La cèl·lula i el seu descobriment Les primeres aproximacions a l'estudi de la cèl·lula van tenir lloc al segle XVII , després de l'aparició a finals del segle XVI dels primers microscopis. El 1665, el biòleg Robert Hooke, va observar una peta làmina de suro amb un microscopi de 50 augments i va veure que estava formada per unes petes cel·les que es repeen, i per això les va anomenar cèl·lules. El 1675, un cienfic aficionat, Antoni van Leeuwenhoek, va perfeccionar les lents d’augment i va poder observar una gran varietat de cèl·lules i bacteris. El 1831, el botànic Robert Brown, va descobrir el nucli de les cèl·lules. El 1838 Jan E. Purkinje, va denominar protoplasma el líquid de l’interior de les cèl·lules. Està format pels elements i substàncies químiques que es troben a la natura, formant els cossos o estructures no vivents. El 1838, Mahias J . Schleiden i Theodor Schwann van enunciar els dos primers principis de la teoria cel·lular:
Transcript
La cèl·lula i el seu descobriment
Les primeres aproximacions a l'estudi de la cèl·lula van tenir lloc al segle XVII, després de l'aparició a finals del segle XVI dels primers microscopis.
El 1665, el biòleg Robert Hooke, va observar una petita làmina de suro amb un microscopi de 50 augments i va veure que estava formada per unes petites cel·les que es repetien, i per això les va anomenar cèl·lules.
El 1675, un científic aficionat, Antoni van Leeuwenhoek, va perfeccionar les lents d’augment i va poder observar una gran varietat de cèl·lules i bacteris.
El 1831, el botànic Robert Brown, va descobrir el nucli de les cèl·lules.
El 1838 Jan E. Purkinje, va denominar protoplasma el líquid de l’interior de les cèl·lules.
Està format pels elements i substàncies químiques que es troben a la natura, formant els cossos o estructures no vivents.
El 1838, Matthias J . Schleiden i Theodor Schwann van enunciar els dos primers principis de la teoria cel·lular:
La cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius. Tots els éssers vius estan formats per una cèl·lula o més.
La cèl·lula és la unitat funcional dels éssers vius. És l’estructura més petita que pot realitzar les funcions vitals d’un ésser viu.
Matthias J . Schleiden Theodor Schwann
El 1855, Rudolf Virchow va millorar la teoria cel·lular enunciant el tercer principi.
Totes les cèl·lules procedeixen, per divisió, d’una altra cèl·lula. La cèl·lula és la unitat genètica de tots els éssers vius. Conté el material hereditari que es transmet a les cèl·lules filles
MicroscopiaLa microscòpia és la tècnica de produir imatges visibles d'estructures o detalls massa petits per a ser percebuts a primera vista.
Història de la microscopía
Antonie van Leeuwenhoek (Holanda, 1632-1723), venedor de teles, aficionat a polir lents, va aconseguir fabricar lents suficientment poderosos com per observar bacteris, protozous als que va anomenar "animaculós".
El primer microscopi compost va ser desenvolupat per Robert Hooke. A partir d'aquest, els avenços tecnològics van permetre arribar als moderns microscopis del nostre temps, els que hi ha de diversos tipus i són usats amb diferents finalitats. Hooke, utilitza un microscopi compost per estudiar corts de suro i descriu els petits porus en forma de caixa als quals ell va cridar "cèl·lules".
MICROSCOPI ÒPTIC
El microscopic òptic és un microscopi basat amb lents òptics, que també l’anomenen microscopi de llum.
Consisteix en fer passar la llum visible d’una font a través de lents òptics o múltiples, per aconseguir una vista ampliada de la mostra.
El desenvolupament d’aquest aparell sol associar-se amb els treballs de Antonie van Leeuwenhoek, que constaven d’una única lent petita i convexa, montada sobre una plancha, com un mecanisme per subjectar el material que s’anava a examinar.
Aquest microscopi consta de tres parts:
Sistema mecànic: Està format per aquelles peces que no intervenen en la formació de la imatge ni en el camí de la llum.
Sistema d’il·luminació: Ho integren aquells components encarregats de col·lectar la llum, dosificar-la i dirigir-la a través del preparat, com per exemple el mirall.
Sistema òptic: Inclou tots els elements que elaboren en l’ampliació de la imatge, es a dir: objectius i oculars que són les lents del microscopi.
L'objectiu recull els raigs de llum que travessen la mostra, i produeixen una imatge augmentada de la mateixa.
Les parts d’un microscopi òptic simple:
1 * Ocular: lent situat a prop de l'ull de l'observador.
2 * Objectiu: lent situat al revòlver. Amplia la imatge
3 * Condensador: lent que concentra els raigs lluminosos sobre la preparació.
