Cap a Una Política Deliberativa Rawls i Habermas

7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas

1/25

86

VIA2304/2014 REVISTA DEL CENTRE DESTUDIS JORDI PUJOL

Doctora en tica i Democrcia per la Universitat de Valncia

Llicenciada en Cincies Poltiques i de lAdministraci

Daniela GallegosCap a una poltica

deliberativa. Aportacions

de Rawls i Habermas

John Rawls i Jrgen Habermas sn dos autors fonamentals en la renovaci de la

teoria de la democrcia contempornia en les societats complexes actuals. Ca-

racteritzades per un fort pluralisme tic, cultural i social, simposa la necessitat

de refundar la legitimitat del poder poltic i les bases per a un bon funcionament

de les institucions democrtiques. En aquest assaig, lautora presenta les claus

del pensament daquests dos filsofs de la poltica. A lhora de redefinir els ob-

jectius de lordre democrtic en les societats plurals dels segles XXi XXI, Rawls i

Habermas plantegen les bases del que en un important debat teric que va tenir

el seu punt dinflexi als anys noranta del segle passat es coneixer com a teoria

de la democrcia deliberativa.

La teoria poltica de la democrcia no pot pensar-se, actualment, sense fer

referncia a les propostes i problemes plantejats per John Rawls i Jrgen

Habermas. Aquests gegants del pensament poltic contemporani van renovar

la discussi en lmbit de la filosofia poltica donant-li un nou impuls i

collocant en el seu centre els problemes que ha dabordar la teoria de la

democrcia en lactualitat.

Des de lltim ter del segle XX, tant Rawls com Habermas van comenar

a cridar latenci sobre els reptes que enfronta la democrcia a les societats

nord-americana i europea, fortament condicionades per fets com el pluralisme

cultural, la prdua de sobirania que confronten els estats nacionals,


2/25

87


vinculada a la globalitzaci i el predomini dels criteris de racionalitat a

partir dels quals sestructuren les oportunitats bsiques dels ciutadans en

la societat capitalista: el criteri dutilitat i el de racionalitat estratgica. Tots

dos dominants a lhora de decidir assumptes en lmbit de leconomia, les

poltiques pbliques i la societat civil.La influncia de la idea que la racionalitat se circumscriu exclusivament

a la realitzaci de linters propi ha anat normalitzant la creena que lnica

lgica possible de la poltica democrtica s la que fa un s interessat del poder,

regulant, a travs de normes, la competncia entre postures enfrontades.

En aquest context hi ha cada vegada menys motivaci per buscar consens

en relaci amb les finalitats de les poltiques i, alhora, una cada cop ms

limitada capacitat de les institucions partidistes i dels poltics per prendre

decisions amb responsabilitat i per articular les exigncies collectives enprctiques tendents a estimular la convivncia i la solidaritat. Aquesta

situaci deriva en una crisi de legitimitat i governabilitat de la democrcia.

Rawls i Habermas van entreveure aquesta problemtica en els seus treballs

en plantejar, seriosament, el problema de la legitimitat del poder poltic i

del funcionament just de les institucions en el marc de les societats plurals

i complexes actuals. Tots dos autors sn conscients que la continutat de la

democrcia no depn exclusivament de lefectivitat amb qu lordre jurdic

i constitucional faci complir les seves lleis o de la realitzaci peridicadeleccions, sin fonamentalment de la percepci que tinguin els ciutadans

que noms vivint en democrcia podran dur a terme els seus projectes de

vida, perqu aquesta els proporciona les condicions ms favorables per fer-

ho en un context de pau i destabilitat. Aquesta s la base de la confiana

dels ciutadans en lordre poltic i el que garanteix que aquests obeeixin a

la seva lgica i mandat per voluntat prpia.

Rawls i Habermas estableixen i redefineixen els objectius amb els quals ha

de complir lordre democrtic en una societat plural: respectar i potenciar

lautonomia dels seus membres, i fomentar la reciprocitat i la cooperaci

social. Per a aix parteixen duna interessant reflexi sobre la racionalitat

humana, redescobreixen el seu potencial dialgic i amb aix la capacitat que

tenim per deliberar i harmonitzar la nostra aspiraci personal a lautonomia

i els interessos individuals amb la recerca i lassoliment del b com.

El dileg, o millor dit la deliberaci, apareix en les propostes teriques


3/25

88

Cap a una poltica deliberativa. Aportacions de J. Rawls i J. Habermas

de la democrcia de Rawls i Habermas per establir les bases del que en els

anys noranta es coneixer com teoria de la democrcia deliberativa. La

perspectiva dialgica intenta fer de la democrcia una mica ms que un

mtode per a lagregaci dinteressos rescatant el seu sentit ms genu, la

deliberaci. Deliberar s raonar, reflexionar sobre els avantatges i desavantatgesde les alternatives dacci. s, com va assenyalar Aristtil en el seu moment,

un atribut essencial de la poltica mentre que les decisions collectives es

prenen desprs dun procs de discussi pblica sobre el que s convenient,

el que s perjudicial, el que s just i el que s injust1. La deliberaci que

proposen els nostres autors apareix acompanyada per la reflexi sobre el

procediment o les regles de joc que shan de seguir en un procs dialgic

que vulgui garantir la imparcialitat en els processos de presa de decisi.

Per a aix ser imprescindible la participaci dels ciutadans en la definicidels assumptes que els concerneixen i el comproms per generar decisions

moralment justificables per a tots els afectats.

La intenci de tots dos autors s superar les limitacions de les democrcies

representatives i tamb de les propostes participatives. Ara b, com s

desperar, encara que coincideixen a identificar problemes similars de la

teoria democrtica i comparteixen laspiraci de proposar una poltica

deliberativa des duna tica dialgica dinspiraci kantiana, les seves propostes

i estratgies de soluci als problemes de legitimitat de la democrcia sndiferents. Habermas intenta vincular les idees dautonomia i b com a

travs duna proposta procedimental de la democrcia on la dimensi

comunicativa juga un paper central. Rawls, per la seva banda, vincula

aquestes dues dimensions en una proposta constitucionalista que orbita

al voltant del concepte de ra pblica. Cadascuna daquestes propostes es

correspon amb les dues tendncies que shan desenvolupat en el si de la

perspectiva deliberativa i que sn, segons Dryzek, una corrent deliberativa

de tall liberal constitucional i una altra de carcter discursiu ms crtica

amb lestat liberal2.

Aportacions de Jonh Rawls a la poltica deliberativa

La crtica a lutilitarisme

El 1971 John Rawls va publicar laTeoria de la justcia3i va desencadenar amb

aquest treball una veritable revoluci en lmbit de la filosofia poltica i en


4/25


89

especial en el marc de la teoria poltica liberal, perqu hi reobre la discussi

sobre el fonament de legitimitat de lordre poltic en la societat liberal i

planteja preguntes tan bsiques per essencials com les segents: quin

s lobjectiu de la convivncia? Qu hi ha darrere de la cohesi social? s

just dissenyar poltiques que imposen sacrificis a un sector de la poblaciamb la promesa que una major quantitat davantatges seran gaudits per

molts? En definitiva la pregunta que Rawls replanteja en el seu treball s:

qu s una societat justa? I quins sn els principis segons els quals sha

de decidir com es distribueixen els bns socials i les crregues i beneficis

de la cooperaci social. Aquests plantejaments sn centrals si recordem

que un ordre poltic noms ser legtim si els ciutadans

consideren que aquest est organitzat en base a uns mnims

de justcia. EnA Theory of JusticeRawls contesta a aquestapregunta assenyalant que: la justcia s la primera virtut

de les institucions socials. Una societat justa s aquella

on es respecta per igual la inviolabilitat i dignitat de cada

persona. s a dir, s aquella on a cadasc se li reconeixen

les llibertats que li corresponen per la seva igualtat com a ciutadans. Rawls

parteix de la premissa que hi ha una loteria social que defineix el lloc i

lestatus que ocupem a la societat en nixer, i en una societat justa no

shauria de permetre que sigui la sort la que condicioni la possibilitat deles persones per desenvolupar el seu projecte de vida.

