Dipòsit Digital de Documents de la UAB - Lluis Millet a Felip … · 2006. 11. 29. · tes de...

Recerca Musicolbgica VI-VII, 1986,1987, 261-342

Lluis Millet a Felip Pedrell -Epistolari-

M. DOLORS MILLET I LORAS

L'epistolari que presento, des d'aquestes pagines, l'integren les cartes de Lluis Millet adre~ades a Felip Pedrell des del 1896 al 1904, algunes de 1907, 1909, 1912 i 1922, respectivament, seguides d'altres sense data determinada.'

Aquesta col~lecció de lletres knciou les activitats que durant un quart de segle desenrotlla l'orfeo Catala, fundat el 1891 per Lluis Millet i Amadeu Vives. Millet, deixeble de Pedrell, per qui sentia una admira- ci6 i respecte veritables, escriu al mestre, que des de finals d'octubre de 1894 es trobava a Madrid.

No se si recordara que per aquell temps que jo rebia llicons de Vostt, diversos joves entusiastes formarem un Orfeó Catala ... ara ens trobem en bones condicions per executar les sublims composicions del segle d'or de la música religiosa a Espanya. (18 de juliol del 1896)

Pedrell fou, precisament, el gran divulgador de la música religiosa hispanica del Segle d'Or, i Millet tenia en I'Orfeo Catala l'instrument adient i perfecte per a les seves interpretacions: Victoria, Guerrero, Morales, ... foren donats a coneixer.

Espero -li escriu en una carta no datada- amb veritable desig les notícies sobre altra música religiosa de nostres grans mestres. La'creació de la secció de senyoretes i nois a 1'Orfeó va ser deguda especialment a les

' Formen part també d'aquesta collecció epistolar dues cartes de Joan Millet i Pages, gerrna de Lluis i president aleshores de 1'OrfeÓ Catala, que es dirigeix a Felip Pedrell en nom de Lluis Millet: 20 i 23 de marc de 1900.


ganes de poder executar degudament aquesta música sublim, expressi6 la més alta del gran art; així és que li agrairé amb I'hnima tot el que m'indiqui en aquest gtnere.

Voste és el portaestendard d'aquest moviment a Espanya, i no pas d'ara, que molt temps fa que li té el cor. A vostt, doncs, hem de rec6rrer els que procurem prendre'n exemple.

Fruit de I'amistat i del guiatge de Pedrell fou el desig, el deure de descobrir les fonts autentiques de la musica catalana:

Perb nosahres el que desitgem és donar a contixer obres mestres de músics catalans que com Brudieu en els ((Goigs)) donin la pauta d'allb que era l'escola catalana d'aquells temps dels Victoria i Palestrina; per aixb li estimaríem amb Anima tot el que faci en aquest sentit per a nosaltres ... (28 de desembre del 1896).

Pedrell transcriu per a la massa coral dues obres del Llibre de Madrigals de Brudieu, existent a la Biblioteca de l'Escoria1, i els Goigs a la Verge. Així veiem com, dins l'ambit de l'entitat, es forjava a poc a poc -sota l'orientació de Pedrell- una autentica labor d'estudi, de recerca i divulgació de la musica catalana. L'any 1904, apareix el primer numero de la Revista Musical Catalana, en el qual Felip Pedrell inicia una skrie d'articles sobre compositors catalans oblidats, encapGa- lada amb el títol de Músics vells de la terra i, en aquest sentit, Millet li escriu el 13 de febrer de 1904:

Ha rebut el segon número de la Revista? L'hi havem enviat ja. Hi ha 24 pagines de text i encara hem tingut de retirar-ne. El seu article fa goig de veure, amb aquell bé de Déu de I'obra de Vila.

En Pujol esta transcrivint el Bonjorn. Hi esta engrescat. Volem anar a l'arxiu de la Catedral a veure si pesquem mCs coses de nostre canonge.

La Revista la farem sortir el dia 10 de cada mes per poder donar informaci6 completa de I'anterior. Amb aixb, tenim temps de rebre I'original fins al dia 25. Li ho dic pel seu govern.

La finalitat de 1'OrfeÓ Catala és també el conreu i divulgació del cant tradicional catala; vegem-ho en una carta del 2 de setembre de 1896:

... si vostt ens fes la caritat d'harmonitzar-nos algun d'aquells cants de nostra terra que té guardat amb tant d'amor, el nostre agrayment f6ra etern. Ho fara?

La labor de Pedrell com a musicoleg i compositor és elogiada i estimulada per Millet al llarg de tot l'epistolari; també li comenta amb

LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL 263

veritable justesa i encert tots els esdeveniments musicals que s'esqueien a Barcelona: concerts, crítiques, conferencies, etc.

A primers de febrer del. 1897, Pedrell fou nomenat, amb I'acord unanime de la Junta de l'entitat, Soci Honorari de 1'OrfeÓ; així es palesaven i s'estrenyien els lligams que hi havia de sempre entre el mestre i el deixeble, entre el músic tortosí i la institució barcelonina.

Crec que és important de donar a conkixer aquestes extenses lletres de Lluís Millet a Pedrell que, juntament amb els seus nombrosos escrits, evidencien la seva trajectbria musical i humana, fins avui tan poc coneguda i aprofundida, i que constitueixen, sense cap dubte, una base fonamental per a la histbria de la música catalana de la seva epoca.

Abans de cloure aquesta breu presentació, vull donar les gracies al Sr. Pere Artís que ha tingut cura de la transcripció en ortografia moderna del present recull epistolar, respectant-ne, perb, les formes i expressions, avui no usades, del seu estil.

Sr. D. Felip Pedrell Madrid

Molt Sr. meu i estimat mestre: Profundament impressionat per la hermosa Missa de Victoria que l'amic Mas ens féu sentir a l'església de St. Pere, i sabent al mateix temps que a la bondat de vostt: deu haver obtingut tal joia, a voste em dirigeixo pregant-li que em concedeixi permís per a treure cbpia de la que posseeix en Mas, que no té cap inconvenient a deixar-me-la mentre V. l'autoritzi.

No sé si recordara que per aquell temps que jo rebia les savies llicons de voste, diversos joves entusiastes formarem un Orfeó Catala, que grat sia a Déu ha marxat avant i com que últimament l'havem engrandit amb una secció de dones i una altra de nois, ens trobem en bones condicions per a executar les sublims composicions del segle d'or de la música religiosa a Espanya.

264 M. DOLORS MILLET I LORAS

Per aixo li agrairia moltíssim que em donés noticia d'alguna altra Missa de Victoria, Morales, o Guerrera, autors que he aprts d'estimar amb la seva excel4ent publicació ((Hispaniae schola musica sacra)). Alguns dels motetes publicats en aquesta obra els tenim en estudi a 1'Orfeó.

Ara perdoni, estimat Mestre, tanta moltstia; si m'he permts de molestar-10 ha estat comptant amb l'entusiasme de V. per a l'art noble, entusiasme que ha encomanat a sos deixebles i en especial a aquest son més humil i admirador

Lluís Millet Barcelona, 18 juliol 96 Ma direcció: Orfeó Catala, carrer Dufort

Barcelona 2 setembre 96

Sr. D. Felip Pedrell

Molt estimat mestre: Creient-10 de retorn a Madrid de ses excursions d'apostol de la bona música, li escric primerament per a donar-li les més expressives gracies per la música de Victoria que vostt ha tingut la bondat d'enviar-me. L'OrfeÓ Catala per mitjsi de sa junta directiva m'encarrega que expressi a vostt son profund reconeixement.

Més endavant penso demanar-li alguna de les composicions dels programes de les confertncies de l(c'Ateneo)) de Madrid. Dic més endavant perque ara tenim feina llarga, ja que havem comencat els assaigs de la Missa de Victoria i a ser possible la cantarem davant de la Moreneta el dia 11 d'octubre en una gran festa que prepara 1'Aposto- lat de l'Oració per a solemnitzar la inauguració d'uns monuments artístics que s'aixecaran al camí de la Cova de la Verge, recordant cada un un misteri del santíssim Rosari. Sera festa grossa i verament catalana. La música de Victoria ha de ressonar ample en la catedral de nostres muntanyes! Ara que he comencat els assaigs d'aquesta Missa, com creix ma admiració pel gran geni que crea tal obra! Quina majes- tat en aquelles onades de misticisme! I quant devem tots els qui tenim una mica de sentiment artístic a qui com vostt ressuscita aquests vins dels arxius polsosos de nostres catedrals! I les dues obretes que vostt


ha enviat a I'OrfeÓ, sobretot aquell responsori, quin sentiment més fondo vivifica el text llatí! IXu li pagui, que bé s'ho mereix.

Ara vull demanar-li un altre favor i vagi sumant. Com vostt: sap, 1'OrfeÓ va néixer principalment per a cooperar al renaixement del cant popular catala; per aixo no hem descuidat mai el conreu de nostra can~ó . Aquest any sobretot penso eixamplar el possible el repertori del genere; ara bé, si V. ens fes la caritat d'harmonitzar-nos algun d'aquells cants de nostra terra que té guardat amb tant d'amor, nostre agrai'ment fora etern. Ho fara? La col~lecció de voste és prou xamosa per a poder triar. Li contesto que en aquesta demanda hi entra una mica l'orgull de poder escriure son nom en nostres programes. Si ens vol fer aquesta almoina, pensi que pot disposar de les veus d'homes, de dones i de nois. La tessitura dels nois és molt modesta; en general no passen del mi del quart espai. En fi, amb aquests elements vostt: faci el que vulgui que tot sera benvingut. Oida!

Junt amb aquesta hi va una lletreta perqut: tingui la bondat de subscriure 1'OrfeÓ Catala a la ((Revista de Musica Religiosa)) que vostt: dirigeix. La subscripció d'un any comptant des del primer número. Per correu rebra en un paquet certificat els dos motets de Victoria. I ara prou molestar-10 per avui, i cregui'm son més agrai't amic i admirador

Lluís Millet

21 sep. 96


Molt estimat mestre: Admirables! Ahir acabant I'assaig de la tarda, que essent festa aprofitarem perqut: els nois de nit s'adormen, rebi sa carta amb els Goigs; amb veritable ansia obrirem la carta, i ja els tenim! Alguns coristes dels que llegeixen més apinyats prop de la partitura ... estiguérem cosa d'una hora assaborint-10s. La impressió quant a mi fou fonda. A la nit, en Novelli feia el Hamlet, i a bona fe no volia perdre'l, més estava tan saturat d'aquella música i m'hi trobava tan a pler que vaig voler covar-la i... deixi en Shakespeare de banda. La impressió estktica la tenia ben bé a dins, no en volia d'altre.


Un parent, un de casa havia vingut a veure'm i se m'havia fet seu; no l'havia de treure a fora per un anglb encara que fos Shakespeare. No li cantaré jo les excel.lkncies d'aquesta obra que no en sé pas com vostk; solament li diré que no sé quk admirar més si la majestuositat de la primera tornada, les delicadeses de contrapunt de les estrofes o el petit fragment i canon entre el contralt i baix dels quatre últims compassos. Vaja si els cantarem! Pero, escolti, me'ls ha enviat sencers, eh?; hi ha més lletra que va amb la mateixa música? Ja fara el favor d'enterar-me'n. Un dubte tinc: en la part de tenor, en el tercer compas abans d'acabar la composició, al segon compas del canon entre el contralt i baix fa el següent:

és que esta conforme a la partitura original aquest acord de quinta augmentada fent de dominant? O s'ha de substituir el si últim del tenor per un la?

Faci el favor de saludar i regraciar el bon frare que s'ha pres la molbtia de transcriure la composició. Déu li pagui.

L'endema d'haver escrit a vostt: que no havíem rebut els ((Boletin)) compareixen; amb aixo dema li remetré els novament enviats, donant- li les més expressives gracies. És una revista interessantissima on s'hi veu la mh de vostk. A nosaltres ens feia vertadera falta.

El que diu de fer-nos treure les fatxas (?) a Montserrat, ho he dit als amics i ja pot comptar que als orfeonistes els agradaria, pero em sembla que ni de fer aixo no tindrem temps, perquk sera un dia de rebombori. Quan sigui imprks ja li enviaré un programa. Aquell dia segurament I'OrfeÓ estrenara el pendó; és dir, pendó, una espkcie de senyera a l'estil de les que usaven els reis d'Aragó en les grans solem- nitats. I perquk fructifiqui més la nostra obra, la farem beneir, que jo crec que si Déu esta amb nosaltres també hi estara l'art. Per cert, que encara no tinc la lletra per a l'himne que vull fer per a dit acte. Quina feinassa!

Ja que vostk ho vol bé haurem de fer-ho. Hi haura ((Catalanesques)). Veig que els de Bilbao s'espavilen; doncs nosaltres també haurem de

fer-ho. No és veritat? Ja en parlarem un altre dia. Pensi a enviar madrigals catalans de l'estimat Brudieu; es precís que nosaltres els cantem, oi?

L L U ~ S MILLET A FELIP PEDRELL 267

Cregui en el respecte i amor de son servidor i amic d'anima

Lluís Millet

Adjunt van els Goigs; estan copiats. Avui, assaig.

4

Orfeó Catala

Barcelona 27 setembre 96


Molt estimat mestre: Tot va avant; els ctGoigs), faran un magnífic efecte. Dijous passat vaig ésser a Montserrat, on vegi el P. Guzman que em digué que havia rebut la carta de vostk. Dit Sr. diu que l'organista del monestir és molt vellet i no té humor d'estudiar coses noves; amb aixo, que ens encarreguéssim nosaltres mateixos de l'orgue. Aixi quedarem; mon amic el subdirector de l'Orfe6 J. Ma. Comella, coneixedor de 1'Instrument se fara carrec de dita feina. El P. Guzman no em sabé dir els interludis recomanats per vostk. Amb aixo li agrairem que ens escrigui. Aixi també el lloc de la Missa on s'han d'inter- calar. Les belleses de l'obra de Victoria van treient relleu. Aquesta admirable musica em té el cor robat. L'amic Mas em deixara uns quants nois de sa capella per a reforcar les sopranos.

Molts son els socis protectors que vénen a sentir els assaigs, quedant tots fondament impressionats. Els catalanistes estan embabiecats amb els ((Goigs)) de Brudieu. Sobretot, pensi en els Madrigals catalans, perquk el dia de Sta. Cecília pensem fer una vetllada (al matí potser la missa) de Musica del segle setzk, presentant per primera vegada a Barcelona la secció de senyoretes; amb aquestes havem assajat ja ((0 vos omnes)) que voste té en la col.lecciÓ de Morales pero que segons he llegit en el ccBoletin)) ha resultat de Victoria. Aquest plany de l'amor cristia és senzillament sublim. En assaig també ctJesu dulcis mernoria),, vertaderament dolcissim, i el celestial ctAve virgo sanctissima)) de Guerrero. Ara faré treure copies dels dos motets de Victoria que vostk tingué la bondat d'enviar. A aixo afegeixo els ctGoigs,) i algun madrigal de Brudieu; quk li sembla?


No oblidi la promesa que ens té feta de les cancons. Per amor de Déu! Repeteixo que la festa de Montserrat sera una solemnitat artistico-

religiosa que fara soroll. El monument causa de la festa (un gran Sant Crist dominant un dels cingles del carni de la Cova) sera una obra superba. Fins les gralles ressonaran pels aires montserratins tocant les tocades més típiques catalanes. Tot catala. Visca! Per qut: no hi ve? Vingui, vingui, a respirar patria.

Pensi en quk li deia en una anterior de la lletra dels ctGoigs)). Dispensi, estimat mestre, tant amoino i cregui en el respecte i amor

de afmm. amic i admirador

Lluís Millet

Barcelona 7 octubre 96

S.D. Felip Pedrell

Molt estimat mestre: Ja hi som a prop. Tots treballem amb fe per a la gran festa. Al cor d'homes i nois s'hi ha afegit el de senyoretes amb les quals podrem cantar els goigs a baix en l'església i als claustres en la vetllada; tots plegats fem unes cent vint-i-cinc veus. Els dos tuttis de la tornada fan un efecte sorprenent. En els soli de l'estrofa hi he triplicat les veus, triant les de timbre més delicat fent cantar sumament piano i lligat: és deliciós. La Missa va segura, pero em falta temps per a fer cantar bé a cada corda, per a frasejar correctament el 'melos. Encara queden uns quants dies; hi farem el que podrem.

Abans de la benedicció de nostra senyera volia fer cantar el ((Jesu dulcis mernoria,) pero no sé si sera possible assajar-10 degudament. Després de la benedicció cantarem un himne que jo he fet ex-profés per a homes, dones i nois. Quina vergonya haver de tenir la barra d'alternar amb en Brudieu i Victoria.

En la Missa hi haura Cabezón. En Comella té escollits fragments d'entre els que vostt: va indicar. Acabant la missa, a la placa i assaig general de 1'Himne per a cantar en l'acte de descobrir el Misteri. L'himne és de l'amic Vives; és una melodia ample, popular, feta ex- pressa per a un gran uníson. Alla a la placa es repartira ... i tothom que canti! Havent dinat, tot de gralles i muntanya avall a la benedicció

LLUÍS MXLLET A FELIP PEDRELL 269

del Misteri i tothom gran himne que ressonara majestuós en la sagrada muntanya. Al vespre, la vetllada als claustres coberts per una vela. Allí hi haura discursos, alguna poesia i nosaltres cantarem els c(Goigs)), els dos himnes i canGons de la terra. I després a la mateixa nit baixarem la muntanya arrossegats pel prosaic ferrocarril, pero dintre el fons de la pensa hi passaran com a fantasmes els records del dia i I'escalf del cor ens demostrara que hem fet quelcom digne de fer un home.

