Dipòsit Digital de Documents de la UAB - BUTLLETÍ...Visita oficial de la Generalitat i...

BUTLLETÍ• UELY

MUSEUS D'ART

• BARCELONA

L ^DE,I^y

f ENER1030

.4Ç•Zk2

JUNTA DE MUSEUS

PRESIDENTS D'HONOR

President del Governde la Generalitat

Conseller de Cultura del Governsde la Generalitat

Alcalde de Barcelona

PRESIDENT EFECTIU

Josep Puig i CadafalchRepresentant de la Generalitat

VICE-PRESIDENTS

Josep Codolà i Gualdo.Conseller - Regidor de Cultura de l'Ajuntament

Alexandre Soler i MarchRepresentant de les entitats artístiques

TRESORER

Jaume Espona i BrunetTècnic representant de la Generalitat

COMPTADOR

Jaume Marco i UrrutiaRepresentant de les entitats artístiques

VOCALS

Francesc Cambó i Batlle

Pere Coromines i. Muntanya

Josep Clarà i AyatsRepresentante de la Generalitat

Teresa Amatller i CrosTècnic representant de la Generalitat

Francesc Torras i Villa

Josep M. a Blanch i Romeu

Pau Bastida i FlorensaRegidors representants de l'Ajuntament

Casimir Giralt i Bullich

Ròmul Bosch i CatarineuTècnics representants de l'Ajuntament

Francesc Carreras i CandiPresident de l'Acadèmia de Bones Lletres

Joan Antoni de Güell i LópezPresident de l'Academia Catalana

de Belles Arte de Sant Jordi

Antoni Rubió i LluchDelegat de l'Institut d'Estadis Catalana

Pere Mayoral i ParracíaDirector de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics

i Belles Arts

Pere Casas i Abarca

Miquel Farré i AlbagesRepresentants de lee entitats artístiques

Manuel Rocamora i VidalDesignat per la Junta

VOCAL HONORARI

Carles Pirozzini i Martí

DIRECCIÓ - SECRETARIA - ADMINISTRACIÓ

Joaquim Folch i TorresDirector General dels Museus d'Art

Joaquim Borralleras i GrasSecretari de la Junta

Pere Bohigas i TarragóAdministrador General dele Museus d'Art

HORARI DELS MUSEUS

MUSEU D'ART DE CATALUNYA. —Pare de Mont-juïc.. —Obert cada dia de 9 a 1.30 del migdia(exceptuant els dilluns, por festa del perso-nal). Entrada gratuita, el segon diumenge de

cada mes.

MUSEU DE LES ARTS DECORATIVES.—Palau dePedralbes. Avinguda 14 d'abril.—Obert cadadia de 9 a 1.30 del tnigdia (exceptuant ele di-llune, por f esta del personal). Entrada gratuita,

el primer diumenge de cada mes.

<POBLE ESPANYOL•.—l'arc de Montjuïc.—Obertcada dia de 10 a posta de sol.

BIBLIOTECA D'ART. — .Poble Espanyol. del Parcdo Montjuïc. — Oberta tots ele dies feiners de10 a 1 del matí. Admissió subjecta a les condi-

cione del Reglament.

MUSEU DEL 0CAU FERRAT.. — Sitges. — Obertcada dia de 10 a 1 i de 3 a posta de sol (excep-

taant els dilluns, por festa del personal):.El dia 6, totos aquestos institucions estaran

tancades per ésser feota oficial.

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ARTDE BARCELONA

Es publica cada mes.REDACCIÓ: Oficines de la Junta de Museus..Poble Espanyol», de Montjuïc. Telèfon 33083.

DIRECTOR: Joaquim Folch i PorrosSECtt ETARI DE REDACC1ó: P. Bobigas i TarragóPREUS: Snbscrjpeió: 24 ptes. l'any. Número

solt: 2 ptes. Número endarrerit: 3 ptes.ADMINISTRACIó: I. G. Seix i Barrat (ler-mane, S. A. - Provenga, 219 - Telèfon 71671.

BUTLLETÍDELS

MUSEUS D'ARTijj

BARCELONA

VOLUM VI1936

• lii7•

PUBLICACIÓ DE LA

JUNTA DE MUSEUSCONTINUADA PER LA

COMIISSAMA. GENERAL DE MUSEUS«POBLE ESPANYOL» DE MONTJUÏC

BARCELONA

59

362

184

285

13

121

340

336597

201

285

161

193353

111

176

2756

107

>,•uS.2b2

1NDEX

f Pàgs.

ARTICLES

AMORÓS, J.«Les relacions del Principat de Catalunyai els Regnes de València i Mallorca ambAnglaterra i el parallelisme monetari d'a-quests països», per F. Mateu i Llopis.Notabibliográfica .....................

«El «ducado» unidad monetaria interna-cional oro, durante el siglo av, y su apa

-rición en la Península Ibérica», per F.Mateu i Llopis. Nota bibliográfica .....

«Les pruneres encunyacions barceloninesde Felip V», per F. Mateu i Llopis. Notabibliogràfica ...........................

«Pesals valencians del segle xvttl e», per F.Mateu i Llopis. Nota bibliográfica

«Adquisiciones en 1933-1934. Colecciones deNumismática y Glíptica», per Casto M.del Rivero i F. Mateu i Llopis. Nota hi

-bliográfica.............................Un servei del Gabinet Numismàtic de

Catalunya ..............................B., F. (le P. i B.Un intercanvi de cerámica ...............Amics de l'Art Vell. «Els primers sis anys.

1929-1935». Memòria, per Cèsar Martinell.Notabibliográfica .....................

BALAGUER, M.Com s'efectua 1'invcntari d'objectes dels

Museus ................................BENET, Rafael.Actualitat de Francesc Gimeno ...........CAPDEVILA, Carles.Les adquisicions de la Junta de Museus en

l'Exposició de Primavera del 1936 .....CLADELLAS, Esteve i E. C.Aiguafortsantics. I ......................Aiguafortsantics. II .....................Aiguafortsantics. III ....................Els gravats sostrets del Museu de Segòvia ..«El llibre a Catalunya. (Els primers temps

de la impremta a Barcelona) », per R.Carreras Valls. Nota bibliográfica ......

DURAN CANT AMERES, F.Exemplars d'escultura medieval ingressats

al Museu d'Art de Catalunya. I .......Exemplars d'escultura medieval ingressats

al Museu d'Art de Catalunya. II ......D'escultura pobletana ....................FABRÉ OLIVER, J.Els bronzes xinesos (le la collecció MateuEls bronzes rituals xinesos de la collecció

Mateu .................................FOLCH I TORRES, Joaquim.A la memòria de Francesc Martorell i

Tribal .................................Damiñ Mateu ............................«L^alicionat a les estampes», (le Fortuny ..

Una taula no identificada de Jaume Huguet,al Museu del Louvre ..................

ChandlerRathfon Post ...................Ròmul Bosch i Catarineu ................L'arquitecte Josep Goday ................Conversa sobre la vida privada dels Museus

d'Art. I ...............................58 Conversa sobre ]a vida privada dels Museus

d'Art. II ..............................Conversa sobre la vida privada dels Museus

d'Art. III ..............................58 G., J. i G.

Una llegenda japonesa al Museu de les ArtsDecoratives ............................

59 El II Saló «Mirador» ...................GUDIOL, Josep.'«A History of Spanish Painting», per

Chandler Ratlifon Post. Nota bibliogrà-fica....................................157

MAINAR, Josep.El I Saló d'Artistes Decoradors del Foment

de les Arts Decoratives ................ 275MARTINELL, Cèsar.Exposició d'imatgeria policromada al palau

Güell-Costillas ......................... 73RÀFOLS, Josep-F., J.-F. R. i R.«Elogi de la cultura catalana». Discurs del

conte de Güell. Nota bibliográfica 28«Lleis històriques de la vida dels estils

arquitectònics». Discurs (le Josep Puig

i Cadafalch. Nota bibliográfica ........ 28«La destrucció (le Poblet», per Eduard Toda

i Giiell. Nota bibliogràfica ............. 29«Panteones Reales a Poblet (Destrucción,

envío de los fragmentos a Tarragona y suabandono en los sótanos municipales en1854. Traslado al Museo Provincial en1894. Restitución al Monasterio en 19331 »,per Eduard Toda i Güell. Nota biblio-

gràfica ................................. 30«Reconstrucció de Poblet». Obres realitza

-des de 1930 a 1934 pel Patronat del Mo-nestir. Memòria del president Eduard

Toda i Güell. Nota bibliogràfica ....... 30«Tres iutatges (tres evocacions». Conferèn-

cia del comte de Güell. Nota biblio-gràfica.. ... .. ........... 30

«L'église Saint-Michel de Cuxa», per J. Puig

i Cadafalcb. Nota bibliográfica ......... 161)«Muséographie». Nota bibliográfica ....... 160

Biografies i retrats d'artistes ............. 178Una exposició -homenatge de Josep Arrau

iBarba ............................... 211

El donatiu de J. Pedro Gil ............. 341RENART, Joaquim.

El bust d'Apelles Mestres al Museu d'Art . 23Exposició d'obres de Josep Calvo i Ver-

donces ................................. 50

Apelles Mestres (1854-1936) .............. 318

129157187223

258

289

321

40268

ÍNDEX

Pògs.

RODRÍGUEZ CODOLÀ, Manuel.Miquel Blay ............................ 81

Els escultors Valllnitjana ................ 136SAGARRA, Josep M. (le.

Josep M." Jordà ........................ 153SOLER, Xavier.

La Collecció Emereneià Roig ............ 1X.Observacions de Mayer sobre pintures ex-

posades al Museu d'Art de Catalunya .. 372

VIDA DELS MUSEUS

MUSEU D'ART DE CATALUNYA

Visita oficial de la Generalitat i 1'Ajunta-ulent al Museu d'Art de Catalunya .... 213

MUSEU DEL «CAU FERRAT» IDE SITGES

Patronat del Museu del «Cau Ferrat» de

Sitges ................................. 31Inauguració (le «Maricel» (le Sitges ...... 225

COMPOSICIO DE LA JUNTA DE MUSEUS

Renovació de la Junta de Museus ........ 189

FUNCIONAMENT DE LA COMISSARIAGENERAL DE MUSEUS

Comissaria General de Museus ........... 257Actuació de la Comissaria General de

Museus ................................ 349

VISITES

Entrades als Museus durant l'any 1935 ... 96

Visites collectives als Museus ............ 32Ítl. íd . .................................. 191Íd. ill . .................................. 286Íd. íll . .................................. 351

Visitants als nostres Museus ............. 31Ítl. íd . .................................. 191Íti. íll . .................................. 384Visita oficial de la Generalitat i I'Ajun-

tament al Museu d'Art (le Catalunya .. 213

VÀRIA

Del «Gabinet Numismàtic de Catalunya» .. 127Noves installacions en els nostres Museus . 128Modificacions en el personal de Museus .. 190La Revolució (le juliol i els nostres Museus

d'Art ..... ..... ............ 301La protecció de les obres d'art en temps

deguerra ............................. 382

INGRÉS D'OBRES ALS MUSEUS

Adquisicions, donatius i dipòsits del segonsemestre del 1935 ..................... 63

Ingressos als Museus del primer semestredel1936 .............................. 343

Biblioteca d'Art de la junta de Museus.Obres ingressades durant el segon semes-Ire de l'any 1935 ..................... 60

Biblioteca dels Museus d'Art. Obres ingres-sades durant el primer semestre de l'any

1936 ................................... 344

«Cau Ferrat». Ingressos d(nrant el segon se-'mestre de l'any 1935 i el primer del1936 ................................... 384

La collecció d'Elnercncià Roig, per XavierSoler.... ........ . 1

Lliuranient (l'un bust-retrat d'Apel-les Mes.tresal nostre Museu .................. 21

El bust d'Apelles Mestres al Museu d'Art,perJoaquini Renart ................... 23

Recepció de noves obres al Museu d'Art deCatalunya ............................. 44

Lliurament d'una altra obra de Fortuny alMuseu .. ............................... 102

«L'aficionat a les estampes», de Fortuny,per Joaquini Folch i Torres ............ 107

Lliuranient duna obra de Lluís Masriera alMuseu ................................. 118

Exemplars d'escultura medieval. ingressatsal Museu d'Art de Catalunya. I, per F.Durani Canya m eres ................... 161

Exemplars d'escultura medieval ingressatsal Museu d'Art de Catalunya. II, per F.Durani Canya meres .................... 193

Un intercanvi de ceràmica, per F. de P. B. . 184Visita oficial de la Generalitat i l'Ajunta-

ment al Museu d'Art de Catalunya. (Lesobres ingressades al Museu) ........... 221

Les adquisicions de la Junta (le Museus enl'Exposició de Primavera del 1936, perCaries Capdevila ....................... 340

El donatiu de J. Pedro Gil, per J.-F. Ràfols . 341Un servei del Gabinet Numismàtic de Cata-

lunya, per J. Amorós .................. 362

EXPOSICIONS I CONFERÈNCIES

Exposició d'obres de Josep Calvo i Ver-donces, per Joaquim Renart .......... 50

Exposició d'imatgeria policromada al palauGüell-Comillas, per Cèsar Martinell .... 73

Conferències sobre els nostres Museus .... 188Una exposició -homenatge (le Josep Arrau

iBarba, per R . ....................... 211Conversa sobre la vida privada dels Museus

d'Art de Barcelona ........... 258, 289 i 321El II Saló «Mirador», per .G . ............ 268El 1 Saló d'Artistes Decoradors del Fo-

ment (le les Arts Decoratives, per JosepMamar................................275

L'Exposició de Primavera del 1936 ......281

NECROLOGIES

A la memòria (le Francesc Martorell i Tra-bal, per Joaquim Folch i Torres ...... 27

Damià Mateu, per Joaquim Folch i Torres . 56ManuelCazurro ......................... 57Miquel Blay, per M. Rodríguez Codolà .. 81CelestíGalceran ......................... 151Josep M. Jordà, per Josep M. de Sagarra . 153Ròmul Bosch i Catarineu, per Joaquim

Folchi Torres ........................ 187L'arquitecte Josep Goday, per Joaquim

Folehi Torres ........................ 223

INDEX

M P;gs,

Apelles Mestres (1854-1936), per JoaquimRenart ................................ 318

NOTICIARI

Inauguració (le! Museu d'Arqueologia ... 24

Distinció al Director dels Museus ...... 31Organització oficial del servei (le Museus

de Catalunya .......................... 89XIV Congrés Internacional d'Història de

l'Art ... ............................... 128Els gravats sostrets (le! Museu de Segòvia . 190Homenatge al President de la Junta (le

Museus ................................ 284Distinció al Director General dels Museus . 285El servei de Conservació del Patrimoni

Artístic de Catalunya .................. 349

BIBLIOGRAFIA

«Pesals valencians del segle xvttt è», de F.