Una societat justa, doncs, ha destar dissenyada per promoure el benestar

dels seus membres i aconseguir, aix, la cohesi social. Aix noms s

possible si els ciutadans comparteixen un punt de vista com per resoldre

els conflictes, per assignar drets i deures a les institucions bsiques de la

societat i per definir la distribuci apropiada de crregues i beneficis de la

cooperaci social. Aix els permetr confiar i creure que sota aquest ordre

social en qu habiten tindran la possibilitat de desenvolupar el seu projecte

de vida. Per aquesta ra lobjecte de la teoria de la justcia s lestructura

bsica de la societat. Aix s la constituci que assigna drets i deures i les

disposicions econmiques i socials que distribueixen les oportunitats i

els avantatges provinents de la cooperaci social. En aquesta proposta el

plantejament central s que els principis pels quals es regeix i es regula la

societat han datendre primer les exigncies de justcia i noms en segon

Deliberar s raonar,

reflexionar sobreels avantatges i

desavantatges de les

alternatives dacci.


5/25

90


lloc les exigncies de benestar. De manera que la distribuci dels bns i de

les crregues socials no pot realitzar-se exclusivament segons el principi

dutilitat, que s el que predomina en la societat capitalista.

Lutilitarisme s una tradici de pensament liberal desenvolupada per

autors com J. Bentham, James Mill o John Stuart Mill, entre daltres, que hatingut una profunda influncia en el disseny institucional i en les poltiques

pbliques. Parteix de la premissa que lhome s lliure perqu t capacitat

de triar i aix li permet optar per lacci o lopci que millor satisf el seu

inters personal. Considera que la racionalitat humana consisteix en la

recerca de la realitzaci del propi inters sense fer mal a daltres. En aquesta

recerca, les persones solem realitzar un clcul cost-benefici, actuem sospesant

prdues i guanys, tant presents com futurs, i procurant un equilibri net

de satisfacci. De manera que, en actuar, les persones apliquem el principide prudncia racional intentant promoure el nostre

benestar i el nostre sistema de desitjos al llarg de la vida.

Rawls considera que aquesta explicaci s encertada,

per que el problema sorgeix quan lutilitarisme trasllada

aquest principi de racionalitat individual, la prudncia

racional, a la societat en conjunt. Des de la perspectiva

de lutilitarisme una societat s justa est correctament

ordenada quan les seves institucions estan orientades alobtenci del major equilibri net de satisfacci distribut

entre tots els seus membres. El principi trasllada un raonament intutiu

individual com a regla dorganitzaci de la societat en general. Ja que

el principi per a un individu s promoure tant com sigui possible el seu

propi benestar, s a dir, el seu propi sistema de desitjos, el principi per a la

societat s promoure tant com sigui possible el benestar del grup, s a dir,

realitzar en la major mesura un sistema general de desitjos al qual sarriba

a partir dels desitjos dels seus membres.

Per a Rawls lerror de lutilitarisme rau a definir el que s bo indepen-

dentment del que s just, i considerar llavors que el que s just per a una

societat s maximitzar el b. En realitat, el que s bo i el que s just no sn

la mateixa cosa sin dimensions diferents de lmbit moral. El que s bo ho

calculem pel que fa a nosaltres mateixos i el nostre projecte de realitzaci

personal, el que s just s all que es defineix en un dileg imparcial on

La intenci de tots

dos autors s superar

les limitacions de

les democrcies

representatives i

tamb de les propostes

participatives.


6/25


91

satn i es respecta la dignitat i la inviolabilitat fonamentada en la justcia,

que tenen totes les persones. No s raonable traslladar el principi delecci

dun home com a principi de justcia, ni s vlid atemptar contra la dignitat

de les persones o la seva llibertat perqu un b ms gran sigui compartit

per altres. Des de la seva perspectiva, en una societat justa, les llibertatsbsiques es donen per fet i els drets assegurats per la justcia no estan sub-

jectes a regateig poltic, ni al clcul dinteressos socials4.

Sn aquests arguments de Rawls els que fan que la seva teoria sigui

considerada com a deontolgica. Les teories deontolgiques donen prima-

cia al que s just sobre el que s bo. Estableixen un mnim de normes que

tothom ha de complir per igual i que garanteixen el respecte a la dignitat

humana, tamb igual per a tothom. Per contra les teories teleolgiques, com

lutilitarisme, donen primacia a la realitzaci del b sobre la justcia. Rawlsconsidera el problema moral que planteja lutilitarisme, que consisteix en

el fet que si la imposici de desavantatges a uns pocs pot ser compensada

per una major suma davantatges gaudits per uns altres, o si el pes de la

justcia exigeix una llibertat igual per a tots, permetent nicament aquelles

desigualtats econmiques i socials corresponents amb els interessos de

cada persona.5Amb aquest plantejament Rawls rescata la discussi sobre

la justcia i els trets que han de tenir les institucions bsiques de la societat

si vol reconixer realment la igual dignitat dels seus ciutadans.

La proposta de la societat justa

Per dissenyar una societat justa regulada per criteris de justcia, que puguin

ser reconeguts, acceptats i respectats per persones i institucions, Rawls intenta

trobar un punt de vista moral que pugui ser compartit universalment per

tothom. Amb aquesta finalitat proposa una situaci imaginria delecci,

on les persones es reuneixen per establir les normes i les condicions de la

vida en societat, a travs dun dileg racional i en condicions dimparciali-

tat total. A aquesta situaci delecci, Rawls, lanomena: la posici original.

El que vol recrear lautor s com decidirem els principis de justcia que

han de regular la societat si ens trobssim en circumstncies dimparcialitat

total. Per a aix proposa el que sanomena la posici original. Una situaci

en qu les persones, per entrar-hi, han de traspassar unvel dignornciaque

les despulla de tota la informaci relativa a les contingncies de les seves


7/25

92


circumstncies vitals. Aix, els qui es troben en laposici originaldesconeixen

el seu lloc en la societat, la seva classe o estatus social, els seus avantatges

i desavantatges (capacitats naturals, intelligncia, fortalesa, etc.). Les seves

concepcions sobre el b i les seves tendncies psicolgiques, i des daquesta

circumstncia decideixen. Per, qu en queda de les persones en una situ-aci delecci en qu sels ha despullat de tot coneixement sobre la seva

histria personal, la seva identitat, les seves aspiracions particulars i els

seus temors? En queda precisament all que podem compartir amb la resta

de la humanitat, en queda la racionalitat moral.6

Les persones morals es distingeixen per dues caracterstiques: sn raci-

onals i raonables. Ser racional implica ser capa de tenir (i se suposa que

dadquirir) un sentit del seu b (expressat en un projecte racional de vida).

La persona racional anhela la felicitat i intenta crear condicions a la sevavida per realitzar-la. Ser raonable implica que les persones sn capaes de

tenir (i se suposa que dadquirir) un sentit de la justcia, un desig normal-

ment efica daplicar i dactuar segons els principis de la justcia, almenys

en cert grau mnim.7Aix implica que les persones anhelen la justcia,

sn capaces de contribuir al b com i entenen que la cooperaci social s

essencial per al desenvolupament del seu propi projecte de vida.