Si rebés la lletra dels ccGoigs)) a temps miraria de fer-10s inquibir en algun article encomiastic de la bona musica que anem a fer a Mont- serrat. Hauria de publicar els ccGoigs)) sencers aviat o fer-nos la caritat quan pugui de deixar-nos-els copiar; i els Madrigals també. Ja pensa en les can~ons? No és veritat que som insuportables?

Fins a una altra. Mentrestant, cregui en la veneració de son afectuo- síssim i humil amic de cor

Lluís Millet


Molt estimat mestre; La festa de Montserrat resulta. La gentada era immensa; hi havia qui deia que la gernació sobrepujava a la de l'any del Milelenari. Les celales vessaven.

Els actes religiosos resultaren amb tota serietat ja que la gran majoria dels peregrins eren gent senzilla del camp que havien vingut de tots els indrets de Catalunya guardant encara dins del cor la brasa encesa de la fe sencera dels seus avis.

La classe mitja de la ciutat i també la part ilelustrada i l'alta hi tenien representació important.

L'art, ja ho podem dir, hi féu un paper llui'dissim. La gravetat de Victoria i Brudieu entonava just en l'església montserratina portant a l'esperit aires d'immortalitat; i en sortir a fora el timbre verd i agrest de les gralles donava més blavor al cel i feia ganes d'abra~ar tothom. La Missa, sense ésser entesa per la generalitat, s'imposa: ccAixo és estrany)), deien ccpero fa devoció)); aixo, en boca de gent de muntanya diu més que tot el que han dit nostres admirables crítics. Jo en vaig quedar content, sobretot del Kyrie, Gloria i Sanctus.


L'acte de la benedicció de nostra senyera fou d'impressió forta per als orfeonistes i per a tota la gernació que omplia a vessar el temple. Sortirem de la fonda, les gralles al davant; els demaní cosa ben vella; tocaren un pas de xiquets; al darrera la cobla, els nens, un reguitzell de gent menuda; de seguida la florida de I'abril, les noies i voltant la senyera que anavem a santificar tots nosaltres i els homes orgullosos d'aixecar-la sobre nostres cants, com diu en Maragall. L'entrada a I'església, gralles a un costat; la innoctncia entra primer en la casa de Déu i l'orgue majestuós ofega els espinguets verdosos de les gralles. ¡Oh, Moreneta d o l ~ a , aquí la teniu, la nostra bandera, l'emblema de nostres amors! ¡Santifiqueu-la! El Sr. Bisbe tot cobert de roba blanca i d'or amb la mitra sobre el cap. Llavors entonarem els c<Goigs)) d'en Brudieu, més que amb nostra gorja amb nostre cor i anima. Així rendíem dos tributs a la vegada: un a la Verge i l'altre a un mestre genial catala.

Després de la benedicció entonarem a tota veu 1'Himne que jo he fet amb lletra d'en Maragall.

En Cabezon encaixa admirablement amb en Victoria. La pobra gent que esperava platets i bombo per ésser festa grossa va quedar llu'ida. A la tarda hi hagué la processó al Misteri; li asseguro que fou espectacle hermós. Amb ordre admirable, baixava la gent pel tortuós caminet; semblava un regueró de formigues que anavem a proveir pa per l'anima. Quina llastima que els cants del pelegrins fossin tan dolents -en castella molts d'ells- i amb aquella tonada de color de gos quan fuig, ni blanc ni negre, amb aquell estil sense estil. Pero que diantre!; el grandiós de l'escenari, el sentiment que covava en els cors recompen- saven el mal d'orelles. Després de la benedicció de la creu es canta I'himne d'en Vives que produí gran efecte; l'eco engrandia les veus i semblava que el cor de la muntanya contestés hossanna.

Massa feina s'havia fet i el temps era curt per a fer la vetllada preparada; l'OrfeÓ després de sopar sols tingué temps de cantar els estimats ccGoigs)) i Icc'Himne de la Senyera)) D, per haver de marxar la major part d'orfeonistes amb l'ultim tren. Em sabé molt greu no poder cantar cancons de la terra. Hauria estat el se110 final a les festes del dia.

Heus ací, estimadissim mestre, la relació a l'engros de la festa que voste tan ha ajudat a realitzar amb sa bondat i amor a I'art noble.

Prengui, doncs, també part en nostra satisfacció. Alla dalt no fou possible treure fotografia; mirarem de fer-ho ara a

Barcelona.

LLU~S MILLET A FELIP PEDRELL 27 1

Per separat li enviaré dema alguns diaris. No es faci il.lusions. Aquí a Barcelona, si hi ha algú de bona voluntat que té pressentiment del que val la cosa, no és crític ni músic. Qut hi farem ... Mentrestant els goigs que un experimenta estudiant la gran música ningú no ens els treu de sobre.

Cregui, estimat mestre, en l'amor i veneració de son afectíssim amic

Lluís Millet Barcelona, 14 octubre 1896

Orfeó Catala Barcelona 29 octubre 96


Molt estimat mestre: Mil gracies per la felicitació. L'OrfeÓ, agralt a vostt, li ha enviat una fotografia presa als jardins del Teatre Líric. Suposo que haura rebut per correu els periodics que li vaig enviar. Avui mateix li n'he enviat tres més: una ((Revista Popular)), qui no és altre que en Sanchez Torres. Aquest senyor se'ns ha tornat un místic de cap a peus, un frare amb levita. Avui he vist uns dels cappares de dita ((Revista)), qui m'ha dit que se van veure obligats a retocar algun concepte per massa entusiasta. Nada menos que deia que I'oració de 1'OrfeÓ havia estat la més agradable a Déu de totes les que havien sortit dels cors inflamats dels pelegrins!

En les ctRenaixen~a)) hi veura dos articles d'en Sunyol. Un d'aquells que li deia en ma anterior, que pressenten el vertaderament hermós en l'art. Amb aquest senyor havem conquistat un gran element de propaganda. No va poder venir a Montserrat, pero és protector de 1'OrfeÓ i ve sovint als assaigs. Jo li vaig deixar totes les (<Revistas)) de vostt i també <(La tribune de St. Gervais)) a la qual també estem subscrits. Tot s'ho ha empassat en un parell de dies i crec que en treura tela per diversos articles.

El dia de Sta. Cecília farem la repartició de premis als nois. Aprofi- tant aquesta festa donarem una altra injecció de música polifonica, no podent-li dir avui encara el programa; el que si penso és cantar el Kyrie, Gloria i Sanctus de la ((Missa)) amb les noies i tot, el que potser


privara d'acabar d'estudiar els altres motets que estan en preparació. De totes maneres tot vindra al seu temps.

Crec que l'atmosfera esta preparada per avancar de debo en la restauració de la bona música a l'església. A St. Felip Neri, els felipons em consta que se'n preocupen de valent, havent comenCat per l'estudi de cant gregoria. Vingueren algun dia d'assaig a 1'OrfeÓ i s'entusias- maren de valent per Victoria i Brudieu.

I a proposit, no s'oblidi dels Madrigals i quan pugui despenjar la ploma per a nosaltres ja sap que tocarem a festa.

Les planxes de les ((Catalanesques)) són foses pero he pogut obtenir d'en Berdós dotze exemplars que els poso a la disposició de vostt:.

Un altre dia li parlaré d'uns Jocs Florals de música catalana que celebrara anyalment l'OrfeÓ. Ja veu que no dormim.

Li haig de dir que he estat nomenat mestre de conjunt vocal de 1'Escola Municipal de Música; amb aixo sera qüestió d'empaltar-hi el virus polifonic.

Cregui, estimadissim mestre, en l'afecte i admiració de s. affm.

Lluís Millet

S. D. Felip Pedrell

Molt estimat mestre: No tinc ni una estona lliure; aixo m'ha fet retardar l'escriure a voste, tenint-ne grandíssims desigs. Mil gracies de tot. La traducció d'una carta ressenya de la festa de Montserrat me sorprengué, i no li haig d'amagar que fou agradablement. Tinc tres números d ~ ' E 1 Globo)) portant les interessantissimes conferencies de vostt: a 1'Ateneu i no cal dir-li que les segueixo amb fru'ició. El que no he pogut adquirir és la ((Revista Contemporánea)); he buscat en diverses llibreries les que vostt: m'indica i no la tenen. De totes maneres vaig avisar a en Sunyol i em digué que aniria a 1'Ateneu per llegir l'estudi de vostt: sobre Victoria.

Els articles d'en Sunyol han fet forrolla. Ja haura llegit el primer article contestació d'en Goberna que jo li vaig enviar. N'ha publicat tres o quatre més; la veritat és que en Goberna no té gran talent com a escriptor. Pero ell, que té una de les capelles més riques de Barcelo-


na, per que tan solament no ho prova de fer música de debo? És que creu que cantant un parell de vegades l'any la Missa de Liszt ja ha complert? El divendres sant de l'any passat va fer una Tarde sacra en la qual Ilui'en Bach, Haendel, Schumann (sic), Wagner i Beethoven amb el primer temps de la sonata en do sostingut menor cantada amb lletra llatina. Mare de Déu, quin criteri!

Perb la qüestió és que hem aixecat la llebre. Hi ha qui es creu que tot aixo és mogut qui sap per qui i fan passos per saber-ho.

Ah! Victoria va triomfar diumenge passat en el concert primer de la shie Nicolau. L'OrfeÓ hi va prendre part amb la secció d'homes i el primer que va engaltar al públic que havia admirat a Beethoven amb la Quinta i a Wagner amb ((Murmuris de la selva)), va ser ldAve Maria)) del mestre d'Avila. I tothom se va recollir i es queda emocionat i li puc dir que va ser la nota del concert. Tant és així que en Nicolau ara ens prega que en un dels proxims concerts cantem fragments de la Missa ((0 quam gloriosum)), cosa que veig una mica difícil. Ja veu doncs, venerable mestre, com dóna fruits l'obra.

He rebut 10 d'en Soubies; no he tingut temps encara de llegir-ho, perb ho he recomanat a Sunyol qui m'ha dit que també ho havia rebut. Espero que en fara alguna cosa.

On viu el Monsieur per a donar-li les gracies? Dema van articles Goberna.

Lluís Millet

Adjunt programa Sta. Cecília. Estimat mestre, una abra~ada.

Barcelona 1896

Orfeó Catala Barcelona 2 desembre 96

Molt estimat mestre Pedrell: La cosa bull pero no es pot deixar refredar; la rutina és molt comoda, és una cadira de b ra~os amb coixí i tot. Desgraciadament l'Orfeó de tant en tant ha de prendre ali: per a poder fer crescendo en sa carrera artística. Per a fer treball seriós en


aquestes menes de corporacions, és precís no portar pressa. En Mas diu que no pot ésser sempre donar música polifonica per causa de mil inconvenients que no veiem els de fora. Amb tot aixo no estaria mal que sa autoritzada paraula sostingués l'atenció, que la gent culta de Barcelona té posada en aquesta qüestió. Fóra l'intermezzo mentre algú o altre prepara una altra bomba. Perque bomba va ésser per els enso- pits el concert de Sta. Cecília nostra santa patrona. Jo mai m'hauria pensat que aquella música tan sbbria i tan diferent de les que són preferents del sensual gust artístic modern, commogués, aixequés el públic com va fer el Gloria, en la tarda del nostre concert. De vegades fins en tinc remordiment i penso si vaig malejar la magnifica obra de Victoria. Mes de seguida penso que he seguit les preciosissimes indica- cions de sa partitura manuscrita i llavors crec que la generalitat de la gent no són tan estranys al vertader art com en Berlioz creia.

Ja veu que en Sunyol no para; a veure si vostt: tira el tro final. El mestre Pedrell és admirable. Com s'ho fa per a treballar tant i en

tant desconegudes coses? No cal dir que envio la recepta a l'editor de ((La Corua)) (sic) perqut: m'envi'i el remei a mes ansies de conMxer un assumpte tant interessant i del qual en sóc completament ignorant. Faré propaganda.

No he vist encara el mestre que em recomana. No cal dir que li faré tot el que pugui.

Escolti: no ens oblidi; aquelles canGons de vostt: que esperem; aquells Madrigals del genial Brudieu.. .; si els frares tenen tanta feina, mentrestant envii'ns o indiqui'ns motets o misses d'algun catala del segle d'or de la música. I d'en Vila, el canonge? No en té res? Sóc molt empipa- dor, pero li demano en nom de la cultura, en nom de nostra Catalu- nya, la mareta nostra.. .

Cregui en la veneració i profund afecte de son amic de cor

Lluís Millet

LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL

10

Orfeó Catala. Barcelona 28 desembre 96

D. Felip Pedrell

Molt estimat mestre: Vinguen sorpreses, que nosaltres les transme- trem al públic tan bé com sabrem. No es pensi que reposem: ,les copies del respons de Victoria igual que els Improperis estan ja llestos i anem a posar-ho en estudi de seguida. Al mateix temps he enviat a buscar a la ctSchola Cantorum)) alguns motets de Palestrina entre ells ltc'Ave Maria)) per a veus mixtes; qui: li se sembla, aquesta obra? No és veritat que sembla que al cel no es pot cantar d'altra manera?

La meva intenció és fer un selecte repertori de música polifonica per a la Quaresma donar un cop fort.

Desitjaria que em donés el seu parer sobre les edicions de la ctSchola Cantorum)).

Perd nosaltres el que desitgem és donar a conkixer obres mestres de músics catalans que com Brudieu en els ctGoigss donin la pauta d'allo que era l'escola catalana d'aquells temps dels Victoria i Palestrina; per aixo li estimarem amb anima tot el que vostt: faci en aquest sentit per a nosaltres. De totes maneres no oblidarem (no faltaria més) a Victo- ria, Palestrina, Morales, Guerrero, etc.

A propbsit de Brudieu: l'altre dia un fill d'en Sert, el fabricant, em demana una copia dels ctGoigs)) del mestre de la Seu d'Urgell i jo li digui que demanaria permís a vosti: perquk essent obra no publicada encara modernament vaig trobar una mica delicat fer-ho sense el consentiment de qui ha tingut la bondat de remetre'ns-la. El jove Sert em digué que la volia per al compositor francb Camille Benoit qui va demostrar desigs d'obtenir dita obra en saber com era de notable. Espero que sense compliments em respondra si puc deixar-li.

He llegit les obretes d'en Soubie sobre la música a Espanya i trobo que li devem estar molt agra'its tots els qui treballem per l'art de casa. Fa vergonya que un estranger faci el que cap de nostres crítics ha fet fins ara. Desitjaria saber on se li pot enviar les gracies, que bé se les mereix.

No oblidi les sorpreses, benvolgut mestre. Pensi també que 1'OrfeÓ desitja cantar alguna obra de vosti:; si nosaltres no honorem el bo que tenim a casa, qui ho estimara? S'ha d'acabar aixo d'estar sempre 'embabiecats amb el que és estranger.


Esperant, doncs, que vostt: sera generós amb nosaltres com ho ha estat fins ara, queda de voste respectuós amic i admirador

Lluís Millet

Orfeó Catala. Barcelona. 4 gener 1897

S. D. Felip Pedrell

Molt estimat mestre: Dispensi'm la tardanca a contestar sa estimada lletra del 12 del p.p. Són tantes les coses que haig de fer que no puc complir com deuria amb qui tinc obligació de complir.

El dia de Nadal (que li desitjo que hagi passat bé) anunciarem per primera vegada la Capella de St. Felip Neri. Cantarem el Kyrie i Credo de la Missa del Papa Marcello i el resto de la ((0 quam gloriosum)) de Victoria. En l'ofertori cantarem el magnífic motet ((0 mag- num misterium)) del mateix.

Tenim, doncs, ja fundada una Capella. Ara els mestres de ídem no podran dir que ens fiquem alla on no ens demanen. Quina rabieta! Per ara tenim de fer la festa dels advocats el dia de St. Ramon de Penya- fort cantant la Missa sencera del Papa Marcello. Formarem una massa d'uns vuitanta individus. Aixo sera a l'església de St. Just. Després tenim compromesos uns funerals pel dia 25 havent-nos demanat una missa de Victoria. Per aixo és que voldria tenir ja la partició feta copiar per voste. Li agrairé doncs, si no I'ha enviada, me la remeti tot seguit i digui'm quant li dec per a enviar-li l'import.

Ja veu que la cosa marxa. Ja cal que ens armem bé, perquk la genteta de capella esta que bufa.

Aquella bona notícia que li volia donar temps enrera consistia en les

LLU~S MILLET A FELIP PEDRELL 277

grans probabilitats que hi havia d'adquirir per a nosaltres la Capella de St. Jaume. Sembla que el rector tingué por que féssim música massa seriosa. Alabat sia Déu.

Diumenge vinent fem un concert dedicat als protectors. Hi cantarem el Madrigal d'en Brudieu. Resulta deliciosissim. Quina inspiració i quin art. L'altre dia el va sentir en Sunyol i va dir que era el millor que cantava 1'OrfeÓ. Jo no ho sé, si és el millor. Sols sé que és un document importantissim que dóna fe d'un art catala que fins ara ens era ben desconegut. Per a poder-10 repetir, un mestre en Gai Saber ens ha fet dues estrofes més, imitant I'estil de la primera. Esta molt bé. La lletra original no havem pogut trobar de qui és feta.