Mateu i Llopis, per J. Amorós ......... 59«Adquisiciones en 1933 .34. Colecciones (le

Numismática y Glíptica», de Casto M.del Rivero i F. Mateu i Llopis, per J.

Amorós ................................ 59«A History of Spanish Painting», de Chand-

ler Rathfon Post, per Josep Gudiol .... 157«L'église Saint-Michel de Cuxa», de J. Puig

iCadafalch, per R. ................... 160

«IVluséographie», per R. ................. 160Amics de l'Art Vell. «Els primers sis anys.

1929-1935». Memòria de l'obra realitzadaper l'entitat des (le la seva fundació finsavui, de Cèsar Martinell, per B........ 285

«El llibre a Catalunya (Els primers tempsde la impremta a Barcelona)», de R. Car-

reras Valls, per E. C . ................. 285

«Elogi de la cultura catalana». Discurs delcomte de Güell, president de l'AcadèmiaCatalana (le Sant Jordi, a la quarta Festad'Unió Interaea(Ièmica haguda a la CasaLlotja el mes d'abril del 1935, perJ.-F. R . ...............................

«Lleis històriques de la vida dels estils ar-quitectònics». Discurs llegit pel senyorJosep Puig i Cadafalch, de l'AcadèmiaCatalana (le Sant Jordi, a la quarta Festad'Unió Interacadèmica haguda a la CasaLlotja el mes d'abril del 1935, perJ.-F. R . ...............................

«La destrucció de Poblet», d'Eduard Todai Güell. Monestir de Poblet, 1935, perJ:F. R . ...............................

«Panteones Reales de Poblet (Destrucción,envío (le los fragmentos a Tarragona yabandono en los sótanos municipales, en1854. Traslado al Museo Provincial en1894. Restitución al Monasterio en 1933)»,d'Eduard Toda i Güell, per J.-F. R. .. .

«Reconstrucció de Poblet». Obres realitza-des (le 1930 a 1934 pel Patronat del Mo-nestir. Memòria del president EduardTodai Güell, per J.-F. R . ............

«Tres imatges (tres evocacions) ». Conferèrcia del comte (le Güell, president del'Acadèmia Catalana (le Belles Arts (leSant Jordi. dita el dia 21 (le juny del1935 en cloure's el cicle donat per Con-ferència Club, per J.-F. R. ............

«Les relacions (le! Principat de Catalunyai els Regnes de València i Mallorca ambAnglaterra i el parallelisme monetari d'a-quests països», de F. Mateu i Llopis,perJ. Amorós ........................

«El «ducado» unidad ntonetaria internacio-nal oro, durante el siglo XV, y su apari-ción en la Península Ibérica», de F.Mateu i Llopis, per J. Amorós .......

«Les primeres encunyacions barceloninesde Felip V», de F. Mateu i Llopis, perJ, Am orbs ............................

RETRATS (GRAVATS)

Emerencià Roig i Raventós (fotografia) . 2Apelles Mestres (escultura, per Víctor Moré)

23

Francesc Martorell i Traba! (fotografia), .. 2728 Marià Fortuny (autoretrat, pintura) ...... 45

Josep Calvo Verdonces (fotografia) ....... 50

Damià Mateu (fotografia) ................ 56Miquel Blay (dibuix, per Ramon Casas) .. 81Francesc Gimeno (autoretrat, pintura) .... 121Venanci Vallmitjana i Barbany (pintura, per

FrancescSans) ........................ 13728 Agapit Vallmitjana i Barbany (relleu, per

Pau Gargallo ......................... 138Agapit Vallmitjana i Abarca (dibuix, per

29 Ranion Casas) ......................... 139Venanci Valhuitjana i Barbany (escultura,

per Agapit Vallmitjana i Abarca) ...... 139Pau Milà i Fontanals (escultura, per Agapit

Vallmitjana i Barbany) ................ 146Claudi Lorenzale (escultura, per Agapit

30 Vallmitjana i Barbany) ............... 146Celestí Galceran (dibuix, per Ranion Casas) 151Josep M." Jo,-dà (dibuix, per Ramon Casas) 154Josep M. Jordà (apunt, per Ignasi Zuloaga) 155

30 Josep M. Jordà (apunt, per OleguerJunyent) .............................. 155

Chandler Rathfon Post (fotografia) ...... 157

Isidre Nonell (fotografia) ................ 180

Marià Fortuny (fotografia) ............... 181Francesc Soler i Rovirosa (fotografia) .... 182

30 Ranion Casas (fotografia) .............. 182

Joaquim Sunyer (fotografia) ............. 182Carles Casagemas (dibuix, per Pau Ruíz

Picasso) ............................... 183Josep M. Junoy (dibuix, per Manuel Hum.

58hect) .................................. 183Feliu Elies (dibuix, per Joan G. Junceda)

184

Ròmul Bosch i Catarineu (fotografia) .. 187Josep Arrau (autoretrat, pintura) ....... 212

53 Josep Goday (fotografia) ................. 224Apelles Mestres (dibuix, per Ramon Casas) 318Apelles Mestres (dibuix, per Joaquim Re-

59 nart) .................................. $20

Indústries GràfiquesSeix i Barral Germans

S•A

IMPRESSQRS 1 EDITORS

disposen d'una ferma col•laboraciód'artistes especialitzats en tota obragràfica i el muntatge industrial mo-dern de totes les branques del llibre

Aquest conjunt està alservei de l'Art, de laIndústria i del Comerçi la seva consulta seràmolt agraïda i atesa

Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671

HIGINI BLANCO BAÑERES, S. A.Call, 21 - P. de Gràcia, 67

Q. Telèf.19115 Telèf. 73129

CATI F ESTAPISSERIESCORTINATGESLLENCERIAFLASSADES1 EDREDONSCATIFES FERSES1 NUADES A MAde fabricació nacional

CASA ESPECIALITZADA EN ARTICLES PER A DECORACIÓ

NALABAINÁ,l\11V. GARCIA SIMON

Telèfon 15677

R13\^R'1'DECORADOR. REPRODUC-

CIONS D'ART. MARCS,PINTURA 1 ESCULTURA

Nova sala d'Exposicions

EXPOSICIÓPERMANENTd'obres d'ArtModern deismillors artistes

MARCS - GRAVATS - MOTLLURES

Passeig de Gràcia, 11.0 19Diputació, 271 - BARCELONA - Telèfon 16217

NUM. 56 GENER 1936 VOLUM VI

BTJTLLETI DELS MUSEUS D'ART

DE BARCELONAPUBLICACIÓ DE LA JUNTA DE MUSEUS

LA COL•LECCIÓ EMERENCIÀROIG

Emerencià Roig i Raventós, fill delprestigiós pintor Joan Roig i Soler, ha-via nascut a Sitges.

La seva afició a les coses de mar elconduí a estudiar-les, i, conseqüència d'a-quests estudis, foren les seves obres li

-teràries sobre la història de la marina ea-talana, els seus reculls del lèxic i els mo-dismes de la parla de la gent de mar, elsseus dibuixos de vaixells i altres temesmariners, principalment encaminats a fi-xar gràficament detalls i especialitats tèc-niques o estructurals de les embarcacionsque dibuixava, i, sobretot, la formaciód'una magnífica collecció de vaixells enminiatura i estris de la marineria i d'al-tres elelnents relacionats amb ella.

Per aquests estudis tenia, en primerLloc, la paciència de recercar informa-cions entre els escassos homes de mar delsegle passat, l'expressió dels quals nosempre és fàcil d'interpretar per la limi-tació de llurs coneixements generals i perla mixtificació que, amb el temps, hansofert els mots tècnics d'aquest ram.

Molts dels seus dibuixos són el resultatprecís d'aquestes informacions, traduïtsgràficament, i constitueixen, a vegades,la veritable reconstitució de coses total-inent desaparegudes, com per exempleles que reprodueixen la goleta «Cata-lana» i el bergantí-palangrera «Cisne»,en els quals apareixen característiques idetalls explicats a l'autor pels vells ma-riners que els havien conegut quan erennois.

També ho són les seves obres literà-ries, escrites en un estil planer, grat a tota

hiena de lectors, i ben adient per a cles-pertar en ells l'afició a les coses delniar.

En realitat, poques persones hauranllegit la seva obra «La Marina catalanadel vuit-cents» sense sentir el desig d'a-nar al nostre port a contemplar els pocsvelers que ens recorden aquells «Sobera-no», «Jaime Millet», «Pablo Sensat»,«Bella Dolores», «Doña Flora de Pom

-bo» i tants d'altres que havien fet voleiarla bandera de les matrícules catalanes através dels mars.

Els vaixells en miniatura constitueixenla part principal de les colleccions que,portat per aquesta afició, Havia anat re-collint.

Aquestes petites obres d'enginy són ge-neralment classificades en tres grups.

El primer, i niés nombrós, és el delsex-vots que tan abundosament es trobena les ermites catalanes i més especial-ment a les que estan enclavades en elspoblets de la costa.

Donada la vella tradició marinera delnostre poble i el seu pregon sentimentreligiós, és possible que Catalunya siguiun dels països on s`hagin reunit majornombre d'exemplars d'aquesta naturalesa,per bé que a hores d'ara molts d'ells hananat a parar a mans de particulars iàdhuc a .l'estranger.

Un altre és el dels que feien els mes-tres d'aixa expressament per a modelsde les embarcacions que havien de cons

-truir.Generalment són mitjos cascos sense

aparellar; un cop havien servit per a lafinalitat que els era pròpia passaven adecorar els despatxos de les cases. navi-leres.

Hi ha també els que servien per a l'en-

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ÀItT DE BARCELONA

Emerencià Roig i Raventós

senyament i les pràctiques de les nostresescoles de nàutica situades a Arenys deMar, Mataró, Masnou i Barcelona.

Naturalment, gairebé sempre són elegran tamany, de 3, ele 4 i de 5 metresd'eslora per uns 5 ò 6 d'alçària, a escalaprecisa i amb moviment de maniobra,podent-se hissar, aferrar i rissar les velescom en un vaixell de debò.

Hi ha encara els vaixells fets dintred'una ampolla o un recipient tancat, queno tenen cap valor tècnic, però són obresestimades per certs colleccionistes perl'habilitat i paciència que la seva execu-ció requereixen.

Un altre grup està format pels que feienels capitans, els mestres d'aixa o els ma-riners, en llurs hores de lleure.

Molts d'aquests són fets a escala i entot detall i els que no s'hi subjecten te-nen tanmateix un notable sentit de lesproporcions i, a més, una encantadora in-genuïtat.

La collecció d'Emerencià Roig està for-mada principalment pels d'aquest darrergrup.

Molts d'ells havien arribat a les se-ves mans en un estat de conservació de-

plorahle i ell personalment els haviaanat restaurant am]) la perícia i el bongust que li proporcionaven els seus co-neixements en la matèria i la seva afi-nada sensibilitat artística.

Aquests vaixells en miniatura portengeneralment noms que responen a unsentit determinat.

Els dels ex-vots, com és ele suposar,gairebé sempre porten noms religiosos, oel mateix de l'embarcació que l'ha mo-tivat, o el del donant.

Els altres acostumen a portar el nomd'homes de mar, o de vaixells cèlebres,o d'un lloc geogràfic, o d'una persona ala qual li és dedicat o el d'un símbol oconcepte que alludeix al motiu de l'o-frena.

Entre els colleccionistes hi ha duestendències sobre els noms que s'han deposar als exemplars que adquireixen.

Iii ha els partidaris de deixar aquestsvaixells sense nom, tal com han sortit deles mans del seu constructor o amb el`nom apòcrif que aquest li ha volgutdonar.

Hi ha, per altra banda, la tendènciadels que podríem anomenar amants de latradició, partidaris de donar-los el nomd'un vaixell famós, les característiques delqual eren semblants amb les ele la mi-niatura.

Emerencià Roig era d'aquests darrers,i atenia, en la realitat, el seu criteri, ambl'ajut dels grans coneixements que teniaele les característiques i l'historial delsvelers catalans del segle xix.

Per això els noms de «Soberano», «Pa-hlo Sensat», «Habana» i «Timoteo» ambqué són batejats alguns notables exem-plars ele la seva collecció, són els de ve-lers molt coneguts entre la gent de marque encara avui conserva el record dellurs gestes i viatges.

La collecció d'Emerencià Roig haviaestat diverses vegades objecte de generalselogis dels especialistes en la matèria;alguns dels seus exemplars havien estatexhibits en públic en determinades oca-sions; una selecció, composta de la sevamajoria, havia format part de l'exposicióde vaixells en miniatura que tingué llocen un dels palaus del parc de Montjuïc

2

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

en el segon període de l'Exposició Inter-nacional del 1929, efectuada dintre l'any

1930.Aleshores li va ésser atorgada un alta

recompensa, que, per cert, mai no foulliurada al seu propietari.

Emerencià Roig va morir el 16 de fe-brer de l'any passat, i totes les seves col-leccions varen passar al seu germà, elprestigiós literat doctor Josep Roig iRaventós.

I aquest, ami) data 17 de febrer del1935, va trametre a l'alcalde de Sitges,Salvador Olivella, la lletra següent:

«Benvolgut amic:Agraïdíssim del telegrama.El nieu germà (a. C. s.), ha deixat una

magnífica collecció de vaixells, ormeigs,

dilnlixos, llibres i quadres de marina. Joque m'estimo Sitges i estimo la memòriadel meu sant germà, estic disposat a fer

-ne donació amb unes condicions similarsa les que regulen el llegat del «Cau Fer

-rat». Si l'Ajuntament junt amb el Patro-nat pogués oferir-me tina sala podria for-mar-se una bella installació similar a laque es féu en l'Exposició de Barcelona,on se li adjudicà la medalla d'or.

Una part de la collecció està en dipò-sit a l'Institut Nàutic d'ací. Pcrò fóra fà-cil ajuntar-ho tot. Hi ha qui voldria quetot restés a Barcelona. Però soc sitgetài primer és Sitges.