En una situaci delecci com la descrita en la posici original ning no

tindria raons per permetre una prdua de beneficis propis, amb la finalitatde produir una major quota de satisfacci general. Amb aix Rawls demostra

les limitacions de lutilitarisme, per exemple, ning completament racional

no estaria disposat a donar suport a una norma que perjudiqui les seves

oportunitats bsiques de salut, tot i que aix benefici una gran majoria

de persones. De manera que, en una situaci com la posici original, tots

intentaran assegurar els seus drets i interessos bsics, per aversi al risc

(principi maximin: es maximitzen els mnims, no els mxims). Daquesta

situaci dimparcialitat es deriven els principis de justcia que vindrien a

regular el funcionament duna societat justa. Aquests principis apareixen

en ordre de prioritat i sn tres: el principi de les llibertats bsiques, el de

la igualtat doportunitats i el de la diferncia.

1) El principi de les llibertats bsiques, iguals per a tothom, regeix la

constituci, el procs poltic i la valoraci de les decisions producte de la

discussi legal. Les llibertats bsiques que garanteix sn: [...] la llibertat


8/25


93

poltica (el dret a votar i a ser elegible per ocupar llocs pblics), la llibertat

dexpressi i de reuni, la llibertat de conscincia i de pensament, la lliber-

tat de la persona que inclou la llibertat enfront de lopressi psicolgica,

lagressi fsica i el desmembrament (integritat de la persona), el dret a la

propietat personal i la llibertat respecte a larrest i detenci arbitraris, talcom est definida pel concepte dEstat de dret8. 2) La igualtat doportu-

nitats: entesa com la igualtat en llibertats bsiques. Que

cadasc gaudeixi de la mateixa autonomia per projectar

la seva vida com vulgui i tingui capacitat per cooperar en

el projecte com de justcia. 3) El principi de la diferncia,

un principi de distribuci segons el qual un determinat

repartiment s suficient quan la millora dunes persones

no empitjora la situaci daltres.Aquests principis proposats per Rawls han estat refor-

mulats en una llista de bns primaris, per continuen

reflectint una noci de b com que seria acceptable per

persones racionals que dialoguen en una situaci dimparcialitat. La seva

proposta a la Teoria de la justcias que els principis, un cop consensuats,

operin en el marc duna democrcia constitucional on, al capdavall, la

constituci i les lleis sn les que regulen el procs poltic al qual tots han

de tenir el mateix accs en tant que ciutadans.9

El problema de la justcia en la societat plural

La teoria de la justcia va revitalitzar la discussi sobre els drets i les oportuni-

tats que una societat shauria de comprometre a garantir als seus ciutadans,

per, alhora, va collocar Rawls en el centre duna mplia discussi al voltant

dassumptes que no semblaven quedar ben resolts. Per qu considera Rawls

que la seva proposta de la posici original pot ser vlida per a totes les cul-

tures i tots els temps? En les societats complexes i plurals de lactualitat no

tothom comparteix les mateixes nocions sobre el que s moralment valus

i el que s bo. Per contra, hi cohabiten una immensa varietat de visions del

mn i de la vida, tant morals com religioses, perspectives que, de vegades,

sn incompatibles entre elles, i que, en tot cas, no compten amb un suport

generalitzat. Com aconseguir, llavors, que una societat sigui estable i justa

i que els ciutadans es considerin recprocament com a lliures i iguals en

Habermas intenta

vincular les idees

dautonomia i b com

a travs duna proposta

procedimental de

la democrcia on ladimensi comunicativa

t un paper central.


9/25

94


un context caracteritzat pel pluralisme i la incompatibilitat de les diverses

doctrines comprehensives del b? A partir de quins supsits podria garantir

que persones amb visions del mn i de la vida diferents, i de vegades molt

distants les unes de les altres, puguin respectar i subscriure els mateixos

principis dun rgim constitucional?Aquestes preguntes, i daltres, fan que Rawls reformuli la seva propos-

ta en treballs com Political Liberalism i Justice as fairness. En aquests

textos presenta la seva poltica deliberativa i proposa que, en una societat

plural, limportant s que les persones puguin reconixer com a vlida

una concepcipolticade la justcia com a imparcialitat, sense veures per

aix obligades a renunciar a les seves creences morals i religioses. Lacord

sobre el que s just sestablir llavors en lmbit de la poltica a travs de

processos deliberatius. I ser en aquest espai on sha de generar un consensen qu convergeixin o coincideixin, almenys en lessencial, les diverses

nocions de b10.

Per demostrar que aquest acord s possible, Rawls proposa un nou procs

de fonamentaci de lordre poltic que consta de dues etapes: en la primera

presenta la seva teoria com una concepci autnoma que es legitima per

ella mateixa, afree standing view, i en la segona, intenta determinar si els

principis de justcia especificats per la seva teoria obtindrien prou suport

en el marc duna deliberaci entre les doctrines comprehensives del b. Siel resultat del procs s positiu, si saconsegueix un consens entrecreuat,

llavors es podr confiar en la possibilitat que els principis del liberalisme

poltic serveixin de base per al disseny duna democrcia constitucional que

garanteixi lestabilitat, la unitat i lordre en una societat plural.

En la primera etapa Rawls assenyala els principis que persones racionals

i raonables, lliures i iguals acordarien per a la societat plural. La diferncia

amb la seva primera formulaci de la posici original s

que en aquesta ocasi les persones coneixen i compar-

teixen la cultura poltica de la societat democrtica i la

noci que la societat s un sistema just de cooperaci.

Les persones sn conscients que els seus interlocutors no

necessriament comparteixen les seves nocions del b i de

la bondat, per, en canvi, saben que tots estan disposats

a cooperar en termes que considerin acceptables i que

Rawls, per la seva

banda, vincula aquestes

dues dimensions

en una proposta

constitucionalista que

orbita al voltant del

concepte de ra pblica.


10/25


95

estan dacord en els principis que regeixen la cultura poltica de la seva

societat. Per exemple, les persones assumeixen com a normal que hi hagi

gent que pensi duna altra manera i aix no els sembla cap desgrcia. s a

dir, alg que consideri que lhomosexualitat s dolenta estaria disposat a

afirmar que aquesta s noms la seva opini personal. Daquesta primerasituaci de dileg entre persones racionals i raonables que comparteixen

una mateixa cultura poltica, Rawls proposa una concepci poltica de la

justcia, que ser sotmesa a revisi en un procs deliberatiu el resultat del

qual hauria de ser el que sanomena un consens entrecreuat.

El consens entrecreuat s lacord, per consentiment entre les diverses

concepcions de la vida (doctrines comprensives del b), sobre la concepci

poltica de la justcia. Aquest consens representaria la clau de lestabilitat

en les societats plurals. Es caracteritza perqu totes les parts el subscriuenlliurement i per convenciment propi i no com un comproms imposat per

les circumstncies. Aix vol dir que la concepci poltica s recolzada per

doctrines religioses, filosfiques i morals raonables, encara que oposades,

que atrauen nombrosos partidaris i que perduren al llarg del temps duna

generaci a una altra11. A ms, les raons per les quals es dna suport a la

concepci poltica de la justcia no sn necessriament les mateixes. Aquest

consens s possible, segons Rawls, perqu les exigncies de la concepci po-

ltica es limiten a lestructura bsica de la societat, ja que la seva acceptacino pressuposa cap visi comprehensiva en particular i perqu les seves idees

