Índex Introducció 1. Historia de Tàrrega del s.X al s.XVI 2.Demografia de Tàrrega 3.Muralles 4.Fora de les muralles 5.Termes associats a Tàrrega 5.1Castell del Mor 5.2Castell de l'Ofegat (Altet) 6.Camins rals i camins principals en l'edat mitjana. 7.Urbanisme medieval Conclusió Bibliografia Annexs 1. Historia de Tàrrega del s. X al s. XV Els començaments Al segle X, Tàrrega pertanyia als musulmans i estava en contacte amb la marca del comtat d'Ausona (Osona). El 1035 quan Berenguer Ramon “ el corbat” va morir, el seu successor Ramon Berenguer I va voler conquerir el castell de Tàrrega i preparar-lo
Transcript
ÍndexIntroducció
1. Historia de Tàrrega del s.X al s.XVI
2.Demografia de Tàrrega
3.Muralles
4.Fora de les muralles
5.Termes associats a Tàrrega 5.1Castell del Mor 5.2Castell de l'Ofegat (Altet)
6.Camins rals i camins principals en l'edat mitjana.
7.Urbanisme medieval
Conclusió
Bibliografia
Annexs
1. Historia de Tàrrega del s. X al s. XV
Els començamentsAl segle X, Tàrrega pertanyia als musulmans i estava en contacte amb la marca del
comtat d'Ausona (Osona). El 1035 quan Berenguer Ramon “ el corbat” va morir, el seu
successor Ramon Berenguer I va voler conquerir el castell de Tàrrega i preparar-lo
defensivament pels atacs dels musulmans. Es va formar un petit nucli a la vora del castell
per a les tropes, es creu que va ser l'embrió de la ciutat de Tàrrega. El castell com que
estava en una zona no gaire adient per una vida acomodada ja que no estava situat en un
indret alt i inexpugnable, va caldre que Ramon Berenguer compenses els inconvenients
de viure en aquell indret amb privilegis i franqueses. El privilegi més gran que li donà fou
que el castell esdevingues jurisdicció comtal exclusiva.
Ramon Berenguer va deixar primerament el castell de Tàrrega a la seva tercera muller la
comtessa Almodis de la Marche. Però una vegada conquerit, no es podia deixar
abandonat es per aquesta raó que el rei deixà un castlà(A l’edat mitjana, el qui tenia el
govern i la jurisdicció d’un castell i d’una porció de béns annexos o castellania, en
possessió immediata, bé que sense cap dret sobre el domini útil, en nom del senyor que
els hi havia confiats, a voltes de manera vitalícia, però generalment temporal o
accidental), no solament per vigilar-lo i defensar-lo sinó també per reconstruir-lo, ja que el
rei volia deixar ben definides les vores del vell camí que seguia el curs del riu Ondara des
de més enllà de Tàrrega fins mes amunt dels Hostalets. El primer castla fou el cavaller
Ricard d'Altemir i després el Cavaller Mir Ricolf (20 de juliol de 1056).
Vilagrassa, Tàrrega i Alfons I d'AragóAlfons I el cast, volia assegurar el camí reial de Catalunya a Aragó per això fa una carta
de poblament anomenada “mea nova populatio” on volia desenvolupar una altra vila reial,
això porta problemes i conflictes entre Tàrrega i Vilagrassa. La proximitat dels dos
municipis perjudica la convivència i fins i tot hi ha baralles que acaben amb morts. Una
bona part dels conflictes provenien del fet que nombrosos veïns de Vilagrassa tenien
terres i propietats al terme de Tàrrega, però es negaven a contribuir al comú de la vila
pagant qüesties, col·lectes i serveis real, etc. Perquè ells ja contribuïen en la seva vila.
Jaume primer va haver que intervenir en aquestes i altres qüestions fiscals en els anys
1245, 1250 i 1257. Vilagrassa obtingué a finals del s.XIII una concessió de la fira anual
(1301) i del mercat setmanal (1328), però tot i que per aquesta fira també hi hagué
problemes amb Tàrrega mes endavant, la vila no pogué igualar el desenvolupament i
l'increment que ràpidament adquireixen les viles de Tàrrega i Cervera.1
Venda de Tàrrega per l'Infant Martí a la ciutat de Barcelona (s. XIII)Durant l'any 1382 l'infant Martí volgué vendre tot el seu patrimoni per anar a guerrejar, i el
1 Annex 1
vengué a la ciutat de Barcelona, juntament amb Vilagrassa i altres municipis per vint-i-set
mil cinc-centes lliures, que era la moneda barcelonesa de Tern. I mana que els prohoms,
paers, senyors feudals, cavallers i homes i dones d'aquelles viles que obeeixin ara la
ciutat de Barcelona com a nova senyora de Tàrrega.
