5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
Vers un b com mundial?
Repensar leducaci
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
Ttol original:Rethinking Education: Towards a global common good?Publicat el 2015 en les versions anglesa i francesa per lOrganitzaci de les Nacions Unides per a lEducaci, la Cincia i la Cultura, 7, place de Fontenoy, 75352 Paris 07 SP, Frana.ISBN 978-92-3-100088-1 amb llicncia CC BY SA
Publicat el juliol de 2015 pel Centre UNESCO de Catalunya amb el suport de la Fundaci Jaume Boll
Centre UNESCO de Catalunya, 2015
ISBN: 978-84-944046-3-4
Aquesta publicaci est disponible en lliure accs sota la llicncia Attribution-ShareAlike 3.0 IGO (CC-BY-SA 3.0 IGO) (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/igo/). En emprar el contingut daquesta publicaci, els usuaris accepten les condicions dutilitzaci de lArxiu de lliure accs de la UNESCO (http://www.unesco.org/open-access/terms-use-ccbysa-en).
Les denominacions utilitzades en aquest llibre, aix com la presentaci del material en aquesta publicaci, no impliquen de cap manera lexpressi duna determinada opini de la UNESCO sobre lestatut legal dun determinat pas, territori, ciutat o rea, o de les seves autoritats, ni sobre la delimitaci de les seves fronteres o demarcacions.
Els membres del Grup dexperts dalt nivell sn responsables de la tria i la presentaci dels fets que cont aquest llibre i les opinions que shi expressen, no necessriament compartides per la UNESCO i que per tant no la comprometen.
El present document no s una publicaci ocial de la UNESCO ni ha de ser considerada com a tal: s la traducci catalana del document de la UNESCO Rethinking Education i es publica sota la responsabilitat del Centre UNESCO de Catalunya.
Creaci grca: UNESCOCrdit fotograa de la coberta: Shutterstock / ArthimedesRealitzaci editorial: Fundaci Jaume Boll i Atona Vctor Igual, SLTraducci: Esther Roig
Impressi: Service PointDipsit legal: B 17935-2015
Imprs a Catalunya
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
3Presentaci de ledici en catal
Cent anys desprs de la irrupci de lEscola Nova, icnica el primer ter del segle XX al
mn occidental Catalunya inclosa, el debat educatiu global tracta de definir qu
vol dir avui educaci de qualitat, quines sn les necessries competncies per a la
vida, i quins mecanismes permeten avaluar-les, mirant alhora de superar la forta inrcia
dun model descola transmissora i academicista creada per a la societat industrial ja
desapareguda.
Ho mostra la Declaraci dIncheon Educaci 2030, adoptada enguany pel Frum Mun-
dial dEducaci de la UNESCO, en afirmar que Leducaci de qualitat afavoreix la
creativitat i el coneixement i assegura ladquisici de les competncies bsiques dal-
fabetitzaci (literacy) i numriques (numeracy), aix com de competncies analtiques,
de resoluci de problemes, i altres competncies cognitives, interpersonals i socials
dalt nivell. Per molts sistemes educatius encara se centren en la mera transmis-
si de coneixements disciplinars, i confonen millorar competncies numriques amb
incrementar les classes de matemtiques, o millorar competncies lectores amb fer
llegir els infants labans possible.
La UNESCO, Organitzaci de les Nacions Unides per a lEducaci, la Cincia i la Cul-
tura, ha estat al capdavant del debat mundial per a repensar leducaci. Ho va estar el
1972 amb lInforme Faure i la idea que leducaci sha de donar al llarg de tota la vida,
i tamb el 1996 amb lInforme Delors, Laprenentatge: Hi ha un tresor amagat a dins,
que recordava que leducaci va molt ms enll de saber: si no aprenem tamb a
fer, a ser, i a viure junts, laprenentatge s incomplet.
Ara, a Repensar leducaci la UNESCO revisa i actualitza linfluent Informe Delors, i ho
fa urgint-nos a replantejar el propsit de leducaci i lorganitzaci de laprenentatge,
des duna visi holstica que superi les dicotomies tradicionals entre aspectes cog-
nitius, emocionals i tics, i alertant-nos del risc de posar tot lmfasi en els resultats
dels processos educatius deixant de banda el procs daprenentatge.
Aquestes reflexions ens recorden que fa un segle el nostre pas va treballar dur per ser
capdavanter en educaci, introduint les innovacions pedaggiques ms avanades,
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
4fins que la dictadura va estroncar la seva tasca. Ja aleshores, pedagogs i mestres com
Rosa Sensat escrivien: Les classes on els nois seuen de rengle de cara al mestre i
davant duna pissarra, en lescola tipus intellectualista, no es conceben dins lescola
de la vida, on el noi sha de moure en llibertat per cercar els mitjans que li convenen
en cada moment determinat en una lliure elecci de treball.1
Les escoles, que avui a casa nostra i arreu reprenen aquella tradici i lentronquen amb
el discurs competencial i holstic de la UNESCO, tenen dos avantatges respecte de
lEscola Nova de fa cent anys. Un, que els avenos cientfics ens permeten saber com
aprenem les persones, i posen en evidncia que els mtodes transmissors no pro-
dueixen aprenentatge significatiu. I laltre fonamental, que laparici dinternet ha
transformat la manera com les persones tenim accs a la informaci i al coneixement,
la manera com interactuem, i les prctiques de la gesti pblica i de les empreses.
Sn aquestes dues diferncies clau respecte al debat de fa un segle, juntament amb
el repte dun creixement econmic que ha destar guiat per la gesti mediambiental
responsable i per la cerca de pau, inclusi i justcia social, el que avui ens ha de dur a
casa nostra a replantejar el propsit de leducaci i lorganitzaci de laprenentatge.
Perqu leducaci s un repte global que es construeix a nivell local, i ser complint el
deure de fer possible una educaci de qualitat per a tothom que podrem contribuir a la
renovaci de laprenentatge al mn.
Eduard Vallory i Subir
President del Centre UNESCO de Catalunya
1 5RVD6HQVDW5HH[LRQVVREUHHOPRPHQWDFWXDOGHODQRVWUDHVFRODS~EOLFDRevista de Psicologia i Pedagogia%DUFHORQDQRYHPEUHGHSS
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
5Prleg
Quina educaci necessitem per al segle XXI? Quin s el propsit de leducaci en el
context actual de transformaci social? Com shauria dorganitzar laprenentatge?
Aquestes sn les preguntes que han inspirat les idees que es presenten en aquesta
publicaci.
En la lnia de dues publicacions cabdals de la UNESCO, Aprendre a ser: El mn de
leducaci avui i dem (1972), lInforme Faure; i Laprenentatge: Hi ha un tresor amagat
a dins (1996), lInforme Delors, estic convenuda que avui hem de pensar de nou en
gran sobre educaci.
Perqu aquests sn temps turbulents. El mn es rejoveneix, i les aspiracions en drets
humans i dignitat seixamplen. Les societats estan ms connectades que mai, per la
intolerncia i el conflicte continuen estesos. Sorgeixen nous centres de poder, per les
desigualtats sintensifiquen i el planeta est sota pressi. Les oportunitats per a un
desenvolupament sostenible i inclusiu sn enormes, per les dificultats sn exorbi-
tants i complexes.
El mn canvia; leducaci tamb ha de canviar. Les societats viuen transformacions
profundes arreu, i aix exigeix noves formes deducaci per promoure les competncies
que necessiten les societats i les economies, avui i dem. Aix representa anar ms
enll de lalfabetisme i laritmtica per centrar-nos en entorns daprenentatge i en nous
enfocaments de laprenentatge per assolir ms justcia, equitat social i solidaritat global.
Leducaci hauria de ser aprendre a viure en un planeta sota pressi. Hauria de ser alfa-
betisme cultural, sobre la base del respecte i la dignitat per a tothom, que contribus a
unir les dimensions social, econmica i mediambiental del desenvolupament sostenible.
Aquesta s una visi humanista de leducaci com un b com essencial. Crec que
aquesta perspectiva es renova amb la inspiraci de la Constituci de la UNESCO, acor-
dada fa setanta anys, alhora que reflecteix els nous temps i les noves exigncies.
Leducaci s clau per al marc integrat mundial dels objectius de desenvolupament
sostenibles. Leducaci s al centre dels nostres esforos, tant per adaptar-nos al can-
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
6vi com per transformar el mn en qu vivim. Una educaci bsica de qualitat s el fo-
nament necessari per aprendre al llarg de la vida en un mn complex i rpidament
canviant.
Arreu hem vist grans progressos en lexpansi de les oportunitats daprenentatge per
a tothom. Tanmateix, nhem dextreure llions per cartografiar un nou rumb a seguir.
Laccs no s suficient; necessitem un nou enfocament de la qualitat de leducaci i la
rellevncia daprendre, dall que els nens, els joves i els adults aprenen realment. Les-
colaritzaci i leducaci formal sn essencials, per hem dampliar langle, promoure
laprenentatge al llarg de la vida. s vital aconseguir que les nenes vagin a lescola pri-
mria, per tamb les hem dajudar al llarg de la secundria i ms enll. Hem de cen-
trar-nos encara ms en els mestres i educadors com a agents del canvi per a tothom.
No hi ha cap fora de transformaci ms potent que leducaci: per promocionar els
drets humans i la dignitat, per eradicar la pobresa i augmentar la sostenibilitat, per
construir un futur millor per a tothom, fonamentat en la igualtat de drets i la justcia
social, el respecte per la diversitat cultural i la solidaritat internacional i la responsabilitat
compartida, tots els quals sn aspectes fonamentals de la nostra humanitat comuna.
s per aix que hem de tornar a pensar en gran i imaginar de nou leducaci en un mn
canviant. Per fer-ho, ens cal debat i dileg entre tots, i aquest s lobjectiu daquesta
publicaci: ser ambiciosa alhora que estimulant, parlar pels nous temps.
