, ,

VIVES · E/ DICIONS PRIN /

CEPS.

GUIA DE L'EXPOSICIÓ

UNIVERSITAT DE VALENCIA

Organitza: CoUabora: Comissaris:

Coordina:

Assistent de Coordinació:

EXPOSICI6

Disseny i Coordinació: Realització:

Fusteria: Muntatge:

Textos:

Traducció

Assessor de Conserva ció:

CATÁLEG

Universitat de Valencia Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia Salvador Albiñana Enrique González Leonor Tortajada Salvador Albiñana

Micky Aragón

Edelmir Galdón Direcció General de Promoció Cultural Servei d'Extensió Universitaria Sebastián López Cristina García Aureli Bou Salvador Bahilo J oan A. Lluch Enrique González, Salvador Albiñana, Víctor Gutiérrez Enric M. Catala Servei de Normalització Lingüística

Luciano Pardo

Edició a cura d'E. González, S. Albiñana i V. Gutiérrez

Textos:

Disseny:

Salvador Albiñana Enrique González Víctor Gutiérrez J ozef IJ sewijn Gilbert Tournoy

Antoni Doménech

AME EL PA1ROCINI DEL BANCO CENTRAL·HISPANO

Diposit legal: V. 4.055-1992 Arts Granques Soler, S. A. - L'Olivereta, 28 - 46018 Valencia

RENAIXEMENT I HUMANISME

El terme Renaixement, que dóna nom al període inicial de l'epoca mo­derna, ha anat modificant el seu sentit i abast des que el va fer servir Vassari en la seua Vida deIs pintors, a mitjan del segle XVI. Actualment la no ció de Renaixement s'ha pluralitzat en la seua geografia i cronologia. Mentre l'ita­lia va tenir el seu millor moment en la segona meitat del segle XV, al nord dels Alps va florir especialment en les primeres decades del segle XVI. Si a Italia hom no pot deixar de fer esment dels noms de Petrarca, Leonardo, Valla o Poliziano, en l'Europa nordica trobem Durero, Holbein i, sobretot, els humanistes Erasme, Budé, Thomas More i -amic de tots elIs- Vives.

Si per molt de temps, en la nostra percepció del Renaixement, hom va privilegiar la literatura de creació i els artistes, actualment s'ha donat fona­mental importancia al paper de 1'humanisme i els humanistes. Aquests, que varen reivindicar l'estudi de les humaniores litterae -de les lIetres més hu­manes-, contra l'hegemonia de la logica i el meto de escolastic dominant en les universitats, sustentaren inteHectualment l' epoca renaixentista.

Més que la teologia escolastica, massa disputadora i amant de qüestions inútils, l'humanista s'interessa pels antics oradors, moralistes, historiadors. Hi creu trobar un saber sobre les coses i no solament de paraules. Pero per coneixer a fons els autors antics li calia aprendre'n les lIengües, lIatí i grec, juntament amb els costums i les institucions dels pobles que les parlen. D' aquesta manera, els humanistes varen assolir un apreciable coneixement de la filologia, pero aquesta no els importava per ella mateixa, sinó com a vehicle vers una comprensió millor de la saviesa dels antics. Una vegada tor­nara a la vida, il·luminaria també els temps moderns.

El concepte de Renaixement ja no és frontalment bel·ligerant amb la cultura medieval, que ha perdut el caire fose que la va condemnar durant

3

molt de temps. Tanmateix, per als medievals, el convent i la universitat ten­diren a erigir-se com a seus de la virtut i de la saviesa. Per contra, els huma­nistes varen tendir a emfasitzar el paper de la família, la ciutat, la política. En aquest sentit, els humanistes són els iniciadors del gir d' abast secularitza­dor i laicista que ha caracteritzat com més va més la cultura moderna. La persona i l' obra de Vives recullen bé aquesta nova concepció de la vida.

VIVES 1 ELS SEUS EDITORS

Joan Lluís Vives (Valencia, 1492/93-Bruges, 1540) va publicar, alllarg de la seua més aviat curta vida, una seixantena de títols, que van de la carta d'un full al tractat voluminós d'uns quants centenars. Tret de les seues epís­toles de caracter privat i De veritate fidei christianae, apareguda tres anys després de la seua mort, ell mateix va supervisar totes les edicions de la seua producció literaria.

En conseqüencia, durant els vint-i-sis anys que van del seu primer impres conegut (1514) fins la seu a mort, va mantenir un estret contacte amb el món de llibreters i impressors. Relacions que no sempre van ser bones, i que estan parcialment documentades per mitja de cartes als seus amics. A Antuerpa, 1524, elllibre que s'havia de titular simplement De institutione christianae foeminae (núm. 21) va ser ornat, per iniciativa dels seus editors, amb nombrosos paragrafs que el varen indignar fore;:a. El text de Somnium et Vigilia (núm. 11) tenia tantes errades, que Vives assegurava que havia donat elllibre a un cacographus, i no pas a un calcographus. Quan un amic li va demanar de revisar la traducció castellana dels Comentarios para desper­tamiento del ánimo en dios (núm. 62), va declarar que era "tan poc sofert" per a les traduccions, que abans preferia fer textos nous. Més enlla de l' anecdota, els impressors a que es veia obligat a recórrer a Lovaina, Antuer­pa i Bruges el satisfeien ben poco Tota la vida va acariciar la possibilitat de veure impresos els seus llibres pels tipografs de Basilea. Tot i amb aixo, la poca venda dels Commentarii in XXII libros De civitate dei, 1522, el va ene­mistar amb el poderós impressor Froben i va refredar la seua amistat amb Erasme (núm. 16). Només dos anys abans de la seua mort, R. Winter, 1. Oporinus i els seu s socis es varen ocupar dels seus treballs. Alla es varen im­primir els seus darrers manuscrits i va apareixer la versió definitiva de diver­sos escrits de joventut.

Nombrosos llibres, tot just eixits de les premses, eren reproduits a diver­ses ciutats, per exemple, la Introductio ad sapientiam (núms. 23 a 26) i els

4

famosos Didlegs o Linguae latinae exercitatio (núms. 38 a 41). Per la matei­xa raó, hom pot calcular que al segle XVI es varen tirar al voltant de mil edicions diferents que incloien un o més escrits de Vives. Hom parla d'al­tres de desconegudes sense haver deixat cap vestigi i algunes de les que s'exhibeixen ací estan documentades només per mitja de dos o tres exem­plars.

Aqueixa doble circumstancia: la profusió d'edicions i la quasi desapari­ció de moltes per efecte de l'ús continuat, ha fet una qüestió difícil de resol­dre, la de quines varen ser les seues edicions prínceps. A aixo s' afegeix un tercer problema: com s'ha dit, a Vives li agradava de revisar els seus escrits quan anaven a ser impresos de nou. ¿És possible, dones, precisar les oca­sions en que es tracta d'un text revisat pel mateix autor? Aquesta exposició es proposa de contribuir a solucionar una part d'aquests problemes.

VIVES 1 VALENCIA. LA CIUTAT DEL CONVERS.

LA INICIACIÓ LITERARIA

Malgrat el creixent intervencionisme de la monarquia, que aviat ocasio­naría greus problemes fínancers al municipi, la Valencia de Vives encara mantindria alguna esplendor i hi tenia lloc una activa vida urbana animada pel comere;: ultramarí i l'activitat dels gremis. Sota aquesta relativa prosperi­tat bategaven les tensions entre la casta cristiana, la dels moros i la judeo­conversa. Vives pertanyia a aquesta última, i alllarg de la seua vida va assis­tir al gradual extermini de diversos membres de la seu a família, incloent-hi son pare. La literatura antijudaka era un dels signes de l'hostilitat entre els cristians antics i els recents conversos. El frare agustinia J aume Pérez de Valencia, que governava la diocesi en absencia del bisbe, va publicar un tractat d'aquest tipus, en els mateixos anys en que s'instal-lava el tribunal in­quisitorial a la ciutat (núm. TI). Cap a la fí de la seua vida, el mateix Vives, encara que convers, va escriure una apologia contra els jueus en elllibre De veritate fidei christianae. '

Francesc Eiximenis (1327?-1409) va escriure diverses propostes per a la bona marxa de la ciutat i les va oferir als jurats (núm. 1). Anys més tard, Vives dedicaria als burgmestres de Bruges De subventione pauperum, un tractat on proposava a la ciutat que es posara al davant del combat de la mendicitat. Aquestes dues obres recorden la importancia d' allo urba en el llarg transit vers el renaixement. Eiximenis representa, com a francisca, els

5

nous ordres, ja allunyats de l' espai rural. Vives, la vida del qual transcorre en tot un seguit de ciutats, es mostrara sempre preocupat pels seus proble­mes. Igual que Erasme, en una Europa que assistia a l' enfortiment de les grans monarquies, Vives va viure, va pensar i va escriure sempre des de la ciutat.

