15
• Col·lecció De Cent en Cent – 37 •
David Puertas EsteveJaume Radigales Babí
100 coses que has de saber de l’òpera
Mites i llegendes de l’espectacle més gran de tots els temps
100 òpera_cat.indd 5 17/02/16 11:39
Primera edició: març del 2016
© David Puertas Esteve i Jaume Radigales Babí
© de l’edició:9 Grup Editorial
Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 • 43800 Valls
Tel. 977 60 25 91Fax 977 61 43 57
Disseny i composició: Imatge-9, SL
Impressió: Romanyà-Valls, SA
ISBN: 978-84-9034-388-3
DL T 212-2016
100 òpera_cat.indd 6 17/02/16 11:39
7
100 coses que has de saber de l’òpera
ÍNDEX
Obertura ...............................................................................................................11
D’òperes i operetes
1. Què vol dir òpera?..............................................................................................152. Com es canta una òpera? ..................................................................................173. Abans que l’òpera anés al teatre........................................................................194. Què és un teatre d’òpera? .................................................................................215. El llibret ................................................................................................................. 236. La Grand Opéra ..................................................................................................257. Òpera seria i òpera còmica ................................................................................278. Opereta o òpera popular ..................................................................................299. I la sarsuela… què? ...........................................................................................3110. Què hi pinta el ballet? ....................................................................................3311. 400 anys… i una mica més .............................................................................3512. Sempre moren les dones! ................................................................................37
De compositors i llibretistes
13. Abans de Verdi, Monteverdi ..........................................................................4114. Händel, compositor i empresari .....................................................................4315. Reforma i Contrareforma per empassar saliva: Gluck ....................................4516. Mozart i l’òpera ..............................................................................................4717. Lorenzo da Ponte ............................................................................................... 4918. Un valencià al regne de Mozart .....................................................................5119. Vivaldi, 44 – Beethoven, 1 .............................................................................5320. L’humor de Rossini .........................................................................................5521. El bel canto de Donizetti i Bellini .....................................................................5722. Visca V.E.R.D.I. ..............................................................................................5923. Per què Wagner costa tant? ............................................................................6124. Puccini o la prova del mocador ......................................................................6325. Mascagni, més canya! .....................................................................................6526. Strauss i els striptease ........................................................................................6727. Britten i els contraherois ................................................................................69
100 òpera_cat.indd 7 17/02/16 11:39
8
David Puertas Esteve i Jaume Radigales Babí
De cantants rivals
28. Dives i sopranos ................................................................................................7329. Coses de mezzo ................................................................................................7530. Els parrups de les contralts .............................................................................7731. La intel·ligència dels tenors ............................................................................7932. Els barítons i la frustració ...............................................................................8133. Les alçades dels baixos ...................................................................................8334. Van existir realment els castrats? ....................................................................8535. Divos d’ahir (o d’abans-d’ahir) ........................................................................8736. La Castafiore: ni casta ni fiore ...........................................................................8937. Els divos d’avui ...............................................................................................9138. Maria Callas versus Renata Tebaldi ................................................................9339. Luciano Pavarotti versus Plácido Domingo ....................................................9540. Victòria dels Àngels versus Montserrat Caballé .............................................9741. Josep Carreras versus Jaume Aragall ...............................................................9942. Noms de primera divisió ..............................................................................10143. La banqueta de suplents ...............................................................................103
De països i ciutats
44. Itàlia, bressol de l’òpera ................................................................................10745. Els francesos i la disputa dels bufons ............................................................10946. L’òpera anglesa ..............................................................................................11147. Es pot cantar òpera en alemany? ..................................................................11348. Espanya: exotisme i bones veus ....................................................................11549. Hi ha òperes en castellà? ..............................................................................11750. L’òpera dels tsars ...........................................................................................11951. Genuí regust nord-americà ...........................................................................12152. Trio d’asos en txec ........................................................................................12353. Hongaresos d’Hongria .................................................................................12554. Polònia en polonès .......................................................................................12755. Bayreuth o el setè cel .....................................................................................12956. El Gran Teatre del Liceu ...............................................................................13157. El Teatro Real de Madrid ..............................................................................13358. La Scala de Milà ...........................................................................................135
