DEPARTAMENT DE LLENGUALlatí ­ 2

Feina, Imatges, Apunts, Traduccions ­ 1

[p. 14] Transforma a la veu activa (recorda que l'anàlisi sintàctica et pot ser molt útil):

1. Libellus etiam Caesari datus est eodem die.

2. Crassus, collega Pompeii, contra Parthos missus est.

3. Piso in prouincia ab equitibus Hispanis occisus est.

4. Dictae sunt a principibus acerrimae ac fortissimae sententiae.

5. Agitabatur   magis   magisque   in   dies   animus   ferox   inopia   rei   familiaris   et   conscientia scelerum.

6. Pons tempestate interruptus erat.

7. Caesar tribus et uiginti uulneribus ad terram datus est.

8. Quindecim milia Romanorum in acie caesa sunt.

1

9. Crassus a Surena Orodis regis duce uictus est.

[p.  18 – 16]  Transforma en construccions  de participi   (o  ablatiu)  absolut   les  següents  oracions introduïdes per ubi:

a. Vbi res in iis prouinciis prospere gestae erant, Romam redii.

b. Caesar, ubi cognita est locorum natura, ponti castrisque praesidio sex cohortes relinquit.

c. Vbi potestas facta est, Afranius copias educit et in medio colle sub castris constituit.

d. Postero die Caesar omnibus copiis, ubi triplex acies instructa erat, ad Ilerdam proficiscitur et sub castris Afrani consistit.

e. Vbi Marcus Tullius Cicero et Caius Antonius consules erant, Lucius Sergius Catilina ad delendam patriam coniurauit.

f. Vbi dux natura est, congrediuntur homines.

g.  Senatus  decretis  honorificis   in  ordinem suum me adlegit,  ubi  Caius  Pansa  et  Aulus  Hirtius consules erant.

h. Archias poeta Romam uenit, ubi Marius consul erat.

2

[p.18 – traducció] FETS DE LA SEGONA GUERRA PÚNICA

Haec est nobilis ad Trasumennum pugna atque memorata inter paucas populi Romani clades.

Quindecim milia Romanorum in acie caesa sunt; decem milia sparsa fuga per omnem Etruriam 

auersis itineribus Vrbem petierunt; 

duo milia quingenti hostium in acie, multi postea ex uulneribus perierunt.

LIVI, 22, 7, 1­2acies, ­ei f. ­ camp de batallacaedo, cecidi, caesum 3 – colpejar, colpir, fer caureVrbem – complement circumstancial de lloc de petierunt

3

ILERDAEn   començar   la   segona   guerra   púnica   els   cabdills   ilergets 

Indíbil i Mandoni eren aliats d'Anníbal, que va reclutar guerrers ilergets per a la seva expedició contra Roma. Però després els dos caps van establir un pacte amb Publi Corneli Escipió, fins que van encapçalar   una   revolta   dels   ilergets   i   altres   pobles   contra   els romans   (206­207)   per   les   elevades   exigències   econòmiques imposades pels romans. La revolta va ser esclafada, Indíbil mort en combat i Mandoni executat.

Indíbil i Mandoni, rèplica d'una escultura de Medard Sanmartí (S.G.).

Almenys  des  d'època   romana   l'emplaçament   estratègic   i   les possibilitats defensives de l'actual Lleida la va fer propícia a ser la 

capital  d'un  ampli   territori:   situada  en  un  encreuament  de  camins,   amb el   riu  Segre  com una important via de comunicació, des del Turó de la Seu Vella es domina tota la plana del Segrià. Malgrat això queda obscur el paper que tenia en el món ibèric, quan una extensa àrea de les valls del Segre i del Cinca estava habitada pel poble dels ilergets. 

La posició  privilegiada de Lleida i  la identificació  amb el topònim llatí  d'Ilerda han dut persistentment  els  historiadors   a   situar   la   Iltirta  que  apareix  com a  capital  dels   ilergets  en   les monedes   ibèriques   en   el   turó   de   la   Seu   Vella.   Tanmateix,   constatada   la   manca   d'estructures ibèriques al llarg de totes les recerques arqueològiques al turó de la Seu, s'ha de posar en dubte aquesta identificació, i cal pensar, al contrari, que Ilerda va ser una fundació romana ex nouo.