fonamentals sn familiars i procedeixen de la cultura poltica pblica.12

Segons Rawls, la legitimitat del consens entrecreuat es troba en la tradici

de la societat democrtica, que consisteix en un coix com de principis i

didees raonables implcitament reconegudes. El consens ve a ser, des de

la seva perspectiva, resultat del desplegament a llarg termini dels poders

de la ra humana. En definitiva, el consens entrecreuat expressa les idees

fonamentals que conformen la ra pblica. Aquest ltim s el concepte ms

discutit de la segona etapa de la teoria rawlsiana. La ra pblica constitueix

el conjunt de valors morals i poltics bsics sobre els quals se sustenta la

relaci entre el govern democrtic/constitucional i els ciutadans, aix com

la relaci entre els ciutadans. Per tant el concepte delimita els termes en

qu sha dentendre la relacipolticaentre lestat i els seus membres. Li-

mita i separa lespai i el contingut dall que s poltic i que, per tant, pot


11/25

96


discutir-se pblicament dall que no ho s: el mn associatiu, el personal

i el familiar. Poltic s all que s pblic, que representa el b pblic, que

s de naturalesa pblica i all en qu els ciutadans poden arribar a estar

dacord. La resta de coses pertanyen a la vida privada de les persones. La ra

pblica es refereix als assumptes poltics fonamentals, a la discussi sobreles essncies constitucionals i als assumptes de justcia bsica. Depn de

jutges, representants pblics, candidats poltics representants de platafor-

mes partidistes i, en general, dels protagonistes de les discussions que tenen

lloc en el frum pblic. Est formada per valors intrnsecament morals que

han estat o que sn reconeguts per concepcions poltiques liberals de la

justcia i que entren en la categoria del que s poltic.

La democrcia deliberativaSegons Rawls, el concepte de ra pblica que presenta noms pot funcionar

en una democrcia constitucional ben ordenada, que tamb pot ser entesa

com una democrcia deliberativa. En aquesta democrcia els ciutadans,

quan deliberen, intercanvien perspectives i debaten les raons que tenen

per fonamentar els seus arguments en relaci amb els assumptes poltics.

Es tracta de ciutadans que parteixen del supsit que poden revisar les seves

opinions en el marc de la discussi amb altres ciutadans, per tant, es tracta

dopinions susceptibles de canviar i que no estan lligades a una valoraciirrevocable vinculada als seus interessos no poltics i privats.

La democrcia deliberativa proposada per Rawls t quatre trets essen-

cials: 1) s una idea de ra pblica. 2) s un marc de les institucions de la

democrcia constitucional que especifica lescenari dels cossos legislatius

deliberatius. 3) Els ciutadans coneixen i aspiren a realitzar lideal de la ra

pblica en lmbit de la seva acci poltica. 4) Es caracteritza perqu reconeix

com a essencial que hi hagi una mplia i vasta educaci de la ciutadania

en aspectes bsics del govern democrtic constitucional, ja que, sense un

pblic informat sobre els problemes socials urgents, no es poden prendre

les decisions socials i poltiques crucials.13

En resum, la deliberaci que proposa Rawls t lloc en lmbit de la ra

pblica, que limita les fronteres de la concepci poltica i estableix quines

qestions pertanyen ineludiblement a lagenda poltica i quines no. Proposa

eliminar totes aquelles controvrsies que es puguin convertir en disputes sobre


12/25


97

veritats i assenyala que, en discutir qestions bsiques relatives a la justcia,

els ciutadans noms poden apellar a la concepci pblica de la justcia,

s a dir, als punts de vista compartits que es reflecteixen en la constituci.

Amb aquesta proposta Rawls intenta respondre al que considera el repte

central de la teoria poltica del nostre temps, que s buscar un fonamentde legitimitat del poder pblic de lestructura general de lautoritat en

el marc duna societat plural on cap doctrina comprensiva est capacitada

dadjudicar-se el paper de doctrina poltica per a un rgim constitucional.

La clau de la seva resposta rau en el fet que els ssers humans posseeixen

una constituci moral que possibilita la realitzaci dacords raonables sobre

com organitzar-se per viure en una societat justa.

El seu liberalisme poltic t el mrit de definir amb precisi els principis

essencials sobre els quals descansa lordre liberal i dintentar legitimar unprocediment per a la presa de decisions i uns estndards de justcia social

compartida, que permetin gestionar la vida en una societat plural amb

diverses doctrines comprensives del b i generar un ordre just, estable i

tolerant que faci possible la convivncia social.14

La segona reformulaci de la teoria poltica de Rawls no

va fer minvar el debat sin que el va revifar i va constituir

un altre important estmul per al desenvolupament de

lenfocament de la democrcia deliberativa. Sn innom-brables les qestions que sorgeixen de la seva proposta i,

encara que aquest no s lespai per debatre, no puc deixar

de mencionar breument alguns dels temes en discussi: des del comunita-

risme sargumenta que darrere de la concepci de justcia com a equitat

samaga una concepci de vida bona eminentment liberal que molta gent

no estar disposada a acceptar.15Segons Barry, lnica manera de defensar

i acceptar les institucions liberals s apellant expressament a valors liberals

i aix s precisament el que fa Rawls quan afirma que totes les doctrines que

siguin raonables seran capaces de compartir els principis de justcia per ell

proposats i que aquelles que no els comparteixin no seran raonables.16En

la mateixa lnia, Vergs afirma que el fet que una noci comprehensiva del

b, diferent del liberalisme, pugui assumir aquestes premisses implica que

ja ha incorporat una bona dosi de liberalisme en la seva visi del mn.17

Per a Kukathas i Pettit, aquesta delimitaci de la ra pblica representa una

Per a Rawls, lerror de

lutilitarisme s voler

definir el que s bo

independentment del

que s just.


13/25

98


opci per evitarel conflicte. Des de la seva perspectiva, Rawls rebutja que

la ra de la investigaci filosfica sigui trobar la veritat sobre la moralitat

pblica i opta per aconseguir solucions prctiques i factibles als conflictes

socials, de manera que la seva proposta sassembla a una visi pragmtica

de la filosofia.18Una altra lnia de reflexi, vinculada a laplicabilitat de la proposta,

assenyala que el nivell dabstracci dels principis plantejats per Rawls

dificulta la resposta a problemes concrets. Com afrontar

des daquests principis temes com locupaci preferencial

(discriminaci positiva), la definici de les prioritats de

latenci sanitria o la definici de les competncies de les

autonomies? Temes que no es poden solucionar a travs

duna aplicaci directa de principis constitucionals sinque necessiten duna interpretaci jurdicopoltica que els

adapti a les condicions especials de la situaci en qesti. Davant daquesta

situaci, la recomanaci que fa Rawls s la de confiar en els procediments

poltics establerts i que es considerin justos per resoldre aquests desacords.

Alguns dels estudiosos que recullen el testimoni dels seus planteja-

ments consideren que amb aix no nhi ha prou i que cal aprofundir en la

construcci duna concepci deliberativa de la democrcia que generi ms

espais i millors condicions per debatre els desacords morals fonamentals iles diferncies generades per les desigualtats socials i econmiques.

Aportacions de Jrgen Habermas a la poltica deliberativa

La teoria democrtica de Habermas s deliberativa com la de Rawls per

amb un carcter procedimental molt ms marcat. El seu comproms amb

la deliberaci s ms profund en tant que la concep com lactivitat en qu

sexpressa la racionalitat humana, es descobreix el que s moralment vlid

i el que s polticament legtim. Es tracta duna proposta que fa del dileg

de lacci comunicativa19leix central dels procediments democrtics

de presa de decisions i de formaci de lopini pblica. Una teoria que

qestiona la tendncia a considerar la poltica democrtica un mtode per

a lagregaci dinteressos i que intenta fer de la deliberaci un dels pilars

centrals de lactivitat democrtica i superar a travs della les deficincies

dels models democrtics inserits en la tradici liberal i republicana.20

En les societats

complexes actuals hi ha

pluralitat de concepcions

sobre el que s

moralment bo i valus.