D’estrenes i reestrenes
59. La flauta mágica és una òpera per a nens? .......................................................13960. El Verdi més popular......................................................................................... 14161. Carmen, la cigarrera .....................................................................................14362. Del Far West a la Xina, passant pel Japó ......................................................14563. Atonalitat, dodecafonisme i òpera ...............................................................14764. La tetralogia..................................................................................................14965. L’òpera al segle XXI ......................................................................................151
100 òpera_cat.indd 8 17/02/16 11:39
9
100 coses que has de saber de l’òpera
66. Don Quixot i Don Joan................................................................................15367. Les parelles de fet: compositor i llibretista ...................................................15568. Capriccio: la música o la lletra?.......................................................................15769. Escenes de bogeria .......................................................................................15970. West Side Story: òpera o musical? ...................................................................161
D’àries i obertures
71. Ària, duet, trio… ..........................................................................................16572. Les obertures… què obren? ..........................................................................16773. Enterrem l’orquestra al fossat! .......................................................................16974. ”All’alba vincerò” ..........................................................................................17175. ”Va pensiero” ................................................................................................ 17376. Brindis operístics ..........................................................................................17577. ”La donna è mobile”… o el masclisme en si major .......................................17778. El Do de pit ..................................................................................................17979. Hi ha massa notes! ........................................................................................18180. Els cors .........................................................................................................18381. El bis o la propina .........................................................................................185
De llums, càmera i acció
82. Verisme, Marlon Brando i Al Pacino...............................................................18983. Si escoltes Wagner… t’agafen ganes d’envair Polònia? ................................19184. Shakespeare en òpera ...................................................................................19385. L’òpera i la televisió ......................................................................................19586. L’òpera al cinema ..........................................................................................19787. Òpera i Internet ............................................................................................19988. Títols indispensables a la gran pantalla ........................................................201
D’entesos i aficionats
89. Els festivals de Salzburg i Glyndebourne .....................................................20590. L’òpera als camps de futbol ...........................................................................20791. Com sona l’òpera des del galliner? ...............................................................20992. Això és més llarg que un Parsifal! ..................................................................21193. Estrenes de prestigi .......................................................................................21394. Erotisme operístic .........................................................................................21595. Quant val una entrada? .................................................................................21796. El polèmic director d’escena .........................................................................21997. No m’agrada l’òpera! .....................................................................................22198. Diccionari d’urgència (A-D) .........................................................................22399. Diccionari d’urgència (E-Q) ............................................................................ 225100. Diccionari d’urgència (R-Z) .......................................................................227
100 òpera_cat.indd 9 17/02/16 11:39
11
100 coses que has de saber de l’òpera
ObErtura
En això de l’òpera, heu de procurar que res no us distregui de fer el que realment importa: anar a l’òpera. Podeu escoltar òpera en CD, podeu veure-la en DVD, podeu gaudir-la a través d’Internet, po-deu parlar sobre òpera, podeu visitar les pàgines web dels cantants de moda, fins i tot podeu llegir aquest llibre…, però com anar a l’òpera no hi ha res. Anar a veure i a escoltar una òpera en viu i en directe és una experiència insubstituïble, indispensable.
Els autors d’aquest llibre hem tingut la sort que l’òpera ja ens ha tocat des de ben petits, així que sentir a parlar d’òpera era una cosa habitual a casa. I això no té preu, perquè et vas fent gran i t’adones que tens un avantatge molt gran sobre altra gent: ja no necessites pro-grames de televisió o de ràdio que et motivin amb el tema de l’òpera, la portes de sèrie i, encara que no en siguis un fan incondicional, ja saps de què va la cosa. Saps que estem parlant d’un gran espectacle, dels més grans que hi ha hagut en tots els temps, amb música, teatre, dansa, colors, olors, emocions, riures i plors… Saps que pots estar anys sense anar a l’òpera, però que quan hi tornis, t’emocionarà com el primer dia. Saps que els noms dels cantants van canviant, però que els personatges mítics sempre seran allà: Rigoletto, Don Giovanni, Carmen…
Són tantes i tantes les coses que es viuen quan un va a l’òpera que no n’hi ha prou de parlar de l’argument o de si l’orquestra ha sonat millor o pitjor. Hi ha mil elements que t’atrapen, que et transporten a un món paral·lel, que no et deixen marxar fins que cau el teló: els llums, els vestits, l’escenografia, el públic, els esclats d’aplaudiments, els entreactes i, sobretot, les veus, aquest instrument meravellós que tots portem al damunt i que només uns quants saben fer servir d’aquesta manera tan màgica.