Les restes més antigues de construccions romanes són datades a   finals  del   segle  II  a.C.,  però   la fundació de la ciutat probablement s'ha de situar  a   l'inici  del  segle  I a.C. A l'època d'August va obtenir el   títol   de  municipium  i,   va   ser monumentalitzada.   Ilerda,   que pertanyia   al   districte   judicial (conuentum)   de   Cesaraugusta, l'actual   Saragossa,   era   una   ciutat de pas entre la costa i l'interior de la península. 

Diverses fonts clàssiques es refereixen   a   Ilerda,   en   especial   a propòsit  de   la  batalla  que   s'hi  va produir entre Cèsar i els partidaris de Pompeu (49 a.C.),  descrita pel mateix Cèsar en el De bello ciuili.

4

 No obstant això, fins a les excavacions arqueològiques de les últimes dècades, la ciutat romana, soterrada sota les construccions posteriors, no ha començat a sortir a la llum. 

De tota manera les estructures descobertes fins ara a diferents punts de la ciutat encara no permeten arribar a unes conclusions segures sobre el traçat urbà. La muralla abastaria tot el Turó de la Seu Vella i la part baixa fins a l'antic curs dels rius Segre i Noguerola, amb una extensió total de 23 hectàrees. La difícil topografia del nucli urbà, amb una part alta escarpada ­molt poc coneguda­ i una part baixa enclavada en el marge entre el promontori i els dos rius, va condicionar en gran mesura la seva estructura, allunyada per força dels cànons de les fundacions romanes. 

El sector més dinàmic de la ciutat correspondria a l'extrem est de la ciutat, on s'eixamplava el terreny pla. Allà era on hi devia haver la cruïlla del Cardo Maximus i del Decumanus Maximus, en la  qual s'alçaven unes grans termes públiques bastides al  segle II  d.C.,   l'edifici  més notable descobert fins a aquest moment i que, tal vegada, va mantenir la seva funció, d'una manera o altra, fins a la Lleida musulmana. Tot i això el fòrum estaria situat, segons les hipòtesis formulades fins ara, cap a l'altre extrem de la ciutat, a prop del pont antic (potser a l'actual plaça de Sant Joan). Altres restes corresponen parcialment a algunes domus i a un possible tram del Cardo Maximus  i d'algun altre  carrer,  mentre que d'altres estructures excavades  no se n'ha pogut  determinar  amb certesa la naturalesa.

Durant   el   segle   III   d.C.   Ilerda   degué   patir   una   forta   crisi,   atès   que,   segons   demostra l'arqueologia, s'abandonaren molts edificis. El 449 els sueus i bagaudes van atacar la ciutat, que, tanmateix, es va refer. 

El Turó de la Seu Vella i el Segre   van   ser   els   factors principals   en   la configuració   de   la   ciutat romana de Lleida (S.G.)

5

Fragments de les muralles romanes al Turó de la Seu Vella (S.G.). 

Restes d'uns banys privats excavats en una recent intervenció arqueològica a l'Arc del Pont (S.G.).

(Extret de la pàgina de Sebastià Giralt: http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus)

El comerç i l'economiaIlerda, per la seva situació geogràfica, fou un centre mercantil important, si bé no han faltat 

autors  que  han  considerat   l'època   romana  com a  negativa  des  del  punt  de  vista   econòmic,   en comparació a l'època florent ilergeta.

Els productes bàsics del comerç ilerdenc foren els cereals, el vi, l'oli, els pernils i els objectes manufacturats de l'espart, que es trobaven bé per moneda, bé per altres productes (pesca salada, encens,  perfum,  pebre  roig  i  pebre blanc,  marbre d'origen  itàlic...).  De manera  especial,   Ilerda contribuïa a l'economia del món romà amb el seu blat, esdevinguda ciutat­graner. 

La vida comercial a Ilerda, amb els impostos comuns a l'època, es verificava als mercats sorgits a les portes d'accés a la ciutat i, sobretot, al forum, en el qual cada nou dies se celebrava mercat.

