amb la construcció com la fusta, els materials de construcció o la metal·lúrgia (que s’havien preservat per la bombolla), i ha accelerat les caigudes als altres sectors, que no han estat compensades per l’increment de les exportacions.
Font: INE, enquesta industrial
Font: Idescat i DEiO de la Generalitat de Catalunya
A més, la capitalització de la indústria comporta que una recuperació significativa de l’ocupació industrial necessitaria d’un creixement molt més fort de la producció industrial, donat que la productivitat del treball sembla que manté una tendència de creixement per sobre del 4%.
169168
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Què es pot fer?
La recuperació de la indústria auxiliar de la construcció per un retorn als
nivells precrisi és difícil.
No sembla que la construcció pugui tornar a ser un motor de creixe-ment de la indústria, ja que, si bé ja s’ha produït una reducció del seu pes sobre el total de l’economia, encara no ha convergit amb els països semblants o amb el pes que tenia als anys vuitanta del segle passat. Per altra banda, l’elevat endeutament públic i privat faran que les inversions en infraestructures i la construcció d’habitatge per a la venda continuïn sota mínims durant uns quants anys. No oblidem que al 2013 hi havia 3,4 milions d’habitatges buits.
El diferencial en llocs d’ocupació amb Europa i el Green New Deal.
Si analitzem quines són les diferències en ocupats per habitant entre Espanya i la mitjana europea i la dels països més avançats, observem com les grans diferències es produeixen en la indústria i en el sector de serveis associats com l’educació, la salut i l’atenció a la dependència. Aquests segons depenen bàsicament de l’insuficient desenvolupament de l’Estat del Benestar al nostre país, fruit de la menor despesa social associada. El diferencial amb la indústria es produeix per la menor capa-citat competitiva de les nostres empreses i per un feble posicionament competitiu, entre el dels països més avançats (sectors i fases de la cadena de valor més avançades tecnològicament o que necessiten d’expertesa humana) i els dels països emergents (fases més intensives en mà d’obra, aprofitant uns menors costos laborals).
Inicialment des de l’ecologisme i posteriorment des d’altres vessants ideològics, s’ha proposat potenciar amb un gran pla d’inversions anti-crisi les polítiques industrials (Green New Deal) i dels sector primari i de serveis per al desenvolupament dels sectors que ajudin a una transició de model econòmic cap una reducció del consum energètic i una des-carbonització del mateix, amb l’objectiu final d’assolir un 100% de pro-ducció d’energia de fonts renovables. El Green New Deal té l’avantatge que, en bona part, les inversions són autofinançables amb els estalvis que generen en la factura energètica, a més de l’impacte positiu sobre els comptes públics per a la creació d’ocupació.
Els escenaris més optimistes per a Espanya de l’aplicació d’aquestes polítiques proporcionen una creació de fins a 500.000 nous llocs de treballs fins el 2020 (100.000 a Catalunya), dels quals la meitat podri-en estar al sector industrial (energies renovables, indústria de suport a la rehabilitació energètica d’edificis i transport sostenible bàsicament). Altres estimacions proposen invertir a Catalunya fins a 70.000 M d’euros d’aquí al 2050 per deixar de dependre al 100% de les energies no renovables. Això implica 2.000 M d’euros anuals d’inversió, entre 25.000 i 40.000 llocs de treball (cinc vegades més a Espanya). Hem de tenir en compte, però, que molts llocs que es creen en substitueixen d’altres en sectors obsolets (com els vehicles de combustió per vehicles elèctrics) i que els fluxos de destrucció i creació de nous llocs de treball seran més alts. El que caldrà és preservar que si es porta el Green New Deal amb tota la seva intensitat, com seria desitjable, aquesta onada de destrucció creadora generi indústries competitives i llocs de treball de qualitat al nostre país i no en d’altres.
171170
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Font: elaboració pròpia amb dades d’Eurostat i la Fundación Biodiversidad
Alguns dels elements importants de la indústria que cal considerar són:
Estructura productiva:
En la indústria espanyola hi té una escassa participació la indústria més avançada tecnològicament i que també és la que creix més a nivell inter-nacional. No obstant això, la indústria espanyola, en sectors tradicionals com el tèxtil, presenta alguns campions internacionals que mostren com amb innovacions de procés i intensa política de internacionalització es poden generar posicions de lideratge.
Dependència estrangera:
El grau de penetració de les empreses estrangeres en el teixit industrial espanyol està al nivell mig de la UE. En el cas de Catalunya és superior, ja que tradicionalment ha estat el lloc d’entrada de les inversions estran-geres industrials a l’Estat espanyol.
Costos laborals i productius:
Els costos laborals de la indústria a Espanya i Catalunya continuen sent sensiblement inferiors als dels països avançats, incloent Alemanya i la resta de grans països.
La productivitat de les grans empreses espanyoles està al nivell de les grans empreses europees. Per tant, la decisió de realitzar activitats pro-ductives a Espanya en comparació als països més avançats no té justifi-cació en els costos laborals, sinó en decisions polítiques o estratègiques de les direccions corporatives de les multinacionals. Ara bé, aquesta situació d’avantatge comparatiu es torna en desavantatge si comparem els costos laborals espanyols amb els dels països membres procedents de l’antigues economies socialistes. I ens hem de preguntar, per tant, com és que encara es manté producció al nostre país que podria ser deslo-calitzada cap a aquests països, tant per part de les empreses autòctones com de les empreses multinacionals.
Cal dir també que com que la productivitat de les pimes és inferior a la de les grans empreses i el teixit empresarial espanyol està compost en major mesura de pimes, això implica una menor competitivitat global de la indústria espanyola. Això es nota especialment en l’accés als mer-cats exteriors, en l’accés al finançament, en unes menors despeses de R+D i en una menor capacitat negociadora comercial i d’aprovisiona-
Font: Eurostat
173172
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
ment. Les polítiques de clústers, especialment reforçades a Catalunya, intenten reduir en part aquest desavantatge, però en entorns de compe-tència elevada no poden substituir els avantatges de l’escala.
Cal dir també que les pimes acostumen a tenir una menor dotació de capital humà, tant en els llocs especialitzats com en els llocs directius, moltes vegades ocupats per emprenedors d’autoformació. Aquest perfil complica la necessària modernització de les empreses en diversos sentits: són poc proclius a introduir la innovació com a estratègia competitiva; no valoren la contractació de personal qualificat; són més reacis a ope-racions de concentració empresarial per guanyar massa crítica i les seves polítiques laborals són menys avançades. És, per tant, molt important millorar el nivell de professionalització de la funció directiva de les pimes espanyoles, com ja succeeix en les grans empreses.
Altres tendències que estan afectant els costos laborals i la productivi-tat passen per una major flexibilitat en la confecció de les plantilles labo-rals, bàsicament amb més serveis externalitzats (que expliquen en part la pèrdua de pes de l’ocupació industrial en termes absoluts i dels incre-ments de productivitat aparent elevats, ja que són substituïts per contrac-tes amb empreses de serveis, ETT o autònoms). Aquesta externalització també porta a deslocalitzar les activitats més intensives en treball de baixa qualificació cap a països propers, com és el cas d’Alemanya a Polònia o la República Txeca. I també en les gran empreses s’ha anat introduint una flexibilitat major en termes d’horaris laborals, torns flexibles, sistemes de còmput anual o dobles escales salarials.