Magnífic, l'ultim tomo del ctTeatro Lirico)). L'he llegit tot i estic decidit dar-ne a coneixer alguna cosa. L'espanyol que no agraeixi a voste el que esta fent, no té vergonya. Escolti: en Bassa, que té alguna cosa amb lletra catalana, no ho podríem obtenir? perque aquell minuet és molt hermós. Estic entusiasmat amb les cancons gallegues que m'envia 1'Arana. Li he escrit i enviat les cccatalanesques)) com a mostra d'agralment. Les ctBaladas)) d'en Montes m'han agradat. Un altre dia en parlarem. Per avui no tinc més temps. Déu li doni forca anys de vida.

Lluís Millet

Barcelona 3 febrer 97 S.D. Felip Pedrell

Amb molta satisfacció, estimat mestre, li faig saber com I'Orfeb Catali en junta general celebrada fa pocs dies prengué el bon acord de nomenar a voste soci honorari de nostra estimada societat. Aquest acord que ens honora fou pres per aclamació, essent un deute que teníem contret amb l'artista catala que més ha treballat en tots sentits per a l'art noble. D'agralment també ho és, pel molt que ha fet voste per a nostra modesta associació. Digni's voste acceptar-ho almenys per la bona voluntat que representa.

Seguim treballant en música polifonica. Havem llegit ja l(('Ecce quomodo)> de Victoria i no cal dir-li que l'efecte auditiu ha sobrepujat el que havia fet a la vista. Tenim també en assaig el (<Duo Seraphim

27 8 M. DOLORS MILLET I LORAS

clamabant)) per a veus blanques del mateix autor al mateix temps que el ctDulcis memorie)) i que l'ctAve Maria)) de Palestrina. Ja tindré present l'edició Pustet perqut? realment no m'acontenta gaire I'edició d'en Bordes.

Abans d'adquirir altres obres ens convindria molt tenir les composicions d'en Brudieu i Pujol que vostt? bonament pogués enviar-nos per així poder fer l'esbós dels programes per a la Quaresma.

Adjunt trobara una carteta per a fer cobrar l'import de la subscrip- ció a la ((Revista)).

Els nostres crítics! Són capaGos de descoratjar tothom que no sigui un Pedrell de voluntat de ferro, que tota la vida que treballa amb sant entusiasme component obres notabilissimes, desenterrant vins, enlairant la humil c a n ~ ó popular a les altures del ((Drama Liric)). Els nostres crítics!. Si no fessin rabia, farien fastic!

Avant, mestre: no se n'adoni d'aquests gasetillers arrossaires, pre- tensiosos i pobres d'esperit. Oh! i si ara vegés vostt? una colla de literats, pintors modernistes morats i esblanque'its com traspassen amb sa vista finissima d'il-luminats fins on arriba Beethoven i el dit curt que tenia Wagner! i com tenen conscikncia de les elucubracions modernistes harmoniques dels Frankistes! Li senten un cor d'un de la colla, que crida per comptes de cantar: ah! quina empenta!; si desafinen quin misteri! Cregui que si hi ha bona fe, són dignes de llastima.

I ara fins una altra; creguim sempre devot amic i admirador

Lluís Millet


13

Orfeó Catala. Barcelona 9 febrer 1897

Benvolgut mestre: Mil gracies pels magnífics motets d'en Pujol. Tant la manera de fer d'aquest autor com els Goigs de Brudieu des- mostren que en terra catalana hi havia excel-lent escola polifonica. De vostk principalment ha de venir aquesta resurrecció gloriosa. Nosaltres per la nostra part farem el que podrem. Jo per la meva part ja vaig encarregar no fa molt a un organista de Balaguer que regirés l'arxiu de I'antiga església convent d'alli on en Jaume d'Urgell (el dissortat) havia fet sa residencia. De moment, m'han enviat a dir que han trobat molta cosa molt bella; els he recomanat per ara que m'enviessin llista d'autors i a veure si per l'estiu hi fem una passada.

Ara, unes quantes consultes sobre els motets d'en Pujol: en el (&a- bat Maten) m'ha estranyat la quasi constant tessitura del contralt col-locada sobre el soprano. No ignoro que moltes vegades és per la major elegancia melodica de la part vocal; pero no resulta més contralt el soprano que l'indicat per aquella veu? Al mateix temps, al final del mateix ctStabat)) m'ha sorprbs la marxa del baix fent octaves amb el contralt; esta equivocat? En l'original dessota els compassos dubtosos he escrit el que em sembla que pot fer el baix. Ara voste dira. Esperaré que voste tingui la bondat dea contestar-me per a fer treure les copies per comencar de seguida els assaigs.

L'ccEcce quomodo)) em creix per moments. Haig de confessar que de moment no vaig endevinar la pottncia aterradora d'aquest motet o responsori. Les llarnades continues de voste no han ajudat poc perqut a l'ultim endevinés el profund lirisme que se'n despren, digne de la Biblia.

He tingut una veritable alegria amb la noticia que em dóna del Proleg dels ccPirineus>>. Només he tingut una mica de gelosia de no poder fer el que fan a Italia per a honorar com se mereix a voste. Ah, si a 1'OrfeÓ tinguéssim prous mitjans per a fer cosa semblant. De totes maneres, alguna cosa podem fer i si vostt tingués la bondat de recor- dar-se de la prometenca que ens va fer, o almenys indicar-nos alguna de les seves inspiracions perque I'Orfeó pogués cantar-la en son repertori, tindríem un motiu més d'agralment envers voste.

M'he alegrat moltissim de veure I'estudi sobre Victoria en la ((Revis-


ta)) perqut: se'm feia una mica difícil de trobar aquí a Barcelona la ctContemporanea)).

Sens res més que atini ara de moment, queda de V. com sempre amic de cor i admirador

Lluís Millet

Orfeó Catala. Barcelona 3 1 mar^ 1897

S.D. Felip Pedrell

Molt estimat mestre: Mil enhorabones pels seus exits a Italia, que han estat una l l i ~ ó per a tants espanyols que gallardegen tothora de gran patriotisme. No cal dir-li que tot 1'OrfeÓ n'ha sentit gran goig. Escolti: per que ha passat per Barcelona com fugitiu escapat? Tan poc ens estima?

Adjunt li envio el programa de música religiosa del concert públic que donarem si Déu ho vol, diumenge propvinent al Líric. Ja veu que tenim pit; pero, que diantre!, molt sera que algú o altre no hi disfruti. Per ara li haig de dir que el programa ha cridat l'atenció i que quasi totes les llotges ja són venudes.

Segurament vostt: estranyara no veure inclui'des als programes les composicions d'en Pujol; pero cregui que no ha estat sense recanca i que a la més proxima ocasió possible les farem sentir. Els motius de l'omissió han estat primerament pel poc temps que quedava ja per a estudiar-les degudament i quan vaig tenir les copies corals ja estavem engolfats en l'estudi de les altres peces polifoniques; i segonament per poder fer cabre al programa alguna composició de tonalitat moderna. La importancia dels corals de Bach, qui no la reconeix? Els dos que he escollit són admirables. LdAve verum)) de Mozart crec que servira com a repos per als que no entrin gaire en la comprensió del sublim Victoria. Al10 de Berlioz és una nota idil-lica que no deixara de ser simpatica.

LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL 28 1

Em sembla que el programa no és dolent, oi? Vaja, que vostt no es pot queixar de Barcelona. Ahir la Gay i en Laypera (antics coprofes- sors a l'Orfe6 i que se'n van anar perque volien manar més del que convenia a la societat) van executar amb algunes veus L'ttAve Virgon de Guerrero; diumenge a la tarda nosaltres omplint de musica polifonica les orelles de la gent, i no havent-n'hi encara prou a la nit en la Societat Catalana de Concerts l'amic Mas dava una altra audició de musica religiosa, la primera part polifonica, la segona moderna. Em sembla que en farem un xic massa.

Estimat mestre: no faci el sord. L'Orfeó vol cantar alguna cosa de voste, si pot ser popular, millor; si no el que voste vulgui, nou o vell inkdit o publicat; vostk indiqui.

Crec que acabo el paper; ja li escriuré l'kxit o el patafi del concert. De totes maneres mentre voste no dubti de mon entusiasme per l'art digne de l'home, quedara content son affm. amic i admirador

Lluís Millet

5 abril 1897

Molt estimat mestre Pedrell: el concert fou un txit, cosa que no deixa de ser una sorpresa per a mi. Figuri's que s'hagueren de repetir set o vuit peces. El teatre, ple; la gent, atenta al més petit detall. Vaja, havem guanyat el plet. Al segon numero del programa (suposo que el va rebre, que jo li vaig enviar junt amb una carta-felicitació de son gran ttxit a Italia) el públic ja s'escalfa; aixo que al comencament tenia jo les noies espantades. L'AlSleluia final va ser aclamat.

Els corals de Bach s'imposaren de valent; 1'ttAve verum )) de Mo- zart, repetit; ttIn monte Oliveti)) va ser apreciat en tot son valor, essent una de les peces que impressiona més la gent; 1'ttEcce quomodo)) frapa fort, si bé em sembla que no va ser apreciat del tot, a pesar dels meus esforcos. Brudieu, repetit, essent festejat molt més que el dia de Sta. Cecília. La peca de la segona part fou I'ctO vos omnes)), del més ben


executat del programa; en cap assaig m'havia sortit tan ben accentuat. De la Missa no cal parlar-ne, el Gloria aixecant el públic. Tot plegat una gran satisfacció per nostre Orfeó. Amb aixb, no es pensi que 1'OrfeÓ sigui una massa coral perfecta, ni molt menys. Hi ha elements molt tendres, i veus.. . molt poques; pero l'entusiasme per part de tots pot molt.

En Sunyol avui s'esbrava amb un article entusiasta, que ja li envia- ré. En Rodríguez d'Alcantara va dir a un amic que de molt temps no s'havia fet a Barcelona una festa musical tan notable.

En Sunyol prepara un article titulat una cosa així: ((La música religiosa en el teatre i la música teatre en l'església)). Que es preparin els Marracos.

Res més per avui; solament que rebi una abra~ada de son amic de cor

Lluís Millet Barcelona 5 abril 97

Barcelona, 21 abril 97

I S.D. Felip Pedrell

Venerable mestre: Mon agra'iment i el de 1'OrfeÓ per ses enhorabones. Són els encoratjaments de vostt: que han d'influir principalment perqut: adelantem el camí emprks.

Un dia o altre ha de ser que 1'OrfeÓ serveixi perqut: vostt: digui coses noves dels autors vells-nous. Fóra gran orgull per a nosaltres. No en demani, de coses noves sobre música als crítics d'aquesta terra. En Sunyol amb tota sa bona voluntat, de vegades n'engega unes! Perb encara gracies, perqut: a ell se deu molta part del rebombori que hem aixecat; fins I'ctEsquella)) parla de música religiosa! L'Orfeó, després del concert del Líric que produí impressió fondíssima a moltes animes artistes que hi assistiren (en Rossinyol del Cau Ferrat modernista digué que mai no havia rebut impressió més forta) repetirem quasi tot el programa a l'Ateneu, i com el saló de dit Centre era petit per la molta gent que desitjava assistir-hi la sessió tingué lloc al Teatre Principal.


L'Ateneu recompensa I'OrfeÓ amb una gran medalla i un diploma d'honor.

El dijous sant a la tarda anarem a Sant Felip Neri. Cantarem: ((Jesu dulcis>>, ((Monte Oliveti), Palestrina, Benedictus del mateix, d'una col.lecciÓ de la casa Breitkopf i el ((0 vos omnes),. De quina manera més admirable lligava aquella música en tan solemne diada! Els pares felipons van quedar engrescats i no veig difícil que d'aquella solemnitat en resulti alguna cosa molt practica, de gran trascendkncia per a I'art religiós a Barcelona. Ja el posaré al corrent.

En Mas va fer una tarda de Divendres Sant molt maca: el que va impressionar de valent van ser els ((Improperis>) de Palestrina; els dos cors feia magnífic efecte. L'amic Mas és l'unic dels mestres de Capella que es porta dignament. IPero, per quk no fa més sovint coses semblants?

Rebra algun altre periodic; en un article d'en Sunyol hi trobara projectes atribuits a 1'OrfeÓ de cantar la Missa Papa Marcel10 i una Setmana Santa a Sant Felip Neri per l'any que ve; de tot aixo, per ara res més que projectes.

Tot el que hi hagi de segur ja I'hi escriuré. Com que els fins pels quals fou creat I'OrfeÓ tiren cap a la música popular catalana, més que cap a altra branca musical, per aixo no podem abusar donant musica polifbnica massa seguida. Per aixo convindria molt poder cantar algun madrigal d'en Brudieu. A veure si ens fa la caritat d'enviar- nos-10 ben aviadet ... perquk estic que aquest mestre hi ha d'entrar en bon peu dintre aquest gknere ... perquk els Goigs entren de ple en el gknere popular. !Quina sorpresa, estimat mestre, el dia de Pasqua! Ha de saber que uns quants amics de I'Orfeó férem una excursió per la muntanya; agafarem el tren fins a Aiguafreda; baixarem i ja entravan- carem amb els carnallers amb les cames guarnides de picarols i al so del flabiol ballant un ballet d'aquells fresquívols que regalimen inno- ckncia muntanyana. Nosaltres anavem de camí fins a Tagamanent, un pic molt alt d'una de les branques del Montseny. Oh, ens digueren, alla prou trobareu una colla de camallers que ho fan prou bé. Au, nois, cuitem-hi; a veure si els arrepleguem sortint de missa. I ala, muntanya amunt, amunt, respirant aquelles olors fortes dels boixos i pinedes. !Oh, mestre, saba de patria; au, amunt! Quina festa major pels sentits! Ah, aixo és catala i res més! Quines fondalades! I a mida que ens anavem enlairant, quines sardanes de muntanyes! Per fi arri- barem al pic: un morro reganyant enlaire. Cansats, suats. Reposarem la vista per I'horitzó. Per un costat, alla al lluny els Pirineus coronats


de puríssima neu; cap al sud, la serralada de la costa, i per un forat se veia la ((tomba del jueun. Després de traspassar una placa formada per l'església, el fossar, rectoria i un establiment on venen de tot, amb el cervell ple de llumetes solars entrarem a l'església i... Mare de Déu!, després de no saber si gosar o sofrir escoltant unes veus cridaires fortes entenguérem que amb aquella tonada típica de Goigs hi deien la lletra dels goigs d'en Brudieu. Sí, senyor!, la mateixa!; encara el poble la guarda vivent. Jo tinc una copia de la tonada i un amic va treure copia de la lletra, que estic prompte a enviar-li si ho desitja.

Magnífic l'himne dels Almogavers, perb quan disposarem d'orquestra per a executar-ho?; i la dona capac de donar son degut relleu a aquella valenta melodia?; són inconvenients greus que dificulten poder- ho executar per ara; que li sembla?

Potser I'he amoi'nat ja prou; un altre dia continuaré perqut: tinc altres coses per dir-li; mentrestant cregui en I'amor i respecte de son humil amic

Lluís Millet

5 agost 97

Molt estimat mestre: Li demano perdó per haver estat temps sense escriure-li. Pensi que moltes vegades he volgut fer-ho, pero la molta feinada que he tingut fins ara me n'ha privat.

Ja ha vist que I'empenta que donarem la Quaresma passada, la cua que ha portat: les dues audicions de la Missa de Victoria a St. Felip Neri i la del Seminari en la festa del Sagrat Cor. Quant als Felipons, els tenim guanyats; allí ja no es fa festa ni festeta que, si no tots, uns quants de l'OrfeÓ no hi anem a fer música polifonica. Aixo no parara fins que es formara una Capella model que canti solament la música digna de Déu. Aixo ja ho van preveure els mestres de capella en veure que ens havíem ficat a St. Felip Neri i ja es pot pensar el tolle-tolle que s'aixeca: que en aquesta música no hi ha inspiració, que no va enlloc, etc. etc.; en una paraula: tenien por. Per més desgracia, en Marraco dóna una audició de la Missa de Victoria i fa adormir la gent; després


els canonges I'obliguen a desenterrar un llibre de Misses de Guerrero i n'assagen una i no I'entenen, deixant-la dormir en el polsós arxiu.

Pero la bona causa guanya terreny. La crida que ens feren al Semi- nari ho prova. La festa fou organitzada per I'element jove de la casa i els més eixerits de la colla son entusiastes de debo de la restauració de la bona música religiosa.

A l7OrfeÓ comencem d'estudiar la Missa del Papa Marcel10 i tenim la intenció d'estrenar-la aquest estiu segurament al Masnou. Ja n'hi donaré noticies.

Dintre d'uns quinze dies el vindra a saludar en eixa sa residencia un amic meu, soci corista de 1'8rfe0, entusiasta de cor de nostra institució, que li fara entrega d'un pergamí on consta I'acord que prengué 1'0r- fe6 de nomenar a voste soci honorari. Prengui la bona voluntat i vegi en ell una petita mostra del profund respecte que sentim per voste.

Aquest senyor es diu Angel Bonet; és un bon xicot a qui estimo de debo.

