48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT

Alumne: Pep Molina Servera2n Batxillerat A (2010-11)Professora: M Assumpció GraneroRevisió i adaptació: 2014-15Història de l’art, IES Ramon Llull

48

RACIONALISME I FUNCIONALISME.

ORGANICISME

ARQUITECTURA S. XX: RACIONALISME I

FUNCIONALISME. ORGANICISME

47.- Charles-Edouard Jeanneret, Le Corbusier: Ville Savoie. 1 (2008,

setembre); 2 (2010, setembre).

48.- Frank Lloyd Wright: Falling Water House, Casa Cascada o

Kauffman. 1 (2004, juny).

47

VILLA SAVOYE (1929-1931). FRANÇA. LE CORBUSIER, CHARLES-ÉDOUARD

JEANNERET (1887-1965)

2v

48

FALLING WATER HOUSE, CASA DE LA CASCADA O CASA KAUFMANN

(1935-1937). BEAR RUN, PENNSYLVANIA (EUA).FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)

1v

FITXA TÈCNICA (documentació general)

1v (2004, juny)

Catalogació i anàlisi formal

Títol Casa Kaufmann (Falling Water House) o

Casa de la Cascada

Arquitecte Frank Lloyd Wright (1867-1959)

Cronologia (1935-1937)

Estil Organicisme

Localització Bear Run, Pennsylvania (EUA)

Sistema constructiu Arquitravat amb materials industrials

Materials Formigó armat, pedra natural, vidre i

alumini

Funció Integració de la construcció de forma

harmoniosa, en l’entorn natural, tenint en

compte el confort. CONSULTEU POWER!

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)

1.1.- BIOGRAFIA DE L’AUTOR: Frank Lloyd Wright (1969-1059)1.2.- PERÒ…QUÈ ÉS L’ORGANICISME?

2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL, I JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL (1’5p)

2.1.- CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA ORGÀNICA DEFRANK LLOYD WRIGHT (JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, 0’5p)2.2.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1p) 2.3.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1p)

3.- MODELS I INFLUÈNCIES (0’5p)

3.1.- MODELS3.2.- INFLUÈNCIES

4.- ALTRES OBRES DE F. L. W. 5.- ANECDOTARI6.- CULMINACIÓ








• Frank Lloyd Wright va néixer a Richland Center(Wisconsin), l’any 1867, i morí als 91 anys, l’any1959, a Phoenix.

• Va viure la infància i l’adolescència en una granjade Wisconsin, amb els seus pares que eren pastors.Aquest contacte perllongat i directe amb lanatura va ser un dels trets principals que marcarienel seu futur com arquitecte.

• Estudià enginyeria i treballà com a delineant.L’any 1888, amb només 20 anys, ja treballava aldespatx de Louis Sullivan, un dels dos caps de lafamosa oficina d’arquitectes “Alder&Sullivan”, aChicago, on dissenyà habitatges.

• Però va abandonar el taller, l’any 1893, per unconflicte d’ideologia arquitectònica amb el cap.

• El 1896, Lloyd obrí el seu propi despatxd’arquitectura, d’on sorgirien les seves primeresobres.

• La seva primera obra en solitari fou la CharnleyHouse de Chicago, i d’aquí va començar adissenyar i a construir la seva famosa sèrie de casestipus “prairies house” o Cases de les praderes, queserien les seves obres arquitectòniques base. Sóncases unifamiliars completament integrades alseu entorn. Les cobertes sobresurten de lesfaçanes, les finestres són grans i horitzontals, ila xemeneia ocupa un lloc central.

• El 1909, marxà a Europa, on va començar arealitzar projectes i va ser reconegut.

• Quan tornà a Wisconsin, va dissenyar laseva pròpia casa (per la seva família),coneguda com Taliesin I, que es convertí enel seu estudi i escola d’arquitecturatambé.

• Però la catàstrofe va arribar quan elTaliesin I es va destruir a causa d’unincendi, en el qual la seva família va morirtràgicament (s’incendiaria tres vegades isempre la reconstruiria).

• Una depressió el du a abandonar elsEstats Units i viatjar a Japó, realitzantdiferents projectes (com l’Hotel Imperialde Tokio), fins al 1921, que tornà a EUA.

• A partir d’aquesta època, Frank LloydWright reflexiona i veu que ha de tornar ales seves arrels, a la ideologiaarquitectònica que el va dur a treballar totsol.