4 * Diafragma: regula la quantitat de llum que arriba al condensador
5 * Focus: dirigeix els rajos lluminosos cap al condensador.
6 * Tub: és la càmera fosca que porta l'ocular i els objectius. Pot estar unida al braç mitjançant una cremallera per permetre l'enfocament.
7 * Revòlver: És el sistema que porta els objectius de diferents augments, i que trencada per poder utilitzar un o altre, alineant amb l'ocular.
8 * Cargols macro i micromètric: Són cargols d'enfocament, mouen la platina o el tub cap amunt i cap avall. El macromètric permet desplaçaments amplis per a un enfocament inicial i el micromètric desplaçaments molt curts, per l'enfocament més precís
9 * Platina: És una plataforma horitzontal amb un orifici central, sobre el qual es col·loca la preparació, que permet el pas dels raigs procedents de la font d'il·luminació situada per sota. Dues pinces serveixen per retenir el portaobjectes sobre la platina i un sistema de cremallera que permet moure la preparació. Pot estar fixa o unida al braç per una cremallera per permetre l'enfocament.
10 * Braç: És l'estructura que subjecta el tub, la platina i els cargols d'enfocament associats al tub o la platina. La unió amb la base pot ser articulada o fixa.
11 * Base o peu: És la part inferior del microscopi que permet que aquest es mantingui de peu
Hi ha lents capaços d'augmentar fins a 2000 vegades la imatge que s'observa.
Microscopi òptic compost
Un microscopi compost es un microscopi òptic amb mes d’una lent. S’utilitzen especialment per examinar objectes transparents, o tallats en làmines tan fines que transpasen.
Un aparell que permet fer observacions de la matèria a nivells molt més petits que el microscopi òptic. Es diferencia dels microscopis òptics perquè utilitzen electrons en comptes de fotons.
El microscopi electrònic: Un aparell que permet fer observacions de la matèria a nivells molt més petits que el microscopi òptic. Es diferencia dels microscopis òptics perquè utilitzen electrons en comptes de fotons.
Hi han diferents tipus de microscopis:
1. Microscopi electrònic de transmissió:
En els microscopis electrònics de transmissió, els electrons secundaris s'originen per desviació o per desplaçament d'electrons de la mostra travessada, que prèviament ha estat fixada i tenyida amb materials electrodensos. La placa on els electrons secundaris impacten i generen la imatge òptica està sota la mostra.
2. Microscopi electrònic de rastreig:
En els microscopis electrònics de rastreig, els electrons secundaris s'originen per desplaçament d'electrons de la superfície de la mostra. Els receptors es troben situats a la base del canó per sobre de la platina. La imatge generada és tridimensional
Com s’observa amb el microscopi electrònic:
Canó d'electrons: que emet els electrons que xoquen contra l'objecte, creant una imatge augmentada.
Lents magnètiques: per crear camps que dirigeixen i enfoquen el feix d'electrons, ja que les lents convencionals utilitzades als microscopis òptics no funcionen amb els electrons.
Sistema de buit: és una part molt important del microscopi electrònic. A causa que els electrons poden ser desviats per les molècules de l'aire, s'ha de fer un buit gairebé total en l'interior d'un microscopi d'aquestes característiques.
Placa fotogràfica o pantalla fluorescent: que es col·loca darrere de l'objecte a visualitzar per registrar la imatge augmentada.
Sistema de registre: que mostra la imatge que produeixen els electrons, que sol ser una computadora.
Els virus
Són uns éssers molt especials perquè es troben en la frontera entre el que està viu i el que no està viu. De fet, els científics han decidit finalment no incloure'ls entre els éssers vius, ja que si un virus es troba surant en l'aire o sobre una taula
Cèl·lules
Eucariotes
Vegetals Animals
Procariotes
Bacteris
està tan viu com una pedra: els virus no fan cap de les funcions bàsiques dels éssers vius, no s'alimenten, no respiren, no creixen i no es mouen. Per contra, si es posen en contacte amb una planta, bacteri o animal entren en acció, infectant les cèl·lules de l'organisme hoste.
Els virus existeixen amb un únic objectiu: reproduir-se prenent el control sobre una cèl·lula hoste.
Característiques:
Mida petita (10-300 nm)
Genoma amb un sol tipus d'àcid nucleic
No tenen activitat metabòlica
Requereixen mitjans de cultiu especials en què hagicèl·lules a les que infectar
Són resistents als antimicrobianshabituals
La cèl·lula
Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. Les cèl·lules són la base de la vida. Les seves característiques principals són:
Són tan petites que només es poden veure amb el microscopi. Realitzen totes les funcions vitals: s'alimenten, es relacionen amb
l'entorn i es reprodueixen.