La ciutat de Barcelona, amb els seus consellers per davant, envien una carta a Joan de
Vallseca llicenciat en lleis (dret) i Antoni Buçot que es personin i prenguin possessió de la
vila de Tàrrega i d'altres.
El 23 de Novembre de 1391, Joan Vallseca i Antoni Buçot es troben a Tàrrega i els
consellers i prohoms els hi demanaren que abans de prendre possessió de la vila
ratifiquessin i confirmessin, en nom de la ciutat de Barcelona, tots els privilegis,
franquícies i tot el que els havia estat concedit per els reis d'Aragó, i de la mateixa manera
havia estat confirmat per l'Infant Martí el 17 d'Abril del 1383 a Tortosa. Els dos homes,
com que veien que el que es demanava era just ho atorgaren a la ciutat de Tàrrega
igualment com havia anunciat feia uns anys l'infant.
La matança dels jueus de l'any 1357Fou la matança més gran que hi hagué a la vil·la de Tàrrega, on entre els ciutadans
cristians exterminaren gairebé tots els jueus que es trobaven en la ciutat i que significaven
una cinquena part de la població, en aquell moment. Dels jueus, només es salvaren els
que tenien grans influencies o amics cristians que els amagaren a casa seva.
Joan II i el mercat de TàrregaL'any 1458, en Joan II, va concedir el famós mercat del dilluns de Tàrrega que encara es continua fent. 2
2. Demografia
2 Annex 2
Aquestes dades estan extretes de diferents fogatges sobretot del 1700 cap a baix els del
1700 cap el 1815 forment part dels diversos cadastres trobats a l'arxiu i del 1815 fins el
2012 les dades formen part de l'INE (Institut Nacional d'Estadística).
La inestabilitat generada per la guerra contra Castella (Guerra dels dos Peres) i la irrupció
al pas de companyies de mercenaris estrangers impulsaren el rei Pere III a promoure un
projecte de refortificació de les principals viles dels seus regnes. Tàrrega fou una de les
assenyalades pel rei i el 1358 es va construir una nova tanca urbana que, deixant a
l’exterior únicament els edificis conventuals, la seva funció era què protegís tant l’antiga
vila closa com el creixement extramurs que s’havia produït entre el segle XII i primera
meitat del XIV. Les obres començaren el 1366 i duraren quatre anys, al cap dels quals una
muralla amb nou portals (dotze, segons altres fonts)les quals encerclaven el gruix urbà.
L’impacte econòmic d’una obra d’aquesta magnitud tingué greus efectes, en recaure
sobre una comunitat i una economia molt afeblides per les crisis de la primera meitat
d’aquell segle i, en especial, pels estralls de la pesta del 1348. Una bona prova de fins a
quin punt s’havia deteriorat el teixit social targarí en aquells anys la trobem en la petició
que fan al rei els paers, l’any 1360, per tal que els quatre quarters en què es dividia la vila
per procedir a l’elecció dels càrrecs municipals es reduïssin a dos, ja que els barris que es
congregaven a l'església de Sant Antoni i a les cases de Santes Creus havien quedat tan
despoblats que els era impossible aplegar el nombre mínim de candidats necessaris per
optar a la Paeria. Sembla, doncs, que el barri situat entre el carrer Major i l’Ondara (on es
trobava el call, precisament) i el que s’estenia al nord de la plaça Major foren els més
afectats pels estralls del 1348.