• Quan treballava amb Sullivan, ja es vaadonar del perill que hi podia haver ambun excés de racionalisme funcional: sis’aïllava de la natura, de la mare terra,creant tot un entorn artificial i marginant.

• Lloyd proposarà, doncs, unaarquitectura en què el més important és elfet que la construcció ha de derivar-sedirectament de l’entorn natural irelacionar-s’hi. I d’aquest plantejamentvaren néixer, a la vegada, l’organicisme ila Falling Water House o Casa de laCascada.








• L’organicisme és una tendènciaarquitectònica del segle XX, sorgida delfuncionalisme i contextualitzada, comd’altres corrents, dins el MovimentModern.

• Wright ha estat l’arquitecte mésrepresentatiu d’aquesta tendència, queintenta defugir del racionalisme per la sevafredor i manca de sensibilitat.

•Tot i així, es mantenen les ideesracionalistes i funcionals de voler buscarsolucions pràctiques per a les necessitatsdels usuaris dels edificis, sense oblidar mail’aspecte natural, orgànic.

Alvar Aalto. Auditorium de la Universitat de Tecnologia de Helsinki. (1953-1964)

• D’aquesta manera, Wright va voler plasmarla psicologia de les persones destinades ahabitar en aquests llocs, mitjançant elementsconstructius horitzontals, de granserenitat, junt amb espais interiors lliures.















• Es troba en el municipi de Stewart(comtat de Fayette), però el mésimportant de la ubicació és la increïblereserva natural, on es veu immersa lacasa, que es confon amb l’entorn,formant una unitat amb ell.

• Un clar exemple d’arquitecturaorgànica.

• Emplaçada en un entorn natural, laCasa de la Cascada està situada al fonsd’una vall frondosa, vora un afluentfluvial anomenat Bear Run, que formapart d’un dels rius més importants dePensylvannia, el Youghiogheny River, isobre aquest rierol i una cascada.

• 1. Efectivament, la Casa de la Cascada es troba integrada enel medi ambient, de forma magnífica. Wright crea un l’espaique s’acosta a la natura, fent que es pugui establir i mantenirun diàleg harmònic entre ambdós espais, la construccióhumana i la creació de la mare Terra i, per tant, els murs esrelacionen i conjuguen amb arbres, roques i cascada.

• 2. L’edifici, a més, ha de néixer del terra, ha de voler ser el fruit de la Mare Natura, ino l’ha d’intentar violentar. Wrigth integra doncs de forma excel·lent altres elementscom l’aigua i el foc, ja que el contacte amb la naturalesa ha de ser el més totalpossible, tot i guiant-se sempre per principis de simplicitat i harmonia.

• 3. S’ha respectat els desnivells del terreny. El penya-segat s’ha assimilat i tractat demanera molt respectuosa, i no s’ha trencat la bellesa de l’entorn, sinó que s’hi haadaptat, en tot moment, l’arquitectura a la natura.

4. Els materials han d’estar en estat natural. Manca d’ornamentació a les façanes, tret de la que aporten els mateixos materials.

5. Cobertes en amplis voladissos. Sovint utilitzà voladissos d’inspiració japonesa. Aquests prolonguen horitzontalment l’espai, paral·lel al sòl.

6. La calefacció ha de sortir de terra i des d’aquí irradiar calor a tot el cos, permetent conservar l’habitacle fresc i el cap clar.

7. Qualsevol element ha d’estar integrat al disseny global. Wright afirma: « fins i tot les taules, els armaris i els instruments musicals han de ser elements dels mateix edifici». Mobiliari senzill.











2.1.- CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA ORGÀNICA DEFRANK LLOYD WRIGHT (JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, 0’5p)2.2.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1p)2.3.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1p)




• Lloyd Wright deixa les roques «in situ», sobreles quals s’alça la residència, i les aprofita com afonament natural.

• Tot i que s’utilitzen, també, murs de pedra icolumnes de formigó armat per al suports,sempre amb gran senti d’utilitat.

• Els elements suportats estan formats per grans plans horitzontals disposats deforma esglaonada, en tres plantes, fet que permet salvar els desnivells del terreny, ique presideixen la construcció. La lluentor de la cascada es troba just a sota les terrasses.

• La composició geomètrica es realitza a partir dels plans verticals de pedra (murs ixemeneia), que s’oposen als plans horitzontals de formigó (terrasses en volada, quesobresurten). Els plans verticals s’equilibren damunt la superfície rocosa, potenciantl'asimetria entre l’horitzontalitat construïda (que evoca gran plasticitat) i laverticalitat natural.