14/25


99

La legitimitat de la democrcia i de les seves institucions poltiques va

ser una de les preocupacions inicials de Habermas en la construcci de la

seva proposta terica. Per a lautor, qualsevol proposta de transformaci

i aprofundiment de la democrcia que aspiri a donar compte de la font

de legitimitat de les decisions en les societats complexes i multiculturalsactuals ha destar en condicions de posar un fre al relativisme i a lescepti-

cisme, que impedeixen que es prenguin seriosament i que es doni suport

moralment a la validesa de certes exigncies vitals i universals.

Lesquerdament de la legitimitat de les normes morals i poltiques en

les societats postconvencionals est fortament lligat a la separaci entre

fets i valors que va dur a terme el positivisme i que va confinar lmbit de

la moralitat a lespai privat de la subjectivitat. A una esfera de la vida molt

personal que es desenvolupa en funci de les vivncies i percepcions decadasc i que no es pot reglamentar a partir de criteris universals.

Des de la perspectiva que absolutament tot el que s moral s subjectiu,

es considera gaireb impossible que les persones puguin canviar dopini

i puguin arribar a consensos sobre assumptes en qu, a priori, no sest

dacord; tot s relatiu, cadasc t les seves creences i els seus valors i el

mxim que poden fer les persones s procurar que les seves accions no

interfereixin en la vida dels altres i exigir el mateix respecte envers les

prpies decisions. Mentre que el que s moral es restringeix a lmbit deles creences personals, el que s poltic, jurdic o econmic sorganitza i

sestructura a partir de fets, dinteressos, de preferncies, de convenis i de

consensos fctics, sense que tinguin per qu intervenir-hi consideracions

de valor que res no poden dir sobre la justcia i lequitat ja que se suposa

que totes les creences sn igualment vlides; per, s cert aix?

La proposta filosfica de Habermas es rebella enfront daquesta inter-

pretaci i aix el du a reflexionar sobre els fonaments de la racionalitat

moral a fi i efecte de trobar un criteri que li permeti distingir entre el que

s vigent i el que s vlid i des del qual sigui possible invalidar categri-

cament aquelles interpretacions que conceben la poltica exclusivament

com un exercici dinstrumentalitzaci mtua i que restringeixen la idea

de poder poltic a ladministraci legtima de la violncia ocultant, amb

aix, altres dimensions mobilitzadores i transformadores del mateix i a

les quals s possible accedir a partir duna concepci procedimental de la


15/25

100


democrcia. Si no tenim un criteri moral que ens permeti distingir entre el

que s vigent i el que s vlid quedem exposats al domini de la racionalitat

instrumental sobre la qual recolza la visi agregativa de la democrcia,

que moltes vegades es converteix en el poder de la sense ra, en la mesura

en qu condueix a lacceptaci passiva i irreflexiva de les circumstncies.Ens quedem tamb sense capacitat dintervenir en la projecci i definici

del futur. En altres paraules, amb aquesta moralitat dels fets es va debilitant

la idea que s possible forjar un projecte demancipaci personal i collectiu

fundat en valors pblicament consensuats.

De la racionalitat estratgica al principi del discurs

Per esbrinar si s possible la validesa de certes exigncies morals i poltiques

en el marc de la societat plural i postconvencional, Habermas necessita com-provar si hi ha algun criteri de racionalitat que pugui servir de referncia

per donar validesa a les normes de la moral i de la poltica o si, per contra,

lnica racionalitat possible s la de lindividu que busca maximitzar els

seus fins en lmbit de la negociaci.

Amb aquest propsit se submergeix en lestudi del llenguatge i de

lacci comunicativa i descobreix, en primer lloc, que lobjectiu ltim de

la comunicaci s arribar a lentesa. En segon lloc, que largumentaci s

lnic indret on t lloc el pensament amb pretensi de validesa. s en elprocs argumentatiu on adquireixen legitimitat les raons que sustenten

qualsevol pretensi de validesa possible, b sigui sobre la veritat o sobre la

correcci de les normes morals. Largumentaci representa, a ms, lnica

possibilitat de resoldre sense violncia els conflictes amb pretensions de

validesa. En tercer lloc, Habermas descobreix en els seus estudis sobre la

comunicaci a travs de laplicaci dun mtode anomenat pragmtica

transcendental que quan argumentem seriosament, quan volem que les

nostres exigncies siguin considerades com a vlides per la resta de les

persones, pressuposem sempre certes normes que sn obligatries perqu

els nostres arguments puguin ser compresos pels altres. Fins i tot quan

pensem en solitari, pressuposem aquestes normes, ja que pensar s realitzar

un acord argumentatiu amb un mateix.

Habermas recorre a les regles que R. Alexi proposa per exposar els pressu-

psits de largumentaci. Cada vegada que volem argumentar seriosament


16/25


101

i amb sentit utilitzem implcitament aquestes regles: a) Respectem la lgica

semntica. No ens contradiem, comuniquem perqu sens entengui. b) Tenim

inters a arribar a un acord i parlem amb veracitat. c) Considerem el nostre

interlocutor en termes digualtat, el reconeixem com a interlocutor vlid,

com alg que pot contestar a la nostra proposta.21Aquestes regles sn lesque fan possible la comunicaci amb sentit i orientada a lentesa. Descriuen

un saber contrafctic, implcit en els participants del discurs. De manera

que el pensament sempre est mediat per una comunitat ideal de qu parla

(Habermas) o comunitat ideal de comunicaci (Apel), lexistncia del qual

pressuposem lgicament quan argumentem.22Amb el descobriment de

les estructures transcendentals de la comunicaci, Habermas proposa un

principi tic que serveix de referncia per legitimar pretensions de validesa

normativa i que diu el segent:[...] una norma noms pot aspirar a tenir validesa quan totes les persones

a les quals afecta saconsegueixen posar dacord (o poden posar-shi) en tant

que participants dun discurs prctic en qu aquesta norma s vlida.23

Es tracta, doncs, duna norma que indica un procediment sobre com

decidir. No simposa cap contingut que se sotmet a discussi. Noms sexi-

geix que tots els participants en el discurs es comprometin a argumentar

seriosament, que el dileg es realitzi en condicions de simetria, que tinguin

en compte els interessos de tots els afectats i no exclusi-vament els representatius dinteressos particulars, que

cadasc raoni els seus punts de vista, que es reconeguin

els errors de la prpia argumentaci si una altra persona

demostra que els t i que es mantinguin i es respectin els

acords a qu sarribi en la deliberaci.

Aquest principi representa la possibilitat que cada

vegada que es presentin desacords sobre la validesa de

la norma es realitzi una competncia sense reserves a favor dels millors

arguments i aix constitueix, segons Habermas, un avantatge indiscutible

enfront de les tiques tradicionals que sempre han de posar un nucli dog-

mtic de conviccions fonamentals al marge de tota crtica24.

El principi ens ajuda a identificar els millors arguments perqu el pro-

cs argumentatiu t, tal com precisa assertivament Cortina, tres elements

constitutius fonamentals: la idea reguladora del reconeixement recproc, la

El consens entrecreuat

s lacord sobre la

concepci de la justcia

entre les diverses

concepcions de justcia

duna societat.