4. Fora de les murallesFora de les muralles de Tàrrega si troba la vida religiosa i monàstica de Tàrrega del 1300
al 1400 després més tard es va anar integrant a dins de la població durant el creixement
de la mateixa. Els monestirs que van restar primerament afora van ser:
El monestir de Santa ClaraAquestes foren les primeres religioses en posar un convent fora de les muralles. Es fundà
a l'oest de Tàrrega tocant al camí d'Anglesola. Un del seus principals protectors fou Pau
Amenós que l'any 1346, en veure que anava a morir, féu redactar un testament en el qual,
a més a més de deixar bens al seus familiars, afavoria les monges de la regla de Santa
clara.1
Durant molts anys fou un monestir amb bona economia i prosperitat, pero el 22 de juny de
1586 fou abandonat, ja sigui per les sequeres, la pesta o per les guerres. El 1599 passa a
als PP. Carmelitans descalços de Sant Josep. Però finalment el 1600 esdevingué
propietat d'un altre monestir de Tàrrega explicat més endavant, el de Sant Agustí.
El monestir dels Fra menorsFou juntament amb el de Santa Clara en posar un monestir. Estava situat al Sud de la
vil·la passat el riu Ondara. A l'any 1322 Jaume II, atorga a l'orde dels Fra menors de
Tàrrega la seva protecció, guarda i guiatge especial i també que ningú que estimi la seva
gracia i amistat no s'atreveixi a molestar-los. Més tard fou anomenat Monestir de Sant
Agustí.
Les ForquesCom que Tàrrega tenia jurisdicció pròpia, tenia dret a disposar de forques per ajusticiar els
criminals que eren condemnats a morir a la forca. Hi ha tres llocs on s'hagi trobat que
servien per complir les sentencies, segons Segarra i Malla.
El primer n'hi ha una noticia de l'any 1322 que estaven situades a la part nord del castell i
després la van traslladar tocant al Mor, al costat del mas d' En Gaudalons, el que avui es
conegut com a Torre Morlans. Finalment, com a ultima instància i pel que sabem per la
mala olor fou traslladada a l'altra serra del Mor, ara coneguda com la serra de Sant Eloi,
on van ser posades a l'extrem de la serra en el lloc on hi ha la creu dels caiguts dels
Pares Escolapis.
Monestir del CarmeDurant el regnat de Pere III el cerimoniós, es vol construït un nou convent o monestir a la
vila de Tàrrega. Hi ha una inscripció en una pedra del convent la qual no desaparegué
mai. La inscripcio diu: “ En lo any 1364 se funda el present Monestir, essent Papa Urba V i
Rei d'Aragó Pere IV.” També esta ratificat en un document conservat a l'arxiu de Tàrrega
en el qual fa referencia a que el prior del Convent de Manresa del ordre del Carme
proposa al consell General de la vila de construir un monestir a la vila si el consell ho
aprova. La seva primera fundació data de de la segona meitat del segle XIV, perquè
després d'abandonar diverses vegades l'obra es torna a posar en marxa fins que
finalment s'acaba. Hi hagué durant molt de temps destruccions del monestir però s'ha
anat aixecant una darrera l'altra i encara esta dempeus al costat de l'anomenada plaça del
pati.
Monestir del PedregalDurant el regnat d'Alfons I es funda molt a prop de Tàrrega, però mes a prop encara del
Talladell, al llindar del camí ral de Tàrrega a Barcelona, un monestir de monges
cistercenques, conegut en aquell temps pel nom de monestir de Santa Maria del
Pedregal. A l'antic monestir s'hi venerava una mare de Deu alletant al nen Jesús,
coneguda com a Mare de Déu de la Llet. Actualment, només es pot trobar una capelleta
mig enderrocada i abandonada.
5. Termes associats a Tàrrega.
5.1El MorSegons O. Saula, a l'antic terme del mor se li atribueixen diferents dates de
fundació Segons, va recollir Saula, s’han fet diferents campanyes d’excavacions
al turó on hi havia el castell i l’església: el 1915, Josep Colomines (ajudat per
Agustí Duran i Sanpere) troba amb estructures medievals i modernes, tot i que
també troba un parell de monedes ibèriques, i ceràmica (ibèrica, grega,
“hel·lenística” i romana –campaniana i posterior-), posant el límit d’antiguitat en
el segle IV (a. C.); el 1922, Guiomar d’Ausa va localitzar un vas ibèric fet a torn;
el 1968, Glòria Trias de Arribas inventaria, al Museu Arqueològic de Barcelona,
4 objectes trobats l’any 1915; el 1976, Ramon Boleda descriu el Tossal del Mor
en un inventari arqueològic de poblats, i esmenta que fou habitat des del
“neolític”, tot i que Saula matisa que el fet de trobar una isolada fulla de sílex no
demostra una “continuïtat des del Neolític fins el Bronze”; el 1983, Guerrero
publica la troballa d’una moneda íbera, datable entre els anys 206-133 (a. C.)3.