Una abraçada. Maneu sempre.»

L'Ajuntament de Sitges va assabentar-se oficialment de la generosa oferta del

doctor Roig i Raventós en la sessió cele-brada el 22 del mateix mes i va acordaracceptar, amb el degut agraïment, la va-luosa donació.

7 1 \Í '.

Corbeta «Pablo Sensat». De la collecció Emerencià Roig,del «Cau Ferrat» (Secció «Maricel»), ele Sitges

3

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'AIIT DE BARCELONA

m

Bergantí rodó «Soberano». De la collecció Elnerencià Roig,del «Cau Ferrat» (Secció «Maricel»), de Sitges

Bergantí goleta «Soberano Tercero». De la coldeccióEn)erencià Roig, del «Cau Ferrat» (Secció Maricel),

de Sitges

4

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

A més, d'acord anió el donant, va deci-dir confiar al Patronat del «Cau Fer

-rat» la installació i custòdia de la col-lecció.

Aquest va acceptar l'encàrrec en lareunió celebrada el 2 de maig següent,essent aquest acord un dels motius queniés directament varen influir en la deci-sió d'arrendar l'edifici de «Maricel» on

enriqueixen i completen considerable-inent el conjunt.

Els vaixells miniatura d'EmerenciàRoig, que, per tant, han ingressat al Mu-seu de Sitges, són els següents:

Bergantí goleta «María Teresa». De la collecció Einerencià Roig,del «Cau Ferrat» (Secció «Maricel»), de Sitges

la collecció de referència restarà ins•tallada.

El Patronat va acordar, a més, nome-nar el doctor Josep Roig i Raventós mem-bre d'aquest organisme.

Al cap de poc foren lliurades a l'Ajun-tament de Sitges les colleccions que ha-vien pertangut a Emereneià Roig, aixícom els exemplars que estaven en dipò-sit a l'Institut Nàutic.

A més, el doctor Roig i Raventós, desde la formalització del donatiu hi haanat sumant per la seva part bon nom

-bre d'altres peces del mateix gènere, que

Corbeta «Pablo Sensat», de Barcelona.Deu veles. Mascaró heràldic a la popa.Construït per Ignasi Socies.

Bergantí rodó «Soberano».Bergantí goleta «Soberano Tercero»,

(le Barcelona. Dos pals sense veles.Bergantí goleta «María Teresa». Tres

pals sense veles. Mascaró a popa. Cons-truït per Pius Riberos.

Bergantí goleta «Clotilde», de Barce-lona. Dos pals sense veles. Construït perEmerencià Roig.

Bergantí rodó. «Acancia», del Masnou.Dos pals sense veles. Mascaró a la roda.

r-

BUTLLETi DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Bergantí goleta «Clotilde». De la collecció Einerencià Roig,del «Cau Ferrat» (Secció «Maricel»), de Sitges

Bergantí goleta «Timoteo 3», de Bar-celona. Tres pals sense veles.

Corbeta «Habana», de Blanes. Senseveles. De caoba.

Sandolo venecià «Pepilla». Construc-ció italiana.

Gòndola veneciana. Amh aplicacionsde fusta tallada i accessoris de cambra imobiliari. Construcció italiana.

Barca de mitjana «Isabel», de Barcc-lona. Ami) veles plegades. Construït perJosep Giralt.

Barca de mitjana «Enrique».Barca de mitjana «Rápido», de Mal-

grat. Sense veles. Porta una barquetaauxiliar. Construïda per Emerencià Roig.

Barca de mitjana «Montserrat». Cons-truïda a Blanes per Josep Arniges.

Vapor «Río Ter», de Barcelona. Dellauna.

Quillat «Carmen», de Tarragona. Sen-se veles. Construït per Emerencià Roig.

A més, 1 iat, 1 arga, 1 quillat, 1 llanxa,1 case, 1 pailebot, 4 barques de mitjana,5 palangreres, 4 barques de sardinal, 3gusis, 1 model esquemàtic de sardinal,mitja corbeta, partida pel seu eix longi-

tudinal, 3 mitjos cascos d'embarcacionsdiverses i 12 patrons de cascos, vaixellsi barques de diverses formes.

D'entre aquestes peces ocupa indubta-blement el primer lloc la corbeta «PabloSensat».

Fou construït amb quaderna obrada iaparellat de fragata, tot ell de petitespeces de fusta de gruixos proporcionatsexactament a la tècnica de construcciód'un vaixell gran, i amb medís i esta-menera.

Les seves característiques són les deles corbetes que es construïen a les dras-sanes blanenques en començar la sego

-na meitat del segle xix. La popa és dedos cossos; al vano o mirall hi ha l'escutde Barcelona orlat amb la bandera cata-lana i la mercant; la cambra és sota unbaix cobricel i rep la llum per un bolou;l'arboradura té una gran riquesa de de-talls acusats en els arcbotants o peus degall de les vergues, els hossells, etc.

Aquest model ha sofert evidentment al-

6


Bergantí rodó «Acancia». De la collecció Enierencià Roig,del «Cau Ferrat» (Secció «Maricel»), de Sitges

gunes reparacions que Emerencià Roigno degué tenir temps de rectificar, comes demostra en el pal mitjà i sobretoten els bossells, car la majoria dels primi-tius que es conserven tenen rotllana i elsnous són petits blocs de fusta foradats,tal com els fan els mariners i no els mes-tres d'aixa.

Primitivament no portava les veles en-vergades i hi ha motius per creure queli foren posades després de la seva cons

-trucció per altres mans, per bé que a ve-gades les que són aptes i hàbils per laconstrucció del case i les petites pecesde fusta no ho són per a l'eixàrcia i veles.

Emerencià Roig posà a aquest modelel nom de «Pablo Sensat», no perquè fosuna còpia exacta del «Pablo Sensat»autèntic, sinó perquè s'hi assembla i pera fer honor a la famosa corbeta d'aquestnom, de 598 tones, matriculada a Barce-lona, i construïda el 1867 a les conegudesdrassanes de Blanes de Josep Vieta, co-negut per 1'«Hereu Beguer».

Aquesta corbeta a l'hivern del 1878 vafer un viatge de Charleston a Gibraltaren quinze dies de temporal ininterrom-

put; i això li va donar extensa celebri-tat perquè en aquells temps gairebé cons-tituïa un rècord de velocitat. Per certque la mateixa embarcació per a conti

-nuar el seu viatge a Barcelona, es veiéobligada, ironies de la navegació a vela,a invertir-hi vint-i-cinc dies. Fa pocs anysencara navegava anih el nom de «JulioOrive».

Altra peça notable ele la collecció és elbergantí rodó «Soberano», procedent delMasnou, de constructor desconegut i feta petites peces i en tot detall.

El case caigut de cinta i la popa pre-senten les característiques de la construc-ció santfeliuenca, per bé que altres de-tal ls més aviat acusen la construcció tí-pica del Masnou.

En conjunt el podent considerar comun tipus característic dels últims bergan-tins rodons construïts a Catalunya; l'úl-tim veler català que conservà l'aparellfou el «Frasquito», construït a Blanesel 1867, que a les darreries de la guerraencara hom podia veure de tant en tantal port de Barcelona.

La maqueta «Soberano Tercero» és es-


pecialment remarcable per les seves líniesi les seves musiqueries o ornamentació,netament blanenca.

Emerencià Roig posà el nom de «So-berano» a dues de les miniatures de laseva collecció, perquè aquest nom era tra-dicional a la nostra marina de vela.

En constituir-se el 1831 el districte ma-rítim del Masnou, aleshores depenent

culat a Barcelona; el bergantí goleta dedos pals i 215 tones construït a Blanesel 1865, de l'armador barceloní FrancescSunyol, matriculat també a la nostraciutat; i el construït el 1871 a Blanes,de 435 tones, de la mateixa matrículai propietat de l'armador Pere G. Ma-ristany.

El nom d'<:Hahana» que porta un al-

Corbeta «Habana». De la collecció Emerencià Roig,del «Cau Ferrat» (Secció «Maricel»), de Sitges

de la Comandància de Mataró, i des del1867 de la de Barcelona, ja hi havia unmístic anomenat «Soberano», de 71 tones,al qual després posaren els noms de«Amistad» i «Piedad», l'aparellaren degoleta i, el 1852, passà a la matrículad'Alacant.

Són coneguts, a més, entre altres, elssegüents vaixells d'aquest nom:

El bergantí rodó, de 412 tones cons-truït el 1850 a les drassanes d'Antoni

Margós, de Blanes, de l'armador JoanMaristany i Alsina, del Masnou, matri-

tre dels models d'aquesta collecció re-corda la corbeta «Joaquina Serra» de lamatrícula de Barcelona que havia estatconstruida a Blanes el 1868, per encàrrecde la coneguda casa navilera Jover iSerra.

Per les seves línies, per la perfecciódels detalls, especialment els de cober-ta, cona cabrestants, bombes de sentina,bujols, etc., ens el fan creure obra de1'excellent mestre d'aixa Josep Vieta.

Hi ha finalment dues peces no catala-nes, d'una ornamentació i decoració no-


tables; són una gòndola i un sandoloconstruïts a Venècia vers el 1870.

Entre les barques de mitjana hem deremarcar la «Isabel» per la seva harmo-nia de línies, obra notable que acusa l'es-til del seu autor, el mestre d'aixa JosepGiralt.

Dintre d'aquest grup mereixen, a més,esment especial les segiients:

«Enrique» maqueta, feta pel mateixcolleccionista, d'una embarcació moltmarinera que havia portat el inateix nom,i que en envellir fou substituïda per una

un aparellat de corbeta, car aquests mit-jos cascos no acostumen a ésser mai apa-rellats.

Les siluetes de velers de navegació d'al-çària i barques de mitjana, construïtstambé pel colleccionista, reprodueixenels tipus característics dels que es cons

-truïen a les drassanes dels nostres poblesde la costa.

Com hcm dit la collecció EmerenciàRoig, donada a Sitges pel seu germà, a

Barca de mitjana «Isabel». De la collecció Emerencià Roig,del «Cau Ferrat» (Secció «Maricel»), de Sitges

altra d'idèntica construida el 1916 perencàrrec del naviler de Malgrat, J. Martí.

«Rápido», feta també per EmerenciàRoig; aixecant la tapa del bolou es veu, al'interior, la cambra, les lliteres, etc.

«Montserrat», construïda pel patró decabotatge de Blanes, Josep Arniges, co-piant-la de les que als voltants del 1870feia Josep Vieta, de Blanes, per als navi-lers valencians.

En la sèrie de models de barques depesca, la majoria fets pel propi Eme-rencià Roig, hi ha tots els tipus mésusuals de les platges catalanes.

Entre els mitjos cascos crida l'atenció

més d'aquests models de vaixells contéun bon nombre d'estris de mar, els di-1)uixos del inateix colleccionista a quèabans hem fet referència i alguns altreselements gràfics de temes de mar.

També el generós donant ha volgutoferir la copiosa biblioteca especialitzadaque el colleccionista havia reunit per alsseus estudis.

Entre els estris abans esmentats, cal re-marcar el nombre crescut de nusos, frams,malles de xarxa, rampugalls, galls, nan

-ses, etc., tots els quals, per bé que pu-guin no tenir un gran valor intrínsec, eltenen molt considerable pel fet de formar

9

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'AnT DE BARCELONA

un conjunt i una interessant complemen-tació de la collecció de vaixcllh.

No és menys interessant, per cert, lanomenclatura precisa que acompanyacada un d'aquests exemplars.

Remarquen especiahncnt dintre d'a-quest grup un curiosíssim joc de veles defragata, en miniatura, que havia estat elmostrari d'una fàbrica, segurament la de1'Estapé, del Masnou.

Hi ha encara una bona collecció d'cs-pècimens de la flora de la costa catalana,recollida principalment a Blanes i Sitgesi acompanyada, també, de la correspo-nent nomenclatura.

Entre els elements gràfics abans allu-(lits cal esmentar dues pintures a l'oli,obra del pare del colleccionista, l'insigneartista J. Roig i Soler; representant l'una,un port, segurament el de Barcelona,ami) la proa de la fragata de ferro «Hum

-heno», i l'altra una barca de mitjanatreta a la platja i voltada de terrissa.

Aquesta darrera brillant nota de colorsegurament havia estat feta davant la fa-mosa barca «Paquita» de Blanes; erad'En Bitllot, que tenia, a més, un forn deterrissa i acostumava a utilitzar-la per aanar a vendre la seva producció d'indus-trial als pobles de la costa; per això enaquests, i especialment a Sitges, era co-neguda per la barca d'en «Plats i 011es».

A més, tenen assenyalat interès unaaquarella del pintor marsellès Pellegrin,feta el 1856, representant el bergantí-rodó«Felipe»; una altra de Josep Pineda, del1891, que reprodueix el bergantí-rodó«Pepito»; una pintura a l'oli atribuïdaa Martí i Alsina, on hi ha el vapor «Islade Puerto Rico», i una altra, d'autor des-conegut, que representa una fragata arti-llada, de case de ferro, corrent un tem

-poral.Moltes altres peces, totes de valor, cons-

titueixen la collecció Roig, però amb lesque hem esmentat creiem que donemuna idea de la vàlua del donatiu que ala memòria del seu germà Emerencià elsenyor Josen Roig i Raventós ha fet al'Ajuntament de Sitges i que aquest hacedit al Patronat del «Cau Ferrat» per-què en tingués cura.

,XAVIER SOLER

Fig. núm. 1

ELS BRONZES XINESOS DE LA

COL-LECCIÓ MATEU

El poble xinès, que té una tradició glo-riosíssima en totes les arts industrials idecoratives, data l'art de fondre el bronze(segons Confuci en el comentari Yi King)a l'època de l'Emperador Fou-hi, 3450anys abans de Jesucrist. Biot, en el tre-ball publicat al «Journal asiatique»«Considérations sur les anciens temps del'histoire chinoise», afirma aue a l'any2220, abans de la nostra era, la tècnicadel bronze ja era perfeccionada de talmanera, que l'emperador Yu va manargravar sobre vasos de bronze la descrip-ció de les non províncies del seu imperi.

Per l'estudi dels bronzes els savis ar-queòlegs xinesos els agrupen en duesclasses, segons siguin de les tres antiquís-simes dinasties dels Hia, dels Chang idels Tcheou, o de les dinasties dels Tsin,dels Han i les posteriors, fins a l'últimade Tsing.

