DOSSIER... · Web viewPost Romulum Numa Pompilius regnavit et nullum bellum gessit. Leges romanis...

Gramàtica llatina

teoria i pràctica

4t d’ESO

1

ÍNDEX

Recursos

Generalitats

Anàlisi de paraules llatines

Les desinències

Funcions principals dels casos

Declinació llatina

Primera declinació

Enunciat del substantiu

Temes dels verbs. Enunciat

Desinències del present. El verb “sum”

Les conjugacions

Pretèrit imperfet d’indicatiu. Infinitiu de present

Pretèrit perfet i pretèrit plusquamperfet

Segona declinació. Substantius masculins i femenins

Segona declinació. Substantius neutres

Adjectius de la primera classe. Participi de passat

La veu passiva

Tercera declinació. Masculí i femení

Tercera declinació. Substantius neutres

Adjectius de la 2a i 3a classe. Participi de present

Quarta declinació

Cinquena declinació

Comparatius i superlatius

Nombres cardinals

Pronoms personals

Pronoms/adjectius demostratius

Pronoms/adjectius anafòrics. Pronoms/adjectius d’identitat

Relatius i interrogatius

Futur imperfet i futur perfet d’indicatiu

Infinitiu de passat i de futur. Participi de futur

Gerundi i gerundiu

Verbs deponents i semideponents

L’imperatiu

El subjuntiu

PÀGINA

2

3

3

5

6

7

7

8

11

13

15

17

20

22

24

27

31

34

37

40

43

46

48

52

55

59

61

64

67

70

73

76

79

82

2

Font: BOMBÍN GARCÍA, Francisco. Latín básico con evoluciones al español. Publicatuslibros.com, 2009.

RECURSOS

Diccionari: http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/5_aps/esplap03.htmhttp://www.didacterion.com/esddlt.php

http://argonautica-fingoi.blogspot.com.es/2009/12/diccionario-vox-latin-espanol.html

Declinador: http://www.molinarium.com/

ALTRES

http://arslonga2.blogspot.com.es/p/llati-4t-eso.html

http://www.ub.edu/contrataedium/recursos/eines/llati/llati.htm

https://ca.wikipedia.org/wiki/Declinaci%C3%B3_del_llat%C3%AD

http://llati-4eso.blogspot.com.es/

https://ayllonja.wordpress.com/llati-4t-eso/

https://ayllonja.wordpress.com/llati-4t-eso/

http://llati-4eso.blogspot.com.es/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Declinaci%C3%B3_del_llat%C3%AD

http://www.ub.edu/contrataedium/recursos/eines/llati/llati.htm

http://arslonga2.blogspot.com.es/p/llati-4t-eso.html

http://www.molinarium.com/

http://argonautica-fingoi.blogspot.com.es/2009/12/diccionario-vox-latin-espanol.html

http://www.didacterion.com/esddlt.php

http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/5_aps/esplap03.htm

3

GENERALITATS

La llengua llatina:

-No té articles-Fa servir molt poc les preposicions.

-Té DECLINACIONS (la qual cosa significa que, segons quines siguin les declinacions, les

terminacions o desinències dels substantius, adjectius i pronoms determinen funcions que

aquests fan a l’oració).

ANÀLISI DE LES PARAULES LLATINES

EL TEMA

Una forma declinada o conjuga és analitzable en dues parts: tema i desinència.

Am-o

Ama-s

Ama-t

Ama-mus

Ama-tis

Ama-nt

tema-desinència

Arbor

Arbor-em

Arbor-i

Arbor-e

Arbor-es

Arbor-um

tema-desinència

El tema (o radical) és la part estable del mot flexiu comuna a les seves diverses formes (casos o formes verbals i deduïble generalment a partir de la seva comparació.

Els temes poden estar constituïts per un lexema (o arrel), que conté el significat general de la paraula o, més normalment, per una arrel amb un o més morfemes derivatius, que s’anomenen prefixos o sufixos (mots derivats). Un tema pot estar format per dos lexemes o arrels (mots compostos).

Roma-no-s

Roma-no-rum

arrel-suf.-des.

tema

4

dic-i-s

dic-i-mus

arrel-voc.tem.-des.

tema

dic-ta-s

dic-ta-mus

arrel-suf.-des.

tema

contra-dic-i-s

contra-dic-i-mus

arrel-arrel-voc.tem.-des.

tema

LES DESINÈNCIES

Roma-no-s

Roma-no-rum

arrel-suf.-des.

tema

Rom-e

Roma-m

arrel-des.

tema

Roma-n-ico-s

Roma-n-ico-rum

arrel-suf.-suf.suf.-des.

tema

fide-s

fide-m

arrel-des.

tema

fide-le-s

fide-le-m

arrel-suf.-des.

tema

in-fide-le-s

in-fide-le-m

pref.-arrel-suf.-des

tema

5

Les desinències (o morfemes gramaticals) són el elements flexius que s’afegeixen al tema.

Verbs: - Morfemes o desinències personals (indiquen persona, nombre i veu)- Morfemes o característiques modotemporals (indiquen mode i temps)

para-s

para-mus

tema-des.pers.

tene-s

tene-nt

tema-des.pers

da-ba-s

da-ba-mus

tema-caract.-des.pers

ven-era-s

ven-era-mus

tema-caract.-des.pers.

Noms: morfemes o desinències de cas (indiquen cas i nombre)

domin-o-rum

domin-o-s

tema-des.cas

Gallia-e

Gallia-m

tema-des.cas

6

FUNCIONS PRINCIPALS DELS CASOS

NOMINATIU: subjecte i atribut

VOCATIU: apel·lació

ACUSATIU Complement directe. CC (amb preposició)

GENITIU: Complement del nom.

DATIU Objecte indirecte.

ABLATIU: Complement circumstancial (origen o procedència, lloc,

instrument, matèria, manera, companyia...)

Agent en oracions passives.

DECLINACIÓ LLATINA

7

PRIMERA DECLINACIÓ

Singular Plural

Nominatiu rosa rosaeVocatiu rosa rosaeAcusatiu rosam rosasGenitiu rosae rosarumDatiu rosae rosisAblatiu rosa rosis

En LLATÍ la tercera persona dels temps del verb en la veu activa acaba:

-T (singular)

-NT (plural)

8

ACTIVITAT: Digues el cas dels substantius (1a declinació) i el nombre dels verbs. Tradueix les oracions:

1. Diana vigilat.

2. Adorat historiam.

3. Enumerat Africae victorias.

4. Poetarum discordiam simulat.

5. Coloniae gloriam cantat.

6. Familiam culpat.

7. Narrat fabulas memoria.

8. Venas inflat.

9. Provinciam amant.

10. Poetam raptat.

11. Iram dominat.

12. Patriae audaciam celebrant.

13. Numerat invidiae causas.

14. Duplicat Musa fortunam.

15. Visitat Asiae ruinas.

16. Medicina curat.

ENUNCIAT DELS SUBSTANTIUS

En Llatí el substantiu s’enuncia en NOMINATIU y GENITIU singular.

Nominatiu Genitiu

1a declinació terra terrae (terra)

2a “ annus anni (any)

3a “ pater patris (pare)

4a “ fructus fructus (fruita)

5a “ dies diei (dia, data)

9

Uns pocs substantius no tenen singular, en aquest cas s’enuncien en nominatiu i genitiu plural:

Ex. Insidiae, insidiarum (parany)

Algunes paraules tenen un significat en singular i un altre en plural.

VOCABULARI

agricola, agricolae agricultor

amica, amicae amiga

aquila, aquilae àliga

catena, catenae cadena

capra, caprae cabra

disciplina, disciplinae educació, disciplina

filia, filiae filla

Gallia, Galliae Gàl·lia

Graecia, Graeciae Grècia

insula, insulae illa

littera, litterae lletra

litterae, litterarum literatura, carta

magistra, magistrae mestra

militia, militiae exèrcit

nauta, nautae mariner

paeninsula, paeninsulae península

pecunia, pecuniae diners

puella, puellae nena

silva, silvae bosc

terra, terrae terra

10

vita, vitae vida

Paraules invariables:

Et i

Non no

ACTIVITAT: Digues el cas dels substantius (1a declinació) i el nombre dels verbs. Tradueix les oracions:

1. Silvas habitant aquilae.

2. Paeninsulam non vigilat filia.

3. Graeciae vitam amat.

4. Agricolis terras creat.

5. Nominat Galliae militiam.

6. Nautae insulam occupant.

7. Disciplinae historiam ignorat.

8. Agricolam culpant.

9. Puellae litteram observat.

10. Poetae adorant catenas.

11. Visitant Italiam et Galliam magistrae.

12. Capras enumerant.

13. Pecuniam amicae debet.

14. Fabulam narrat nautis.

15. Dominant Graeciae colonias.

16. Puellarum litteras duplicat.

11

TEMES DEL VERB.- ENUNCIAT

El verb llatí té tres temes:

- tema de present

- tema de passat o perfet

- tema de supí (alguns no en tenen)

Del tema de PRESENT procedeixen:

Temps de present, imperfets i els infinitius de present en activa. Temps de present, imperfets i infinitius en passiva.

Del PASSAT o PERFET vénen els temps de present, plusquamperfet, futur perfet e infinitius de passat en activa.

Del tema de SUPÍ es formen:

Els temps de pretèrit, plusquamperfet i participi en passiva Els temps d’infinitiu i participi de futur en activa.

Enunciat:

-Primera persona singular present indicatiu: APPELLO

-Primera “ “ perfet “ : APPELAVI

-Supí: APPELATUM

VOCABULARI appello appellavi appellatum trucar

audio audivi auditum escoltar

cogito cogitavi cogitatum pensar

cognosco cognovi cognitum conèixer

doceo docui doctum ensenyar

duco duxi ductum portar, conduir

12

exerceo exercui exercitum exercitar, treballar, practicar

habeo habui habitum tenir, posseir

relinquo reliqui relictum deixar, abandonar

oppugno oppugnavi oppugnatum atacar

porto portavi portatum portar

rapto raptavi raptatum raptar, robar

venio veni ventum venir, arribar

video vidi visum veure

vito vitavi vitatum evitar

voco vocavi vocatum cridar, convidar

QÜESTIONS I TRADUCCIÓ

a) Cas dels substantius

1. Pecuniam habent.

2. Aquilas insularum ducunt.

3. Puellae, magistra venit.

4. Litteras docet poeta.

5. Galliae vitam cognoscit.

b) Formes verbals en singular i en plural

6. Exercet ceram agricola.

7. Vident puellarum litteram.

8. Graeciae insulam oppugnant.

9. Vocat magistrae filias.

10. Audit paeninsulae aquilas.

11. Puellae cogitant

13

c) Quins substantius són complement directe?

12. Reliquunt agricolarum terras.

13. Catenas portant amicae.

14. Vitat silvas capra.

15. Agricola, puellam raptant.

16. Appellat nautas poeta.

DESINÈNCIES DEL PRESENT. –VERB "SUM"En llatí tots els temps de la veu activa que provenen del tema de present, tant en indicatiu com

en subjuntiu, tenen les desinències següents:

-O/M 1ª persona del singular

-S 2ª " " "

-T 3ª " " "

-MUS 1ª " " plural

-TIS 2ª " " "

-NT 3ª " " "

PRESENT D’INDICATIU

amo

amas

amat

amamus

amatis

amant

Ésser, estar, haver i existir s’enuncien:

SUM, FUI (no té supí)

14

PRESENT D’INDICATIUsum

es

est

sumus

estis

sunt

VOCABULARI

copia, copiae abundànciacopiae, copiarum tropes, exèrcitdea, deae deesadomina, dominae senyorafera, ferae feraflamma, flammae flamafossa, fossae fosatGermania, Germaniae AlemanyaHispania, Hispaniae Espanyainertia, inertiae inactivitat, vagàncialacrima, lacrimae llàgrimalingua, linguae llengualupa, lupae llobamensa, mensae taularegina, reginae reinasapientia, sapientiae saviesaschola, scholae escolaumbra, umbrae ombraad a, cap a, al costat de in a, contra, en

En llatí les preposicions s’uneixen normalment als substantius, adjectius o pronoms quan aquests

van en acusatiu. D’altres, els acompanyen si van en ablatiu i molt poques poden anar amb

ambdós casos. La resta de casos no porten preposició.

15


a) Formes verbals en singular i en plural1. Magistrae, nautarum linguas auditis.

2. Veniunt ad Hispaniam agricolae.

3. Pecuniae copiam habes.

4. Lupam in umbra non videmus.

5. Vitatis inertia sapientiam.

6. Magistram vocat regina.

7. Dominae, estis in Africa.

b) Cas dels substantius8. Nautae, portatis in Germaniam copias.