• L’eix vertical queforma la xemeneia(construïda d’aplacatsde pedra rústica)s’eleva com si fos unatorre, des de la rocanatural, i articula totsels espais.

• L’horitzontalitat vedonada per una sèrie devoladissos (de formigóarmat, dissimulat ambestucats de color terrósclar), que formenterrasses rectangularsesglaonades, ques’avancen sobre el buit,projectant l’interior cap al’exterior.

• La PRIMERA planta s’assenta directament damunt laroca viva, i és la base de la xemeneia. Per davant, forma unagran terrassa, que està suspesa per damunt de la cascada i,pràcticament, es pot accedir al rierol des de la primera planta.

• Està formada per TRES plantes esglaonades, que reflecteixenel “desordre orgànic”, propi de la natura.

• De la SEGONA plantasobresurt una altraterrassa, que formaangle de 90º amb laprimera, i fa de sostre ide protecció de part dela primera.

• La TERCERA planta,també amb terrassa.

• Els elements voladissos i els murs mésinteriors són de formigó armat, aplacats depedra natural i arrebossats. Es combinenamb fusteria d’alumini i grans finestrals.

• Es compleix el tret organicista (4) de què elsmaterials han d’estar en estat natural. Adestacar la multiplicitat de façanes de la casa,junt amb la seva manca de decoració, tret del’ornament que aporten els mateixosmaterials que la formen.

• Lloyd Wright usa sovint (també aquí) cobertes enamplis voladissos (característica organicista 5),disposades en un pla simètric i que prolonguenhoritzontalment l’espai, de manera molt plana, iparal·lel al sòl.

•Tal vegada, d’inspiraciójaponesa, influència querebria quan va passar partde la seva vida treballant aJapó.

• És meravellós veure com el correntd’aigua s’articula, com un elementmés de l’edifici, i crea la sensacióil·lusòria que és des de la mateixacasa d’on brolla el salt d’aigua.

• Qualsevol imatge de la Casa de laCascada reflecteix el “desordreorgànic”, propi de la natura. Així,de la mateixa manera que les tigesde les branques es superposen deforma desordenada per donar lloc al’arbre, en aquesta construccióplantes, formigó, pedra, alumini ividres fan el mateix efecte per acabarconformant la casa.

• L’exterior, efectivament, foudissenyat per confondre’s ambl’entorn i formar-hi part.

• Interiorment, l’espai és fluid. Wright esmostra contrari a la segmentació enpetites habitacions i, per tant, crea espaismolt oberts i amplis, espais que esgeneren de dins cap a fora (concepciócentrífuga de l’arquitectura).

• La gran quantitat de finestres assegurenla total comunicació de l’espai tancat(intern) amb la natura (extern), gràciesa l’ús del vidre, que evita tant l’opacitatcom la sensació de tancament. Per tant,tots els espais interiors s’estenen al llargde les amples balconades, cap al paisatge.

• Cada planta té una disposició totalmentlliure, sense cap estructura reguladorad’espais, de manera que s’adapta a lesnecessitats concretes de cada zona.

• Ala dels convidats

• Ala principal

• La PRIMERA plantade la casa té un amplisaló i la cuina.

• Al SEGON pis, dosdormitoris grans i unapetita habitació deconvidats.

• Al TERCER pis, leshabitacions del fill dela família.

• La PRIMERA plantas’assenta damunt la rocanatural i respecta totes lescaracterístiques esmentades(espai totalment lliure,projecció cap a l’exterior ambajuda de vidrieres, etc.).

• La sala d’estar és la més gran d’aquesta plantai esdevé el centre de la casa.

•Les parets interiors són de pedra natural iel terra també està cobert de lluentes pedrespolides.

• L’interior de tot aquest saló d’estar s’organitzaentorn d’un nucli central: la xemeneia queconforma exteriorment una gran torre de pedra.

• Wright a més de dissenyar la xemeneia d’estiloriental, la va fixar directament al damunt d’unagran roca natural (fragments de pedra,conservada tal i com es trobava en el terreny).

• Una de les màximes del’organicisme de Wright (tret 6)fou la idea de com configurar elsistema d’aire condicionat i decalefacció. La calefacció ha dedonar la sensació de sortir deterra i, des d’aquí, irradiar calor atot el cos, permetent, però,conservar l’habitacle fresc i elcap clar, i tot això per cercar unreal efecte organicista i natural.