Irina Bokova
Directora general de la UNESCO
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
7Agraments
Em complau veure sortir aquesta publicaci en aquest moment histric concret en
qu la comunitat internacional de leducaci i el desenvolupament avana vers el marc
global dObjectius de Desenvolupament Sostenible. Aquesta publicaci s el resultat
de les meves converses prvies amb Irina Bokova, directora general de la UNESCO,
durant el seu primer mandat. Bokova va donar un suport ferm a la idea de revisar lIn-
forme Delors per tal didentificar orientacions futures deducaci global. Encertada-
ment, pretenia demostrar que ms enll del seu paper tcnic fonamental en el movi-
ment Educaci per a Tothom, la UNESCO tamb t un paper de lideratge intellectual
important en educaci internacional.
s des daquesta perspectiva que la directora general de la UNESCO va crear un Grup
dExperts Snior per replantejar leducaci en un mn canviant. Es va encarregar al
grup dexperts internacionals que prepars un document succint que identifiqus els
problemes susceptibles dafectar lorganitzaci de laprenentatge i estimular el debat
sobre una visi de leducaci. El Grup estava copresidit per Amina J. Mohammed, as-
sessora especial del secretari general de les Nacions Unides sobre Planificaci de
Desenvolupament Post-2015 i secretria general adjunta, i pel professor W. John Mor-
gan, president de la UNESCO a la Universitat de Nottingham, al Regne Unit. Altres
membres del Grup dExperts Snior eren: Peter Ronald deSouza, professor del Centre
per a lEstudi de Societats en Desenvolupament, a Nova Delhi, ndia; Georges Haddad,
professor de la Universit Paris 1 Panthon-Sorbonne, Frana; Fadia Kiwan, directora
emrita de lInstitut des Sciences Politiques a la Universit Saint-Joseph de Beirut,
Lban; Fred van Leeuwen, secretari general dEducaci Internacional; Teiichi Sato, pro-
fessor de la Universitat Internacional de Salut i Benestar del Jap, i Sylvia Schmelkes,
presidenta de lInstitut Nacional per a lAvaluaci de lEducaci de Mxic.
Des dun bon comenament, la directora general va donar tot el suport al Sector Educatiu
de la UNESCO per emprendre aquest projecte. Coordinat per lequip de Recerca i Previsi
en Educaci, el Grup es va trobar a Pars el febrer de 2013, el febrer de 2014 i el desembre
de 2014 per desenvolupar les seves idees i debatre els successius esborranys del seu text.
Voldria aprofitar aquesta oportunitat per donar les grcies sincerament a tots els membres
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
8del Grup dExperts Snior per la seva valuosa contribuci a aquesta important comesa col-
lectiva. El Sector Educatiu de la UNESCO est molt agrat pels seus esforos i comproms.
Aquesta publicaci no hauria estat possible sense la contribuci de nombroses perso-
nes, experts externs, a ms de collegues de la UNESCO. Els voldria recordar i agrair-
los el suport: Abdeljalil Akkari (Universitat de Ginebra), Massimo Amadio (Oficina
Internacional dEducaci de la UNESCO), David Atchoarena (Divisi de Poltiques i
Sistemes dAprenentatge al llarg de tota la vida de la UNESCO), Sylvain Aubry (Iniciati-
va Global pels Drets Econmics, Socials i Culturals), Njib Ayed (Organitzaci Educati-
va, Cultural i Cientfica de la Lliga rab), Aaron Benavot (Informe de Supervisi Global
dEducaci per a Tothom), Mark Bray (Universitat de Hong Kong), Arne Carlsen (Institut
per a lAprenentatge al llarg de tota la vida de la UNESCO), Michel Carton (Xarxa de
Poltiques i Cooperaci Internacional en Educaci i Formaci), Borhene Chakroun (Sec-
ci de Joventut, Alfabetitzaci i Desenvolupament de Competncies de la UNESCO),
Kai-ming Cheng (Universitat de Hong Kong), Maren Elfert (Universitat de British Co-
lumbia), Paulin J. Hountondji (Consell Nacional dEducaci de Benin), Klaus Hfner
(Freie Universitt Berlin), Ruth Kagia (Resultats per al Desenvolupament), Taeyoung
Kang (Institut de Recerca POSCO, Sel), Maria Khan (Associaci dsia i Pacfic Sud
per a lEducaci Bsica i Adulta), Valrie Liechti (Agncia Sussa per al Desenvolupa-
ment i la Cooperaci), Candy Lugas (Institut Internacional per a la Planificaci Educati-
va de la UNESCO), Ian Macpherson (Open Society Foundations), Rolla Moumne Beul-
que (Secci de Poltica Educativa de la UNESCO), Renato Opertti (Oficina Internacional
dEducaci de la UNESCO), Svein Osttveit (Oficina Executiva, Sector Educatiu de la
UNESCO), David Post (Informe de Supervisi dEducaci per a Tothom), Sheldon Shaef-
fer (especialista en Governana i Educaci a la Primera Infncia), Dennis Sinyolo (Edu-
caci Internacional) i Rosa Mara Torres (Institut Fronesis, Quito).
Finalment, estic agrat a lequip de Recerca i Previsi Educativa de la UNESCO per
portar a terme aquest projecte. Iniciat per Georges Haddad, antic director de lequip, el
procs delaboraci de lesborrany va ser dirigit i coordinat per Sobhi Tawil, especialista
snior de Programa. Van tenir la collaboraci de Rita Locatelli i Luca Solesin, de la Cte-
dra UNESCO sobre Drets Humans i tica de Cooperaci Internacional a la Universitat
de Brgam, Itlia, a ms de Huong Le Thu, especialista de Programa a la UNESCO.
Altres collaboradors de recerca van ser: Marie Cougoureux, Jiawen Li, Giorgiana Ma-
ciuca, Guillermo Nio Valdehita, Victor Nouis, Marion Poutrel, Hlne Verrue i Shan Yin.
Qian Tang, Ph.D.
Subdirector general dEducaci de la UNESCO
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
9ndex
Presentaci de ledici en catal 3
Prleg 5
Agraments 7
Llista de requadres 10
Resum 11
Introducci 15
1. El desenvolupament sostenible: una preocupaci essencial 21
Reptes i tensions 22
Nous horitzons de coneixement 28
Estudiar alternatives 31
2.Rearmar una visi humanista 37Un enfocament humanista de leducaci 39
Assegurar una educaci ms inclusiva 44
La transformaci de lescenari educatiu 49
El paper dels educadors en la societat del coneixement 56
3. La formulaci de poltiques de leducaci en un mn complex 61
El desfasament cada vegada ms gran entre leducaci i locupaci 62
Reconeixement i validaci de laprenentatge en un mn mbil 65
Replantejar leducaci per a la ciutadania en un mn divers i interconnectat 69
La governana mundial de leducaci i la formulaci de poltiques nacionals 71
4.Leducaci s un b com? 75El principi de leducaci com a b pblic sota pressi 76
Leducaci i el coneixement com a bns comuns mundials 82
Consideracions sobre el rumb futur 87
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
10 Repensar leducaci Vers un b com mundial?
Llista de requadres
1. Gran desigualtat dingressos a lAmrica Llatina malgrat el gran creixement econmic 25
2. Lenfrontament entre diferents sistemes de coneixement 32
3. Sumak kawsay. Una visi alternativa del desenvolupament 33
4. Promoure el desenvolupament sostenible mitjanant leducaci 34
5. Competncies fonamentals, transferibles, tcniques i professionals 42
6. Sovint signoren els infants amb discapacitats 45
7. Escoltar la veu de les nenes privades deducaci 46
8. Senegal. Lexperincia de la Case des Tout-Petits 48
9. Les universitats interculturals de Mxic 49
10. Lexperiment Forat a la paret 51
11. Alfabetitzaci mbil per a les nenes del Pakistan 53
12. Vers formes posttradicionals deducaci superior 55
13. Els mestres molt qualificats i respectats de Finlndia 57
14. Reforar les oportunitats docupaci per a joves 64
15. Lemigraci invertida de Bangalore i Hyderabad 66
16. Les classes de refor perjudiquen les possibilitats deducaci dels pobres a Egipte 79
17. Respectar, complir i protegir el dret a leducaci 80
18. Creaci, control, adquisici, validaci i s del coneixement 84
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
11Resum
Resum
Els canvis al mn actual es caracteritzen per nous graus de complexitat i contradicci.
Aquests canvis generen tensions per tal com sespera que leducaci prepari els indi-
vidus i les comunitats donant-los la capacitat dadaptar-se i reaccionar. Aquesta publi-
caci contribueix a replantejar leducaci i laprenentatge en aquest context. Es fona-
menta en una de les tasques principals de la UNESCO com un observatori mundial de
transformaci social amb lobjectiu destimular el debat sobre les poltiques pbliques.
s una crida al dileg entre totes les parts interessades. Sinspira en una visi huma-
nista de leducaci i el desenvolupament, basada en el respecte per la vida i la dignitat
humanes, la igualtat de drets, la justcia social, la diversitat cultural, la solidaritat inter-
nacional i la responsabilitat compartida en un futur sostenible. Aquests sn els princi-
pis fonamentals de la nostra humanitat comuna. Aquest llibre amplia el punt de vista
proporcionat per les dues publicacions essencials de la UNESCO: lInforme Faure,
Aprendre a ser: El mn de leducaci avui i dem (1972), i lInforme Delors, Laprenen-
tatge: Hi ha un tresor amagat a dins (1996).
El desenvolupament sostenible: una preocupaci essencial
Laspiraci al desenvolupament sostenible ens exigeix que resolguem problemes i ten-
sions comuns i reconeguem els nous horitzons. El creixement econmic i la creaci de
riquesa han redut els ndexs de pobresa globals, per la vulnerabilitat, la desigualtat,
lexclusi i la violncia han augmentat a totes les societats i entre totes les societats
darreu. Els models no sostenibles de producci econmica i consum contribueixen a
lescalfament global, a la degradaci mediambiental i a un augment significatiu dels
desastres naturals. A ms, malgrat que shagin reforat els marcs internacionals en
drets humans al llarg de les ltimes dcades, la implantaci i la protecci daquestes
normes continuen sent problemtiques. Per exemple, malgrat lempoderament pro-
gressiu de les dones grcies a un millor accs a leducaci, continuen patint discrimi-
naci en la vida pblica i locupaci. La violncia contra les dones i els infants, sobretot
les nenes, continua minant els seus drets. Novament, si b el desenvolupament tec-
nolgic contribueix a una millor interconnexi i ofereix noves vies per a lintercanvi, la
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
12 Repensar leducaci Vers un b com mundial?
cooperaci i la solidaritat, tamb veiem que augmenta la intolerncia cultural i religio-
sa, aix com la mobilitzaci i el conflicte poltic basats en la identitat.
Leducaci ha de trobar maneres de respondre a aquests reptes tenint en compte les
mltiples visions del mn i sistemes de coneixement alternatius, a ms de les noves
fronteres en cincia i tecnologia, com els avenos en neurocincies i el desenvolupa-
ment en tecnologia digital. No havia estat mai tan urgent replantejar el propsit de
leducaci i lorganitzaci de laprenentatge.