9. Feras ad paeninsulam ducunt.

10. Adorant deam filiae.

11. Amicarum lacrimas vitant.

c) Funció dels substantius12. Oppugnant insulam.

13. Flammae in silva sunt.

14. Venio ad magistrae scholam.

15. Visitamus Italiae terras

16. In fossam mensas portamus.

LES CONJUGACIONS

El Llatí té quatre conjugacions i una anomenada mixta o cinquena.

1. A la primera predomina la “A” en els temps de present i el perfet acaba en –avi (amo,

amavi, amatum), excepte en do, dedi, datum i en algun altre verb.

2. Els verbs de la segona porten "E" davant de la desinència de la primera persona singular

del present d’ INDICATIU (augEo, auxi, auctum).

16

3. Els verbs de la tercera porten una vocal d’enllaç quan la desinència és o comença per

consonant (lego, legi, lectum)

Vocals d’enllaç:

"E" si segueix "r" (leg-e-re inf. de pres.) "U" si segueix "n" (leg-u-nt)

"I" en la resta de casos (leg-i-s)

4. La quarta porta "I" davant de la desinència de la 1ª pers. sing. del pres. d’ind. (venIo, veni,

ventum). (La tercera persona del plural del present d’ indicatiu intercala una "U" entre el

tema y la desinència: veniUnt).

5. Cinquena conjugació o mixta: alguns verbs com capio, facio, rapio i els seus compostos conjuguen certs temps com la tercera conjugació i d’altres com la quarta.

VOCABULARI

aedifico aedificavi aedificatum edificar, construiraugeo auxi auctum augmentarcapio cepi captum agafar, capturar,colo colui cultum cultivar, adorardeleo delevi deletum borrar, destruirdisco didici aprendredo dedi datum donarlego legavi legatum llegar, donar, deixarlego legi lectum llegir, triarmaneo mansi mansum romandre, quedar-semitto misi missum enviarrapio rapui raptum robar, agafarrecipio recepi receptum rebre, acollirrego rexi rectum regir, governar, conduirtraho traxi tractum portar, arrossegarverso versavi versatum manejar, fer anar, donar voltesvinco vici victum vèncer, derrotar

ex de, des de post/postea després, més tard sub sota, ubi on, quan

17

QUESTIONS i TRADUCCIÓ

a) A quina conjugació pertanyen els verbs d’aquestes oracions?1. Discimus in Germania lenguam.

2. Recipimus ferarum catenas.

3. In Graecia agricolae manent.

4. Colunt Italiae insulas.

5. Augent flammae sub fossa.

b) Cas i funció dels substantius10. Traho nautis catenas.

11. Puellas legere audis.

12. In Graeciam aquilam mittimus.

13. Rapiunt postea dominam et filiam.

c) En quin ordre es tradueixen aquestes frases?14. Ex nauta capio pecuniam.

15. Post versant puellarum mensas.

16. Aedificant in umbra scholas.

PRETÈRIT IMPERFET D’ INDICATIU – INFINITIU DE PRESENTEl pretèrit imperfet d’ indicatiu afegeix al tema de present:

a) -BA-: a la 1a y 2a conjugació

ama-BA-m ama-BA-mus / doce-BA-m doce-BA-mus

ama-BA-s ama-BA-tis /doce- BA- s doce-BA-tis,

ama-BA-t ama-BA-nt / doce-BA-t doce_BA-nt).

b) -EBA-: en la 3a i 4a conjugació

duc-EBA-m duc-EBA-mus / veni-EBA-m veni-EBA-mus

duc-EBA-s duc-EBA-tis / veni-EBA-s veni-EBA-tis

duc-EBA-t duc-EBA-nt / veni-EBA-t veni-EBA-tis

18

El pretèrit imperfet del verb "SUM" és:eram eramus

eras eratis

erat erant

L’infinitiu de present en activa es forma afegint al tema de present:-RE (ama-RE, doce-RE, duc( e)-RE, veni-RE)

Aquesta norma té algunes excepcions. Així, el present d’infinitiu del verb regla "SUM" és: ESSE

VOCABULARI

advena, advenae emigrantaqua, aquae aiguacasa, casae borda, barracacura, curae cura, curaciógratia, gratiae poder, influènciahasta, hastae lanzainiuria, iniuriae injúria, perjudici, ofensainopia, inopiae mancamacula, maculae tacapluvia, pluviae plujapoena, poenae càstig, penaporta, portae portapugna, pugnae lluita, barallasaevitia, saevitiae crueltat, violènciasagitta, sagittae fletxa, sagetavia, viae camí, carrer

circum al voltant cum amb, quan decem deu ibi allàquattuor quatre septem set

19


a) Temps i persona dels verbs1. Debemus advenae filias vocare.

2. Mittebatis ad casas aquam.

3. Ibi iniurias vitabat

4. Habet gratiam domina.

b) Com són en present (en la mateixa persona) els verbs d'aquestes oracions?5. Videbant quattuor lupas in Gallia.

6. Pluviae inopiam cognoscebat agricola.

7. Copias in Germaniam ducebat.

8. Sagittis oppugnabas circum vias.

9. Audiebamus amicarum curas.

c) Com és l'infinitiu present dels verbs d'aquestes oracions?10. In Graecia saevitiam exercebant.

11. Rapiebat decem hastas.

12. Videtis septem maculas.

d) A quina conjugació pertanyen els verbs d'aquestes frases?13. Agricolae ducere capras cogitant.

14. Relinquit poena Hispaniam.

15. Veniebat cum magistris poeta.

16. Vincit in pugna ad portas.

20

PRETÈRIT PERFET I PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET

PRETÈRIT PERFET

I (amav-i) 1a pers. sing.

-ISTI (amav-isti) 2a " "

-IT (amav-it) 3a " "

-IMUS (amav-imus 1a '' plural

-ISTIS (amav-istis) 2a " “

-ERUNT/ERE (amav-erunt/ere) 3a “ “

(El PRETÈRIT PERFET es pot traduir por per indefinit o per pretèrit perfet)

El PRETÈRIT PLUSQUAMPERFET actiu es forma afegint al tema de passat:

-ERAM (amav-eram) 1a pers. sing

-ERAS (amav-eras) 2a " "

-ERAT (amav-erat) 3a “ “

-ERAMUS (amav-eramus) 1a “ plural

-ERATIS (amav-eratis) 2a “ “

-ERANT (amav-erant) 3a “ “

VOCABULARIascendoascendo ascendi ascensum pujar, ascendircado cecidi casum caurededico dedicavi dedicatum dedicar, consagrarexpello expuli expulsum expulsar, fer foraexpugno expugnavi expugnatum assaltarfacio feci factum fergero gessi gestum realitzar, fer, gestionarincludo inclusi inclusum tancar, incloureinterficio interfeci interfectum matar, assassinarobsideo obsedi obsessum assetjar, encerclarobtineo obtinui obtentum obteniroccido occidi occasum morir, matar, assassinar

21

paro paravi paratum prepararsigno signavi signatum rubricar, segellarsubigo subegi subectum sotmetre, vèncervolo volavi volatum volarvulnero vulneravi vulneratum ferir, perjudicaraut o centum centcirca a prop, al voltat -que(1) i

1) Aquesta conjunció enclítica es tradueix davant de la paraula a la qual va unida.


a) Temps i persona dels verbs1. Troiam obsident et expugnant.

2. Veni, vidi, vici.

3. Agricolarum aquas gesserat.

4. Legavi amicae casam.

b) Com són en perfet aquests verbs en la mateixa persona?5. Parabat aut relinquebat sagittas in via

6. Expellunt ex Graecia copias

7. Dedicaveras decem catenas reginis

8. Cogitaverant provinciam subigere.

c) Com queden aquestes oracions canviades de nombre? 9. Circum silvam aquilae volabant.

10. Cera alas fecerant et signaverant.

11. Cecidisti circa Asiae terras.

22

SEGONA DECLINACIÓ: SUBSTANTIUS MASCULINS I FEMENINS

La gran part dels substantius de la segona declinació són masculins, uns pocs són femenins i

també n’hi ha força de neutres.

El grup dels masculins-femenins distingeix tres tipus:

servus, servi (esclau)

ager, agri (camp),

vir, viri (home)

(En realitat només es diferencien en el NOM. i VOC. SINGULARS)

Singular Plural

Nominati

u

Vocatiu

Acusatiu

Genitiu

Datiu

Ablatiu

servus ager vir

serve ager vir

servum agrum virum

servi agri viri

servo agro viro

servo agro viro

servi agri viri

servi agri viri

servos agros viros

servorum agrorum

virorum

servis agris viris

servis agris viris

VOCABULARI

ager, agri campannus, anni anycaelus, caeli celcircus, circi circdeus, dei déudolus, doli enganyequus, equi cavallfilius, filii fill

23

finitimi, finitimorum veïnsfundus, fundi casa, terrenygemini, geminorum bessons, germansgraeci, graecorum grecshumerus, humeri espatllalegatus, legati legado, ambaixadorliberi, liberorum fillslocus, loci lugar, llocludus, ludi juego, escolamurus, muri muro, murallanuntius, nuntii missatger, notíciapopulus, populi poblepuer, pueri nenservus, servi esclau, serftribunus, tribuni tribuno, defensorvir, viri home


a) Cas y funció dels substantius1. Dat liberis pecuniam.

2. In muro erant gemini.

3. Discimus populos regere.

4. Versabant tribuni cum pueris equos.

b) Com són aquestes oracions canviades de nombre?5. Videbas in humero maculas.

6. Nuntii servos duxerunt.

7. In agris filios legatorum audiunt.

c) Indicar los complementos directos

8. Finitimos dolo vincit.

9. In fundum vir cecidit.

10. Pluviae locum relinquunt.

24

d) Temps i persona dels verbs11. Adoraverunt deos deasque.

12. Graeci centum hastis vicerunt.

13. Aedificant viri circum ludis.

14. Ducit feras in agrum.

15. Annos audivisti agricolas.

16. Mittebas ad caelum sagittas.

Dedalus

Insulae Cretae tyranus recepit Daedalum et Dedalus aedificavit tyrano laberyntum. Postea tyranus

inclusit Daedalum et filium in laberynto. Daedalus alas fecit et adaptavit cera humeris. Post volavit

ex laberynto cum filio. Puer alas agitabat et ascendebat ad caelum. Cera liquescit1 et cadit puer in

undas2. Daedalus in Italiam venit et deis filii ales dedicavit.

1 es desfà, 2 ones (mar)

a) Per a qui construí Dèdal el laberint?

b) Com varen sortir Dèdal i el seu fill del laberint?

c) Per què es van desfer les ales del fill de Dèdal?

SEGONA DECLINACIÓ: SUBSTANTIUS NEUTRESEl nominatiu, vocatiu i acusatiu dels substantius neutres són tots iguals.

A la segona declinació, aquests casos en singular acaben en: -UM

El plural neutre del nominatiu, vocatiu i acusatiu de TOTES LES DECLINACIONS acaben en: –A.

Singular PluralNom. verbum (paraula) verba

Voc. verbum verba

Acus. verbum verba

Gen. verbi verborum

Dat. verbo verbis

Ablat. verbo verbis

25

VOCABULARI

arma, armorum armesbellum, belli guerrabeneficium, beneficii beneficicastra, castrorum campamentcomertium, comertii comerçferrum, ferri hierro, espasa, reixaforum, fori plaçaimperium, imperii ordre, poder, imperilignum, ligni fustaministerium, ministerii ministeri, oficipericulum, periculi perillpraemium, praemii premiregnum, regni poder, regnesaeculum, saeculi seglescriptum, scripti escritscutum, scuti escutsignum, signi bandera, senyal, estendardspectaculum, spectaculi espectacle, representaciótectum, tecti sostre, casatemplum, templi templetheatrum, theatri teatreverbum, verbi paraula

QÜESTIONS I TRADUCCIÓa) Substantius en ablatiu, acusatiu i vocatiu1. Hasta ligno ferroque erat.

2. Miserat circa Germaniam arma saeculum.

3. Non amat periculum agricola.

4. Pueros ad spectaculum vocamus.

5. Magistrae, cognoscebatis castrorum beneficium.

6. In foro viros videmus.

26

b) Temps i persona dels verbs7. Ex agro templum oppugnaverunt.

8. Obtinemus scuta decem.

9. Nautae, praemio habebatis pecuniam.

10. Recipisti regnum.

11. In theatro nuntios audiebant pueri.

c) Cas i funció dels substantius neutres 12. Imperii signum erat.

13. Belli comertium causa fuit.

14. Flammae ad tectum ascendebant.

15. Verba volant, scripta manent.

16. Legati ministerium cognoverat.

Troiae bellum

Troia erat Asiae oppidum1 ubi troiani habitabant. Graeci Troiam decem annos oppugnaverunt.

