23
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 1 18/05/15 7:59
«All names, characters and related indicia contained in this book, copyright of At-lantyca Dreamfarm s.r.l., are exclusively licensed to Atlantyca S.p.A. in their origi-nal version. Their translated and/or adapted versions are property of Atlantyca S.p.A.All rights reserved.
© 2013 Atlantyca Dreamfarm s.r.l., Italy© 2015 for this book in Catalan: EdebéPasseig de Sant Joan Bosco, 6208017 Barcelonawww.edebe.com
Atenció al client 902 44 44 [email protected]
Editorial project by Atlantyca Dreamfarm s.r.l., Italy
Text by Lucia VaccarinoIllustrations by Paola Antista
Original edition published by De Agostini Editore S.p.A.Original title: Il mistero della stanza n. 11N.B. Copyright Shutterstock for photos as indicated in the original Italian edition.International Rights © Atlantyca S.p.A., via Leopardi 8 - 20123 Milano - Italia [email protected] www.atlantyca.com
No part of this book may be stored, reproduced or transmitted in any form or byany means, electronic or mechanical, including photocopying, recording, or by anyinformation storage and retrieval system, without written permission from thecopyright holder. For information address Atlantyca S.p.A.»
© Traducció: Anna CarrerasDirectora de Publicacions: Reina DuarteEditora de Literatura Infantil: Elena Valencia
Primera edició: setembre 2015
ISBN 978-84-683-1584-3Dipòsit Legal: B. 14410-2015Imprès a EspanyaPrinted in Spain
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 2 18/05/15 7:59
Lucia Vaccarino
El misteride l’habitació n. 11
Il·lustracions de Paola Antista
Traducció d’Anna Carreras
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 3 18/05/15 7:59
5
Era un agost estranyament calorós, fins i tot a BlossomCreek, un petit poble perdut enmig dels camps de Kent.Malgrat que el sol ja s’estava ponent, la calor no donavasenyals de disminuir.
L’home es va treure les ulleres rodones i en va fregar elsvidres amb un mocador arrugat. Després, amb el mateixmocador, es va eixugar el front, amarat de suor. Però pot-ser no era la calor el que el feia suar d’aquella manera,perquè el termòmetre de l’habitació marcava divuit graus.Encara no era conscient del que estava a punt de passar.Aquesta vegada l’havia feta grossa. L’altre havia estat re-alment convincent. Una mica nerviós, però convincent.
Pròleg
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 5 18/05/15 7:59
66
I després d’aquell dia la seva vida canviaria per sempre,desapareixeria, marxaria a un lloc fresc i relaxant, comper exemple Islàndia. Ell, al cap i a la fi, mai no havia estatun paio de paradisos exòtics.
Allò que estava a punt de passar era un crim de debò,però es va dir a ell mateix que havia estat per la necessitatde convertir-se en un criminal, i per la sort d’haver trobatl’altre.
L’home va fer una pausa per observar l’habitació: unlloc sortit d’aquelles comèdies antigues que et fan sentirbé, amb la tapisseria i el cobrellit gruixuts, les cortines deganxet i flors naturals pertot arreu. Potser encara hauriapogut anar a viure allà, si no hi hagués fet tanta calor.Però tot i així es tractava de la bella antiga Anglaterra i,al capdavall, aquella temperatura tan alta no hauria duratgaire.
Mirant a fora de la finestra, l’home va veure dues figu-res en bicicleta que li van cridar l’atenció. Eren una noiaesvelta i rossa, amb pigues i el nas arromangat, i un noiesprimatxat amb els cabells despentinats.
Els va seguir amb la mirada, tot envejant la seva des-preocupació i la fressa que feien.
Potser va ser per aquest motiu que no es va adonar quel’altre havia entrat a l’habitació i, quan es va girar, es va
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 6 18/05/15 7:59
7
sobresaltar i va deixar anar un crit ofegat. Potser va serjustament aquell crit el que va molestar l’altre, que va co-mençar a comportar-se d’una manera estranya, balbotejantque amb els seus crits els descobririen.
Quan l’altre s’hi va apropar amb actitud amenaçadora,l’home es va adonar que ja era massa tard.
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 7 18/05/15 7:59
Trucaral tècnicde l’ADSL
He de descobrir
sens faltaqui és enWatson!