A la prosperitat del comerç contribuïren no solament les vies de comunicació, tant terrestres com fluvials ­recordem la navegabilitat del riu­, sinó també l'actiu pas d'infinitat de comerciants que seguien de prop els exèrcits i encara s'endinsaven en zones allunyades dels camps militars.

Horaci ens conta, en una de les seves epístoles, que sentia por que la còpia dels seus escrits servís d'embolcall de salses i guisats a Ilerda. L'esmentada font literària ens fa pensar en unes fortes relacions comercials d'Ilerda amb la metròpoli.

6

La cultura, la llengua i l'escriptura Figureta femenina, ibèrica pintada.

Resulta   remarcable   que,   dos­cents   anys després   de   l'arribada   dels   romans   a   la Península, Cèsar encara parli de tribus iberes, malgrat no anomenar els ilergets després de la   derrota   d'Indíbil   i   Mandoni.   Això   és coherent   amb   una   romanització   no   massa intensa,   demostrable   per   la   presència   de ceràmica ibera i amb el fet que els textos amb escriptura i llengua ibèriques arribin al segle I   després de Crist.

Copa de ceràmica ibèrica pintada Suposem que la  llengua llatina de la zona lleidatana restaria adulterada i matisada amb formes indígenes.

Sobre la cultura llatina ilerdenca poc podem adduir. Desconeixem el nivell de cultura mitjà, el grau d'alfabetització, l'extensió i pregonesa de l'idioma, etc.                                     

Al repertori epigràfic són relativament poc abundants les restes de làpides i altres inscripcions, bé que a Guissona s'hi va localitzar una del segle II, redactada en mètrica llatina d'estil virgilià. 

Motlle de sigil·lata hispànica Servilia Praepusa filiae suae Lesbiaea(nnorum) XI m(ensium) X hic sepul(tae) s(it) l(evis) t(erra) quid sibi fata velint bellis si ma quaeque creari edita laeti(ti)a commoda si rapiunt sed quae fatorum legis servare necesse estperverso lacrimas fundimus officio haec bis sexannos vix bene transierat ille(!) suas la[c]rimas nondum emiseratomnes et poterat semper flebilis esse suis parcite enim vobis tristessine fine parentes parcius et Manes sollicitare meos ponimus hunctitulum luctus solacia nostri qui legit ut dicat sit tibi terra levis 

[Servília Praepusa a la seva filla Lèsbia, d'onze anys i deu mesos, ací enterrada. Què voldrà el destí quan crea el més bonic, si pren el creat per gaudiment de la nostra alegria? Mes, si ens hem de sotmetre a la llei dels fats, quedem plorant postrats al rígid destí. Ella encara no havia arribat als dotze anys, ni tan sols havia vessat totes les seves llàgrimes, i ja pot ésser per sempre plorada pels seus. “Mireu, doncs, per vosaltres, oh pares afligits per la immensa tristesa i deixeu de torbar els meus Manes.” Alcem aquest epitafi, alleujament de la nostra pena, a fi que qui el llegeixi exclami: “Que la terra et sigui lleu”.]

Extret parcialment de La Ilerda romana de Frederic Lara­Peinado, Rafael Dalmau, editor, i del llibre de text d'aquest mateix curs, edit. Castellnou. 

7

LA BATALLA D'ILERDA (49 aC)

La font fonamental n’és De Bello Ciuili de Cèsar, amb la inevitable parcialitat.Recordem que el primer triumvirat era format pel propi Cèsar, Pompeu –sis anys més jove i

casat amb una filla de Juli- i Cras. Aquest últim va anar cap a Pàrtia a la recerca de més glòria i riquesa, però hi fracassà

L’any 49 a.C. es produeix el pas del Rubicó. Pompeu és dirigeix cap a Grècia, intentant evi-tar Cèsar. Aquest no el segueix, sinó que controlarà els zones d’influència de Pompeu, posseïdor d’Itàlia, Hispània (amb els generals Afrani –a la Hispània Citerior-, Petrei –a la Ulterior- i Varró –a la Bètica) i l'àrea nord-africana, amb un exèrcit més nombrós. En aquesta confrontació, Pompeu tenia més possibilitats de guanyar, però Cèsar posseïa l’entusiasme i les ganes.