Reafirmar una visi humanista
Noms amb leducaci no es poden resoldre tots els reptes de desenvolupament,
per una visi humanista i holstica de leducaci s que hauria de contribuir a trobar un
nou model de desenvolupament. En un model aix, el creixement econmic ha destar
guiat per la gesti mediambiental i per la cerca de pau, inclusi i justcia social. Els
principis tics i morals duna visi humanista del desenvolupament soposen activa-
ment a la violncia, la intolerncia, la discriminaci i lexclusi. Pel que fa a leducaci i
laprenentatge, representa anar ms enll dun utilitarisme i un economicisme encoti-
llat i integrar les dimensions mltiples de lexistncia humana. Aquesta visi posa
mfasi en la inclusi de persones que sovint sn objecte de discriminaci: dones i
nenes, indgenes, persones amb discapacitats, immigrants, gent gran i persones que
viuen en pasos afectats pel conflicte. Cal una visi oberta i flexible de laprenentatge
que duri tota la vida i ocupi tota la vida: una visi que ofereixi loportunitat perqu tot-
hom descobreixi el seu potencial per a un futur sostenible i una vida amb dignitat.
Aquesta visi humanista t repercussions en la definici del contingut i les pedagogies
daprenentatge, aix com en el paper dels mestres i altres educadors. Encara s ms
rellevant si tenim en compte el rpid desenvolupament de les noves tecnologies, con-
cretament, les digitals.
La formulaci de poltiques locals i globals en un mn complex
El grau cada vegada ms elevat de complexitat social i econmica planteja una srie
de reptes per a la formulaci de poltiques educatives al mn globalitzat davui. La
intensificaci de la globalitzaci econmica est produint models de creixement amb
baixa ocupaci, la qual cosa augmenta la desocupaci dels joves i locupaci precria.
Mentre la tendncia apunta a una creixent desconnexi entre leducaci i el mn r-
pidament canviant del treball, tamb representa una oportunitat de reconsiderar el
vincle entre educaci i desenvolupament social. A ms, la mobilitat creixent destu-
diants i treballadors a travs de les fronteres nacionals i els nous models de coneixe-
ment i transferncia de competncies requereixen noves formes de reconixer, vali-
dar i avaluar laprenentatge. Pel que fa a la ciutadania, el repte per als sistemes
deducaci nacional s conformar identitats i promoure la conscincia i un sentit de
la responsabilitat vers els altres en un mn cada vegada ms interconnectat i interde-
pendent.
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
13Resum
Lexpansi de laccs a leducaci arreu del mn en les ltimes dcades est exercint
ms pressi sobre el finanament pblic. A ms a ms, els darrers anys ha augmentat
lexigncia per tenir veu en els assumptes pblics i per involucrar agents no estatals
en educaci, tant nacionalment com mundial. Aquesta diversificaci de collaboracions
est difuminant les fronteres entre pblic i privat, alhora que planteja problemes a la
governana democrtica de leducaci. Ras i curt, hi ha una necessitat creixent de re-
conciliar les contribucions i les exigncies dels tres reguladors del comportament so-
cial: societat, estat i mercat.
Recontextualitzar leducaci i el coneixement
com a bns comuns mundials
Davant daquesta realitat que canvia rpidament, hem de repensar els principis norma-
tius que guien la governana educativa: concretament, el dret a leducaci i la idea de
leducaci com un b pblic. Aix, sovint ens referim a leducaci com un dret hum i
com un b pblic en el discurs internacional sobre educaci. Tanmateix, mentre que
aquests principis troben poca oposici quan es tracta de leducaci bsica, no hi ha
acord general, en gran part del debat, sobre com cal aplicar-los a leducaci i la forma-
ci postbsica. Fins a quin punt el dret a leducaci i el principi de b pblic sapliquen
tamb a leducaci no formal i informal, que est menys institucionalitzada, si s que
ho est? En conseqncia, en tot debat sobre el propsit de leducaci s essencial
pensar en el coneixement, ents com la informaci, la comprensi, les competncies,
els valors i les actituds adquirides amb laprenentatge.
Els autors proposen que es considerin bns comuns tant el coneixement com leduca-
ci. Aix comporta que la creaci de coneixement, com la manera dadquirir-lo, vali-
dar-lo i utilitzar-lo, sn comuns a totes les persones com a part duna empresa social
collectiva. La idea de b com ens permet anar ms enll de la influncia duna teoria
socioeconmica individualista inherent a la noci de b pblic. Posa lmfasi en un
procs participatiu per definir que s un b com, que t en compte una diversitat de
contextos, conceptes de benestar i ecosistemes del coneixement. El coneixement s
una part inherent de lherncia comuna de la humanitat. Atesa, doncs, la necessitat de
desenvolupament sostenible en un mn cada vegada ms interdependent, leducaci
i el coneixement haurien de ser considerats bns comuns mundials. Inspirat pel valor
de la solidaritat fonamentat en la nostra humanitat comuna, el principi del coneixe-
ment i leducaci com a bns comuns mundials t repercussions en els papers i les
responsabilitats dels diversos interessats. Aix s aix per a les organitzacions interna-
cionals, com la UNESCO, que t un observatori mundial i una funci normativa que la
qualifica per promoure i guiar el debat poltic pblic.
Les consideracions per al futur
Tot intentant reconciliar el propsit i lorganitzaci de laprenentatge com una empresa
social collectiva, les preguntes segents poden servir com a primers passos per al
debat. Si b els quatre pilars de laprenentatge saber, fer, ser i viure junts encara
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
14 Repensar leducaci Vers un b com mundial?
sn rellevants, estan amenaats per la globalitzaci i pel ressorgiment de la poltica
identitria. Com es poden reforar i renovar? Com pot respondre leducaci a les difi-
cultats dassolir la sostenibilitat econmica, social i mediambiental? Com es pot recon-
ciliar una pluralitat de visions del mn mitjanant un enfocament humanista de ledu-
caci? Com es pot fer realitat aquest enfocament humanista mitjanant poltiques i
prctiques educatives? Quines sn les repercussions de la globalitzaci per a les pol-
tiques nacionals i la presa de decisions en educaci? Com shauria de finanar leduca-
ci? Quines sn les repercussions especfiques per a leducaci, la formaci, el desen-
volupament i el suport dels mestres? Quines sn les repercussions per a leducaci de
la distinci entre els conceptes de b privat, b pblic i b com?
Les diverses parts interessades, amb les seves mltiples perspectives, shaurien
dajuntar per compartir troballes i articular principis normatius per a lorientaci de la
poltica. La UNESCO, com a agncia intellectual i laboratori didees, pot oferir la plata-
forma per a aquest debat i dileg, i millorar la nostra comprensi dels nous enfoca-
ments de la poltica i la provisi deducaci, amb lobjectiu de sostenir la humanitat i el
seu benestar com.
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
15
Introducci
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
16 Repensar leducaci Vers un b com mundial?
Introducci
Leducaci engendra seguretat. La seguretat engendra esperana. Lesperana engendra pau.Confuci, lsof xins (551-479 aC)
Una crida al dileg
Aix s una contribuci per tornar a imaginar leducaci en un mn canviant i es fona-
menta en una de les tasques principals de la UNESCO com a observatori mundial de
transformaci social. El seu propsit s estimular el debat sobre poltiques pbliques
centrat especficament en leducaci en un mn canviant. s una crida al dileg inspira-
da per una visi humanista de leducaci i el desenvolupament basada en principis de
respecte per la vida i la dignitat humanes, la igualtat de drets i la justcia social, el res-
pecte per la diversitat cultural i la solidaritat internacional i la responsabilitat compartida,
tots els quals sn aspectes fonamentals de la nostra humanitat comuna. Es vol que
sigui tan ambiciosa com inspiradora, que parli als nous temps i a tothom darreu que tin-
gui inters per leducaci. Est escrit seguint lesperit de les dues publicacions clau de
la UNESCO: Aprendre a ser: El mn de leducaci avui i dem, lInforme Faure, del
1972, i Laprenentatge: Hi ha un tresor amagat a dins, lInforme Delors, del 1996.
Mirar enrere per veure-hi endavant1
Quan tornem a imaginar leducaci i laprenentatge per al futur, hem de basar-nos en
el llegat de les anlisis passades. LInforme Faure, del 1972, per exemple, va establir
les dues idees interrelacionades de societat que aprn i educaci al llarg de la vida
en una poca en qu els sistemes educatius tradicionals eren criticats. Linforme deia
que, a mesura que el progrs tecnolgic i el canvi social sacceleraven, ning no podia
1 Adaptat de W. J. Morgan i I. White (2013), Looking backward to see ahead: The Faure and Delors reports and the post-2015 development agenda, Zeitschrift Werterbildung, nm. 4, p. 40-43.
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
17Introducci
esperar que leducaci inicial duna persona li servs per a tota la vida. Lescola, tot i
continuar sent el mitj essencial per transmetre el coneixement organitzat, es com-
plementaria amb altres aspectes de la vida social: les institucions socials, lentorn de
treball, loci i els mitjans de comunicaci. Linforme defensava el dret i la necessitat
de cada individu a aprendre per al seu desenvolupament personal, social, econmic,
poltic i cultural. Confirmava leducaci al llarg de la vida com la pedra angular de les po-
ltiques educatives, als pasos tant desenvolupats com en vies de desenvolupament.2
LInforme Delors, del 1996, proposava una visi integrada de leducaci basada en dos
conceptes clau, aprendre al llarg de la vida i els quatre pilars de laprenentatge: sa-
ber, fer, viure junts i ser. No era en si mateix un projecte per a una reforma educativa,
sin ms aviat una base per a la reflexi i el debat sobre quines decisions shavien de
prendre a lhora de formular poltiques. Linforme argumentava que les decisions sobre
educaci estaven determinades per les decisions sobre la mena de societat on volem
viure. Ms enll de la funcionalitat immediata de leducaci, considerava la formaci de
la persona com una part essencial del propsit educatiu.3 LInforme Delors estava en
estreta sintonia amb els principis morals i intellectuals que sn la base de la UNESCO
i, en conseqncia, les seves anlisis i recomanacions eren ms humanistes i menys
instrumentals i orientades al mercat que altres estudis de reforma educativa de lpoca.4
No hi ha dubte que els informes Faure i Delors han inspirat la poltica educativa arreu
del mn,5 per ara hem de reconixer que el context global ha sofert una transforma-
ci significativa en el seu panorama intellectual i material des dels anys setanta i, de
nou, des dels anys noranta. Aquesta segona dcada del segle XXI representa una nova
conjuntura histrica que porta reptes diferents i noves oportunitats per a laprenentat-
ge i el desenvolupament hum. Estem entrant en una nova fase histrica caracteritza-
da per la interconnexi i la interdependncia de les societats i per nous graus de
complexitat, incertesa i tensions.