Segons Josep Maria Segarra i Malla forma part del terme del mor, les partides
de la zona nord de Tàrrega: la canaleta, la del mas del colom, la serra de Sant
Eloi, la Sorteta, el Buscarro i altres partides que pertanyen al terme del Mor4.
Alguns autors apunten que hi podia haver un petit nucli urbà a baix de la
serralada del Mor però no esta confirmat ni documentalment ni
arqueològicament.
3 Oriol SAULA i BRIANSÓ, “Notícies, articles i publicacions entorn el castell del Mor de Tàrrega”, a Urtx,
1, 1989, p. 5-15.4 Josep Maria SEGARRA i MALLA, Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions, 3 vols., Tàrrega,
1984-2005, vol. I, p. 62.
Castell del Mor
1.Partida de la Canaleta2.Partida del Mas del Colom3.Partida de la Sorteta 4.Serra de Sant Eloi5.Partida el Buscarro (el cagarell)6. Camí de Balaguer
5.1.1 Com passa la propietat del Mor a Tarrega. Hi ha diverses teories sobre com passa la propietat del Mor a mans
targarines i si va ser la primera en tenir-la. El novembre de 1192 el mateix
rei Alfons I atorga a “Guilielmo de Anglerola” el “castrum meum dez Mor”, deixant prou clar la seva propietat, i també atorga els seus “servicium et
fidelitatem”.23 Erròniament, Segarra Malla esmenta a “Guillem d’Anglaterra”;
tot i això, després afirma que “exceptuant el Mas d’en Colom, la jurisdicció
d’aquest terme (del Mor) no es va moure del domini de la Corona d’Aragó
fins al regnat de Martí l’Humà, ja que, segons es diu, fou ell qui el cedí a la
vila de Tàrrega a inicis del segle XV. En realitat es tracta de Guillem I
d’Anglesola, baró de Bellpuig. Però Segarra i Malla també anomena la teoria
de que pertanyia a la baronia de Bellpuig però tal i com assenyala ell mateix
creu que es errònia i la teoria de Martí l'humà es la bona.
5.2 El terme de l'ofegat.
El castell de l'ofegat, abans pertanyia a la marca d'Ausona (zona ombrejada amb blau).
Forma part de les Partides de Riambau i de la partida que es deia de l'Ofegat.
Alguns autors apunten de la possibilitat de que el poble d'Altet formes part del terme de
l'ofegat, la forma que té el poble fa pensar que antigament havia estat emmurallat i amb
portals d’entrada al carrer de Baix i al del Centre. La història del poble va molt lligada amb
la del castell que també és conegut amb el nom de Castell de l’Ofegat, nom que li ve ja de
l’any 1133 quan en el testament de Gombau i la seva muller, deixen al seu fill Bernat, unes
cases que tenien a“Kastrum Offegat. L’indret donà origen a un llinatge del mateix nom,
així s’anomenaven Guillem de l’Ofegat o Pere de l’Ofegat. Vers el segle XII el castell i el
terme passaren a mans del monestir de Santes Creus a l’Alt Camp, encara que no tardà
massa temps a desprendre’s d’ell, ja que l’any 1324 el rei Jaume II concedí a Arnau
Messeguer, senyor del castell, el dret d’entrar vi a la vila de Tàrrega. A finals del segle XV
el lloc prengué el títol de baronia ja que la seva senyora fou la baronessa de Soldevila.
Més tard, l’any 1559, la seva filla Elisabet va vendre el castell i el terme al Consell General
de Tàrrega, així es com esdevingué propietat de la vila de Tàrrega. A finals del segle XVI
Altet quedà quasi despoblat i més tard va viure com a municipi independent, fins que l’any
1969 s’agregà a Tàrrega.
