“El Ministerio de Sanidad español todavía no ha confirmado casos autóctonos de dengue” (julio 2016)

• Viremic travellers bitten by local mosquitoes

• 2010: Autochthonous cases France, Croatia• 2012: Autochthonous cases France, outbreak in Madeira• 2013: Autochthonous cases France• 2014: Autochthonous cases France• 2015: Autochthonous cases France• 2018: Autochthonous cases France• 2018: Autochthonous cases Spain

• Murcia (5)• Barcelona (1) 52 casos de dengue importat a Catalunya + 1

autòcton.

First documentedtransmission from traveller

to mosquito in Europe(eurosurveillance 2018)

Arbovirus

Arthropod-borne viruses = virus transmesos per artròpodes

Requereixen un hoste i un vector (artròpode)

Virus que es transmeten mitjançant artròpodes hematòfags quan aquests ingereixen sang d’un vertebrat amb virèmia

La majoria són virus ARN de cadena simple

Existeixen 500 espècies agrupades en 5 famílies (Reoviridae, Asfarviridae, Bunyaviridae, Togaviridae, Flaviviridae)

El vector: mosquit Aedes

Cicle vital

Aedes

• Aegypti: ppl. vector

• Albopictus: “mosquit tigre”, >Espanya

Infecció per arbovirus (Dengue, Chikungunya, Zika)

Factors de risc per l'emergència i vulnerabilitat del virus a Espanya

Extensió geogràfica (urbanització d’àrees tropicals)

Moviment de persones (immigració, turisme, comerç...)

Condicions climàtiques favorables (↑ tª, períodes de pluges)

Expansió dels vectors (Aedes Albopictus a Espanya).

Malaltia pel virus del dengue:

Agent causal: virus Flaviviridae, subdividit en 4 serotips (DEN-1, DEN-2, DEN-3 i DEN-4).

• Vector: mosquit femella del gènere Aedes (Aedes aegypti, Aedes albopictus).

• Reservoris: l’humà.• Transmissió humana: picada d’un mosquit infectat• 8-10 dies de període d’incubació intrínsec mòsquit. Període transmissió 4-12 dies, després el

mosquit és infectiu fins el final de la seva vida.• Període d’incubació persona: entre 4-14 dies.

• Clínica: 40-80 % asimptomàtica

- Febre del dengue: febre d’inici sobtat, cefalea intensa (dolor retro orbital), miàlgies,artràlgies, nàusees i vòmits, anorèxia i exantema maculo papular (24-48h de la febre).

- Dengue greu:

Febre hemorràgica del dengue: febre elevada, trombocitopènia, manifestacionshemorràgiques, hepatomegàlia.

Sd. de xoc per dengue SIGNES D’ALERTA:- Dolor abdominal

- Vòmits persistents

- Acumulació de líquids

- Hemorràgies a les mucoses

- Hipotèrmia amb sudoració profusa, letargia, intranquil·litat

- Hepatomegàlia >2 cm (adults)

- Dolor precordial

- Augment de l’hematòcrit + disminució ràpida del recompte de

plaquetes.

Diagnòstic 1. ANAMNESI:

- Hª de viatges. Si febre >2 setmanes després del viatge es descarta sospita deDengue (període incubació 2-14 dies).

- Picades mosquit (tot i no haver sortit del país)- Quadre clínic compatible ± picada de mosquit (memòria...)

2. CLÍNICA:

3. Dx DIFERENCIAL DENGUE AUTOCTON (Parvovirus B19, Epstein Baar, CMV, xarampió, primoinfecció HIV, Chikungunya, Zika)

4. HEMOGRAMA i BQ:- ↓ leucòcits (> neutròfils) i ↓ plaquetes (3r-5è. dia)- ↑ Htc (x ↓ volum plasmàtic)

5. PROVES CONFIRMATÒRIES de la infecció:- Detecció del virus: aïllament virus o detecció ARN en mostra de sang < 5 dies - Proves serològiques (calen 2 mostres de sang):

IgM - en fase aguda (< 5dies)

IgM + (x4) en fase de convalescència (6-30dies)

ERITEMA INFECCIÒS (5a. malaltia):Fase I: febril inicial (infecciosa) durant 1

setmanaFase II: exantema (galtes, EE) + artràlgies,

miàlgies, MEG, calfreds→ adults: > poliartritis ± exantema

Immunitat: La infecció per un serotip produeix immunitat per a la reinfecció pel mateix serotip, però solament

una protecció temporal i parcial per als altres serotips. La infecció seqüencial per diferents serotips incrementa el risc de desenvolupar dengue greu

(resposta autoimmune). No n’hi ha vacuna efectiva.

Tractament: Antitèrmics (paracetamol); AAS i AINE estan contraindicats. Repòs, rehidratació amb fluids isotònics; Tt. Simptomàtic (plaquetes...).

Mesures per reduir nous casos: Deteccío precoç i notificació de casos: els casos (tant sospita com dx.) s’han de notificar a la Subdirecció

General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.

Vigilància activa: cal fer-la si se’n confirma un cas importat o un cas autòcton. Si el cas és autòcton, cal feruna cerca activa de nous casos al lloc de residència del cas durant les dues setmanes prèvies a l’inici delssímptomes. S’ha de mantenir la cerca activa durant els 45 dies posteriors a l’inici de símptomes del darrercas declarat.