Un context global emergent per a laprenentatge
La situaci actual arreu est caracteritzada per una srie de paradoxes. Mentre que la
intensificaci de la globalitzaci econmica ha redut la pobresa mundial, tamb ha
produt models de creixement de baixa ocupaci, un augment de la desocupaci i
locupaci precria dels joves. La globalitzaci tamb est eixamplant les desigualtats
entre i dins dels pasos. Els sistemes educatius contribueixen a aquestes desigual-
tats ignorant les necessitats educatives dels estudiants desfavorits i de molts que viuen
2 C. Medel-Aonuevo, T. I. Oshako i W. Mauch (2001), Revisiting lifelong learning for the 21st century,
Hamburg, Institut per a lEducaci de la UNESCO.3 C.N. Power (1997), Learning: a means or an end? A look at the Delors Report and its implications for
educational renewal, Prospects, vol. XXVII, nm. 2, p. 118.4 Ibd.5 Per a ms informaci sobre aix, per exemple, S. Tawil i M. Cougoureux (2013), Revisiting learning: The
treasure within Assessing the influence of the 1996 Delors Report, Pars, UNESCO Education
Research and Foresight, coll. ERF Occasional Papers, nm. 4; M. Effert (2015), UNESCO, the Faure
Report, the Delors Report and the political utopia of lifelong learning, European Journal of Education,
nm. 50/1, p. 88-100.
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
18 Repensar leducaci Vers un b com mundial?
a pasos pobres, alhora que concentren les oportunitats educatives en els rics, i aix fan
molt exclusiva la formaci i leducaci de qualitat. Els models actuals de creixement
econmic, sumats al creixement demogrfic i a la urbanitzaci, estan esgotant els re-
cursos naturals no renovables i contaminant lentorn, la qual cosa causa danys ecol-
gics irreversibles i un canvi climtic. A ms, juntament amb el reconeixement creixent
de la diversitat cultural sigui inherent histricament als estats-naci, sigui resultat de
ms emigraci i mobilitat, tamb notem un espectacular augment del xovinisme
cultural i religis i una mobilitzaci poltica i una violncia basades en la identitat. Estan
augmentant el terrorisme, la violncia relacionada amb les drogues, les guerres i els
conflictes interns i, fins i tot, la violncia intrafamiliar i la relacionada amb lescola.
Aquestes pautes de violncia plantegen preguntes sobre la capacitat de leducaci per
conformar valors i actituds per viure junts. A ms, com a resultat daquests conflictes
i crisis, gaireb trenta milions dinfants estan privats del dret a leducaci bsica i es
creen generacions de futurs adults no educats que massa sovint sn ignorats en les
poltiques de desenvolupament. Aquests temes sn reptes fonamentals per a la com-
prensi humana dels altres i per a la cohesi social arreu del mn.
Alhora, veiem ms demanda de veu en els assumptes pblics en un context canviant
de governana local i mundial. Lespectacular progrs en la connectivitat a travs dIn-
ternet, la tecnologia mbil i altres mitjans digitals, juntament amb la democratitzaci
de laccs a leducaci pblica i el desenvolupament de formes diferents deducaci
privada, est transformant els models de comproms social, cvic i poltic. A ms, la
mobilitat ms gran de treballadors i estudiants entre pasos, entre llocs de treball i
entre espais daprenentatge intensifica la necessitat de reconsiderar com es reconei-
xen, validen i avaluen laprenentatge i les competncies.
Els canvis que es produeixen tenen repercussions en leducaci i suposen lemergn-
cia dun nou context mundial per a laprenentatge. No tots aquests canvis demanen
una reacci en la poltica educativa, per, en tot cas, estan forjant noves condicions.
No sols requereixen noves prctiques, sin tamb noves perspectives amb les quals
entendre lessncia de laprenentatge i el paper del coneixement i leducaci en el
desenvolupament hum. Aquest nou context de transformaci social exigeix que revi-
sem el propsit de leducaci i lorganitzaci de laprenentatge.
Qu sentn per coneixement, aprenentatge i educaci?
El coneixement s essencial en qualsevol debat sobre laprenentatge i sha dentendre
com la manera en qu els individus i les societats apliquen el significat a lexperincia.
En conseqncia, es pot entendre mpliament com la informaci, la comprensi, les
habilitats, els valors i les actituds adquirits mitjanant laprenentatge. Com a tal, el
coneixement est vinculat inextricablement als contextos cultural, social, mediambien-
tal i institucional en qu es crea i es reprodueix.6
6 Fundaci Europea de la Cincia (2011), Responses to environmental and societal challenges for our
unstable Earth (RESCUE) ESF forward look ESCOST frontier of science joint initiative, Estrasburg,
Fundaci Europea de la Cincia, i Brusselles, Cooperaci Europea en Cincia i Tecnologia.
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
19Introducci
Laprenentatge sentn aqu com el procs per adquirir aquest coneixement. s alhora
un procs i el resultat daquest procs; un mitj, alhora que un fi; una prctica indivi-
dual, alhora que una empresa collectiva. Aprendre s una realitat amb mltiples face-
tes definida pel context. Quin coneixement sadquireix i per qu, on, quan i com suti-
litza sn preguntes fonamentals per al desenvolupament tant dels individus com de
les societats.
Leducaci sentn com un aprenentatge deliberat, inten-
cional, orientat i organitzat. Les oportunitats educatives
formals i no formals representen un cert grau dinstitu-
cionalitzaci. Tanmateix, una gran part de laprenentatge
est molt menys institucionalitzada, si s que ho est,
fins i tot quan s intencionat i deliberat. Aquesta educa-
ci informal, menys organitzada i estructurada que la for-
mal o no formal, pot incloure activitats daprenentatge
que es fan al lloc de treball per exemple, prctiques,
a la comunitat local i a la vida diria, de forma autodidac-
ta, o en el si de la famlia o de la societat.7
Finalment, s important fer ressaltar que molt del que aprenem a la vida no s ni deli-
berat ni intencionat. Aquest aprenentatge informal s inherent a totes les experincies
de socialitzaci. Tanmateix, el debat que segueix est restringit a laprenentatge que
s intencionat i organitzat.
Organitzaci de la publicaci
Inspirant-se en la preocupaci essencial pel desenvolupament sostenible hum i so-
cial, la primera secci perfila algunes tendncies, tensions i contradiccions en el pro-
cs actual de transformaci social mundial, aix com els nous horitzons de coneixe-
ments que ofereix. Alhora, la secci fa ressaltar la necessitat dexplorar visions
alternatives del benestar hum, incls el reconeixement de la diversitat de visions del
mn i sistemes de coneixement, a ms de la necessitat de sostenir-los.
La segona secci reafirma un enfocament humanista i dna importncia a la necessi-
tat duna visi integrada de leducaci basada en fonaments tics i morals renovats.
Demana un procs educatiu que sigui inclusiu i no es limiti a reproduir les desigualtats.
En el panorama mundial canviant de leducaci, el paper dels mestres i altres educa-
dors s vital per desenvolupar el pensament crtic i el judici independent, en comptes
dun conformisme irreflexiu.
La segent examina temes vinculats a la formulaci de poltiques educatives en un
mn complex. Aquestes inclouen les dificultats per reconixer i respondre al desfasa-
ment entre educaci formal i ocupaci; per reconixer i validar laprenentatge en un
mn cada vegada amb ms mobilitat entre fronteres, llocs de treball i espais dapre-
7 Ibd.
Quin coneixement
sadquireix i per qu,
on, quan i com
sutilitza sn preguntes
fonamentals per al
desenvolupament tant
dels individus com de
les societats.
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
20 Repensar leducaci Vers un b com mundial?
nentatge, i per replantejar leducaci per a la ciutadania en un mn cada vegada ms
globalitzat tot equilibrant el respecte per la pluralitat amb els valors universals i linte-
rs per la nostra humanitat comuna. Finalment, considerem les complexitats de la
formulaci de poltiques nacionals deducaci en el context de possibles formes de
governana local.
La quarta secci explora la necessitat de recontextualitzar els principis fundacionals
per a la governana de leducaci, sobretot el dret a leducaci i el principi de leduca-
ci com un b pblic. Proposa que la poltica educativa posi ms atenci en el conei-
xement i en les maneres com es crea, shi accedeix, sadquireix, es valida i sutilitza.
Tamb proposa que el fet de considerar leducaci i el coneixement com a bns co-
muns mundials pot ser una manera til de reconciliar el propsit i lorganitzaci de
laprenentatge com una empresa social collectiva en un mn canviant. La secci
de clausura resumeix les idees clau i planteja preguntes per a un futur debat.
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
21
1. El desenvolupament
sostenible: una preocupaci essencial
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
Repensar leducaci Vers un b com mundial?22
1. El desenvolupament sostenible: una preocupaci essencial
Haurem de pensar que som una de les fulles dun arbre i larbre s tota la humanitat.
No podem viure sense els altres, sense larbre.Pau Casals, violoncellista i director catal
A lhora de revisar el propsit de leducaci, la nostra visi est guiada per un inters
essencial pel desenvolupament hum i social sostenible. La sostenibilitat sentn com
lacci responsable dels individus i les societats vers un millor futur per a tothom, lo-
calment i global, en qu la justcia social i la gesti mediambiental guin el desenvolu-
pament socioeconmic. Els canvis en el mn interconnectat i interdependent actual
comporten nous graus de complexitat, tensions i paradoxes, a ms de nous horitzons
de coneixement que cal considerar. Aquestes pautes de canvi requereixen esforos
per explorar visions alternatives del progrs i del benestar hum.
W Reptes i tensions
LInforme Delors va identificar una srie de tensions generades pel canvi tecnolgic,
econmic i social. Incloen les tensions entre el global i el local, luniversal i el particu-
lar, la tradici i la modernitat; lespiritual i el material; les consideracions a llarg termini
i a curt termini; la necessitat de competici i lideal digualtat doportunitats, i lexpan-
si del coneixement i la nostra capacitat per assimilar-lo. Aquestes set tensions sn
perspectives tils a partir de les quals podem veure la dinmica actual de transforma-
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
1. El desenvolupament sostenible: una preocupaci essencial 23
ci social. Algunes adquireixen un nou significat, i sorgei-
xen noves tensions. Entre aquestes, hi ha models de
creixement econmic que es caracteritzen per augmen-
tar la vulnerabilitat, la desigualtat, la tensi ecolgica i la
intolerncia i la violncia. Finalment, encara que shagin
fet progressos en drets humans, sovint laplicaci de les
normes continua sent problemtica.