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 8 18/05/15 7:59
La mama a la
recerca del senyal
Cortines novestriades per la mamaEl racó de
lectura de l’oncle
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 9 18/05/15 7:59
10
1. Una investigaciótota per a l’Emily
Des que Emily Wright havia heretat el cottage de l’oncleOrville —que va desaparèixer durant una tempesta—, laseva vida s’havia convertit definitivament en una vidamés moguda. I no tan sols perquè amb la seva mare, laLinda, s’havien traslladat des de Londres a Blossom Creek,un llogaret perdut al comtat de Kent, sinó sobretot perquèel cottage, a banda de ser una casa vella plena d’objectesestranys, era la seu d’una agència d’investigació. I va seraixí com l’Emily, juntament amb la seva mare, s’haviatrobat investigant casos misteriosos i crims no resolts.
Aquell dia de finals d’agost també va ser mogut al núme-ro 1 d’Oak Road, malgrat que no hi havia cap investigacióen curs.
—Però serà possible que en aquest poble la connexióADSL vagi a pas de tortuga? —va etzibar la Linda, a qui
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 10 18/05/15 7:59
11
després de trenta-dos anys vivint a Londres li costava unamica treure’s de sobre certs hàbits urbans.
L’Emily va entrar al despatx que havia estat del seu onclei la va trobar amb el portàtil sobre el cap, orientat cap ala finestra, a la recerca de la xarxa Wi-Fi.
—Buf, Internet no funciona ni així! Com puc carregarel web de l’Agència d’Investigació Wright?
—El fet és que casa vostra és lluny de la central. Hasprovat de desconnectar el telèfon fix? —li va preguntar enMatthew, el nou amic de les Wright, i també el jardinerdel poble.
—Tenim telèfon fix? —va preguntar la Linda, que des defeia anys només es refiava del seu mòbil.
L’Emily li va assenyalar un vell telèfon de baquelitanegra que havia estat de l’oncle. Si s’aixecava l’auriculares podia sentir el típic so de la línia activa.
—Ai, caram! —va exclamar la Linda, sorpresa.En altres casos, un telèfon antic com aquell no hauria
passat desapercebut, però al despatx de l’oncle Orvilleestava en sintonia amb una sèrie d’objectes estranys entreels quals hi havia una col·lecció de bigotis falsos, que al’extravagant investigador li encantava lluir en cada ocasió.
—Has posat el mòdem a prop de la línia de telèfon prin-cipal? —li va demanar en Matthew.
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 11 18/05/15 7:59
12
Capítol 1
—Què? —li va preguntar la Linda perplexa.—Matthew, no sabia que fossis un expert en Internet! —es
va sorprendre l’Emily.—I tant! És comodíssim per comprar les llavors de les
plantes a qualsevol part del món. O per trobar les millorsofertes de talladores de gespa, eines i equipaments per a lajardineria. Per exemple, l’altre dia vaig fer una comandade Bacillus thuringiensis, un bacteri que es fa servir enagricultura ecològica com a insecticida.
—No em diguis que la meva mare ja t’ha encomanat laseva obsessió pels productes ecològics! —li va dir l’Emilyamb recel.
Ara tothom ja sabia que la Linda tenia debilitat per enMatthew, un sentiment que també semblava correspost peltímid jardiner.
En Matthew es va posar vermell, la qual cosa va con-firmar les sospites de la noia, i va quequejar:
—Bé, en realitat…—Va, vosaltres dos, que jo estic aquí intentant resoldre
un problema molt seriós! —els va interrompre la Linda—.Sense la pàgina web de l’agència, com ens ho farem perfer-ne publicitat?
—Mama, no som a Londres. Vist com funciona la con-nexió aquí, no sé si una pàgina web és la millor idea.
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 12 18/05/15 7:59
13
Una investigació tota per a l’Emily
—Ep, ep, que la publicista sóc jo! —li va respondre laLinda.
—Expublicista, ara ets detectiva! —va puntualitzar l’Emilyamb una rialleta.
En efecte, pocs dies abans, la seva mare havia deciditrenunciar a una proposta de feina com a directora artísticaen una agència de publicitat, feina en què havia treba-llat molt de temps abans que l’Emily heretés el cottage il’Agència d’Investigació Wright, per dedicar-se a la sevanova professió.
—Però potser sí que tens raó —li va admetre la Linda,mentre s’afanyava a posar el portàtil sobre l’escriptori del’oncle Orville—. Blossom Creek no és Londres, i ens caluna estratègia promocional òptima.
—I quina seria?—L’estimada vella publicitat! —li va respondre la Linda
entusiasmada, i tot seguit va treure d’una capsa una pilade fullets.