17/25

102


idea reguladora que tota norma vlida ha de resultar del consens de tots els

afectatsal qual sarriba per via argumentativa i el principi de la correspon-

sabilitat, en el sentit del comproms que assumeixen tots els afectats per

resoldre els seus conflictes discursivament.25

La importncia daquest principi rau en el fet que ens indica els cri-

teris formals, els elements constitutius fonamentals amb els quals ha de

complir un procs argumentatiu per ser considerat vlid i per arribar a

decisions que puguin ser considerades justes. Aquesta indicaci, encara

que ideal, constitueix un punt de referncia fonamental per valorar des

duna perspectiva cognitiva els processos argumentatius que tenen lloc en

la prctica i el grau amb qu saproxima al que ha de ser una deliberaci

justa. Ara b, quines implicacions tenen aquests descobriments per a la

teoria democrtica?El 1992 Habermas reformula el seu principi normatiu i, en lloc de pre-

sentar-lo com a principi moral, el presenta com a principi del discurs, un

criteri de la ra prctica que es refereix a normes dacci en general. s

un principi abstracte que es presenta com a neutral i que desprs cobra

una particular especificitat segons que es refereixi a la moral o al dret. La

formulaci del principi s la segent:

Sn vlides aquelles normes (i noms aquelles normes) en qu tots els

que shi puguin veure afectats poguessin donar el seu assentiment en tantque participants en discursos racionals.26

Com veiem, no varia gaire del primer, continua sent de carcter univer-

sal, deontolgic, cognitivista i procedimental.27El que ve a dir el principi

s que una norma s vlida per a tothom no perqu shi accedeixi des de

la solitud de la conscincia, ni perqu tots decideixin limitar el seu com-

portament al que dicta la fora del costum i la tradici convertida en llei,

sin quan la norma t un sentitdacceptabilitat racional:

tots els possibles afectats han de poder assentir-hi per

motius bons28. Aix noms pot esbrinar-se en el marc

duna deliberaci on, partint de la base dinformacions

pertinents, noms simposi la coerci del millor argument

i no cap altra. El discurs argumentatiu dna lloc a una

formaci discursiva de lopini i de la voluntat comuna.

Per cal especificar el seu abast, funci i limitacions,

El 1992 Habermas

reformula el seu principi

normatiu i, en lloc

de presentar-lo com

a principi moral, el

presenta com a principi

del discurs.


18/25


103

segons que es refereixi a la moral o al dret, ja que es tracta de dos mbits

dacci diferents amb funcions diferents.

Aquest principi aplicat a lmbit juridicopoltic adquireix la forma de

principi de la democrciai la seva formulaci s la segent:

Noms poden pretendre validesa legtima les normes jurdiques quepuguin trobar lassentiment de tots els membres de la comunitat jurdica

en un procs discursiu de producci de normes, articulat al seu torn jur-

dicament.29

Aplicat al dret i a la poltica, el principi exigeix que en els processos de

producci de la llei els legisladors assumeixin el comproms de conciliar les

seves perspectives amb les dels altres i comprometres a respectar el millor

argument. Noms aix es garanteix la validesa de les decisions preses. Com

afirma Cortina, el principi assenyala la necessitat que els participants enel procs legislatiu abandonin el seu paper de subjectes de dret privat i

assumeixin el paper de membres duna comunitat jurdica lliurement as-

sociats: el dret positiu, per ser jurdicament vlid (legtim), necessita duna

democrcia radicalja que noms aix podr suscitar obedincia30.

El principi vincula la legitimitat de les decisions a la racionalitat en

els processos de presa de decisi i assenyala que els ciutadans gaudeixen

sempre de la llibertat de replantejar o de confrontar el tipus de raonaments

en qu se sustenten les decisions. En paraules de Habermas:El dret legtim noms s compatible amb una mena de coerci jurdica

que no destrueixi els motius racionals dobedincia del dret. s a dir, el dret

coercitiu no pot forar els seus destinataris a renunciar de tant en tant a

lexercici de la seva llibertat comunicativa i a deixar de prendre part davant

la pretensi de legitimitat del dret.31

Aquest s el principi democrtic que proposa Habermas com a punt

de referncia, com a ideal regulatiuper a la crtica, lorientaci i la reflexi

sobre els discursos fctics que tenen lloc en el procs de construcci i le-

gitimaci de les normes poltiques, tant dins com fora de les institucions

legislatives. Es tracta duna brixola que serveix de guia per al disseny

duna praxi poltica que saproximi a la realitzaci de la justcia, la lliber-

tat i la igualtat.32El nord que assenyala el principi normatiu s que, cada

vegada ms, les normes i les decisions dinters pblic es prenguin en el

marc dun procs deliberatiu on predomini el discurs argumentatiu, on


19/25

104


es tinguin en compte les expectatives de tots els afectats per les decisions

que es prenguin, on sargumenti seriosament i on la soluci correcta als

problemes estigui representada sempre pel millor argument. Ms que els

resultats de la deliberaci, el principi proposat per Habermas posa laccent

en les condicions dinclusi i dargumentaci que shan de donar perqusigui possible que el que prevalgui en el procs argumentatiu sigui la fora

del millor argument.

La validesa dels processos de decisi poltica i de creaci de lleis anir

vinculada, aleshores, en la mesura en qu es compleixi amb els pressupsits

necessaris per considerar que largumentaci t sentit racional. Aquests

pressupsits sn: que sinclogui, en condicions de simetria, tots els afectats

per la decisi o els seus representants i que shi presentin exigncies intel-

ligibles, veraces i ben argumentades. Certament aquestes condicions no espodran complir totalment a la prctica, per sabem que a major compliment

de les mateixes, ms vlides seran les decisions preses.

tica, poltica i dret, els tres components duna democrcia deliberativa

El principi deliberatiu que proposa Habermas opera tant en la poltica com

en el dret i la moral. Aquests tres elements sn, segons lautor, diversos

subsistemes constitutius de la societat democrtica. La sobirania poltica

ve a ser el resultat de la interacci daquestes tres cares de la democrcia.La voluntat popular, un dels seus eixos fonamentals, es conforma a travs

de la pluralitat de formes de comunicaci que tenen lloc en el marc de la

societat civil. Lautor es refereix alpoder comunicatiuque sexpressa de diver-

ses maneres i en qu conflueixen diversos fins socials. Segons Habermas:

La poltica dialgica i la poltica instrumental poden entrellaar en

el mitj que representen les deliberacions, si les corresponents formes de

comunicaci estan prou institucionalitzades.33

El procediment democrtic esdev el lloc de trobada i de connexi de

diferents menes de discurs, el de la negociaci, el de lautocomprensi col-

lectiva i el de la definici de les qestions de justcia. Limportant s que es

compleixin els requisits de comunicaci i els procediments que exigeixen,

tant el principi del discurs com el principi democrtic, perqu aix s el que

atorga legitimitat a les decisions poltiques i a les demandes de la societat civil.

De manera que, en la proposta deliberativa de Habermas no hi ha, com


20/25


105

en Rawls, discussi sobre els lmits de la ra pblica, ja que en la seva teoria

les regles del discurs i de les formes dargumentaci es constitueixen en la

font de validesa de lacci orientada a lentesa. En aquest model deliberatiu,

el ms important no s delimitar qu es pot o no es pot dir, sin la fora i la

validesa que tinguin els processos de formaci de lopini i de la voluntatcomuna, que tenen lloc tant en la societat civil, en les xarxes de comunicaci,

que operen en els espais pblics, com tamb, en les deliberacions instituci-

onalitzades a les institucions poltiques, com els parlaments i els tribunals.

El dret ha de donar compte de la seva racionalitat, aquesta s lnica ra

per la qual els ciutadans tenen motius per obeir i permetre que aquest es

continu desenvolupant. Referent a aix Habermas assenyala que: Noms

es pot tenir per legtim el dret que pogus ser racionalment acceptat per

tots els membres de la comunitat jurdica en una formaci discursiva delopini i la voluntat comunes34.

A la societat civil de les comunitats industrialitzades, en els seus espais

pblics autnoms, s on es forma espontniament lopini i la voluntat

collectiva que planteja exigncies normatives a ladministraci i que

constitueix, alhora, lespai on es legitimen les seves accions i decisions.