La tensi ecolgica i els models insostenibles
de producci i consum econmic
Fa temps que el fet dassegurar el creixement sentn
com lobjectiu del desenvolupament, dacord amb la pre-
missa que el creixement econmic genera efectes posi-
tius que, al seu torn, garanteixen ms benestar per a
tothom. Tanmateix, els models insostenibles de producci i consum indiquen contra-
diccions fonamentals en un model dominant de desenvolupament centrat en el creixe-
ment econmic. A conseqncia del creixement desbocat i la sobreexplotaci de les
rees naturals, el canvi climtic est produint un augment dels desastres naturals i ha
posat ms en perill sobretot els pasos pobres. Per aix, la sostenibilitat ha sorgit com
un tema essencial del desenvolupament enfront del canvi climtic, la degradaci dels
recursos naturals vitals, com laigua, i la prdua de diversitat.
A lltima part del segle XX (1960-2000), es va duplicar ls de laigua, el consum i la
producci daliments va augmentar 2,5 vegades i el consum de fusta es va triplicar. La
causa de lincrement ha estat el creixement demogrfic. Durant la segona meitat del
segle xx, la poblaci mundial gaireb es va triplicar, ja que va passar daproximadament
2.500 milions el 1950 a ms de 7.000 milions el 2013, i sespera que senfili fins a ms
de 8.000 milions el 2025.8 Es calcula que, el 2030, les necessitats daliments pujaran
almenys un 35 %; les daigua, un 40 %, i les denergia, un 50 %.9
A ms, per primera vegada, ms de la meitat de la poblaci mundial viu en entorns
urbans. El 2050, hi viuran dos teros, o ms de 6.000 milions de persones.10 Alesho-
res, es calcula que el 80 % de la poblaci urbana estar concentrada en ciutats i pobles
grans de lhemisferi sud.11 El creixement de la poblaci urbana mundial, afegit a lex-
pansi dels estils de vida de la classe mitjana i dels models de consum i producci,
est tenint un impacte advers en el medi ambient i en el canvi climtic, i augmenta el
8 DAES (2013), World population prospects: The 2012 revision, Nova York, Nacions Unides. La major part
daquest creixement sha produt i es continuar produint a lhemisferi sud. El percentatge de poblaci
mundial total a lhemisferi sud va crixer del 66 % el 1950 al 82 % el 2010. Sespera que aquesta
quantitat augmentar encara ms: al 86 % el 2050 i al 88 % el 2100.9 National Intelligence Council (2010), Global trends 2030: Alternative worlds, Washington, National
Intelligence Council.10 DAES (2012), World urbanization prospects: The 2011 revision, Nova York, Nacions Unides.11 ONU-HABITAT (2013), UN-HABITAT Global Activities Report 2013: Our presence and partnerships,
Nairobi, UN-HABITAT.
Els canvis en el mn
interconnectat i
interdependent actual
comporten nous graus
de complexitat,
tensions i paradoxes, a
ms de nous horitzons
de coneixement que cal
considerar.
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
Repensar leducaci Vers un b com mundial?24
risc de desastres naturals arreu.12 Aquests daltabaixos plantegen un perill fonamental
per a les vides, les subsistncies i la salut pblica. La urbanitzaci no planificada o mal
planificada s cada vegada ms vulnerable als desastres naturals i a les condicions
climtiques extremes. Aquest ndex de creixement urb sense precedents est mar-
cant les tendncies socials, poltiques, culturals i mediambientals del mn. En conse-
qncia, la urbanitzaci sostenible ha esdevingut un dels reptes ms apressants a qu
senfronta la comunitat global en el segle XXI.13
Aquests models de creixement demogrfic i urbanitzaci tamb tenen repercussions
importants en els acords institucionals i en les associacions requerides per assegurar
la provisi doportunitats educatives rellevants i flexibles des duna perspectiva dapre-
nentatge al llarg de la vida. Es calcula que la proporci de gent gran en el conjunt de la
poblaci es duplicar el 2050,14 juntament amb la demanda diversificada deducaci i
formaci per a adults. El fet de garantir que laugment estimat de poblaci en edat de
treballar a lfrica es tradueixi en un dividend demogrfic15 exigir la provisi deducaci
rellevant i doportunitats de formaci al llarg de la vida.
Ms riquesa per augment de la vulnerabilitat
i creixement de les desigualtats
Els ndexs globals de pobresa van baixar a la meitat entre el 1990 i el 2010. Aquest
declivi de la pobresa s, en gran mesura, resultat dels slids ndexs de creixement
econmic observats en economies emergents i tamb a molts pasos de lfrica, i aix
malgrat la crisi financera i econmica mundial del 2008. Sespera que les classes mit-
janes al mn desenvolupat es continun expandint substancialment al llarg dels pr-
xims quinze o vint anys, i que part del creixement ms rpid tingui lloc a la Xina i a
lndia.16 Tanmateix, persisteixen disparitats significatives arreu i els ndexs de pobresa
varien considerablement entre les diverses regions del mn.17
Els models de fort creixement del producte interior brut no sempre generen els ni-
vells docupaci requerits, ni la mena de feines desitjades. Les oportunitats docupa-
ci no sexpandeixen prou per mantenir el ritme del creixement de la fora laboral. El
2013, ms de 200 milions de persones estaven a latur, i la desocupaci global enca-
ra augmentar ms. Les regions que han experimentat el gruix de laugment de
latur mundial, com lsia oriental, lsia meridional i lfrica subsahariana, tamb han
12 SPREAD Sustainable Lifestyle 2050 (2011), Sustainable lifestyle: Todays facts and tomorrows trends, Amsterdam, SPREAD Sustainable Lifestyle 2050.
13 Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans, ONU-Habitat: http://www.un-ngls.org/sp?pphppage=artcle_fr_s&ld_article=819 (consulta: febrer 2015).
14 DAES (2013), World population prospects: The 2012 revision, Nova York, Nacions Unides.15 P. Drummond, V. Thakoor i S. YU (2014), Africa rising harnessing the demographic dividend: IMF Working
Paper 14/43, Washington, Fons Monetari Internacional.16 National Intelligence Council (2012), Global trends 2020: Alternative worlds, Washington, National
Intelligence Council.17 Mentre que lndex de pobresa a lsia oriental i el Pacfic es va calcular en un 12,5 % el 2010, era de ms
del 30 % a lsia meridional i de prop del 50 % a lfrica subsahariana. FMI i Banc Mundial (2013), Global Monitoring Report 2013: Rural-urban dynamics and the Millennium Development Goals, Washington, Banc Internacional per a la Reconstrucci i el Desenvolupament i Banc Mundial.
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
1. El desenvolupament sostenible: una preocupaci essencial 25
experimentat un declivi en la qualitat de les feines. Actualment, locupaci precria
representa gaireb la meitat de locupaci total i ha contribut al nombre de treballa-
dors que viuen per sota o molt a prop del llindar de la pobresa. Les persones amb
feines precries s molt ms probable que no tinguin accs o tinguin un accs ms
limitat a seguretat social o ingressos estables que els jornalers i els treballadors as-
salariats.18
La falta de protecci social bsica en la majoria dels pasos est exacerbant aquesta
mena de problemes i contribuint a augmentar la desigualtat, tant a la majoria dels pa-
sos de lhemisferi nord com del sud.19 El passat quart de segle ha vist com es concen-
trava ms riquesa en mans de menys persones.20 En conseqncia, la riquesa del mn
est dividida: gaireb la meitat, per a l1 % ms ric; laltra meitat, per al 99 % restant.21
Aquesta desigualtat dingressos que seixampla rpidament est contribuint a lexclu-
si social i a minar la cohesi social. En totes les societats, les desigualtats extremes
sn lorigen de tensions socials i un catalitzador en potncia dinestabilitat poltica i
conflicte violent.
Requadre 1. Gran desigualtat dingressos a lAmrica Llatina malgrat el gran creixement econmic
LAmrica Llatina i el Carib sn les regions amb uns nivells ms alts de desigualtat dingressos, i aix
malgrat el gran creixement econmic i la millora dels indicadors socials detectada la dcada passada.
Linforme observava: La disminuci de la retribuci salarial sha atribut a limpacte de lestalvi de m
dobra causat pel canvi tecnolgic i a un afebliment general de les regulacions del mercat de treball i les
institucions. s probable que aquestes disminucions afectin desproporcionadament els individus que es
troben al mig i a la cua de la distribuci dels ingressos, per tal com depenen bsicament dels ingressos
del treball. A ms, linforme apuntava que la molt desigual distribuci de la terra ha creat tensions so-
cials i poltiques i s una font dineficcia econmica, perqu els petits propietaris sovint no tenen accs
al crdit ni a altres recursos per augmentar la productivitat, alhora que pot ser que els grans propietaris
no tinguin prou incentius per fer-ho.
Font: DAES (2013), Inequality matters: Report of the world social situations 2013, Nova York, Nacions Unides.
La interconnectivitat creix, per augmenten la intolerncia i la violncia
El desenvolupament de noves tecnologies digitals ha resultat en un creixement expo-
nencial en el volum dinformaci i coneixement disponible, i lha fet ms fcilment
18 Organitzaci Internacional del Treball (2014), Global employment trends 2014, Ginebra, Organitzaci
Internacional del Treball.19 DAES (2013), Inequality matters: Report on the world social situation 2013, Nova York, Nacions Unides.20 Vegeu Frum Econmic Mundial (2014), Outlook on the Global Agenda 2015, Nova York, Global Agenda
Councils, p. 8-10.21 Oxfam (2014), Working for the few: Political capture and economic inequality, Oxfam Briefing Paper,
nm. 178, Oxford, Oxfam.
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
Repensar leducaci Vers un b com mundial?26
accessible per a ms persones darreu. Com a tals, les tecnologies de la informaci i
la comunicaci poden tenir un paper essencial a lhora de compartir el coneixement
ilexperincia al servei del desenvolupament sostenible i amb un esperit de solidaritat.
I, tanmateix, per a molts observadors, el mn est presenciant nivells creixents din-
tolerncia tnica, cultural i religiosa, sovint utilitzant les mateixes tecnologies de la
comunicaci per a la mobilitzaci ideolgica i poltica per promoure punts de vista
exclusivistes. Aquesta mobilitzaci sovint porta ms violncia criminal i poltica i con-
ictes armats.