Vives va assistir a l'Estudi General, tot just fundat per Ferran II i el Pa­pa Borja, que va comen<;ar els seus cursos 1'any 1502. Aquesta era una insti­tu ció en vies de consolidar-se, i el seu ensenyament no feia sinó continuar la de les tradícionals es coles de gramatica. El mateix Vives va declarar que a la nova universitat havia rebut l' ensenyament del gramatic Daniel Sisó. Hom conserva només un exemplar del seu manual, un incunable saragossa del 1490, que s'exhibeix ad (núm. III). Un altre manual de gramatica exposat fou l'adaptat per Jeroni Amiguet per a 1'ensenyament delllatí amb el suport de la llengua vulgar, i complementat per un manual de redacció epistolar o Elegantie. La tradició ha volgut que Vives fóra deixeble d' Amiguet, i que el deixeble hagués protagonitzat una querella contra la nova gramatica de Ne­brija, pero estem mancats de mitjans per poder provar l' anecdota. Del que hom no pot dubtar és del fet que el manual d' Amiguet és un testimoniatge directe de la forma com s'ensenyava gramatica durant la joventut de Vives (núm. IV).

1. FRANCESC EIXIMENIS Regiment de la cosa pública, Valencia, C. Cofman, gener, 1499. Valencia, Biblioteca Universitaria

11. JAUME PÉREZ DE VALENCIA Tractatus contra Iudaeos, i altres opuscles, Valencia, [A. Fernández de Córdoba],1484-1485. Valencia, Biblioteca Universitaria

111. DANIEL SISÓ Grammaticale compendium, Saragossa, J. i P. Hurus, setembre, 1490. Saragossa, Biblioteca Universitaria

IV. STEFANO FIESCHI / ]ERON! AMIGUET Sinonima, Valencia, C. Cofman, novembre, 1502. Valencia, Biblioteca Universitaria

6

PARÍs, 1509-1514. L'ENCONTRE AMB LA IMPREMTA

A la ciutat universitaria de París, al principi del segle XVI, l'ensenyament tenia lloc en els prop de cinquanta col-legis que hi havia. Alguns d' aquests centres no s' acontentaven amb l' ensenyament curricular, dictat pels profes­sors escolastics, i acollien també a les seues aules els cursos ocassionals d'al­tres mestres, centrats en autors classics com ara Ciceró o Suetoni. De vega­des, també sobre un autor modern, gairebé sempre, un humanista. De manera simultiinia, els nombrosos impressors i llibreters instal-lats a la ciu­tat aconseguiren interessar alguns mestres en 1'aleshores encara novell art ti­pografic. Així, nombroses lli<;ons de cursos privats i públics varen ser porta­des a la impremta íntegres o en resumo

Alllarg dels cinc anys passats a París, Vives es va exercitar amb entusias­me -si creiem Erasme- en l'escolastica nominalista i va iniciar un lent tran­sit vers l'humanisme. Va seguir 1'ensenyament de diversos professors, de renom i foscos, i els va acompanyar en les lli<;ons que impartien als diversos col-legis. També va córrer tavernes, banys públics i trinquets, alguns noms dels quals va conservar.

Els mes tres escolastics Gaspar Lax i Jean Dullaert no varen ser aliens a la impremta, i avui coneguem una bona dotzena d'impressions dels seus manuals -com ara el número 2 bis-o L'humanista P. Bérault, amb qui Vives també va contactar, va imprimir lli<;ons preliminars als seus cursos extraor­dinaris sobre Suetoni, les Leges de Ciceró i d' altres autors i, de vegades, va donar a la impremta el llibre de l' autor classic que es proposava explicar, com l' esmentat Suetoni, i Plini el jove. Tots tres professors varen arribar a coincidir a les premses de T. Kees, un impressor que solia editar llibres cien­tífics i tenia diverses series de gravats en fusta amb figures astrologiques.

Amb aquests precedents, quan Vives va comen<;ar a exercir de forma extraordinaria 1'ensenyament, es va apropar al taller de Kees i va imprimir diversos opuscles i prolegs relacionats amb la seua activitat docent (núms. 1 a 5). La part més significativa d' aquesta labor ens ha arribat reunida en un petit volum d'Opera, aparegut a Lió, l'any 1514 (núm. 4) .

1. (PSEUDO-) HIGINI Poeticon astronomicon [J. L. Vives, Carta a Juan Fort, París, 31 de mar<; de 1514], París,J. Lambert [T. Kees], <mar<; 1514>. Madrid, Biblioteca Nacional

7

2. JEAN DULLAERT Librorum Metheororum Aristotelis ... Expositio [J. 1. Vives, Vita loannis Dullarru] , París, T. Kees, G. de Gourmont, maig, 1514. '''Cambridge, University Library

2 bis. JEAN DULLAERT Questiones super octo libros Phisicorum Aristotelis, París, O. Senant,

1506. Valencia, Biblioteca Universitaria [Exemplar no descrit en el catdleg]

3. ]OAN LLUÍS VIVES Opuscula duo, París, J. Lambert [T. Kees] , juny <1514>. '''Cambridge, University Library

4. ]OAN LLUÍS VIVES Opera, Lió, G. Huyon, 19 d'octubre, 1514. Utrecht, Bibliotheek der Rijksuniversiteit

5. FRANCESCO FILELFO Convivía [J.L. Vives, Praelectío in Convivía], Colonia, J. Gymnicus, 1537. BrusseHes, Bibliotheque Royale Albert 1er / Koninklijke Bibliotheek Al­

bert 1

LOVAINA, ca. 1513-1523. L'ORADORIELFILOLEG

Els anys de Lovaina varen ser fonamentals en la vida i l' obra de 1'humanista valencia. Al costat d'Erasme -que mai no va ser el seu mestre formal- i d'amics com el professor A. Barlandus, Vives va donar el pas defi­nitiu vers l'humanisme. D'Erasme va prendre també els ideals religiosos de 1'humanisme nordic, basats en la fórmula de pietas erudita: el pacifisme i l' antidogmatisme per allunyar-se de la fe cega i del formalisme de les nor­mes eclesiastiques, per desenvolupar una espiritualitat interior, alimentada amb l' estudi de les lletres humanes i divines.

Va polemitzar contra els seu s antics col·legues, els escolastics, en Adver­sus pseudodialecticos (núms. 7 i 8), en la seua Somnium (núms. 9 a 12) i en el

;, I:asterisc que acompanya la localització d'un exemplar indica que aquest no s'exhibeix, pero va servir de base a la descripció que apareix al cataIeg.

8

prefaci a les Declamationes Sullanae (núms. 14 i 15). Va millorar el seu co­neixement delllatí i del grec, i va llegir un gran nombre d'autors grecs, lla­tins i en llengües vulgars. Davant els abstrusos exercicis dialectics de l' es­colastica, 1'humanista Vives va desenvolupar una forma d' argumentació basada en la persuasió, per a la qual calia una expressió depurada. La decla­mació, el dialeg, la fabula varen ser defensats com un vehicle d' expressió molt més vruid que no les cadenes siHogístiques. D' ahí la gran presencia del genere declamatori en els seus escrits de Lovaina.