Habermas utilitza la metfora que lestat funciona com una fortalesa que

s assetjada pel poder comunicatiu exercit des de lmbit de la societat

civil. En els seus propis termes:El poder comunicatiu s exercit a manera dun setge. Influeix sobre

les premisses dels processos de deliberaci i de decisi del sistema poltic,

per sense intenci dassaltar, i aix amb la finalitat de fer valer els seus

imperatius en lnic llenguatge que la fortalesa assetjada entn: el poder

comunicatiu administra el patrimoni de raons, a les quals, certament, el

poder administratiu recorrer (i tractar) en termes instrumentals, per

sense poder-les ignorar, estant estructurat com est en

termes jurdics.35

Els corrents dopini es transformen en pressions

poltiques, que van adquirint forma a la societat civil

i sinstitucionalitzen per mitj de lacte electoral. La

democratitzaci de la societat no depn llavors de la

polititzaci de tots els assumptes sin de la complexitat

i de la fortalesa de la societat civil per generar discursos

El nord que assenyala el

principi normatiu s que

les decisions dinters

pblic es prenguin en el

marc de la deliberaci

pblica i el discurs

argumentatiu.


21/25

106


propis enfront del sistema poltic i econmic. En el marc daquesta relaci

de fora intervinguda per largumentaci, el poder generat comunicati-

vament es transforma en poder administratiu. Aix, lestat de dret i les

seves lleis compleixen diverses funcions: donen resposta a les exigncies

democrtiques, garanteixen el compliment de certes obligacions moralsfonamentals i permeten que els processos comunicatius continun funci-

onant b a llarg termini.36

Cal destacar que all que distingeix elpoder comunicatiuque genera els

canvis poltics s que est exempt de subjecte. No hi ha un subjecte o insti-

tuci que encarni leticitat collectiva, sin que es tracta duna construcci

plural i dinmica que t lloc en diverses dimensions de la societat. En aquest

context la societat civil apareix com un espai on les relacions sarticulen al

voltant de la solidaritat i que cal protegir de la penetraci i la dominacidel poder poltic i econmic.

Habermas planteja un esquema democrtic en qu

moral, dret i poltica es complementen i es reforcen

mtuament. I on el procediment discursiu i les seves

condicions continuen representant lnica instncia

capa datorgar validesa a les exigncies normatives de

les persones. Com veiem no proposa una democrcia

directa o assembleria, sin una democratitzaci de les institucions, de lasocietat civil, del cos legislatiu i judicial. Un aprofundiment del dileg i la

deliberaci i un poder comunicatiu en moviment, que va des de la societat

civil a lestat i viceversa i que s font dinspiraci per a la configuraci del

dret i de les poltiques pbliques, fins que es transforma en normes positives

dobligatori compliment i en poltiques pbliques que es tornen a legitimar

en lentorn comunicatiu de la societat civil.

Laportaci que ofereix aquest enfocament s que concep la deliberaci

com lactivitat on sexpressa la racionalitat humana i en la qual es desco-

breix el que s moralment vlid i el que s polticament legtim. Entn, a

ms, que els acords i les decisions preses en processos argumentatius shan

de sotmetre a crtica prenent com a referncia el principi de la democrcia

per valorar en quina mesura sha complert amb les condicions ideals de

largumentaci.

Lexigncia de revisar els nostres acords, prenent com a referncia el

Habermas planteja un

esquema democrtic en

qu moral, dret i poltica

es complementen i es

reforcen mtuament.


22/25


107

principi del discurs i de la democrcia, s fonamental, ja que, com assenyala

Apel, quan ens conformem amb les interpretacions de sentit que fem des

del context i lespai cultural en qu ens movem i no les sotmetem a cap

tipus de revisi crtica, acabem per subscriure la ra a la histria i aix

implica crrer dos riscos: el primer s creure que noms sn correctes elscostums i les creences de la cultura a la qual pertanyem, amb la qual cosa

podem abandonar-nos a la fora dels fets, assumint que lindividu no pot

intervenir, creient que s cosa del dest. I el segon risc s oblidar que la nostra

comprensi del mn s sempre parcial i que, per tant, sol proporcionar-nos

una veritat dogmtica, producte del nostre actual centrament en el mn.37

Per aix s tan important comptar amb un criteri que serveixi de referncia

per validar les nostres decisions i interpretacions. En cas contrari estarem

sotmesos a una ra heternoma, vlida segons el temps i les circumstnciesdaquells sobre els quals recaigui el poder de fer valer les seves preten-

sions.38De la proposta poltica habermasiana s fonamental rescatar el

contingut normatiu amb qu nodreix la democrcia. El pluralisme i la crisi

del liberalisme no suposen en el seu cas, ni en el dApel, ni en el de molts

autors que shan dedicat a desenvolupar i millorar aquesta proposta, una

renncia a la possibilitat de comptar amb un principi de validesa universal

que serveixi de referncia per qestionar les interpretacions actuals que

fem de la realitat i per proposar cursos dacci orientats de cara al futur.

Conclusi

Les reflexions teriques de Rawls i Habermas sobre la legitimitat de la demo-

crcia en les societats contempornies apunten a la necessitat de fomentar

i aprofundir les prctiques deliberatives tant en el poder legislatiu i judicial

com en lmbit de la societat civil. La poltica deliberativa complementa i

millora la democrcia representativa. Assenyala les condicions necessries

perqu les decisions democrtiques puguin ser considerades legtimes: la

inclusi directa o indirecta dels afectats per la decisi en condicions de

simetria i un procediment argumentatiu guiat pel principi del reconeixe-

ment recproc.

El lloc de realitzaci daquest tipus de democrcia no es restringeix a les

cambres legislatives, sin que, amb el benents que els ciutadans sn els

autors i destinataris de la llei, shi incorpora la societat civil. A ms, en els


23/25

108


processos de formaci de la voluntat comuna sinclouen diversos tipus de

comunicaci: les negociacions, els acords dinters, els compromisos morals,

el que s legalment consistent, etctera. Limportant s que les decisions

resultants dels processos deliberatius siguin racionalment acceptables. Per

a aix necessitarem de ciutadans disposats a deliberar, interessats a prendredecisions justes i compromesos amb el projecte de millorar i aprofundir la

democrcia des del seny.

Referncies bibliogrfiques

APEL,K.-O. (1985). El concepto hermenutico-trascendental del lenguaje.

Dins:La transformacin de la filosofa II. El a priori de la comunidad de comu-

nicacin, Taurus, Madrid.

APEL,K.-O. (1985). El a priori de la comunidad de comunicacin y los funda-mentos de la tica. Dins:La transformacin de la filosofa, tomo II, Taurus,

Madrid, pp. 341-413.

ARISTTIL,tica a Nicmaco, (1970), Instituto de Estudios Polticos, Madrid, 1970.

BARRY,B. (1995). John Rawls and the Search for Stability. Dins:Ethics, nm. 105.

CORTINA,A. (1997).tica aplicada y democracia radical, Tecnos, Madrid.

CORTINA,A. (1995).Razn Comunicativa y Responsabilidad Solidaria, Salamanca,

Ediciones Sgueme.

CORTINA,A. (2008).La escuela de Frankfurt. Crtica y utopa, Sntesis, Madrid.DRYZEK,J. (2002).Deliberative Democracy and Beyond. Liberals Critics, Contestations,

Oxford University Press, Oxford.

GALLEGO,D. (2006). La Crisis del Ideal Ilustrado y el nuevo rol de la filosofa

en su relacin con las ciencias humanas. La apuesta de Karl Otto Apel

por un principio de complementariedad entre la hermenutica y la

filosofa illustrada. Dins: Fermentum, Universidad de los Andes, anyo

16, N 47, Setembre-Desembre, pp. 697-722.