La violncia contra les dones i les nenes tendeix a augmentar en temps de crisi i ines-
tabilitat, tant durant com desprs de perodes de trasbals i desplaament provocats
per conictes armats. En aquestes situacions, la violncia contra les dones est a
lordre del dia i pot ser sistemtica per part de grups armats que utilitzen la violaci, la
prostituci forada o el trc sexual com a tctica de guerra.22 s ms probable que les
dones siguin desplaades interiorment i que aix comporti manca de salut i educa-
ci,23 cosa que tamb t un efecte directe sobre el tractament i lestat de les famlies
i els nens.
La violncia inclosa la violncia criminal lligada a la producci i el trc de drogues
(problemes extrems en certes parts del mn, com lAmrica Central), la inestabilitat
poltica i el conicte armat continuen amenaant la vida i impedint el desenvolupament
social i econmic.24
Sestima que aproximadament 500 milions de persones viuen en pasos en risc din-
estabilitat i conicte.25 Limpacte econmic de contenir i afrontar les conseqncies de
la violncia mundial sha estimat en prop de 10 bilions de dlars, ms de l11 % del
producte interior brut, o dues vegades el producte interior brut dels pasos africans el
2013.26 A ms, el percentatge de pressupostos pblics invertit en seguretat i exrcit
desvia recursos signicatius del desenvolupament. La despesa militar mundial ha con-
22 ONU Dones (2013), A transformative stand-alone goal on achieving gender equality: Womens rights and womens empowerment, Nova York, ONU Dones.
23 Banc Mundial (2011), World Development Report 2011: Conflict, security and development, Washington, Banc Mundial.
24 Els mercats de la droga es troben principalment al mn desenvolupat, per hi ha pasos al mn en desenvolupament que estan involucrats en la producci, la transformaci i el trc. El mercat s gran i creix i, en conseqncia, tamb creix la indstria de la droga. La violncia acompanya la indstria de la droga perqu grups rivals es barallen pels territoris. La indstria de la droga s intensiva en qesti de m dobra i necessita personal no format per efectuar moltes de les seves activitats. En molts pasos, sn majoritriament nens els qui sencarreguen del comer. Aix vol dir que abandonen els estudis i posen la seva vida contnuament en perill a canvi de sous atractius. La producci de droga comporta locupaci de grans territoris i la dominaci de la poblaci resident. El trc de drogues, a ms, porta a altres activitats delictives extorsi, trc de persones, esclavatge sexual, segrestos, etc. que, en general, posen en perill la seguretat personal a molts indrets. Pasos de lAmrica Central com Mxic, Colmbia i alguns pasos de lsia occidental sn vctimes daquest agell. Encara no sha trobat la soluci a aquest problema.
25 ndex de Pau Global i Institut per a lEconomia i la Pau (2014), Global peace index 2014, Nova York, Institut per a lEconomia i la Pau.
26 Ibd.
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
1. El desenvolupament sostenible: una preocupaci essencial 27
tinuat creixent des del 2000, i el 2012 va assolir els 1,7 bilions de dlars al mn,27 de
manera que una srie de pasos dediquen un percentatge ms gran del seu producte
interior brut a despesa militar que a educaci.
Tot aix t repercussions importants en la formulaci i la implantaci de poltiques
educatives sensibles al conflicte. Cal que siguin inclusives, tant en la formulaci com
en la implantaci, si no es vol que leducaci consisteixi simplement a reproduir desi-
gualtats i tensions socials que poden ser catalitzadors de violncia i inestabilitat polti-
ca. Leducaci en drets humans t un paper important a lhora de fer crixer la cons-
cienciaci sobre els temes que donen peu a conflictes i els mitjans per resoldrels.
Aquesta educaci s important per promoure el principi clau de no-discriminaci i la
protecci de la vida i la dignitat humana en moments de violncia i crisi. Aix requereix
la garantia dentorns daprenentatge segurs, no violents i inclusius per a tothom.
Drets humans: progrs i reptes
Els drets humans universals sn una aspiraci collectiva dun ideal com amb el qual
es respecta la dignitat dels ssers humans independentment daltres diferncies i
distincions, i sels proveeix de totes les oportunitats per al seu desenvolupament com-
plet.28 Tanmateix, el desfasament observat entre ladopci de marcs normatius inter-
nacionals i la implantaci daquestes normes representa una tensi creixent entre la
dinmica de poder i el respecte als drets codificats com a llei. Laspiraci destablir
lestat de dret i la justcia, tant internacionalment com nacional, s frustrada en molts
casos per lhegemonia de poderosos grups dinters. El repte s com podem assegu-
rar els drets humans universals mitjanant lestat de dret, a ms de mitjanant normes
socials, culturals i tiques.
El gnere ha estat des de fa molt temps un element clau de discriminaci. Els drets
de les dones shan reforat al llarg de les ltimes dcades, sobretot grcies als esfor-
os per expandir laplicaci de la Convenci per lEliminaci de totes les formes de
Discriminaci Contra la Dona (CEDAW) del 1979 i la implantaci del Marc dAcci a la
Conferncia Internacional de Beijing (1995). En tot cas, per molt que shagin fet pro-
gressos considerables per garantir ms igualtat de gnere en laccs a la salut i ledu-
caci, shan fet menys progressos a lhora de donar veu i millorar la participaci de les
dones en la vida social, econmica i poltica.29 La majoria dels qui viuen en pobresa
extrema sn dones.30 Tamb constitueixen la majoria dels analfabets joves i adults
27 Les xifres estan en preus constants (2011) EUA i tipus de canvi SPR Database. www.srprrorg/research/
armamants/mriex (consulta: febrer 2015).28 La universalitat dels drets humans es va establir per primera vegada a la Declaraci Universal del 1948 i,
ms tard, a la Carta de Drets Humans composta per convencions successives adoptades per les
Nacions Unides i ratificades pels governs.29 ONU (2013), A new global partnership: Eradicate poverty and transform economies through sustainable
development, Nova York, Nacions Unides. Informe del Grup dAlt Nivell de Persones Emrites sobre
lAgenda del Desenvolupament Post-2015.30 Ibd.
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
Repensar leducaci Vers un b com mundial?28
darreu.31 A ms, les dones ocupen menys del 20 % dels escons parlamentaris del
mn.32 La frgil situaci dinici de les dones en el mercat laboral, sobretot en el sector
informal, est esdevenint encara ms precria davant la brutal competncia pels llocs
de treball causada per la reducci doportunitats docupaci i limpacte de les succes-
sives crisis econmiques i financeres. Actualment, la meitat de les dones en edat la-
boral tenen ocupacions vulnerables, sense seguretat laboral ni protecci contra impac-
tes econmics.33 Aix safegeix a les pautes ja existents de discriminaci de les dones
en sous i perspectives de carrera professional.
W Nous horitzons de coneixement
El mn ciberntic
Un dels aspectes que defineixen el desenvolupament avui dia s el sorgiment i lex-
pansi del mn ciberntic, estimulat per lespectacular creixement de la connectivitat
a Internet i la penetraci del mbil.34 Vivim en un mn connectat. Es calcula que, actual-
ment, un 40 % de la poblaci mundial utilitza Internet, i aquesta xifra creix a un ritme
notable.35 Si b hi ha variacions significatives en connectivitat a Internet entre pasos i
regions, el nombre de llars amb aquestes connexions a lhemisferi sud ha superat les
de lhemisferi nord. De fet, ms del 70 % dels contractes de telefonia mbil al mn
sn ara a lhemisferi sud.36 Sespera que 5.000 milions de persones passin de no tenir
cap connexi a una connectivitat total al llarg dels prxims vint anys.37 Tanmateix, hi ha
encara desfasaments significatius, per exemple, entre rees urbanes i rurals. La velo-
citat de banda limitada i la falta de connectivitat obstaculitzen laccs al coneixement,
la participaci en la societat i el desenvolupament econmic.
Internet ha transformat la manera en qu les persones tenen accs a la informaci i
el coneixement, la manera com interactuen i la direcci de la gesti pblica i les
empreses. La connectivitat digital promet guanys en salut, educaci, comunicaci,
oci i benestar.38 Els avenos en intelligncia artificial, les impressores 3D, la recrea-
ci hologrfica, la transcripci instantnia, el reconeixement de veu i el programari
de reconeixement de gestos sn noms alguns exemples del que sest posant a
prova. Les tecnologies digitals estan donant forma a lactivitat humana, de la vida diria
31 UNESCO (2014), Teaching and learning: Achieving quality for all, Pars, UNESCO. Informe de Seguiment
de lEPT al Mn 2013-2014.32 ONU Dones (2011), Progress of the worlds women: UN pursuit of justice, Nova York, ONU Dones.33 Organitzaci Internacional del Treball (2012), Global employment trends for women, Ginebra, Organitzaci
Internacional del Treball.34 Uni Internacional de Telecomunicacions (2013), Trends in telecommunication reform: Transnational
aspects of regulation in a networked society, Ginebra, Uni Internacional de Telecomunicacions.35 Uni Internacional de Telecomunicacions (2013), The world in 2014: Fact and figures, Ginebra, Uni
Internacional de Telecomunicacions.36 Uni Internacional de Telecomunicacions (2014), Trends in telecommunication reform: Special edition
fourth-generation regulation, Ginebra, Uni Internacional de Telecomunicacions.37 E. Schmidt i J. Cohen (2013), The new digital age: Reshaping the future of people, nations and business,
Nova York, Knopf.38 Ibd.
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
1. El desenvolupament sostenible: una preocupaci essencial 29
a les relacions internacionals, de la feina a loci, redefinint mltiples aspectes de la
nostra vida privada i pblica.
Aquestes tecnologies han expandit les oportunitats de llibertat dexpressi i de mobi-
litzaci social, cvica i poltica, per tamb plantegen importants inquietuds. La dispo-
nibilitat de la informaci personal al mn ciberntic, per exemple, planteja qestions
significatives dintimitat i seguretat. Nous espais de comunicaci i socialitzaci trans-
formen el que constitueix la idea de social i exigeixen salvaguardes legals aplicables i
daltres per prevenir que sen faci un s excessiu, un abs o un mal s.39 Exemples
daquest mal s dInternet, de la tecnologia mbil i de les xarxes socials van de lasset-
jament ciberntic a lactivitat delictiva, fins i tot el terrorisme. En aquest nou mn ci-
berntic, els educadors han de preparar millor les noves generacions de nadius digi-
tals40 per gestionar les dimensions tiques i socials no sols de les tecnologies digitals
existents, sin tamb de les que encara shan dinventar.