El gran coneixement dels autors classics que Vives havia assolit va por­tar Erasme a recomanar-li una edició comentada de la De civitate dei agusti­niana (núms. 16 i 17). Aquest llibre era vist pels lectors medievals i els con­temporanis de Vives com una veritable enciclopedia, vistes les nombroses notícies que contenia sobre l' antiguitat. Tanmateix, molts passatges havien esdevingut foscos i alguns autors medievals tractaren d'esbrinar-los amb anotacions. El més rigorós coneixement del passat que els humanistes varen conquerir els portava a mirar amb menyspreu els vells comentaristes, que sovint introdUiren errors notables d'interpretació. Vives va posar tota la seua erudició al servei d'unes anotacions més clares i es va burlar dels seus predecessors, tots ells frares. La poca venda del llibre el va distanciar d'Erasme, i les seues crítiques, dels frares. Arran del concili de Trento, l' es­glésia catolica en va ordenar la censura de diversos passatges (núms. 17 bis i 18).

A Lovaina, Vives havia tingut un generós mecenes, el jove arquebisbe de Toledo, Guillermo de Croy, la mort inesperada del qual el va obligar a bus­car el manteniment a un altre lloc. Donat que Vives no estava incorporat a la universitat, només hi podria romandre com a professor privat. A més, el constant enfrontament dels partidaris i enemics d'Erasme feia el clima inteHectual molt poc grat, i el valencia va cercar altres perspectives.

6. HADRIANUS BARLANDUS Versuum ex ... Vergilio ... , Collectanea [amb epístola loan. Ludovicus Ví­ves Hadriano Barlando], París, Lovaina, G. de Gourmont, ¿1515? Gant, Rijksuniversiteit Centrale Bibliotheek

7. ]OAN LLUÍS VIVES Opuscula varia, Lovaina, T. Martens, [1519]. Madrid, Biblioteca Nacional

9

8. lOAN LLUÍS VIVES Adversus pseudodialecticos / Pompeius fugiens, Sélestat, 1. Schürer, juny,

1520. Madrid, Biblioteca Nacional

9. M. T. CICERÓ Somnium Scipionis U. 1. Vives, Argumentum Somnii Scipionis], Lovaina,

T. Martens, 1520. '<York, York Minster Library

10. M. T. CICERÓ Somnium Scipionis [J. 1. Vives, Argumentum Somnii ScipionisJ, Antuer-

pa, M. Hillen, [1520]. BrusseHes, Bibliotheque Royale Albert 1er / Koninklijke Bibliotheek Al-

bert I

11. lOAN LLUÍS VIVES Somnium et Vigilia, Antuerpa, 1. Theobaldus, <1520>. Valencia, Biblioteca Universitaria

12. lOAN LLUÍS VIVES Somnium et Vigilia in Somnium Scipionis, Basilea, J. Froben, mar~, 1521. Barcelona, Biblioteca de Catalunya

13. In philosophicos aliquot M. T. Ciceronis libros doctissimorum viro­rum annotationes ... [J. 1. Vives, In somnium Scipionis Enarratio, siue vi­gilia], Basilea, 1. Oporinus, mar~, 1544. "'París, Bibliotheque Nationale

14. lOAN LLUÍS VIVES Declamaciones Sullanae quinque, Antuerpa, M. Hillen, abril, 1520. Castelló, Arxiu Municipal

15. lOAN LLUÍS VIVES Declamationes sex i diversos opuscles, Basilea, R. Winter, mar~, 1538. Madrid, Biblioteca Nacional

10

16. AGUSTÍ D'HIPONA, De civitate dei / lOAN LLUÍS VIVES, Com­mentarii in XXII libros De civitate dei, Basilea, J. Froben, setembre, 1522. Brussel-les, Bibliotheque Royale Albert 1er / Koninklijke Bibliotheek Al­bert I

17. AGUSTÍ D'HIPONA, Operum, vol. V, De civitate dei / Commenta­rii 1. L. Vivis ab authore recogniti) París, C. Chevallon, 1531. Gant, Rijksuniversiteit Centrale Bibliotheek

17 bis. AGUSTÍ D'HIPONA, Operum) vol. V, De civitate dei / Com­mentarii 1. L. Vivis ab authore recogniti, París, C. Chevallon, 1531. Exemplar mutilat i exporgat per la censura. Valencia, Biblioteca Provincial Franciscana

18. AGUSTÍ D'HIPONA, Tomus V Operum [Appendix ... complectens 1. L. Vivís Commentarios ... nonnullis tamen omissis ex censura facultatis theologícae Lovaníensis], Antuerpa, C. Plantin, 1576. '\-Valencia, Biblioteca Universitaria

19. ]OAN LLUÍS VIVES Veritas fucata, Lovaina, T. Martens, gener, 1523. BrusseHes, Bibliotheque Royale Albert 1er / Koninklijke Bibliotheek Al­bert I

20. (PSEUDO-) QUINTILlA Declamationes duae, Lovaina, T. Martens, febrer, 1523. BrusseHes, Bibliotheque Royale Albert 1er / Koninklijke Bibliotheek Al­bert I

BRUGES I ANGLATERRA, 1523 -1528. EDUCACIÓ I POLíTICA

Vives va dedicar a Enric VIII els seus comentaris sobre la Ciutat de Déu i a Caterina d' Aragó el tractat sobre la instrucció de la dona (núms. 21 i 22). La bona acollida experimentada per part dels monarques i de Thomas More, la carrera política del qual anava en ascens, el varen animar a cercar fortuna a Anglaterra. De primer va estar de professor al Corpus Christi d'Oxford, pero aviat va aconseguir deixar la docencia, la qual li era poc

11

grata, i instal·lar-se a la cort reial. Quan ja s'hi parlava d'una instaHació defi­nitiva, l'afer del divorci va obligar Vives a abandonar l'illa, després d'unes setmanes de presó domiciliaria.

Els anys viscuts entre Bruges i Anglaterra, amb l' apartament definitiu de les universitats, deixen percebre en Vives un període de manifest interes en­vers els problemes educatius, socials i polítics dels seus voltants. El paper de la família en l'educació dels fills i les filles, i el millor meto de d'estudi. L'in­teres perque la dona prengués part activa, encara que supeditada al baró, al si de la família. El pauperisme, la guerra, la urgencia perque catolics i pro­testants, mitjanc;ant un concili, posaren fi a les seues diferencies, l'amenac;a del turc sobre Europa ... En suma, la recerca de la pau entre els prínceps cristians i dels cristians entre si, com a fonament d'una convivencia verita­blement humana entre els homes, són el signe definitiu dels escrits donats per Vives a la impremta durant aquells anys (núms. 23 a 32).

En la practica, les coses s' esdevenien ben al contrari de les propostes de l'humanista: guerra pertot arreu d'Europa, avenc;os del turc, l' enverinament de les diferencies religioses, ciutats farcides de forasters, fugitius de la fam i de la guerra, i dedicats a la mendicitat i a la delinqüencia. De l' optimisme que anunciava una proxima edat d'or, molts humanistes passaren al desen­gany i a l' amargor. Aquest clima es fa pales en De communione rerum (núm.

33), aparegut 1'any 1535.