GARCA-MARZ,D. (1989). tica discursiva. Anlisis y desarrollo de las propuesta

tica de Jurgen Habermas, Tesi Doctoral de la Universitat de Valncia,

pp. 372-389.

GIUSTI,M. (1996). Tras el consenso. Sobre el giro epistemolgico poltico de

John Rawls. Dins:Isegora, nm. 14, 1996, pp. 112-113.

GONZLEZ,M. (2004). Democracia y deliberacin pblica desde la perspectiva

rawlsiana. Dins:Isegora, nm. 31, 2004.


24/25


109

HABERMAS,J. (2000). Reconciliacin mediante el uso pblico de la razn.

Dins: J. Habermas y J. Rawls, Debate sobre el liberalismo poltico, pp. 41-71.

HABERMAS,J. (2005).Facticidad y validez. Sobre el derecho y el Estado democrtico

de derecho en trminos de teora del discurso, Trotta, Madrid.

HABERMAS,J. (1985).Conciencia moral y accin comunicativa, Pennsula, Barcelona.HABERMAS,J. (1994). Tres modelos de democracia. Sobre el concepto de una poltica

deliberativa. Sobre el concepto de una poltica deliberativa, Ediciones Episteme,

Vol. 43, Valncia.

HABERMAS,J. (1999). La inclusin del otro. Estudios de teora poltica, Paids,

Barcelona.

KUKATHAS,C.; Pettit, P. (2004). La teora de la justicia de Rawls y sus crticos,

Tecnos, Madrid.

RAWLS,J. (1995).Liberalismo poltico, F.C.E. MxicoRAWLS,J. (1997). Teora de la justicia, F.C.E. Mxico D.F.

RAWLS,J. (2001).Justicia como equidad, Paids, Barcelona.

VERGS,J, (2004). El dilema del consenso por superposicin rawlsiano.

Dins:Isegora, nm. 31.

NOTES

1. Aristtil, tica a Nicmaco, (1070), Instituto de Estudios Polticos, Madrid, Libro VI 8, 1142, 95.

2. Dryzek, J. (2002), Deliberative Democracy and Beyond. Liberals Critics, Contestations,

Oxford University Press, Oxford, pp. V-VIII.

3. Rawls, J. (1997), Teora de la justicia, F.C.E., Mxico D.F.

4. Rawls, J. (1997), Teora de la justicia, op. cit., p. 36.

5. Ibd., p. 44.

6. La racionalitat moral de Rawls coincideix amb la de Kant en el sentit que busca que els

homes es vegin obligats a triar principis dacci des duna voluntat bona. Cito Rawls: [...] la

combinaci del desinters mutu i el vel dignorncia arriba en gran mesura al mateix propsit

que la benevolncia, ja que aquesta combinaci de condicions obliga que cada persona en la

posici original prengui en compte el b dels altres. Llavors en la justcia com a imparcialitat,

els efectes de la bona voluntat sobtenen per mitj de diverses condicions que operen

conjuntament. J. Rawls, Teora de la justicia, op. cit.,p. 146.

7.Ibd., p. 456.

8. Ibd., p. 68.

9. Ibd., p. 215.

10. Giusti, M. (1996), Tras el consenso. Sobre el giro epistemolgico poltico de John Rawls, a

Isegora, nm. 14, pp. 112-113.

11. Rawls, J. (2001),Justicia como equidad, Paids, Barcelona, p. 59.

12. Ibd., p. 59.

13. Ibd., pp. 579, 580.


25/25


14. Gonzlez, M. (2004), Democracia y deliberacin pblica desde la perspectiva rawlsiana, a

Isegora, nm. 31, 2004, pp. 80-82.

15. Vergs, J.,(2004), El dilema del consenso por superposicin rawlsiano, a Isegora, nm. 31,p. 183.

16. Barry, B. (1005), John Rawls and the Search for Stability, a Ethics, nm. 105.

17.Vergs, J. (2004), El dilema del consenso por superposicin rawlsiano, op. cit.

18. Kukathas, C.; Pettit, P. (2004), La teora de la justicia de Rawls y sus crticos, Tecnos, Madrid.

19. Habermas, J. (1985), Conciencia moral y accin comunicativa, Pennsula, Barcelona.

20. Habermas, J. (1994), Tres modelos de democracia. Sobre el concepto de una polticadeliberativa. Sobre el concepto de una poltica deliberativa, Ediciones Episteme, Vol. 43,Valncia.

21. Una explicaci precisa i exhaustiva daquestes regles s al llibre de Habermas Concienciamoral y accin comunicativa, op. cit.,p. 110-113. Vegeu tamb: Habermas, J. (1999), La inclusindel otro. Estudios de teora poltica, Paids, Barcelona, pp. 76.

22. Cf. Apel, K.-O. (1985), El a priori de la comunidad de comunicacin y los fundamentos de

la tica, a K.-O. Apel, La transformacin de la filosofa, tomo II,Taurus, Madrid, pp. 341-413.

23.Habermas, J. (1985), Conciencia moral y accin comunicativa, op. cit., p. 86.

24. Ibd., p. 111.

25. Cf. Cortina, A. (1995), Razn Comunicativa y Responsabilidad Solidaria, Salamanca,Ediciones Sgueme.

26. Habermas, J. (2005), Facticidad y Validez. Sobre el derecho y el Estado democrtico dederecho en trminos de teora del discurso, Trotta, Madrid, p. 173.

27. Cortina, A. (2008), La escuela de Frankfurt. Crtica y utopa, Sntesis, Madrid, pp.161-162.

28. Habermas, J. (2005), Facticidad y Validez. Sobre el derecho y el Estado democrtico dederecho en trminos de teora del discurso, op. cit.,p. 168.

29. Ibd., p. 175.

30. Cortina, A. (2008), La escuela de Frankfurt. Crtica y utopa, op. cit., p. 174.

31. Habermas, J. (2005), Facticidad y Validez. Sobre el derecho y el Estado democrtico dederecho en trminos de teora del discurso, op. cit., p. 187.

32. Per a una aclaridora explicaci de la naturalesa del principi de ltica discursiva i la seva

relaci amb lmbit poltic, Cf Cortina, A. (1997) tica aplicada y democracia radical, Tecnos,Madrid, cap. 7, pp. 100-122.

33. Habermas, J. (1994), Tres modelos de democracia. Sobre el concepto de una polticadeliberativa. Sobre el concepto de una poltica deliberativa, op. cit., p. 10.

34. Habermas, J (2005), Facticidad y validez. Sobre el derecho y el Estado democrtico dederecho en trminos de teora del discurso, op. cit., p. 202.

35. Ibd., p. 612.

36. Per a una explicaci de les relacions entre dret, moral i poltica en la teoria habermasiana:

Cf. Garca-Marz, D. (1989), tica discursiva. Anlisis y desarrollo de las propuesta ticas deJurgen Habermas, Tesi Doctoral de la Universidad de Valncia, pp. 372-389.

37. Apel, K.-O. (1985), El concepto hermenutico-trascendental del lenguaje a Latransformacin de la filosofa II. El a priori de la comunidad de comunicacin, Taurus, Madrid, p.330

38. Gallego, D. (2006), La Crisis del Ideal Ilustrado y el nuevo rol de la filosofa en su

relacin con las ciencias humanas. La apuesta de Karl Otto Apel por un principio de

complementariedad entre la hermenutica y la filosofa ilustrada, a Fermentum, Universidadde los Andes, ao 16, nm. 47, Setembre-Desembre, p. 697-722.

Date post:	26-Feb-2018
Category:	Documents
Upload:	guillem
View:	222 times
Download:	0 times

Cap a Una Política Deliberativa Rawls i Habermas

Documents