“El Ministerio de Sanidad español todavía no ha confirmado casos autóctonos de dengue” (julio 2016)
• Viremic travellers bitten by local mosquitoes
• 2010: Autochthonous cases France, Croatia• 2012: Autochthonous cases France, outbreak in Madeira• 2013: Autochthonous cases France• 2014: Autochthonous cases France• 2015: Autochthonous cases France• 2018: Autochthonous cases France• 2018: Autochthonous cases Spain
• Murcia (5)• Barcelona (1) 52 casos de dengue importat a Catalunya + 1
autòcton.
First documentedtransmission from traveller
to mosquito in Europe(eurosurveillance 2018)
Arbovirus
Arthropod-borne viruses = virus transmesos per artròpodes
Requereixen un hoste i un vector (artròpode)
Virus que es transmeten mitjançant artròpodes hematòfags quan aquests ingereixen sang d’un vertebrat amb virèmia
La majoria són virus ARN de cadena simple
Existeixen 500 espècies agrupades en 5 famílies (Reoviridae, Asfarviridae, Bunyaviridae, Togaviridae, Flaviviridae)
El vector: mosquit Aedes
Cicle vital
Aedes
• Aegypti: ppl. vector
• Albopictus: “mosquit tigre”, >Espanya
Infecció per arbovirus (Dengue, Chikungunya, Zika)
Factors de risc per l'emergència i vulnerabilitat del virus a Espanya
Extensió geogràfica (urbanització d’àrees tropicals)
Moviment de persones (immigració, turisme, comerç...)
Condicions climàtiques favorables (↑ tª, períodes de pluges)
Expansió dels vectors (Aedes Albopictus a Espanya).
Malaltia pel virus del dengue:
Agent causal: virus Flaviviridae, subdividit en 4 serotips (DEN-1, DEN-2, DEN-3 i DEN-4).
• Vector: mosquit femella del gènere Aedes (Aedes aegypti, Aedes albopictus).
• Reservoris: l’humà.• Transmissió humana: picada d’un mosquit infectat• 8-10 dies de període d’incubació intrínsec mòsquit. Període transmissió 4-12 dies, després el
mosquit és infectiu fins el final de la seva vida.• Període d’incubació persona: entre 4-14 dies.
• Clínica: 40-80 % asimptomàtica
- Febre del dengue: febre d’inici sobtat, cefalea intensa (dolor retro orbital), miàlgies,artràlgies, nàusees i vòmits, anorèxia i exantema maculo papular (24-48h de la febre).
- Dengue greu:
Febre hemorràgica del dengue: febre elevada, trombocitopènia, manifestacionshemorràgiques, hepatomegàlia.
Sd. de xoc per dengue SIGNES D’ALERTA:- Dolor abdominal
- Vòmits persistents
- Acumulació de líquids
- Hemorràgies a les mucoses
- Hipotèrmia amb sudoració profusa, letargia, intranquil·litat
- Hepatomegàlia >2 cm (adults)
- Dolor precordial
- Augment de l’hematòcrit + disminució ràpida del recompte de
plaquetes.
Diagnòstic 1. ANAMNESI:
- Hª de viatges. Si febre >2 setmanes després del viatge es descarta sospita deDengue (període incubació 2-14 dies).
- Picades mosquit (tot i no haver sortit del país)- Quadre clínic compatible ± picada de mosquit (memòria...)
2. CLÍNICA:
3. Dx DIFERENCIAL DENGUE AUTOCTON (Parvovirus B19, Epstein Baar, CMV, xarampió, primoinfecció HIV, Chikungunya, Zika)
4. HEMOGRAMA i BQ:- ↓ leucòcits (> neutròfils) i ↓ plaquetes (3r-5è. dia)- ↑ Htc (x ↓ volum plasmàtic)
5. PROVES CONFIRMATÒRIES de la infecció:- Detecció del virus: aïllament virus o detecció ARN en mostra de sang < 5 dies - Proves serològiques (calen 2 mostres de sang):
IgM - en fase aguda (< 5dies)
IgM + (x4) en fase de convalescència (6-30dies)
ERITEMA INFECCIÒS (5a. malaltia):Fase I: febril inicial (infecciosa) durant 1
setmanaFase II: exantema (galtes, EE) + artràlgies,
miàlgies, MEG, calfreds→ adults: > poliartritis ± exantema
Immunitat: La infecció per un serotip produeix immunitat per a la reinfecció pel mateix serotip, però solament
una protecció temporal i parcial per als altres serotips. La infecció seqüencial per diferents serotips incrementa el risc de desenvolupar dengue greu
(resposta autoimmune). No n’hi ha vacuna efectiva.
Tractament: Antitèrmics (paracetamol); AAS i AINE estan contraindicats. Repòs, rehidratació amb fluids isotònics; Tt. Simptomàtic (plaquetes...).
Mesures per reduir nous casos: Deteccío precoç i notificació de casos: els casos (tant sospita com dx.) s’han de notificar a la Subdirecció
General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública.
Vigilància activa: cal fer-la si se’n confirma un cas importat o un cas autòcton. Si el cas és autòcton, cal feruna cerca activa de nous casos al lloc de residència del cas durant les dues setmanes prèvies a l’inici delssímptomes. S’ha de mantenir la cerca activa durant els 45 dies posteriors a l’inici de símptomes del darrercas declarat.