• A més d’aquest ús pràctic de la calefacció, cal recordar que la xemeneia forma l’eixvertical de la totalitat de la casa, tant si s’observa des de l’exterior, com a l’interior, ontots els altres espais de la casa s’organitzen entorn seu, i en relació de si es necessari ono que rebin més o menys calor. El fet de trobar interiors lliures i espaiosos, senseparets innecessàries entre mig, facilita que el calor arribi a tots els punts de la casa.

Retrat de Mr. Kaufmann

• El menjador és l’exemple perfecte en quan adisposició respecte a la calefacció: ben situat, a ladistància adient per no haver de passar freddurant les menjades d’hivern, i suficientmentenfora com per no sentir-se oprimit i sufocatper aquesta mateixa sensació d’escalfor.

• Gran il·luminació donada bàsicament per la llum natural, que entra per la granmultitud de finestres de la casa i, fins i tot, en espais com la cuina es veu laprolongació d’interior cap exterior.

• Una bella visió de la Cascada, des d’aquesta terrassa,però no és l’únic angle que ho permet. Wright vapossibilitar, en aquest habitatge, que es pogués veurela Cascada, quan fos i des del lloc que fos.

• L’aigua és clau en aquesta obra, no només per lacascada, sinó pels usos que la del riu Bear Run dóna ala construcció, a nivell d’utilitat directa. A alguns espaisde la casa n’hi ha fonts, que no serveix més que perrentar-se els peus, tenint en compte que l’ideal perdesplaçar-se per l’interior de la casa era fer-ho descalç.També es compta amb un accés (a l’esquerra) cap a lapiscina personal dels Kaufmann, en aquest sentit,Wright es va encarregar de crear espais estrets iangoixosos, únicament per persuadir els convidatsde no accedir a les zones més privades de la casa,recurs que es repeteix en altres llocs.

• De la mateixa sala d’estar es pot arribar a un delspunts més màgics de la Casa de la Cascada que,com no podia faltar, també està relacionat ambl’aigua. Primer es davallen unes escales cobertesamb vidres inserits magistralment amb alumini(per totes les instal·lacions, Wright va innovaramb aquest material per a les finestres).

• És de bronze i amb una temàticarelacionada amb la Segona GuerraMundial, i el dolor que va produira les mares i als fills dels païsosafectats; és una obra cubista, quecombina a la perfecció ambl’estil geomètric de la casa, a mésd’harmonitzar amb naturalitatamb les parets de roca que té alsvoltants.

• En arribar-hi i junt a un petit estany, estroba una de les escultures mésinteressants de les moltes que estroben a la Casa de la Cascada, és “Mare ifill” (feta en 1942), de Jacques Lipchitz.

• Al SEGON pis també n’hiha molta de llum, nonomés donada perl’excepcional emplaçamentnatural, sinó també per lanul·la opacitat dels vidresemprats.

• En aquesta SEGONA planta també es trobauna cambra principal, totalment espaiosa ioberta com al primer pis. Tots els espais sónsenzills, sense decoracions supèrflues.

• Cosa que respon a la màxima (7)de Wright, de què qualsevolelement ha d’estar integrat aldisseny global. De fet, ellafirmà: «fins i tot les taules, elsarmaris i els instrumentsmusicals han de ser elements delsmateix edifici». En definitiva, unmobiliari senzill, també.

• S’accedeix al TERCER pis pujant unaescala-biblioteca, ubicada en l’àread’estudi.

•Aquí Wright vadissenyar unaestructura internaamb dues finalitats,aprofitar l’espai almàxim, i crearespais no massaamples perpersuadir l’entradadel visitant alsllocs més privatsde l’habitatge.

• Bust de Mr. Kaufmann

• Connexió de l’estudiamb la terrassa de lasegona planta.








• La Casa de la Cascada va serconstruïda en un context històricdifícil (1935-1937), en què Amèrica surtde la Gran Depressió i només els mésrics són capaços de recuperar-se,després del crac de 29.

• Cases com aquestes són construïdesperquè els rics es facin creure, a ellsmateixos, que ja es viu en una èpocaprospera i d’estabilitat econòmica total.

• Certament, Amèrica del Nord es trobaa les portes de la seva hegemoniamundial.

• És una de les cases més importants del segle XX. Es construí en una vall estreta,sobre una petita cascada i envoltada de muntanyes, al sud de Pennsylvania. Lallegenda diu que el senyor Kaufmann volia situar-la més amunt, però que Wright li vadir: “A vostè li agrada la cascada, llavors perquè vol fer la casa lluny i haver debaixar sempre fins aquí per veure-la?