21. lOAN LLUÍS VIVES De institutione foeminae christianae, Antuerpa, M. Hillen, 1524. BrusseHes, Bibliotheque Royale Albert 1er / Koninklijke Bibliotheek Al-

bert I

22. lOAN LLUÍS VIVES De institutione foeminae christianae, Basilea, R. Winter, agost, 1538. Barcelona, Biblioteca de Catalunya

23. lOAN LLUÍS VIVES Introductio ad sapientiam, Satellitium sive Symbola, Epistolae duae de ra-tione studii puerilis, Lovaina, T. Martens, 1524. Lovaina, Katholieke Universiteit Centrale Bibliotheek

24. lOAN LLUÍS VIVES Introductio ad sapientiam, Satellitium sive Symbola, Epistolae duae de ratione studii puerilis, Addita Suetonio, Bruges, H . de Croock, 1526. Gant, Rijksuniversiteit Centrale Bibliotheek

12

25. lOAN LLUÍS VIVES. Introductio ad sapientiam, Satellitium, Epistolae duae de ratione studii puerilis, Addita Suetonio, París, S. de Colines, 1527. Gant, Rijksuniversiteit Centrale Bibliotheek

26. lOAN LLUÍS VIVES Introductio ad sapientiam, Satellitium, Epistolae duae de ratione studii puerilis, Addita Suetonio, Antuerpa, M. de Keysere, 1530. '~Gant, Rijksuniversiteit Centrale Bibliotheek

27. lOAN LLUÍS VIVES De subventione pauperum, Bruges, H. de Croock, marc;, 1525 (=1526). BrusseHes, Bibliotheque Royale Albert 1er / Konínklíjke Bibliotheek Al­bert I

28. lOAN LLUÍS VIVES De subventione pauperum, Bruges, H. de Croock, setembre, 1525 (=1526). Valencia, Biblioteca Provincial Franciscana

29. lOAN LLUÍS VIVES De Europae dissidiis et republica, Bruges, H. de Croock, desembre, 1526. Lovaina, Katholieke Universiteit Centrale Bibliotheek

30. lOAN LLUÍS VIVES De officio mariti, Bruges, H. de Croock, S. Vermuelen, gener, 1529. Gant, Rijksuniversiteit Centrale Bibliotheek

31. lOAN LLUÍS VIVES De officio mariti, Basilea, R. Winter, marc;, 1538. Barcelona, Biblioteca de Catalunya

32. lOAN LLUÍS VIVES De concordia et discordia, De pacificatione, De conditione vitae christia­norum sub Turca, Antuerpa, M. Hillen, 1529. Madrid, Biblioteca Nacional

33. lOAN LLUÍS VIVES De communione rerum ad Germanos inferiores, Antuerpa, M. de Keysere, 1535. Londres, Lambeth Palace Library

13

ENTRE BRUGES 1 BREDA, 1529-1540. LA MADURESA INTEL·LECTUAL

Vives va tornar d' Anglaterra a Bruges sense comptar amb un mitja de vida segur. Després de la pau pactada l' any 1529 entre les gran s monar­quies, la guerra torna a encendre's per tot Europa. Vives va assistir també, des del bandejament, a les notícies de 1'execució de son pare, l'any 1524, i del procés contra la memoria de sa mare, el 1528.

Malgrat aquesta situació tan adversa, 1'humanista valencia va escriure, durant els darrers dotze anys de la seua vida els escrits que més justícia van fer al seu nom de savi a moltes parts d'Europa. En primer lloc, De disápli­nis (núm. 34), l'obra enciclopedica que es proposava de revisar el saber de les universitats -jutjat per Vives com a decadent- i cercar nous fonaments per al seu millor desenvolupament. En aqueixa mateixa línia, va publicar també De ratione dicendi i De anima et vita (núms. 35 i 36).

Invitat a Breda per la marquesa del Zenete, donya Menda de Mendoza, Vives s'hi va ocupar dels seus estudis, i d' acord amb la seua iniciativa va es­criure un comentari sobre les Georgiques de Virgili (núm. 43). És possible que els vint-i-cinc diruegs que varen portar per títol Linguae latinae exeráta­tio s'haguessen escrit arran de les lli~ons a la marquesa. Apareguts pel mar~ del 1539, a Basilea (núm. 38), aquell mateix any es varen reimprimir a aque­lla ciutat, a París, Mila, Antuerpa i possiblement a Lió. De totes les seues obres, és la que més edicions va tenir, ja que en va superar les dues-centes només en el segle XVI, i va continuar funcionant com a llibre escolar fins el segle XIX. EIs exemplars sobrevivents són ben rars. Mayans va posseir un dels dos exemplars coneguts de la impressió parisenca del 1539 (núm. 39).

Quan 1'humanista ja s'havia ocupat de les diverses branques del saber munda, va dedicar els seu s darrers dies a l' examen de les relacions entre l'home i Déu. D'ací va sorgir De veritate ¡idei christianae (núm. 46), que només es va imprimir postumament.

Hom sol afirmar que la fi de la seua vida va estar marcada per l' amargor i les penalitats financeres. Potser caldria revisar aquesta imatge. La marque­sa del Zenete, per posar un exemple, va ser generosa amb ello No sabem si comptava també amb la protecció d'altres personalitats. Fora d'aixo, fou el període que sol considerar-se pessimista la seua epoca intel·lectual més fer­tilo En cap d' aquests escrits, tret potser de De concordia et discordia (núm. 32), hom percep amargor. Més aviat, manifesten una temperada confian~a en el desenvolupament pragressiu del coneixement huma. En la finesa de

14

les seues analisis sobre les passions de !'anima hom descobreix un esperit seré, viu, amant del matís, que traba complaen~a en el quefer inteHectual. El to festiu i un xic entremaliat dels seus dialegs no és el d'algú apartat del sentit de l'humor. Vives va ser un home que, igual que More, creía en la le­gitimitat dels plaers honests, en el culte a l' amistat. No fou, comptat i deba­tut, un asceta, va ser un home del Renaixement.

34. JOAN LLUÍS VIVES De disciplinis, Antuerpa, M. Hillen, juliol, 1531. Valencia, CoHegi de Corpus Christi

35. JOAN LLUÍS VIVES De ratione dicendi, De consultatione, Lovaina, R. Rescius, setembre, 1533. Valencia, Biblioteca Nicolau Primitiu

36. JOAN LLUÍS VIVES De anima et vita, Basilea, R. Winter, setembre, 1538. Valencia, Biblioteca Universitaria

37. JOAN LLUÍS VIVES De epistolis conscribendis, Antuerpa, M. Hillen, 1534. Brussel·les, Bibliotheque Royale Albert 1er / Koninklijke Bibliotheek Al­bert 1

38. JOAN LLUÍS VIVES Linguae latinae exercitatio, Basilea, R. Winter, mar~, 1539. Gray, Bibliotheque Municipale

39. JOAN LLUÍS VIVES Linguae latinae exercitatio, París, I. Foucher & V. Gualtherot, 1539. Valencia, Biblioteca Universitaria

40. JOAN LLUÍS VIVES Familiarium colloquiorum formulae, Antuerpa, G. Montanus, juliol, 1539. '~Cambridge, Emmanuel College

41. JOAN LLUÍS VIVES, Linguae latinae exercitatio / J. MALDONA­DO, Eremitae, <Estella, Adria d'Antuerpa, post. 1548>. Madrid, Biblioteca Nacional

15

42. JOAN LLUÍS VIVES De Aristotelis operibus censura, Basilea, 1. Oporinus, setembre, 1538.

Valencia, Biblioteca Universitaria

43. JOAN LLUÍS VIVES In Bucolica Vergilii interpretatio... allegorica, Basilea, R Winter, man;,

1539. Valencia, Biblioteca Universitaria

OBRES RELIGIOSES

El gran interes de l'humanisme italia pels classics greco-llatins i dels hu­manistes del nord per la patrística i la bíblia, ha portat, de vegades, a con­traposar el caracter "paganitzant" dels uns al "cristianisme" dels altres. Tal identificació no resulta admissible i les dosis de paganisme i cristianisme

s'han de repartir entre ambdues vessants dels Alps. Vives pertany plenament a I'humanisme nórdic, la sensibilitat religiosa

del qual esta influenciada per la devotio moderna. Les relacions amb la divi­nitat no hi són dictad es per la ritualitat litúrgica o tan mediatitzades per la institució clerical, ans al contrari, s'hi privilegia l' oració personal, interior, propiciada per la lectura. Com a exemple podem destacar la seua obra Ad animi excitationem in deum (núm. 44), manual de pregaries privades, dis­senyat com a llibre de butxaca, que va exercir una gran influencia en els am­bients católics i reformadors. Els escrits religiosos de Vives es concentren cap a la fi de la seua vida. La seua darrera obra, De veritate fidei christianae

(núm. 46), és póstuma, del 1543 .