100 òpera_cat.indd 11 17/02/16 11:39
12
David Puertas Esteve i Jaume Radigales Babí
Hem escrit aquest llibre amb ganes de transmetre la nostra ex-periència amb l’òpera, no com a intèrprets, sinó com a espectadors: l’òpera ens agrada i hem volgut explicar-vos algunes coses (unes 100 coses) que segur que us interessaran sobre el món de l’òpera. Però que això no us distregui de fer el que realment importa: anar a l’òpera!
DaviD Puertas i Jaume raDigales
100 òpera_cat.indd 12 17/02/16 11:39
D’ÒPErES I OPErEtES
100 òpera_cat.indd 13 17/02/16 11:39
15
100 coses que has de saber de l’òpera
Moltes vegades, determinats termes musicals són coneguts amb denominacions que són, de fet, una part del seu tot. Si ens aturem a pensar una estona, ens adonarem que quan diem la paraula piano estem utilitzant un terme que en italià vol dir senzillament ’suau’, per oposició a ’fort’, terme que en italià es diu forte. De fet, la paraula exacta que defineix en la llengua de Verdi l’instrument amb tecles en blanc i negre és pianoforte, és a dir, ’suau-fort’, per definir la possibilitat que té el piano d’atacar el so d’una manera més o menys intensa, amb més o menys volum.
En el cas del terme òpera passa més o menys el mateix, amb la dife-rència que quan escrivim el terme en català utilitzem un accent obert damunt la lletra o, amb la qual cosa la paraula original resulta mal escrita, perquè l’italià gairebé no té accents gràfics. Sigui com sigui, en italià, opera —sense accent— vol dir senzillament ’obra’. Però el terme (com en el cas del piano) és parcial, una part del tot. Originà-riament, es parlava d’opera per musica i, en plural, opere per musica.
De quin tipus d’opera, o sigui, d’obra, estem parlant? Doncs sen-zillament d’una obra de teatre. De fet, hi ha documentats alguns tí-tols que es presentaven exactament com opera teatrale per musica, i més endavant va aparèixer el dramma per musica, per distingir-lo de l’opera teatrale o del dramma a seques, sense parts vocals.
En un primer moment, la intenció de l’òpera era recuperar la tra-dició de l’antiga Grècia de representar les obres teatrals (sobretot tra-gèdies, però també algunes comèdies) parcialment cantades. D’aquí la distinció d’allò que era per musica, és a dir, amb acompanyament orquestral o instrumental i amb parts destinades al cant.
No obstant això, el terme òpera és molt ampli, perquè se’n deri-ven diverses formes o gèneres. A banda del dramma per musica (que
01 / 100
Què vOl DIr ÒPEra?
100 òpera_cat.indd 15 17/02/16 11:39
16
David Puertas Esteve i Jaume Radigales Babí
al segle XIX es coneixerà com drama musical, especialment gràcies a l’obra de Richard Wagner), existeix també el Singspiel, una comèdia musical alemanya amb parts cantades i altres de parlades (com ara La flauta màgica de Mozart) i, en certa manera, l’opereta, que també pertany originàriament a països germànics, si bé França i Anglaterra es van apuntar al carro d’aquesta forma teatral-musical més senzilla quant a farcit vocal i instrumental. O la sarsuela, que és el gènere líric prototípicament espanyol, però amb les mateixes funcions que l’òpera, si bé amb formes i convencions diferents del que s’entén genèricament per òpera.
A la França de la segona meitat del segle XVII, i en un context en què tot allò que venia d’Itàlia era menyspreat (el primer ministre, el cardenal Mazarino, era italià), el gènere teatral-musical autòcton es va dividir entre tragédie lyrique i comédie-ballet. Termes eufemístics que, per molt que es prioritzés el recitatiu i el ball més que no pas el caràcter eminentment cantat propi de les obres italianes, defineixen una forma que perfectament podem encabir dins les convencions del que denominem òpera.
En l’antic debat, a vegades estèril, sobre què és òpera i què no ho és, ¿qui ens diu que els musicals al més pur estil de Broadway no són igualment espectacles perfectament emmotllables al que és una òpe-ra? ¿O és que ningú no recorda ja les conegudes òperes-rock que van fer furor a Londres i Nova York al final de la dècada del 1960 i al principi de la del 1970? Potser no tot allò que s’escenifica cantant (o ballant) damunt d’un escenari és una òpera, però el cert és que en una òpera sempre es canta, i a vegades fins i tot també es balla.