• Se la considera símbol del’arquitectura orgànica per laseva adaptació en un entorntotalment natural i per adaptar-se,també, als materials del terreny(que són usats amb un totalmestratge). És una arquitecturaoberta, integrada en l’entorn,implicada amb l’aigua, elsarbres, les roques...

• Es va trobar amb l’oposició dels racionalistes europeus com Walter Gropius i Mies van derRohe, tot i que aquests aplicaren, en les seves construccions, alguns dels postulats arquitectònicsde Wright.

• De fet, més que la seva obra, a qui es tenia mal vist era a Frank Lloyd Wright, ja que se’lconsiderava un arquitecte poc compromès amb la societat i molt individualista, mal visttambé per la indústria, donat que s’incorporava d’una manera massa personal en la construcciódirecta de l’obra, i s’implicava en tots els aspectes de cada obra que feia.

• En la Casa Kaufmann aplicà tots els aspectes del seuprograma constructiu. Els jocs de volums, que componenla Casa Kaufmann, són el resultat de l’expansió centrífugadels espais, que sorgeixen d’un centre comú. Espais noinfluïts, directament, pel racionalisme, com alguns hanvolgut creure, encara que la trajectòria de l’autor va partirdel funcionalisme. Així, la influència racionalista és existenten l’obra, però de manera ínfima.

• La Casa Kaufmann, també coneguda com“Casa de la Cascada” (Falling Water House),tenia un sentit pràctic. Fou concebuda com ahabitatge unifamiliar, segona vivenda per ala família Kaufmann.

• Wright rep l’encàrrec l’any 1935 d’EdgarKaufmann, director d’un grans magatzems dePittsburg (Kaufmann’s Departament Store).

• L’edifici encarna les profundes conviccionsde l’arquitecte nord-americà sobre la unitatentre els éssers humans i la natura. Per això,l’habitatge és sense dubte la materialització del’ideal de l’arquitectura organicista: poderviure enmig de la natura sense renunciar a lescomoditats de l’arquitectura moderna. Esconjuga, doncs, ecologia i progrés d’unamanera excel·lent.















Walter Gropius. Escola de la Bauhaus(Alemanya. 1919)

Gerrit Rietvelt. Casa RietvelSchröder (Països Baixos. 1924)

• Wright s’inspirà en les típiques cases decamp americanes en forma de creu per ferles seves construccions nomenades cases“tipus prairie”, tot i que en la CasaKaufmann no hi ha cap estructurareguladora.

• La base de l’obra de Wright és elfuncionalisme, com podem veure en l’ús dela planta lliure, però també s’inspirà en elsismes i en la senzillesa japonesa.

A) INFLUÈNCIA DE L’ESTIL INTERNACIONAL:

• L’estil internacional és l’estil arquitectònicfuncionalista, que s’inicia a la dècada del 1920 ique té, entre les seves característiques principals,un pensament universal sobre l’arquitectura,intentant desfer-se dels trets regionals que podemcaracteritzar-la i diferenciar-la.

• Són 3 les principals influències que Wright va rebre a l’hora de construir la Casa de la Cascada:

• Aquest estil prefereix les superfíciesllises, la simplicitat d’estructures id’ornamentació, i empra noves tècniquesi materials constructius com el formigóarmat. Característiques ben reflectides,d’una o altra manera, a la Casa de laCascada.

Le Corbusier. Villa Savoye. (França. 1929)

B) INFLUÈNCIA CUBISTA:

• Els tres aspectes cubistes, que influïren, no només a la Casade la Cascada , sinó a tota l’arquitectura de l’època, foren:

• La visió en el temps (façanes articulades per vèrtexsmolt remarcats).

• L’ús d’esquemes geomètrics simples (abstracció total,veient les columnes com simples cilindres o les finestrescom simples quadrats).

• L’experimentació plàstica i única amb els elementsinteriors (és a dir, buscar noves formes, colors i restad’elements, però no recercar l’aspecte utilitari).

Josef Gocar. La casa de la Verge Negra. (Praga. 1911)

C) INFLUÈNCIA “DE STIJL”:

• “De Stijl” és com s’anomena al moviment artístic holandès desegle XX, que en el seu vessant arquitectònic es basava en buscar iaplicar la tecnologia i la forma visual a les construccions.