El perill d’aquest model és una creixent dualització laboral entre els treballadors d’elevat coneixement o qualificació del nucli de les empreses industrials (les que gestionen el disseny i desenvolupament del producte i l’estratègia de comercialització) i els que presten directament o indirecta els seus serveis en la resta de fases de la cadena de valor afegit, incloent la logística d’aprovisionament i de venda, l’ensamblatge i les operacions de postvenda. Aquest segon grup competeix internament per poder con-tinuar realitzant les operacions que feia tradicionalment, sota l’amenaça que la seva activitat sigui realitzada en altres plantes productives (és el cas dels fabricants d’automòbils) o externament, sota l’amenaça que les seves
operacions siguin externalitzades dins de la pròpia planta (més complicat en termes laborals) o fora (en un altre país o una altra empresa, domèstica o estrangera, per exemple).
Que els treballadors puguin participar en les decisions empresarials i conèixer els elements determinants de la seva competitivitat interna i externa passa a ser un element clau per a la supervivència de les activitats, però a la vegada permet a l’empresa, i a la planta productiva en parti-cular, gaudir d’una font de competitivitat addicional procedent de les pròpies idees i suggeriments dels treballadors. I perquè aquests incentius siguin eficients, cal relacionar els guanys de productivitat assolits amb increments de la retribució dels treballadors i dels directius professionals de les pròpies plantes o filials. En aquest sentit, tan important és comptar amb directius locals a les plantes domèstiques com que ho estiguin també per a la resta del món i en els màxims òrgans de decisió corporatius. I de la mateixa manera, seria interessant facilitar la mobilitat temporal dels treballadors a d’altres plantes, així com una major transparència en la circulació de les dades corporatives i per plantes, on els sindicats hi poden jugar un paper clau. Malauradament, veiem casos en els quals la solidaritat entre els treballadors d’una empresa es trenca quan es tracta de defensar situacions específiques d’una planta o d’una filial en una altra regió o país.
I per acabar, una major productivitat s’assoleix amb una millora con-tinua de la preparació dels treballadors, així com un increment de l’exper-tesa de la plantilla i una major col·laboració i sincronització amb el teixit educatiu i investigador local, i amb el teixit de pimes proveïdores locals, que poden aportar flexibilitat i innovació.
175174
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
La mateixa pregunta ens fem quant a la deslocalització d’activitats productives cap a països emergents, en especial a Àsia, on els costos laborals són encara més baixos. Les telecomunicacions, els baixos cos-tos de transport, la liberalització del comerç exterior i la disponibilitat de mà d’obra i d’infraestructures suficients han afavorit el trasllat cap a aquests països de les fases més intensives en treball de la cadena de valor. Però en els darrers anys dues tensions contraposades poden alterar aquesta corrent de deslocalitzacions:
- A favor d’accelerar les deslocalitzacions. La creixent disponibili-tat de mà d’obra especialitzada fins i tot en les fases més especifiques, com l’R+D (incloses les universitats i centres de recerca), el disseny o el testeig de nous productes. La normativa més laxa als països emergents contra el creixement de les exigències mediambientals als països desen-volupats. El desenvolupament de mercats domèstics de gran volum en les regions emergents i per tant, l’avantatge de situar-se en els mercats de més creixement davant l’estancament relatiu d’Europa.
- En contra de les deslocalitzacions i a favor de les relocalitzacions: l’increment dels costos laborals en els països emergents. L’escassetat de bones ubicacions per a noves empreses. L’increment dels costos de transport. Les tendències del mercat de béns de consum de tirades curtes o productes personalitzats i amb time-to-market cada vegada més reduït.
És molt incipient veure quina d’aquestes dues tendències es sobre-posarà a l’altra, encara que s’observa als Estats Units cert flux de relo-calitzacions. També està per veure si noves tecnologies afavoridores de la producció a mida, com la impressió 3D, o la robotització aprofun-dida, tindran un impacte significatiu en la relocalització.
En aquest context, cal veure si les accions neoproteccionistes gua-nyaran pes, sobretot en aquells països que estan patint més processos de desindustrialització, com França. El “comprar nacional” des del sector públic i des de les campanyes reforç de la marca país, revestit de polítiques antidúmping social o ambiental (que necessiten o bé ser impulsades des de la UE o bé d’un increment de la conscienciació dels consumidors per afavorir el comerç just i socialment responsable) poden guanyar pes en els propers anys. Per contra, accions liberalitza-dores com el nous acords de lliure comerç de l’Organització Mundial del Comerç o el futur acord de lliure comerç entre la UE i els EUA, poden reforçar els nivells de globalització.
Polítiques d’R+D+i i el model productiu.
La despesa pública en R+D+i a Espanya i a Catalunya és similar en termes de PIB a la despesa dels països avançats. Per contra, la despesa universitària és inferior, i la despesa empresarial molt inferior. I hi ha una correlació elevada entre despesa en R+D i patents registrades i, per tant, innovació en nous productes.
Quan s’analitza la competitivitat relativa d’un país en base als seus costos laborals unitaris (CLU), la tendència empresarial és de només mirar la part que es refereix al cost laboral, menystenint la segona part, que és el valor de la producció i que depèn de la capacitat d’aportar valor afegit diferencial i per tant un preu de venda més elevat. I aquesta
177176
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
capacitat depèn de les innovacions en producte, en procés o en comer-cialització, on les patents són un indicador més.
Optar per un model de reducció de costos laborals com a base de millora dels CLU en lloc de l’increment de la productivitat pel preu, condemna la nostra indústria a situar-se en l’esmentada posició de feblesa, en la qual passa a competir amb els països de menors costos laborals, que en termes de potencial de mà d’obra són molt més grans.
Finançament.
La crisi financera ha portat a una necessitat de buscar fórmules alterna-tives de finançament al tradicional recurs bancari, en especial per a les pimes i empreses de l’economia social, que no tenen accés al finança-ment privilegiat que sí manté la banca per als seus grans clients.
Cal diferenciar les necessitats de finançament de circulant (les operacions comercials) de les necessitats de finançament d’inversions. Ambdues han perdut volum d’ençà la crisi. La millora del finançament de circulant passa, en primer lloc, per un compliment molt més estricte de les normes de terminis de pagament, que han de ser obligatòries i auditades per a les administracions i les grans empreses. En segon lloc, cal buscar instruments alternatius, ja desenvolupats en altres països com els sistemes de compensació alternatius (sistemes de troc electrònic, per exemple). En tercer lloc, cal activar una veritable banca pública, finan-çadora de circulant en condicions competitives, i que el Banc Central Europeu faci complir els seus requeriments a la banca privada per tal que financin realment les necessitats de les empreses.
Respecte al finançament a llarg termini, cal reforçar per un costat l’accés als mercats financers amb fórmules alternatives (empaquetament i titulització de crèdits, crowdlending, per exemple); cal atraure més fons de capital risc per a totes les fases de desenvolupament empresarial (des de capital llavor a capital expansió) i cal establir un gran pla d’inversions en economia sostenible (com el Green New Deal ) i social, finançat per la banca pública europea en col·laboració amb fons privats. Un dels elements importants a canviar és la tendència de la banca espanyola a només garantir les operacions amb hipoteques o avals sobre actius immobiliaris. Aquesta tendència a la pedra com a forma de garantia va
contra moltes de les noves activitats productives que cerquen finançament i que es basen més en actius intangibles (coneixement) que tangibles.
La política industrial i els campions nacionals.
Un dels elements clau és quina política industrial cal fer per afrontar els reptes estructurals i de la crisi.
Els països més avançats, més exportadors i que estan resistint millor la crisi tenen un sector industrial potent. A Espanya, existeix una cor-relació molt elevada entre renda per càpita regional i pes del sector industrial a nivell regional. Tan sols la Comunitat de Madrid (altament terciaritzada) i els dos arxipèlags (amb monocultiu turístic) escapen a aquesta norma.