Priami filius belli causa fuit, nam2 raptaverat Helenam. Graeci equum ligno fecerunt et vicerunt

dolo Troiam. Ceperunt aut interfecerunt viros, feminas et pueros et oppidi1 tecta templaque

deleverunt.

1 ciutat fortificada, 2 ja que, doncs

a) Quina va ser la causa de la guerra de Troia?

b) De quina astúcia es valgueren els grecs?

c) Conseqüències de la derrota.

27

ADJECTIUS DE LA PRIMERA CLASSE - PARTICIPI DE PASSAT

En llatí, els ADJECTIUS es declinen igual que els substantius i, segons quin sigui el model de la

declinació que segueixin en distingim tres classes.

Els adjectius de la primera classe es declinen:

En masculí com servus o vir

En femení com rosa

El neutre com verbum

I s’enuncien:

Nom. sing. masc. (bonus)

Nom. sing. fem. (bona)

Nom. sing. neutre (bonum)

Singular Plural

Nom. bonus bona bonum boni bonae bona

Voc. bone bona bonum boni bonae bona

Acus. bonum bonam bonum bonos bonas bona

Gen. boni bonae boni bonorum bonarum bonorum

Dat. bono bonae bono bonis bonis bonis

Abl. bono bona bono bonis bonis bonis

El PARTICIPI DE PASSAT es forma del tema de SUPÍ i s’enuncia i declina com els adjectius de

primera classe:

amatus, amata, amatum (amat/da/)

visus, visa, visum (enviat/da)

auditus, audita, auditum (sentit/da)

28

VOCABULARI

aequus, aequa, aequum igual, just

antiquus, antiqua, antiquum antic, primitiu

bonus, bona, bonum bo

clarus, clara, clarum conegut, famós

iniustus, iniusta, iniustum injust

longus, longa, longum llarg

magnus, magna, magnum gran

meus, mea, meum meu

multus, multa, multum molt

novus, nova, novum nou

nullus, nulla, nullum ningú

parvus, parva, parvum petit

paucus, pauca, paucum poc

plenus, plena, plenum ple

primus, prima, primum primer

secundus, secunda, secundum segon, favorable

superbus, superba, superbum superb

suus, sua suum seu

tutus, tuta, tutum segur

tuus, tua, tuum teu

intra dins de primo/um primerament semper sempre

29

Molts adverbis llatins provenen d’un adjectiu l’acusatiu o ablatiu – i tots dos en alguns casos- del

qual s’ha petrificat adverbios latinos proceden de un adjetivo de manera que la mateixa paraula

funciona en alguns casos com a adverbi i com a adjectiu en d’altres.


a) A quins substantius acompanyen els adjectius?

1. Videmus parvam puellam.

2. Advenae multi manserunt in Graecia.

3. Locus proximus agro tutus erat.

4. Gessit arma prima vir iniustus.

b) "Longam" es tradueix en masculí o en femení? “Antiquum” i “primum” són adjectius o adverbis?

5. Cognoscis antiquum theatrum graecum.

6. Intra longam et novam fossam oppugnabant.

7. Sui pueri primum in fundis paucis discebant.

c) De quins verbs provenen els participis?

8. Mittebatis lignum raptum.

9. Vocaveratis reos relictos.

10. Regunt agrum oppugnatum.

11. Feras captas obtinent boni gemini.

30

d) Temps dels verbs

12. Legavi meos superbos equos

13. Parant clari legati pugnam secundam.

14. Magnas terras aequo servo dedit.

15. Ducunt nullum agricolam ad silvam tuam.

16. Plenum erat septimum templum semper.

Romanorum disciplina

Antiqui romani filios suos legere et calculare docebant. In fundis pueri versare arma, regere equos

et deos colere discebant. In forum pueros portabant romani et audiebant ibi viros claros.

In pugna cum Magna Graecia cognoverunt romani theatrum litterasque graecas. Ita1 servi graeci

romanos pueros docebant. In scholis pueri graecos et latinos libros legebant et eloquentiam

exercebant. Multi in Graeciam ibant, ubi discebant rethoricam aut eloquentiam et philosophiam.

1) així

a) On aprenien primer els nens romans?

b) Per què els seus pares els portaven a la plaça?

c) Quan començà l’hel·lenització de Roma?

31

LA VEU PASSIVA

En llatí, la veu passiva té una FORMA per als temps de present i una altra per als de passat. En

els de present canvia les desinències d’activa per unes de passiva, mentre que en els de passat

afegeix al participi de passat un tems del verb SUM.

a) Temps de present (DESINÈNCIES)

-OR/R (amo-R) 1a pers. singular

-RIS/RE (ama-RIS/ama-RE) 2a “ “

-TUR (amat-UR) 3a “ “

-MUR (ama-MUR) 1a “ Plural

-MINI (ama-MINI) 2a “ “

-NTUR (ama-NTUR) 3a “ “

b) Temps de passat (PARTICIPI verb SUM)

Pretèrit perfet (participi de passat més present verb SUM)

amatus, a, um sum 1a persona singular

amatus, a, um es 2a " "

amatus, a, um est 3a " "

amati, ae, a sumus 1a " plural

amati, ae, a estis 2a " "

amati, ae, a sunt 3a " "

Pretèrit plusquamperfet (participi de passat + pret. imperfet del verb SUM):

amatus, a, um eram 1a persona singular

amatus, a, um eras 2a " "

amatus, a, um erat 3a " "

amati, ae , a eramus 1a " plural

amati, ae , a eratis 2a " "

amati, ae, a erant 3a " "

32

La terminació -us/ -i s’ utilitza si el subjecte és masculí, -a/-ae si és femení i -um/-a si és neutre.

VOCABULARIaccipio accepi acceptum acceptar, rebreago egi actum fer, realitzar, administrarconcito concitavi concitatum sollevar, rebel·lar, aixecardecerno decrevi decretum decidir, determinardefendo defendi defensum defensar, protegirdesero deserui desertum abandonar, deixardico dixi dictum dirinstituo institui institutum instituir, organitzarlocupleto locupletavi locupletatum enriquirmigro migravi migratum emigrarnubo nupsi nuptum casarpeto peti(v)i petitum demanar, adreçar-se aquaero quaesivi quaesitum buscar, pretendreregno regnavi regnatum regnar, manarsocio sociavi sociatum associar, ajuntarsuccedo successi successum succeir, venirsuscipio suscepi susceptum prendre, emprendre

a/ab de, des de, per bene bé cito aviat, ràpidament inter entre


a) Temps i persona dels verbs 1. In ludo pueri a servo sociebantur.

2. In regno tui finitimi succedunt.

3. A puellis verba nova dicuntur.

4. Nuntii concitantur et obtinent beneficia.

33

b) Com queden canviats de veu agimur, migraverunt i defendunt?5. Agimur ad Germaniae agros.

6. Servi in parvam silvam migraverunt.

7. Defendunt copiae murum ex portis

c) Hi ha algun substantiu en acusatiu que no sigui complement directe? 8. Instituebat magistram nubere inter dominas.

9. Regnavit in Africa annos septem bene.

10. Accipiunt centum graecorum legatos.

d) Com són en present en activa els verbs que van en passiva en aquestes oracions? 11. Arma deserta sunt ab agricolis.

12. Suscipiebant ex claris viris pecuniam

13. Amica locupletare tribunos quaesivit.

14. Decernitur bellum a troianis.

15. Ubi equos petebant Romani?.

16. Signant cito dolo praemia.

Patricii et Plebeii

Romae incolae1 erant: Romani (patricii) et advenae. A Romanis advenae "plebeii" vocabantur.

Patricii multas iniurias plebeiis faciebant. Plebeiis contra iniurias non licebat2 se defendere. Multi

plebeii comertii causa magnas divitias3 habebant. Feminis plebeiis tamen4 non licebat2

patriciis nubere.

Romam plebeii fessi5 deserunt et in locum proximum migrant. Patricii desperant. Non habent agris

suis operarios. Legati a patriciis missi sunt. Plebeii petunt tribunos proprios. Creant tribunos

patricii et intra muros veniunt plebeii.

1 habitant, 2 era lícit, 3 riquees, 4 malgrat 5 cansats

a) Quines classes de ciutadans hi havia a Roma?

b) Per què abandonaren Roma els plebeus?

c) Sota quines condicions retornaren els plebeus?

34

TERCERA DECLINACIÓ: MASCULINS-FEMENINS

En la TERCERA DECLINACIÓ el nominatiu i el vocatiu són sempre iguals, tant si pertanyen al

grup masculí-femení com al neutre. (L’ enunciat indica com són aquests casos en cada paraula)

Singular Plural

Nom.

Voc.

Acus.

Gen.

Dat.

Ablat

.

varia aetas

(edat)

varia aetas

-em aetatem

-is aetatis

-i aetati

- e(i) aetate

-es aetates

-es aetates

-es aetates

-um aetatum

-ibus aetatibus

-ibus aetatibus

Algunes paraules com fons, fontis (font) tenen una "I" al genitiu plural: fontium. No és terminació

ja que aquesta “I” pertany al tema.

Aquestes paraules haurien de finalitzar el seu ablatiu sing. en "I", però sovint es modifica en "E".

Tanmateix la "I" d’ –ibus del datiu i ablatiu plurals tampoc pertany a la terminació, ja que en els

temes consonàntics és vocal d’enllaç i en els vocàlics, tema.

VOCABULARI

aetas, aetatis edatcarcer, carceris presóCarthago, Carthaginis Cartagocollis, collis mont, turóconsul, consulis cònsul1fons, fontis fontfrater, fratris germàinfans, infantis nenIuppiter, Iovis Júpiterlex, legis llei

35

mater, matris maremensis, mensis mesmors, mortis mortmulier, mulieris donanavis, navis navío, barconepos, nepotis nebot, nétpater, patris parepax, pacis paurex, regis reisacerdos, sacerdotis sacerdot, sacerdotessasenator, senatoris senadorsenes, senis anciàurbs, urbis ciutatuxor, uxoris esposaVestal, Vestalis Vestal

1) consul, consulis normalment es tradueix per “cònsul”, tot i que els romans denominaven així el

mandatari de més categoria o Cap de l’Estat.


a) Genitius i ablatius de la tercera declinació1. Vitavit primae uxoris mortem.

2. Veniebant senatores ex urbe Carthagine.

3. Remus a suo fratre occisus est.

4. Videras iniustos consules in carcere.

5. Portat in nave nautae nepotem pastor.

b) Canvieu de nombre els substantius 6. Appellant mulieres et senes ad pacem.

7. Infantium aetates cognoscebamus.

8. Fontis viam quaesivisti.

36

c) En quin cas està "Iovi"? “Auditis ¿és verb o substantiu?9. Iovi templum aedificatum est a tribunis.

10. Vestales sacerdotes Vestae erant.

11. Auditis patrem menses.

d) Funció dels substantius12. Legem romanis dedit.

13. Defendis matri tuae libertatem.

14. Septem habet Urbs Roma colles.

15. Ab Augusto pax annos paucos durat.

16. Romae reges fuerunt: Numa, Tullus Hostilius, Ancus Marcius, Priscus Tarquinius, Servus

Tullus et Taquinius Superbus.

Troia et Roma

Post proelium inter troianos graecosque, Troia capta est.12 Virgilius latinus poeta narrat

troianorum poenas. Pauci mortem vitant et cum Aenea1 in navem ascendunt. Patriam amatam

relinquunt et novam quaerunt. Primum veniunt in Africam. Ibi Dido regina Carthaginem urbem

aedificabat et bene accepti sunt a regina, sed2 troiani cito migrant.

In Siciliae insula magnos ludos fecerunt in patris Eneae honorem. Postea in Italiam veniunt et

pugnant cum incolis3. Cito pacem faciunt et cuncti4 condunt5 urbem "Lavinium" appellatam.

Postea Ascanius, Aeneae filius, Albam Longam aedificat.

1 Eneas, 2 però, 3 habitants, 4 junts, 5 funden, construeixen.

a) Amb qui van fugir els troians supervivents?

b) On van estar els troians abans d’arribar a Itàlia?

c) Quin nom li van donar a la ciutat que construïren a Itàlia?

37

TERCERA DECLINACIÓ: SUBSTANTIUS NEUTRES

Singular Plural

Nom.

Voc.

Acus.

Gen.

Dat.