Mesures preventives: Protecció individual amb repel·lents d’insectes que s’apliquen a la pell per a evitar el contacte amb el vector i al

seu Dx. Repel·lent (durant la fase d’exantema període infectiu 4-5 dies). Conscienciar la importància de consultar. Vigilància entomològica i control vectorial. S’ha de reforçar la sensibilització respecte als punts de cria de mosquits

a tot el territori delimitat com a mesura preventiva.

Mesures als bancs de sang i teixits: exclusió com a donants fins a 28 dies després d’haver abandonat unazona on se’n detecten casos.

http://serveicontrolmosquits.blogspot.com.

es/

http://serveicontrolmosquits.blogspot.com.es/

App: Mosquito Alert

Malaltia vírica transmesa per vector més freqüent al món

Font: Casos de malaltia per Virus Chikungunya, Dengue i Zika a Catalunya.

Informe 2015-2016. Agència de Salut Pública de Catalunya

Els primers casos autòctons europeus es van

detectar el 2010 (França i Croàcia) i el 2012

(Portugal), Itàlia.

Distribució dels països o àrees de risc per a la

transmissió de dengue epidèmic. Font: Organització

Mundial de la Salut, 2013.

http://canalsalut.gencat.cat/web/sites/canalsalut/.content/home_canal_salut/ciutadania/la_salut_de_la_a_a_la_z/m/mosquit_tigre/doc

uments/estrategia_mosquit_tigre_10_juny_2011.pdf

Distribució Aedes albopictus- Detectat per 1a. vegada a Catalunya al 2004

- En >170 municipis, Alacant, Murcia, Mallorca al 2015

Liu-Helmersson J, et al. Climate Change and Aedes vectors: 21st Century

projections for Dengue transmission in Europe. EBioMedicine, 2016; DOI:

10.1016/j.ebiom.2016.03.046

•Presencia de mosquitos vectores

•Brotes en paises vecinos (Italia, Francia)

•Evidencia de casos importados en fase

virémica.

•Gran mobilidad de residentes y turistas a

zonas endèmicas :

•Dengue Chikungunya Zika

Conclusiones

El nostre cas: Noi de 23 anys amb AP Sd depressiu i Wolf-Parkinson white (ablació).

Consulta a urgències per 4a vegada consecutiva:

No explica contacte amb nens, viatges a l'estranger, contacte amb el

camp, consum d’aliments no comercialitzats, relacions sexuals de

risc, no esports d’aigua rius ni llacs, ..

Calendari vacunal correcte.

Refereix alguna picada de mosquits.

Exploració física: Afebril, hemo dinàmicament estable. AC: TCR sense bufs ni frecs. AR:

MVC. Abdomen: no masses ni megàlies, peristaltisme preservat. No

adenopaties perifèriques palpables. No petèquies ni hemorràgies

macroscòpiques.

Exantema a EE i tronc no pruriginós que respecta palmes i plantes i

desapareix a la digito pressió.

Exploracions complementaries: Hemograma amb leucopènia (neutropènia i limfocitosis),

plaquetopènia.

Rx tòrax: sense alteracions radiològiques significatives.

Hemocultius: negatius.

Analítica

1a consulta 4A consulta

Leucòcits 7 100 Leucòcits 2 350

Limfòcits 29 % Limfòcits 53 %

Plaquetes 191 000 Plaquetes 72 000

Diagnòstic diferencial:

Parvovirus B 19

Virus Epstein baar

CMV

Xarampió

Primoinfecció HIV

Arbovirus

Zika Dengue Chikungunya

Febre ++ +++ +++

Exantema +++ + ++

Conjuntivitis ++ - -

Artràlgia ++ + +++

Miàlgia + ++ +

Cefalea + ++ ++

Hemorràgia - ++ -

Shock - +

Diagnòstic diferencial ZIKA-DEN-CHK

Diagnòstic diferencial:

Serologies víriques:

Parvovirus B 19 IgM dèbilment positiva (2 determinació negativa), IgG positiva.

ARN HIV no detectable.

Serologies xarampió, CMV, HIV y Epstein Baar negatives.

Serologies per arbovirus:

ChiKungunya i Zika negatives.

Dengue:

1a determinació IgM dèbil i IgG negativa

Mostra a 2-3 setmanes IgM positiva i IgG positiva (seroconversió).

Mostra 1a detecció de l’antigen NS1 i PCR positiva.

BIBLIOGRAFIA:

Centro de coordinación de alertas y emergencias sanitarias. Primeros casos de dengue autóctono en España. Actualización noviembre del 2018.

Centre per al control i prevenció de malalties.

OMS.

Guia de manejo en atención primaria de pacientes con dengue, chikungunya y zika. Marzo 2016

Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits a Catalunya. Agència de Salut Pública de Catalunya. Barcelona, 20 de març de 2015 (actualitzat 31/05/2018)

Dengue. AMYS. Asociación de Microbiología y Salud. Julio 2016

Casos de malaltia per Virus Chikungunya, Dengue i Zika a Catalunya. Informe 2017. Sub-direccióGeneral de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública. Barcelona 30/05/2018

Posiblidad de introducción y circulación del virus del dengue en España. Rev Esp Salud Pública 2014

¿Es posible tener dengue en España? Cartas al editor. Servicio de Pediatría Hospitalaria y Enfermedades Infecciosas y Tropicales Pediátricas, Hospital Universitario Infantil la Paz, Hospital Carlos III, Madrid, España.

Enfermedades transmitidas por arbovirus: Zika, chikungunya y Dengue. Fundació Hospital de Nens de Barcelona 2016