Marca la divisió entre els dos grupsl'any 221 abans de Jesucrist, data de laproclamació de Tsin Che Houang, qui estitulà primer Emperador.

Al palau imperial de Pekin hi ha unmuseu de bronzes antics meravellós, en-tre els quals es troben moltíssims bronzesrituals, mes com l'entrada al dit Palauestà prohibida rigorosament als estran-

10


gers, per estudiar-los cal acudir a les obrespublicades que, sortosament, són nombro-ses i importants.

El més remot estudi de vasos cèlebresantics xinesos, fou escrit per Yu-li al se-gle vi, bé que es reputa obra molt mésseriosa i documentada una de trenta vo-lums, composta per Wang Fou a princi-pis del segle XII, que ha estat reeditadaen diverses èpoques.

Mes totes les obres esmentades són de-ficients comparades amb el catàleg illus-trat de la colleÇció dels bronzes del Pa-lau imperial de Pekin, titulat «Si t'singKou Kien», publicat per l'emperadorKien-long l'any 1751, que és l'obra deconsulta de tots els arqueòlegs del mónd'art oriental. No sols els vasos són des-crits acuradament, sinó també reproduïtsen gravats, en nombre de 1444, tots di-ferents.

Kien-long fou un emperador molt lle-trat, historiador, poeta, home estudiós irefinat. A la seva mort començà la deca-dència de les arts xineses que van decli-nant ràpidament en el segle xix.

Mr. Paleologue, arqueòleg francès quidesprés d'una llarga estada a Xina pu-blicà una obra sobre l'art xinès, escriuque els rituals del culte primitiu varendeterminar les formes del vasos destinatsa les cerimònies amb una precisió tan

minuciosa com imperativa, de faisó queels bronzes rituals que avui es fabriquenpels sacrificis, estan fosos ami) la mateixaaleació, iguals dimensions, pes i decora-ció que els fosos, pel mateix fi, fa clos milcinc-cents anys. Per això llur classifica-ció resulta incerta i dificultosa quan noporten inscripcions o signes cíclics clarsi autèntics.

Els bronzes, en xinès, s'anomenen t'ong,paraula composta que, en el seu origen,significa metall barrejat. Els metalls deles alcacions són l'aram o metall roig, enxinès tch'e-hin; l'or o metall groc, enxinès houang-kin, i l'argent o metallblanc, en xinès po-kin.

L'or serveix per a l'aliatge amb el bron-ze en els objectes destinats a l'ús perso-nal del sobirà, i per a incrustar-lo ambla plata en peces ele bronze importants,destacant-se per llur bellesa les obres ra-ríssimes i preuades de la dinastia Tcheou(1122 a 249 abans de Jesucrist) .

El llibre «K'ao Kong Ki» descriu sisaleacions diferents, en les quals la pro-porció d'estany puja des del sisè a lameitat del pes total.

Els bronzes xinesos són fets pel proce-diment de cera perduda, i l'acabat es rea-litza mitjançant el martell, el burí i elcisell.

L'emperador Fou-hi, 3450 anys abans

Fig. núm. 2

11


de Jesucrist, va ordenar les cerimòniesdel culte amb sacrificis als esperits celes-tials i terrestres, a tal fi féu construirun vas anomenat t'ing, que esdevinguédes d'aquella època un dels bronzes ri-tuals de més importància per la seva an-tiguitat i significació en les religions pri-mitives, que anem a estudiar amb repro-

dor Seuen-Tbi, qui regnà des de l'any1426 a 1436, portant, a la part externadel fons, un segell amb lletres de relleuque corrobora la seva època.

La forma d'aquest tres peus és clàssicai les curves de les nanses elegantíssimes.La patina antiga de l'exterior ha estatdestruïda per haver-se fregat fortament.

Fig. núm. 3

duccions fotogràfiques d'exemplars de lacollecció Mateu dipositada al Museu deles Arts Decoratives, de Pedralbes.

FIGURA NÚM. 1

La reproducció que donem del t'ing debronze amb forma de braser de tres peus,dóna una idea precisa del perfumadorritual. És un bell exemplar de la dinas-tia Ming, fabricat a l'època de 1'Empera-

FIGURA NUM. 2

Parella de t'ings de bronze de formo-sa patina negra a l'exterior, i, a l'interior,amb vetes d'oxidació verda. Són d'èpocaincerta perquè no porten segell ni ins-cripció de cap mena, mes l'estil és el delsbronzes de la dinastia Tcheou, encaraque, al nostre parer, són obra d'èpocaposterior, inspirada amb motius arcaics.El fons és decorat amb motius geomètrics

12


i el plafó al centre porta, en relleu, i ami)incrustacions d'or, la imatge estilitzadadel golafre o monstre Tao-t-ié.

Diu l'arqueòleg francès Mr. Paleologueque el golafre té eh ulls enormes, les bar-res poderoses, i els artistes, convertintaquests detalls en motius ornamentals,han simplificat, a vegades, la fesomia delmonstre per manera que del tipus origi-nal del golafre sols remarquen les barresi els ulls.

Aquests exemplars reproduïts recordenun vas ritual notabilíssini del Museu Cer-

ble. L'execució i fosa són perfectes. Ésun exemplar de la dinastia Ming, seglexvi, que porta al fons exterior un segellamb relleu dinàstic. El peu és una tallafiníssima que prova la iniportància queli donava el seu posseïdor.

Per avui, amb l'estudi dels t'ings, per-fumadors o tres peus de la collecció Ma-teu, acabem la primera nota de l'estudidels bronzes rituals, que seguirà en arti-cles posteriors, si Déu vol.

J. FABRI I OLIVERDirector del Musco Bal;q:urr

Fig. núm. 4

nuschi de París, un dels més notablesd'Europa de fundació particular.

FIGURA NÚM. 3

Pcbeter o perfumador en bronze, deforma esferoidal sostingut per tres peusd'urpes, amb mascarons, relleus, símbols,animals fantàstics i dues nanses fetes ambdragons en actitud de grimpar. La tapaés calada i rematada amb un lleó de ti-pus coreà.

Va muntat sobre peu de fusta tallada.Segle xvü, època Kang-hi.

FIGURA NÚM. 4

Tres peus de bronze d'aleació rica, queté un to daurat, de conservació admira-

COM S'EFECTUA L'INVENTARID'OBJECTES DELS MUSEUS

Una de les tasques més complexes entota organització Inuseística és la inven-tariació i catalogació dels objectes d'art.Aquesta afirmació, que de cop pot sem-hlar fàtua, no té més abast que el de vo-ler expressar la diversitat de treballs queincessantment comporta.

Temps enrera, quan els conjunts d'ob-jectes artístics i d'obres d'art dels nostresinuseus s'agombolaven en l'edifici delPalau de la Ciutadella, no havia estatpossible fer-ne un conscienciós inventari,en el seu sentit més ampli, degut, prin-cipalment, a les migrades possibilitats dela Junta de Museus, i per conseqüència,era evident que sense un tal inventari elstreballs catalogatius havien d'ésser for-çosament dificultosos, posat que, en elstemps de referència, els objectes que in-gressaven només s'anotaven de manerasumària en el llibre d'actes i en un regis-tre d'entrades que, de fet, era l'únic in-ventari. Sols en alguns especials casos dedonatius, llegats, dipòsits o adquisicionsd'importància, en pervenia una relació,simple còpia dels tràmits notarials.

Aquestes relacions, intercalades dinsvoluminosos anuaris d'expedients, juntamb les llibretes que formaven el registred'entrades abans referit, era tot el quees podia consultar quan s'anava a la re-cerca de dades sobre un determinat ob-jecte artístic. Des d'aleshores, el nombre

13


Peça d'indumentària i detall amb el seunúmero d'inventari

d'objectes ha augmentat en quantitat iqualitat. El que avui constitueix el fons dela Jtinta de Museus ja no és aquell hetero-geni conjunt que s'exposava al Muscu dela Ciutadella, en el vell parc barceloní. Enmolt poc temps l'ingrés d'obres al Museuha estat abundós, extraordinari. A més del'adquisició de les colleccions Plandiurai Bosch i Catarineu (1) cal anotar elsimportants i quantiosos llegats (Fàbre-gas, Artigas-Alart, Roig i Raventós), do-natius )Rocamora, Coll, Marquesa de Cor-nellà, Vallmitjana, etc.), i dipòsits (Ma-teu, Masriera, Ricard Torres, Collegi de

1. Dipositada als Museus por 1'inttit ut (:unlra l':11 oFurçós tic la Generalitat de Calalumya.

Farmacèutics), als quals s'han d'afegirencara els fons que constituïen el MuseuProvincial d'Antiguitats, de Barcelona(que estava installat a l'antiga capella deSanta Àgata) i el Cau Ferrat sitgetà. Iaixò sense enumerar els nombrosos ciuta-dans que cooperen a l'obra de la Juntaamb l'aportació de la diversitat d'objec-tes artístics que els ornaven la llar.

La incapacitat del local de l'edifici de laCiutadella, per a contenir adequadamenti digna tot quant es trobava en les ga-leries i reserves — amalgamat sense unordre possible — es féu manifesta. S'im-posava una seriació científica i una cor

-responent installació (le cada secció, demanera que, donant-se un màxim rentli-inent susceptible als materials, es respon

-gués també al criteri especialitzador (lela museologia moderna i es distribuïssin,alhora que els materials, els focus d'inte-rès i d'estudi, separats per les fecundeslimitacions (le l'especialització.

I així fou com el vell Museu desapare-gué emportat per la seva ràpida crei-xença. Vell tronc d'on han brotat ibrotaran ufanoses branques plenes desaba vital. D'aquell Museu heteròclit se'nvan formant d'altres, més homogenis, jaespecialitzats, que poc a poc van esbade-llant-se, paulatinament perfeccionant-se,fins que esdevindran gala de la ciutat iorgull dels barcelonins.

Car, la classificació de tots aquestsconjunts d'objectes hauria produït conti

-nuades dificultats, de seguir-se emprantels vells procediments ordenatius, si laDirecció, preveient la tasca a desenrot-llar, no hagués portat a terme una reno-vació total de mètodes. Ami) aquesta fina-litat, a la tardor de l'any 1931, quedavaformada la secció tècnica dels museus,la qual, bon punt estructurada, començàtot seguit l'inventari generad — el seu pri-mordial objectiu — iniciant-lo amb elsobjectes que s'anaven installant al primermuseu de la sèrie projectada.

Aquesta secció tècnica, actualment es-tatjada al Poble Espanyol de Montjuïc— al pis alt de l'edifici on es reuneixenles diverses dependències de la Junta —ha portat a fi la tasca d'inventariar iclassificar tots els objectes que componen

14


2 MUSEU DE LES ARTS DECORATIVES

SALA LI - N°- 32

INDUMENTh,R IA N° 17303

GipÓ de tapisseria blanca ornada amb abundosa decoracióde tanys foliecis florejats amb sedes policromes itrama d'or; uocamànegues de les de destral.

Manufactura catalana. Epoca Lluís XV; segle XVIII.

Donatiu del Sr. Manuel Rocamora.Entrada al i.`useu: 20 de gener de 1934.Ng 91 del catàleg de 1'Exposicid Rocamora.

Correspon al n2 9312, de l'arxiu fotogri3fic.

Fitxa descriptiva de l'anterior peça d'indumentària

les diferents seccions dels museus — mol-tes d'elles- ja instal•lades — en un conjuntde més de cinquanta mil peces, tasca queha estat feta emprant un sistema nas-cut d'una llarga i continuada pràctica ique, en conseqüència, s'ha adoptat demanera definitiva.

I és aquest sistema, fill de l'experièn-cia, el que volem donar a conèixer. Això,que implica explicar el procés pel qualpassa un objecte des que entra a les nos-tres oficines fins a la seva installació de-finitiva en algun museu, ens ha de portara l'exposició del mètode amb què es pro-cedeix als enregistraments i a l'estudiadaorganització dels nostres fitxers, perquèsigui factiblement fàcil respondre a lesnecessitats pròpies de la vida interior delmuseu, administrativa i tècnica, i per po-der disposar en tot moment dels objectescom a elements d'estudi i treball.

L'entrada d'un objecte al museu, es famitjançant determinats requisits. Quanun objecte és ofert a la Junta — sigui enqualitat de venda, donatiu o dipòsit—,un primer tràmit consisteix a facilitarun imprès a l'ofertor el qual hi anota les

principals característiques de la peça, i,en cas d'oferta de vennla, el preu que endemana. L'objecte, amb la fulla, previlliurament d'un rebut provisional, passaa la secció tècnica on s'examina: es for-mula el dictamen sobre el seu valor ar-tístic que avala la Direcció general. Des-prés, en reunió de Junta, es decidiràl'acceptació o compra.

Si es pren l'acord d'admetre la peçaoferta, aquesta, ja canviat el rebut provi-sional per un de definitiu, queda regis-trada al llibre d'entrades. Tot seguit ésnumerada i inventariada, i després foto-grafiada; el clixé obtingut passa a l'arxiufotogràfic. Acabats aquesta tràmits, s'en-via l'objecte al museu que li correspon,on s'installa o lié s'emmagatzema en es-pera de trobar-se-li un lloc adequat.

Quins procediments i mètodes seguimper numerar i inventariar els objec-tes? Aquests són els que anem a espe-cificar.

NUMERACIÓ. En portar a terme launificació i renovació total dels vells in-ventaris ens calgué també bandejar l'es-

15


tès procediment de numerar les pecesami) etiquetes engomades o penjades d'uncordill. Ultra la minva de dignitat artís-tica, evocada per un afegitó tan anties-tètic, aquest procediment — que trobemen la majoria de colleccions que enspervenen —, té el gran inconvenient queels números així adherits acaben estri-pant-se o es desprenen i s'extravien, que-dant aleshores l'obra sense cap dada que

s'haurà de cosir (colleccions de teixits id'indumentària) .

Sempre, però, es té cura que els núme-ros siguin de petit tamany, clars i situatsen un indret amagat o discret, ensemsque fàcils de trobar en tot moment. Enpintures, dibuixos i altres objectes de su-perfície plana, el número està escrit al'angle dret inferior; en escultures, bron-zes, ceràmica, vidres i, en general, totes

Diversos calaixos de les cinc sèries de fitxers installatsa les oficines tècniques

faci possible la identificació. Calia, doncs,trobar una solució que agermanés la pul-critud i la seguretat, i aquesta fou la d'es-criure directament, i de manera moltdiscreta, el número damunt l'objecte.