Les restriccions pressupostàries del sector públic fan que els esfor-ços hagin de ser mesurats i ben distribuïts. Un euro públic invertit en preservar llocs de treball en un sector no competitiu o que no té efectes externs sobre la competitivitat de la resta de l’economia, equival a una quantitat superior de nous llocs de treball perduts o deixats de crear en sectors en els quals la rendibilitat del suport públic seria superior.
La política industrial tradicionalment es divideix en polítiques ver-ticals (de suport a sectors concrets que es volen potenciar o mantenir per raons d’equilibri territorial, polític o per pes industrial i efecte ròssec sobre d’altres sectors) i horitzontals (de suport a la competitivitat gene-ral de l’economia, com les polítiques d’R+D+i, la compra pública inno-vadora, les de finançament, la millora de la regulació, les de millora del capital humà i adaptació de l’oferta laboral a les demandes empresarials, com l’FP dual, o les accions de promoció exterior).
Existeix cert consens entre els economistes sobre que les polítiques transversals o horitzontals són més eficients i, en aquest sentit, que els diners públics destinats a preservar llocs de treball són més útils glo-balment protegint els treballadors (amb formació i polítiques actives d’ocupació) que els llocs de treball o les empreses ineficients que els proporcionen.
No obstant això, en certs casos el sector públic ha de fer una polí-tica activa de suport empresarial quan, per exemple ,altres accions de les seves polítiques públiques poden generar beneficis addicionals per
179178
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
a l’activitat econòmica. Per exemple, si l’administració es compromet a donar suport a un New Green Deal, cal que aquestes accions es plani-fiquin conjuntament amb el suport als sector industrials que en podri-en ser beneficiats, ja sigui amb polítiques sectorials o transversals. Un segon exemple és quan es constata que alguns sectors gaudeixen d’ele-vades economies d’escala i cal fomentar la creació d’empreses de major mida perquè puguin ser competitives a nivell global. No obstant això, la història està plena d’exemples de fracassos d’aquestes polítiques (com per exemple, el declivi accelerat de la indústria europea del mòbil) i la pròpia Unió Europea vacil·la a l’hora de definir quina estratègia de suport industrial és la millor (per exemple, per un costat persegueix els ajuts d’Estat a les empreses i els processos de concentració excessiu, però per l’altra fomenta la creació de clústers de gran mida i l’especialització sectorial de les regions).
Resum i conclusions.
La indústria espanyola ha accelerat amb la crisi la seva pèrdua d’ocupa-ció, ja iniciada uns quants anys abans i que en part havia estat maqui-llada pel boom de la construcció. La pèrdua d’ocupació no es deu tant a una menor competitivitat per uns majors costos laborals o menor productivitat, sinó a un intens procés de capitalització que li fa créixer la seva productivitat a un ritme superior a la demanda.
A més, la crisi diferencial espanyola ha deprimit la demanda domès-tica i el bon comportament de les exportacions no ha estat capaç de compensar la caiguda interna. El procés de desindustrialització ha estat similar al d’altres països europeus, amb l’excepció d’Alemanya, que s’ha convertit en la potència industrial europea, gràcies al seu bon posiciona-ment en béns altament demandats als països emergents.
En cap cas els treballadors espanyols han estat una font de pèrdua de competitivitat per a la indústria; els seus salaris tot just van mantenir el poder adquisitiu durant la bombolla, i els diferencials d’inflació van ser causats per sectors en els quals la manca de competència i de regula-ció correcta és evident.
Hi ha algunes oportunitats per aturar el declivi de la producció industrial, tot i que no semblen suficients per recuperar tot el pes per-
dut en els darrers lustres. L’oportunitat més evident és el Green New Deal, perque té diversos avantatges simultanis: pot finançar-se en bona part amb els estalvis energètics (que seran creixents conforme la factura del petroli vagi creixent amb el seu exhauriment), genera activitat no deslocalitzable (manteniment de les instal·lacions, per exemple), tenim un know-how entre els millors del món, millora la balança comercial i demanda coneixements avançats. La creació de llocs de treball associada és important: permetria recuperar una quarta part dels llocs industrials perduts amb la crisi.
Òbviament, perquè aquesta política sigui un èxit, cal un canvi radi-cal en els plantejaments de política industrial i econòmica que s’estan portant a terme i un canvi molt profund també en les mentalitats con-sumistes de la població i en el propi sector públic, que hauria de ser un tractor tant en inversió com en innovació a l’hora de fer la seva part.
Un segon element clau és la inserció de les empreses filials de mul-tinacionals estrangeres en la seva estratègia competitiva. Les plantes industrials de les filials han de treballar per ser necessàries i competitives dins de l’estructura multinacional, on cada vegada més les produccions es decideixen en processos de subhastes internes de projectes. Conèixer bé les capacitats internes, comptar amb un personal capacitat i amb una direcció que vetlli pels interessos de la planta, és necessari. Però, a la vegada, cal conèixer també els avantatges relatius davant els competi-dors, que ja no passen moltes vegades estrictament pels costos laborals. L’alineament sa d’interessos de directius professionals i treballadors, amb formes avançades de democràcia industrial, flexibilitat i incentius adequats a la millora, són elements importants a desenvolupar.
En aquest sentit, els costos laborals van perdent pes progressivament en el total de costos de producció, mentre que s’apugen d’altres com els energètics, els relacionats amb l’energia del transport o els serveis exter-nalitzats. I més important encara per a la competitivitat és la disponibi-litat d’una xarxa de proveïdors, tant d’inputs físics com de coneixement d’alt valor afegit. Fixem-nos que molts d’aquests elements passen per unes polítiques públiques industrials transversals o fins i tot generals adequades. I per adequades no volem dir més costoses moltes vegades, sinó menys tributàries dels interessos creats i sí més costoses pel que fa
181180
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
a la inversió en capital humà. No per res els països més avançats social-ment del món són a la vegada els que són valorats com més business fri-endly, en el bon sentit. Competència real i regulació adequada en sectors oligopolistes són clau també per a un sector industrial competitiu que pagui salaris dignes i fomenti la innovació i el progrés social.
No obstant això, les radicals transformacions de l’economia en les darreres dècades, accelerades per la crisi, fan pensar que estem davant d’una nova revolució industrial que arrossegarà (ja ho està fent) una onada de destrucció creativa que, amb molta probabilitat, no crearà llocs de treball suficient per a compensar els perduts.
Sis estratègies finals que cal abordar per gestionar aquest procés:
- Facilitar el trànsit de les velles a les noves indústries. Cal tenir una visió global de la situació, i canviar el model de compartiments industrials (sectors o clústers sectorials) per el de xarxes intersectorials o clústers de fases de la cadena de valor afegit, que no competeixen entre ells i en canvi es reforcen amb sinergies com les que proporciona la innovació oberta o coopeteixen. I això implicarà que algunes indústries (o parts de la seva cadena de valor) es reduiran o desapareixeran. I recordar que mantenir un lloc de treball no rendible en un sector fa que no se’n creïn més en un altre.