Res més per avui sinó que ja sap el que l'estima i respecta s. affm. s.s. i amic

Lluís Millet Barcelona, 5 agost 97

El Masnou, 23 agost 97 S.D. Felip Pedrell

Molt estimat mestre: Estic contentíssim que li hagi agradat el petit obsequi que I'Orfeó li féu com a petita mostra del que l'estimem i respectem. Tots agrai'm les frases d'afecte que voste ens dedica en sa última i cregui que a la més prbxima ocasió procurarem demostrar-li nostra admiració amb fets de més importancia.

Celebro que s'hagin entts amb en Bonet. Ell m'escrigué també pren- dat i content de l'entrevista que tingué amb vostt. Jo li escric recoma- nant que li aprofiti les recomanacions per en Montes i Arana.

Trobo magnífic el tema que ha escollit per a la serie de llicons a la


Facultat d'Estudis Superiors d'aquest any; i li agrairia que m'indiqués la manera d'obtenir aquestes lli~ons si és que es publiquen, o algun extracte.

En mes últimes cartes m'havia oblidat de dir-li com vaig tenir el gust de conkixer el crític Mitjana en passar per Barcelona de pas per a Roma. Pel que em digué, vaig veure com s'interessava per ma humil persona, sens dubte inflult per l'afecte que vostk em guarda.

L'haig de felicitar per la publicació de les ctTonadillas)) aquelles que publica a Galicia. Els dos toms que he rebut els trobo interessantissims havent-hi pagines per cert ben notables.

A 1'OrfeÓ continuem l'estudi de la Missa del Papa Marcello. Crec que la cantarem el vuit de setembre a Sabadell, per la festa de la Mare de Déu de Montserrat. Ja en sabra alguna cosa. Realment, la trobo una obra admirable.

Ara li puc consultar un assumpte que potser I'estranyara. Si, senyor: L'OrfeÓ pensem anar a Nica a barallar-nos, és a dir a prendre part en un certamen internacional que hi ha anunciat pel novembre proxim. Jo sempre he estat enemic dels certamens, ja que em sembla que no condueixen a gran resultat artístic. Pero els nostres coristes estan desit- josos, els vindria tant de gust, que fins crec Útil aprofitar son entusiasme per a fer-10s treballar de valent i així millorar la massa coral d'homes. Desitjaria que vost6 m'il.lustrés en aquest assumpte, perquk jo hi sóc completament llec. Tinc por que tots aquests certamens no siguin una camama capaC de donar un disgust seriós a qui hi vagi de bona fe.

Esperant de sa bondat, doncs, un consell, se li repeteix com sempre son respectuós amic de cor i admirador

Lluís .Millet

22 setembre 97 S.D. Felip Pedrell. Madrid

Sempre estimat mestre: En nom propi i dels companys de 1'OrfeÓ li dono gracies de tot cor pel Madrigal d'en Brudieu. Cregui que el cantarem amb orgull. Aquesta obra és digna companya dels Goigs a la


Verge. !Quins atreviments tenia aquell home! Procuraré fer-la cantar amb molta delicadesa, d'una manera ben ingenua a cada part vocal de manera que en resulti ben bé aquella frescor del melos popular, amb flaire de natura.

He regirat les poesies d'Ausias March i no he trobat la lletra del Madrigal. De totes maneres la firma ha de ser bona. Ja procuraré trobar-la. Per si de cas no la trobés, i la composició tingués una lletra, li agrairia que me l'enviés per a poder fer repetició. Déu el beneeixi, mestre; vinga en Vila, i a veure si hissem de mica en mica la bandera de l'escola catalana per sang i per herencia. !Quin goig posar davant de nostre poble el mirall de sa anima, les grapes que deixaren els esperits escollits dels bons temps nostres! Fer-li tenir coneixenca del que és, de la virtut latent de raca! Viva Déu, quin goig ajudar a fer obres tan nobles!. Lo de Sabadell va anar bastant bé. De totes maneres, abans de fer sentir a Barcelona la Missa del Papa Marcel10 la vull treballar molt més. ¡Que costa de realitzar l'ideal d'execució que un se forma en el magí!.

Amb tot aixo, estic molt fred per anar a Nica. Pero quin disgust no dono als coristes! Veurem ... Adjunt li envio un full programa dels concursos. Al final hi trobara una llista de noms de la ((Commission Musicale)). Si vol fer el favor de llegir-ho i dir-me'n alguna cosa li agrairé.

Res més, sinó que ja sap que l'estima i respecta son deixeble i amic de cor

Lluís Millet Barcelona, 22 setembre 97

Orfeó Catala. Barcelona 27 octubre 97

S.D. Felip Pedrell

Sempre estimat mestre: Li escric sense gran cosa que dir-li de nou. L'anada a Nica de I'Orfe6 esta decidida; era quasi temerari aturar les ganes dels coristes de fer una sortida d'empenta com aquesta; ho tenien coll avall: doncs, que s'ho empassin. Parlant-li amb franquesa


no m'he atrevit a demanar directament qui tindrem per jurat, tement no els fes mal efecte. Ara hem mirat si indirectament podem saber alguna cosa. Si de cas, ja el posaré al corrent. Si vostk per casualitat pogués saber alguna cosa li estimaria m'ho notifiqués.

Fa una setmana que tenim en estudi la peca obligada, i com és natural és bastant dolenta. És d'estil orfeonic. L'autor és un tal Reuc- sel. Ens han enviat també un ((Salut a Nice)) amb la qual segurament hi hem de fer els soldats tous ensemble; marca d'allo més bé els passos per anar a matar moros. A veure qut: en sortira, de tot aixo; Déu hi faci més que nosaltres.

Adjunt li envio un full d'avis del canvi de local de I'OrfeÓ. Era una necessitat ja per nosaltres un pis espaiós i en un punt més ckntric. El nou local reuneix grans condicions. Es l'antiga casa Moixó de la pl. de St. Just.

Fa pocs dies he rebut carta d'en Bonet, qui esta entusiasmat amb Galicia; em diu que ha treballat molt per 1'0rfeÓ gracies a les recomanacions de vostk, pero no em detalla res esperant estar aviat a Barce- lona i llavors buidar el pap. Sembla estar molt ben impressionat.

He rebut l'últim tomo d'en Cabezón i Déu li pagui el regalo. ¡Quin bé de Déu de coses hermoses! Llastima que a un no li sobre el temps per a disfrutar-hi hores senceres.

Potser aviat li podré donar una bona noticia. De moment, per 10 que pugui venir he triat una vintena de coristes homes dels que poden deixar la feina si convé, i una vintena de nois, i els diumenges al mati fem Capella. Per ara hem comenCat I'assaig de la Missa Brevis de Palestrina i immediatament voldria comencar a assajar un Requiem. De moment el de Victoria a sis veus em fa una mica de respecte per comencar. Me'n voldria indicar algun de més facil?

Tinc una carta a la butxaca d'un seminarista dels més trempats de nostre Seminari, que em demana música polifonica per un cor que han format a dit centre religiós. La cosa creix, no li sembla?

Estimat mestre, Déu li donga forca anys de vida i salut per a continuar fent obres bones. Aixo li desitja son humil amic i deixeble

Lluís Millet


Orfeó Catala. Barcelona 13 novembre 1897

Molt estimat mestre: Tanmateix, anem a N i ~ a irremissiblement. El fondista ja ens té diners, els coristes ja s'hi veuen. Ens han enviat, els del comitk, la llista de societats estrangeres que prenen part en la secció d'excel-lkncia. La llista del jurat, no ve. Quan la rebem li tele- grafiaré; si l'envien; que ja en comenGo a dubtar. Nosaltres hem de lluitar, segons la llista que hem rebut, amb dues societats belgues: ((Cercle Royal Weber), (Brussel-les) i ((Royale des Artisans Réunis), també de Brussel.les. I també amb l'ctorfeon)) del ctCirculo de Obre- ros), d'eixa Madrid. Qui són aqueixa gent? Vostk no me n'ha parlat mai. Aniran alla amb alguna recomanació forta? Ens amagaran I'ou? Nosaltres hi anem nuets. No ens hi porta cap senyor de bossa ni de la gran aristocracia. Aquests senyors de Madrid me fan mala olor. Li agrairia que em telegrafiés alguna cosa que sapiga sobre el particular, perquk tinguéssim temps de posar-nos alerta. Per aquí ha corregut que lYOrfeÓ de Madrid feien trampa, que havien engruixit i refor~at sa massa coral amb coristes del Real. És veritat?

Estimat mestre, conec que el que li demano és una mica delicat més nostre estimat Orfeó va a jugar-se I'honra i hem de prendre totes les precaucions.

Voste no coneix en Laurent de Rille? Aquest senyor és un dels presidents d'honor del jurat, i com que és un cap d'ala d'aquestes fires orfeoniques, em penso que no hi fara falta. No hi sobraria una re- comanació.

Nosaltres, si Déu ho vol, sortirem el dijous propvinent al primer tren, que surt a les cinc del mati. Es per aixo que voldria i li estimaria em telegrafiés a fi que abans de sortir de Barcelona hagi rebut de voste aquelles noticies que voste cregués que poden interessar-me. Potser també tindria temps d'escriure'ns una carta amb més detalls; pero per aixo el telegrama no hi sobraria.

Li prego que em dispensi tanta llibertat i franquesa i ja sap que I'estima i el venera son affm. amic i admirador

Lluís Millet


Tornant de Nica posarem fil a l'agulla per 10 dels Requiem. De totes maneres, li agrairé que m'envii' si vol de seguida el Requiem d'en Pujol i el de Victoria.

Val.

Orfeó Catala. Barcelona 26 novembre 97

Mon estimat mestre: Estem de retorn de Nica des d'abans d'ahir al vespre. Algun disgust he tingut en l'excursió, m'he acabat de convkn- cer del que són aquests concursos que ben poc tenen de seriós; i m'he fet creus de com la gent beu a galet. Quasi res m'ha vingut de nou, fora de l'arribada indescriptible que ens han fet a Barcelona. Una immensa gentada a l'estació aclamant-nos, no deixant-nos donar un pas. L'ajuntament enviant-nos la banda i rebent-nos a casa la ciutat. La p l a ~ a plena a vessar entusiasmant-se amb el Cant de la Senyera i Segadors; tot Barcelona remoguda aclamant 1'OrfeÓ i la musica catalana. ¡La musica catalana: heus ací el que ha frapat fort a Ni~a! Al mig d'aquella musica orfeonica, incolora i artificial, els nostres cants ressonaven lliures amb olor de pi i clarors de sol, i és que portavem un ideal, mentre que a tots els altres només els empenyia l'afany de posar un medalló més en l'aparador del pendó. Los ((Artisans Reunis)) de Brussel.les és una massa magnifica de timbre equilibrada, amb una dicció ajustadissima, fins exagerada; quan fan esses o efes sembla que passi una ventada; la interpretació amanerada, un zig-zag de llum i d'ombra que enlluerna. Aquesta gent tot i essent molt grossos homes fets, en nombre de 140, no llegiren pas gaire bé; es pot dir que abans de fer una nota la palpaven i l'ensumaven. Els ((Obreros)) de Madrid els creia més poca cosa; els reforcos que portaven, se'ls coneixia de lluny. Aquesta gent no es poden queixar del veredicte del jurat: en el concurs d'honor cantaren la interminable ctCaza del Corsarion per la qual els donaren el segon premi; aixo que el cccorsario)) se'ls va escapar dues o tres vegades, tant, que en acabar els mateixos coristes cacaires deien que havien estat desgraciats. Nosaltres aixecarem el teatre amb ((Els Pescadors)). Un senyor del jurat va venir a trobar-me

LLUÍS MILLET A FELIP PEDRELL 29 1

pels passadissos del teatre i em felicita tant i tant calurosament que jo ja em veia el primer premi d'honor; no fou així: tinguérem el tercer.

. . . Aquell dia els belgues estaven desconeguts;. . . tingueren el primer premi. Sort tingueren que en el concurs a primera vista estava present l'autor de la composició, que crec jo que devia influir que se'ns con- cedís un primer premi, medalla d'or. Els belgues obtingueren també el seu indispensable primer premi amb una medalla de son rei, que és clar que va tenir tirada a tornar-se'n a casa. El premi d'execució (el dels calés) els belgues 5.000 francs, i els de Madrid i nosaltres mil a cada un, segon premi ex-aequo i tutti contenti. A mi, de tot aixo, no em vingué res de nou i estranyo com no n'hem sortit més amb les mans al cap.

De totes maneres els tres premis obtinguts, sobretot el primer de primera vista, han fet molt efecte a Barcelona, provant-ho la gran arribada que tinguérem, de la qual en tinguérem veritable sorpresa.

Mr. Laurent de Rillé, sembla un bon jan. No el vaig poder veure fins al mateix dia del veredicte; encara que poca cosa em sembla que hauria pogut fer per nosaltres, ja que no el tenien en el nostre jurat. Aquest jurat estava compost de personalitats molt conegudes a casa seva. Per aixb no el vaig telegrafiar considerant-ho feina inútil.

Mr. Laurent de Rillé es mostra agralt a la seva salutació i m'enco- manava en gran manera que complimentés a vosttt de sa part.

No sé si he tingut prou traca a pintar-li el que ha estat aquest concurs, pero com que mica més o menys penso que tots deuen anar de la mateixa manera, vostt: ja en sabra treure les conseqüencies. Ara tothom ens demana un concert donant a coneixer el que hem fet a Nica, cosa de la qual em sembla que no ens podrem escapar. Passat aixo, reprendrem les tasques artístiques de 1'OrfeÓ. De moment el copista ja té la copia de vostt del Madrigal d'en Brudieu i immedita- ment en comencarem l'estudi.

El dia de la Purissima la secció de capella de I'OrfeÓ cantarem en l'església dels Felipons de Gracia dos o tres números de la Missa Brevis de Palestrina i la resta de la de Victoria ccO quam gloriosum),. El dia de Nadal tenim el compromís amb els Felipons de Barcelona de cantar la Missa Brevis desterrant el mal costum de les panderetes i ferrets i demés profanacioris acostumades en tal diada.

L'amic Bonet ha arribat de viatge i ja torna a ser fora encara que per pocs dies. Sols he pogut enraonar amb ell poca cosa, encara que el suficient per fer-me carrec de I'efecte de les recomanacions que vostt: li dona. M'ha portat un plec de música folklorica, sobresortint entre ella una mostra de cancons populars gallegues d'Arana, per les quals he


vist que aquest senyor té molt bon nas. En una altra n'hi parlaré extensament, de tot aquest assumpte importantissim, que mereix capi- tol a part.

Aquesta carta la rebra retardada, perqut: a mig fer he tingut trafecs anant amb les medalles de Nica per les redaccions del periodics per desmentir un ctsuelto)) del Brusi copiant un veredicte equivocat del ((Petit Ni~ois)) de Nica. Res, bones intencions de certa gent.

Estimat mestre, fins a una altra. Mentrestant rebi un abrac de devot deixeble

Lluís Millet

Barcelona, 27 gener 1898 S.D. Felip Pedrell

Mon estimadissim mestre: Viva! Avui hem cantat la Missa de Re- quiem de Victoria que vostt: ens envia. La Missa s'havia de cantar a Sta. Anna per ésser la parroquia de la difunta. Pero la guerra ja ha comencat; el mestre Ribera volia 25 duros d'indemnització a la seva Capella i com l'amo dels quartos no li va venir bé (és aquest un dels advocats més distingits de Barcelona) se'n va anar a St. Just i alla s'han fet els sufragis amb l'església plena a vessar de gent distingida.

La impressió ha estat profundissima. La prosa s'ha cantat a cant pla segons l'edició de Pustet dividint el cor per meitat, lligant i frase- jant aquell cant terriblement sublim. I quina tristesa més profundament cristiana, la de Victoria. L'Ofertori em sembla que és del més triat d'aquest genias. El Quam olim Abrahae és incomparable. A mi em fa plorar per dins i he d'esfor~ar-me perqut: les llagrimes no em privin de veure la partitura.

Tement no tenir temps pels assaigs, no tenint encara la copia que vosti: féu el favor d'enviar-me vaig fer treure papers de la partitura de la Schola Cantorum de Paris; i com que en aquesta edició no hi ha


Gradual, vaig fer copiar també el de la Missa a sis veus. En posseir la de vostt! vaig veure-hi dita peca pero com que ja estava mig assajada I'altra, vaig tirar avant. Er1 canvi, en l'edició de Paris hi ha el Libera me, per cert preciós.

La batalla va guanyant-se. Els mestres s'esveren i comencen a privar a sos súbdits que es deixin llogar per nosaltres. Em sembla que ara els ve el patir. Que es despertin; prou han dormit! I quin efecte feien avui els preludis de cant gregoria anotats a la partitura! El Madrigal d'en Brudieu va esverar tothom, intehligent i no inteleligent; fou un món nou descobert per vergonya del pretensiós art modern.

Convindria molt fer conkixer altres coses del nostre autor, fins que en poguéssim fer una audició sencera tota de ses obres. Quant li convé, a I'art catala. Faci-li aquesta caritat, mestre.