El procediment emprat, varia segons lamatèria de la peça: així unes vegades hiés pintat al vernís, en vermell (colleccionsde ceràmica, metalls, pintures, joieria iorfebreria, vidres i en general totes aque-lles peces de matèria dura o compacta) ,altres vegades s'escriu en tinta vermella(dibuixos, gravats i relligadures) i, final

-meni, es fa damunt un retall de veta decolor adient al de l'objecte en el qual

les peces de cos molt rellevat, el númeroestà posat en un angle de la base o peu,o al centre o baix de la part posterior.En ferros, medalles, armes, joies i objec-tes de bisutería, la numeració es troba allloc que bonament ofereix més discreció,a judici del qui ho executa; així, alsanells el número va pintat al costat inte-rior del cercle, al cantell en les medalles,les espases el duen en un marge de l'es-piga, les claus a la tija, prop del dentat,i el mateix criteri procedeix en tots elscasos semblants. Els teixits el duen en unangle de la part del revers; la indumen-tària — vestits, casaques, gipons, levites,

16


calces, mitges, guants, etc. — cosit a lavora superior de la part del folro; lessabates, a la part concavada de la sola,gairebé en igual lloc on els fabricants hifendeixen la numeració del peu.

INVENTARIACIÚ. Enllestit aquestpreliminar, es procedeix a la redaccióde la fitxa d'inventari (targetes de carto-lina blanca, de 0'12 x 0'16 mts.) . queconsisteix en la minuciosa descripció detotes les característiques i particularitatsde l'objecte, i la seva classificació: nom,matèria, fornia, color, decoració, fabrica-ció, marca o punxó, dimensions, època,segle, autor, procedència, cost, data d'en

-trada al museu, bibliografia coneguda inúmero corresponent al clixé de l'arxiufotogràfic (1). Quan l'objecte ja està is-tallat, s'hi indica el museu on es troba,la sala, el número d'ordre dins aquest,i, també, si està o no dins vitrina.

La manera com queden redactades lesfitxes pot veure's en les diverses còpiesreproduïdes. Al centre de la part supe-rior s'hi fa constar la seva situació to-pogràfica (museu, sala i número d'ordre) ;al marge superior esquerre un gros nú-mero indica la sèrie del fitxer al qualpertany la fitxa; després, el nom ge-nèric, i el número d'inventari; seguida-ment, el conjunt descriptiu més amuntindicat.

Sempre es procura que la redacció decada fitxa sigui concisa ensems que deta-llada. Mantes vegades nosaltres hem pro-vat d'identificar un objecte — comprova-ció sovint efectuada per persones foraste-res — mitjançant el dibuix d'un croquisfet per la simple lectura de la fitxa, ambresultat falaguer.

De les fitxes manuscrites pel personalde la secció tècnica se n'obtenen set trans-cripcions mecanografiades. Aquestes cò-pies estan distribuïdes en set fitxers gene-rals, els que s'han cregut necessaris

1. La it eració dels clixés no coordina, com seria pre-feriLle, amli la de l'inventari pel motiu d'incloure-s'hi moltsnegatius de coses que ens séq alienes, tuls com els de «ElArte en Espoñaa que provenen del Palau Nacional de Mont

-juïc quan uquest era el soneto-snnrtorum de l'Exposició Iu-t.-rnarional del 1929, els d'esdeveniments art istics, els d'inau-

uu els que són detalls d'algunes ubres (hi lia retauleamb o nom hrosos clixés Parcials) i els de tuls els gravats quepublica el nostre BUTI.LErí, etc.

per a les diverses classificacions prees-tablertes.

FITXERS. Si tenim present que lafinalitat essencial de les fitxes és la decoadjuvar a l'estudi i consulta d'obresi objectes d'art,'es comprèn la necessitatde seriar les cartolines, estampillant-lesamb el número de la sèrie o fitxer onpertanyen; altrament, quan les fitxes fos

-sin reincorporades a lloc podrien susci-tar-se dubtes o errors classificatius queamb la seriació s'eviten, i així, àdhuc enel cas de maneig quantiós, no hi ha pos-sibilitat d'equivocació.

Els fitxers estan seriats de 1 a 7, distri-buint-se en el següent ordre:

1 - Fitxer númèric. Si analitzem la uti-litat que els fitxers reporten, cal reconèi-xer que aquest, el niés simple, és el demillors resultats en les consultes sobrequalsevol determinat objecte del qual essap el seu número d'inventari.

2 - Fitxer de matèries. Ordenat pernuclis genèrics de materials, i orientat,dins el possible, d'acord amb el sistemadecimal de l'Institut Internacional de Bi-bliografia. Aquest fitxer admet tantes sub-divisions com s'estimin convenients i es-devé un poderós auxiliar en els treballsd'estudis de peces seriades, car permetposar a disposició del consultant totes lesfitxes de les diferents seccions, com pin-tures murals, escultures de marbre, di-buixos, armes, ceràmica, indumentària,etcètera.

3 - Fitxer cronològic. Agrupat per se-gles amb divisió per països i subdivisióper contrades. Aquest fitxer facilita laconsulta sobre estils, escoles, fabricacionsi manufactures determinades; per exem-ple, el mobiliari Lluís XV, l'orfebreria deBenvenuto Cellini, els retaules de Ver-gós, les escultures de Manolo, les pintu-res de Mir, la ceràmica d'Alcora, etc.

4 - Fitxer topogràfic. Situa els objec-tes dins l'ordre dels museus, sales i vitri-nes. Per mitjà d'ell, en tot moment espot saber on es troba un qualsevol ob-jecte.

5 - Fitxer de procedència. Està formatper quatre agrupaments: donatius, lle-gats, dipòsits i adquisicions. En cada

17


1 MUSEU D'ART t1 CATALUNYA

Sala XXVII - Ns 34

PINTURA: Al tremp damunt taula . NQ 15840

Paule per a altar, amb l'escena de la degollació de Santi:`:edi o Sant Cu gat, amb quatre figures masculines i ungos; a la part esquerra, altre personatge :nascult delque només es veu el rostre; a segon terme esquerre, elmonestir de Sant Cu gat del Vallès. Obra atribuida aMestre Alfonso. 'Escola catalana. egona ,eitet delserle XV.

Algara: 1'600 mts. Amplada: 1'300 mts.Adquirida per la .junts de iduseus. Preu: 40.000 ptes.Entrada al Museu: an y 1908.r3IALI0^RAïr : P. ?I!.LAI? .JA »Viaje literario a les igle-sias de Espaïía- tonc. XIX, i:adrid 1851. - GUDIOL I CONILL-San Cucu.fate del 'Ja1l s » Museura, n2 12, 1912.- JOAQUIMFOLCH I TORRES » Incerteses sobre le taula de la de;oll.a-ei6 de Sant Cugat o Sant ;.edY atribuida a Mestre -lfonso»Butlletí àels f'useus d'-rt 1e -iarcelona, Vol. 1 i 2,1931 i 1932.

Correspon al n4 2604 de l'arxiu foto;rbfle.

Fitxa de la sèrie nurnèrica

t SALA III - N= 62

CER U.EICA: Porcellana N2 719

Grup de_porce;llana pqlicromada. uatre infants nus,jugant a:ab una cabra; un d'ells s'hi alleta.

Dimensions: 0'362 X I'370 X.0'280 mts.

i..enufactrrra castellana del Buen Retiro (Madrid).

,ratea: Obra de la primera ?poca (1760-1304).

üonetiu .: ::i Sr. Enric Batll6 i 13atll6.NQ 579 del catàleg de l'esventat donatiu.Entrada al Museo: 11 de.novemore del 1914.BIBLIOGRAFIA: MIJEL PREZ rJILLAM¿IL, • 'Artes e Industrias

del Buen Retiro- Madrid, 1904.

Correspon al n2 7028 de l'arxiu fotogràfic.

Fitxa de ]a sèrie cronològica

18


agrupament i per ordre alfabètic, hi hales fitxes corresponents als objectes vin-guts d'una mateixa procedència. Si sóndiversos els que provenen d'una ma-teixa persona, aleshores, dins l'ordenacióalfabètica sobresurt una pestanya anióel nom d'aquella persona, la qual cosafacilita la consulta.

6 - Fitxer administratiu. Les fitxes queel componen estan totes signades per ladirecció general en fer-se lliurament dels

una veritable cèdula de l'objecte, car en-clou tot l'historial del mateix.

7 - Fitxer topogràfic. Aquest està re-partit entre els museus de la Junta, és adir, cada museu té un fitxer anib les fit-xes dels objectes que s'hi guarden, i elconjunt de tots aquests fitxers forma eltopogràfic general. D'igual estructura queel del número 4, la raó del seu reparti-ment entre els diversos museus està, amés de la utilitat que reporta a cada ad-

mala LX - IZ 2 3

PINTURA: A l'o'_i damunt tela NC 11054

Quadre, pintat e l'oli da:iunt tela, signat: Emilij

0osch- obrer i datet: 1930.

»E1 Paral-lel+>. Acpectc, d'aquesta via barcelonina en

l'indret on desemboca el carrer Nou de la Ra!tbla.

Dimensions: 0'320 X 1'000 mts.

Adquirit per la Junta de Museus al concurs —Barcelonavista pels seus artistes". Guanyadora Premi Cambó.

Preu d'adqu'isició: 2.500 ¡ates.Entrada al Líuseu: any 1930.

BIBLIOGRAFIA: I NASI' AGtTSTY —Sobre E. Bosch -Roger"

Art, Vol. I, 1933-34.

Correspon al n 3959 de l'arxiu fotogràfic.

Fixa de la sèrie de procedències

objectes als administradors dels museuson van destinades; aquests, signen en lamateixa fitxa la conformitat de la recep-ció. Cada una d'elles és un veritablerebut.

Tot moviment d'un objecte comportainvariablement el de la seva fitxa. Així,en el cas que un objecte surti del museuper a una nova installació, la fitxa tornaa cursar-se de manera inversa.

Amb aquest fitxer, dones, poden saber-se tots els canvis que un objecte hagi po-gut efectuar i, per aquest motiu, la fitxaés, alhora que document administratiu,

ministrador, en què esdevé auxiliar pera tota mena de treballs de retolament i ca-talogació que puguin efectuar-se fora deles oficines tècniques, car, en les fre

-qüents alteracions d'emplaçament de lespeces, el personal tècnic s'ha de traslladaral museu de referència i allí, davant deles obres artístiques i de llurs fitxes res-pectives, la tasca esdevé Inés planera.

Els cinc primers fitxers enumerats sóna les oficines de la secció tècnica; elsisè es guarda a l'administració gene-ral; el setè, com ja s'ha dit, està repartitentre tots els museus.

19

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'AttT DE BARCELONA

CLIGNANCOURT

tI" _

—rer Corresponent a le :::, .{f aetura francesa de

Clignancourt Tundada en 1775

^)bjectes: Caixa de ferro aporeellanat, nQ 1042 del'inventari de le Junta de L:useus.

Fitxa d'una marca ceràmica francesa

CATALANA AiIGELATS

ANGELATS - (Ripoll, segle XVIII).

- en els canons de dues escopetes turques:n,2 2280 i 2281 del catáleg Yarchesi.

- n? 259 i 260 del catáleg de la Real ±rrneri..,de Madrid (1854).

- n2 187 1 188 del catéleg de la Real armeria,de Ladrid (1898).

Fitxa d'un punxó català d'armeria

r

20


A part d'aquests fitxers generals sen'han fet d'altres complementaris, per afacilitar els treballs catalogatius i els es-tudis d'identificació de les peces. Aquestssón:

el de marques ceràmiques, d'armes,d'orfebreria, etc.

cl d'autors, biogràfic i bibliogràfic, onconsten tots els artistes catalans i altresdels quals el museu posseeixi alguna obra.

el fotogrà fic, complement illustrat del'anterior, ami) tots els retrats — fotogrà-fics o dibuixats — i caricatures que acon-seguiin referents als nostres artistes.

el biogràfic d'artesans catalans — forja-dors, argenters, armers, ceramistes, vi-driers, etc. — dels quals recollim qual-sevulla referència documental.

el de referències bibliogrà fiques de lesobres dels nostres museus.

A més, un fitxer-índex de personatgesretratats — pintures, dibuixos, esculturesdels nostres museus —, amb les dades bio-gràfiques més imprescindibles.

I altre d'iconogràfic i d'assumptes deles obres que es guarden als museus. Perexemple: els sants Pere, les santes Cate-rina, les escenes històriques, els bodcgons,els paisatges, etc.

Aquests fitxers estaran installats a laBiblioteca de la Junta, a fi que la sevaconsulta sigui pública.

Altra tasca complementària de la sec-ció tècnica és el recull d'un lèxic o voca-bulari dels termes d'art que ben sovintemprem, ami) la finalitat de cooperar,dins les nostres forces, a la tasca que rea-litza la secció filològica ele l'Institut d'Es-tu(lis Catalans.

Corri és natural, el fet d'ingressar in-cessantment noves peces als museus com-porta una contínua alteració de les orde

-nacions establertes i ens obliga a prestargran atenció a tots els trasllats si es volque les fitxes coordinin sempre amb elsretolaments i els catàlegs. Un cas benexemplar i de fàcil comprovació, en espe-cial pels qui en siguin visitants assidus,és el del Museu de les Arts Decoratives elqual avui dia ja gairebé no serva la sevaestructuració inicial degut al constantaugment de donatius i dipòsits d'objectesque, per considerar-los més interessants,

han anat substituint els primerament is-tallats.

Per a facilitar, dones, la feina que ésconseqüència d'aquestes alteracions, pre-cisa que els administradors dels museusens ajudin, remetent a la nostra secció to-tes les indicacions dels canvis que en llurmuseu s'efectuïn, i quan l'objecte surtd'un museu per ésser traslladat a un altre,es fa necessari, així mateix, que l'admi-nistrador del primer remeti la fitxa a lesoficines tècniques on es tindrà cura d'a-notar-hi les variacions de lloc, i ele re-metre-la al fitxer del museu que esdevin-gui acollidor de l'objecte.

Amb tot l'exposat fins ací, hom podràremarcar aquella complexitat que esmen-tàvem al començament i que es fa exten-siva als treballs de rotulació i catalogació.Però aquests seran tema (Fuu altre article.