6.Camins rals i camins principals en l'edat mitjana i Economia.La posició geogràfica de Tàrrega i el control que exercia sobre un node viari en el qual
convergien les rutes que enllaçaven la vall de l’Ebre amb les ciutats litorals de Barcelona i
Tarragona, així com les carrerades que menaven des de les pastures estivals del Pirineu
fins a les hivernals del Camp de Tarragona, on amb el temps es desenvoluparien els
grans centres monàstics, alhora que ramaders, de Poblet i Santes Creus, conferia la vila
targarina, des de la seva fundació, un marcat caràcter comercial. Així, algunes de les
primeres infeudacions (1068 i 1077), concebudes per tal d’afavorir la fortificació del lloc i
consolidar la presencia d’un petit escamot de cavallers destinat a defensar-lo,
consignaven als castlans tres tipus de recursos econòmics per al seu manteniment: el
delme de les rendes dels conreus agrícoles i dels monopolis senyorials vinculats a
aquests (molins) així com el cobrament d’impostos sobre les mercaderies que circulaven
per les vies que travessaven el seu territori. És per això que en aquesta època Tàrrega es
considerada una Vil·la – Mercat.
La voluntat comtal d’assegurar-se el control dels fluxos comercials que circulaven per
aquests importants eixos viaris es materialització mitjançant la creació o presa de control
dels nodes que n’asseguraven la interconnexions . Per tal d’atorgar estabilitat institucional
al domini sobre aquestes viles clau, Piera, Cervera, Tàrrega i Montblanc passaran a
formar part del nucli de rendes a partir de les quals s’havia de sostenir la casa de la
comtessa i, més tard, la de les reines catalanoargoneses.
El camí més important és el que antigament era la via romana de Barcelona a Lleida i que
casualment Tàrrega està al mig. També hi ha el camí de Balaguer que era molt important i
podria formar part d'una antiga centúria. Hi havia més camins rals els quals
interconnectaven amb els pobles de la vora (Anglesola, Vilagrassa, Talladell, Claravalls, el
Mor, Castell de l'ofegat i Altet) , molts dels quals encara existeixen.
7.Urbanisme medievals i de l'edat Moderna
Edificis representatius
Cases noblesLa planta noble de cal perelló es un exemple d'interior civil benestant catala de l'ultim
quart de segle XVIII, esta situat a al carrer Major de Tàrrega, data d'un segle abans però
va patir afegits posteriors, que van ser durant el matrimoni el 1774.
Els Perelló son una família representativa de Tàrrega sobretot al segle XVIII i el segle XIX,
també famílies com la Jové (d'on provenia el President Companys) i la família d'Enric
Carcer. Una altra casa noble es la dels Marquesos de la floresta que en parlo tot seguit.
El castell comtalL’origen de la fortificació que presideix la vila resta encara per establir. Tot i que la primera
referencia documental directa és de l’any 1056, quan el comte Ramon Berenguer I de
Barcelona dot la seva esposa Almodis amb un seguit de castells entre els quals es
comptaven els de Granyena, Tàrrega i Cervera, el seu origen deu ser anterior i potser
vinculable cronològicament al procés de colonització endegat una generació abans al
voltant del nucli de Cervera. Llavors ja hi existia una torre, potser una atalaia avançada
destinava a prevenir la capital de la Segarra de qualsevol perill que pogués arribar de la
Larida a través de la vall de l’Ondara, però, als ulls dels comtes de Barcelona, la seva
capacitat defensiva era insuficient per al paper que hom volia atorgar ara a aquesta
posició capdavantera. Ramon Berenguer I projectava convertir la petita torre en una
veritable fortalesa i fer d’aquesta la punta de llança de la seva expansió a costa del
territori del Al andalus alhora que un centre de colonització que dotés d’estabilitat la
frontera extrema.
Per tal d’aconseguir aquest designi, el 5 de febrer de 1058, els comtes de Barcelona
investiren Ricard Altemir amb la castlania de Tàrrega i li lliuraren anualment 40 unces d’or
per tal que, en el termini de dos anys a comptar des del Nadal següent, estigués enllestida
la construcció d’una nova fortificació apta per allotjar un contingent format per deu
cavallers, que el castlà es comprometia a mantenir fins a la propera festivitat de Sant
Miquel.