Tot i que l'última batalla important de la guerra civil fou la de Munda i que l’any 45 a.C. els fills de Pompeu, ja mort a Egipte, fins on l'ha seguit Cèsar, intenten infructuosament plantar cara a l'enemic del seu pare, serà el 49 a.C. quan es produeixi la victòria cesariana definitiva.

49 a.C. – Fabi és enviat per Cèsar a controlar els passos dels Pirineus. Afrani i Petrei ajunten els forces i van a Ilerda, important centre de comunicacions, per plantar batalla a Cèsar, que és previst que hi arribi. Varró queda a la reserva. A finals de juny del 49 a.C., Fabi arriba prop d’Ilerda (6-8 km. al nord).

Cèsar PompeuFabi – 3 legions (4.000 homes Afrani – 3 legions cadascuna aprox.) Petrei – 2 legionsCèsar – 3 legions. 80 cohorts de 500 infants no itàlics10.000 infants no itàlics cadascunaFabi – 3.000 genets 5.000 genetsCèsar – 3.000 genets

En total, hi ha entre 80 i 90 mil homes, i uns 11 mil cavalls, arribats de cop. Ambdós exèrcits necessiten intendència; així que tots miren de controlar els zones de pastures a l’est d’Ilerda, el Pla d’Urgell, únic lloc d’on treure menjar.

Serà una batalla més d'infraestructures que d’armes.Fabi, per passar els tropes a pasturar, fa dos ponts de barques i troncs per sobre del

Segre. La batalla s’inicia el 20 de juny, quan dues legions de Fabi van a buscar menjar. El Segre,

8

torrencial cap al juny a causa del desglaç, havia trencat el pont de més avall. Afrani, que veu passar-ne els troncs, ho dedueix i envia soldats pel Pont de Pedra, controlat pels tropes pompeianes, perquè deturin els que intentaven passar per l’altre pont.

Quan les coses anaven mal dades per als cesarians, Fabi envià més homes pel pontsencer. Els pompeians es retiraren.

El 22 de juny arriba Cèsar, qui trasllada l’exèrcit a Lleida, a no més d’un quilòmetre del turó de Gardeny, seu del campament dels pompeians. Allà intenta provocar Afrani perquè entri en combat, però aquest no cedeix i segueix en la seva fortificació. Cèsar opta per acabar de construir un campament tal com cal en aquell mateix lloc.

Des de la seva nova posició, Cèsar decideix conquerir el tossal de Puig Bordell. Els pompeians, que ja hi són, lluiten per defensar-lo, però finalment Cèsar envia la legió IX, que acaba conquerint el puig, mentre els pompeians entren a Ilerda. Els cesarians es queden, després de seguir els seus enemics, atrapats sota les muralles. Cèsar salva aquesta legió i torna al campament. Després d’aquesta escaramussa, Puig Bordell queda en mans dels pompeians, que el fortifiquen. Tanmateix, Cèsar queda satisfet perquè ha salvat la legió IX. Ell mateix ens informa de les baixes d’aquest episodi: setanta morts i sis-cents ferits del seu bàndol, i quatre-cents morts de Pompeu. No diu els ferits de l’enemic, coherent a unes xifres que ja esperàvem parcials.

Tot el mes de juliol passa sense moviments, fins que una riuada del Segre destrueix els dos ponts, de manera que Cèsar queda atrapat sense pastures. Afrani té les sitges de la ciutat i el Pont de Pedra.

Una expedició d’intendència procedent de la Gàl.lia ve per la banda dreta del Segre, no pot passar i Afrani els massacra. Cèsar es veu, doncs, obligat a comprar blat, tan car que es queda sense diners. Els centurions n’hi deixen, amb la qual cosa aconsegueix una doble fidelitat: per part dels centurions per poder cobrar, i per part dels soldats per haver cobrat.

Roma sap que Cèsar està gairebé vençut. Alguns s’acosten a Pompeu, però Cèsar reacciona anant cap a Camarasa, vint quilòmetres al nord, on hi fa un pont. Passa cavalleria cap a l’altra banda que, des d’allà ataca els pompeians, tranquils pensant que Cèsar està vençut.