-Una política industrial avançada que aposti per un neoproteccio-nisme intel·ligent, amb fort suport del sector públic a la compra pública innovadora domèstica i a la recerca bàsica i aplicada, potenciant de veri-tat la transferència tecnològica universitat-empresa. La relació 10 a 1 de despesa en recerca versus despesa en innovació s’ha d’equilibrar i crear la figura de professional d’alt nivell de valorització de la recerca, al nivell de les millors pràctiques de les universitats i centres de recerca d’arreu del món. Les empreses s’han d’involucrar més en l’R+D+i, fins i tot les procedents dels sectors tradicionals. Les polítiques industrials han de ser coordinades i mirar d’aprofitar al màxim la despesa pública per desenvolupar indústria pròpia i capacitats competitives. I cal millorar les capacitats d’internacionalització de les empreses, en especial reforçar el gran gruix que només exporten esporàdicament, perquè s’internacio-
nalitzin de manera regular. I establir polítiques permanents i obligatò-ries d’avaluació de les polítiques industrials ex ante i ex post.
- Modernitzar fins on sigui possible les indústries tradicionals, amb noves formes de gestió i coresponsabilització direcció-treball (aquí incloem formes avançades d’economia social i el just reparti-ment dels guanys de productivitat) i amb una major capacitació del personal, tant treballadors com directius, fomentant la innovació tant de processos com de producte. Un nou model ha d’incentivar que la propietat de l’empresa vetlli per la seva aportació social a llarg termini, no tan sols el guany financer a curt. Això implica potenciar els accio-nistes nuclears sense ànim de lucre o la participació dels treballadors o del sector públic en el capital. I, en paral·lel, cal modernitzar el paper de la negociació col·lectiva i la representació sindical, per tal de donar-los les eines adequades en aquestes noves formes de cogestió, a nivell local i transnacional.
- L’accés al finançament a curt i llarg, de noves empreses i d’empre-ses establertes, ha de passar forçosament per al desenvolupament d’un ventall de noves formes: accés assequible (en cost i requeriments orga-nitzatius) de les pimes als mercats de capitals i al finançament europeu, banca pública potent i que competeixi realment amb la privada (no com a intermediària), accés a fórmules de capital risc en totes les fases (amb fórmules fiscals adequades i incloent-hi sistemes de cofinança-ment públic), sistemes de crowdlending i de crèdit mutu, de troc-crèdit mutu electrònic o d’altres sistemes electrònics complementaris.
- Una potent política de reforç de la competència i de la regulació en els mercats oligopolistes tradicionals (i sovint procedents de pri-vatitzacions mal realitzades) que rebaixi tan els sobrecostos als quals s’enfronta la indústria espanyola com les històriques tensions inflaci-onistes sobre el total de l’economia. Això ha de ser compatible amb el foment del creixement empresarial en aquells sectors on la mida sigui un factor competitiu.
- La major flexibilitat derivada del canvi provocarà el creixement d’una nova força laboral més independent i a la vegada més insegu-ra en els seus ingressos, que dependran de projectes i no de feines
183182
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
contínues i estables. Caldrà donar un nou tomb als sistemes de pro-tecció laboral i social que recullin aquestes noves necessitats. Aquest nou sistema de protecció també ha d’ajudar a l’assumpció de riscos per a emprendre noves activitats, conjuntament amb l’esmentat desenvo-lupament de noves formes de finançament, la formació en habilitats emprenedores i la potenciació de noves formes empresarials més socials en la seva estructura de propietat i en la forma de gestionar-se.
La influència de la política neoliberal sobre la despesa social: les limitacions a la funció redistributiva i reguladora.Gina Argemir
1. Introducció.
Aquest informe pretén analitzar el compliment de la funció redistributi-va de la política social en el context macroeconòmic actual.
Les polítiques públiques per al 2014 s’emmarquen en un context en el que tècnicament s’ha deixat enrere la recessió econòmica. Tot i això, a la fi del 2013 la taxa d’atur assoleix encara el 22,2% de la població activa, la demanda interna –tant de consum com d’inversió– continua la seva davallada (-3%), com també continua caient la formació bruta de capital (-5,2%). En aquest escenari, i tal com el mateix Govern de la Generalitat reconeix1, els objectius europeus d’estabilitat contribueixen a agreujar la crisi. Aquest fet, sumat a l’existència d’una estructura fiscal regressiva, contrau la demanda i dificulta assolir els propis objectius de consolidació fiscal, amb el risc de fer entrar l’economia en una espiral de decreixement i d’augment del deute.
La classificació funcional de les polítiques de despesa es concreta en nou àrees d’actuació, de les quals el volum de despesa del deute públic ha superat la despesa dels béns preferents, a excepció del de Salut. Aquest fet obliga a confrontar l’evolució de la despesa dels tres pilars de l’economia del benestar (salut, educació i protecció social) davant l’evo-lució de les despeses financeres. Cal analitzar la manera com la política pública d’influència neoliberal incideix en l’acumulació del capital, i cal identificar nous guanyadors i perdedors fruit del trencament de les regles de la redistribució de la riquesa.
2. La classificació funcional de la despesa pública per al 2014.
Per al 2014, el Govern de la Generalitat ha dotat un pressupost en des-pesa pública de 36.132,7 milions d’euros, xifra que suposa una davalla-da del 2,41% respecte el 2012.
1. Vegi’s l’apartat 1 del “Pla Econòmic-Financer 2013”. Generalitat de Catalunya (2013)
185184
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
De no tenir en compte la despesa en deute públic, la davallada és considerablement superior, del 15,27%, variació que es concreta en 5.093,68 milions menys d’euros. En termes nominals, al 2014 la despe-sa pública assoleix els 28.256 milions d’euros, essent un volum proper a la despesa del 2006, any que es troba, contràriament al moment actual, en fase expansiva2.
Per resum d’estats pressupostaris, els capítols d’operacions no finan-ceres que més han contribuït a fer disminuir la despesa pressupostada, han estat el de Remuneracions de Personal (atenent a l’activitat intensi-va en treball dels serveis públics) i el d’Inversions Reals, amb retallades de 855,3 i de 828,2 milions d’euros respectivament, seguits del capítol de Despeses Corrents de Béns i Serveis, amb una caiguda de 448,8 milions d’euros.
La disminució de la despesa pressupostada en Remuneracions de Personal s’assoleix mitjançant l’eliminació de la paga extraordinària als treballadors del sector públic i la caiguda salarial dels treballadors inte-rins –per la reducció d’un 15% de la seva jornada laboral. En un context d’alta desocupació i pressió de l’oferta de treball, l’ocupació pública, lluny de ser una variable impulsora de la demanda de treball, és reta-llada en 7.497 places menys de personal funcionari i laboral respecte al 2012.
L’efecte restrictiu de la despesa pública sobre la demanda agregada es materialitza en una inversió pública un 43,57% inferior al pressupos-tat en el 2012 i continuant amb la tendència baixista dels darrers anys. Si bé al 2010 el volum d’inversió va ser de 4.163,6 milions d’euros, al 2014 se situa en 1.072,6 milions, quedant equiparat a nivells dels anys noranta. A aquest fet cal afegir també la disminució del consum públic en un 5,6%, així com la caiguda en un 21,24% de les transferències de capital, incloses les de finalitat redistributiva.
2. Al 2006 la taxa d’atur era del 6,6% i el creixement del PIB del 3,8%. La població, en canvi, era un 5,3% inferior a l’estimada per al 2014.
Atenent a les partides a contrastar (les socials davant les financeres), per volum de despesa programada, la de Salut és la que té una assig-nació més elevada (8.305 milions, xifra que representa el 22,98% del total pressupostat), seguida d’un bé no preferent com és l’Amortització i el Deute Públic (7.876,4 milions; 21,80%), per davant de l’Educació (4.850,1 milions; 13,42%), i de la Protecció i Promoció Social (partida que inclou el Foment de l’Ocupació, en suma 2.328,2 milions; 6,44%).