44. ]OAN LLUÍS VIVES Ad animi excitationem in deum commentatiunculae, Antuerpa, M. Hillen,

1535. Brussel-les, Bibliotheque Royale Albert 1er / Konink.lijke Bibliotheek Al-

bert 1

45. JOAN LLUÍS VIVES Sacrum diurnum de sudore ... Iesu Christi, Bruges, H. de Croock, desem-

bre,1529. Gant, Rijksuniversiteit Centrale Bibliotheek

16

46. JOAN LLUÍS VIVES De veritate fidei christianae, Basilea, 1. Oporinus, 1543. Lovaina, Katholieke Universiteit Centrale Bibliotheek

OBRES ATRIBUIDES

A Vives s'atribueix un total de quatre obres que varen apareixer sense nom d'autor, amb pseudónim o, de vegades, amb un peu d'impremta ficticio La investigació no permet resoldre encara aquestes atríbucions. Només en un cas (núm. 49) l'autoria de Vives resulta versemblant: és un escrit sobre el dlvorci d'Enric VIII, on l' autor -que es revela com a bon coneixedor del problema í partidari de Caterina d' Aragó- intenta de convencer el reí per tal que renuncie al divorcio En altres casos, l'atribució encara no s'ha docu­mentat (núm. 52, un manual de lógica, publicat a París), o té uns fonaments molt febles. AixÍ, per a l' obra In Anticatoptrum suum, el peu editorial de la qual remet a Luneburgi, ciutat on no hi havia impremta, s'ha suggerit la possible autoria de John Fisher, bisbe de Rochester (núm. 50). Finalment, l'autoria delllibre aparegut amb el nom d'I. Warsenius resulta la més difícil d'admetre (núm. 51).

49. [¿JOAN LLUÍS VIVES?] Non esse ... prohibitum quin summus Pontifex dispensare possit, ut frater demortui sine liberis fratris uxorem legitimo matrimonio sibi possit adiun­gere, adversus aliquot academiarum censuras, ... apologia sive confutatio, Luneburgí [=Antuerpa, M. de Keysere], setembre, 1532. Kortrijk, Campusbibliotheek KULCK.

50. [¿JOAN LLUÍS VIVES?] Philaletae Hyperborei in Anticatoptrum suum ... parasceue ... , Luneburgi, S. Golsenus, juliol, 1533. BrusseHes, Bibliotheque Royale Albert 1er / Konink.lijke Bibliotheek Al­bert 1

51. J. WARSENIUS Epítome si ve compendiaria descriptio temporum et rerum a populo Ro­mano, Lovaina, R Rescius, setembre, 1534. Groningen, Bibliotheek der Rijksuniversiteit

17

52. [¿JOAN LLUÍS VIVES?] Dialectices libri quatuor, París, P. Calvarin, 1549. Bordeus, Bibliotheque Municipale

EPÍSTOLES

Entre els humanistes, l'intercanvi epistolar constituYa una de les afec­cions intel.lectuals per excel-lencia. Petrarca, inspirat per Ciceró, va escriure unes Epistolae ad Familiares i, des d'aleshores, pocs cultivadors de la litera­tura llatina s'han resistit a emular-lo. Aquesta conducta es veia facilitada pel fet que els manuals per a ensenyar redacció estaven dissenyats a la manera d"'arts" per a 1'escriptura d'epístoles. El mateix Amiguet, mestre de Vives, va editar com a apendix alllibre de Fieschi un tractat d'Elegantie (núm. IV), és a dir, de redacció epistolar. Erasme i Vives (núm. 37) varen fer

també els seus manuals. Les epístoles resultaven als humanistes un vehicle d' expressió forc;:a dúc­

til. Igual els servien per comunicar assumptes privats i fins i tot secrets entre dos col·legues, que per elaborar autentics pamflets de propaganda intel·lec­tual, religiosa o política. Les unes, dones, no estaven concebudes per a la publicació, mentre que les altres naixien amb olor de tinta d'impremta. Les primeres, només s'han conservat en casos excepcionals. Un exemple el constitueix la nodrida relació epistolar de Vives amb el jurisconsult flamenc F. Cranevelt, al llarg d' anys, de la qual s' ofereixen ací sis exemples, dos d' ells inedits. Les segones, solien circular en col-leccions com les escrites per Erasme, que es varen imprimir decenes de vegades. Un exemple és la reco­pilació preparada per A. Barlandus (núm. 6), amic de Vives. Li va donar una ordenació tal, que conclou amb una llarga carta de Thomas More a Erasme com a lloanc;:a dels escrits de Vives; i la resposta d'Erasme, en la qual es mostrava content de la bona opinió de l' angles sobre el valencia.

Bé foren per a un públic ampli o restringit, les epístoles dels humanistes eren abans de tot un exercici de bona prosa. Cada corresponsal se sentia obligat a donar el millor del seu estil en una carta; d' ací que fins i tot els amics molt proxims, i que compartien la llengua materna, s' escribien en llatí i els més refínats, en greCo Alguns arribaven a dominar l' art i a donar als seus elaborats paragrafs un aire de frescor, pero sovint eren textos inerts. A més, amb el triomf del manierisme, les cartes tendiren a buidar-se de tot allo que no fóra exercicis d' ostenta ció estilística.

18

CARTES MANUSCRITES

En l' epistolari de Vives destaca la correspondencia mantinguda amb el jurista Franciscus van Cranevelt, assessor de la ciutat de Bruges i molt vin­culat als cercles humanistes. Les cartes han estat seleccionades per la seua relació amb els problemes editorials de Vives, sovint al·ludits. La selecció ha estat realitzada per Gilbert Tournoy.

Lovaina, U niversiteitsbibliotheek

53. Vives a Cranevelt, Lovaina, 29 de mar~ de 1520.

Aquesta carta fou escrita possiblement després d'haver lliurat el manus­crit del Somnium et Vigilia a 1'impressor Jean Thibault. L'autor s'hi enorgu­lleix d'haver publicat 1'any anterior quinze obres. Aquesta al-lusió permet de datar els Opuscula varia (núm. 7) apareguts a Lovaina 1'any 1519.

54. Vives a Cranevelt, Bruges, maig de 1520.

Vives mostra en aquesta carta la seua desavinenc;:a amb la impressió del Somnium, realitzada per Thibault (núm. 11). L'autor satiritza l'impressor d' Antuerpa, al qual anomena despectivament "cacographus", tot deformant el seu nom en l'injuriós "Ribault", que en frances significa "poca-vergonya".

55. Vives a Cranevelt, Lovaina, 8 de julioI de 1522.

. Vives s'hi mostra aclaparat per la preparació dels Comentaris sobre De civitate dei d'Agustí d'Hipona (núm. 16), que Erasme li demana d'acabar aviat ates que l'impressor Froben volia presentar el llibre en la fíra de Frankfurt. Vives es queixa de la ciutat de Lovaina, la qual troba monotona i desagradable.

56. Vives a Cranevelt, Londres, 1 de novembre de 1524.

L'humanista demana l' opinió de Cranevelt sobre la Introductio ad sa­pientiam, tot just apareguda a Lovaina, a les premses de T. Martens, la qual l' autor encara no havia vist (núm. 23). Text autograf.

19

57. Vives a Cranevelt, Londres, 13 d'abril de 1526.

Vives s'interessa pels comentaris de Cranevelt a proposit de la seua obra De subvenlione pauperum, apareguda només un mes abans a Bruges, a 1'obrador d'H. de Croock (núm. 27). Aquesta obra era la primera d'aquest impressor i Vives es mostra en la seua carta descontent per raó de les moltes faltes tipografiques que hi apareixen. En el comiat, transmet a Cranevelt sa­lutacions de Thomas More.