El detall amb el qual es defineixen les obres a dur a terme és tan inusual com les
característiques de la fortificació que es preveu bastir. Aquesta havia de constar de dues
grans torres de cent pams d’alçada (aproximadament 20 m) i altres tants de gruix, la
primera de les quals s’havia de bastir a base de recréixer fins a l’esmentada alçada la
torre preexistent, mentre que la segona, d’identiques dimensions, s’havia de construir de
nou emprant pedra i calç. Aquests dos elements preeminents s’havien de completar amb
les bestorres de 50 pams d’alçada i i 40 de diametre, així com amb els murs que havien
d’enllaçar aquestes estructures, tot plegat obrat en pedra i calç. Un cop exhaurit el temps
previst per a la realització de les obres, aquestes no estaven encara concloses, de
manera que Ricard Altemir acordà, el 28 d’abril de 1061, un any de marge per a la
construcció de les dues torres i un altre d’addicional per tenir enllestides les bestorres i la
tanca del recinte. Ignorem si les obres es van acabar duent a terme conforme al pla
previst, però en el següent nomenament de castlà conservat, de l’any 1068, trobem que el
castell dobla la seva guarnició, que passa de deu a vint cavallers, alhora que disminueix
considerablement l’estipendi atorgat al vicari comtal, que passa de 40 unces d’or a 85
mancusos d’or (1 unça = 10 mancusos). Sembla indicar que les necessitats defensives ja
es trobaven llavors resoltes, ja que la plaça estava en disposició d’acollir una host major
que la consignada en les infeudacions inicials i que tothom podia concentrar-se a
potenciar les virtualitats ofensives que oferia la fortalesa.
La vil·laA l'est del castell, sobre el vessant que descendeix des d’aquest cap a l’Ondara,
s’estengué, possiblement ja des de la segona meitat del segle XI, un primer nucli habitat
sorgit per donar servei a la guarnició establerta pels comtes de Barcelona. Aquest embrió
urbà hauria estat estructurat per carrers (com ara el de la Pujada del Castell) que
enllaçaven la fortalesa amb la part més baixa i plana, ordenada a partir de sengles carrers
concèntrics que es correspondrien amb els actuals de la Cendra i d’Urgell (el superior) i
Major i dels Capellans (l’inferior). Des d’aquest darrer, a través de la muralla adjacent,
s’accediria a l’exterior de la vila a través de tres portals, dos dels quals haurien perdurat
en els posteriors d’Urgell i de Sant Antoni, mentre que el tercer s’obriria, possiblement,
vora l’antiga església de Santa Maria, a l’espai on actualment hi ha la plaça Major.
El palau dels Marquesos de la FlorestaLa historia d'aquest palau Civil comença amb la de la família Ardèvol, poderosa i cristiana,
que procedint de la Segarra s'instaura a Tàrrega. A l'any 1319 al llibre del consell se cita
un Miquel Ardèvol que obté permisos del rei. També es pot comprovar que al campanar de
cadireta de l'església de Sant Antoni aixecada el 1343, encara avui figura l'escut heràldic
dels Ardèvol, la qual cosa indica que podien ser benefactors de l'obra. El nom del palau de
la Floresta prove de que antigament era aproximat com a: “ Joiell fort, bell i meritori”.
També construïen annex al Palau l'anomenada capella del Corpus Christi tot i que a
vegades s'anomeni capella de Miquel Ardèvol o Guerau Ardèvol. El palau anirà passant
de mans fins a una gran família noble de Tàrrega el s.XVIII els Vidal de Càrcer, tot
passant pels Perelló, una altra família noble. Actualment es un Palau que forma part de la
Mútua de Tàrrega.
HospitalEl primer Hospital que s'anomena va ser fet pel poderós Miquel Ardèvol el qual no se sap
on estava ubicat, però Segarra i Malla l'ubica al mateix indret que el Palau dels
Marquesos de la Floresta, però que hi va ser anteriorment. El nom de l'hospital era Sant
Antoni de Pobres de Jesucrist. Després s'en funda un altre on ara hi ha la casa Anglí, al
carrer Agoders que quedaria fora de les muralles, el qual es diu que era un alberg/hospital
on podien ser atesos els pobres residents a Tàrrega; els forasters quedaven exclosos si
no eren en perill imminent de mort.