M. BALAGUER

LLIURAMENT D'UN BUST -RE-TRAT D'APEL•LES MESTRES AL

NOSTRE MUSEU

En el nostre número del febrer de l'anypassat, donàvem compte de la participa-ció que va tenir la Junta de Museus enl'homenatge que, en forma gairebé pri-vada, va efectuar-se aleshores en honord'Apelles Mestres.

En el número del mes de març imme-diat apareixia, a més, un article dedicata l'exposició que ami) aquest mateix mo-tiu s'havia celebrat a l'Arxiu Històric dela Ciutat.

En el mes de novembre de l'any passatvaren tenir lloc els actes solemnes i pú-blics d'aquest mateix homenatge.

El més important va ésser el del lliura-ment al mestre, de la Medalla de la Ciu-tat, acordat pel nostre Ajuntament.

Altre d'aquests actes fou el de lliuraral nostre Museu d'Art de Catalunya, elbust-retrat d'Apelles Mestres que ha mo-delat l'escultor Víctor Moré, i que ha es-tat costejat ami) una subscripció públicapromoguda per l'entitat «Associació deTeatre Selecte ».

21


Acte de lliurament del bust d'Apelles Mestres al Museu d'Art de Catalunya

Aquest acte va tenir lloc el diumengedia 10 de novembre, a l'edifici del Museu.

Amb aquest motiu es congregaren allítots els membres de la Junta de Museus,nombroses personalitats de les arts i leslletres catalanes i un públic abundós.

La cerimònia va efectuar-se a la salade recepcions del Museu.

Davant mateix de l'escultura, el senyorJoan Fernández, president de l'esmen-tada «Associació» obrí l'acte amb un par-lament en el qual historià la tasca quel'entitat de la seva presidència havia efec-tuat per portar a terme l'homenatge;glossà l'obra realitzada per l'escultor Moréi formalitzà el lliurament de l'esculturaal Museu.

El senyor comte de Güell, en nom dela Junta de Museus, per expressa dele-gació del seu president senyor Puig i Ca-dafalch, acceptà i agraí l'ofrena, que had'ésser definitivament collocada a la saladel Museu que guarda una valuosa selec-ció de dibuixos del mestre.

El senyor de Güell remarcà amb elo-qüents paraules, les qualitats essencialsde l'obra múltiple d'Apelles Mestres, perarribar a sentar afortunades afinitats en-tre la cultura catalana i la de Grècia,

aquell poble insigne que tenia una pe-tita área territorial, però posseïa unagran i esplendorosa espiritualitat.

Acabà fent un calurós elogi de l'obrade l'escultor Moré.

Després d'ell parlà el conseller de l'A-juntament de Barcelona senyor OctaviSaltor, que portava la representació delsconsellers de Cultura de la Generalitati l'Ajuntament senyors Durán i Ventosai Codolà.

El senyor Saltor féu remarcar l'altasignificació ciutadana de l'homenatge.

Digué que en aquell moment l'artistarepresentat en la imatge de la bella es-cultura allí present, es lliurava a la ciutati que a la tarda la ciutat, simbolitzadapel seu més alt títol d'honor, es lliurariaa l'artista.

Finalment, l'alcalde senyor Jaumar deBofarull féu constar que en nom de Bar-celona expressava al mestre els sentimentsd'amor i d'admiració que aquesta li pro-fessa.

Després de donar les gràcies a tots elsque havien assistit a la cerimònia i a totsels que havien organitzat l'homenatge ohi havien contribuït, donà l'acte peracabat.

22


EL BUST D'APEL•LES MESTRESAL MUSEU D'ART

L'obra de l'escultor Moré, que recullels trets fisonòmics del venerable Apel-les Mestres, recull alhora tota l'obra del'artista-poeta. Pairalisme i noblesa. Dig-nitat i distinció. Més també traça i es-tructura, un sa humorisme, fina sensibi-litat, febre de poesia, tot un caràcter, unenginy acusat i el sentit del dibuix. Eldibuix per sobre de tot. L'escultor Morél'ha volgut acusar en el volum, en el mas-sís de la testa injectada de vida, que ensparla de virtuts i de llorers, i de l'obrafecunda portada a terme pel nostre Apel-les Mestres. Ens en parla entre dolces so-noritats i rimes cisellades, esculpit conacl bust barbut d'un patrici romà de labona època de l'imperi.

Fa bo de veure aquest bust entre elsdibuixos de l'homenatjat. Un pare entreels seus fills, per tal que mai de mai essepari d'ells i pugui un dia cridar els al-tres fills.

La sala del nostre Museu d'Art, rubler-ta de dibuixos que responen a diversesèpoques d'Apelles Mestres, conté sols untast de l'obra del formidable dibuixant.Se'n podrien fer apartats i seccions, i entotes trobaríem quantiós i ric material.Alguns d'aquests dibuixos, illustració dellibres que esdevingueren populars i do-naren la volta a la península, dintreel seu gènere, no han estat encara su-perats.

Caldria veure projectats a la pantallai en gran tamany, alguns d'aquests dibui-xos intencionats i vius, que són la quintaessència de l'art del nostre dibuixant. Resno hi fóra perdut. La gràcia del movi-ment i la força d'expressió hi quedarienfortament demostrades.

Potser el bronze de l'escultor Moré,tot ell matèria dura i nobilíssima, tot for-titud, destaca amb excessiva severitat d'en

-tre els dibuixos del mestre. Potser seràque al mestre no el sabem veure ami) po-sats de gran personatge, ell que ha estatsempre senzill i en extrem jovial. Potser,com a fill del seu temps, Apelles Mestres,que és bon xic escèptic i sempre en téuna per dir, Podrà preguntar-nos:

— Per què m'hi han plantificat, aquí?I ara diríem que sembla que sigui el

mateix bust el que ens engega la boutade.I que el bust, en funcions naturals, vasaturant-se de l'optimisme del mestre, iel que podia semblar d'un sever excessiuse'ns torna d'una familiaritat de trets cor

-prenedora. Us escolta i en pensa alguna.Ja sembla que la boca se li mig obre perparlar-vos, llis i pla, de tot. Dades idites, versos i facècies, anècdotes viscu-des; del mar i la muntanya; de viatgesi excursions; del temps dels sipais; delseu «Llibre verd» que ben pocs conei-xen; dels quaranta mil dibuixos publi-cats que no són pas tota la seva produc-ció; de Haynd i Mozart, els seus músicsfavorits; de la Casa Vella; de l'enginyfantasiós d'aquell Peius de l'Avenue Pe-tritxol; d'altres amics estimats; del petitescarbató i del joc de les aranyes; de les

Víctor Moré. — «Apelies Mestres»(Museu d'Art de Catalunya)

23


flors del seu terrat i el secret de les hortèn-sies; de donya Laura, la muller que foude l'artista; de la pintoresca excursió perterres de la Manxa en cerca d'apunts pera illustrar el Quixot; de les seves collec-cions de tot, d'art popular i d'art en ge-neral; d'aquell cavaller que fou el grannovellista muntanyès José M." de Pereda;de la poesia de Verdaguer; de la perso-nalitat d'Àngel Guimerà; d'En TomàsPadró i En Lluís Pellicer; de Vierge, elgran dibuixant. I d'aquell amic del cor,d'ànima d'infant, que fou el malagua-nyat Ignasi Iglésies.

Ja està bé, amic Moré, aquest bust talcona és, enmig el blanc i el negre delsdibuixos de selecció. El bronze s'ha tor-nat matèria viva, i ens mostra el venera-ble artista com .tots coneixem i també comel veuran els de les generacions venido-res, això és, esdevingut un alt artista benrepresentatiu.

Gràcies siguin donades a les autoritats,a la Comissió organitzadora de l'home

-natge a l'artista octogenari, i als amicsi admiradors que han contribuït a la subs-cripció per tal d'ofrenar aquest bust alnostre Museu d'Art.

JOAQUIM RENART

INAUGURACIÓ DEL MUSEU

D'ARQUEOLOGIA

En la reunió de la Junta de Museus del17 d'octubre del 1930, va ésser nomenadauna Ponència per a l'estudi del possibleaprofitament d'alguns edificis de l'Expo-sició Internacional del 1929 i de la reins-tallació dels museus.

Aquesta Ponència va formular un dic-tamen, en el qual entre altres extrems es

preveia la formació d'un Museu d'Arqueo-logia que havia d'estar installat a l'anticedifici de la Ciutadella i havia de contenirles antiguitats prehistòriques, els exem-plars de les sèries ibèrica, fenícia, gregai romana i els objectes provinents de lesexcavacions d'Empúries, que posseïa laJunta.

El dictamen fou aprovat per la Junta

en la seva reunió del 14 del mes de no-vembre següent.

A la reunió del 6 de juliol del 1931, aproposta del vocal senyor Joaquim Xirau,va ésser acordat que tingués cura d'aquestMuseu un Patronat autònom, format perun representant del Govern de la Gene-ralitat, un de l'Ajuntament, un de l'Ins-titut d'Estudis Catalans, un de la Univer-sitat, un de la Junta de Museus i un dela Societat d'Antropologia, Etnografia iPrehistòria.

A primers de febrer del 1932, aquestPatronat va ésser constituït, i a continua-ció va ésser designada una Ponència mix-ta, formada per representants d'aquest Pa-tronat i de la nostra Junta, per a asse-nyalar els materials que fins aleshores es-taven sota la cura de la Junta de Museusi havien de passar al nou Museu d'Ar-queologia.

Com a resultat de la tasca encarregadaa aquesta Ponència, passaren de primerantuvi al Museu d'Arqueologia els exem-plars compresos dintre les sèries abansesmentades que hi havia al Museu de laCiutadella, uns propietat de la Junta ialtres provinents de l'Institut d'EstudisCatalans.

A continuació li fou traspassada larealització de les excavacions dels terrenysd'Empúries, propietat de la Junta eleMuseus.

En mèrits duna ordre del Ministred'Instrucció Pública de la República, del5 d'abril del 1932, els materials custodiatsa l'antic «Museo Provincial de Antigüe-dades» de Santa Àgata, foren dividits endos grups: un, format pels de caràcterepigràfic, havia d'ésser destinat a formarun «Museo Epigràfico» de l'Estat, ques'installaria a l'esmentat edifici de la Ciu-tadella, junt al d'Arqueologia, per bé queamb entrada independent; i un altre,constituït per la resta, passava totalmenten dipòsit a la Junta.

D'entre aquests darrers, la Junta va se-parar els de caràcter arqueològic i els vadestinar també a formar el fons del Mu-seu que s'acabava de crear.

24


Acte inaugural del Museu d'Arqueologia

Aquestes aportacions, que sumaven enconjunt un bon nombre d'exemplars, re-clamaven una immediata inventariació.

El Patronat del nou Museu, en sessiódel dia 3 de juny, designava per als seusserveis tècnics, els senyors Pere BoschGimpera, Josep Colominas Roca, Albertdel Castillo Yurrita i Josep de C. SerraRàfols.

En aquell moment el Patronat no dis-posava de mitjans econòmics per al fun-cionament d'aquests serveis.

Davant d'aquesta dificultat. tant elsmembres del Patronat com els de laJunta de Museus varen entendre que eraprecís fer el que fos possible perquèaqueixa inventariació es realitzés.

Les circumstàncies d'aquell moment va-ren facilitar casualment una solució.

Eren aquestes:Les bases que regulen 1'atorgació del

Premi Martorell disposen que l'any queresti desert sigui lliurat a la Junta (le Mu-seus per a acreixement de les colleccionsdel fundador del Premi, que en part te-nia la Junta i en part passaven també alrepetit Museu d'Arqueologia.

Havent-se donat aquell any aquestacircumstància, la Junta de Museus ingres-sà aquest import i, en la reunió celebradael 18 de juny, a proposta dels seus vocalssenyors Joaquim Pelliccna i Joaquim Xi-rau, acordà destinar aquesta quantitat

al funcionament d'aquells serveis tècnicadel Museu d'Arqueologia, per bé que ami)obligació, per part del Patronat d'aquestMuseu de destinar una suma igual a l'a-creixement de la part de les colleccionsMartorell que havien passat al seu Museu,quan tingués en els pressupostos de laGeneralitat i l'Ajuntament les consigna-cions corresponents a la seva funció.

Resolta així la _ disponibilitat econò-mica necessària per a realitzar els tre-balls previs d'inventariació, el Patronatdel Museu d'Arqueologia no solamentva poder disposar 'l'efectivitat d'aquesta,sinó la continuació de les excavacionsd'Empiíries per a les quals va comptar,a més, ami) dos altres ajuts de caráctereconòmic i tècnic.

Un d'aquests ajuts fou la subvenció dela Generalitat expressament consignadaper a aquestes excavacions i l'aportaciódels «Amics de l'Art Vell» i del «Comitèd'Amics d'Empúries» en els quals, entrealtres ilustres patricis, figuren els senyorsRòmul Bosch i Catarineu, Miquel Mateu,Joan Antoni Güell, Francesc Cambó, J.Garí, Pilar Moraleda d'Arnús, J. BalcellsRifà, J. Roviralta i Teresa Amatller.

L'altre consistí amb la collaboraciópersonal del funcionari de la Junta deMuseus senyor Emili Gandia, que anibla deguda autorització d'aquesta ha con-tinuat a Empúries els treballs d'excava-

25


ció que havia anat realitzant durantmolts anys, quan aquestes excavacionsanaven a càrrec de la Junta.

Més tard es va plantejar un altre pro-blema.

La Generalitat, d'acord amb l'Ajunta-ment, el dia 14 d'octubre d'aquell mateixany 1932, va decidir utilitzar l'edifici delMuscu de la Ciutadella per a estatge delParlament de Catalunya.

Aquesta decisió deixava, naturalment,sense local el Museu d'Arqueologia.

La Junta de Museus, que des del 4 demaig del mateix any disposava del Palaud'Arts Gràfiques del Pare de Montjuïc,per a celebrar-hi exposicions monogràfi-ques, va manifestar a l'Ajuntament queestava disposada a prescindir d'aquestedifici i l'esmentada corporació, per acordconsistorial del 18 de novembre del 1932va cedir-lo al Patronat per a installar-hiel seu Museu.

Des d'aleshores es varen anar traslla-dant a aquest edifici els materials que,com ha estat explicat, li havien estat ce-dits, fent-se, a més, l'oportuna catalogaciói la installació corresponent.