El logo que mare i filla havien triat juntes era un bigoti,en homenatge a l’oncle excèntric, acompanyat d’una lupa,símbol típic dels detectius. A sota del logo, el fullet deia:Tens un misteri per resoldre? Una investigació a la qualfer front? Confia en l’Agència d’Investigació Wright!
—Jo potser no hauria fet el fons turquesa brillant amb
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 13 18/05/15 7:59
14
Capítol 1
cercles… —li va objectar l’Emily, que no compartia amb laseva mare la passió pels colors llampants.
—La majoria de la nostra clientela fins ara està formadaper dones. Necessitem un toc femení: és el nostre punt fort!O com a mínim el meu, perquè ja es veu que la meva fillaés un autèntic masclot… —va riure la Linda, fent voleiar lafaldilla prisada, ampla i blava, que duia conjuntada ambuna samarreta blanca.
L’Emily es va posar les mans a les butxaques dels texansi li va fer una ganyota.
—Ara, si amb Internet no hi ha res a fer, m’agrada-ria anar al poble —li va dir en Matthew—. Linda, volsvenir?
—Sí, gràcies, em poso les sabates i vinc.—Mentrestant, vaig a engegar el cotxe. Adéu-siau, Emily!
—li va dir l’home sortint.L’Emily se’n va acomiadar fent un gest amb la mà.—Ens veiem a la botiga a l’hora de berenar!En Matthew va assentir. La botiga, propietat de la seva
germana Roxi, s’havia convertit en el lloc de trobada pre-ferit per a l’Emily i la Linda, i també en la base operativade tots els seus ajudants investigadors.
—Jo me’n vaig —li va dir la Linda, quan va tornar aaparèixer al despatx amb unes sandàlies altes.
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 14 18/05/15 7:59
15
Una investigació tota per a l’Emily
—D’acord —li va respondre l’Emily distreta.—Ai, Emily… —la Linda va entrar un altre cop al despatx.—Què vols, mama?—No obris la porta a desconeguts.—D’acord, mama!—Adéu, tresor —li va respondre la Linda; després es va
tornar a aturar a la porta—. Ai, Emily…—Què vols, mama? —li va preguntar la noia, aixecant
una cella.—No et fiquis en problemes.—D’acord, mama —li va respondre l’Emily—. Però no
te n’anaves? Vigila perquè tard o d’hora en Matthew escansarà d’esperar-te sempre…
—Què insinues? —va riure la Linda.—Bé, tu ets l’experta en romanticisme… I abans t’he vist
com el miraves, tenies el clotet a la galta!El clotet era el tret distintiu de la Linda, la seva arma
secreta, capaç d’estovar fins i tot el cor més dur, i quan enMatthew era a prop, apareixia sovint a la cara de la marede l’Emily. La dona, després d’haver perdut el seu maritquan encara era molt jove, començava a obrir-se, a poc apoc, a la possibilitat de nous sentiments.
—Ai, Emily…—Què passa ara? —va esbufegar la filla—. Prometo que
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 15 18/05/15 7:59
16
Capítol 1
no em menjaré els muffins al sofà, no miraré gaire la telei no calaré foc a la casa. Així millor?
La Linda va assentir, i va tancar la porta darrere seu.L’Emily va saltironejar fins a la biblioteca, on l’esperavaun manual gruixut sobre l’anàlisi de les proves, heretat,òbviament, de l’oncle Orville.
Amb el llibrot obert damunt de l’escriptori, la noia esva submergir en una lectura complexa, però fascinant. Alcostat de la pàgina, la cal·ligrafia estreta i elegant de l’oncleOrville mostrava anotacions i comentaris:
«Diferents tipus de fang per a diferents tipus de llocs,com deia Sherlock Holmes! Portar sempre bossetes deplàstic i gomes per tapar-se les sabates i no contaminarel lloc del delicte…».
L’Emily sempre trobava brillants els escrits de l’oncleOrville, que també li havia deixat en herència una sèrie dequaderns farcits de notes i resums d’investigacions mag-níficament resoltes. Malgrat que mai no s’havien conegut,l’Emily havia començat a sentir cert afecte per aquellestrany oncle desaparegut. I això també era així perquèhavia estat l’oncle preferit del seu pare, en Patrick, morten un accident de cotxe quan l’Emily només tenia cincanys. Ara, gràcies a la passió per la investigació, l’Emilyhavia retrobat una part perduda de la seva família. «Heretar
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 16 18/05/15 7:59
17
Una investigació tota per a l’Emily
l’agència és la cosa més bonica que m’hauria pogut pas-sar», va pensar, i també perquè li havia permès marxar del’apartament minúscul de Londres en el qual vivia amb laLinda, i passar una mica més de temps amb la seva mare,que abans sempre estava massa ocupada amb la feina dedirectora artística. Encara que, de tant en tant, prefeririaque la Linda la deixés respirar una mica més: al capdavall,ja tenia onze anys!