L'estructura de les cèl·lules
Les cèl·lules presenten una estructura força complexa. En general, es distingeixen les parts següents:
La membrana cel·lular. És la capa que envolta i protegeix la cèl·lula. Aquesta membrana és porosa, i pot ser travessada per diverses substàncies com ara l'aigua i les substàncies nutritives.
El citoplasma. És el líquid contingut dins la membrana. En el seu si es troben els diferents orgànuls de la cèl·lula i el nucli.
El nucli. És l'òrgan encarregat de dirigir les funcions de la cèl·lula: captar aliment, coordinar els moviments i reproduir-se. Algunes cèl·lules, però no tenen nucli.
Els orgànuls cel·lulars. Són petits òrgans que suren en el citoplasma. N'hi ha de diferents tipus. Algunes de les seves funcions són emmagatzemar
aliment i transformar l'aliment en energia.
http://www.xtec.cat/~rvillanu/celula/celula.htm
Cèl·lules Eucariotes Formen part de tots els animals i vegetals pluricel·lular formant teixits i les trobem a la gran majoria de microorganismes. Són les mes abundants en el conjunt dels éssers vius.
Estructura clàssica:
Nucli: Format en gran part d’aigua, i també hi suren molècules i orgànuls. Membrana: Envolta la cèl·lula, la protegeix i permet l’intercanvi de nutrients i
substàncies de rebuig entre l’interior i l’exterior. Citoplasma: Conte el material genètic (ADN) i permet fer còpies semblants de la
cèl·lula.
Orgànuls de la cèl·lula:
Ribosoma: Els ribosomes, visibles al microscopi electrònic com a partícules
esfèriques, són complexos supramoleculars encarregats d'assemblar proteïnes a
partir de la informació genètica que els arriba de l'ADN transcrita en forma d'ARN
missatger.
Reticle endoplasmàtic: El reticle endoplasmàtic és un orgànul vesicular
interconnectat que forma cisternes, tubs aplanats i sàculs que es comuniquen entre
ells.
Aparell de Golgi: L'aparell de Golgi és un orgànul format per apilaments de sàculs
denominats dictiosomes, tot i que aquests, com a entitat dinàmica que són, poden ser
considerats estructures puntuals fruit de la coalescència de vesícules.
Lisosoma: Els lisosomes són orgànuls que alberguen múltiples enzims hidrolítics. Una
característica que agrupa tots els lisosomes és la possessió d'hidrolases
Inclusió citoplasmàtica: Les inclusions són acumulacions, mai delimitades per
membrana, de substàncies de diversos tipus, tant en cèl·lules vegetals com en
animals.
Cèl·lula procariota Les cèl·lules procariotes són petites i menys complexes que les eucariotes.
Contenen ribosomes però manquen de sistemes d'endomembranes. Per això, el seu material
genètic es troba dispers pel citosol. En general, es podria dir que els procariotes manquen
de citosquelet.
Els procariotes formen un grup de gran diversitat, i tenen un metabolisme extraordinàriament
complex, en alguns casos exclusiu de certs tàxons, com alguns grups de bacteris, cosa que influeix
en la seva versatilitat ecològica.[11]
Plasmidi: Són estructures en forma de pel, mes curts y fibs que els flagels que es troben en la superfície de moltes bactèries.
Ribosomes: Són complexes macromoleculars de proteïnes y àcid ribonucleic que es troben en el citoplasma, mitocondris, reticle endoplasmàtic i cloroplats.
Citoplasma: Inclou el medi intern líquid i unes estructures amb forma pròpia, els orgànuls cel·lulars.
Membrana: Constituïda per una doble capa de lípids en la qual hi ha determinades proteïnes. Les proteïnes tenen funció de receptors de membrana.
Càpsula: És una capa rígida amb el contorn ben definit que recobreix externament la paret cel·lular d'alguns bacteris.
Flagel: És un orgànul amb forma de fuet que usen molts organismes unicel·lulars i uns pocs pluricel·lulars.
Cèl·lules animals: Són cèl·lules que tenen un nucli verdader, és a dir, el material genètic embolicat en una membrana. És un tipus de cèl·lula eucariota de què es componen els diferents teixits dels animals.
Les cèl·lules vegetals: Són un tipus de cèl·lules eucariotes de la que es componen un tipus molts teixits de els vegetals.
Diferències:
-El repartiment del citoplasma en la divisió cel·lular es realitza en les cèl·lules animals per estrangulament, i en les vegetals pel creixement d'un envà de separació denominat fragmoplast.
-Les cèl·lules vegetals poden reproduir mitjançant un procés que dóna per resultat cèl·lules iguals a les progenitores, aquest tipus de reproducció es diu reproducció asexual. Les cèl·lules animals poden realitzar un tipus de reproducció anomenat reproducció sexual, en el qual, els descendents presenten característiques dels progenitors però no són idèntics ell.