58. Vives a Cranevelt, Bruges, 31 de desembre de 1526.

En aquesta carta, Vives parla extensament dels problemes poutics d'Eu­ropa i de l' amenac;a del turco Aleshores, l' autor acabava de publicar l' obra De Europae dissidiis el republica (núm. 29).

LA TRADICIÓ IMPRESA

Bona part de les epístoles de Vives tenien com a proposit dedicar a algun personatge els seus distints escrits, per la qual cosa foren impreses al front d'ells. Unes quantes més se n'editaren pels impressors de Basilea el 1555, i una altra petita coHecció va veure la llum en l'Epistolarum farrago (núm. 59). De forma paraHela, la publica ció dels epistolaris d'Erasme, Budé, Grynaeus, Góis, apareguts durant el seg1e XVI, contenien, de vegades, una o més epístoles del valencia (núms. 60 a 64). Durant els segles XVII i XVIII a penes es publicaren noves peces (núms. 65 a 67). El descobriment, al llarg dels seg1es XIX i xx, de nous manuscrits epistolars, en particular les cartes de Vives al seu amic F. Cranevelt, ha permes enriquir notablement l' epistolari de l'humanista. Amb l' excepció de les cartes creuades amb Eras­me (núm. 70), molt poques de les pub1icades entre els seg1es XVI i xvrn han estat objecte d'una edició crítica. Contrariament, moltes de les aparegudes en el nostre segle han estat publicades convenientment (núms. 69, 72, 73, 74,75,77,78).

59. JOAN LLUÍS VIVES Epistolarum farrago, Antuerpa, G. Simon, 1556. Madrid, Biblioteca Nacional

20

59 bis. JOAN LLUÍS VIVES Epistolarum farrago. Copia manuscrita parcial [Valencia, segle XVIII]. La lletra s'identifica amb la de Joan Antoni Mayans. Valencia, Biblioteca Provincial Franciscana

60. DESIDERlUS ERAS MUS van ROTTERDAM Epistolae aliquot selectae ... per H. Barlandum, Lovaina, T. Martens, de­sembre, 1520. Londres, Lambeth Pa1ace Library

61. GUILLAUME BUDÉ Epistolae, París, J. Bade, agost, 1520. Madrid, Biblioteca Nacional

62. JOAN LLUÍS VIVES

Comentarios para despertamiento del ánimo en dios, Antuerpa, M. Hillen, octubre, 1537. *Gant, Rijksuniversiteit Centra1e Bibliotheek

63. D. DE GÓIS Aliquot opuscula, Lovaina, R. Rescius, desembre, 1544. Lovaina, Katholieke Universiteit Centrale Bib1iotheek

64. S. GRYNAEUS

In librum octavum Topicorum Aristotelis ... Selectiores ... aliquot ... episto­lae, Basilea, I. Oporinus, octubre, 1556. *Basilea, U niversitatsbibliothek

65. M. H. GOLDAST

Philologicarum epistolarum centuria una, Frankfurt, E. Emmelius, 1610. Lovaina, Katholieke Universiteit Centrale Bibliotheek

66. JOAN LLUÍS VIVES

Epístola a Juan Maldonado, dins Opera omnia, Valencia, B. Monfort, 1788, vol. VII.

Valencia, Biblioteca Universitaria

21

67. JOAN LLUÍS VIVES Carta al Duc de Calabria, Breda, 20 d'agost de 1538, dins Diario de Valen­cia, 24 d'octubre de 1791. Valencia, Biblioteca Universitaria

68. P. y F. "Una carta de Luís Vives dirigida al Duque de Gandía", dins Revista His­tórica Latina, Barcelona, T. 1. núm. 1 (1 de maig de 1874), ps. 26-27. Barcelona, Biblioteca de Catalunya

69. A. BONILLA Y SAN MARTÍN "Clarorum Hispaniensium Epistolae Ineditae", dins Revue Hispanique, T. VIII (1901), ps. 181-308. Madrid, Biblioteca Nacional

70. P. S. ALLEN, H. M. ALLEN i H. W. GARROD Opus Epistolarum Des. Erasmi Roterodami, Oxford, Clarendon Press, 1906-1958, 12 vols. Madrid, Biblioteca Nacional

71. F. WATSON Les relacions de Joan Lluís Vives amb els anglesos i amb l' Angleterra, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1918 (Biblioteca FilosOfica, I). Valencia, Biblioteca Nicolau Primitiu

72. H. DE VOCHT (Ed.) Literae virorum eruditorum ad Franciscum Craneveldium, 1522-1528. A Collection of Original Letters Edited from the Manuscripts and Illustrated with Notes and Commentaries, Lovaina, Librairie Universitaire Uystpruyst publisher, 1928. Humanistica Lovaniensia, 1. '~Biblioteca particular

73. H. DE VOCHT Monumenta Humanistica Lovaniensia. Texts and Studies about Lovain Humanists in the first half of the XVIth Century. Erasmus - Vives - Dor­pius - Clenardus - Goes - Moringus, Lovaína, Librairie Universitaire Ch. Uystpruyst publisher, 1934. Humanistica Lovaniensia, 4. *Lovaina, Katholieke Universiteit Central e Bibliotheek

22

74. A. MOREIRA DE SÁ "Uma carta inédita de Luís Vives para D. Joao III", dins Arquivo de Biblio­grafia Portuguesa, 3 (1957), ps. 1-8. Madrid, Biblioteca Nacional

75. G. E . McCULLY "A Letter of Juan Luis Vives to J erome Aleander, from Louvain, December 17,1522", dins Renaissance Quarterly, 22 (1969), ps. 121-128. '~Madrid, Biblioteca Nacional

76. JOAN LLUÍS VIVES Epistolario. Edició preparada per José Jiménez Delgado, Madrid, Editora Nacional, 1978. '~Valencia, Biblioteca Universitaria

77. De Cranevelt Correspondentie, Koning Boudewijn Stichting [Brus­sel.Jes, 1990]. Es va a publicar en forma paraJ.lela la versió francesa: La cor­respondance Cranevelt, Fondation Roi Baudouin. Biblioteca particular

78. JOZEF IJSEWIJN i GILBERT TOURNOY (Eds.) "Litterae ad Craneveldium Balduinianae. A Prelíminary Edition. 1. Letters 1-30 (March 1520-February 1521)", dins Humanistica Lovaniensia, vol. XLI (1992), ps. 1-85. '~Lovaina, Katholieke Universiteit

RECOPILACIONS

Fins el dia d' avui els escrits de Vives han estat reunits en dues gran s coJ.leccions bastant completes, si n' exceptuem els Commentarii in XXII li­bros De civitate det> l'apareguda a Basilea el 1555, en dos toms, i la prepara­da a Valencia per Gregori i Joan Antoni Mayans, a fínals del segle XVIII, en vuit volums. Ambdues tenen virtuts i defectes, pero no reuneixen les carac­terístiques d'una edició crítica, per la qual cosa la seua utilització actual ha de fer-se sempre amb reserves.