—Però jo em sé espavilar perfectament tota sola! —li vadir l’Emily girant-se cap al gat Percy, un mandrós DevonRex, que l’oncle també li havia deixat en herència.
—Mèu —va rebufar en Percy, antipàtic com de costum,mentre movia les orelles grosses de ratpenat i continuavala becaina sobre el prestatge de la biblioteca.
—És inútil que facis aquesta cara, saps? —li va respondrel’Emily—. Sóc perfectament capaç d’estar-me a casa totasola.
I tot seguit va tornar a llegir atentament el llibre. Unamica perquè estava ple de comentaris de l’oncle i d’in-formació interessant sobre com analitzar les proves d’undelicte. Una mica perquè a la primera pàgina hi havia unanota estranya: «A l’Orville, amb gran estima. Watson».Aquella firma, Watson, feia pensar en el famós companyd’aventures de Sherlock Holmes. L’Emily l’havia comparat
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 17 18/05/15 7:59
18
Capítol 1
amb les cartes del seu pare, en Patrick, que la Linda haviatrobat feia poc en una caixa antiga, però la lletra no erala mateixa. Esperava trobar altres proves que la fessinexclamar «elemental, estimat Watson!» (encara que estavacomprovat que, en cap novel·la ni en cap història, SherlockHolmes no havia pronunciat mai aquella cèlebre frase),però de sobte va sonar el timbre. L’Emily es va aixecar, totoblidant-se d’aquell petit misteri.
—Maleït sia! I si és algú que necessita els serveis del’agència? —va exclamar la noia mentre corria cap a la porta.
Mai no havia rebut un client tota sola! I si es tractavad’un desconegut? Realment no era prudent deixar-lo en-trar! Durant un instant va desitjar que la seva mare tornés.Tant de bo s’hagués deixat la bossa, o les ulleres de sol…Després, però, es va encoratjar. «Un bon investigador sem-pre ha de creure en les pròpies capacitats», deia l’oncleOrville en els seus quaderns.
—Qui és? —va preguntar l’Emily amb el cor a la gola,des de darrere la porta.
—Sóc la senyora Salsbury —va respondre grallant unaveu antipàtica des de l’altra banda.
Era una vella vídua de Blossom Creek, coneguda tant perles seves precioses roses com pel seu mal geni. Tan famosaque realment no podia ser considerada una desconeguda.
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 18 18/05/15 7:59
19
Una investigació tota per a l’Emily
L’Emily ho va comprovar per l’espiell, va sospirar alleujadai va obrir la porta. Es va trobar un dit amb una ungla moltllarga que l’assenyalava davant del nas.
—Senyoreta, el meu gat ha desaparegut! —va cridar lasenyora Salsbury, sense ni tan sols saludar-la.
L’Emily va empassar-se saliva, i per un moment va estara punt d’exclamar: «No he estat jo!».
—I doncs?! I la bona educació? No em fas entrar i po-sar-me còmoda? —li va retreure la senyora Salsbury.
—Posar-se còmoda? —li va preguntar l’Emily, amb laguàrdia baixa.
—Tu no ets la noieta que resol els misteris? —li va pre-guntar la senyora Salsbury, mirant-la dubtosa des de dar-rere de les ulleres daurades que portava sobre la punta delnas aguilenc.
—Oh, i tant! El seu gat ha desaparegut! —va reaccionarl’Emily.
La senyora Salsbury se la va mirar malament.L’Emily es va afanyar a adoptar una expressió sentida
i seriosa.—Vull dir que em sap molt de greu, però no s’amoïni, ha
vingut al lloc adequat! Estem a la seva disposició.—Oh, així molt millor, senyoreta —li va respondre la se-
nyora Salsbury, tot arreglant-se el xal de llana que portava
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 19 18/05/15 7:59
20
Capítol 1
malgrat ser el mes d’agost—. O potser he d’esperar que tornila teva mare?
—Ja me n’encarrego jo, no es preocupi —li va respondrel’Emily convençuda.