ConclusióAquest treball m'ha fet pensar sobre perquè els governs que em tingut a la ciutat han
pogut desprendre’s de tota la monumentalitat i edificis de tipus civil que hi havia en
èpoques passades. És més fins fa poc no s'ha començat a redescobrir la memoria
medieval històrica a Tàrrega i la veritat es que és molt decebedor. Hi ha molt poc material
arqueològic medieval a Tàrrega ja sigui per que l'han destrossat, han edificat a sobre o no
han tingut cura. He arribat a la conclusió que molt pocs treballant per a tornar una certa
esplendor històrica a Tàrrega ara s'esta començant. Però de vestigis del 1020 i del 1300
en queden molt pocs i aquest pocs son runa. La única peça arquitectònica visible que ha
sobreviscut es el Palau dels Marquesos de la Floresta.
Em sap greu que fins i tot els porxos que hi havia al carrer del Carme i les grans entrades
que hi havia pels carruatges sota d'aquests també hagin estat enderrocats o edificats i
aquests només daten de principis del s. XIX.
Per d'altra banda, he pogut aprendre una mica més d'història de la meva ciutat i saber a
cada racó el que podia haver passat o com podia haver evolucionat la historia del
paisatge urbà. Fins i tot d'algunes anècdotes de la ciutat les quals molts no saben i van
passar a casa seva.
Per tant tot i que els habitants no em pogut cuidar el patrimoni del qual ens deixaven en
herència en tenim prou documents per donar fe del que s'havia arribat a tenir a Tàrrega. I,
tot i així encara es pot donar a conèixer el patrimoni que resta i impulsar properes
excavacions o possibles hipòtesis sobre aquest.
BibliografiaSegarra i Malla, Josep Maria. Historia de Tàrrega amb els seus costums i tradicions: Vol 1, Ed: Museu Comarcal de Tàrrega, 1984.
Novell i Balagueró, Joan. Les nostres Contrades: Urgell. Volum II Historia. Ed: Institut de Ciencies de l'Educació UAB, 1985.
Tarradell, Miquel. Prehistòria i món antic als Països catalans. Ed: Publicacions UB, 1996.
Garcia Biosca, Joan. Saula, Oriol: Tragèdia al Call. Tàrrega 1348, Ed: Museu Comarcal de Tarrega, 2011.
Sarret Pons, Lluís. Privilegis de Tàrrega, Ed: A.G. Camps, 1982.
Articles:
Yeguas Gasso, Joan. Sobre l'antic poblat del Mor. Ed: URTX.
Documents:
Deducció presentada per part del il·lustre Comte de Peralada, en la causa.
Cadastre de 1716, 1718, ....
Llibre del consell de 1700, 1800...
Annex
Carta de població de Vilagrassa: “ Consti a cadascú dels presents, i dels que puguin
venir que jo, Ildefons, per gracia de Déu rei d'Aragó i comte de Barcelona i marquès de
Provença, dono i concedeixo a tots vosaltres, els habitants que acabeu de poblar
Vilagrassa, gràcies a la meva nova conquesta, i els que hagiu de venir a per repoblar-la i
quedar-vos-hi tots els bons usos i costums a fi que us hi trobeu bé i milloreu cada dia més
aquella població meva.
I us dono i adjudico vostres cases i horts i els friginals segons ja us havíem repartit , és a
dir, a que tingui cadascu una una casa de quatre astes d'amplada i vuit de llargada i que
es fagi igualment amb els horts. I cada un de vosaltres em donarà a mi per fer casa,
friginal i hort sis denaris de cens en tot temps en arribar a la festa de Nadal.
I us dono aigüa dels reguer per a que pugueu agafar per tot el que us convingui durant
dos dies i dues nits de cada semana, mes ben dit el dia de Mercuri i el Dissabte. I també
si us fos necessari, i poguessiu fer sense perjudicarme a mi, per mes temps la preneu
qualsevol dia. I us atorgo l'aigua que arribi de Verdú.
I us concedeixo que per sempre més no rendiu laudemi o usatge a tota la meva terra.
I us concedeixo mercat dia de Júpiter i Fira el dia de tots Sants, vuit dies abans i vuit dies
després de la festa. I us concedeixó que tot home que vingui a les esmentades fires i
mercat s'hi trobi tranquil i segur de en totes les seves coses, tant quan vingui com quan
s'entorni i que pogué comprar i rebre en custòdia tots els càrrecs que poguessiu tenir
segons el costum.