Com ha vist més amunt, posseeixo el Requiem a sis de Victoria, edició Bordes, perb com que d'aquesta gent no cal fiar-se'n del tot, si a Vostt! li sembla defectuosa aquesta edició, estimaria m'enviés copia de la que vostt! posseeix. Havem també de pensar en la Setmana Santa de St. Felip Neri. Em convindria el ctPassio)) de Victoria. Escrigui'm sobre el particular. ¡Visca el gran art i vostk també, desitja son amic i devot de cor i anima

Lluís Millet

Barcelona, 11 febrer 1898 S.D. Felip Pedrell

Sempre benvolgut mestre: Mil gracies per I'oferta. No li he escrit abans per no haver fet amb els Felipons el programa de la Setmana Santa. Hem quedat en celebrar el Dijous Sant matí i tarda, i Divendres Sant mati. Ells tenen ganes d'alternar amb la Capella en algun dels cants amb el cant gregoria; per cert que hi ha un jove que el canta amb molta traca.

Li prego, doncs, que m'envii' a la major brevetat possible els 6 Responsoris matinals del divendres que es canten el dijous a la tarda, ctBenedictus)), i ctPassió)) (Divendres Sant). Desitjo posseir també el del


part de tothom. Pero jo tinc molta fe en allb que realment crec que és bo. Que coses bones en poden sortir, de festes semblants!

L'obra de Victoria sencera de cap a peus! Amunt i fora. Es vostk a qui toca aixecar-la a la llum del sol perque propis i estranys l'admirin. Que trobara obstacles, és certíssim; mes major sera la gloria. Avant, mestre. No pot quedar sense ésser pagada d'una manera o altra aquesta gran obra de caritat.

Déu meu! Hi ha tants cecs. Tanta gent que esta a les fosques. Vinga llum, llum, a veure si es fa el miracle.

En Bonet m'escrigué contant-me la visita a voste i al10 de Victoria. Gracies, mestre. Pero que prosaicament em sona aquesta paraula Con- curs. Aire pur i lliure necessitem, no li sembla?

Mani'm i cregui'm amic d'anima i humil admirador

Lluís Millet

Orfeó Catala. Barcelona, 16 marG 1898

S.D. Felip Pedrell

Molt estimat mestre: He complert l'encarrec de vostt. Vaig anar a veure en Gual de part de voste i Balaguer i va prometre fer-ho. Ahir m'ho entrega, i ja veura que ha fet una cosa ben hermosa, inspirada en el deliciós ciDernier printempsn de Grieg. Ell se pensava que aquesta composició estava escrita expressament per a instruments de corda, ignorant que l'original és per piano i cant; quan li vaig dir ahir, que m'ho entrega, li sabé greu, pero a mi em sembla que no importa, ja que les llagrimes punyents de Grieg han ben tocat el cor de nostre poeta. En Gual és un xicot que val molt, i encara que modernista dels més punxeguts no fa res d'art sense la goteta d'essencia divina. En Verdaguer no es va deixar convencer. Em digué que ell no era ningú per figurar en un album així, i que ja li escriuria a vostk excusant-se. Jo prou el vaig pregar, pero no en vaig poder heure res. Suposo que li haura escrit.

Esta satisfet l'import de les copies a qui vostk va indicar.


Aviat penso poder-li enviar el programa concret de la Setmana San- ta a St. Felip Neri.

Els Felipons agraeixen moltissim sos oferiments i m'encarreguen ofereixi a vostt: de sa part sos serveis en al10 que puguin complaure'l.

Avui li envio per correu certificat I'autograf d'en Gual junt amb una c a n ~ ó meva sobre un fragment del Canigó de mossen Cinto. Vol ser un cant de fada. No sé pas si ho he assolit. No he fet pas ara expressament, perque de tantes coses que haig de fer estic atorrollat.

Li agraeixo moltissim la intenció de la carta oberta. Quina llastima que no l'hagi pogut escriure. Hi ha tanta feina a fer! De 10 de Vitoria, ja en parlarem, si vol; pero per ara li haig de confessar que no hi sento entusiasme. Aixo d'haver de matar el temps estudiant aquelles peces quilometriques seques d'inspiració. Solament m'agradaria pel gust d'es- trknyer la ma al mestre i conkixer en Tebaldini, que el crec simpatic per tots conceptes.

Res més per avui, si no que quedo com sempre son affm. amic de cor

Lluís Millet

Orfeó Catala. Barcelona Abril 3 / 1898

S.D. Felip Pedrell

Molt estimat mestre: adjunt va el progrma de la Setmana Santa. Em sembla que resulta molt important. El posar-hi el ((Tantum ergo)) de Palestrina en comptes del de Victoria, és que el primer ja l'haviem cantat, i a la veritat que ja tenim prou feina en estudiar tot el nou. Els responsoris de Victoria són imponderables. Res no s'ha escrit que tingui una expressió de dolor més sincera. Són I'obra mestra del dolor cristia huma.

Suposo que va rebre l'autograf d'en Gual i meu. Li estimaria me'n digués alguna cosa.

Envil'm també noticies de la Schola Cantorum modelo. Si nosaltres


tinguéssim protecció de diners! Amb quina pena havem de treballar ara! Tinc el temps justissim; dispensi'm, mestre, que no sigui més llarg.

Déu li conservi llarga vida, estimat mestre, li desitja son affm. amic i deixeble

Lluís Millet

Orfeó Catala. Pl. de Sant Just, 4. - Particular Barcelona, 17 maig 1898

S.D. Felip Pedrell

Molt estimat mestre: M'alegro de la nova sortida de ((La Musica religiosa)) i li dono les gracies per les notícies que dóna de la nostra Capella de St. Felip Neri. Suposo que haura rebut dos o tres diaris parlant de les funcions de Setmana Santa a St. Felip. Poca cosa és. Mes, que hi farem? La veritat és que a cada funció creixia la concurrkn- cia de manera que el divendres sant al mati l'església estava inundada de gent; fins ens van invadir el cor.

El ((Passio)> va impressionar de valent. El felipó que feia de cronis- ta, excelalent. Els ctImproperis))/Palestrina, ((Miserere dAllegri, el ((Be- nedictus))/Perez, amb fagot i tot, va commoure a molta gent de gust, que no van fer falta a cap de les tres audicions. Quant als ((Responso- ris)) de Victoria, jo no sé com va anar. El que li puc assegurar és que tots hi posarem l'anima! Quin portent d'inspiració és allo!

Ara estem preparant la festa de St. Felip, dia 26 proxim, amb la Missa Papa Marcello, aquella catedral musical, i l'octavari, amb motets tots polifonics i qui no li agradi que ho deixi.

Els felipons, cada dia més engrescats. Li recomano si troba alguna Prosa Dies irae digna d'enganxar amb

la missa a 4 de Requiem de Victoria, perque sembla que no tenint aquesta missa dita peGa ha fet que no ens encarreguessin la part musical d'alguns funerals.


Adjunt trobara dues fulles amb la musica que he fet per a l'oratori. Faci's carrec que el cor el compon el poble.

Mani i disposi de son affm. de cor

Lluís Millet

Volta Ja tancada aquesta carta he rebut tres motets d'en Tebaldini amb

una targeta d'aquest valent campió de la música religiosa a Italia. Me'ls miraré de seguida.

Em descuidava de dir-li que fa uns quants dies que vaig rebre també tres balades gallegues d'en Montes de molt sentit popular. Nunca es tarde cuando llega. Quina enyoranca hi ha en la musica gallega! Les estudiarem aviat

Val.

Orfeó Catala. Pl. de Sant Just, 4 - Particular El Masnou, 2 setembre 1898


Sempre estimat mestre: Li prego que em perdoni el temps que he estat sense escriure-li.

Ara aprofitant les vacances agafo la ploma perquk vegi que no el tinc pas oblidat, que no és possible aixo tenint i sentint jo els entusiasmes que té vostk per bé de tots.

No es pensi que durant aquest temps de mutis hagim estat parats, ni 1'OrfeÓ ni la Capella de St. Felip Neri. El que hem fet, mica més mica menys ho haura vist en els periodics de Barcelona. L'haver pres part 1'OrfeÓ en les audicions de diversos fragments del ctRequiem,) de Ber- lioz ens ha posat a nivell la caixa, que havia quedat en deficit de resultes de l'anada a Nica. Últimament donarem un concert pels protectors, amb una part de musica estrangera, una de religiosa i una altra de musica catalana. Estrenarem una composició d'en Noguera ben sentida, que prova que aquest xicot pot anar lluny. La Capella nostra va treballant. Cada últim diumenge de mes hi ha la funció de


I'Oratori Parvo amb música polifbnica; 1'Himne a St. Felip per acabar, contestant la tornada tots els congregants.

I ara vull dir-li la gran satisfacció que vaig sentir en veure que mes petites composicions havien estat del seu gust. Déu li pagui, mestre.

Els Felipons estan animats per anar avant de valent. Si ha transcrit algun altre Madrigal d'en Brudieu, ja es recordara de

nosaltres, veritat? Tenim tan poca cosa de música catalana d'aquells temps!

Ja haura llegit en ((La Tribune de St. Gervais)) els certamens que preparen a diversos punts, entre ells a St. Sebastian i Barcelona. Doncs bé, 1'Albéniz m'escrigué que m'interessés perque en arribar en Bordes a Barcelona trobés ja la cosa preparada. He escrit a Paris demanant detalls. A veure qui: en sortira de tot aixo. Cregui'm son afectissim de cor

Lluís Millet

Orfeó Catala. Pl. de St. Just, 4 - Particular Barcelona, 1 octubre 1898

S.D. Felip Pedrell

Estimat mestre: Gracies per la felicitació. Estem esperant alguna grossa sorpresa de Brudieu, com la que ens

dona amb els Goigs i el Madrigal. Voste és infatigable. Es porta a cap la publicació Victoria? Quin

monumentas! Per ara són dues les famílies riques d'aqui que han volgut per funerals el ((Requiem)) de Victoria. L'última ha estat els germans Collaso per la mort de son nebot. Tots dos funerals s'han fet a Sta. Maria i ha hagut de constar que era la Capella de la mateixa església que cantava, dirigida pel pare d'en Comella, un pobre vell d'aquells, sap? La veritat és que les dues vegades he dirigit jo amb els elements de la Capella de St. Felip Neri i la resta de cantaires vulgars d'altres Capelles. Cregui'm que és molt difícil fer una mica de conjunt amb elements tant heterogenis.


L'altre dia, per la festa dels metges i apotecaris, a St. Felip férem una altra audició de la ((0 quam gloriosum)) i una altra del ((Requiem)). Tenim I'encarrec de preparar per d'aqui un any la missa a sis veus, de difunts, de Victoria. D'aquesta missa tinc l'edició Bordes i la de Ratis- bona. Serveixen?

En Bordes sembla que s'ha refredat per ara de fer concerts a Barce- lona. Així ho diu en carta que he rebut, en la qual em diu que té desigs de sentir nostres audicions palestrinianes. En dita carta em recomana en gran manera la missa de Morales ((Quaeramus cum pastoribus)) a 5 veus. Qut: me'n diu?

Quant al ((Lauda Sion)) de Victoria, d'on treurem dos orgues? hi hauria forma d'arreglar-ho? (l'original diu: ((de fer un arreglo)))

Mil felicitacions per I'avan~ament dels ((Pirineus)) (Si no fos I'orquestra!)

Vaig enviar fa temps les gracies a Tebaldini per sos molt notables motets, al mateix temps que les ((Catalanesques)) meves i les cancons de St. Felip, pero com que em pensava que residia a Padua alla ho vaig enviar; més tard he rebut una targeta de dit senyor de Parma i com que en aquesta targeta no em diu res li envio una postal notifi- cant-li la meva tramesa a Padua.

Em sabria molt greu que dit senyor, qui per sos motets es veu que en sap molt, em cregués desconsiderat envers son alt talent. A veure si vostt en pot treure l'aigua clara.

S. affm. amic de cor i deixeble

Lluís Millet

Orfeó Catala Barcelona, 23 novembre 1898


Sempre estimat mestre: Ha arribat I'amic Bonet, i ja pot pensar que havem parlat de vostt:

com sempre. Aquesta vegada m'ha vingut amb la notícia grossa dels ((Pirineus)) a Sevilla, juntament amb l'altra -sensacional per a nosal-


tres- de la cooperació de 1'OrfeÓ a la gran manifestació artística. Alguns obstacles, bastants, potser, s'hauran de vkncer perqui? nosaltres puguem honorar-nos prenent part a l'audició de la seva obra, en cas d'anar endavant el projecte. Pero compti amb mon entusiasme i amb el de tots els de I'OrfeÓ per a vkncer-10s tots amb el que estigui de nostra part. Un dels obstacles que em veig a sobre és el semi-compro- mis que tenim de prendre part en les audicions de drama líric que s'estan organitzant per a la primavera proxima sota la direcció d'en dlIndy, qui acaba de donar una shie de concerts al Líric. Es tracta del ((Iphigénie en Tauride)) (Gluck) i ctFervaa1)) (d'Indy). Nosaltres ens en- carregaríem dels cors interiors de I'última obra. Per cert que la nostra part em fa no gaire gracia pels cromatismes ultramodernistes fets a prova d'orelles fi de segle, encara que tota I'obra demostra un gran talent. Pero la qüestió és que d'aixo en pot néixer una institució peren- ne per a I'art catala i no ens ho podem mirar amb indiferkncia. Per quk aquesta institució, o sigui la que sigui, no ens pot portar els crPirineus)) a Barcelona? En fi, la cosa s'esta coent i no es pot dir blat que no sigui al sac i encara ben lligat; pero no estranyaria que anés endavant perquk els diners surten del ((Circ0 Ecuestre)) i alla n'hi ha.

Escrigui, mestre, prompte, el que hi ha dels seus estimats almogavers perquk ens serveixi per nostre govern.

En d'Indy vingué a 1'OrfeÓ i sembla quedar molt content de nosaltres, sorprks de Brudieu i enamorat de la interpretació del responsori de Victoria, sobretot del crCaligaverunt)).

Oh Déu! Quin terrabastall en les Capelles! Estan furiosos contra nosaltres: la Missa de requiem de Victoria es passeja triomfalment per totes les esglésies cantada per nosaltres en funerals dels ((grossos)): Collaso, Duquessa Solferino, comerciants de primera forca; a Sta. Maria, a St. Jaume fins a la Catedral; en Marraco, a punt de presectar la dimissió (diu ell); algun altre demanant almenys algun duret. Estan rabiant i s'esbraven, sap com?, enviant anonims al Bisbe dient pestes de nosaltres i fent dir a algun predicador, des de la trona, mal d'aquests orfeons que canten música religiosa als teatres. Es posen la ma a la butxaca i lladren; els hem de donar la bola.

Necessito un ((Te Deum)) a tota pressa. Faci el-favor d'indicar-me'n un a tota maquina. És per una primera missa per a una data molt proxima. N'he vist algun de Pustet; ja són seriosos pero no m'acaben de satisfer. En té algun Victoria?

Al mateix temps, necessito un altre ctRequiem)). El de sis veus de Victoria vol massa veus agudes de nois. No en trobaríem un altre? I el de Roland de Lassus? ((Missa de Gloria)) també en voldria estrenar


alguna de ben notable per acabar d'aixafar els rutinaris que van co- mengar burlant-se de la música de Déu i ara ja estan esparverats. Sobretot, el ((Te Deum)).

Mestre, aixo va bé. Ara és qüestió de donar una constitució ferma, estable, a la Capella de St. Felip perque no caigui mai i perqut: pugui perfeccionar-se per major glbria de Déu i per honra nostra, de voste, que fa tant temps que ha plantat la santa llavor en nostra terra. Ara me n'adono que hem fet alguna cosa, ara que lladren.

Visca el mestre! Son deixeble

Lluis Millet

La Missa Victoria/Requiem, fins s'ha cantat a Sabadell!

3 3

Orfeó Catala. Pl. St. Just, 4. Particular Barcelona, 28 novembre 1898


Estimat mestre: Rebuda sa estimada, dec dir-li que estimaré m'envii' al més aviat

possible el ((Te Deum)) d'Ortiz. Quin floret de Misses de Victoria! Enviii'm la que a voste li agradi

més. El que corre pressa ara és el ((Te Deum)). Proteccionistes els catalans? Només el de fora ens fa goig. És el mal

cronic de la nostra raCa, destorb gros de nostra regeneració. És desesperant el que passa. Comprenc el fons amarg de sa carta.

Sort que voste té cor gran per no perdre l'empenta; pero esperi, mestre. Son amic de cor i devot

Lluis Millet


Orfeó Catala. Pl. St. Just. Particular Barcelona, 19 desembre 1898

Sempre estimat mestre: Rebuda ara mateix sa estimada carta, dec dir-li primerament que

desitjo de cor que estigui ben restablert de sa catarral. Vaig rebre el ((Te Deum)) de Ortiz i li he de dir que ja I'havem

cantat avui a St. Felip Neri en una missa nova junt amb la missa ctBrevis)) de Palestrina que feia temps que anavem estudiant. El dit ((Te Deum)) és una obra viril d'un mestre de la bona &poca. Ha fet bon efecte, tot i haver-10 hagut d'estudiar a tota mhquina. Diumenge, dia de Nadal, el repetirem per la tarda en la funció de l'oratori. Al mati, missa del gall a les 5 missa ctBrevis)) obra deliciosa. No sé si ha vist en els diaris la feinada d'aquests dies per a nosaltres: el dissabte missa ((Requiem)) Victoria a St. Jaume, funerals d'en Sarda (a.c.s.). Els assistents, la flor intel.lectua1 de Barcelona, en va quedar sorpresa d'aquella gran música. Els més durs d'orella deien que al10 els conven- cia i estranyaven que hi hagués qui hi fes la contra. Ahir, missa Papa Marcelo a Sta. Maria, festa dels corredors i a la Mare de Déu de 1'Esperanca. Érem gran nombre de veus; quasi bé tots els homes de ,

I'OrfeÓ, tots els nois i sis o set veus de la Capella de Sta. Maria, que hi eren per al10 dels drets. Sembla que produí grandiós efecte, i l'esglé- sia, grandiosa com és, pleníssima. Avui, ja li he dit, ccBrevis)) i ((Te Deumn d'Ortiz. Quk li sembla? Divendres que ve, repetició ((Requiem)) Victoria a Sta. Anna per l'aniversari de la mort d'un ricatxo comer- ciant. Els mestres, es conjuren, rabien, calumnien, pero l'art s'aixeca i triomfa.