Serà llavors que els pobles veïns començaran a donar blat a Cèsar.Quatre quilòmetres al nord d’Ilerda, Cèsar fa un gual perquè la cavalleria hi pugui passar,

tot construint canals per desviar l’aigua. Aquesta impressionant tasca d’enginyeria sorprèn els pompeians, que decideixen anar cap a l’Ebre, on creuen que hi haurà Pompeu, tot abandonant

9

Ilerda. La cavalleria de Cèsar va fustigant la rereguarda dels pompeians, mentre van cap a l’Ebre. Mentrestant, des del campament ho veuen els soldats, que demanen a Cèsar d’anar-hi. Ell els dóna permís, però hauran d’anar lleugers d’armament. Tot i així, dues fileres de cavalleria es col·loquen al gual perquè els infants hi puguin passar pel mig.

A la nit els cesarians arriben on hi ha els pompeians. Es tractarà d’una carrera cap a l’Ebre, que Cèsar guanyarà en un dia.

Aquella nit soldats de Pompeu van a buscar aigua, i confraternitzen amb els soldats de Cèsar. Al matí següent Afrani fa executar tots els que diuen ser cesarians, mentre que Cèsar, que sempre ha dit que no vol lluitar perquè tots són romans i que prefereix la rendició, honora els pompeians que troba al seu campament i els deixa anar al campament d'Afrani, en un excel·lent exemple de guerra psicològica.

Les tropes de Pompeu tornen cap a Ilerda, corren cap al riu, on els detura Cèsar i els envolta amb una estacada.

El dos d'agost la negociació acaba amb els pompeians llicenciats i enviats cap a casa si són d'Hispània; els d'Itàlia els acompanyen fins a la península itàlica.

Un cop acabada la batalla, Cèsar haurà construït quatre campaments, tres ponts i el gual. Per la seva banda, Afrani, tres campaments i un pont. Haurà estat una batalla d'estratègia, no de grans lluites, guanyada per les sandàlies, les pales i les destrals.

[p.20 – 24] Transforma a la veu passiva les frases següents (recorda que l’anàlisi sintàctica et pot ser molt útil):

a. Quindecim milia Romanorum in acie ceciderunt.

b. Veneri aedem Q. Fabius Maximus dictator uouit.

 

c. Caesar sex cohortes ponti castrisque praesidio reliquit.

d. Afranius a castris copias educit.

e. Romani lectisternium per triduum habuerunt. 

10

f. Senatores Marcum Licinium Crassum contra Parthos miserunt.

g. Dux Marcum Licinium Crassum uicit.

h. Caius Verres per triennium prouinciam Siciliam uexauit.

i. Antonius sororem Caesaris Augusti Octauiani repudiauit.

[p. 23] Agrimensor (uel gromaticus) cum groma laborans. 

[p.24] Forum

11

[p. 24]  Curia  [p.25] Forica 

 

[p. 35 – traducció] L’autor ens parla de LA MORT DE CÈSAR

Inde Caesar, bellis ciuilibus toto orbe compositis, Romam rediit. 

Agere insolentius coepit et contra consuetudinem Romanae libertatis. [...]

Praecipue fuerunt inter coniuratos duo Bruti, ex eo genere Bruti, qui primus Romae consul fuerat

et reges expulerat, et Caius Cassius et Seruilius Casca. 

12

Ergo Caesar [...] tribus et uiginti uulneribus confosus est.

Romam – complement circumstancial de lloc de rediit.

[p. 35] 3 – Transforma a la veu passiva les frases que hi ha a continuació (recorda la utilitat de l’anàlisi sintàctica):

a. Tria et uiginti uulnera Caesarem confoderunt.

b. Populus antea honores deferebat.

c. Brutus reges expulerat.

d. Caesar bella ciuilia toto orbe composuit.

13

[p. 35] 6 – Transforma el nombre gramatical de totes les paraules possibles de cadascuna d’aquestes frases:

a. Miles in urbem redit.

b. Vir Romanus regem ex urbe expulit.

c. Dictator uulnere confosus est.

14