Ablat

.

variat rus (camp)

variat rus

variat rus

-is ruris

-i ruri

-e(i) rure

- a rura

-a rura

-a rura

-rum rurum

-ibus ruribus

-ibus ruribus

La "i" di -ibus no és desinència. Alguns substantius neutres porten una “I” davant la desinència en

el nom., voc., i acusatiu plurals. En realitat, aquesta “I” correspon a la vocal del tema que en

singular es modifica en “E”. Així, MARE originàriament seria MARI:

Nom. mare maria (mar)

Voc. mare maria

Acus. mare maria

Gen. maris marium

Dat. mari maribus

Ablat. mari maribus

VOCABULARITots els substantius d’aquest vocabulari són neutres

caput, capitis cap

certamen, certaminis lluita, baralla

cor, cordis cor

corpus, corporis cos

frigus, frigoris frío

genus, generis gènere, tipus

38

iter, itineris camí

ius, iuris dret

lac, lactis llet

mare, maris mar

nomen, nominis nom

onus, oneris càrrega

opus, operis obra

os, oris boca

pectus, pectoris pit

pecus, pecoris bestiar

tempus, temporis temps

vulnus, vulneris ferida

duodecim dotze quinque cinc

postremo a la fi, finalment triginta trenta

QUESTIONS I TRADUCCIÓ

a) Quines paraules estan en nominatiu? i quines en acusatiu?

1. Docuerunt romanum ius.

2. Pecoris vulnus auctum est.

3. Legati longum opus fecerant.

4. Nomen regis Proca erat.

5. Pectus magnis hastis vulneratum est.

b) A quina declinació pertanyen els substantius?

6. Corpora portavit domina circa.

7. Traximus quinque parva onera.

6. Lac in Graecia paratur ab agricola

9. Ferri novum genus ab patriciis defensum est.

10. Bono corde amat filius.

11. Ex suo ore imperium audivi.

39

c) Canvia el nombre dels verbs en la mateixa persona i temps.

12. Cognoscuntur ruris triginta pericula.

13. Tiber mare non est.

14. Vides certamen postremo circum forum.

15. Tempore paraveras equorum duodecim capita.

16. Frigoris causa relinquimus iter.

Romulus et Remus

Numitor et Amulius Procae, regis Albanorum, filii fuerunt. Numitori regnum legavit Proca, sed1

Amulius fratrem suum expulit et Rheam Silviam Numitoris filiam, Vestalem fecit. Geminos tamen2,

Romulum et Remum, edidit 3 Rhea Silvia. Amulius, ira plenus in carcerem traxit Rheam et

geminos in Tiberis aquas misit. Lupa, dicunt, infantes audivit et accepit matris ministerium.

Pastor pueros vidit et portavit in casam suam. Infantes inter pastores educati sunt. Postea Numitor

nepotes suos cognovit.

1 però, 2 tanmateix, 3 donar a llum.

a) A qui va deixar el poder el rei Proca?

b) Com es va comportar Amuli?

c) On van créixer Ròmul i Rem?

40

ADJECTIUS DE LA SEGONA I TERCERA CLASSE. – PARTICIPI DE PRESENT Els adjectius de la SEGONA i de la TERCERA CLASSE es declinen com els substantius de la 3a

declinació i tenen la mateixa terminació per al masculí i femení. S’enuncien:

2a Classe: nom. mas-fem: omnis i nom. neutre: omne (tot).

3a Classe: nom.: vetus i gen.: veteris (ancià).

Masc.-fem. Neutre

Nom. omnis omnes omne omnia

Voc. omnis omnes omne omnia

Acus. omnem omnes omne omnia

Gen. omnis omnium omnis omnium

Dat. omni omnibus omni omnibus

Abl. omni omnibus omni òmnibus

Nom. vetus veteres vetus vetera

Voc. vetus veteres vetus vetera

Acus. veterem veteres vetus vetera

Gen. veteris veterum veteris veterum

Dat. veteri veteribus veteri veteribus

Abl. vetere veteribus vetere veteribus

El PARTICIPI de PRESENT es forma afegint al tema de present:

-NS, (nom.) -NTIS (gen.) 1a i 2a conj: ama-ns,ama-ntis

-ENS, “ -ENTIS “ 3a i 4a conj: duc-ens, duc-entis

El Participi de present ha passat al català com a substantiu, per la qual cosa es tradueix per

gerundi o per una oració de relatiu.

41

VOCABULARIaudax, audacis audaz, agosarat, audaç

civilis, civile civil

felix, felicis feliz, feliç, benaurat

fidelis, fidele fidel

fortis, forte fort, valent

gravis, grave greu, pesat

ingens, ingentis grande, enorme

levis, leve lleuger

libertas libertatis llibertat

militar, militaris militar

omnis, omne tot

par, paris par, igual

pauper, pauperis pobre,

potens, potentis poderós, fort

prudens, prudentis prudent

similis, simile semblant,

terribilis, terribile terrible

turpis, turpe torpe, vergonyós

vetus, veteris viejo, ancià

novem nou octo vuit

per per, a través de septuaginta setanta


a) Indica la concordança d’adjectius i substantius 1. Veterem videramus lupam.

2. Turpia octo bella paravistis.

3. Novem hastis levibus pugnant audaces fratres.

4. Fuerunt in Gallia pueri felices.

42

b) En quin temps estan els verbs?5. Copiae castra ex via oppugnaverunt

6. Ludi omnes acti erant a nautis potentibus.

7. Fortem gravemque mensam portavisti.

8. Docuerat domare septuaginta terribiles feras.

9. Deseruit prudentes mulieres in nave.

c) Cas i funció dels participis 10. Advena pugnans paria arma portabat.

11. Consulibus similes non sunt senatores.

12. Ducentes scuta militares in Pyrineis montibus manserunt.

d) Com són aquestes oracions canviades de nombre? 13. Rex cognovit postremo ius civile.

14. Defendentes ingentem silvam occisi sunt.

15. Pauperes et fideles viros agit per periculum.

16. Audiveras rapientes arma.

RomaAlba Longa geminis parva erat. Ita1 novam urbem aedificaverunt in Tiberis ripa2. Nominis causa

pugnaverunt fratres. Remus vincitur et occidit fratrem suum Romulus. Urbs appellata est Roma.

Mare Romae est proximum et multa beneficia urbi dat. Abundabant in urbe Roma fontes et colles

umbram dabant. Romulus et reges muros fossasque fecerunt. Roma mulieres non habebat.

Romulus ludos in circo paravit et ad spectaculum invitavit sabinos. Romani virgines3 sabinas

rapuerunt et in matrimonium duxerunt. Bellum decreverunt Romanis Sabini. Pugna non fuit longa.

Romulus cum Tatio, rege sabinorum, signavit pacem et regnum suum sociaverunt . Romulus bella

multa cum finitimis gessit. Locupletavit viros suos et creavit centum senatores. Septem et triginta

regnavit annos.

1 així, 2 riba, 3 jóvenes, noies

.

a) Per què lluitaren Ròmul i Rem entre si?

b) Origen de la guerra entre Roma i els Sabins

c) Fets més significatius de Ròmul

43

QUARTA DECLINACIÓ

La quarta declinació té un model per als substantius masc. i fem. Un un altre per als neutres. Per

aquesta declinació es declinen només uns pocs substantius. La declinació amb major nombre de

paraules és la tercera, seguida de la segona, i, finalment, la primera.

Las desinències són les mateixes per als masculins i femenins.

Singular Plural

Nom. -s fructus (fruit) -s fructus

Voc. -s fructus -s fructus

Acus. -m fructum -s fructus

Gen. -s fructus -um fructuum

Dat. -i fructuin -ibus fructibus

Abl. (1) fructu -ibus fructibus

(1) L’ablatiu singular no té desinència. Finalitza amb la vocal del tema.

Singular (Neutre) Plural (Neutre)Nom. (1) genu (genoll) -a genua

Voc. (1) genu -a genua

Acus. (1) genu -a genua

Geni. -s genus -um genuum

Dat. -i genui -ibus genibus

Abl. (1) genu -ibus genibus

(1) Aquests casos no tenen desinència, ja que la –u pertany al tema.

44

VOCABULARIadventus, adventus arribada

census, census cens

conventus, conventus reunió, assemblea

cornu, cornus extrem, banya

cursus, cursus carrera, marxa

domus, domus casa

equitatus, equitatus cavalleria

exercitus, exercitus exèrcit

fructus, fructus fruit

genu, genus genoll

gradus, gradus grado, ascens

impetus, impetus atac

luctus, luctus llanto, pena, dolor, plany

magistratus, magistratus* magistrat, magistratura

metus, metus por

redditus, redditus tornada, retorn

senatus, senatus senat

minus menys plus més

quartum per quarta vegada tertium per tercera vegada

1 ) “magistratus” en llatí és masculí i equival a càrrec polític.


a) Cas dels substantius de la quarta. 1. Parva genua vulnerat sagittis.

2. Rexerunt conventum annos quattuor.

3. Cursus puellarum tertium viderunt.

4. Domum quartum aedificavit in suo agro.

5. Signant senatus censum tribuni.

45

b) Quin cas és "Iovis"? I “exercituum”? Amb quins significats es pot traduir "nuntios”?6. Ascendit gradus templi Iovis consul.

7. Recipisti poena Urbis nuntios

8. Exercituum adventus luctum vitavit.

c) Funció dels substantius 9. Sui fratris signum a magistratibus relictum est.

1 0. Veniebant senatores duodecim in Hispaniam.

11. Minus laboravimus fructu in Germania.

12. Vulnera frigoris causa vitavuerant.

d) Temps i persona dels verbs 13. Graecorum redditus pecora plus vulneravit.

14. Eras in cornu cum novem infantibus.

15. Equitatus impetus insulam annos subegit.

16. Accepit litteras legati metu.

Romae Reges

Post Romulum Numa Pompilius regnavit et nullum bellum gessit. Leges romanis dedit. Succesit

Tullus Hostilius. Bella multa fecit. Albanos vicit et urbem ampliavit monte Coelio. Ancus Marcius

contra latinos pugnavit. Roma aucta est monte Aventino et Ianiculo et aedificata est Ostia civitas.

Postea Priscus Tarquinius accepit regnum. Numerum senatorum duplicavit. Circum aedificavit

instituitque ludos. Vicit etiam1 sabinos. Muros fecit et cloacas. Post Servius Tullius suscepit

imperium. Montibus Quirinale, Viminale et Esquilino urbem auxit. Fossas circum murum duxit et

omnium censum ordinavit. Lucius Tarquinius Superbus, septimus et ultimus regum, cum Thuscis

pacem fecit et templum Iovi aedificavit in Capitolio. Brutus et Collatinus populum concitaverunt.

Tarquinius Romam reliquit cum uxore et liberis. Ita 2 Brutus et Collatinus fuerunt consules primi.

1 també, 2 així

a) Quin reis varen ampliar la ciutat de Roma i quins turons varen afegir?

b) Quins reis fortificaren Roma? Com?

c) Per què fugí Tarquini el Superb?

46

CINQUENA DECLINACIÓ

Les declinacions llatines constitueixen dos grups:

- La PRIMERA i la SEGONA d’una banda.

- La TERCERA i la QUARTA de l’altra.

La CINQUENA participa d’ambdós grups. Els pocs substantius que es declinen per la cinquena

declinació són femenins, excepte “dies, diei” (dia, data) que de vegades és femení i d’altres,

masculí.

Singular Plural

Nom. -s dies

Voc. -s dies

Acus. -m diem

Gen. -i diei

Dat. -i diei

Ablat. (1) die

1) L’Abl. singular no

té

desinència

Nom. -s dies

Voc. -s dies

Acus. -s dies

Gen. -rum dierum

Dat. -bus diebus

Ablat. -bus diebus

VOCABULARI(A partir d’aquest Vocabulari, trobarem els substantius, adjectius i verbs agrupats)

facies, faciei cara, aspecte

fides, fidei fidelidad, fe

homo, hominis home

hostis, hostis enemic

iuventus, iuventutis joventut

maturitas, maturitatis maduresa

orbis, orbis món

scriptor, scriptoris escriptor

47

senectus, senectutis vellesa

spes, spei esperança

ducenti, ducentae, ducenta dos-cents

septingenti, septigentae, septigenta set-cents

totus, tota, totum tot

bello, bellavi, bellatum guerrejar, fer la guerra

consenesco, consenui envellir

paco, pacavi, pacatum pacificar, fer la pau

pateo, patui ésser palès, ésser obert, abastar, extendre’s

redeo, redii, reditum retornar, tornar

facile fàcilment repente de sobte


a) A quina declinació pertanyen els substantius d’aquestes oracions? 1. Senectus ultima aetas est.

2. Orbis totus bellavit frigore.

3. Consenescebant in agro homines ducenti.

b) Funció del substantius 4. Septingentos dies regit sapientia suus nepos.

5. Patet paucos annos Vestae templum

6. Ubi est magistratuum fides?.

7. Inter umbras graves scriptorem pacavit.

8. Repente rediit cum exercitibus romanis servus.

c) Temps nombre i persona dels verbs 9. Iuventus imperium novum accipiebat.