—Oh, que bé que encara quedin joves amables. Jo a lateva edat ja ajudava en el negoci de la família. I treballavadur! No com aquests ganduls dels joves d’avui, que noméssón bons per estar davant de la televisió i per reclamar elmenjar de pressa a la mama i al papa…
L’Emily va deixar anar una rialleta i va pensar que, mal-grat el caràcter de bruixa, al capdavall la senyora Salsburyno era tan dolenta. La va fer entrar al despatx de l’oncleOrville, on li va assenyalar una de les butaques i s’hi vaasseure al davant; va agafar quadern i ploma i va intentaradoptar una expressió professional.
—A veure, expliqui’m…, què li ha passat al seu gat?—Ha desaparegut! El meu Gypsy ha desaparegut! —es va
lamentar la senyora—. Aquells bergants dels meus veïnsno m’expliquen tot el que saben! El senyor Param, aquellindi, amb totes aquelles porqueries amb espècies que cui-na… Em sembla que és per culpa seva que hi ha abelles alcontenidor! A saber quins beuratges hi posa, allà a dins!I després la Pomfey, ella i el seu gos horrible! Els forats delmeu jardí no s’han fet tots sols… I justament podria haver
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 20 18/05/15 7:59
21
Una investigació tota per a l’Emily
estat aquella bèstia qui ha fet desaparèixer el meu pobreGypsy! No hi vull ni pensar!
—Ehem, senyora Salsbury…, anem a pams. Com és enGypsy? —li va preguntar l’Emily, que a la desena líniad’apunts començava a perdre’s una mica.
La senyora Salsbury va remenar la seva bossa i en vatreure una fotografia d’un gran gat persa comú.
—Quin animal més bonic —li va comentar l’Emily edu-cadament.
—Sí. I en canvi vosaltres hauríeu de cuidar una mica mésel vostre, que està tot pelat —li va dir la senyora Salsburyassenyalant en Percy.
—Mèu —va esbufegar el felí, girant-se cap a l’altra banda.—T’aconsello que cada dia li posis un pessic de julivert
al menjar. Però només un pessic! Que el julivert és verinósen grans quantitats. I després has de fregar-lo un cop ala setmana amb oli de llavors de lli o amb una infusió deromaní: fa tornar el pèl brillant.
L’Emily es va mirar malament en Percy, imaginant-se’luntat i perfumat com un rostit, i va contenir una riallada.
—Ehem, i quant de temps fa que no veu en Gypsy?—Fa dos dies.—No pot ser que hagi anat a fer un tomb? Que potser
hagi seguit una gata…
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 21 18/05/15 7:59
22
Capítol 1
—Impossible. Mai no s’ha saltat un àpat en sis anys devida. I fins i tot quan sortia, sempre tornava abans que esfes fosc, per al raspallat del vespre.
—Ja ho entenc. I em deia que sospita dels seus veïns…—Una colla d’exaltats, això és el que són! No tenen cap
respecte per les normes més bàsiques de bona convivència.I estic convençuda que entre ells hi ha el sabotejador.
—El sabotejador? —li va preguntar l’Emily.—Fa cosa d’un mes, algú va entrar al meu jardí i va
fer malbé la gespa, hi va deixar unes petjades horrorosesamb les bótes. I al cap d’un parell de setmanes, me’n vaigadonar que les meves roses, acabades de trasplantar, esta-ven totes seques. Algú devia haver trencat la instal·laciódel rec, i després de trasplantar ja se sap que la terra had’estar constantment molla. Per força ha de ser obra d’unsabotejador. He provat de dir-ho a la policia, però ningúno m’ha escoltat. I també he de dir que aquell desgraciatdel meu nét és policia. Matthew Flint, boníssim jardineri jove com els d’abans, m’ha aconsellat que m’adreci avosaltres, Wright.
—Ha fet ben fet —li va respondre l’Emily.—I ara? —li va preguntar la senyora Salsbury amb suspi-
càcia, mirant al seu voltant com si esperés veure aparèixerel gat Gypsy per art de màgia.
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 22 18/05/15 7:59
23
Una investigació tota per a l’Emily
—Necessito anar a donar un cop d’ull al lloc del delicte!—es va entusiasmar l’Emily.
—Delicte? —es va espantar la senyora Salsbury—. Pensesque algú ha fet mal a en Gypsy?
—No…, daixò…, és una manera de parlar que tenim elsdetectius —la va tranquil·litzar l’Emily.
—I llavors, què esperem?! Va, som-hi!—Abans he de fer una trucada a una persona que ens
donarà un cop de mà —va explicar-li l’Emily agafant elseu telèfon.
119291-El misteri de l'habitaci 11.indd 23 18/05/15 7:59