Ara vull treballar per a formar una base solida per a perfeccionar nostra Capella. Laus Deo.

I a vós, Mestre, nostre agralment; a vós que tant feu enviant-nos les obres mestres d'aquella escola d'art veritable, sublim, que com més se la coneix més pren possessió de nostre gust.

Abans d'emprendre el ctRequiem)) a sis de Victoria, penso estudiar a el cinc de Roland de Lassus per sa major facilitat i per canviar una mica de noms. De totes maneres pot enviar-me també el de Victoria, suplicant-li que em digui el que li dec, per enviar-li. Déu el guardi molts anys per bé de tot i de l'art noble. Son humil admirador

L1. Millet


Mil felicitacions per all6 de la publicació de les obres de Victoria. La pau de Jesús sigui en vós i en la vostra família per les festes de Nadal i per sempre, en aquest i en l'altre món, el món veritable.

Barcelona 26 febrer 1899 Sr. D. Felip Pedrell

Estimat mestre: Primerament li haig de donar moltes gracies per la tramesa de les misses de Victoria. Són superbes. Ja ens vagara de parlar-ne, si Déu ho vol.

La selecció de la Trilogia Pirineus a Sevilla, si es pot arribar a portar a cap, sera una manifestació artística de gran importancia de nostre art, i el compliment d'un deute que es té amb el músic més alt d'Espanya (d'aquesta Espanya espanyada, que si no fos per algun Pedrell -molts pocs- que hi queden, tant se valdria que per St. Joan en féssim una gran foguerada).

Doncs, sent així, pot comptar que 1'OrfeÓ n'estara orgullós de poder prendre part en execució d'una obra catalana d'un mestre catala soci d'honor a qui devem tant. De les preguntes que vostk em fa, no puc pas contestar-les totes. He retardat uns quants dies aquesta, tot esperant que un company em donés alguna dada. Mes no he volgut esperar més a escriure-li, tement que vostk no prengués a fredor el que era desig de dar-li dades més precises. Així, no li puc dir avui el cost del vapor per a portar-nos avall. Igualment que no sé, les fondes de Sevilla en aquella kpoca, les condicions que ens podrien fer.

El que em fa una mica de por és els molts dies que estaríem fora comptant que el viatge ja en mataria, entre anar i tornar, 6; és a dir que fet i fet podem comptar 15 dies fora i aixo no deixa de ser un inconvenient per als xicots del cor (un esta a un despatx, l'altre a una botiga, etc.).


De totes maneres, 1'OrfeÓ Catala esta agrai'díssim a la seva invitació i l'admet en principi, no per falta de voluntat sinó perque abans de dar paraula en absolut ha de temptejar el terreny amb els mateixos coristes per qüestió del temps que haurien de deixar la feina, cosa que encara no havem pogut fer. L'anada a N i ~ a que agafa solament sis o set dies ens va costar prou d'organitzar per aquesta mateixa qüestió. De totes maneres, penso que aixo no sera obstacle seriós.

Quant als honoraris, aixo és el de menys; mentre tinguem totes despeses assegurades i, sobretot, si poguéssim organitzar el concert juntament amb la conferencia de voste, magnífic!

El nombre total de coristes entre homes i nois fora d'uns 80 homes i uns 40 nois.

Ara estem preparant un concert de música religiosa amb programa nou: ((Emendemus in melius)) de Morales, ((Tenebrae factae sunt)) de Victoria, astabat Matem i ((Peccatem me quotidien de Palestrina, ((Pulvis et umbra)) de Roland de Lassus, ctHodie Christus natus est)) de Nanini, etc. Que li sembla?

Fins a una altra, queda de voste sempre amic de cor i servidor

Lluís Millet

Escrita aquesta carta, he estat assabentat dels preus del passatge en vapor; la companyia de vapors sembla que no fletaria vaixell. Hauríem d'agafar passatge com passatgers ordinaris. Diu que amb prou feines hi cabríem un centenar i que s'haurien de fer les escales de costum. Els preus avui dia són els següents: Anar i venir per Malaga, 44 ptes. per individu, i per Cadis, 52 ptes.; sobre aquest preu farien el 25 per cent de rebaixa. Com he dit, aquests són els preus d'avui. Per l'any que ve no poden assegurar el preu que sera; tant pot ser més car com més barat.

És tot el que puc dir-li per avui.

Seu affm.

Millet

L L U ~ S MILLET A FELIP PEDRELL

Orfeó Catala. Pl. de St. Just núm. 4 Barcelona, 4 abril 1899

S.D. Felip Pedrell

Molt estimat amic: Ara que puc respirar una mica, passada la feinada del concert religiós de 1'OrfeÓ i de la Setmana Santa a St. Felip Neri li escric a voste, que ja feia dies li tenia en deute. Amb els programes que li he enviat ja haura vist que havem fet cosa ((seria)). No crec que ningú s'hagi atrevit mai a fer un programa per concert de teatre d'una severitat tan extremada com el que férem nosaltres en el Líric aquest any. Quasi bé tot eren crits d'angoixa del diví Mestre i de la humanitat miserable. A mi mateix no deixava de fer-me cert respecte aquell programa. Si bé és veritat que en l'art polifonic no hi ha pas res millor que el que executarem aquell dia i que el públic que tingué- rem estava preparat amb les lletres originals i traduccions del programa. Aquest públic ocupava tota la galeria, totes les llotges i mitja platea del Líric. La impressió fou profunda, des del comenCament del cant pla i ana creixent en Palestrina en la segona part i cresqué encara més en la tercera, plena amb Morales i Victoria. En I'ctEmendemus)) no em vaig atrevir a allunyar el cor dels quatre tenors de veu sonora que feien el ((Memento)); pero el cor cantava a mitja veu quasi bé sempre, produint un efecte profund. El ((Tenebrae)) de Victoria fou el que es canta amb més anima; tots estavem emocionats de debo i jo sé d'algú a qui escaparen les llagrimes.

La Setmana Santa a St. Felip Neri ha despertat gran interes, sobretot a la gent intel-lectual de Barcelona. El Divendres Sant no hi cabia ni una rata; tot el granat en belles arts estava emocionat profundament escoltant Victoria i Palestrina. Quin efecte produi'ren el Dijous Sant els nou responsoris, d'Ingegneri els tres primers i els sis de Victoria. Un preparava l'altre; tot el cor anava posant-se vibrant de sentiment fins arribar al ctCaligaverunt)) que mai havíem cantat millor. El ((Benedic- tus)) d'en Pérez va estar de pega quant a la part de fagot. El músic que ho havia assajat no comparegué i envia un aprenent que no encerta cap nota. El ((Miserere)) d'Allegri té corpres a la gent artista; no ens podrem pas estar de cantar-10 cada any. En resum: havem treballat de bona fe per la bona causa. Els filipons estan que no hi veuen de contents.


Al10 dels ((Pirineusn al Liceu, no ha anat endavant? Ja trobava jo estrany que un empresari de nostre gran teatre tingués una mica de solta. Paciencia, mestre; el que val, tard o d'hora s'obre pas.

Sempre de vostk amic de cor i anima

Lluís Millet

Barcelona, 30 de maig de 1899

Molt estimat mestre: Primerament li haig d'expressar mon agra'iment i el de tot 1'OrfeÓ

per la gran atenció que ha tingut amb nosaltres en invitar-nos que passéssim a Madrid per cantar el crRequiem)) de Victoria en els funerals de Castelar. Sera una cosa més que haurem d'agrair-li.

El telegrama no el rebérem fins l'endema del dia de la tramesa; aixb va fer que vostt: rebés la contestació amb retard. De totes maneres, era impossible portar la cosa a cap dins d'aquesta setmana; primerament, per no poder fer els assaigs corresponents puix que hi ha molts coristes que no han cantat mai tota la partitura sencera; després 1'Octavari de St. Felip Neri, que dura tota aquesta setmana; I'haver arribat de Ma- llorca fa pocs dies, essent així difícil per a molts coristes de poder tornar a deixar la feina. Ja veu, doncs, que resoldre la cosa de cop i volta com era menester era impossible. De totes maneres, sempre li agrairem de cor l'alta distinció.

L'anada a Mallorca que va fer 1'OrfeÓ va ser magnífica. En Nogue- ra no cabia en pell de content, per la recepció que féu el públic a la música polifonica per a la qual ell ha esgrimit tantes armes en aquella bella illa daurada.

Avui fem un concert a 1'Escola Municipal de Música, en el qual la secció de senyoretes cantara ((Duo seraphim clamabant)) de Victoria. Diumenge propvinent cantarem a St. Felip la Missa ctbrevis)) de Pales-

LLUIS MILLET A FELIP PEDRELL 309

trina. Sens res més per avui, mani sempre de son affm. i agrai't amic i admirador

Lluís Millet

Escrita aquesta, aca.bo de rebre sa molt estimada. Aquesta nit, l'en- senyari als companys, que en tindran gran satisfacció.

De vostt sempre

Millet

Bayreuih, 21 juliol 1899 S.D. Felip Pedrell. Madrid

Molt estimat mestre: Li escric des de la rneca dels músics moderns. Des d'aquí el saludo i

li desitjo molts anys de vida per a bé de nostra terra. Fa cosa de deu dies que trobant-nne a Paris vaig anar a visitar en

Borde!:, que em va parlar d'una especie Festival conferencies de musica pollifonica, etc., que farien a Avignon junt amb en d'Indy per director. Em digué que segurament vostt hi assistiria i que havia escrit a vostlt per a dit objecte dient-li que m'ho digués a mi també; a veure si alla ens trobavem tots i fkiem tot al10 que a ell el tC tan engrescat de la unitj musical de la raca llatina. Quk hi ha, de tot aixo? Hi va, vostt? Desitjaria que m'escrivís a volta de correu aqui a Bayreuth sobre l'assumpte. Ma direcció és Wilhemplatz 3, I11 Stock, Bayreuth.

Denla comencen les representacions de la tetralogia dirigida pel noi Wagner; després de dos dies de de:scans faran ((Niestres cantors)) i ctParsifal)) ... Jo tinc pres per una audició de cada una d'aquestes obres. Es a dir, que m'estaré aqui fins, almenys, el dia 29.

Esperant que tindri la bondat de contestar-me, quedo sempre amic respectuós i admirador

Lluís Millet


39

El Masnou, 24 d'agost de 1899 Sr. D. Felip Pedrell

Sempre estimat mestre: A Bayreuth, a son degut temps, vaig rebre la seva carta contestació a la que jo escrigui preguntant-li si aniria a Avignon per a les festes propaganda de la Schola Cantorum d'en Bordes. El que vostt em deia va ajudar que jo tampoc assistís a dites festes com havia mig promes a en Bordes a París. Dec dir també que em recava deixar les representacions de Bayreuth on no és faci1 tornar- hi sovint.

Al10 de Wagner imposa com cosa de geni, que disposa de tots els mitjans per fer-se entendre dels pelegrins de I'art que van alla amb fe i amor per a gustar de l'aliment estttic més preat de l'art modern.

La conscikncia artística es troba en el total de les representacions. Els artistes en general senten, viuen l'obra; més que cantar, declamen, per la qual cosa el drama pren un relleu extraordinari. L'orquestra és superba, d'una sonoritat espltndida i d'una pasta forta i dolca al mateix temps. Quan aquest instrument meravellós és tocat per un Richter, cregui, mestre, que és deliciós. Els ((Mestres cantors)) que van ser dirigits pel cklebre capelmeister eren una font regaladíssima de goigs per a l'esperit. Un comencava a sentir aquella orquestra com si al10 hagués de ser d'aquella i de cap més manera. Com una cosa natural; els motius naixien, creixien, se n'anaven amb aquella natura- litat que viuen les coses en la naturalesa; com es mouen les fulles pel vent mogudes, com corren els núvols, com creix i mor el dia amb aquella justesa amb qut viuen les coses que regula, ordena i desenrotlla la naturalesa. I quina claredat s'hi veia, en Wagner; semblava un orquestra de Mozart.

I el ((Parsifal))? Heus ací la impressió més fonda, més elevada que es rep a Bayreuth. És una alenada de virtut que ens conforta, que ennobleix i s'hi troba quelcom de diví; el pressentiment del sobrenatu- ral es desvetlla, s'afina; un surt de la representació sentint-se dignifi- cat, amb més pes d'anima. El ((Parsifal)) és la missa de Wagner.

Quant al que em diu de París, prou és cosa bonica, pero també prou difícil de realitzar. Per a una excursió com aquesta, es necessiten molts diners, que nosaltres no tenim, essent la dificultat més grossa que molts coristes no poden deixar la feina per tants dies com necessi-


taríem per treure algun partit de l'excursió. De totes maneres, és prou important la cosa perque s'estudii; ja en parlarem.

Sempre affm. i devot amic

Lluís Millet

Orfeó Catala. Pl. St. Just, 4. Particular

Barcelona, 15 desembre 1899 S.D. Felip Pedrell

Sempre estimat mestre: Dies feia que sentia desig d'escriure-li; un assumpte important de 1'OrfeÓ que voste ens pot ajudar a resoldre satisfactoriament m'obliga a no retardar més complir mon desig.

Es tracta, estimat mestre, d'una denúncia que es va fer contra 1'0r- fe6 fa dos anys per no sabem qui, ja que les firmes són completament desconegudes (per tant, falses), dient que la nostra estimada institució devia pagar contribució com establiment d'ensenyan~a com si fos una academia on se fa gent (?) per una carrera. D'aixo, si voste se'n recorda, ja en van parlar els diaris. Nosaltres no ens vam queixar; els d'hisenda d'aqui Barcelona se'n van fer carrec comprenent que teníem tota la raó; el mateix Sr. Baxeres ens va defensar en junta i van acordar, perque aixo no ens tornés a passar, tirar la causa endavant resolent-la a favor nostre i santa bona Maria. Tal dit, tal fet; al cap de molt temps ens tornen a cridar, no recordant-se ja els senyors d'hisenda de que es tractava; hi vam comparkixer i quan van veure que es tractava del mateix assumpte que ells mateixos s'havien persuadit que era una bestiesa, van dir que ens n'entornéssim en nom de Déu. Bé. Al cap de més temps ens tornen a cridar i llavors desgraciadament (era l'estiu passat, quan jo era a Bayreuth) el president es descuida de compare (?) en junta; els senyors d' hisenda no es recorden de quin assumpte es tracta, era un dia que havien de fallar seixanta expedients


i, és clar, el més faci1 és dir: que paguin. Veli-aquí ara 1'OrfeÓ Catala que fa el negoci, com vostt: sap, de fer cultura pel poble; on hi ha mestres que ensenyen de franc a dos-cents individus que tampoc en treuen profit material, perqul: el nivell intelalectual del poble pugi una miqueta de graus i els estrangers no segueixin dient que aixo és a moreria; l'Orfeó Catala, doncs, que encara és tan innocent que oblida que esta dins d'Espanya, ha de pagar a la hisenda espanyola uns dos-cents duros per quotes, recarrecs i multa per haver estafat al govern. Nosaltres no estem disposats a pagar el que no podem per una cosa que és de consciencia no pagar. Estem disposats a tot, fins a dissoldre 170rfeÓ. Pero abans ens hem d'esbravar. Si nosaltres paguem, totes les societats corals d'Espanya han de pagar; nosaltres els denun- ciarem, no perque paguin, sinó perqut: s'aixequi un tolle-tolle que posi en ridícul aquesta administració nostra espanyola. Últimament hem vist el delegat d'hisenda, Sr. Altolaguirre; aquest, en veure l'assumpte, s'ha picat al cap dient-nos que nosaltres teníem raó a no voler pagar, pero com que ja estava fallat no s'atrevia a tornar enrera, perquk com que la denúncia venia de Madrid temia que d'alla no n'hi demanessin comptes. Nosaltres no sabem qui són els denunciants, pero estem quasi segurs que deu ser algú de per aqui Barcelona que no pot veure 1'OrfeÓ. Pensem que pot ser un senyor molt animal i sense cap repre- sentacici de cap classe pero que es fica pertot arreu que tenia dos fills a I'OrfeÓ i els vam treure perque s'assemblaven massa a son pare; total, una bestiesa. Per tant, nosaltres creiem que si al delegat d'hisenda li vingués una insinuació de Madrid denunciant-li mirés si l'assumpte tenia remei, ell tornaria a fer revisar l'expedient i es resoldria a favor nostre. Perqué a ells en les circumstancies presents no els convC de moure soroll per una miseria com aquesta i que acabaria de fer-10s antipatia al poble. Ara; podria vostk, mestre, fer alguna cosa en aquest assumpte? potser per mitja d'en Pidal? Fer que del ministeri d'Hisenda se fes alguna insinuació a aqui a Barcelona a favor de la justícia.