Avenos en neurocincies
Els desenvolupaments recents en neurocincies atrauen cada vegada ms linters de
la comunitat educativa, que intenta entendre millor les interaccions entre processos
biolgics i aprenentatge hum. Si b encara pot ser prematur que aquests desenvolu-
paments defineixin la poltica en educaci, el seu potencial per millorar lensenyament
i les prctiques daprenentatge s molt prometedor. Per exemple, els ltims descobri-
ments sobre com es desenvolupa el cervell i com funciona en diferents etapes de la
vida ens estan ajudant a entendre com i quan aprenem.
Alguns dels descobriments ms significatius estan relacionats amb els perodes sus-
ceptibles a activitats daprenentatge,41 que indiquen que ladquisici del llenguatge
s al seu punt mxim a una edat preco. Aix subratlla la importncia duna educaci
infantil primerenca i el potencial per aprendre diverses llenges els primers anys de
vida. Altres troballes apunten a la plasticitat del cervell i la seva capacitat per canviar
dacord amb les exigncies de lentorn al llarg de la vida.42 Aix dna suport a la idea
de laprenentatge al llarg de la vida i la provisi doportunitats apropiades daprenentat-
ge per a tothom sense tenir en compte ledat.
A ms, sha de reconixer limpacte dels factors mediambientals, com la nutrici, el
son, lesport i lentreteniment, per a un funcionament ptim del cervell. s igualment
important que reconeguem la necessitat dun enfocament holstic que reconegui les-
treta interdependncia entre benestar fsic i intellectual, aix com la interconnexi en-
tre cervell emocional i cognitiu, cervell analtic i creatiu. Les noves direccions de la re-
cerca en neurocincies aportaran ms coneixements a la nostra visi de la relaci
entre natura i educaci i ens ajudaran a afinar les nostres iniciatives educatives.
39 A. D. Hart i S. Hart Frejd (2013), The digital invasion: How technology is shaping you and your relationships, Ada, Baker Books.
40 M. Prensky (2001), Digital natives, digital immigrants, On the Horizon, vol. 9, nm. 5, s. p.41 OCDE (2007), Understanding the brain: The birth of a learning science, Pars, EDUCERI-OCDE.42 Ibd.
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
Repensar leducaci Vers un b com mundial?30
El canvi climtic i les fonts denergia alternatives
El canvi climtic s un dels reptes ms decisius daquest segle, tant pel que fa a les
reaccions necessries per corregir-lo com als mitjans necessaris per afrontar els seus
impactes adversos. Els esforos per mitigar-lo demanen un comproms concertat per
contenir les emissions i prevenir posteriors conseqncies drstiques per al planeta;
ladaptaci comporta reduir vulnerabilitats i construir resilincia als seus impactes.
Leducaci t un paper clau per conscienciar i promoure un canvi de comportament
tant en la mitigaci del canvi climtic com en la nostra adaptaci.43
Leducaci s un factor clau per promoure i facilitar la transici collectiva vers la utilit-
zaci de fonts renovables alternatives lliures de carboni, que poden mitigar limpacte
advers del canvi climtic. Per fer el canvi de fonts denergia amb carboni a daltres
sense carboni hem de canviar les creences i percepcions i promoure formes de pensar
que facilitin la transici. La infraestructura energtica en si mateixa no produir els
canvis necessaris.
Alhora, leducaci representa un component clau de capacitat adaptativa, si tenim en
compte que el coneixement, les competncies i els comportaments necessaris per
adaptar les vides i les subsistncies a les realitats ecolgica, social i econmica dun
entorn canviant shan de transmetre de la generaci actual a la segent. La Declaraci
Ministerial dEducaci de Lima del 2014 anima els governs a desenvolupar estrat-
gies deducaci que incorporin el tema del canvi climtic als currculums i incloguin
conscienciaci sobre el canvi climtic al disseny i la implantaci destratgies i polti-
ques de desenvolupament i canvi climtic dacord amb les seves prioritats i competn-
cies nacionals.
Creativitat, innovaci cultural i joventut
Els darrers anys han emergit noves formes dexpressi cultural i artstica. Sn el resul-
tat de laculturaci impulsada pel creixement de la connectivitat i lintercanvi cultural
arreu del mn. El procs est emps majoritriament pels joves. Veiem com sexpres-
sa una nova esttica pblica, rica en la seva pluralitat inherent, i veiem una nova volun-
tat dinnovar en cada un dels mbits que els joves ocupen, de la moda al menjar, de la
msica a les relacions personals. Els ms de 1.000 milions de joves dentre quinze i
vint-i-quatre anys que hi ha actualment al mn sn la generaci ms informada, activa,
connectada i mbil que sha vist.44 Es calcula que, avui, ms del 40 % dels joves den-
tre divuit i vint-i-quatre anys darreu sn a les mateixes xarxes socials, com Facebook
i Twitter. Passen molt temps a les xarxes socials explorant i compartint els resultats
43 W. Lutz, R. Muttarak i E. Striessnig (2014), Universal education is key to enhanced climate adaptation,
Science, vol. 346, nm. 6213, 28 novembre 2014. Leducaci s clau per a ladaptaci al clima:
http://www.iiasa.ac.at/web/home/about/news/20141127-Science-Pop.html (consulta: febrer 2015).44 Youth-support, de Chernor Bah, president, debats del Youth Advocacy Group for Global Education First
Initiative (GEFIL) Panel. Enabling conditions for the delivery of quality global citizenship education.
Where are we! Where do we want to go!, Global Citizenship Education Enabling Conditions &
Perspectives, 16 maig 2014: http://www.unesco.org/new/frleadmm/MULTIMEDIVHO/pdf/Chernor-
Bah_16May2014.pdf (consulta: febrer 2015).
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
1. El desenvolupament sostenible: una preocupaci essencial 31
daquesta exploraci. Aix genera un entorn de gran conscincia i comprensi daltres
cultures i un comproms vers temes esttics darreu, cosa que porta a un reconeixe-
ment de la importncia dels sistemes de coneixement dels altres. La diversitat cultural
ha esdevingut ms rellevant com a font dinvenci i innovaci; avui s una font valuosa
per al desenvolupament hum sostenible.45
W Estudiar alternatives
Reconixer la diversitat de visions de la vida en un mn plural
s crucial estudiar enfocaments alternatius del progrs i el benestar hum quan afron-
tem la complexitat dels models actuals de desenvolupament. s important destacar
la diversitat de la societat, tant a lhemisferi nord com al sud. La diversitat cultural s la
font de creativitat i riquesa ms gran del mn. Comporta maneres diferents de veure
el mn. Ofereix diferents enfocaments per resoldre pro-
blemes que ens afecten a tots i per valorar aspectes fo-
namentals de la vida: lecosistema natural, la comunitat,
lindividu, la religi i lespiritualitat. Hem de reconixer la
diversitat de realitats viscudes mentre reafirmem un nu-
cli com de valors universals. Per tal com la diversitat di-
ficulta aconseguir una definici i un enfocament interna-
cionals, les perspectives que van ms enll dels
indicadors tradicionals de salut, educaci i ingressos sn
molt benvingudes. Malauradament, les dimensions sub-
jectives i contextuals inherents a aquestes concepcions
diverses del benestar hum continuen fent parcials i inadequats molts enfocaments
poltics actuals.46
45 UNESCO (2000), UNESCO World Report Investing in Cultural Diversity and Intercultural Dialogue, Pars,
UNESCO: http://unescodoc.unesco.org/images/0018/001852/185202e.pdf (consulta: febrer 2015).46 Si b no hi ha cap concepci consensuada del que comporta la noci de benestar en lmbit
internacional, est reconegut que el fet de recrrer als indicadors socioeconmics tradicionals no s suficient ni de bon tros. Recentment, el Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides (UNDP) ha anat ms enll de lndex de Desenvolupament Hum (HDI), que integra indicadors relatius als ingressos, la salut i lestatus educatiu. La inquietud per la creixent desigualtat i els temes de gnere ha fet que hi hagus ms elaboracions de lndex de desenvolupament hum ajustat per la desigualtat (IHDI), lndex de desenvolupament de gnere (GDI) i lndex de desigualtat de gnere. Els intents danar ms enll dindicadors inspirats per una concepci molt estreta del progrs hum incloen una srie diniciatives que exploraven mesures alternatives dinclusi i sostenibilitat dabast global. Lndex de riquesa inclusiu proposat per la Universitat de les Nacions Unides s un dels exemples que shan proposat. Daltres sn la Iniciativa per a una Vida Millor (OCDE), lEDP, el producte interior net ajustat Ambientalment (UN SEEA93), lEPI (Environmental Performance Index, Yale University), lESI (Environmental Sustainability Index, Yale University), el GPI (Genuine Progress Indicators, Redefining Progress), Indicadors de Creixement Verd (OCDE), Genuine Savings (Pearce, Atkinson i Hamilton), lICH (ndex de capital hum, Frum Econmic Mundial), lISEW (Index of Sustainable Economic Welfare, Cobb i Daly), lNNW (Net National Welfare, Govern japons) i lSDI (Sustainable Development Indicators, UE i Govern britnic).
Hem de reconixer la
diversitat de realitats
viscudes mentre
rearmem un nucli
com de valors
universals.
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
Repensar leducaci Vers un b com mundial?32
Requadre 2. Lenfrontament entre diferents sistemes de coneixement
La cultura europea no sols ens ha arribat amb tots els seus coneixements, sin tamb amb la seva veloci-
tat. Per molt que la nostra assimilaci daquesta cultura sigui imperfecta i les aberracions consegents
siguin nombroses, continua elevant la nostra vida intellectual de la inrcia dels hbits formals vers una
conscincia creixent per la mateixa contradicci que planteja a les nostres tradicions mentals. El que no
em sembla b s lacord artificial pel qual aquesta educaci forastera tendeix a ocultar tot lespai de la
nostra ment nacional, i aix mata o obstaculitza la gran oportunitat per a la creaci dun nou poder de
pensament amb una nova combinaci de veritats. s aix el que em fa defensar que tots els elements
de la cultura prpia shan de reforar; no resistir-se a la cultura occidental, sin acceptar-la i assimilar-la de
deb, i utilitzar-la per nodrir-nos i no com si fos una crrega: assolir el domini daquesta cultura i no viuren
al marge com mers transcriptors de textos o devoradors de llibres.
Font: R. Tagore (1996), The centre of Indian culture, a S. Kumar Das (ed.), The English writings of Rabindranath Tago-re, vol. 2: Plays, stories, essays, Nova Delhi, Sahitya Akaderni Tagore, p. 486.