10. Videmus iuventutis maturitatem.

11. Multos annos senium ludos gerebat.

12. Pericula gravia apparent in itinere.

48

d) Hi ha algun nominatiu? I acusatiu? 13. Spem bonam habebat adulescentia.

14. Tuam domum magno dolo delevit.

15. Subigit facile hostem exercituum impetus.

16. Versavit urbis faciem saeculum.

Populi romani aetatesA Romulo septigenti sunt anni ad Augustum. Populus romanus multa opera gessit. Per orbem

totum bellavit et saepe1 fuit in periculis magnis. Florus, latinus scriptor, historiam romanam homini

comparat. Ita2 Romae historia et homo quattuor habent aetates. Aetas prima sub regibus fuit et

duravit prope3 annos CCL. Circum urbem Romam cum finitimis pugnavit. A Bruto et Collatino

cónsulibus ad Appium Claudium et Marcum Fulvium CCL annos patet. Italiam subegit. Erant multi

et fortes viri. Adulescentia appellatur. Augustus terram totam pacavit. Erat quasis robusta

maturitas. A Caesare Augusto in saeculum secundum non minus ducenti anni sunt. Inertia

Caesarum consenuit populus. Sub Traiano tamen4 senectus imperii reviruit5. Contra omnium

spem rediit iuventus.

1 molts cops, 2 així, 3 quasi, gairebé, 4 tanmateix, 5 reverdir, es revitalitzà

a) Qui compara la història de Roma amb les edats de l’home?

b) Quant de temps varen trigar els romans en sotmetre Itàlia?

c) Per què va perdre vitalitat l’Imperi Romà?

COMPARATIUS I SUPERLATIUS

El COMPARATIU es forma afegint a l’arrel o lexema del positiu:

-ior per al masculí-femení (clar-ior)

-ius per al neutre (clar-ius)

Tots els comparatius es declinen segons el model de la tercera declinació. S’enuncien:

clarior/clarioris (Nom. i Gen. Masc.-Fem)

clarius/clarioris ( “ “ Neutre)

49

El segon terme de la comparació es posa en ablatiu o en el mateix cas que el primer precedit de

"quam ".

ELS SUPERLATIUS s’enuncien i declinen com els adjectius de primera classe i es formen afegint

a l’arrel del positiu:

-issimus, -issima, -issimum (en la major part dels casos)

-errimus, -errima, -errimum (si el positiu finaliza en "r")

-illimus, -illima, -illimum ( “ “ “ “ “ "l")

Uns pocs adjectius no segueixen la normativa general com:

positiu comparatiu superlatiu

magnus maior maximus

parvus minor minimus

malus peior pessimus

bonus melior optimus

VOCABULARI

aries, arietis carnero, ariet

bos, bovis bou

consilium, consilii pla, projecte

gladiator, gladiatoris gladiador

gladius, gladii espasa

inferi, inferorum inferns

leo, leonis lleó

lux, lucis llum

Mars, Martis Mart

oraculum, oraculi oracle

soror, sororis germana

rus, ruris camp

50

vallum, valli palissada, defensa,

altus, alta, altum alto, profund

plures, plurium molts

pucher, pulchra, pulchrum fermós, bell

summus, summa, summum el més gran, el suprem

aestimo aestimavi aestimatum considerar, pensar

curo curavi curatum cuidar, curar

delecto delectavi delectatum agradar

iuvo iuvavi iuvatum ajudar

servo servavi servatum conservar, guardar

timeo timui témer


a) Cas dels comparatius 1. Domabat equum fortiorem quam leonem.

2. Aestimat gladium tutiorem hasta.

3. Sunt verba utiliora armis.

4. Ceres ingens rus gerebat.

5. Curabat vallum altius quam murum.

b) Amb quins substantius van els superlatius? 6. Non iuvat iniustissima causa sorores.

7. Dedicaverunt bovem maximum Marti.

8. Periculum pessimum facile superatum est.

9. Servabant arcum pulcherrimum in inferis

c) Hi ha algun adverbi? 10. In Italia cepit repente novum iter.

11. Summa eloquentia quartum exercitus delectavit legatus.

51

d) Cas i funció dels substantius 12. Pax paravit omnibus oracula secunda.

13. Lignum est brevius quam aries.

14. Timetur fortissimus gladiator a pluribus.

15. Consilia tua clariora luce sunt.

16. Traxit nuntius finitimorum liberos.

Romani DeiRomani deos multos multasque deas adorabant, sed1 Iovem, deorum et hominum regem

patremque aestimabant. Summa sapientia regebat totum caelum et terram omnem.

Mercurius, Iovis filius, deorum nuntius erat. Agitabat equos et per terram et aquam ibat. Nuntios

ad viros, deos deasque portat. Nautae Neptunum adorant, nam2 a Iove maris et omnium aquarum

regnum obtinuerat. Mars belli armorumque erat deus et iuvat viros in proeliis3.

Romuli et Remi patrem Romani aestimabant. Diana, dea lunae est. Amat silvas et arcum portat.

Mittit sagittas ferasque occidit. Ceres docuit ferro terras laborare agricolas et frumentum4 curat.

Apollonis soror est. Apollo puchris cantibus delectat homines et feras domat. Filia sua, Proserpina

rapta erat a Plutone et in inferos ducta est. Homines plures Apollonis oracula audiebant.

1 per, 2 ja que, 3 combat, 4 blat.

a) Per als romans, qui era el pare dels déus?

b) De què era deesa Diana?

c) En què va ajudar Ceres els humans?

52

NOMBRES CARDINALSUnus, una, unun (uno, únic) s’enuncia com els adjectius de la i, com aquests, declinen el

nominatiu, l’acusatiu i l’ablatiu.

Nominatiu unus una unum

Acusatiu unum unam unum

Genitiu unius unius unius

Datiu uni uni uni

Ablatiu uno una uno

Masc. Fem. NeutreNom. duo duae duo

Acus. duos duas duo

Gen. duorum duarum duorum

Dat. duobus duabus duobus

Ablat. duobus duabus duobus

Com duo, duae, duo (dos) es declinen també ambo, ambae, ambo (ambdós).

Tres, tria (tres) té una forma per al masc.-fem. I una altra per al neutre.

Masc.-fem. neutre

Nom. tres tria

Acus. tres tria

Gen. trium trium

Dat. tribus tribus

Ablat. tribus tribus

La resta dels cardinals fins a centum inclusivament són indeclinables. La resta de centenes

s’enuncien com els adjectius de la primera classe en plural.

53

VOCABULARIanimus, animi ánimo, esperit

centurio, centurionis centurió

civitas, civitatis ciutat

dux, ducis cap

eques, equitis genet, soldat de cavalleria

legio, legionis legió

miles, militis soldat

origo, originis origen, procedència

pars, partis part

pedes, peditis soldat de peu

pes, pedis peu

regio, regionis regió

ambo, amabe ambdós, un i altre

duo, duae duo dos

latus, lata, latum ample, ampli

quartus, quarta, quartum quart

reliquus, reliqua, reliquum restant

tres, tria tres

unus, una, unum uno, un de sol

constituo constitui constitutum constituir, instaurar

divido dividi divisum dividir

nomino nominavi nominatum nombrar, anomenar

praecedo praecessi praecessum precedir

respondeo respondi responsum respondre, contestar

rumpo rupi ruptum trencar, rebentar

celeriter ràpidament pro en favor de, enlloc

54


a) Paraules en nominatiu, genitiu i ablatiu1. Habebam exercituum praemium quarto.

2. Centurio, audiens pueros, rumpit litteras.

3. Dividunt celeriter civitates duas gemini.

4. Reliquae regiones responderunt pro scriptis veteribus tribus.

b) Funció dels substantius i dels adjectius

5. Pugna a peditibus relicta erat.

6. Equitis vulnera nominant mulieres et senes.

7. In legione manipulis cohortes constituebantur

8. Census bono animo fecerant legati.

c) A quants substantius acompanyen els ordinals? 9. Signa militaria quinque ceperat dux.

10. Laboraveras in agri parte octo dies.

11. Duxi milites quartum optimos.

12. Servati erant a fratribus sui origines.

13. Gladiis latis defensi sunt a rege muri.

d) A quins substantius acompanyen els adjectius? 14. Praecedebant militum naves ingentes.

15. Pedibus calor et frigus terribilia fuerunt.

16. Scuta levia acta sunt ad vallum.

Romanus exercitusIn exercitu romano multi homines in hostem pugnabant. A ducibus milites in proelia1 ducebantur.

Patria suis militibus magna praemia dabat. Miles portabat scutum, gladium et pilum2. In proelio

milites gladiis, pilis2 et hastis pugnabant pro patria. Muri arietibus oppugnabantur. Equites ex equo

pugnant, pedites pede. Milites romani non in oppidis3, sed4 in castris habitabant. Vallo fossaque

castra defendebant. Vallum erat longum, fossa lata altaque. Castra civitati similia erant. Ita5 non

nullae6 Europae urbes originem suum in castris romanis habent. ("Civitas León" ex legionis

septimae castris venit.) Exercitus romani legiones habebant. Prima legio praecedit reliquas et

55

servat aquilam. In legione erant cohortes. Cohortes in curias dividuntur, curiae in manipulos.

Centuriarum duces centuriones nominantur.

1 batalla, combat, 2 dard, 3 ciutat fortificada, 4 però, sinó, 5 així, 6 amb “non” significa algunes

a) Quines armes portaven els soldats romans?

b) Com fortificaven els romans el campament?

c) En què es dividien les legions? I les cohorts?

PRONOMS PERSONALS

Primera PersonaNom. ego (jo) nos

Acus. me nos

Gen. mei nostri/nostrum

Dat. mihi nobis

Abl. me nobis

Segona PersonaNom. tu vos

Acus. te vos

Gen. tui vestri/vestrum

Dat. tibi vobis

Abl. te vobis

La tercera persona en nominatiu fa servir un demostratiu; en genitiu, un possessiu, i en la resta

de casos no difereix el singular del plural.

Acus. se

Dat. sibi

Abl. se

Quan la preposició "CUM" acompanya un pronom personal, aquesta es posposa formant una sola

paraula: mecum, nobiscum, tecum, vobiscum, secum.

56

VOCABULARIcervus, cervi cérvol

crudelitas, crudelitatis crueltat

cutis, cutis pell

fames, famis famm, gana

fluvius, fluvii riu, rierol

improbitas, improbitatis crueltat

magnitudo, magnitudinis grandesa

modus, modi manera

nemo, neminis ningú

oculus, oculi ull

ovis, ovis ovella

pellis, pellis pell

pratum, prati prat

res, rei cosa, assumpte, afer, fet

socius, socii aliat, soci

ceteri, ceterae, cetera la resta, els altres

tertius, tertia, tertium tercer

conspicio conspexi conspectum mirar, veure

pereo perii/perivi peritum perir, morir

valeo valui valer, estar sa

de de, desde, quant a, tocant a dum mentre


a) Funció dels pronoms personals 1. Ego conspiciebam in fluvio oves.

2. Vos interrogant duces de oneribus.

3. Pauca dixerunt mihi verba.

4. Perierunt vobiscum caprae et vaccae.

5. Dum cervos iuvat nuntius, in prato manet leo.

7. Cutem pauper postremo inflare quaerit.

57

b) A quina declinació pertanyen els substantius? 8. Cognovimus nos rerum improbitatem.

9. Vicit famen bos facile.

10. Vobiscum nemo valet in civitate.

11. Defendunt valli magnitudo modusque viam.

c) Quines paraules van en nominatiu i quines en genitiu? 12. In Germania pellem ingentem videbamus nos.

13. Sacerdotum oculi a parvis fratribus curati erant.

14. Militarem disciplinam exercentes veniebant socii.

15. Tecum cognovi hostium crudelitatem.

16. Respondunt infantes ceteri facile.

Rana et BosInops1 occidit dum potentem imitare quaerit. In prato rana conspexit bovem. Magnitudinis habuit

invidiam. Rugosam inflavit pellem et filios suos interrogat:

"Est bos latior quam ego?"

"Bos" -responderunt filii.

Rursus2 inflat cutem magno nixu3. Simili modo quaesivit:

"Num4 sum ego maior bove?".

"Non -dixerunt illi- bos est maior"

Postremo indignata dum curat plus inflare, rupta periit.

1 pobre 2 de bell nou, 3 esforç, 4 potser

Leo, Vacca, Capra OvisqueVacca, capra, ovis et leo socii erant. Omnes ceperunt cervum magno corpore. Faciunt cervi partes

quattuor. Dixit leo:

"Ego primam capio partem, quoniam1 voco leonem. Datis mihi secundam quia fortis sum. Ad me

venit tertia: valeo. Nemo quartam tangerí debet".

Sic2 totam praedam3 improbitas rapuit.