Per extensió, el terme òpera també designa un teatre on s’encabei-xen espectacles operístics: l’Òpera de París, l’Òpera de San Francis-co, l’Òpera de Viena, l’Òpera de Roma…
100 òpera_cat.indd 16 17/02/16 11:39
17
100 coses que has de saber de l’òpera
02 / 100
COm ES CaNta uNa ÒPEra?
La veu humana és, per a molts, el millor instrument. Però cantar no és gens fàcil, i ensenyar-ne encara menys, per una raó ben senzilla: estem parlant de l’únic instrument que s’escolta…, però que no es veu. El cantant és, doncs, l’agent d’un instrument que ha de dominar per no malmetre’l i que al mateix temps ha de produir un so determinat.
L’òpera exigeix una veu impostada, que provoqui el que anomenem un cant líric. Un tipus d’impostació que no és natural i que no demana tan sols intuïció o dots innats, sinó sobretot treball constant.
El cant líric, en definitiva, és el resultat d’un treball anatòmic, d’una disciplina, un rigor i una constància. I una cura molt especial. De la mateixa manera que cal netejar els instruments de vent, que cal afinar o canviar les cordes d’un piano o d’un violí…, la veu s’ha de cuidar i preservar per tal que duri molt anys i que es mantingui com més fresca millor, tot i que les veus agudes acostumen a estar molt ben formades i consolidades a la joventut i comencen a fallar a partir dels cinquanta anys. Les greus potser maduren més tard i es mantenen esplendorosa-ment fins als seixanta, tot i que hi ha excepcions de tota mena: instru-ments arruïnats abans d’hora per la poca cura que es té de la veu o per cantar un repertori equivocat, o bé cantants que amb més de setanta anys encara són capaços de fer grans gestes i sortir-ne victoriosos.
A banda del rigor i dels exercicis a què cal sotmetre la veu, també seran indispensables per al cantant hores de son ben dormides, fer es-port, menjar bé i de manera equilibrada… En resum, portar una vida com més ordenada millor, tot i els horaris a vegades desfasats de molts artistes, que han de treballar de nit i anar a dormir molt tard, quan a vegades han de llevar-se d’hora i agafar un avió que els durà d’una punta a l’altra de món aguantant corrents d’aire, refrigeracions, ambients molt
100 òpera_cat.indd 17 17/02/16 11:39
18
David Puertas Esteve i Jaume Radigales Babí
secs i canvis en l’alimentació. Un cantant, en definitiva, ha de dur una vida semblant a la d’un esportista d’elit.
La veu s’origina en un primer moment a través dels òrgans motrius del cos, és a dir, els pulmons i els músculs abdominals, els intercostals i el diafragma: això produeix l’emissió d’aire que, amb la pressió suficient, arriba, a través de la tràquea, a les cordes vocals, situades a la laringe.
Aquesta última és l’òrgan vibrador-fonador. La pressió de l’aire sobre les cordes vocals provocarà una vibració que serà la que traduirà l’aire en so, amplificat a la zona de l’òrgan amplificador, constituït per la boca i les fosses nasals. La boca, tanmateix, constitueix un òrgan específic, l’ar-ticulador, gràcies a la llengua i el paladar: un petit auditori, en definitiva.
La veu, però, tindrà una extensió determinada segons la tessitura de cadascú. Hi ha veus agudes i greus, i cadascuna té les pròpies classifi-cacions. Ara bé, cada veu ha de ser homogènia i no està ben vist que canviï de color. Per tal que això no passi, cal dominar el conegut com registre, quan la veu passa de més greu a més aguda o viceversa. El canvi de registre o el ”pas” —com també es coneix en argot musical— su-posa un canvi de ressonadors: els sons greus ressonen al pit, mentre que els sons aguts mai no han de ressonar al coll (això desgasta la veu i pot produir uns sons de gola que poden resultar desagradables), sinó al crani. La ressonància cranial s’aconsegueix gràcies a una modificació de la laringe, amb la qual cosa canviaran els mecanismes vibradors de les cordes vocals.
Tot plegat demana, com dèiem, disciplina i rigor. Una mala escola, un mal professor o prescindir de bons consells pot arruïnar una veu o desgastar-la prematurament. Això no ha impedit que grans cantants de la història hagin estat estrelles de l’òpera amb mala tècnica. O cantants amb bona tècnica que no han sabut transmetre als seus deixebles allò que havien après en el passat. Ningú no neix ensenyat, però l’òpera és un ofici complex, que demana un aprenentatge i un treball continus.