Altres assignacions pressupostàries a destacar són la del Suport Financer als Ens Locals (3.261,1 milions; 9,03%) i la del Sector Finan-cer (996,8 milions; 2,76%).
El dèficit previst és de 1.979 milions d’euros, d’acord amb el com-pliment de l’1% de dèficit sobre el PIB, i es preveu un superàvit primari (abans de fer front als interessos del deute) del 0,05% sobre el PIB; concretament, de 97,9 milions d’euros.
187186
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
3. Evolució de la despesa dels béns preferents: l’incompliment de la funció
redistributiva.
A fi de comparar les polítiques pressupostàries, s’han considerat tres dates: el 2006 com a darrer any de legislatura del PSC; el 2010 com a darrer any del Govern tripartit; i el 2014, actual govern de Convergèn-cia i Unió.
D’altra banda, quant a la valoració de la despesa social per habitant, cal recordar que l’evolució demogràfica –i per tant de la demanda de serveis públics–, continua a l’alça fins al 2012, si bé des d’aleshores cau lleugerament en un 0,7%.
3.1. Salut.
El pressupost de 2014 segueix la línia estratègica del pla de reformes del sistema de salut iniciat en el 2011. La reformulació del model assis-tencial es justifica políticament per raons de sostenibilitat econòmica, donada la manca actual de recursos i el progressiu envelliment de la població i creixent demanda de serveis de salut.
El sistema de salut pública, com a bé preferent per excel·lència, ha de garantir el dret humà a la salut, no com a una qüestió individual, sinó col·lectiva i de cobertura universal. Tot i aquest principi, el Pla de Govern 2011-2014 inclou com a objectiu el “reconeixement de la complementarietat del sistema de sanitat privada” per mitjà de la coresponsabilització ciutadana en el finançament. Aquest eix suposa la promoció de la desgravació fiscal a l’assegurament privat, promoure la reconversió del sector assegurador i “posar en valor l’element diferencial de la sanitat privada”1.
En el 2014, l’assignació pressupostària per a Salut és de 8.305 mili-ons d’euros, xifra que suposa una caiguda del 6,28% respecte del 2012. Per programes:
• El d’Atenció Primària pateix una retallada del 6,2%.• El d’Atenció Especialitzada té una davallada del 6,1%. • El de Salut Pública cau un 49,1%.
1 Vegi’s el “Pla de Salut de Catalunya 2011-2015”i el “Pla de Govern 2011-2014”. Generalitat de Catalunya.
189188
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
• Només el programa d’Altres Serveis (emergències mèdiques i transport sanitari no urgent) té un increment pressupostari a l’alça, tot i ser del 0,9%.
De fet, en el 2014 la despesa en Salut Pública per habitant s’ha vist reduïda a nivells de 2004-2005. En el 2006 la dotació era de 1.113,4 €/habitant; en el 2010 era de 1.318,3 €/habitant; i per al 2014 s’estima una despesa de 1.105,42 €/habitant.
3.2. Educació.
Si bé la inversió en capital humà representa una de les variables més importants per al desenvolupament econòmic, la productivitat futura i el progrés tècnic, en el 2011 el pes de l’educació sobre el PIB és encara insuficient, ja que representa el 4,18% del PIB (això tenint en compte que a Catalunya només el 62,6% de la població entre 20 i 24 anys té estudis de nivell secundari), mentre que la despesa mitjana de la UE-28 se situa en el 5,25% del PIB (havent assolit estudis de nivell secundari el 79,6% de població).
La despesa en educació ha caigut de forma progressiva des del 2011, tot i que en els darrers cursos escolars el nombre d’alumnes ha augmentat en tots els trams educatius a excepció del d’educació infantil. Concreta-ment, en el curs escolar 2013-2014 hi ha 20.674 alumnes més que en el curs anterior.
Per al 2014, l’assignació per a educació és de 4.850 milions d’eu-ros, xifra que suposa una caiguda de l’11,36% respecte del 2012, essent la caiguda de les inversions reals en infraestructures d’educació les que concentren la major caiguda (concretament, del 53,4%). Per programes:
• El d’Educació General veu caure la seva assignació en un 10,5%, tot donant-se també una reducció del nombre del personal docent.
• La despesa assignada als centres concertats privats creix un 5,7%. • El programa d’Educació Universitària es retalla un 16,8%.• El programa de Beques i Ajuts cau un 8,1% (i un 76,2% en termes
acumulats des del 2010). El principi de l’educació pública és complir una tasca redistributiva
i garantir la igualtat d’oportunitats. L’educació es considera una variable molt relacionada amb la pobresa i l’ocupació, ja que els nivells més baixos
de formació representen un risc més elevat de pobresa. Segons dades de 2012, del total de persones en risc de pobresa, el 25,1% tenien nivells d’educació primària o inferior, mentre que el 8,3% tenien nivells d’edu-cació superior.
3.3. Protecció i Promoció Social (inclou la partida de Foment de l’Ocupació).
Segons les darreres dades harmonitzades disponibles, en el 2010 a Catalu-nya la despesa en protecció social representava el 22,6% del PIB (any en què la taxa d’atur era del 17,9%), mentre que la mitjana de la UE-28 se situava en el 29,4% (amb un taxa mitjana d’atur del 9,7%).
En el 2006 la despesa social per habitant era de 239,5 € (any en què la taxa d’atur era del 6’6%); en el 2010 era de 391,8 €/habitant (l’atur era del 17,9%); i la previsió per al 2014 és 309,9 €/habitant (amb una taxa d’atur del 22,1% en el primer trimestre del 2014). La despesa social a Catalunya, per tant, no només és inferior a la mitjana europea, tot i patir una crisi més accentuada, sinó que en els darrers anys cau en càlculs per habitant.
Per al 2014, l’assignació per a Protecció, Promoció Social i Foment de l’Ocupació és de 2.328,2 milions d’euros, una davallada de l’14,37% respecte del 2012.
La despesa en Protecció Social és de 1.786,5 milions d’euros, xifra que suposa una caiguda del 10,49% respecte del 2012, motivada prin-cipalment per la retallada pressupostària del programa de Promoció de l’Autonomia Personal:
• El nombre de beneficiaris per situació de dependència s’ha reduït un 15,4% (essent 85.467 les persones beneficiàries).
• També s’ha reduït en un 35,8% el nombre de beneficiaris del pro-grama de suport econòmic per a la gent gran (4.500 beneficiaris).
• Ha caigut un 28,5% el nombre de beneficiaris amb discapacitat (n’hi han 3.700).
Hi ha una correlació directa entre els programes de suport econòmic i l’evitació del risc de pobresa. En el 2011, la taxa de risc de pobresa abans de les transferències socials era del 42,7%; després de comptabilitzar les pensions de vellesa i supervivència, era del 26,3%; i després de les transfe-rències, era del 19,1%. Aquestes dades posen de manifest la insuficiència de les transferències dirigides a la protecció social.
191190
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Respecte a la dotació a Foment de l’Ocupació, aquesta és de 480,5 milions d’euros i pateix una retallada del 25,4% en comparació amb el 2012:
• El programa d’Ocupabilitat, que gestiona el Servei d’Ocupació de Catalunya, pateix una reducció de despesa del 46,4% respecte del 2012.
• El programa d’Igualtat, Qualitat i Integració Laboral té una assig-nació un 22% superior a la de 2012. Després de la retallada del 2012 del nombre de famílies beneficiàries de la Renda Mínima d’Inserció, en el 2014 s’incrementa aquesta partida, tot i que només assoleix els 173 milions d’euros de pressupost (essent 25.000 les famílies beneficiàries).