1 perquè, ja que, 2 així, 3 presa

58

a) Com va morir la granota?

b) Qui va capturar un cérvol?

c) Per què el lleó s’emportà tota la presa?

PRONOMS/ADJECTIUS DEMOSTRATIUS

Masc. fem. neutre masc. fem. neutreNom. hic haec hoc hi haec haec

Ac. hunc hanc hoc hos has haec

Gen. huius huius huius horum harum horum

Dat. huic huic huic his his his

Abl. hoc hac hoc his his his

Masc. fem. neutre masc. fem. neutreNom. iste ista istud isti istae ista

Ac. istum istam istud istos istas ista

Gen istius istius istius istorum istarum istorum

Dat. isti isti isti istis istis istis

Abl. isto ista isto istis istis istis

Masc. fem. neutre masc. fem. neutreNom. ille illa illud illi illae illa

Ac. illum illam illud illos illas illa

Gen. illius ilius ilius illorum illarum illorum

Dat. illi illi illi illis illis illis

Abl. illo illa illo illis illis illis

E sol dir que hic, haec, hoc (aquest, aquesta, això) es fa servir amb idea de proximitat: iste, ista, istud (aquell, aquella, allò) per dirigir-se a la segona persona; ille, illa, illud (ell/aquell,

ella/aquella, allò) per a la tercera persona. En la pràctica aquesta noma té moltes excepcions ja

que el primer i el segon se solen emprar de manera indiferent.

59

VOCABULARIaerarium, aerarii erario, tresor públic

aes, aeris bronze, coure, diners

Britannia, Britanniae Bretaña Anglaterra

civis, civis ciutadà

imperator, imperatoris general, emperador

labor, laboris feina, tasca, esforç

odium, odii odi

poeni, poenorum Cartaginesos

responsum, responsi resposta, contestació

virtus, virtutis valor, virtut

vitium, vitii vici

aeternus, aeterna, aeternum etern, durador, durable

carus, cara, carum querido, estimat

habilis, habile hábil, astut

summus, summa, summum suprem, el més gran

tantus tanta, tantum tan, gran

aequo aequavi aequatum igualar, equiparar

careo carui mancar, estar privat de

defatigo defatigavi defatigatum cansar-se,

fatigar-se

excedo excessi excessum abandonar, retirar-se

impero imperavi imperatum manar, ordenar

iudico iudicavi iudicatum jutjar

iuro iuravi iuratum jurar

praecipito praecipitavi praecipitum precipitar-se, caure

quiesco quievi quietum descansar

supero superavi superatum vèncer, superar

procul lluny, de lluny repente de sobte sex sis

60


a) Quines paraules són pronoms i quines adjectius? 1. Aequat plures hoc vitium.

2. Magnis copiis illum cives oppugnaverunt.

3. Istius imperatoris filius habet maturitatem

b) Cas i funció dels adjectius 4. Hoc genus magnis virtutibus caret.

5. Tanti periculi mare defatigat fortem virum.

6. Agunt isti sex viri sui patris res prudentia.

7. Istud aerarium superabat illius ducis laborem.

c) Temps, nombre i persona dels verbs 8. Hoc conspexit nuntius, illud iuravit consul.

9. Praecipitabat periculum caros agricolas.

10. Omni tempore imperavit summa sapientia.

11. Ab illo imperatore fortes milites ducti sunt.

12. Odium aeternum consules indignati excedebant.

d) Funció dels ablatius

13. Pro hoc animo non valebat crudelitas.

14. Istorum leges ab illis viris procul defensae erant

15. Harum mulierum opus aere iudicant ceteri.

16. Quiescunt in Britannia duodecim habiles poeni.

HannibalHannibal erat filius Hamilcaris et ceteros duces prudentia superabat. Hannibal primum annorum

novem in Hispaniam venit et iuravit odium aeternum populo romano.

Ad res diversas Hannibal erat habilidissimus. Parebat1 et imperabat simili modo. Carus imperatori

et militibus erat. Audax in periculis et prudens. Nullus labor corpus suum aut animum fatigabat

Patientia eius calori et frigori fuit par. Saepe2 in terra quiescebat. Primus in proelium3 ibat, ultimus

excedebat . Has tantas virtutes ingentia vitia aequabant: crudelitas inhumana,

perfidus. Nullum deorum metum habebat. Annibal milites romanos vicit omnibus in proeliis3, sed4

victus est suorum civium invidia.

61

1 obeïa, 2 molts cops, 3 batalles, combats, 4 però, sinó

a ) Virtuts i defectes d’Anníbal

b) Quina edat tenia quan va arribar per primer com a Hispania?

b) Qui el va derrotar?

PRONOMS/ADJECTIUS ANAFÒRICS.- PRONOMS/ ADJECTIUS D’IDENTITAT

Nom. is ea id ii eae ea

Acus. eum eam id eos eas ea

Gen. eius eius eius eorum earum eorum

Dat. ei ei ei eis/iis eis/iis eis/iis

Abl. eo ea eo eis/iis eis/iis eis/iis

D’aquest pronom se´n diu anafòric perquè, en teoria, antecedeix el ronom relatiu. A la pràctica,

es fa servir també com a demostratiu.

Nom. ipse ipsa Ipsum ipsi ipsae ipsa

Acus. ipsum ipsam ipsum ipsos ipsas ipsa

Gen. ipsius ipsius ipsius ipsorum ipsarum ipsorum

Dat. ipsi ipsi ipsi ipsis ipsis ipsis

Abl. ipso ipsa ipso ipsis ipsis ipsis

Nom. idem eadem idem iidem eaedem eadem

Acus. eundem eandem idem eosdem easdem eadem

Gen. eiusdem eiusdem eiusdem eorundem earundem eorundem

Dat. eidem eidem eidem eisdem eisdem eisdem

Abl. eodem eadem eodem eisdem eisdem eisdem

Ambdós pronoms tenen el mateix significat (el seu, la seva, hi, en: Ex.Gran pel·lícula. Qui n’és

el director?).

62

VOCABULARIargentum, argenti plata

aurum, auri or

fortitudo, fortitudinis fortalesa, valentia

ignis, ignis foc

libertas, libertatis llibertat

obsidio, obsidionis cèrcol, setge

victor, victoris vencedor

idem eadem idem el mateix/a/o

ipse ipsa ipsum el mateix/a/o

is ea id aquest/a/o

universus, universa, universum tot, sencer

colligo collegi, collectum aplegar, agafar

comburo combussi combustum cremar, consumir

cresco crevi cretum créixer, augmentar

curo curavi curatum curar, cuidar

frango fregi fractum trencar, derrotar, vèncer

muto mutavi mutatum mudar, canviar

pervenio perveni perventum arribar, aconseguir

placeo placui placitum agradar, gustar, tastar

postulo postulavi postulatum demanar, pregar

pugno pugnavi pugnatum lluitar

statuo statui statutum establir, determinar

taceo tacui tactum callar

tollo sustuli sublatum aixecar, elevar, traure

ante/antea abans fortiter valentament

interim mentrestant simul simultàniament

63


a) Cas i funció dels substantius, adjectius i pronoms 1. Fatigabat eos hostes obsidio.

2. Ad eundem civem clamor procul pervenerat.

3. Nullus eorum superatus est a legatis superbis.

4. Ipse in quarto consulatu statuit ludos.

5. Crevit iis simul libertas.

b) Com són aquestes frases canviades de nombre? 6. Postulant interim auxilium ab eisdem civitatibus.

7. Ea corpora victor perfidus tollit.

c) Temps, nombre i persona dels verbs

8. Placebat ei responsa omnia colligere.

9. Certamini amicae pugnabant.

10. Fortitudinem et illorum magnitudinem tacebat imperator.

11. Ad ignem aurum argentumque portata sunt

d) Quines paraules estan en nominatiu i quines en acusatiu? 12. Eius adventus mutavit fortiter militum faciem.

13. Fames mulieres eas non comburit.

14. Nationes universas antea fregerat.

15. Nullum opus circa ipsos erat.

16. Iurabant per filios suos caros.

Saguntinum bellumHannibal facere romanis bellum cogitavit. Ita1 oppugnare statuit civitatem Saguntum, romanis

amicam. Saguntini Romam legatos miserunt. Auxilium postulant in Carthaginienses. Dum

responsum Romani parant, Saguntum oppugnat ille. Hannibal, murum ascendens, vulneratus est.

Obsidio per paucos dies fuit, dum curabatur ducis vulnus.

Clamorem repente oppidani2 tollunt et hostem in ruinas expellunt. Interim perveniunt legati et ab

Hannibale non recepti sunt. Carthaginienses et Saguntini fortiter pugnant. Simul crescit omnium

inopia. Erant procul romani, unica spes, hostes circa. Saguntini colligunt argentum aurumque. In

forum omne portant et comburunt. Plures ipsorum praecitaverunt se in ignem.

64

1 així, 2 ciutadans

a) Què pretenia Anníbal en atacar Sagunt?

b) Obtingueren alguna ajuda els saguntins de Roma?

c) Fi dels Saguntins

RELATIUS I INTERROGATIUS

Singular

Nom. qui quae quod

Ac. quem quam quod

Gen. cuius cuius cuius

Dat. cui cui cui

Abl. quo qua quo

Plural

Nom. qui quae quae

Ac. quos quas quae

Gen. quorum quarum quorum

Dat. quibus quibus quibus

Abl. quibus quibus quibus

El pronom relatiu concorda amb el seu antecedent en gènere i nombre, mentres que en el cas

depèn de la funció que cadascun desempenyora en la seva respectiva oració.

El pronom interrogatiu es declina com el relatiu tret de:

quis (nominatiu singular masculí)

quid (nominatiu i acusatiu singular neutre)

VOCABULARIaratrum, aratri arada

Hiberus, Hiberi Ebre

minium, minii

potestas, potestatis potestat, poder

plubum, plumbi plom

65

sanguis, sanguinis sang

taciturnitas, taciturnitatis silenci

ventus, venti viento, aire

aureus, aurea, aureum de or, auri

beatus, beata, beatum feliç, benaurat

calidus, calida, calidum calent

festus, festa, festum festiu

perennis perenne perenne, durador

claudo clausi caussum tancar

excindo excidi excisum trencar

pono posui positum posar, col·locar

probo probavi probatum aprovar

reddo reddidi redditum tornar, convertir

tingo tinxi tictum tenyir, tintar, tacar

torreo torrui abrasar, cremar

frequenter freqüentment, sovint sine sense


a) Temps, nombre i persona dels verbs 1. Reddunt ferro fortiorem gladium.

2. Is posuit minium et plumbum sine modo.

3. Terra, quam aratrum laborat, torretur.

5. Egi monumentum aere perennius.

b) Cas i funció dels relatius i dels seus respectius antecedents 6. Tingebat eos qui aurum argentumque colligebant.

7 Clausit cives quos calidi venti fregerant.

8. Beatus ille, qui procul negotiis rura laborat.

9. Probat opus aureum, quod duces excinderant.

10. Quid docet tua taciturnitas assidua?

11. Hic magistratus, quem timeo, quatttuor durat annos.

66

c) Hi ha algun nominatiu? I acusatiu? 12. Hunc fluvium quem tu vides, Hiberum nominamus.

13. Dixit illud, quod tacuerat ante gladiator.

14. Appellatur tyranus is, qui potestatem totam exercet.

15. Qui plumbum portant, sanguinem accipiunt.

16. Quid facis frequenter dies festos?

HispaniaRomanis Hispania Europeae erat terminus et eam nominaverunt duobus modis: primum Iberiam

appellabant et Hispaniam postremo. Hispania inter Africam et Galliam posita est. Neque1 violento

sole torretur neque assiduis ventis fatigatur. In omnibus fructuum generibus fecunda romanis erat.

Corpora Hispanorum ad laborem et ad mortem parata erant. His plus valebat taciturnitas quam

vita. Plures equos et arma cogitabant sanguine cariora esse. Nullam habebant festis diebus

copiam. Aqua calida lavari post secundum bellum Punicum a Romanis didicerunt. Magna

Hispaniae pars aeris et plumbi uberrima3 erat. Minium abundabat et dedit fluvio vicino2 nomen.

Auro ditissima3 itaque 4 aratrum frequenter glaebas5 aureas exscindit. Ferrum aestimabant aqua

acrius6 reddere et nullum apud eos telum7 probabatur sine in fluviis antea tingere.

1 ni, 2 veí, 3 riquíssima, 4 de manera que, 5 terrossos, 6 més fuerte, más agut, 7 dard.

a) Com denominaven els romans La Península Ibèrica?

b) Minerals més importants de la Península.

c) Com pensaven els hispans que s’enduria el ferro?