Mesures preventives: Protecció individual amb repel·lents d’insectes que s’apliquen a la pell per a evitar el contacte amb el vector i al
seu Dx. Repel·lent (durant la fase d’exantema període infectiu 4-5 dies). Conscienciar la importància de consultar. Vigilància entomològica i control vectorial. S’ha de reforçar la sensibilització respecte als punts de cria de mosquits
a tot el territori delimitat com a mesura preventiva.
Mesures als bancs de sang i teixits: exclusió com a donants fins a 28 dies després d’haver abandonat unazona on se’n detecten casos.
http://serveicontrolmosquits.blogspot.com.
es/
http://serveicontrolmosquits.blogspot.com.es/
App: Mosquito Alert
Malaltia vírica transmesa per vector més freqüent al món
Font: Casos de malaltia per Virus Chikungunya, Dengue i Zika a Catalunya.
Informe 2015-2016. Agència de Salut Pública de Catalunya
Els primers casos autòctons europeus es van
detectar el 2010 (França i Croàcia) i el 2012
(Portugal), Itàlia.
Distribució dels països o àrees de risc per a la
transmissió de dengue epidèmic. Font: Organització
Mundial de la Salut, 2013.
http://canalsalut.gencat.cat/web/sites/canalsalut/.content/home_canal_salut/ciutadania/la_salut_de_la_a_a_la_z/m/mosquit_tigre/doc
uments/estrategia_mosquit_tigre_10_juny_2011.pdf
Distribució Aedes albopictus- Detectat per 1a. vegada a Catalunya al 2004
- En >170 municipis, Alacant, Murcia, Mallorca al 2015
Liu-Helmersson J, et al. Climate Change and Aedes vectors: 21st Century
projections for Dengue transmission in Europe. EBioMedicine, 2016; DOI:
10.1016/j.ebiom.2016.03.046
•Presencia de mosquitos vectores
•Brotes en paises vecinos (Italia, Francia)
•Evidencia de casos importados en fase
virémica.
•Gran mobilidad de residentes y turistas a
zonas endèmicas :
•Dengue Chikungunya Zika
Conclusiones
El nostre cas: Noi de 23 anys amb AP Sd depressiu i Wolf-Parkinson white (ablació).
Consulta a urgències per 4a vegada consecutiva:
No explica contacte amb nens, viatges a l'estranger, contacte amb el
camp, consum d’aliments no comercialitzats, relacions sexuals de
risc, no esports d’aigua rius ni llacs, ..
Calendari vacunal correcte.
Refereix alguna picada de mosquits.
Exploració física: Afebril, hemo dinàmicament estable. AC: TCR sense bufs ni frecs. AR:
MVC. Abdomen: no masses ni megàlies, peristaltisme preservat. No
adenopaties perifèriques palpables. No petèquies ni hemorràgies
macroscòpiques.
Exantema a EE i tronc no pruriginós que respecta palmes i plantes i
desapareix a la digito pressió.
Exploracions complementaries: Hemograma amb leucopènia (neutropènia i limfocitosis),
plaquetopènia.
Rx tòrax: sense alteracions radiològiques significatives.
Hemocultius: negatius.
Analítica
1a consulta 4A consulta
Leucòcits 7 100 Leucòcits 2 350
Limfòcits 29 % Limfòcits 53 %
Plaquetes 191 000 Plaquetes 72 000
Diagnòstic diferencial:
Parvovirus B 19
Virus Epstein baar
CMV
Xarampió
Primoinfecció HIV
Arbovirus
Zika Dengue Chikungunya
Febre ++ +++ +++
Exantema +++ + ++
Conjuntivitis ++ - -
Artràlgia ++ + +++
Miàlgia + ++ +
Cefalea + ++ ++
Hemorràgia - ++ -
Shock - +
Diagnòstic diferencial ZIKA-DEN-CHK
Diagnòstic diferencial:
Serologies víriques:
Parvovirus B 19 IgM dèbilment positiva (2 determinació negativa), IgG positiva.
ARN HIV no detectable.
Serologies xarampió, CMV, HIV y Epstein Baar negatives.
Serologies per arbovirus:
ChiKungunya i Zika negatives.
Dengue:
1a determinació IgM dèbil i IgG negativa
Mostra a 2-3 setmanes IgM positiva i IgG positiva (seroconversió).
Mostra 1a detecció de l’antigen NS1 i PCR positiva.
BIBLIOGRAFIA:
Centro de coordinación de alertas y emergencias sanitarias. Primeros casos de dengue autóctono en España. Actualización noviembre del 2018.
Centre per al control i prevenció de malalties.
OMS.
Guia de manejo en atención primaria de pacientes con dengue, chikungunya y zika. Marzo 2016
Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits a Catalunya. Agència de Salut Pública de Catalunya. Barcelona, 20 de març de 2015 (actualitzat 31/05/2018)
Dengue. AMYS. Asociación de Microbiología y Salud. Julio 2016
Casos de malaltia per Virus Chikungunya, Dengue i Zika a Catalunya. Informe 2017. Sub-direccióGeneral de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública. Barcelona 30/05/2018
Posiblidad de introducción y circulación del virus del dengue en España. Rev Esp Salud Pública 2014
¿Es posible tener dengue en España? Cartas al editor. Servicio de Pediatría Hospitalaria y Enfermedades Infecciosas y Tropicales Pediátricas, Hospital Universitario Infantil la Paz, Hospital Carlos III, Madrid, España.
Enfermedades transmitidas por arbovirus: Zika, chikungunya y Dengue. Fundació Hospital de Nens de Barcelona 2016