• Pel que fa a les actuacions d’Inserció Laboral de persones destina-tàries de l’RMI, la previsió és de 5.000 actuacions per al 2014 (essent de 5.962 al 2011). Cal recordar que en el 2010, del total de persones en risc de pobresa el 30,3% eren persones en atur, mentre que les persones ocupades eren el 13,7%.
3.4. Habitatge i altres actuacions urbanes.
L’extensió de l’atur i del treball precari ha provocat l’augment de l’exclu-sió residencial no estructural, la qual està relacionada amb la incapacitat de complir amb el pagament del lloguer o la hipoteca. La pèrdua de l’habitatge per impagament és un risc potencial d’exclusió residencial. Cal tenir en compte que, al 2012, a Catalunya es van produir 18.567 processos judicials relacionats amb la pèrdua de l’habitatge per impa-gaments hipotecaris, i 19.640 relacionats amb impagament d’arrenda-ments2 .
Tot i donar-se aquest context, l’assignació per a Habitatge i Altres Actuacions Urbanes cau un 17,3% respecte del 2012 i se situa en 311,9 milions d’euros en el 2014:
• La partida d’inversió en política d’habitatge és la que concentra la major davallada (del 56,7%) i assoleix només els 42 milions d’euros.
• La dotació específica per a Habitatge cau un 20,8%, fruit del descens del nombre de beneficiaris dels ajuts al pagament de lloguer
2 Vegi’s “Proposta. Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya”. Generalitat de Catalunya (2014).
d’habitatges, ja que si bé en el 2012 s’havien assignat ajuts a 53.271 uni-tats familiars, al 2014 s’assignen 18.000, xifra que suposa una reducció del 66,2%.
• El nombre de Promocions d’Habitatge Protegit també es redueix considerablement, i passa de les 1.638 del 2012 a una previsió de 500 per al 2014.
• En canvi, la dotació per a Barris i Nuclis Antics es recupera i assoleix els 43,3 milions d’euros en el 2014. Tot i suposar 31,8 milions més que en el 2012, el volum del 2014 queda lluny dels 88,9 milions assignats en el 2011.
4. El Deute Públic: de la socialització de costos a l’acumulació de capital.
L’assignació per al Deute Públic és la que mostra una modificació més accentuada, ja que passa de representar el 3,78% del total pressupostat en el 2006, al 7,34% en el 2010, i al 21,8% en el 2014. És a partir del 2011 que el pes d’aquest partida sobre el total pressupostat creix amb major intensitat, en paral·lel a la disminució pressupostària de la resta de partides. La despesa del deute augmenta un 105,01% al 2011, cau un 38,51% al 2012 i torna a créixer al 2014 (en concret en un 114,36%).
Per al 2014, la dotació a Deute Públic és de 7.876,4 milions d’eu-ros, dels quals 5.797,5 milions corresponen a amortitzacions de deute i 2.078,9 milions a interessos, comissions i altres despeses financeres.
El creixement de les despeses per interessos és continu en els darrers anys i, segons càlculs del Govern de la Generalitat, en el 2012 són 3,6 vegades superiors a les de 2005. Pel que fa al període que analitzem, si bé en el 2006 la despesa pressupostada en interessos va ser de 491 milions d’euros, per al 2010 és de 1.119 milions, i per al 2014 és de 2.078,9 milions.
En analitzar la reassignació de costos i beneficis quant al pagament d’interessos del deute, ens trobem el cas en què el principi d’economia social redistributiva és arrossegat per les errades del mercat que l’econo-mia pública està destinada a corregir, essent els inversors i intermediaris financers els nous guanyadors socials, alhora que el suport dels costos recau en la ciutadania. D’aquesta manera, per tant, es permet el trans-vasament de riquesa pública en favor d’agents privats.
193192
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
L’increment del pagament d’interessos no només afavoreix l’acumu-lació de capital privat, sinó també la fugida de capitals a l’exterior (ja que en els darrers anys els fons d’inversió gestionats a l’estranger s’han vist incrementats). Paral·lelament, amb la socialització dels costos finan-cers es trenca el principi redistributiu, perquè la progressiva caiguda de les assignacions pressupostàries suposa un fre al manteniment de l’Estat del Benestar social.
5. Els cicles de les polítiques públiques 2006-2014.
En el context macroeconòmic 2006-2014, l’efecte de la crisi financera sobre l’economia productiva es manifesta definitivament en el 2009 (any en què es produeix una caiguda del PIB en -4,4%; la taxa d’atur passa del 9,1% al 16,4%; i l’IPCH passa del 4,1% al 2008 al 0,2% al 2009). En aquest escenari, el govern tripartit opta per fer una política de despesa contracíclica, essent el 2010 l’any en què l’economia pública assoleix el punt màxim del seu cicle expansiu, destacant l’elevat nivell d’inversió pública en infraestructures (5.235,3 milions d’euros). En aquest any es dóna el major volum de despesa pública del període (39.699 milions d’euros, que representen el 19,40% del PIB; si bé, si s’exclou la partida de Deute, la despesa pública resulta de 36.785 milions d’euros, que repre-senten el 18% del PIB). En contrapartida, al 2010 es genera el major dèficit pressupostari del període (del -4,57%), sense que el nivell d’IPCH dels anys següents faciliti la seva reducció en termes reals, és a dir, la liqui-dació redistributiva en detriment de la rendibilitat dels inversors.
La política de despesa pública expansiva que es ve aplicant durant el govern tripartit, contribueix a esmorteir l’impacte de la crisi al 2010, ja que el PIB es recupera un 0,2% (si bé a Espanya cau un -0,2%, en ser més depenent dels sectors de la construcció i els serveis, altament castigats per la crisi), i la taxa d’atur augmenta en un punt i mig, tot situant-se en el 17,9% (mentre que a Espanya se situa en el 20,2%).
El punt d’inflexió de l’economia pública i del benestar s’inicia amb el mandat de Convergència i Unió, quan es produeix una sobtada contra-cció de la despesa pública cara els pressupostos del 2011, i amb les direc-trius neoliberals imposades per la Comissió Europea sobre l’economia espanyola. Per al 2014, en plena crisi, la despesa pública -un cop exclòs el deute- se situa en els 28.256 milions d’euros (13,8% del PIB) després de patir una retallada del 15,3%.
El Govern de la Generalitat calcula que, en el 2014, tot i el vulnerable context de crisi econòmica, la despesa per habitant ha retrocedit a nivells de 2004 –calculat a preus constants– i de 2007 –calculat a preus corrents–. La despesa social pressupostada per habitant és de 1.901 euros, mentre que la despesa departamental per habitant és de 2.696 euros i la despesa departamental més interessos se situa en els 3.430 euros per habitant.
195194
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Pel que fa a l’evolució del dèficit pressupostari, en el 2006 aquest representava el -0,22% del PIB (essent el superàvit primari del 0,06%), en el 2010 va ser del -4,57% del PIB (amb un dèficit primari del -4,09%), i per al 2014 la previsió és del -1% del PIB (essent el superàvit primari del 0,05%). Les previsions futures són del -0,7% del PIB per al 2015, i del -0,2% per al 2016, amb les restriccions futures que poden suposar per als pressupostos públics.
En els darrers quatre anys s’ha fet un esforç extrem per reduir el dèfi-cit públic (essent la disminució acumulada de 6.924,9 milions d’euros). Tot i això, en paral·lel a les retallades pressupostàries, el pes del deute públic sobre el PIB no ha parat de créixer. Per a pressupostos liquidats, el deute públic va representar el 21% del PIB en el 2011 (43.101 mili-ons d’euros), el 25,3% en el 2012 (51.319 milions), el 28,3% en el 2013 (57.681 milions), i hi ha una previsió propera al 30% del PIB per al 2014 (59.914 milions d’euros).