67

EL FUTUR IMPERFET I EL FUTUR PERFET D’INDICATIU

El futur imperfet d’indicatiu afegeix al tema de present:

1a i 2a conjugació, B: (vocal de enllaç i-/u-)

ama-B-o ama-B(i)-mus

ama-B(i)-s ama-B-tis

ama-B-(i)-t ama-B-(u)-nt

3a i 4a conjugació, -A/E – ( “a” a la primera persona del singular i “e” a la resta):

duc-A-m duc-E-mus

duc-E-s duc-E-tis

duc-E-t duc-E-nt

El futur imperfet del verb "SUM" és:

ero erimus

eris eritis

erit erunt

Sovint, el futur imperfet es tradueix per present d’indicatiu.

El futur perfet en activa es forma afegint al tema de perfet:

-ero, -eris, -erit, -erimus, -eritis, -erint (amav-ero, amav-eris, amaverit, amav-erimus, amav-eritis,

amav-erint)

El futuro imperfet en la veu passiva canvia les terminacions d’activa per les de passiva del tema

de present.

El futur perfet en passiva afegeix al participi de passat el futur imperfet del verb "SUM" :

(amatus/ a/ um + ero, eris...)

68

VOCABULARICato, Catonis Cató

celtici, celticorum celtes

dives, divitis ric

fraus, fraudis fraude, engany

Gades, Gadium Càdis

Gallaecia, Gallaeciae Galícia

gens, gentis gente, poble

habitus, habitus hàbit, costum

iugum, iugi jou, cim, turó

latro, latronis lladre

pietas, pietatis pietat, afecte

praetor, praetoris pretor, jutge

Scipio, Scipionis Escipió

traditor, traditoris traïdor

alius, alia, aliud altre

arduus, ardua, arduum difícil, pesat

asper, aspera, asperum aspre, difícil, costós

custodio custodivi custoditum guardar, custodiar

invado invadi invasum envair

munio munivi munitum fortificar

numero numeravi numeratum numerar, comptar, poseir

retineo retinui retentum retenir, conservar

quinquaginta cinquanta satis força, prou

QÜESTIONS I TRADUCCIÓa) Verbs en futur imperfet1. Fraudem poenorum videbis in castris.

2. Ex Asia gentes multae originem habent.

3. Hiberum fluvium custodiet ille.

69

b) Com són en present aquests verbs en el mateix nombre i en la mateixa persona? 4. Faciam id, quod imperant senatores.

5. Universas feras in Gallaeciae silvis non occident.

6. Pro me pauca verba dicam.

c) Temps, nombre, persona i veu dels verbs 7. In latrones libertatem non petieris.

8. Virtus difficultates et habitus satis domabit.

9. Docebitur a celticis alia pietas.

10. Nullus locus satis asper aut arduus erit Scipioni.

11. Ex Gadibus iugum magnum portabat tutor.

d) Cas i funció de substantius, adjectius i pronoms 12. Invadet insulam facile equitatus.

13. Quinquaginta praetores Germaniam munient ferris.

14. Dum dives eris, multos numerabis amicos.

15. Ego, Cato de re publica respondebo.

16. Retinueris hos traditores in vallis.

Romanorum adventus in HispaniamPer Pyrinea iuga Publius et Gneus duxerunt signa romana primum. Illi Hannibalis fratres duos

occiderunt, sed1 romani postremo superati sunt. Denuo2 Scipio Hispaniam invasit. Cepit

Carthaginem et alias urbes. Poenos expulit et victor ad Gades et Oceanum pervenit. Fecit

stipendiariam3 romanis provinciam. Retinere eam facile non fuit. Cato fregit Celtiberos. Hi

Hispaniae robur4 erant. Gracchus centum et quinquaginta urbes oppugnavit. Metellus cepit

Nettobrigam et Turdulos et Vaccaceos subegit Luculus. A Decimo Bruto victi sunt celtici

omnesque Gallaciae populi. Sed1 certamina maxima fuerunt cum Lusitanis et Numantinis.

1 però, 2 novament, 3 tributària, 4 flor i nata.

a) Quins generals romans intervingueren a la Península Ibèrica.

b) Ciutats conquerides per Escipió

c) Regions de la Península Ibèrica que oposaren gran resistència als romans?

70

INFINITIU de PASSAT i de FUTUR. -PARTICIPI de FUTURL’INFINITIU de PASSAT en ACTIVA afegeix al tema de passat:

-isse: (amav-isse, docu-ISSE, colu-ISSE, veni-ISSE)

L’INFINITIU PASSIU es forma del SUPÍ amb:

-um, -am, -um + esse: (amatum/amatam/ amatum esse)

L’INFINITIU FUTUR ACTIU surt del tema de SUOÍ amb:

-urum, -uram, -urum + esse: (amaturum /amaturam/ amaturum esse)

L’INFINITIU FUTUR PASSIU afegeix al SUPÍ:

iri (amatum iri)

El subjecte de les oracions d’infinitiu sol anar en acusatiu. Per aquest motiu, les

terminacions de l’infinitiu passat i del futur es posen en acusatiu.

Els infinitius llatins es tradueixen en algun cas per infinitiu, però gairebé sempre per

indicatiu precedit per "que".

El PARTICIPI DE FUTUR prové del tema de SUPÍ amb:

-urus, -ura, -urum (amaturus,amatura, amaturum)

Es tradueix per “el que va, la que o el que ha de, la que ha de”

VOCABULARI custos, custodis guardià

eruptio, eruptionis sortida brusca

instrumentum, instrumenti material, instrument

interfector, interfectoris assassí

Nero, Neronis Neró

Tagus, Tagi Tajo

tumulus, tumuli elevació, túmul

venator, venatoris caçador

71

callidus, callida, callidum inteligent, llest

ferus, fera, ferum ferotge, cruel

superior, superioris superior, anterior

aboleo abolui abolir, borrar

coerceo coercui coercitum forçar, obligar

credo credidi creditum creure

infesto infestavi infestatum atacar, danyar, fer malbé

moveo movi motum moure, commover, aixecar

nego negavi negatum negar

occurro occurrui occursum esdevenir-se, anar a trobar

oro oravi oratum pregar, demanar

premo pressi pressum oprimir, pressionar

vasto vastavi vastatum devastar

adversus contra quattuordecim catorze

QÜESTIONS I TRADUCCIÓa ) Tipus d’infinitius en aquestes oracions 1. Nero senes tacuisse in senatu dixit.

2. Cogito eos occurrisse adversus ferum tribunum.

3. Quattuordecim venatores nomina aboluisse negant.

4. Cives victos esse in Britannia audivi.

5. Iuravit me visurum esse interfectores in tuo agro.

b) Funció dels substantius 6. Poeni Tagum munivisse turribus credebant.

7. Placebat insulae tumulus militibus.

8 Statuerat petere tempore callidos gladiatores.

c) Temps, nombre i persona dels verbs 9. Audiebant mota esse intrumenta a tribunis

10. Praetor universas terras fame vastavit

11. Oravisse magna praemia afirmabat legatus

12. Ex Hispania annum superiorem mulieres miserat.

72

d) Canviar de nombre els verbs d’aquestes oracions 13. Coercet eos senes lata hasta latro.

14. Vincet qui cito paeninsulam premet.

15. Eruptio victores annum infestabat.

16. Mansuri magnam domum custodibus aedificabunt.

ViriatusViriatus, vir callidus, primo venator fuit, post latro et dux. Quattuordecim annos concitavit populos

multos et suorum libertatem defendit. Infestavit vias et igni vastavit agros et terras quae inter

Hiberum et Tagum sunt. Hispanos adversus Romanos movit et exercitum romanem vicit. C.

Vecilius praetor ei occurrit, sed1 eius copiarum magna pars interfecta est multisque in proeliis2

fregit. Post Claudius missus est qui magnum belli instrumentum contra Viriatum portabat. Abolere

maculam superiorem cogitabat, sed1 exercitum omnem amisit3. Viriatus signa romana in

montibus posuit. Caepionem cónsulem miserunt Romani. Viriatus a suis occissus est.

Interfectores praemium a Caepione petiverunt. Romani tamen4 traditoribus negaverunt pecuniam.

1 però, 2 combats, 3 perdé, 4 tanmateix

a) Com va enfrontar Viriat els hispans contra els romans

b) Generals romans vençuts per Viriat

c) Com va morir Viriat?

73

EL GERUNDI I EL GERUNDIU

El GERUNDI i el GERUNDIU es formen afegint al tema de present:

-ND- 1ª y 2ª conjugación: ama-nd-, doce-nd-

-END- 3ª y 4ª conjugación: duc-end-, veni-end-

El gerundi és actiu i no té ni nominatiu, ni plural.

Acus. amandum

Gen. amandi

Dat. amando

Abl. amando

El GERUNDI es tradueix per infinitiu o per gerundi.

El GERUNDIU és passiu i es declina com els adjectius de la primera classe.

Singular PluralNom. amandus, a, um amandi, ae, a

Acus. amandum, am, um amandos, as, a

Gen. amandi, ae, i amandorum, arum, orum

Dat. amando, ae, o amandis, is, is

Abl. amando, a, o amandis, is, is

El GERUNDIU se sol traduir per una oració perifràstica (el que ha de...)

VOCABULARI

bracchium, bracchi braç

comes, comitis company

conditio, conditionis condició

consanguineus, consanguinei parent, cosí

firmitas, firmitatis fermesa

mensis, mensis més

posibilitas, posibilitatis possibilitat

74

salus, salutis salvación, salut

turris, turris torre, defensa

alter, altera, alterum altre

situs, sita, situm col·locat, situat

aperio aperii apertum obrir

appareo apparui aparèixer

concludo concludi conclusum tancar, concloure

displiceo displicui displicitum desagradar

fugio fugi fugir, escapar

laudo laudavi laudatum lloar

sustineo sustinui sustentum sostenir, aguantar

tempero temperavi temperatum moderar

suaviter suaument undecim onze


a) Hi ha algun gerundi? I algun gerundiu? 1. Quaerebant alterum laborem perveniendo ad Tagum

2. Docendo discimus.

3. Retinendo cervum, venatores salutem defendebant.

4. Infestando silvas et vastando agros, pressit socios.

b) Cas i funció dels substantius 5. Muniendo templa, aperuerunt aerarium cives.

6. Caret turribus civitas, quae in iugo sita est.

7. Missi erant consanguinei ad sustinendum onera.

c) De qui depèn “fabulam”? I “firmitatem”? I “exercitum”?8. Omnes narrandi fabulam modum curabant.

9. Ambo laudando firmitatem, mortem fugierunt.

10. Apparebant divites ad mutandos ludos.

11. Posibilitatem exercitum agendi habent centuriones.

75

d) A quina declinació pertanyen els substantius? 12. Laborando ferrum suaviter, famem displicebat.

13. Temperando conventum, latroni mostrat bracchium .

14. Sine conditionibus conclusit comites, qui feras coercent.

15. Non carebat libertate pacis causa.

16. Obsidionem vitando, ibi undecim menses habitabit.

NumantiaNumantia sita erat non procul Vaccaceis et Cantabris. Carebat muro et turribus. Undecim annos

sola sustinuit romanos quos saepe1 vicit et subegit. Causa belli iniusta fuit, nam2 Segidenses,

socios et consanguineos suos acceperunt Numantini. Primum vicerunt Pompeium et Hostilium,

pax tamen3 displicuit senatui. Scipio, qui deleverat Carthaginem, missus est. Milites in castris

exercuit. Ubi pugnandi posibilitas datur, exercitus romanus tergum4 vertit5, sed6 a Scipione redditi

sunt in proelium7. Nemo fugientes numantinos vidit. Postea Scipio urbem conclusit. Numantini,

fame pressi, orabant proelium7, sed6 id non obtinuerunt. Placuit eis eruptio et consilium fugae

apparuit. Postremo fecerunt ignem et combusti sunt. Nullus Numantinus in catenas ductus est.

1 molts cops, 2 doncs, ja que, 3 tanmateix, 4 esquena, 5 tornà (fugí), 6 però, 7 batalla.

a) Causa de la guerra amb els numantins

b) Quina tàctica va fer servir Escipió per vèncer Numància?

c) Com van acabar els numantins?

76

VERBS DEPONENTS I SEMIDEPONENTS. - ELS VERBS: eo, fero i possum.Els verbs deponents tenen forma passiva i significat actiu. S’enuncien:

1a pers. sing. present i 1a pers. sing. en masculí en pretèrit perfet: loquor (parlar), locutus sum

Els verbs semideponents tenen forma activa en el tema de present i de passiva en el de passat.

S’enuncien:

1a pers. de present i 1a pers. masculina de passat: audeo (gosar), ausus sum

EO IVI/I ITUM anar

FERO TULI LATUM portar, suportar

POSSUM POTUI poder.

Alguns temps d’aquests verbs en el tema de present no segueixen les normes generals:

Presenteo imus fero ferimus possum possumus

is itis fers fertis potes potestis

it eunt fert ferunt potest possunt

Pretèrit imperfetibam... ferebam... poteram...