I us prometo que no enviaré sobre vosaltres ni cavaller, ni castlar, ni vicari sinó us
imposaré altre senyor que jo mateix o dels meus successors.
Us dono també llocs per pasturar i per fer llenya, i camins i pedreres i tot el que estigui al
vostre abast absolutament igual que ho tenen els homes de Cervera i Tàrrega.
També us prometo que no enviaré sobre vosaltres el batlle de Tàrrega, i us dono llibertat i
us prometo que pogueu avenir.
I us lliuro d'intestícies, exorquies i cucucies, menys aquell que fos atrapat en cucuria que
corri per la vila, i que ningú per culpa del forn o del seu molí sigui molestat. I si algun
soldat o altra persona qualsevol us causa molestia podeu pignorar.
I ningú podrà edificar al carrer Major d'aquesta vila. I tot home que romangui a la via i hi
tingui en ella propietat que no faci fianá per mes de cinc sous.
I jo a tot arreu us he posat sota la meva defensa i protecció especial a tots vosaltres i a
totes les vostres coses; i us dono i concedeixo que durant aquests deu anys no tingueu de
sortir en cap host ni cap cavalcata si no és per les vostres expedicions en comunitat.
I mano als meus representants i als batlles de totes les meves terres que us cuidin i
defensin a vosaltres i a les vostres coses com si fossin les propies.
I us entrego i dono permís per a que pogueu donar i vendre i alienar sempre que vulgueu
als vostres semblants, les vostres cases i demés coses tret el que és el meu dret.
I vull i mano que a tot arreu on vosaltres pogueu millorar així ho feu respectant la fidelitat i
el dret meu com ja s'ha dit més amunt.
I si algun home s'atrevís a alçar-se sobre aquesta carta en allò mes minim, només pel dret
em tindria que pagar a mi, mil sous, a més dels danys ocasionats.
Amb tot, jo, el Rei em reservo forns, molins, justicia lleudes fortificacions i el que no hi
tingueu per senyor a ningu més sinó a mi i als meus successors.
Carta feta a Lleida, el mes d'Abril de l'any del senyor mil cent vuitanta- i – cinc.
Signa Alfons, per la gracia de Déu rei d'Aragó, comte de Barcelona i marquès de
Provença. Signa Berenguer, per la gràcia de Déu Arquebisbe de Tarragona...
Jo Bertran he escrit aquesta carta... i per ordre de Guillem de Bassia, notari del rei, hi
poso signe +.”
(Traducció presentada pel Sr. Joan Tous amb motiu d'una conferencia sobre la carta de
Població de Vilagrassa celebrada el dia 23 d'abril de 1980, al mateix poble. Junt amb
l'esmentada traducció al catala el mateix Joan Tous, lliurà una fotocopia de la mateixa
carta en llatí i amb una nota al peu que diu:” Copia del segle XIV consevada a l'Arxiu de la
Corona d'Aragó. Barcelona. Cancilleria, Registre nº 2 (Varia d'Alfons I nº 2, fol 53 de B 7”)
Annex 2Joan II concedeix Mercat, cada dilluns (1458)Tàrrega, 14 de novembre 1458. En aquesta carta el Rei concedeix a Tàrrega, que, el
dilluns de cada setmana, pugui celebrar mercat igual en tot al que, en virtut i privilegi del
seus predecessors, celebra el dijous. Guia a tots aquells que hi vindran si no son
homicides, bandejats heretges fabricans de moneda falsa, etc. També, amb l'intent
d'afavorir la vila i els seus habitants, concedeix a tothom que vingui els mercats de dilluns
i dijous, així com a les fires que s'hi acostumen a celebrar, salvaguarda i protecció en tant
que ningú no pugui ser molestat, en venir ni en romandre, ni tornant de dits mercats i fires,
dins l'extensió de sis llegües al voltant de la vil·la, i aquells que faran dany i ofensa als
mercaders, en tot aquest circuit seran trets de pau i treva i, com a tals deuran ésser
publicats pel veguer de Tàrrega, i no hi podran tornar fins que s'hauran avingut amb la
universitat i la part injuriada i l'hauran refet dels danys que li han ocasionat.