Els efectes de l’esforç extrem de consolidació fiscal estan provocant un debat obert en el si de la UE. Especialment per als països de la perifèria europea, el pacte sobre el dèficit està dificultant tant el compli-ment del mateix objectiu de consolidació com la represa del creixement econòmic.
6. Conclusions.
Un cop analitzada la política de despesa de la Generalitat de Catalunya des del 2011 fins l’actualitat, podem concloure que aquesta s’allunya de l’essència de la política econòmica pública, ja que deixa de complir la seva funció redistributiva (especialment en Salut, Educació i Protecció Social), deixa de jugar el seu paper com a motor d’expansió (mitjançant la inversió pública, el consum de les administracions públiques o les polítiques de foment productiu), així com tampoc no fa de regulador de les imperfeccions del mercat (especialment del financer) o d’impulsor de la demanda de treball dins i fora del sector públic.
A més a més, en un context de llarga crisi econòmica, l’adopció de polítiques públiques procícliques, més la rigidesa dels objectius de con-solidació fiscal, contribueixen a la contracció de la demanda agregada i impedeixen assolir l’estabilització macroeconòmica a curt termini, i el creixement econòmic a llarg termini.
197196
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Annex 1: classificació per polítiques de despesa (inclòs deute públic). Annex 2: variació de la classificació per polítiques de despesa.
199198
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Annex 3: principals indicadors macroeconòmics. Fonts:
GENERALITAT DE CATALUNYA (2014): “Pressupostos de la Generalitat 2014. Resum d’estats d’ingressos i de despeses”
GENERALITAT DE CATALUNYA (2012): “Pressupostos de la Generalitat 2012. Resum d’estats d’ingressos i de despeses”
GENERALITAT DE CATALUNYA (2014): “Pressupostos de la Generalitat 2014. Memòria explicativa”
GENERALITAT DE CATALUNYA (2014): “Pressupostos de la Generalitat 2014. Presentació”
GENERALITAT DE CATALUNYA (2014): “Proposta. Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya”
GENERALITAT DE CATALUNYA (2013): “Pla Econòmic-Financer 2013”
GENERALITAT DE CATALUNYA (2012): “Pla de Salut de Cata-lunya 2011-2015”
GENERALITAT DE CATALUNYA (2011): “Pla de Govern 2011-2014”
GENERALITAT DE CATALUNYA: Portal de Pressupostos. http://www.gencat.cat/economia/pressupostos
CENTRE D’ESTUDIS I RECERCA SINDICALS. CCOO DE CATALUNYA (2013): “Pressupostos Generalitat 2014. Informe de valoració de CCOO de Catalunya”.
EUROSTAT: http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/statistics/search_database
IDESCAT: http://www.idescat.cat/
201200
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Les finances de la Generalitat. Agustí Colom
Les despeses.
La despesa liquidada de la Generalitat de Catalunya fou l’any 20121 de 34.367,4 M€; d’aquesta, 26.910,4 M€ (taula 1) fou despesa no financera, en la qual s’inclou, no obstant això, la despesa en interessos financers del deute, així com la despesa de personal, l’adquisició de béns i serveis, les subvencions i transferències i la despesa en inversions reals. És a dir, la despesa pública que es materialitza en activitat efectiva cons-titueix el 78 per cent del conjunt de recursos emprats per l’Administra-ció catalana, 12 punts percentuals més que la proporció existent abans de la crisi (2007), en què la despesa no financera constituïa el 90% del conjunt de despesa total.
Al llarg del període 2003-2012 l’evolució de la despesa liquidada ha seguit un patró d’una elevada prociclitat (gràfica 1), tant en el període expansiu com, i molt més criticable, en la recessió. Una anàlisi més curosa permet diferenciar tres fases en el període indicat. En els primers anys, la despesa pública va augmentar esperonada per la fase expansi-va que vivia l’economia catalana i l’espanyola. L’augment de l’activitat econòmica general tenia el seu efecte, també, en un major augment dels ingressos públics, els quals possibilitaven una major despesa.
1 Darrer any que es disposa de dades liquidades.
En aquest sentit, en aquells anys va confluir la translació acrítica dels majors ingressos a la despesa econòmica, però també la voluntat política d’emprendre inversions i despeses corrents en la millora neces-sària d’amplis sectors dels serveis públics (salut, educació, serveis soci-als...) s’havia anat relegant durant els diversos anys de govern de CiU, així com l’increment de les despeses associades a noves competències transferides (desplegament dels Mossos d’Esquadra, jutjats...). Òbvia-ment, hauríem de poder distingir entre les despeses que tenen un caràc-ter estructural que conformen la base de l’Estat del Benestar, i per tant la seva consideració respecte el cicle econòmic perd sentit, i aquelles despeses que la seva discrecionalitat és més substantiva i per tant cal considerar els seus efectes sobre el cicle.
De fet, durant el període previ a la crisi, les finances de la Genera-litat van seguir mantenint un significatiu estalvi brut, d’acord amb les bones pràctiques hisendistes, el que significava que les despeses corrents es mantenien inferiors als ingressos corrents, amb la qual cosa una part de la inversió es finançava amb els impostos (i transferències) de l’exer-cici. Així, durant el tots els anys del període 2004 al 2007, la diferèn-cia entre ingressos corrents i despeses corrents va ser positiva i, en els tres darrers anys del període, superior en termes absoluts a l’estalvi brut generat l’any 2003. No va ser fins l’any 2008, amb l’inici de la Gran Recessió, que l’estalvi brut va assolir valors negatius, a conseqüència de la caiguda dràstica de la recaptació impositiva, principalment, i en menor mesura per un cert augment de la despesa, que ara sí actuava de forma contraciclíca, tal com era d’esperar.
El pic de creixement de la despesa en els anys 2008-2009 s’explica no sols per l’augment de despesa responent a una política expansiva per corregir els efectes de la crisi econòmica, sinó també a l’efecte estadís-tic de la despesa desplaçada –en termes més col·loquials, les factures al calaix–, que fonamentalment corresponien a l’àrea de Salut (CatSa-lut). L’any 2003, la Generalitat tenia pendent de reconèixer 2.193 M€, un 12,9% de les despeses no financeres, les quals malgrat haver estat incorregudes en aquell exercici, en no estar reconegudes en la liquida-ció pressupostària no computaren com despesa de l’any. L’import es va anar regularitzant al llarg del període 2004 fins l’any 2009, en què es
203202
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
va liquidar totalment. En aquest sentit, si corregim les dades de l’evo-lució de la despesa no financera per l’efecte de la despesa desplaçada (traç discontinu en la Gràfica 1), el pic dels anys 2008-2009 es veu sensiblement atenuat. Tanmateix, l’exercici 2012 la Generalitat tornava a no reconèixer en la seva liquidació despesa per valor de 1.318 M€, el reconeixement de la qual es posposava a l’any següent.
Amb tot, les polítiques expansives de despesa –autonòmiques, com principalment els estabilitzadors automàtics que operen a nivell d’Es-tat– varen tenir el seu efecte de forma que es va aconseguir aturar la cai-guda en barrena de l’economia i la seva incipient recuperació a mitjan 2010. Les polítiques de consolidació fiscal empreses a partir d’aquest moment varen tornar a situar l’economia catalana i espanyola de nou en una fase recessiva, el que anomenem “la crisi de l’austeritat”.