Fut. imperfetibo feram potero

ibis... feres... poteris...

L’infinitiu present en activa és: IRE , FERRE , POSSE respectivament.

77

VOCABULARIdetrimentum, detrimenti, dany, perjudici

effugium, effugii, sortida, brot

gaudium, gaudii, gaudi, alegria, satisfació

iudicium, iudicii, judici, opinió

lumen, luminis, llum

percussor, percussoris, botxí

voluntas, voluntatis, voluntat

dilectus, dilecta, dilectum estimat

senilis, senile, anciano, vell

strenuus, strenua, strenuum fort, valent, ferm

tenuatus, tenuata, tenuatuum afeblit

addo addidi additum afegir, ajuntar

audeo ausus sum atrevir-se, decidir-se

eo ivi/ii itum anar, marxar

fleo flevi fletum plorar, lamentar

fero tuli latum llevar, suportar

hortor hortatus sum exhortar

loquor locutus sum parlar

morior, mortuus sum morir

offero, obtuli oblalum oferir

orior, ortus sum sortir, néixer

possum potui poder

rogo, rogavi rogatum demanar, pregar

sequor, secutus sum seguir, continuar

transeo, transi(v)i transitum passar


a) Persona, nombre i temps dels verbs 1. Cives strenui eius senis iudicium sequuntur.

2. De detrimentis in agro locuti sumus postremo.

3. Similia pericula magno gaudio a nobis superata erant.

4. Possumus fortes gravesque labores ferre

78

b) Indica el temps dels verbs deponents. Hi ha algun participi?5. Voluntas mea vos hortatur.

6. Vir flere inter omnes ausus est.

7. Caesar, morituri te salutant.

8. Invidia ex opulentia oritur

c) Com són aquestes oracions canviades de nombre? 9. Non poteram luminis contemplationem addere.

10. Templi tecta parvo dolo custos vitavit.

11. Dilecte praeceptor, tuum effugium mutabunt.

d) Cas i funció dels substantius 12. Ibunt in agrum sex menses divites.

13. Quis offert suas venas senili percussori?

14. Rogabat bracchiis parvis onera tenuata.

15. Oves parvas firmitudine petit pastor.

16. Transibant vias et altum mare quaerebat

Senecae morsNero, suum praeceptorem, philosophum hispanicum Senecam, mori iussit1. Cum pervenit mortis

nuntius, amici, comites et sua uxor flere inciperunt2. Hos vocat ad perseverandum strenuos, primo

suaviter, fortiter post. “Ubi sunt -dicebat- sapientiae praecepta, ubi principia quae ego vos docuit

per multos annos contra pericula? Neronis saevitiam cognoscimus omnes. Si suam matrem

fratremque occidit, non addebit sui magistri mortem?”. Postea suam dilectam uxorem

complectitur3. Rogat oratque illam temperare dolorem. Debet suam poenam superare in virtutis

contemplatione. Uxor mortem manumque percussoris postulat sibi. Seneca motus: "Vitae -dixit-

gaudia monstraveram tibi, tu mihi mortis gloriam. Ambo superabimus aequa firmitate hunc

laborem, merita tua tamen 4 maiora erunt”. Post sua bracchia ferro offerunt. Seneca, cuius corpus

erat senile et parvo victu5 tenuatum, lenta effugia sanguini praebebat, genuum venas aperit.

1 ordenà, 2 començaren, 3 abraça, 4 tanmateix, 5 menjar

a) Per què van plorar els companys de Sèneca?

b) Actitud de Sèneca respecte a la decisió de la seva muller.

c) Com van morir Sèneca i la seva dona?

79

L’IMPERATIU. -ELS VERBS: volo, nolo, malo

La LLENGUA LLATINA té un imperatiu de present i un altre de futur, en activa i en passiva. I un

altre de futur (aquí només estudiem l’imperatiu de present en activa.

Formació:

2a pers. sing.: arrel + tema : (am-a, doc-e, duc, ven-i; alguns verbs de la tercera conjugació

prenen una “-E“ vincE)

2a pers. plural: arrel + tema+ -TE : (amate, docete, duc(i)te, venite)

VOLO VOLUI voler

NOLO NOLUI no voler

MALO MALUI preferir

Aquests verb no tenen supí i en alguns temps no segueixen el model general de les conjugacions.

Present indicatiuvolo

vis

nolo

nonvis

malo

mavis

vult nonvult mavult

volumus nolumus malumus

vultis nonvultis mavultis

volunt nolunt malunt

Infinitius de present: VELLE, NOLLE, MALLE

80

VOCABULARI aedilis, aedilis edil, regidor

canis, canis gos

curator, curatoris vetllador

foedus, foederis pacte

honor, honoris honor 1

improbus, improbi malvat, pervers

mos, moris costum

nox, noctis nit

panis, panis pa

Res Publica, Rei Publicae república, estat

quinquenium, quinquenii quinqueni, cinc anys

timor, timoris temor, por

planus, plana, planum pla

regius, regia, regium regi, reial

caveo cavui tener anar amb compte

clamo clamavi clamatum cridar

eripio eripui ereptum arrabassar, robar

libero liberavi liberatum alliberar

malo malui preferir

nolo nolui no voler

nomino nominavi nominatum anomenar, contar

oro oravi oratum pregar, demanar

placeo placui placitum agradar

volo volui voler

coram davant

(1) Quan “honor” va acompanyada de “cursus” es tradueix per: Carrera Política.

81


a) Persona dels imperatius 1. Cave canem.

2. Medice, cura te ipsum.

3. Audite sollemnia responsa pro honorum cursu.

4. Ora et labora pro Re Publica.

5 . Fer rem ad senatum.

6. Libera patriam his detrimentis.

b) Canvia de nombre aquestes oracions 7. Si vis pacem, para bellum.

8. Curator custodire nonvult aerarium nocte.

c) Cas i funció dels substantius 9. Procul ponte aedilis Martem colebat.

10. Senium mores non semper pueris omnibus placent

11. Eripite mihi hunc timorem turpem.

12. Nolumus castra claudere hoc quinquennium.

d) A quins substantius acompanyen els adjectius? 13. Comites audaces movere volebas.

14. Panem et circenses ludos malunt plures.

15. Signat regium foedus coram forum planum.

16. Tu illum improbum clamare voluisti.

Magistratus romaniPrimum Roma sub regibus fuit, postremo imperatores qui sua voluntate illam rexerunt. Inter

aetates duas magistratus legebat populus. Res Publica hoc tempus nominatur. Consules summi

duces erant et imperium regium habebant. Populi salutem aestimabant supremam legem. Duces

militiae tribuni militares appellantur. Ii etiam1 custodiebant pecuniam publicam et aes, aurum

argentumque signabant. Id, quod senatus decernit, agunt. Tribuni plebis vetare leges poterant.

Aediles curatores erant urbis, annonae2 ludorumque sollemnium. Primus est gradus ad honorum

cursum. Censores aetates, familias divitiasque3 numerabant. Hi etiam templa, vias, aquas et

aerarium curabant. Morum curam habebant et relinquere senatum iubebant4 improbos. Hic

magistratus quinquenium durabat; ceteri annum. Praetor iudicabat privatas res aut iudicare

82

iubebat4. Custos iuris civilis erat. Si bellum gravius aut discordiae civiles erant, unum ducem

decernere poterat senatus qui vocabatur dictator. Non ad amplius5 sex menses erat.

1 també, 2 repartiment de queviures, 3 riqueses, 4 manaven, 5 més de.

a) Principals càrrecs polítics entre els romans.

b) Durada dels càrrecs

c) Quan triaven els romans el dictador i per quant temps?

EL SUBJUNTIU

En llatí el subjuntiu es forma:

Present1a conjugació: canvia la vocal temàtica per “E”: amEM, amEs, amEt...

2a, 3a i 4a conj.: anteposa a les desinències del present “A”: doce-A-m, doce-A-s... duc-A-m, duc-

A-s, veni-A-m, veni-A-s...

(Els verbs sum, nolo, volo i malo anteposen “I” a la desinència: (sim, sis... velim, velis...nolim,

nolis...malim, malis...)

Pretèrit imperfet Anteposa a les desnències:

RE: (ama-RE-m, ... doce-RE-m, ... duc(e)-RE-m, veni-RE-m)

(el del verb sum es: essem, esses.... i el dels verbs volo, nolo i

malo: vellem..., nollem..., mallem... respectivament)

Pretèrit perfet Tema de passat + -erim, -eris, -erit, -erimus,

-eritis, -erint (amav-erim, amav-eris...)

PlusquamperfetTema de passat + -issem, -isses, -isses, -isset,

-issemus, -issetis, -issent (amav-issem, amav-isses...)

83

El SUBJUNTIU llatí es tradueix per indicatiu o per infinitiu i, poques vegades, per subjuntiu.

El SUBJUNTIU en llatí s’utilitza:

a) oracions simples: exhortació, ordre, potencialitat, irrealitat...

b) oracions subordinades: completives, finals, consecutives...

VOCABULARI

clavis, clavis clau

fenestra, fenestrae finestra

morbus, morbi malaltia

oculus, oculi ull

sententia, sententiae sentència, parer

taurus, tauri toro

niger, nigra, nigrum negre

noster, nostra, nostrum nostre

quintus, quinta, quintum cinquè

vester, vestri, vestrum vostre

abstineo abstinui abstenir-se

evenio eveni eventum succeir

exeo exi(v)i exitum sortir

floreo florui florir

gaudeo gavisus sum alegrar-se

negligo neglexi neglectum descurar

requiesco requievi descansar

tango tetigi tactum tocar

extra fora de iuxta al costat de igitur per tant trans a l’altre cantó

ut que, per a que utinam tant de bo

84


a) Persona, nombre i temps dels verbs en subjuntiu .1. Fac ut valeat clavis nova extra domum tuam

2. Nemo est tan fortis ut res novas non probet.

3. Gaudeamus igitur, iuvenes dum sumus.

4. Venerunt iuxta civitatem ut morbum suum curarent.

5. Romani oraverunt ut quinto bello abstineret.

6. Requiescat in pace.

7. Decrevit senatus ut tumuli mutarentur.

b) Subjuntius d’aquestes oracions que es poden traduir per infinitiu8. Floreant romanorum mores in tota terra.

9. Exit praetor ut nostra signa tangat.

10. Comitem, ut sustinerent infantium lacrimas, misit.

11. Si velint trans fenestras pugnare, vincerent.

12. Utinam in Germaniam mittant tauros nigros tempus!

c) Cas i funció dels substantius i dels adjectius 13. Malint in Hispania laborare vestri cives.

14. Maximum magistrae consilium est ut sui labores utiles eveniant.

15. Sit tibi terra levis.

16. Si negligeremus oculorum curam, magna pericula nobis occurrerent.

Imperium romanumRomanus populus habet a Latio originem. Haec regio non procul a Roma est. Latini vicinos1

omnes bello vicerunt et subigerunt cunctam2 Italiam, cuius incolae3 semper appellati sunt “socii” a

romanis. Sicilia, quam romani bello carthaginiensi expugnaverunt, prima provincia romana fuit.

Pugna cum Carthaginiensibus Hispaniam dedit romanis. Hi occupaverunt Galliae partem, quae

iuxta mare Mediterraneum est, ut venire possent per terram. Postea Caesar septem annos

Galliam omnem bello subegit. Ipse Britanniae partem exploravit. A primo saeculo ad quintum post

Christum magnae partes Germaniae in potestate legatorum et praetorum romanorum fuerunt.

Dominia romana in Africa etiam4 floruerunt quae nominata sunt: Mauritania, Numidia, Aegyptus...

De Graecia dicitur “victores vicit” quia5 ius, litterae, lingua et mores rudes romanos captivaverunt.

In Asia minore magnas possesiones habuerunt romani et fecerunt ex oris6 adriatricis ad mare

Nigrum provincias plures: Pannoniam, Dalmatiam, Daciam... Romani, ut haberent beatos incolas3,

85

ludos parabant. Faciebant magnas vias pluresque pontes quibus dominatores frumentum7, aurum

argentumque Romam portabant. Magnum imperium romani creaverunt, sed8 illud conservare

neglexerunt.

1 veïns, 2 tota, 3 habitants, 4 també, 5 porquè , 6 costes, 7 blat, 8 però

a) Amb quin motiu conqueriren els romans Sicília

b) Com va ser la conquesta de la Gàl·lia?

c) Possessions romanes fora d’ Europa

Date post:	14-Apr-2020
Category:	Documents
Upload:	others
View:	2 times
Download:	0 times

DOSSIER... · Web viewPost Romulum Numa Pompilius regnavit et nullum bellum gessit. Leges romanis...

Documents