Posteriorment varen ingressar a la Jun-ta de Museus les colleccions Plandiura iBosch i Catarincu, i la part d'elles quepertanyia a les sèries pròpiament arqueo-lògiques, fou també traspassada al Museud'Arqueologia, que, com és natural, hanestat també objecte d'aquesta catalogaciói installació.

Per últim, ja molt a prop d'esser aca-hades les principals installacions delMuscu d'Arqueologia, la Junta de Mu-seus va cedir al Patronat tots els llibresde la seva Biblioteca Especial d'Art quees referien a temes d'arqueologia, a fi queami) ells es pogués formar a les ofici-nes tècniques del nou Museu un fons bi-bliogràfic d'aquesta especialitat.

Acabada la tasca d'invcntariació a quèens hem referit i acabats també els treballsd'installació de les sales que han de cons-tituir la totalitat del Museu d'Arqueologia,aquest pogué ésser oficialment inauguratel dia 3 del passat mes de novembre.

L'acte va tenir lloc a la sala principaldel Museu sota la presidència del conse-ller de Cultura de la Generalitat senyorLluís Duran i Ventosa, que tenia a laseva dreta l'alcalde senyor Francesc Jan-mar de Bofarull i a l'esquerra el presi-dent del Patronat del Museu senyor JosepPuig i Cadafalch.

A més, prengueren seient a la presi-dència el president del Tribunal de Cas-sació senyor Jaume Gubern, el de l'Au-diència senyor Lluís Pomares, el coronelLacanal, qui representava el cap de. laquarta Divisió orgànica, el president del'Acadèmia Catalana de Belles Arts deSant Jordi, senyor comte de Güell, elsconsellers i secretari de l'Ajuntament se-nyors Coll i Rodés, Saltor, Viza, Culilla,Codolà i Pi i Sunyer, i els directors delsMuseus d'Arqueologia i d'Art senyor P.Bosch i Gimpera i Joaquim Folch iTorres.

El senyor Bosch i Gimpera llegí unadocumentada memòria on són explicatstots els treballs efectuats per a la forma-ció del Museu i és feta una descripcióresumida del seu contingut.

A continuació, el senyor Puig i Cada-falch glossà la significació espiritual de lainstitució que s'inaugurava i la seva iin-portància cultural, i justificà el caràcterque s'havia donat a les installacions, lesquals s'inspiren en la idea d'evocar da-vant de l'espectador la vida social querodejava els objectes en l'època que forenproduïts.

Assenyalà el que representen els es-tudis arqueològics en general i el que sóndintre el moviment cultural de Catalu-nya i amb aquest motiu reté homenatgea la memòria de Santpere i Miquel, amossèn Font i Sagué i a Francesc Marto-rell i Peña, entusiastes iniciadors d'a-questes activitats.

Els senyors alcalde de Barcelona i con-seller de Cultura de la Generalitat, clo-gueren la cerimònia amb sengles discur-sos en els quals prodigaren elogis al Pa-tronat i als seus funcionaris per l'obraque havien realitzat i prometeren pera la seva continuació l'ajut de les cor

-poracions que respectivament represen-taven.

26


Francesc Martorell i Trabal

A LA MEMÒRIA DE FRANCESC

MARTORELL 1 TRABAL

La mort ens ha pres un altre dels bonsamics de la nostra institució: FrancescMartorell i Trabal, membre de l'Institut,professor dels Estudis Universitaris Ca-talans i investigador de la nostra històrialiterària i artística.

Sortit de la facultat universitària, onformà part del nucli de deixebles deldoctor Rubió i Lluch que collaborava,sota la direcció del mestre, en la recercadels «Documents per a la història de lacultura catalana» publicats per 1'il1ustrecatedràtic, fou un dels escollits per JosepPijoan en fundar l'Escola Espanyola d'Ar-queologia a Roma, on Martorell roman-gué llarg temps. Nomenat membre del'Institut al seu retorn, hom li confià laSecretaria de la Secció històrico-arqueo-lògica d'aquest, on, a més de dirigir lespublicacions, ocupava la seva vasta pre-paració en els treballs de revisió dels Ili-bres que editava la docta institució. ElsServeis d'Excavacions i de Conservacióde Monuments que l'Institut exerceix perencàrrec dei Govern de la Generalitat deCatalunya, trobaren en la intervenció de

Francesc Martorell des del seu lloc deSecretari, un impuls afectuós i intelligentque contribuí niolt als bons resultats ob-tinguts.

El nostre contacte personal i la nostraamistat amb Martorell durant llargs anys,el mantenia al corrent de totes les nos-tres iniciatives i les nostres tasques almuseu. Esperit crític generosíssim, el seuconsell ens ha guiat sovint i, el que ésniés, ens ha ofert en molts casos la visiónecessària d'un punt de vista oposat, queés la base per a un contrast convenienten tota actuació.

En moments culminants de la vida delmuseu anàvem a demanar privadamentla seva opinió. Sempre ens l'havia do-nada honrada, generosa i intelligent.

Cor bondadós i home simple, defugiala vida exterior. Els seus mèrits, però, elportaven a llocs elevats, com a l'Institut,i, des de la implantació de l'autonomia,al Consell de Cultura de la Generalitat,on treballava amb l'ànima, ami) la intel-ligència i amb els braços en l'obra dedonar forma a les coses de la nostra cul

-tura pública.La seva bibliografia no és extensa, per

bé que el seu treball sigui quantiós. Elsanys darrers, la salut precària no l'haviapas vençut i treballava cona sempre.Morí sobtadament, lliurant la seva àni-ma a Déu el dia primer de novembredarrer.

Heus ací la llista dels seus treballs pu-blicats, com el millor homenatge a laseva bona memòria :

«Inventaris inèdits de l'Orde del Tem-ple a Catalunya », per J. Rubió, Ramon

d'Alòs i ... — Institut d'Estudis Catalans,Anuari, I, 1907.

«Pere Moragues y la custodia dels Cor-porals de Daroca». — Estudis Universita-

ris Catalans, III, 1909.

«Inventari dels béns de la cambra reyalen temps de Jaume II (1323) ». — Institutd'Estudis Catalans, Anuari, IV,. 1911-1912.

«Pere Beçet (1365-1430) », per ... i F.Valls i Taberner. — Institut d'Estudis Ca-talans, Anuari, IV, 1911-12.

27


Fragmentos inéditos de la «OrdinatioEcclesiae Valentinae». — Escuela Españo-la de Arqueología e Historia en Roma,Cuadernos de Trabajos, I, 1912.

«Informe de la Secció Històrico-Ar-queològica a l'Institut d'Estudis Catalanssobre els treballs presentats al PremiFrancesc Vives (1916) », Per Jaume Massói Torrents i ... — Institut d'Estudis Cata-lans, Anuari, VI, 1915-1920.

«Inscripcions sepulcrals de Tarragona».— Institut d'Estudis Catalans Anuari, VI,1915-1920.

«Un inventario della Biblioteca di Ca-listo III». — Miscellanca Francesco Ehrle,Roma, V, 1924.

«Epistolari del segle xv. Recull de car-tes privades». Text, introducció, notes iglosani per ... — Barcelona, Editorial Ca-talana, 1926. (Els Nostres Clàssics, ix) .

«Obres menors de Publi Corneli Tàcit».Text establert per ... — Barcelona, Fun-dació Bernat Metge, 1926.

• Informació presentada a la Secció His-tòrico-Arqueològica de l'Institut d'Estu-dis Catalans respecte la publicació d'un«Recull de textos catalans per a servird'estudi del Dret Català Antic», per Fer

-ran de Sagarra i ... — Institut d'EstudisCatalans, Anuari VII, (1921-1926), 1931.

«La Catedral de Barcelona». (Text ca-talà, castellà i francès) . — Barcelona, Ar-xiu Mas, 1927.

«Manuscrits dels PP. Caresmar, Pas-qual i Martí a la biblioteca del Convent

de Franciscans de Balaguer». — EstudisUniversitaris Catalans, XH, 1927.

«Tres retaules franciscans a Mallorca».— Franciscalia, Editorial Franciscana,1928.

«Catedral de Barcelona». (Seixanta-quatre illustracions amb text) . — Barce-

lona, Llibreria Verdaguer, 1929. (Cata-lunya Artística, vol. I.)

JOAQUIM FOLCH I TORRESDirector General dea Museus d'Art

B I B L I O G R A F I A

«ELOGI DE LA CULTURA CATALANA». Dis-curs del conste de Güell, president del'Acadèmia Catalana de Belles Arts deSant Jordi, a la quarta Festa d'UnióInteracadèmica haguda a la Casa Llot-ja el mes d'abril del 1935. (Publicat enfascicle: Barcelona, 1935.)

Considera indispensable la llibertatper al desplegament de la cultura d'unPoble. Així a Catalunya que anib la ple

-na conscièr•cia de la seva tradició donavanaixença a l'obra fecunda de l'Institutd'Estudis Catalans i dels Museus d'Art id'Arqueologia enfront de la Universitatvella i morta, quan ha vingut una ventadade llibertat ha enfortit aquelles institu-cions fonamentalment catalanes, tot re-novant la Universitat mateixa. Amb laqual cosa Catalunya ha respost a una lleibiològica i racional. «Vull fer constar—proclama el panegirista de la culturacatalana — que el negar a una Culturareconeguda i de vida intensa el dret degovernar la seva Universitat, és tan mons-truós com ho fóra que un creient neguésel tabernacle a la Sagrada Forma». I afir-ma que un cop la cultura gaudeix de lli-bertat, no pot tenir esperit de lluita nide contradicció: la cultura catalana quees cregué insurreccional, dóna homenatgei espandeix la cultura castellana.

«LLEIS HISTÒRIQUES DE LA VIDA DELS ES-

TILS ARQUITECTÒNICS ». Discurs llegit pelsenyor Josep Puig i Cadafalch, del'Acadèmia Catalana de Belles Arts deSant Jordi, a la quarta Festa d'Unió In-teracadèmica haguda a la Casa Llotja elmes d'abril del 1935. (Publicat en fas-cicle: Barcelona, 1935.)

Síntesi del treball: El llenguatge i l'ar-quitectura caracteritzen l'home, l'únicésser de la terra que parla i fa parlar lespedres. Un estil artístic és un conjunt deformes com el llenguatge ho és de mots ide lligament entre aquests: tal com en unallengua, en un estil s'hi barregen la lògicai l'arbitrarietat. Els estils d'arquitectura

28


rio es formaren mai en l'habitació huma-na, sinó en el temple o el palau que éstambé, en l'antiguitat, temple. L'arquitec-tura és la casa colossal que l'holne ha ai-xecat a Déu com una ofrena permanent,segons lleis de geometria i de mecànica(aquestes en joc amb la naturalesa delsmaterials emprats) determinants d'unaestructura ostensible i clara. Per a com

-pletar la derivació del fet material i dela ciència, hi actua un factor social,aquest infiltrant-se en l'obra dels artistes.L'arquitectura, cons tot art, és sempreevolució, puix els elements materials im-posen canvis en les obres, i d'altra banda,es presenten els casos de la invasió d'unaforma creada en altre lloc, o de la revi-falla de la creada en altres temps, o dela concepció d'un home de geni que treuconseqüències insospitades dels vellsprincipis constructius. Permaneix sem-pre, no obstant, l'essència i la definicióde l'arquitectura: un art de masses i vo-lums jugant en l'espai.

«LA DESTRUCCIÓ DE POBLET», per EduardToda i Güell. Monestir de Poblet, 1935.

Conta Toda que el 1870 tres estudiantsde batxillerat de Reus, cap d'ells passantdels setze anys, anaren a Poblet un dia,desitjosos de prendre dades per a unprojecte — que després compongueren -de restauració del Monestir. Dos d'aquestsestudiants assoliren, més tard, notableanomenada en les respectives disciplines:sigué un, arquitecte original, AntoniGaudí; professà l'altre, a la Universitatde Madrid, la cátedra de Cirurgia, el doc-tor Josep Ribera. El tercer, Eduard Toda,no degué mai defallir en l'esperança queaquella restauració, que somnià d'adoles-cent, pogués ésser portada a terme. Ara,quan es realitza, Toda n'és el capda-vanter.

Una documentació històrica extensíssi-ma li ha calgut per a posar les coses alloc. Aquesta informació tan abundosa lipermet publicar llibres plens d'interès,com aquest, La destrucció de Poblet, ladestrucció lenta a estones, ben violentaen determinades ocasions, que Toda fa

començar-la amb el segle XIX i que, àdhucessent material, va misteriosament prece-dida d'una destrucció moral de la co-munitat pobletana: la formació de bàn-dols en el claustre, aquest cranc dels bàn-dols entre els clergues regulars que haestat un endiablament terrible per a mal-metre la virtut. En plenes lluites ceno-hials intestines no es pogué pas resistirla misèria, l'esperit de sacrifici, d'humi-litat, de pobresa, trobant-se terriblementsomort. No ens referint a cap intervencióen la política general, puix a Poblet lacomunitat sapigué mantenir-se al margedel partidisme entre liberals i carlins (oalmenys no havien transcendit les simpa-ties ni per uns ni per altres més enllà deles tanques pohletanes), sinó que ens re-ferim als partits a l'entorn de determi-nats membres de la que no tenia d'ésserres Inés que una santa casa deseixida detotes les humanes vanitats. El fet revolu-cionari del 1835 — ni per molt sobtada-ment que vagi venir — pot dir-se que vadonar una fi natural a un organisme ea-davèrie.

De tota la vida interior del monestir ide la vida particular — després de l'ex-claustrament — dels frares que constituï-en la darrera comunitat, el senyor Toda

i Güell en dóna abundoses i documenta-des referències. Descriu l'autor aquellafesta major de Vimbodí — de l'agost del35 — bojament celebrada pels veïns ambla teia i la ungla llarga, l'aprofitalla delssepulcres reials sota la guia d'Hernández-Sanahuja, la liquidació de les propietatsterritorials i la llegenda dels tresors ama-gats, amb la curiosa revelació que del'existència d'aquests hipotètics tresors vafer-ne el medium Bernat al senyor PerePalau González de Quijano. No pel seudarrer cognom, només, ens pot venir alpensament l'arnat cavaller de la creaciócervantina, més així mate:x pels • fets iàdhuc pel físic d'aquest caòtic Pere Pa-lau, poeta místic a ses hores i en llenguacatalana, lector constant, ensems, en elsseus darrers anys — quan nosaltres el và-rem conèixer —del Diluvio i ABC.