És ben trist que el que hauria de ser protegit pels que porten la nació sigui escanyat i turmentat. Quines ganes fa tot aixo de tornar- se'n a casa i deixar tot ideal de cultura pel poble.

El mal és que els qui tenim la ceba no la deixern tan facilment. Aquest estiu hem fet moltes excursions artístiques, mes la principal

va ser la que realitzarem a Girona on cantarem per primera la sublim missa a sis veus de Victoria, als funerals que fan cada any per les animes dels martirs de la Independencia. Quina serenitat en aquell sublim art.


Sap, en tots els concerts que fem, la peqa que s'emporta el públic savi o ruc, ric o pobre? Doncs el ((Credo)) de la Missa del Papa Marcel10 de Palestrina. A Figueres no volien ((Credo)); són de la fla- marada; nosaltres, tossuts, els el cantarem; després, admirats, deien: ((mai no hauríem dit que els Credos fossin tan bons)).

Així es forma el poble: amb les canqons de la terra apren a estimar la patria, el terrer que li ha donat vida, caracter de raqa; amb les sublimitats de l'art religiós veritable, endevina, transllueix la profundi- tat, I'elevació de la llum de l'anima, de la religió i van comprenent el ridícul que són les burles dels paperots anticlericals, i amb l'art estranger apren, s'entera de la cultura dels pobles moderns que van caminant i no estan parats com aquest país nostre on s'escanya la primera brotada de cosa noble que s'aixequi.

Altres coses tinc per dir-li; pero em temo que ja n'he fet massa. Fins una altra.

Ja sé que voste que tantes proves ens ha donat dYestimaci6 treballa- ra de seguida per veure si es pot adobar alguna cosa de la qüestió objecte d'aquesta carta.

Li estimaré que escrigui de seguida alguna cosa. Fóra sensible que nostra societat Orfeó Catala hagués de perdre el nom que tant li ha costat d'enlairar.

Cregui'm sempre respectuós amic i admirador

Lluís Millet

Barcelona, 3 gener 1900 S.D. Felip Pedrell. Madrid

Sempre estimat mestre: Primerament rebi l'expressió meva i de tots els companys de I'OrfeÓ, de nostres desigs que comenci i acabi l'any nou amb tota felicitat. Rebi també nostre agra'iment pel que fa en bé de nostra institució.

Rebérem sa carta amb els volants d'en Villaverde i Pidal i anarem de seguida per veure el delegat Altolaguirre, cosa que no poguérem fer

3 14 M. DOLORS MILLET I LORAS

per estar dit senyor malalt; pero veiérem son secretari a qui ensenya- rem els documents enviats per vostk i digué que tenien tot l'interb a arreglar la cosa satisfactoriament a nostre favor; que no havien encara rebut la demanda del ministre, pero que no era estrany estant com estavem en festes. Dos dies abans havíem vist a en Ferrer i Vidal el diputat a Corts, qui va assistir aquest estiu a un concert que donarem a Vilanova i en sortí entusiasmat; li explicarem l'assumpte i digué que si no es resolia a favor nostre estava disposat a moure escandol al Congrés.

Aquest és l'estat de la nostra qüestió; tot fa creure que anira bé, gracies en gran part a vostk a qui tant devem per tots conceptes. Déu li pagui i faci que puguem algun dia correspondre a tanta bondat. Penso que haura rebut el programa del concert dedicat a nostres socis protectors donat al Líric en la tarda del dia de Cap d'Any. Fou un exit per a la musica catalana i per a nosaltres.

Diumenge vinent, diada de St. Ramon, la Capella de St. Felip Neri cantarem la Missa del Papa Marcel10 en I'església dels Pares de 1'Ora- tori per a la festa dels advocats. Aquesta funció havia de tenir lloc al Pi, pero mossen Masvidal, mestre de Capella d'aquesta església, no cedia son lloc sense la condició de cantar amb sos cantors el gradual de sa composició (que ell diu que és molt seriós) i després no sé si el ctBenedictus)). Jo vaig dir que aixo no podia ser i els advocats han traslladat la funció a St. Felip. La guerra dels mestres contra nosaltres continua i més ara des de la vinguda del nou Bisbe en qui ells creuen que hi tenim molt de bo.

Que hi ha d'allo de Sagunto? Rebra per correu algun cantic nou meu. Sempre de vostk amic de cor i anima

Lluís Millet

Barcelona, 26 febrer 1900 S.D. Felip Pedrell

Sempre estimat mestre: Abans-d'ahir em vingué a trobar el senyor Fabré per parlar-me del convenient que fóra que durant la serie de


concerts que anem a donar al Liceu executéssim el bell proleg dels ctPirineus)) perqut! aixi segurament es donaria una empenta perqut! es posessin en escena en la temporada proxima. Tant de bo aixo fos possible, que no ens ho haguera de dir ningú, ja que alguna vegada n'havíem fet conversa amb el mestre Nicolau dient com fóra d'interessant de fer-10 coneixer a nostre públic! Pero la serie que anem a comencar va ser resolta de cop i volta i no hi ha hagut temps de preparar res de nou de grans dimensions per la part coral; per aixo ens hem agafat amb l'escena de la Consagració del ctParsifal)> que ja havíem cantat, l'c(Hknora)> que també havíem cantat i solament té petits fragments corals i peces de nostre repertori que solament hem de repassar. L'únic que tenim de compromís nou són els corals de la ((Novena Simfonia)>, que si bé són difícils són de poques dimensions i la primera audició de la qual no ens vindra fins al 25 de marc, quedant-nos aixi temps per treballar-la. No pensi, mestre, que hi hagi falta de voluntat. En Nicolau hi esta tan entusiasmat com jo, perb hi falta temps material. Pensi que la skrie és de deu concerts, dos per setmana; és a dir que tan sols ens queden dos o tres dies per preparar cada concert. Nosaltres havem de cantar en cada concert i solament puc assajar a les nits, dada la mena de personal que forma I'OrfeÓ; aixi que tenim el temps justíssim; tant, que estic esparverat de la feinada que ens ha caigut a sobre.

Ah, si els concerts de Quaresma es poguessin arrelar al Liceu, i ens asseguressin el teatre un any per I'altre! Quantes coses grosses podriem fer tenint temps de sobres per a preparació! Llavors, li asseguro que nostra primera tasca fóra l'estudi del proleg de sa notable obra que ja comenca a ser vergonyós que nostre públic no conegui. Llavors podriem emprendre els oratoris de Haendel i les Passions de Bach, cantates i tants tresors com hi ha desconeguts de la nostra gent. Tot vindra si Déu ho vol.

Vaig rebre els prospectes adhesions Victoria; els vaig repartint a gent que em sembla que no fallaran.

Ha rebut la nostra adhesió? Escrigui'm, si us plau, si sap res de l'assumpte contribució Orfeó.

Sempre de cor

Lluís Millet


(Lletra de Joan Millet i Pagts, dirigida a Pedrell, en nom de Lluis Millet)

Orfeó Catala. Pl. de St. Just, núm. 4. Barcelona 20 mar$ 1900

S.D. Felip Pedrell. Madrid

Molt Sr. meu: Qui escriu la present és el President de l'OrfeÓ Cata- la, germa d'en Lluis, el director. Ell summament preocupat amb els 10 concerts del Liceu i a sobre, a més, l'assumpte que ha motivat els dos telefonemes, no té un moment i m'encarrega que jo ho faci.

En primer lloc hem de demanar-li mil perdons per la gran molestia que li estem ocasionant. ((Nada menes)) que el dissabte ens avisaren que de cop i volta ens venien a embargar per l'assumpte que vostk ja sap. Amb gestions hem aconseguit que ho ajornessin per avui, dimarts, a fi de donar temps de rebre ordres de Madrid. Ens reunirem i acorda- rem que sent tan clar com és que no hem de pagar contribució, que no paguéssim i suportar l'embarg de música i tot el que tenim si volien tirar endavant. El diputat Sr. Abadal es brinda a telegrafiar al Sr. Hinojosa i abans ja havia escrit. També telegrafia al Ministre Sr. Villaverde. Altre diputat, D. Trinitat Rius, telegrafia Silvela i Villaver- de i també ha telegrafiat el President de la Diputació. Tots els diaris se n'han ocupat i s'ha fet una gran atmosfera a favor de l'OrfeÓ.

No sabem encara res, sinó que l'amic Abadal té un telefonema del Sr. Hinojosa dient que es cuida de l'assumpte, cosa que agralm molt. Tenim les cartes de voste per les quals li donem nostres més completes gracies.

Li preguem que no deixi l'assumpte fins tenir-10 resolt i li estimarem que ens escrigui tot el que hi hagi sobre el particular.

El del Liceu molt bé. Cada nit és un ple. L'Orfeó esta produint un efecte sorprenent. La nit passada, en acabar el ctCredo)) del Papa Marcello, tothom dret picant de mans com mai s'havia vist en aquell teatre en cosa de música coral.

Em diu en Lluis que li escriura llargament aixi que tingui un moment; aixi mateix, em diu que el saludi en son nom, com ho faig, aprofitant fer-ho també en 10 propi seu affm, s.s. q.b.s.m.

J. Millet Pages


(Lletra de Joan Millet i Pagks, dirigida a Pedrell, en nom de Lluis Millet)

Orfeó Catala. Pl. de Sant Just, núm. 4. Barcelona 23 marc 1900

S.D. Felip Pedrell. Madrid.

Molt Sr. meu i de ma major consideració: En Lluis esta que no sap per on girar-se de feina i de nou m'encarrega que li escrigui en nom seu. Per si s'ha fet l'embarg tal com varem telegrafiar-li i com haura vist pels diaris. A Barcelona, tothom n'ha protestat. No es parla de res més. La protesta és tan general, que fins podia haver donat ahir motiu a un disgust seriós al Liceu en presentar-se 1'OrfeÓ sense la seva Sen- yera, i es presenta un ofici aixecant a corre-cuita l'embarg de tot el que constitula la dita Senyera. El Liceu estava com mai, i en presentar-se desembargada ha succelt el que pogues vegades s'haura vist, un espectacle tan immens que commovia de debo.

Tothom esta al nostre costat i aixo bull de debo. Esperem que qui degui, d'un modo o altre aixequi I'embarg de la resta de joies i anul-li l'expedient acabant d'un cop amb aquest assumpte.

L'amic Sr. Abadal té escrit al Sr. Hinojosa respecte al particular i no dubtem que vostb, d'acord amb el dit Sr. Director d'instrucció pública, faran que el ministre Sr. Villaverde doni ordres al delegat d'aqui.

Repetim que li estem agralts de tot i no dubtem que ens tindra al corrent del que cregui que pugui interessar-nos, i disposi sempre dels seus admiradors i ss.ss. q.b.s.m.


45

1 Agost 1900 S.D. Felip Pedrell

Sempre estimat mestre: Vaig rebre la fulla de solfa parisenca, la vaig omplir i la vaig enviar. Li dono les gracies, perque suposo que dec a voste aquesta distinció. Vaig donar a en Nicolau son plec correspo- nent, ignoro si l'ha enviat perque com que som en temps de vacances no el veig fa dies.

No fa molt he sabut com ha estat vostk de malament. Celebro de tot cor que estigui molt millorat; el que ha de fer és no cansar-se gaire, cosa que crec bastant difícil dat el temperament de voste.

Com esta al10 de Victoria? Va endavant? Quina llastima que per culpa d'aquesta Espanya iilustrada no es realitzés aquesta bella obra! Que me'n diu d'aixo de Tortosa? He rebut una carta de Francesc Mestre de ((La Veu de Tortosa)) preguntant-me si fora possible l'anada de 1'Orfeo a aquella ciutat. Al mateix temps he vist uns articles en dit periodic anunciant la idea i parlant de l'oferiment de vostk per ajudar a fer una manifestació grossa de cultura.

El terrible és que per les festes, és a dir, per aquelles dates jo prendré estat, que se'n diu, vull dir que em casaré i ve-li-aquí que veig una mica difícil l'organitzacio d'aquesta excursió que tan cthermosa)) podia resultar amb l'ale del mestre, honra de Tortosa i de Catalunya i d'Espanya. A més, a I'Orfeo hi ha la mania d'anar a París; hi ha acord pres i tot i la resolució de no fer res més que estudiar per anar-hi amb les espardenyes ben cordades. Aixo, si de cas, fora a l'octubre; pero jo ho veig fosc. Veurem.

Escrigui'm i conti'm coses. Son amic i sempre admirador

Lluís Millet

LLU~S MILLET A FELIP PEDRELL

Orfeó Catala. Pl. de Sant Just, núm. 4. Particular Barcelona 5 juliol 1901

Sempre estimat mestre: Prego que em perdoni ma tardanqa a contestar I!a seva estimada carta. He passat un hivern fins ara ocupadíssim i aixb ha fet, encara que hi pensava sempre, que no pogués dedicar a vostk alguna carta. No pensi, doncs, que hagi minvat mon respecte i adhesici a vostk, a qui venero.

He parlat amb el Sr. Fornells dels ctPirineus)) i m'ha alegrat moltís- sim el que m'ha dit de la probabilitat que es posi al Liceu la prbxima temporada. Ja pot comptar que si jo puc fer alguna cosa per a la realització d'aquesta bona obra no em quedaré manco. ¡Es tant de justícia i convé tant que es conegui aquesta obra filla en gran part de nostres tradicions musicals més pures!

L'OrfeÓ aquest any ha seguit treballant de valent com sempre. Ha- vem fet conkixer alguna obra d'en Comes, la ctBaladas Gallegas)) d'en pobre Montes, una composició a 16 parts reals de Richard Strauss, qui va estar entre nosaltres pels concerts del Liceu i que va quedar molt content de nosaltres, etc. Ara estem preparant un concert pels protectors en el qual estrenarem ((La guerre)) de Jannequin, un madrigal del mateix, un dialeg espiritual d'en Bordes dedicat a l'OrfeÓ, una bella canqó d'en Nicolau; per quk no ens fa alguna cosa, vostk? Ja fa tant de temps que li tinc demanat!

I no ens podria enviar algun altre madrigal d'en Brudieu? Un (dia d'aquests rebra dos cantics espirituals meus nous. Fins a una altra, est~~mat mestre i mani i disposi de son amic i deixeble

Lluís Millet

Com esta la publicació Victoria?


Orfeó Catala. Pl. de St. Just, núm. 4. Particular Barcelona, 3 novembre 1901

Sempre estimat mestre: Havem parlat diverses vegades amb els companys de junta sobre el prendre part els homes i nois de 1'OrfeÓ en les audicions dels ccPirineus)) al Liceu, i ja pot pensar si amb cccarinyo)) per ma part i amb interb per part de mos companys, puix tots estimem i venerem a vostt: que tant ha fet per nostre art i especialment per l'Orfeó. A la veritat, ara ens trobem entre l'espasa i la paret; entre el voler complaure a vostt: i a nosaltres mateixos fent aquest acte d'adhe- si6 activa a una manifestació d'art patri i entre les circumstancies en que ens trobem en aquest final d'any. Com que gracies a Déu mai no ens falta feina i sempre surten coses noves, encara devem per aquest any un concert pels protectors dels dos reglamentaris anyals, concert en el qual hem d'estrenar composicions importants entre elles dos motets de Bach que em sembla que es reduiran a un perquk no veig el temps necessari per estudiar-10s. Aquest concert és reglamentari i no pot faltar. Vostt: sap també que estem preparant una tournée pel migdia de Franqa; el dia de sortida era el dia 5 del present pero s'ha ,

ajornat pel dia 19 tornant a Barcelona el 24. ¿Com és possible estudiar ((Els Pirineusl), cantar a totes les representacions, estudiar Bach i altres peces del nostre concert de protectors de reglament i donar dit concert? Aquesta tournée del migdia de Franqa (Perpinya, Beziers, Marsella) no la podíem ajornar; des que deixarem córrer l'anada a París llavors de 1'ExposiciÓ va ser precís covar una altra sortida important que aconso- 16s la desil.lusió que tingueren nostres cantors i ja no l'havem pogut ajornar més perqut: les associacions com la nostra viuen d'entusiasmes que no s'han de deixar apagar mai. Vostt: ja ho sap, aixo; no és possible fer tot el que un vol.

Ve-li-aquí, mestre estimat, nostra situació. Fins a últims de novembre no serem aquí de Franqa, que no podem deixar d'anar-hi; llavors el reglament ens mana un concert que és un deute pels protectors nostres, concert amb composicions noves que encara s'han de comenqar a estudiar.

L'Orfeó, que és un focus d'entusiasme, fara el que podra per l'exit que tant es mereix la notabilíssima obra seva.

Ens dispensa que (no) hi prenguem part? Encara que, jo li asseguro,


prou greu em sap no haver pogut encara cantar res de vostk, que tant representa en nostra cultura musical. Pero ja vindra el dia que ho podrem fer, potser més de debo que no podríem aquesta vegada.