23

47. JOAN LLUÍS VIVES Opera, Basilea, N. Episcopius i 1. Parcus, agost, 1555,2 vols . Madrid, Biblioteca Nacional

48. JOAN LLUÍS VNES Opera omnia, Valencia, B. Monfort, 1782-1790,8 vols. Valencia, Biblioteca Universitaria

PRINCIPALS ESTUDIS

EIs estudis sobre la vida i obra de Vives comen<;aren amb la Bibliotheca universalis de C. Gesner (núm. 79). Guarden estreta relació amb 1'esmentat bibliógraf les contribucions posteriors de Lycosthenes (núm. 80), Possevíno (núm. 81), Nicolás Antonio (núm. 82) i Gregori Mayans (núms. 83, 84). Durant els segles XIX i xx, l' estudi de Vives va ser objecte de nous enfoca­ments. Des d' Alemanya, els creadors de la ciencia pedagógica i la psicologia empírica van veure en el valencia un precursor (núms. 86, 88). A Belgica, a partir de Nameche (núm. 85), s'han realitzat diversos estudis de caracter biografíe i filológic, les aportacions dels quals han estat fonamentals (núms. 72,73, 77, 78, 102, 104). A Espanya el nom de Vives, des del segle XIX fíns a dates molt recents, ha estat vinculat, de vegades en forma vertaderament abusiva, a les polemiques entre liberals i conservadors i al voltant de la ciencia espanyola. Durant la Guerra Civil i la posguerra s'arriba a vincular Vives amb la Falange. D'aqueixa multitud d'estudis, poc rigorosos, destaca 1'obra de Bonilla (núm. 87). En les últimes dues decades, fora i dins d'Es­panya, torna a sentir-se un nou interes per l' estudi de l' obra de Vives que, per fortuna, és com més va més conscient de 1'exigencia de rigor históric i filológico

79. C. GESNER Bibliotheca universalis, Zurich, Ch. Froschoverus, setembre, 1545. Valencia, Biblioteca Universitaria

80. C. LYCOSTHENES Elenchus scriptorum omnium ... , Basilea, 1. Oporinus, setembre, 1551. Madrid, Biblioteca Nacional

24

81. ANTONIO POSSEVINO

Apparatus sacer, Venecia, Societas Veneta, 1603-1606,3 vols. Valencia, Biblioteca Universitaria

82. NICOLÁS ANTONIO

Bibliotheca Hispana, Roma, N. A Tinassius, 1672,2 vols. Saragossa, Biblioteca Universitaria

83. GREGORI MAYANS

Apuntamientos para la Vida de Juan Luis Vives. Tomo 1, manuscrit [Valencia, segle XVIII] .

Valencia, Col·legi de Corpus Christi

84. GREGORI MAYANS

"Vivís vita", dins J. 1. Vives, Opera omnia, Valencia, B. Monfort, vol. I, 1782.

Valencia, Biblioteca Universitaria

85. A-J. NAMECHE

Mémoire sur la vie et les écrits de Jean-Louis Vives. Mémoires couronnés par l' Academie des Sciences et Belles Lettres de Bruxelles. T. IV, 1 e partie (1840-1841).

Barcelona, Biblioteca de Catalunya

86. A LANGE

Luis Vives, por A. Lange. Autor de la Historia del Materialismo. Traduc­ción directa del alemán, revisada por M. Menéndez y Pelayo, Madrid, La España Moderna [1894] (Biblioteca de Jurisprudencia, Filosofía e Historia). ~<Valencia, Biblioteca Universitaria

87. A. BONILLA Y SAN MARTÍN

Luis Vives y la Filosofía del Renacimiento. Memoria premiada por la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas en el concurso ordinario de 1901, Madrid, Imp. del Asilo de Huérfanos del S. C. de Jesús, 1903. *Valencia, Biblioteca Universitaria

88. TH. EDELBLUTH (Ed.)

Johann Ludwig Vives' padagogische Hauptschriften: "Die Erziehung der

25

Christin" und "Über die Wissenschaften" aus dem Lateinischen übersetzt und mit einer Einleitung und erklarenden Anmerkungen versehen von Dr. Th. Edelbluth, Paderborn, F. Schoningh, 1912. '~Barcelona, Biblioteca de Catalunya

89. F. WATSON Vives: On Education. A Translation of the De tradendis disciplinis of Juan Luis Vives. Together with an Introduction by F. Watson, Professor of Education in the University College of Wales, Aberystwyth, Cambridge: at the University Press, 1913. '~Valencia, Biblioteca Universitaria

90. H. DE VOCHT Jean Louis Vives, sa vie & son reuvre. Manuscrit inedit [LovainaJ, prime­ra meitat del s. xx. Lovaina, Katholieke Universiteit, Universiteitsarchief

91. Catálogo de la exposición bibliográfica celebrada con motivo del IV centenario de la muerte de Luis Vives (15 mayo-15 junio 1940). Redacta­do y ordenado por Felipe Mateu y Llopis, Barcelona, Casa Provincial de Caridad, 1940. '~Valencia, Biblioteca Universitaria

92. J. ESTELRICH Vives. Exposition organisée a la Bibliotheque Nationale, París, Janvier­Mars 1941, Dijon, Darantiere, 1942. *Valencia, Biblioteca Universitaria

93. JOAN LLUÍS VIVES Obras completas. Traducció, comentaris, notes i un assaig biobibliografic, "Juan Luis Vives, Valenciano", per Lorenzo Riber, Madrid, Aguilar, 1947-1948, 2 vols. '~Valencia) Biblioteca Universitaria

94. Procesos inquisitoriales contra la familia judía de Juan Luis Vives. l. Proceso contra Blanquina March, madre del humanista. Introducció i transcripció de Miguel de la Pinta Llorente, o.s.A. i José María de Palacio y Palacio, Madrid-Barcelona, Instituto Arias Montano (C.S.I.c.), 1964. '~Biblioteca particular

26

95. C. G. NOREÑA

Juan Luis Vives, La Haia, Nijhoff, 1970. *Valencia, Facultat de Dret

96. Guia de ]'exposició "Joan LJuís Vives i el seu temps", 20 de febrer-12 de mar~ de 1981, Valencia, Universitat de Valencia, 1981. '\-Valencia, Biblioteca Universitaria

CAP A L'EDICIÓ CRÍTICA

97. JOAN LLUÍS VIVES

J. L. Vives. Introducción a la sabiduría. Traducció, notes i proleg de Juan Alventosa, O.F.M., amb un estudi preliminar de Juan B. Sentandreu, Valen­cia, Hijo de F. Vives Mora, 1930. *Valencia, Biblioteca Universitaria

98. JOAN LLUÍS VIVES

J. L. Vives, Seis declamaciones. Las cinco primeras llamadas silanas, ]a sexta contestando a la de Quintiliano titulada "Paries palmatus". Proleg de Juan Contreras, traducció i notes de Juan Alventosa, Juan Sentandreu i Guillermo Hijarrubia, Valencia, Hijo de F. Vives Mora, 1940. '\-Valencia, Biblioteca Universitaria

99. JOAN LLUÍS VIVES

De subventione pauperum. Introducció, text i apendix d'Armando Saitta, Florencia, La Nuova Italia, 1973. "'Valencia, Facultat de Dret

100. JOAN LLUÍS VIVES

De anima et vita. Edició de Mario Sancipriano, Padua, Gregoriana Editri­ce, 1974. "'Biblioteca particular

27

101. ]OAN LLUÍS VIVES In pseudodialecticos. Introducció, traducció i comentaris de Charles Fan­tazzi, Leiden, E. J. Brill, 1979. '~Valencia, Facultat de Dret

102. ]OAN LLUÍS VIVES Praefatio in Leges Ciceronis et Aedes legum. Edició de Constant Matheeus­sen, Leipzig, Teubner Verlagsgesellschaft, 1984. "'Valencia, Facultat de Dret

103. ]OAN LLUÍS VIVES Somnium et Vigilia in Somnium Scipionis. Introducció, traducció i notes d'Edward V. George, Greenwood, Attic Press, 1989. "'Valencia, Facultat de Dret

104. ]OAN LLUÍS VIVES Selected Works, Leiden, E. J. Brill, 1987 -199l. vol. l. Early Writings 1: De initiis sectis et laudibus philosophiae - Ven'tas fu­

cata - Anima senis - Pompeius fugiens. Editat per C. Matheeussen, C. Fan­tazzi i E. George. vol 2. Declamationes Sullanae. Editat per Edward V. George. vol 3. De conscribendis epistolis. Editat per Charles Fantazzi. vol 5 . Early writings 2: Epistula Forti - Vita Ioannis Dullardi - Christi trium­

phus - Ovatio Mariae - Clipeus Christi - Praelectio in quartum Rhetoricorum

ad Herennium - Praelectio in Convivia Philelphi. Editat per J. I]sewijn i A. Fritsen amb C. Fantazzi. "'Valencia, Facultat de Dret