El llibre del senyor Eduard Toda ésben ufanós — com havem dit — en l'apor-tació de dades que puguin corroborar les

29


assercions, i no obstant té una amenitatex abundantia cordis que el farà ben lle-gible àdhuc de molts que no sentin mar-cada vocació per les recerques de lahistòria catalana.

«PANTEONES REALES DE POBLET (Destruc-ción, envío de los fragmentos a Tarra-gona, y abandono en los sótanos muni-cipales, en 1854. Traslado al MuseoProvincial en 1894. Restitución al Mo-nasterio en 1933) », por Eduardo Today Güell. (Tarragona, Imprenta Suc. deTorres & Virgili, 1935.)

Relació detallada dels fets indicats pelsubtítol. En apèndix s'hi transcriuen elsdocuments ad hoc, entre aquests un in-ventari dels objectes artístics i llibres re-centment reintegrats a Poblet pels Mu-seus d'Art de Barcelona, el Museu Provin-cial de Tarragona, l'Arquebisbat de Tar-ragona, el Museu Diocesà de Vic, la Co-munitat de Preveres de Lleida, l'Ajunta-ment de Reus, el Centre de Lectura deReus, i per particulars.

«RECONSTRUCCIÓ DE POBLET». Obres rea-litzades de 1930 a 1934 pel Patronat delMonestir. Memòria del presidentEduard Toda i Güell. (Monestir dePoblet, 1935.)

La tasca valuosa i patriòtica que el be-nemèrit senyor Toda està realitzant desde la presidència del Patronat de Poblet,és avui reconeguda per tots els catalans.

La gran obra de reconstrucció del fa-mós cenohi cistercenc, ha aparegut, alcap de quatre anys de treballs constantsi assenyats, davant dels ulls de tothomcom una realitat magnífica i sorprenent.

Conseqüència d'aquests fets és l'am-hient d'admiració general que aquestsdarrers dies s'ha produït arreu de Cata-lunya, per l'insigne monument, i el recentacord del govern de la Generalitat de re-tre a Eduard Toda un públic homenatgeen testimoni de gratitut per les seves ac-tivitats.

La positiva importància d'aquesta obra

és senzillament i objectivament demos-trada amb el llibre que motiva la notapresent.

Entre un nombre reduïdíssim de pà-gines, amb una enumeració sintètica iprecisa de totes les coses realitzades, ambun simple inventari de fets, el Patronatde Poblet dóna compte al públic de comha acomplert la seva missió, dintre elcurtíssim espai de temps que transcorreentre els anys 1930 i 1935.

Els següents títols dels capítols en quèes divideix ho palesa:

I. Patronat de Poblet. — II. Inventaride l'estat del Monestir. — III. Ingressosdel Patronat. — IV. Establiment de ser-veis. — V. Obres als edificis monumen-tals. Part baixa. — VI. Obres als edificismonumentals. Part alta. — VII. Obres ales construccions prop les muralles. -VIII. Cases Noves i Museu. — IX. Res-tes més antics del Monestir. — X. Clau-sura exterior. — XI. Millores generals. -XII. Quadres i mobles. — XIII. Heràl-dica, Iconografia i Sigillografia. — XIV.Dipòsits i donacions. — XV. Inventarisd'objectes d'art, materials de construcciói arreplecs. — XVI. Defuncions de vocalsdel Patronat. — XVII. Acabament.

Bé podem dir, dones, que aquest llibrede petites proporcions materials, té, noobstant, un abast moral considerable per-què en el fons constitueix una noble exc-cutòria i un alt exemple.

TRES IMATGES (TRES EVOCACIONS '). Confe-rència del Comte de Güell, Presidentde l'Acadèmia Catalana de Belles Artsde Sant Jordi, dita el dia 21 de junydel 1935, en cloure's el cicle donat perConferència Club. (Publicada en fasci-cle illustrat) .

L'autor defensa, tot basant -se en l'artantic i en un text de Plini, la policromiaen l'escultura tunicada, no en el nu, ons'origina — en la plenitud de l'art grec -la separació de l'escultura i la pintura da-vant el perill extraestètic de les obres ex-cessivament realistes. «Segles més tard—diu el Comte de Güell —, quan ja lesdoctrines espiritualistes del Cristianisme

30


s'havien estès pel món, l'Escultura i laPintura tornaren a trobar-se treballantjuntes per als altars dels temples, fentimatges de sants ami) el cos humà cobertper draperies i assenyalant la intensitatde la inspiració artística als rostres, coma reflex de l'ànima i expressió de l'espe-rit». És a aquest art de nou concepte rea-lista que corresponen les tres imatgespertanyents a la notable collecció delconferenciant, comentades segons la tèc-nica i la espiritualitat com a reflexe ele laformació artística (le cada autor dintrel'ambient material i el tarannà ideològic.En l'escala que el Comte de Güell ve aestablir remarca que en la Vergede Pompeo Leoni es palesa la pre-sència del model en la seva execució: elseu rostre «no és solament una cara dedona, és la cara d'una dona»; en la Do-lorosa castellana (un xic entre GregorioFernández i Juan de Juni), el seu rostre«és una cara de dona, però no la carad'una dona»; i en la Mare de Déu llegint,una de les obres més tendrament reeixi-des del nostre Ramon Amadeuw (qui a sem-blança dels escultors italians del PrimerRenaixement sentí l'eclosió jovenívola enaquest bust de noieta de setze anys, i enel seu treball es trobà lluny del passatd'orfebre d'un Pompeo Leoni, escultor defiguretes de Nadal com Apiadeu ben so-vintment sigué), àdhuc en la talla de lafusta es recorda el modelat de la terrissad'aquell escudeller barceloní airejat alscamps d'Olot.

J.-F. R.

PATRONAT DEL MUSEU DEL«CAU FERRAT» DE SITGES

Darrerament s'ha reunit el Patronatdel Museu del «Cau Ferrat» amb l'objec-te, principalment, d'estudiar el curs de lesobres d'habilitació dels nous locals de«Maricel» que pròximament seran aca-bacles, el que permetrà la inauguració deles installacions que hi són destinades.

Al mateix temps va procedir-se a lanova constitució del Patronat, que resul-tà modificat per les designacions de re-presentants que darrerament han fet l'A-

juntament de Sitges i la Junta de Museus,i també per la dimissió dels càrrecs devocal delegat i tresorer que havia pre-sentat el senyor Trinitat Catasús a causad'haver traslladat la seva residència aBarcelona.

En conseqüència el dit Patronat esva constituir com segueix:

President: Lluís Duran i Ventosa, con-seller de Cultura de la Generalitat; vice-presidents: Salvador Olivella, alcalde deSitges, i Josep Puig i Cadafalch, presi-dent de la Junta de Museus; tresorer ivocal delegat: Josep Planas i Robert;vocals: Magí Casanovas i Montaner,Joan Julià i Maso, i Sadurní Llansó i Gi-ralt, regidors de Sitges; Josep M. Pla

-nàs i Amell, i Josep Roig i Raventós,delegats permanents; Alexandre Soler iMarch, Manuel Rocamora i Vidal, i PereCasas Abarca, membres de la Junta deMuseus: Trinitat Catasús i Catasús,Joaquim Sunyer i Miró, i Pere Jou iFrancisco, tècnics; secretaris: Josep Ma-tas i Puig, de la Secretaria de l'Ajun-tament de Sitges, i Joaquim Borralleras iGras, secretari de la Junta de Museusde Barcelona.

DISTINCIÓ AL DIRECTOR DELSMUSEUS

«The Hispanic Society of America»,la prestigiosa entitat dedicada a l'estudii la difusió de l'art espanyol a Amèrica,prou coneguda entre nosaltres per 1'in-tensitat i la importància de la seva actua-ció, ha nomenat membre corresponentseu al director dels Museus d'Art de Bar-celona senyor Joaquim Folch i Torres.

VISITANTS ALS NOSTRESMUSEUS

Darrerament entre altres illustres per-sonalitats han visitat els nostres Museusel comissari de primer ensenyament deCatalunya senyor Martínez Moya; l'ex-president de la República FrancesaMr. Gaston Dumergue; el director del Mu-seu del Teatro de Viena Sr. Joseph Gre-gor i el senador francès Mr. Paul Bastid.

31

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ADT DE BARCELONA

VISITES COL•LECTIVES ALS

MUSEUS

SETEMBRE

Al Museu de les Arts Decoratives

Dia 10. — Escola Nacional, de Ullas-trell.

Al Poble Espanyol de Montjuïc

Dia 9. -- Grup de La Vie Catholique,de París.

Al Museu del «Cau Ferrat»

Dia 1. — Agrupació Excursionista«Blau i vert», de Barcelona, i Penya«King-Kong», de Barcelona.

Dia 7. — Grup de La Vie Catholique,de París.

Dia 22. — Penya Escènica «Pitarra»,de Barcelona.

OCTUBRE

Al Museu d'Art de Catalunya

Dia 5. — Collegi de la Immaculada, delPoble Nou.

Dia 23. — Colònia Escolar «MentoraAlsina».


Dia 13. — Grup Femení de la «Coope-rativa Fraternal», de la Barceloneta.

Dia 20. — Associació d'Alumnes i Ex-Aluinnes de l'Escola d'Arts i Oficis Mu-nicipal, de Terrassa.

Dia 23. — Agrupació de Joves Fejocis-tcs, de Ullastrell; Collegi Nacional, deUllastrell.

Al «Poble Espanyol» de Montjuïc

Dia 3. — Asil Duran.Dia 5. — Copegi de la Immaculada,

del Poble Nou.Dia 9. — Escola «Guarro», de Sant

Martí.

Dia 11.. Collegi Barcelonès de laMercè.

Dia 23. — Colònia Escolar «MentoraAlsina».

NOVEMBRE

Al Museu d'Art de Catalunya

Dia 2. -- Mutua Escolar «Blanquer-na»; Institut Escola.

Dia 3. — Residència Internacional desenyoretes estudiants; Mutua Escolar«Eduard Llanas».

Dia 7.— Escola Nacional «ApellcsMestres», de Masnou.

Dia 16. — Collegi Pràctic.Dia 17. — Acadèmia de Belles Arts de

la «Congregació Mariana», de Barcelona;Grup Escolar «Baldiri Rexac».


Dia 2. — Mutua Escolar «Blanquerna».Dia 14. — Casal Popular, ele Les Corts.Dia 17. -- Casa de Misericòrdia; Insti

-tucions Culturals «Francesc Macià», nú-mero 1; Cooperativa Popular «RespecteMutu».

Dia 24. — Grup familiar.

Al «Poble Espanyo!» de Montjuïc

Dia 7. — Escola Nacional «ApellesMestres», de Masnou.

Dia 14. — Mutua Escolar «Eduard Lla-nas».

Dia 17. — Escola Nacional Graduadade nens i nenes, de Puigcerdà.

Dia 16. -- Collegi Pràctic.

Museu del «Cau Ferrat»

Dia 3. — Agrupació Cultural Deporti-va Telefònica, de Barcelona.

Dia 17. — Secció de Cultura del «Cen-tre Moral», de .Barcelona, i Grup de laCooperativa «La Moral», de Badalona.

Dia 21. — Collegi Calassanci, i EscolesPies de Sarrià, de Barcelona.

32

La Pinacoteca

MARCS 1 GRAVATS

HIGINI GARCIASuccessor de Gaspar Esmatjes

Exposició permanent deismillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA

REPRODUCCIONS D'ARTESCULTÒRIC

AMB DIVERSOS TOTA MENAMATERIALS DE PATINES

IAEN , . .Tallers i estudis: Carrer Girona, 153Telèfon 77926-BARCELONA

•J . M110,141VEI,FOTOGRAVADOR

Carrer Casanova,núms. 157 i 159

BARCELONA

III9 I 1.-

lli !

i

1'111C1,11:ÅA1:111\S 1^S1:OLARLs1:1\ 1 ICÁ11CI^í%IA I IICítts.Edicions model de Lecciones de Cosasllibres d'ensenyan-4a i vulgarització per C. B. NUALART:

Llibre primer ... .. ... 4,50 Ptes.Llibre segon .... . ... 5,00 Ptes.Llibre tercer ........ 6,00 Ptes.

Estudio experimentalde algunos animales

per J. PALAU VERA.... 2,50 Ptes.

Estudio experimentalde la vida de las plantas

per G. F. ATKINSON... 2,50 Ptes.

El Acuario de Agua dulceper S. MALUQUER ... . 6,00 Ptes.

Las Maravillas de los animalesper A. BALLVÉ ....... 6,00 Ptes.

Nuestro organismoper J. VÁZQUEZ ..... 4,50 Ptes.

Las Maravillas delCuerpo Humano

per O. BÉLIARD ...... 6,00 Ptes.

Damaneu el catàleg detallat A r i t m é t i c a, G e o m e t r í a,SEIX 1 BARRAL GERMS.Provença, 219 - Barcelona Gramática, Geografía, etc.

i

Indústries GràfiquesSeix i Barral Germans

S•A

IMPRESSORS I EDITORS

disposen d'una ferma col•laboraciód'artistes especialitzats en tota obragràfica i el muntatge industrial mo-dern de totes les branques ,del llibre

Aquest conjunt està alservei de l'Art, de laIndústria i del Comerç

i la seva consulta scràmolt agraïda i atesa

Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671

NALAIJÅRCI XOV. GARCIA SIMON

• Telèfon 15677

EXPOSICIÓPERMANENTd'obres d'ArtModern delsmillors artistes

MARCS - GRAVATS - MOTLLURES

Passeig de Gràcia, n.° 19

E E NO A E li,DECORADOR. REPRODUC-CIONS D'ART • MARCS,PINTURA 1 ESCULTURA

Nova sala d'Exposicions

Diputació, 271 - BARCELONA - Telèfon 16217

rilaIIcria CalaIaui;iVIDRIERES D'ART - MUNTURES EN GRAN PREMIPLOM 1 LLAUTÓ - ESMALTS AL FOC 1 Exposició Internacional

SOBRE VIDRE, CRISTALL 1 CERÁMICA Barcelona, 1929

VIDRES 1 CRISTALLS PLANS 1 CORBATSGRAVATSBISELLATSMIRALLSMOTLLURESMARCSETC.1 Central: Ronda de Sant Antoni, 56

Telèfon 22035

Sucursal: Laureà Miró, 40 (Hospitalet) - Telèfon 30634

Date post:	30-Sep-2020
Category:	Documents
Upload:	others
View:	0 times
Download:	0 times