100 òpera_cat.indd 18 17/02/16 11:39
19
100 coses que has de saber de l’òpera
03 / 100
Tothom, qui més qui menys, sap què és el Renaixement. Repassem un dels trets més característics d’aquest període històric que travessa la cultura occidental entre els segles XV i XVI i que té el seu bressol en terres itàliques: la reemergència o la renaixença de la cultura clàs-sica grecoromana. I un dels seus trets culturals era el teatre.
Pel que sembla, a Grècia la tragèdia (i ocasionalment també la comèdia) es representava amb fragments cantats: ¿no us heu fixat que en totes les tragèdies d’Èsquil, Sòfocles o Eurípides sempre apareix un cor? Al Renaixement hi ha la intenció de recuperar la manera de fer teatre tal com es feia a Grècia, i d’aquí la voluntat de crear un gè-nere nou, l’opera per musica.
De tota manera, aquelles primeres representacions operístiques a Itàlia no es feien en teatres, sinó en salons, en àmplies cambres de palaus de ciutats com Florència, Màntua, Venècia o Roma.
Els primers incentivadors de l’òpera s’aplegaven a l’entorn de les anomenades camerate, perquè els punts de trobada eren les camere (’cambres’) citades més amunt. Els debats intel·lectuals a l’entorn de com havia de ser el cant o les paraules d’aquelles noves obres incloïen personatges de gran nivell intel·lectual, com Vincenzo Galilei, pare del futur astrònom Galileo Galilei.
L’òpera va néixer a l’entorn de les camerate florentines i, de fet, va ser al Palazzo Pitti de la capital de la Toscana on el 1600 es va re-presentar la primera òpera de la qual avui conservem text i música: parlem d’Euridice, amb música de Jacopo Peri i llibret d’Ottavio Rinuc-cini. Set anys després, el palau Ducal de Màntua acollia la primera representació de la que es considera la primera obra mestra del gène-re operístic, La favola d’Orfeo (més coneguda com L’Orfeo) de Claudio Monteverdi. I així successivament, i sempre amb debats i discussions
abaNS QuE l’ÒPEra aNéS al tEatrE
100 òpera_cat.indd 19 17/02/16 11:39
20
David Puertas Esteve i Jaume Radigales Babí
a l’entorn del paper expressiu de la música, la seva supeditació al text, etc., fins arribar a la consolidació del gènere.
Tot això respirava un aire molt intel·lectual, tancat i poc atent a les necessitats de diversió dels espectadors del carrer. Fins que el 1637 es va obrir a Venècia el primer teatre dedicat a l’òpera. Era el Teatro di San Cassiano, que permetia una certa ”democratització” del gènere perquè tothom qui volia (i podia, perquè s’havia de pagar l’entrada corresponent) tenia accés a l’espectacle operístic. Aquell primer tea-tre s’obria per a les funcions d’Andromeda de Francesco Manelli, amb llibret de Benedetto Ferrari. Per primer cop, l’orquestra se situava davant de l’escenari —abans es col·locava al costat, o bé damunt l’es-tructura escènica improvisada als palaus.
A aquell primer teatre el van seguir altres, com els de Santi Gio-vanni e Paolo (1639), San Mosè (1640), el Novissimo (1641) o el Grimani (1678), l’aspecte del qual reforçava la idea de l’espai il·lusori, amb referències al·legòriques als decorats que perpetuaven la idea de la perspectiva pictòrica. No és casual que parlem de Venècia com la primera ciutat que va acollir teatres: el règim republicà de la ciutat dels canals permetia activitats laxes en matèria moral (no en va el Carnaval venecià era dels més lluïts i transgressors de l’Europa del moment), sense el control ferri de l’Església catòlica, que sempre va mirar amb suspicàcia les coses del teatre.
Els teatres van fer sorgir un veritable star system gràcies a la figura de l’empresari, que contractava els cantants i encarregava òperes als compositors. Aquests, tot i que avui hagin passat a la història com els principals artífexs de les òperes que ens han llegat, eren una peça més de l’engranatge, perquè el que el públic volia era sentir sobretot els cantants que es posaven de moda, amb preferències dels diversos sectors d’espectadors del moment.
100 òpera_cat.indd 20 17/02/16 11:39