La distribució de la despesa s’ha plantejat en el treball de la Gina Argemir. Tanmateix, un aspecte rellevant a l’hora d’avaluar el nivell de despesa de la Generalitat és la consideració en termes de comparatius respecte els nivells de despesa que executen els diversos nivells de govern existents a l’Estat espanyol. El sistema de Comunitats Autònomes ha significat una descentralització important del nivell de despesa entre els diferents nivells de govern homologable a l’existent en els Estats federals, situant-se en la comparativa internacional en el nivell promig
(Taula 2). No obstant això, es vislumbren bàsicament dos grans models de descentralització. Per una part, Suïssa i Canadà, on el pes de la des-pesa i per tant de les competències es troba situat principalment en els nivells intermitjos i locals en detriment del central, i Austràlia seria un model on el nivell competencial del nivell intermig és fonamentalment en detriment del nivell local. Mentre, una altra opció és la configurada a Alemanya, Àustria i Bèlgica, on la despesa del govern central representa els dos terços de la despesa total.
Els postulats de la tradició federalista catalana, o almenys una bona part, ha estat sempre més a prop del model canadenc que de l’alemany. Una distribució 30-50-20 situa no sols la clara aposta per situar les com-petències en les Comunitats Autònomes, sinó també en els ens locals, donada la llarga tradició municipalista. L’evolució en els anys previs a la crisi va anar en aquesta direcció (Taula 3), pel degoteig de cessió de competències a les Comunitats Autònomes i principalment perquè aquestes detenten les principals àrees de l’Estat del Benestar i per tant resulta del tot raonable que amb l’expansió econòmica la millora de l’activitat es destini a aquelles activitats que incideixen de forma més
205204
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
positiva en la millora de les condicions de vida de la ciutadania. Per això, l’augment de la despesa pública en general a les Comunitats Autò-nomes i en concret a Catalunya durant aquells anys, recull en part una distribució de la despesa més favorable cap els ens territorials, els quals es responsabilitzaren en l’any 2007 de la meitat de la despesa pública espanyola.
No obstant això, la irrupció de la crisi econòmica, la política recen-tralitzadora del govern del PP i les reduccions en la despesa social impul-sades pels governs autonòmics han revertit la situació, conduint cap a un retrocés en la distribució de la despesa, situant-se a nivells anteriors al 2003, i que mostra en gran mesura no sols l’error econòmic de reduir la despesa en una situació de greu crisi econòmica sinó, a més, el fet de reduir aquelles que corresponen a les competències territorials, que són precisament els serveis bàsics que més incideixen en la quotidianitat de la ciutadania –per tant, en gran mesura sobre les dones.
Els ingressos.
El deteriorament de les finances de la Generalitat amb la crisi econò-mica és obvi (taula 4); l’any 2007, els comptes públics presentaven un estalvi brut positiu, expressió que els ingressos corrents eren superiors a la despesa pública corrent i que l’existència d’un dèficit públic de 538 milions d’euros era, per tant, derivat d’una política d’inversions que en una part estava sent finançada mitjançant l’emissió de deute, la qual cosa forma part d’una concepció correcta de les finances públiques, excepte dels dogmàtics de l’equilibri pressupostari.
Amb la crisi, la situació es modifica substancialment. Per una part, la recessió impacta en la caiguda de la recaptació impositiva en general, i especialment en aquells tributs més associats a la fase de bombolla immobiliària. El paradigma és l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, que passa de recaptar 3.865 M€ l’any 2006 a 1.428 M€ l’any 2009, una caiguda de la recaptació de 2.437 M€, és a dir, una pèrdua del 63% de la recaptació d’aquest impost, la qual cosa significa un 10% aproximadament dels ingressos corrents. És obvi que calia haver previst la volatilitat recaptatòria d’aquest impost donada la seva elevada correlació, com ja s’ha indicat, amb la bombolla immobi-liària, però també cal reconèixer que el grau de correcció sorprengué tothom.
Però no tota la caiguda de la recaptació s’explica pels efectes de la crisi econòmica; de fet, a nivell global de l’Estat, la mateixa Agència Tri-butaria reconeix que entre un 60% i un 70% de la pèrdua de recaptació dels anys 2008 i 2009 es deu als canvis normatius impulsats pel Govern de Rodríguez Zapatero d’abaixada d’impostos, tant en l’IRPF com, i sobretot, en l’Impost de Societats o la supressió pràctica de l’Impost del Patrimoni. En aquest període, el Govern d’esquerres català va tenir un comportament més ambivalent: per una part, va exercir la potestat normativa que disposa en l’IRPF per augmentar la fiscalitat de les rendes més elevades, i alhora es va incorporar a la dinàmica desfiscalitzadora de l’Impost de Successions, si bé amb menys ímpetu que en altres Comuni-tats, on pràcticament ha desaparegut, però no va deixar de tenir un cost de pèrdua de recaptació de 220 M€. Amb posterioritat, una de les pri-meres mesures adoptades pel govern de CiU l’any 2011 –en plenes reta-llades– va rebaixar encara més l’impost, amb una pèrdua de 244 M€.
207206
L’e
con
om
ia q
ue
vo
lem
pe
r a
la
Ca
talu
nya
de
l se
gle
XX
I
Les dades d’ingressos (taula 5) estan afectades pel funcionament del model de finançament autonòmic, almenys pel que fa a dues qüestions. La primera és el fet que la Generalitat ingressa cada exercici els imports corresponents al model de finançament autonòmic vigent en concepte de bestretes, imports que són liquidats definitivament dos anys després. Tant en l’exercici 2008 com en l’exercici 2009, el govern central va efec-tuar una estimació excessivament optimista del comportament econòmic i per tant va transferir no sols un import superior al que correspondria a la recaptació efectiva, sinó inclús més elevat que el que mostrava la ten-dència de les bestretes d’exercicis anteriors. Això explica per què les xifres mostren un augment d’ingressos en dos anys en què la crisi i la rebaixa impositiva havian fet caure la recaptació de forma important. Però també explica la posterior caiguda dels ingressos autonòmics quan dos exercicis posteriors es regularitzen els imports avançats. La diferència fou tan ele-vada que en la liquidació definitiva del model de finançament dels anys 2010 i 2011 –corresponents als exercicis, 2008 i 2009– les Comunitats Autònomes van quedar deutores davant del Govern central.
La segona qüestió són els efectes del canvi de model autonòmic que es va produir l’any 2009 amb efectes endarrerits sobre la composició de la naturalesa dels ingressos a l’any 2011. L’augment del pes dels tributs en detriment de les transferències s’explica en gran mesura pels canvis en el mateix model de finançament.
Precisament, el model de finançament és la qüestió bàsica respecte als ingressos de la Generalitat, ja que al voltant del 90% dels ingres-sos no financers –excloses les transferències de l’Estat destinades als ens locals i respecte les quals l’Administració catalana no té cap incidèn-cia– estan vinculats al model del finançament autonòmic (Taula 6). Aquest fet té dues lectures: per una part, l’escassa voluntat política per haver construït un sistema d’impostos propis quelcom més potent que l’existent que es redueix, en termes de capacitat recaptatòria, a la taxa sobre el joc. La Generalitat ha estat incapaç de crear tributs, que si bé està, en general, limitada per la normativa estatal, en canvi ha tingut l’ampli espai de la fiscalitat ambiental que no ha explorat, a diferència d’altres Comunitats. L’altra és el reconeixement de l’important paper –fonamental– que juga el model de finançament autonòmic sobre el qual pivota tota la capacitat de despesa pública, ja que constitueix la font d’ingressos.