• Els artistes d’aquest moviment crearen 17 normes concises iprecises de com havia de ser una arquitectura d’aquest tipus,destacant, sobretot, que l’arquitectura ha de ser oberta i notancada, i que tota construcció arquitectònica estàsubordinada a la seva finalitat com expressió plàstica.

Gerrit Rietvelt Casa Rietvel Schröder. (Països Baixos. 1924)








• La influència de la Casa de laCascada, en altres obres, té aveure en l’essència i ideari delque Wright començà adenominar amb el terme“arquitectura orgànica”,amb el qual volia unir home,arquitectura i natura ambuna mateixa obra, però senseoblidar l’aspecte funcional idel confort, amb l’ús de totesles comoditats i els avençostecnològics per facilitar-los(aire condicionat, il·luminaciói panells de calefacció).

Villa Mairea. (Finlàndia. 1937-1940)

Auditorium de la Universitat de Tecnologia de Helsinki. (1953-1964)

• L’arquitecte finès, Aalvar Aalto (1898-1976), va veure’s molt influït per Wright,i també fusionà funcionalisme iorganicisme, per exemple en la sevaBaker House, en Cambridge, de 1947.

• I amb la funcionalitat que buscava enles seves construccions, va optar perintegrar en el seu estil ideesorganicistes, com crear arquitecturaen entorns especialment naturals iusar la llum natural per la il·luminaciód’interiors.

Erik Gunnar Asplund y Sigurd Lewerentz. Skogskyrkogården (El Cementeri del Bosc) (Suècia. Estocolm. 1917-1920)

Jorn Utzon. Palau de l’Òpera de Sidney. (1959-1973)

• També cal destacar obres que porten l’organicismede Wright a un grau molt elevat, mostrant-se com unreal compendi entre l’ésser humà i la mare terra.








Millard House (California. 1923) Johnson Wax Company Administration Building (Wisconsin. 1939)

First Unitarian Church (Wisconsin. 1947)

Price Tower (Oklahoma. 1953)

Solom Guggenheim Museum(Nova York. 1959)








• Wright al senyor Kaufmann, quan el fa canviar d’idea: “Què li semblaria mirar perqualsevol finestra i veure la cascada just davall seu?”.

• El senyor Kaufmann es va presentar un dia a Pensylvania, sense avís previ, i fa telefonar aWright per dir que anava a fer-li una visita al seu estudi per veure els plànols de la casa.

• Wright encara no havia dibuixat ni una línia però, des què va penjar el telèfon, va sumir-se enun estat de màxima concentració en què, segons paraules d’un dels seus ajudants, “semblavaque tinta i paper volaven per tota l’estança, i els únics espantats érem nosaltres (elsajudants), ja que el senyor Wright dibuixava els plànols amb una serenitat total”.

• Quan el senyor Kaufmann va arribar a l’estudi, Wright va mostrar-li encantat els plànols de lacasa, rebent-lo amb un “l’estàvem esperant ansiosos”, i fent veure que els plànols duiensetmanes llestos quan, de fet, només havien passat poc més de 2 hores des què Kaufmann haviatrucat dient que hi aniria.

• Es diu que una amiga de la senyora Kaufmann, en visitar la casa i veure les parets de rocanatural, va preguntar: “Però estimada, com ho fareu per empaperar i pintar aquestesparets tan rugoses?”.








• Alexander Woollcott, famós crític americà,va afirmar que: “... si es limités la paraula“geni” a un sol home, li atorgaria a FrankLloyd Wright, aquesta qualificació, i si es fesel mateix amb l’expressió “obra mestra”, laCasa de la Cascada seria la més adient perrebre el mèrit...”.

• http://www.taringa.net/posts/imagenes/82695/Arquitectura-007-_Casa-de-la-Cascada_.html

• http://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=177

• http://www.biografiasyvidas.com/biografia/w/wright.htm

• http://analisisdehistoriadelarte.blogspot.com/2008/07/casa-kaufmann.html

• http://www.slideshare.net/mcarmearanda/frank-lloyd-wright-casa-kaufmann

• Llibre de text (2n batxillerat): Triadó Tur, J. R., i altres. Història de l’art. Ed.Vicens Vives. 1ª edició 2009.

• Classes d’Història de l’art de 2n de batxillerat a l’Institut Ramon Llull de Palma.Professora: Maria Assumpció Granero Cueves.

Date post:	19-Jul-2015
Category:	Education
Upload:	assumpcio-granero
View:	198 times
Download:	6 times

48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT

Education