Integrar sistemes alternatius de coneixement
Cal explorar les alternatives al model dominant de conei-
xement. Cal reconixer els sistemes de coneixement al-
ternatius i tenir-los en compte, en lloc de relegar-los a una
posici inferior. Les societats darreu poden aprendre
molt les unes de les altres, si estan ms obertes al des-
cobriment i la comprensi daltres formes de pensar. Es
pot aprendre molt, per exemple, de les societats rurals,
sobretot les indgenes, sobre la relaci de la societat hu-
mana amb lentorn natural. En moltes cultures indgenes,
la Terra es considera la Mare. Ni la Terra ni cap dels seus
productes es pot fer malb sense una ra vlida, sovint
relacionada amb la supervivncia. En moltes cultures,
lsser hum es considera un membre de la natura, igual en drets i no superior a altres
ssers vius. Moltes societats rurals tenen concepcions circulars del temps, no lineals:
estan vinculades a la producci agrcola, la progressi de les estacions i les festivitats
i els rituals que augmenten el benestar espiritual de les comunitats. De la mateixa
manera, lenfocament de la presa de decisions collectiva varia. Algunes societats han
recorregut a la democrcia i a votar per prendre decisions collectives, fins i tot els
grups reduts; altres societats busquen el consens, que significa debat, discussi i
convenciment. Hi ha una infinitat de maneres de pensar diferents per a lenriquiment
de tots, si estem disposats a abandonar les nostres certeses i a obrir la ment a les
possibilitats dexplicacions diferents de la realitat.
s essencial recordar com han fet els pensadors Frantz Fanon, Aim Csaire, Rabin-
dranath Tagore i daltres que quan privilegiem una forma de coneixement, de fet,
privilegiem un sistema de poder. El futur de leducaci i el desenvolupament en el mn
Cal reconixer els
sistemes de
coneixement
alternatius i tenir-los
en compte, en lloc de
relegar-los a una
posici inferior.
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
1. El desenvolupament sostenible: una preocupaci essencial 33
davui dia requereix promocionar un dileg entre diferents maneres de pensar, amb
lobjectiu dintegrar sistemes de coneixement originats en realitats diverses i establir
el nostre llegat com. Shan descoltar les veus de lhemisferi sud en els debats inter-
nacionals sobre educaci. Per exemple, a les comunitats andines de lAmrica Llatina,
el desenvolupament sexpressa a travs de la noci sumak kawsay, el mot qutxua que
significa bon viure. Arrelat en cultures i maneres de pensar indgenes, sha proposat
sumak kawsay com una concepci alternativa del desenvolupament, i sha incorporat
a les constitucions de lEquador i Bolvia. Tamb sha de tenir en compte el concepte
gesti collectiva de Mahatma Gandhi, pel qual tenim la riquesa de la Terra no com a
propietaris, sin com a gestors de tots els ssers vius i generacions futures.47
Requadre 3. Sumak kawsay. Una visi alternativa del desenvolupament
El concepte sumak kawsay est arrelat en la manera de pensar dels pobles qutxua dels Andes, a lEqua-
dor, i es pot traduir lliurement per bon viure. T connotacions dun desenvolupament collectiu harmonis
que concep lindividu dins el context de les comunitats socials i culturals i el seu entorn natural. Arrelat
en el sistema de creences dels qutxua, el concepte incorpora crtiques occidentals de models de desen-
volupament dominants per oferir un paradigma alternatiu basat en lharmonia entre ssers humans, aix
com entre els ssers humans i els seus entorns naturals.
El concepte ha inspirat la recent revisi de la Constituci de lEquador, que es refereix a una nova forma
de coexistncia pblica, en diversitat i en harmonia amb la natura, per assolir el bon viure, el sumak
kawsay. La Constituci es basa en el reconeixement del dret de la poblaci a viure en un entorn equili-
brat, sa i ecolgic que garanteixi la sostenibilitat i el bon viure (sumak kawsay). La Constituci especifica,
a ms, que el segent hauria de ser responsabilitat de lEstat: Promoure la generaci i la producci de
coneixement, promocionar la recerca cientfica i tecnolgica i donar ms importncia a la saviesa ances-
tral per contribuir a lassoliment del bon viure (sumak kawsay).48
Imaginar de nou leducaci en un mn divers
En conseqncia, el propsit de leducaci ha de ser revisat dacord amb una visi
renovada del desenvolupament hum i social sostenible que sigui tan equitatiu com
viable. Aquesta visi de la sostenibilitat ha de tenir en compte les dimensions socials,
mediambientals i econmiques del desenvolupament hum, aix com les diferents
maneres en qu aquestes es relacionen amb leducaci. Una educaci apoderadora s
la que construeix els recursos humans que necessitem per ser productius, per conti-
nuar aprenent, per resoldre problemes, per ser creatius i per viure amb la natura en
47 M. K. Gandhi (1960), Trusteeship, recopilat per R. Kelekar, Ahmadabad, Jitendra T. Desai Navajivan
Mudranalaya.48 Vegeu els articles 14 i 387 de la Constituci de lEquador: Art. 14. Se reconoce el derecho de la
poblacin a vivir en un ambiente sano y ecolgicamente equilibrado, que garantice la sostenibilidad y el
buen vivir, sumak kawsay; Art. 387. Ser responsabilidad del Estado: [...] 2. Promover la generacin y
produccin de conocimiento, fomentar la investigacin cientfica y tecnolgica, y potenciar los saberes
ancestrales, para as contribuir a la realizacin del buen vivir, al sumak kawsay.
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
Repensar leducaci Vers un b com mundial?34
pau i harmonia. Quan les nacions garanteixen aquesta mena deducaci a tothom i al
llarg de tota la vida, es posa en marxa una revoluci silenciosa: leducaci esdev el
motor del desenvolupament sostenible i la clau per a un mn millor.49 Leducaci pot i
ha de contribuir a una nova visi del desenvolupament global sostenible.
Requadre 4. Promoure el desenvolupament sostenible mitjanant leducaci
Leducaci, incloses leducaci formal, la conscienciaci pblica i la formaci, shauria de reconixer com
un procs pel qual els ssers humans i les societats poden assolir el seu potencial total. Leducaci s
crucial per promoure el desenvolupament sostenible i millorar la capacitat de les persones per afrontar els
problemes mediambientals i de desenvolupament.
Agenda 21, art. 36, 3 (1992).
La Declaraci sobre Educaci per al Desenvolupament Sostenible dAichi-Nagoya del 2014 convida els
governs a reforar la integraci de lESO en les poltiques deducaci, formaci i desenvolupament
sostenible.
Totes les formes daprenentatge organitzat poden ser tan
adaptatives com transformadores. Leducaci bsica de
bona qualitat i laprenentatge i la formaci posteriors sn
essencials per permetre que els individus i les comuni-
tats sadaptin al canvi mediambiental, social i econmic
en els mbits local i mundial. Per aprendre tamb s
crucial per a lempoderament i el desenvolupament de
capacitats per efectuar una transformaci social. Per des-
comptat, leducaci pot contribuir a la complicada missi
de transformar el nostre marc de pensament i el nostre
punt de vista. Leducaci s essencial per desenvolupar
les capacitats requerides per expandir les oportunitats
que necessiten les persones per portar vides amb sentit
i dignitat. Una visi renovada de leducaci hauria din-
cloure desenvolupar pensament crtic, criteri i debat inde-
pendent. Les millores en la qualitat de leducaci i en la provisi daprenentatge eco-
nmicament i socialment rellevant segons els individus i les comunitats sn
intrnseques per efectuar aquests canvis.
El dret a leducaci de qualitat s el dret a un aprenentatge rellevant i amb sentit. Tan-
mateix, en un mn divers, les necessitats daprenentatge varien segons la comunitat.
Per tant, laprenentatge rellevant ha de reflectir el que cada cultura, cada grup hum,
defineix com all que es requereix per viure amb dignitat. Hem dacceptar que hi ha
49 C. Power (2015), The power of education: Education for all, development, globalization and UNESCO, Londres, Springer.
Les concepcions
utilitries dominants
de leducaci haurien
de consentir lexpressi
daltres formes
dentendre el benestar
hum i, per tant, un
enfocament en la
rellevncia de leducaci
com a b com.
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
1. El desenvolupament sostenible: una preocupaci essencial 35
moltes maneres diferents de definir la qualitat de vida i, en conseqncia, maneres
molt diferents de definir el que cal aprendre. Les concepcions utilitries dominants de
leducaci haurien de consentir lexpressi daltres formes dentendre el benestar
hum i, per tant, un enfocament en la rellevncia de leducaci com a b com. Aix
implica escoltar les veus daquells que encara no shan escoltat. La immensa riquesa
que representa aquesta diversitat pot illuminar-nos a tots en la cerca collectiva de
benestar. Una perspectiva humanista s una base necessria per a les visions alterna-
tives de leducaci i el benestar hum.
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
37
2. Rearmar una
visi humanista
5HSHQVDUOHGXFDFLRLQGG
Repensar leducaci Vers un b com mundial?38
2. Reafirmar una visi humanista
La meva humanitat est lligada a la teva, i per aix noms podem ser humans junts.Desmond Tutu, activista de drets humans i bisbe de Sud-frica
Sostenir i afavorir la dignitat, la capacitat i el benestar de la persona humana en relaci
amb els altres i amb la natura hauria de ser el propsit fonamental de leducaci al
segle XXI. Una tal aspiraci pot ser qualificada dhumanisme, i hauria de ser la missi
de la UNESCO desenvolupar-lo, tant conceptualment com a la prctica. El concepte
dhumanisme t una llarga tradici a la UNESCO. Ja el 1953, la UNESCO va publicar
les actes duna taula rodona internacional sobre Humanisme i educaci a Orient i a
Occident que shavia celebrat a Nova Delhi.50
El concepte dhumanisme tamb t una llarga tradici en diverses cultures i tradicions
religioses, a ms de nombroses interpretacions filosfiques. Per exemple, una inter-
pretaci prominent de lhumanisme sha identificat amb lateisme i el racionalisme
secular. Aix es va estendre a altres filosofies, com la fenomenologia o lexistencialis-
me, que veuen una diferncia ontolgica entre la humanitat i la resta del mn natural.
Tanmateix, hi ha interpretacions religioses potents dhumanisme que consideren els
assoliments de la humanitat educatius, culturals i cientfics com a exemples ma-
durs de la seva relaci amb la natura, lunivers i el Creador. A final del segle XX i comen-
ament del XXI, han sorgit crtiques tant dels humanismes antropocntrics com dels
teocntrics de postmoderniste