28

ÍNDEX DE TÍTOLS D'OBRES DESCRITES ALCATALEG

Ad animi excitationem in deum com­mentatiunculae: 44

Adversus pseudodialecticos/ Pompeius fu­giens: 8

Agustí d'Hipona, De Civitate dei / ]. L. Vives, Commentarii in XXII libros: 16

Agustí d'Hipona, Operum / Commenta­rii 1. L. Vt'vir ab authore reco gniti: 17, 17 bis

Agustí d'Hipona, Tomus V Operum [Appendix .. complectens I. L. Vt'vir Commentariosl: 18

Allen, p. S., H. M. Allen, y H. W Gar­rod, Opus Epirtolarum Des. Erasmi Roterodami' 70

Antonio, N., Bibliotheca Hirpana: 82 Aristotil, Opera.! ]. L. Vives, De Arzs­

totelis operibus censura: 42 Barlandus, A., Versuum ex ... Vergilio ... ,

Collectanea [amb epístola loan. Ludo­vicus Vives Hadriano Barlando]: 6

Bonilla y San Martín, A., "Clarorum Hispaniensium Epistolae Ineditae": 69

Bonilla y San Martín, A., Luis Vt'ves y la Filosofía del Renacimiento: 87

Budé, G ., Epzstolae 61 Carta al duc de Calabria: 67

Catálogo de la expOSlczon bibliográfica celebrada con motivo del IV centena­rio de la muerte de Luis Vives (15 mayo - 15 junio 1940): 91

Ciceró, Somnium Scipionis U. L. Vives, Argumentum Somnii ScipiomsJ, Lo­vaina, 1520: 9

Ciceró, Somnium Scipionis U. L. Vives, Argumentum Somnii ScipionisJ, An­tuerpa, [1520]: 10

Comentarios para despertamiento del ánimo en dios: 62

De anima et vita, Basilea, 1538: 36 De anima et vita, Padua, 1974: 100 De communione rerum ad Germanos in­

feriores: 33

De concordia et discordia> De paczficatio­ne, De conditione vitae christianorum sub Turca: 32

De Cranevelt Correspondentzé: 77 De dirciplinir: 34 De epistolis conscribendir: 37 De Europae dirsidiis et republica: 29 De institutione foeminae chrirtianae, An­

tuerpa, 1524: 21 De institutione foeminae christianae, Ba­

silea, 1538: 22

De oflicio maná; Bruges, gener 1529: 30 De officio maritz; Basilea, mar¡;:, 1538: 31

29

De ratione dicendz; De consultatione: 35 De subventione pauperum, Bruges, man;,

1525 (=1526): 27 De subventione pauperum, Bruges, se­

tembre, 1526: 28 De subventione pauperum, Florencia,

1973: 99 De veritate fidei christianae: 46 De Vocht, H., Literae virorum erudito­

rum ad Franciscum Craneveldium 1522-1528:72

De Vocht, H., Monumenta Humanistica Lovaniensia: 73

De Vocht, H., Jean Louis Vives, sa vie & son ceuvre (manuscrit): 90

Declamationes sex: 15 Declamationes Sullanae quinque: 14 Dialectices libri quatuor [atribuIt]: 52 Dullaert, J., Lzbrorum Metheororum Aris-

totelis ... Expositio U. L. Vives, Vita Ioannis Dullardi] : 2

Edelbluth, T. (ed), Johann Ludwig Vives' piidagogische Hauptschriften: 88

Eiximenis, F., Regiment de la cosa públi-ca: I

Epístola a Juan Maldonado: 66 Epístoles a Cranevelt, manuscrites: 53-58 Epistolario (J. Jiménez Delgado, ed): 76 Epistolarum farrago: 59 Epistolarum farrago (copia manuscrita):

59 bis Erasme, D., Epistolae aliquot selectae .. . ,

per H. Barlandum: 60 Estelrich, J., Vives. Exposition organisée

a la Bibliotheque Nationale: 92 Familiarium colloquiorum formulae: 40 Fieschi, S./ J. Amiguet, Sinonima: IV Filelfo, F., Convivia [J. L. Vives, Prae-

lectio in Convivia]: 5 Gesner, c., Bibliotheca universalis: 79 Góis, D. de, Aliquot opuscula: 63 Goldast, M. H., Philologicarum epistola-

rum centuria una: 65

30

Grynaeus, S., In librum octavum Topico­rum Aristotelis/ Epistolae: 64

Guia de l' exposició "]oan Lluís Vives i el seu temps": 96

Higini (Pseudo), Poeticon Astronomicon [J. L. Vives, Carta a J. Fort]: 1

IJsewijn, J., i G. Tournoy (eds), "Litte­rae ad Craneveldium Balduinianae. A Preliminary Edition": 78

In Bucolica Vergilii interpretatio ... allego­rica: 43

In philosophicos aliquot M. T Cicero­nis ... [J. L. Vives, In somnium Scipio­nisJ: 13

In pseudodialecticos: 101 Introducción a la sabiduría: 97 Introductio ad sapientiam, Satellitium

sive Symbola, Epistolae duae de ratio­ne studii puerilis, Lovaina, 1524: 23

Introductio ad sapientiam, Satellitium, sive Symbola, Epistolae duae de ratio­ne studii puerilis, Addita Suetonio, Bruges, 1526: 24

Introductio ad sapientiam, Satellitium, Epistolae duae de ratione studii pueri­lis, Addita Suetonio, París, 1527: 25

Introductio ad sapientiam, Satellitium, Epistolae duae de ratione studii pueri­lis, Addita Suetonio, Antuerpa, 1530: 26

Lange, A., Luis Vives: 86 Linguae latinae exercitatio, Basilea, marc;,

1539:38 Linguae latinae exercitatio, París, 1539:

39 Linguae latinae exercitatio/ J. Maldona­

do, Eremitae, <Estel1a, 1548>: 41 Lycosthenes, c., Elenchus scriptorum

omnium: 80 Mayans, G. , Vivis vita (manuscrit): 83 Mayans, G., "Vivis Vita": 84 McCully, G. E., "A Letter ofJuan Luis

Vives to Jerome Aleander, from Lou­vain, December 17,1522": 75

Moreira de Sá, A., "Urna carta inedita de Luís Vives para D. Joao III": 74

Nameche, A.-J., Mémoire sur la vie et les écrits de Jean-Louis Vives: 85

Non esse neque divino, neque naturae iure prohibitum ... [J. L. Vives?]: 49

Noreña, C. G., Juan Luis Vives: 95 Obras completas (L. Riber, ed): 93 Opera, Basilea, 1555: 47 Opera, Lió, 1514: 4 Opera omnia: 48 Opuscula duo: 3 Opuscula varia: 7

p. y F., "Una carta de Luís Vives dirigi­da al duque de Gandía": 68

Pérez de Valencia, J., Tractatus contra Iudaeos: II

Philaletae Hyperborei in Anticatoptrum suum ... parasceue [J. L. Vives?]: 50

Possevino, A., Apparatus sacer: 81 Praefatio in Leges Ciceronis et Aedes

legum: 102 Procesos inquisitoriales contra la familia

judía de Juan Luis Vives: 94

Quintilla (Pseudo), Declamationes duae [J. L. Vives, In declamationem qua Quintiliano respondet].· 20

Sacrum diurnum de sudore ... Iesu Chris-ti: 45

Seis declamaciones: 98 Selected Works: 104 Sisó, D ., Grammaticale compendium: III Somnium et Vigilia: 11 Somnium et Vigilia in Somnium Scipio­

nis, Basilea, 1521: 12 Somnium et Vigilia in Somnium Scipio­

nis, Greenwood, 1989: 103 Venias fucata: 19

Warsenius [¿J. L. Vives?], Epitome sive compendiaria descriptio temporum et rerum a populo Romano: 51

Watson, F., Les relacions de Joan Lluís

Vives amb els anglesos i amb l'Angle­terra: 71

Watson, F., Vives: On Education. A

Translation of the De tradendis disci­plinis: 89

31