-Paret cel·lular: la cèl·lula vegetal presenta aquesta paret que està formada per cel·lulosa rígida, en canvi la cèl·lula animal no la posseeix, només té la membrana citoplasmàtica que la
separa del medi.
(La imatge mostra quines són les diferències i quines son les semblances).
Semblances:
-Són cèl·lules eucariotes.
-Estan dividides en diversos compartiments funcionals, incloent el nucli.
-Tenen vida pròpia.
-Transfereixen material hereditari als seus descendents.
-Inicien la seva vida amb un nucli que conté l’ADN.
-Tant la cèl·lula vegetal com l'animal posseeixen una membrana cel·lular o plasmàtica, el citoplasma.
No són visibles a ull nu, tots ells són microscòpics, i alguns d'ells viuen sobre la teva
pella, o a dins dels intestins.
Poden ser molt petits i sense nucli (procariotes:bacteris) o més grans i amb nucli
(eucariotes: fongs i protozous)
Les petites dimensions fan que els compartiments cel·lulars estiguin molt propers, de
manera que les reaccions metabòliques són ràpides. Com a conseqüència, els
microorganismes consumeixen els nutrients del medi amb rapidesa i originen molts
productes de rebuig que són eliminats a l'exterior, alterant en poc temps el medi en
què viuen.
Es multipliquen molt ràpid. Reproduint per processos de bipartició, gemmació i
esporulació, tots ells basats en la mitosi.
Poden viure en multitud d'ambients; alguns d'ells dels més inhòspits en què és capaç
de créixer un ésser viu.
Molts s'agrupen formant colònies.
Representen la immensa majoria dels organismes que habiten la Terra.
La circulació en els organismes unicel·lulars es fa pel moviment del citoplasma de la cèl·lula, procés que es diu ciclosi.
ORGANISMES PLURICEL·LULARS
Estan formats per moltes cèl·lules, que estan organitzades i realitzen funcions
especialitzades,
Són més grans que els unicel·lulars.
La majoria es poden veure a simple vista, tot i que hi ha alguns animals microscòpics.
Entre aquests organismes trobem els animals, les plantes i els fongs.
La majoria de la vida que es pot veure a simple vista és pluricel·lular, ja que forma part
dels regnes Plantae i Animàlia.
Teixits animals: Són conjunts de cèl·lules especialitzades en fer una determinada
activitat, molt semblants entre si i que tenen un mateix origen embriològic. Es distingeixen:
el teixit epitelial (serveix per recobrir superfícies i per segregar substàncies gràcies a constituir glàndules),
el teixit conjuntiu (serveix per unir òrgans interns), el teixits cartilaginós (serveix per formar estructures), el teixit adipós (serveix com reserva energètica), el teixit ossi (serveis per formar estructures), el teixit muscular (serveix per fer contraccions i extensions), el teixit nerviós (serveix per captar estímuls i emetre respostes) i la sang (serveix per transportar aliments, O2 i CO2).
No tots els organismes pluricel·lulars presenten teixits. Alguns, com les algues i els fongs, no presenten cèl·lules especialitzades en funcions diferents, sinó que totes les cèl·lules poden realitzar totes les activitats. Es diu que aquests organismes no tenen teixits, és a dir no tenen estructura tissular, sinó que tenen estructura de tal·lus.
Teixits vegetals:-Formadors o meristemes: divisió cel·lular.
-Protectors: cobreixen, impermeabilitzen i protegeixen.
-Vasculars (xilema i floema): transporten substàncies.
-Fonamentals: parènquima (fabricació i emmagatzematge de nutrients), col·lèquima i esclerènquima (donen suport).
Òrgans. Són estructures constituïts per diversos teixits que conjuntament realitzen un acte.
Per exemple el cor, que és l'òrgan que impulsa la sang.
Sistemes. Són conjunts d'òrgans, formats pels mateixos tipus de teixits, que poden realitzar actes independents. Es distingeixen 6 sistemes diferents que són:
el sistema nerviós, el sistema muscular, el sistema ossi, el sistema endocrí o hormonal, el sistema tegumentari (pell) i el sistema limfàtic.
Aparells. Són conjunts d'òrgans, que poden ser de teixits molt diferents, que actuen coordinadament en la realització d'una funció. Es distingeixen 5 aparells diferents que són:
![29 Les caractères daniéliens, 30 Les caractères mesropiens [1980]](https://static.documents.pub/doc/80x56/63337ecb9d8fc1106803d5ab/29-les-caracteres-danieliens-30-les-caracteres-mesropiens-1980.jpg)