Perdoni'm i mani a son amic i devot deixeble

Lluis Millet

Orfeó Catala. Pl. de Sant Just, núm. 4 Barcelona, 12 novembre 1901

Molt estimat mestre: Ara sí que no sé que dir-li. Si jo sabés fer miracles, rai; perque jo per ara no veig la cosa possible. I parlant-li amb tota franquesa no veig pas ben bé que aniríem a fer els homes i nois sols, barrejats amb els coristes de teatre. Precisament al final del magnífic proleg de la seva obra hi dominen les divisions en veus blanques i per f o r ~ a hi hauria desequilibri que no milloraria pas l'efecte. A més que ja dic jo, pobre de mi, que no sé pas com fer-ho. I si és sensible a aixo, no ho és solament perque vostra obra és una obra d'art de la terra sinó també perque són vostks que s'ho mereixen i no vull dir res més perque no es pensés que sóc adulador. Pero la veritat és que deixant a part la impossibilitat en que ens trobem, de la manera que ho hauríem de fer tampoc no em satisfa gens. Es d'una altra manera, que l'hem d'honorar la vostra anima d'artista i la vostra obra d'art que és vostra vida. I aixo sera, si Déu vol, aviat.

Espero carta vostra i que no estigueu enfadat, perque jo també ho estic d'haver d'escriure el que escric.

Vostre deixeble que us estima de debo

Lluis Millet


Barcelona, 14 marc 1902

Sempre estimat mestre: El diumenge passat donarem el ditxós concert pels protectors (els el devíem des de l'any passat). En ell estrenarem, entre altres peces, el seu ((Don Joan i Don Ramon)) que produí fonda impressió a la generalitat del públic tot i essent peca que no afalaga les concupisckncies del gros ídem. Per ma part, dec dir-li que com més va més m'agrada .i hi gaudeixo amb aquells accents sobris que donen tant relleu al dolorós dialeg entre mare i fill. ;Quina expres- sió més justa del bell text mallorquí! Ahir férem un altre concert (aquest, públic) dedicat a l'orquestra Lamoureux que ha estat a Bar- celona donant tres concerts. Tinguérem el teatre a vessar, fins s'acaba- ren les entrades. Repetírem el seu romanG; si l'hagués sentit em sembla que li hauria agradat; sortí l'execució més justa que el primer dia. Si no ha rebut nostres programes, ja els rebra un dia d'aquests.

Adjunt amb aquesta trobara una carta firmada per un germa meu capita de marina mercant que li explica les trifulgues en quk s'ha trobat manant el vapor Jover i Serra. Vostk dira: ((1 qut: n'haig de fer, pobre de mi?)). Senzillament és qüestió d'un ((empenyo )) per en Moret o Pidal perqui: preguin a l'ambaixador espanyol prop del Quirinal a Italia que empaiti la qüestió a favor de mon germa perqut: pugui tenir la bona placa que tenia i que ha perdut de moment per venjanca d'un empleat del govern italia que tenia a bord. Mon germa m'assegura que amb una mica de pressió del dit ambaixador tot s'arreglaria. Si pot fer alguna cosa i ho fa, com n'estic segur, li agrairé amb l'anima. Dispen- si'm la llibertat que em prenc d'arnoi'nar-10.

El felicito per la pallissa a nostres crítics, que els dona des de La Vanguardia. Manoi, que rebé!

Cregui'm sempre amic i devot admirador

Lluís Millet


Orfeó Catala. Pl. de Sant Just, núm. 4. Particular Barcelona, 2 abril 1902

Sempre estimat mestre: Déu li pagui tot el que amb tan bona voluntat vostt va fent per mi i 1'OrfeÓ Catala. Mon germa Josep ja ha escrit a voste sobre sa interessant qüestió; amb aixo, no cal recomanar-li bona voluntat ni constancia.

Quant a l'anada de l'Orfeó a Madrid, encara que hi ha ganes de realitzar-la, I'ocasió que es presenta ara no ens ve encaixada. El primer i principal obstacle és la proximitat que tindria aquesta excursió amb la realitzada a F ran~a per últims de novembre. Voste ja sap el que són els botiguers, comerciants, etc, de nostra terra; despendre's d'un de- pendent encara que sigui per pocs dies és per ells un despreniment colossal que no estan disposats a concedir sovint; ens trobaríem, doncs, amb la meitat del cor d'homes que no podrien seguir. Jo mateix, llavors, estaré en vigílies d'examens a 1'Escola Municipal i vol una mica de barra plantar els deixebles en dita epoca. Pero el principal és la proximitat amb l'excursió de F r a n ~ a i primerament pel compromís del tot probable de trobar-nos sense equilibri entre veus d'homes i noies i després que aquestes excursions importants porten tant enrenou en una societat com la nostra que és impossible organitzar-ne sovint. A mi ja em fa denteta tot el que vostk conta, deixant a part al10 de la baralla d'orfeons, encara que amb nosaltres no resaria perque amb les tres seccions i el repertori nostre em sembla que no ens prestem a comparances. De totes maneres, estimat mestre, gracies, gracies de tot; i consti que el que li escric és purament impressió meva perque no he tingut temps de parlar-ho en junta; pero em sembla que és la realitat.

Mani sempre a son amic de cor i agra'it

Lluís Millet

¡Amunt els crPirineus)) que es vegi la puresa de ses cimes de per tot arreu. !

Vinguen pallisses a La Vanguardia, que en mereixem. A qui toca el torn, ara?

Millet


Barcelona, 15 juliol 1902

Estimat mestre Pedrell: Adjunt li envio un programa del concert que donarem I'OrfeÓ Catala el diumenge al matí. Fou concert dedicat a la memoria de mossen Cinto i per aixo la segona part consta solament de composicions amb lletra del nostre poeta.

Com veura, en la primera part cantarem el ctRequiem)) a sis veus de Victoria. Aquesta obra l'haviem assajada no per concert sinó pels funerals dels socis morts de l'Orfeó; pero com que a última hora el rector de Sant Agustí es desdi de deixar-hi cantar les noies, ens veié- rem precisats a fer-la coneixer en concert al teatre. L'obra produí un efecte ccfondo)). L'absolta, o sigui el ctLibera me)), es féu repetir.

Aquesta absolta la cantarem davant el cadaver del gran poeta Ver- daguer al Saló de Cent. Quina sublimitat! Tot negre; una gran creu al cap~al del bagul; quatre blandons colossals il-luminant tristament aquella tristesa! El cor en la foscor, tothom cantant mig de memoria ento- na les humanes inspiracions del gran Victoria. Algú caigué a terra de genolls instintivament, tothom amb pell de gallina corprb de sentiment. Allí sí que estava en son lloc la vibrant polifonia de Victoria.

Per aixo temia jo que al teatre la gent no la sentiria, aquesta músi- ca, i gracies a Déu veig que m'he equivocat.

Avui he llegit el crític de La Vanguardia demanant a vostk amb gran entusiasme que parli de la missa en una de ses croniques musicals; ajunto mon prec al seu; serem una colla que li agrairem.

En aquest concert estrenarem també una bellissima composició d'en Nicolau. Son deixeble de cor

Lluís Millet

El Masnou, 18 setembre 1902

Alla a la muntanya vaig rebre aquella seva carta que m'anunciava com havia escrit una nova opera; baixat ja a terra baixa no vull


esperar més sense escriure-li la més coral felicitació i dir-li l'alegria amb quk vaig saber tan esplkndida nova.

Que per molts anys, mestre, i que ben aviat puguem sentir aquest cant d'amor dignament cantat sobre una digna escena.

Veritablement vostk té el cor jove i la fe d'un jove, i encara l'entusiasme i l'energia joves. Quin miracle!, en aquest temps que hi ha tants joves estantissos.

Per molts anys, mestre Son humil deixeble

Lluís Millet

Orfeó Catala. Pl. de Sant Just, núm. 4 Barcelona 6 febrer 1904

Molt estimat mestre: Li dono un ben gros en contestació a la seva petició. És deute, deure i honor nostre prendre part en l'execució del ((Comte Arnau)). L'Orfeó Catala amb entusiasme estudiara i fara tot el que pugui per ajudar a fer conkixer aquesta obra que sens dubte sera digna del seu pare, gloria de nostra terra i de tot Espanya. Ara s'ha de pensar que la nostra massa coral esta compromesa a executar en la ((Festa de la Música Catalana)) les composicions corals que resultin premiades en el concurs que anem a anunciar al públic. Aquesta Festa s'haura de celebrar pel mes de juny; abans, no tindrien temps d'estudiar dites composicions; després, no fóra bona kpoca perquk molta gent ja és a estiuejar. Doncs caldria combinar nostra festa en els primers (juny?) i el ((Comte Arnau), cap a la segona quinzena. Per a estudiar la seva obra fóra precís, com més aviat millor, tenir nosaltres la possibilitat de comenCar a assajar, aprofitant el temps fins que vingui el veredicte del concurs, és a dir, fins a últims d'abril, de manera que un cop realitzada la ((Festa)) ja tinguéssim ben adelantada nostra tasca i així solament tinguéssim necessitat dels assaigs de conjunt.

Que li sembla? Mani, que estem a les seves ordres. Quant al dels corifeus solistes, potser hi haura dificultat perquk no tenim a penes


cap veu de debo per cantar solos. En fi, ja veurem. ((El comte Arnau)) sera drama líric? Canten els personatges? o reciten?

Que no han pensat, per a la representació, en el Parc Güell? Esta situat sobre Vallcarca, en un dels puigs que enrotllen Barcelona. Allí, Don Eusebi Güell hi fa construir un teatre grec sota el cel, per fondo el mar. L'arquitecte és en Gaudi, un geni. Sera cosa digna del propie- tari i de l'artista que ho ha ideat. No li sembla millor aquest lloc que sembla fet exprés per a la seva obra que no pas a la p l a ~ a de toros? A més, en Güell podria esdevenir un protector de l'obra en diversos sentits.

Dimarts veuré en Maragall; ja n'hi parlaré, d'aixo. He vist el senyor Fornells i m'ha donat permís per extreure motius/

guies de ((La Celestina)). Dimarts i dimecres sortira el segon número de nostra Revista. Per

tenir temps de recollir informació de tot el mes, havem resolt fer-la sortir sempre pel dia 10 de cada mes.

Déu li doni forca vida per a bé de l'art i de nostra terra. Son amic i deixeble

Lluís Millet

Orfeó Catala. Pl. de Sant Just, núm. 4. Particular. Barcelona, 13 febrer 1904.

Molt estimat mestre: Vaig veure a Maragall; m'explica el Comte Arnau; és magnífic i digne de la seva alta inspiració. Que bé s'hi deu trobar voste en aquell ambient de llegenda meravellosa. Va trobar magnífica la idea de donar l'obra al Parc Güell i es va quedar merave- llat de la intenció de vostk de donar-la pel juny proxim. ¡El pobret ignora l'activitat fecunda de son col.laborador!

L'endema de veure en Maragall vaig anar junt amb en Joaquim Cabot, president de l'orfeó, a veure D. Eusebi Güell; li exposarem la idea de voste. Li fou agradosa la proposta i I'accepta amb bona voluntat. El que hi ha és que el teatre grec esta atrassat i no és possible que estigui llest pel juny, pero ens digué que anéssim a veure en Gaudí, l'arquitecte, que ell ens donaria dades més fixes i ens diria més o


menys el que s'hauria de fer per posar-ho en condicions per donar el <<Comte)). A en Gaudi no l'he pogut veure encara pero penso que podré fer-ho un dia d'aquests. De seguida que I'hagi vist, li escriuré a voste. Llavors, li donaré detalls. El Parc Güell sera i és ja ara una cosa genial. El vaig visitar fa cosa de 15 dies. El que se'n diu teatre grec vaig reconeixer que esta atrassat; pero a veure en Gaudi que ens dira.

No cal dir que el ((Comte Arnau)), amb la idea que vostk me n'ha donat, trobo que sera espatarrant. Avant, mestre!

¿Coneix aquesta variant de, la can~ó? Jo la trobo molt bella; és recollida per mi mateix.

La dona que me la cantava a penes hi arribava per la tessitura baixa, pero ella s'hi trobava bé; en sentia bé el fantastic i tktric de la llegenda.

Ha rebut el segon número de la Revista? Li havem enviat ja. Hi ha 24 pagines de text i encara hem tingut de retirar-ne. El seu article fa goig de veure, amb aquell bé de Déu de I'obra de Vila.

En Pujol esta transcrivint el Bonjorn. Hi esta engrescat. Volem anar a l'arxiu de la Catedral a veure si pesquem més coses de nostre canonge.

La Revista la farem sortir el dia 10 de cada mes per poder donar informació concreta de I'anterior. Amb aixo, tenim temps de rebre I'original fins al dia 2.5. Li ho dic pel seu govern.

En aquest últim número de febrer trobara el cartell del concurs. Em sembla que pot resultar cosa llui'da.

Gracies de tot, estimat mestre; sobretot de la paciencia de llegir aquesta lletrota.

Seu de cor

Lluís Millet


Orfeó Catala. Pl. de Sant Just, núm. 4 Barcelona, 18 febrer 1904

Molt estimat mestre: Ahir vaig veure el senyor Gaudi i estiguérem junts al Parc Güell. Al10 és exprés per a grans representacions i és el marc exprés per al Comte Arnau. En Gaudi, que és la mateixa bondat i un gran home, féu senyalar l'escenari que ell creu que fóra suficient amb pals, 20 pams d'ample per 10 de fondaria. Queda un espai gran- dissim. Féu pujar dos homes sobre un cavallet i ressaltaven grandiosa- ment sobre el fondo del caseriu de la ciutat i la blavor de cel i mar. L'amfiteatre el dóna la mateixa muntanya; la placa per a l'escenari és baixa, és a dir que des d'un gran tros de muntanya amunt se domina dit escenari. Advertint que les condicions acústiques són tan o millors que al Liceu. Cregui'm. Nosaltres estavem coklocats a uns cinquanta i tants metres distants i sentíem les veus clares d'unes noies que en el lloc assenyalat per escenari estaven, i des d'alla en Gaudi dava ordres als treballadors sense esforcar gens la veu i era compres perfectament. Com a lloc per públic hi cap tothom, rics i pobres, tanta gent com vulgui. A propet de l'escenari pot comencar una esptcie de platea, a segon terme pujant per grades anant a trobar una especie de passeig circular; alla hi podrien fer unes llotges, i a darrera les llotges hi podrien estar els mateixos cotxes, landós i els senyors des dels cotxes veurien la representació magníficament. La muntanya va puntant, eh?; doncs, amunt hi ha com una espkcie de llotges de pedra, una cosa deliciosa com a cosa d'en Gaudi; aquells llocs foren magnífics; i més amunt segueix la muntanya sense urbanitzar, que la gent podria invadir, dominant l'escenari i sentint magníficament la música i gaudint al mateix temps del panorama de la gran ciutat i del mar per fondo. Ara, a tot aixo, mestre, ajunti-hi I'hora, la naturalesa, els canvis de llum del caient de la tarda; comencant la representació a hora convenient perque les hores resultin a hora bona segons son caracter. Una cosa superba! El millor teatre del món; ni els grecs tingueren teatre més ben col-locat, amb un marc més grandiós. Tal com esta ara al10 es pot fer tot molt bé. Els 40 metres que falten no es necessiten pel teatre. Allo, quan hi siguin, serviran per jocs d'esport. Les despeses diu en Gaudi que no és tant com sembla perque tot el fustam de grades i seients ha de tenir caracter provisional i ha d'anar de lloguer.


Ja pot pensar que molta part de l'entusiasme aquest me l'ha encomanat en Gaudí, que és un gran artista. Ja veura en aquest parc quina carretera hi ha fet! Una meravella!

Seu de cor

Lluis Millet

Orfeó Catala. Pl. de Sant Just, núm. 4. Particular Barcelona, 23 febrer 1904

Estimat mestre: M'ha confós amb la seva carta. Jo no en sóc digne; em sento molt petit ... pero agraeixo de bon cor tanta bona voluntat. Per dema passat, dia 25, ens reunirem a I'OrfeÓ; cridaré Maragall, Gual, Viada i algun altre que cregui que convingui. He vist el senyor Fornells i hem quedat així. El tremendo és que a 1'OrfeÓ estem de gran trafec i en pessimes condicions per ajudar a aixecar la cosa. Figuri's que tenim la pretensió ja fa temps de fer-nos un edifici propi i sala de concerts. Doncs be, ara tenim en tracte uns terrenys; la cosa ja esta mig embastada i ja ha arribat l'hora d'empaitar la gent de diners per fer l'emprestit. És a dir que no em veig en cor de pregar a la Junta que I'Orfeó sigui la base, el demanaire per al gran festival líric popular; tenim el concurs sobre i quk sé jo. Pero aixo no vol dir que la cosa no s'enfili; dema passat ens reunirem tots els que vostk indica, faré que hi sigui en Cabot, president de I'Orfeó. Si vostk pot enviar immediatament alguna nova dada del pressupost, millor. Pensi que al teatre grec Güell no hi ha escenari, i si la cosa porta espectacle deura fer créixer molt les despeses.

Al front de tot aixo hi haura d'haver un home de temperament per aquestes coses, que sapiga empipar la gent, que remogui cels i terra ... els artistes, em sembla que no servim gaire, per aixo.

Dijous mateix li escriuré el resultat de la reunió. Déu ens ihlumini per a la gloria de I'art i de la terra.

Una abracada de son humil i agrai't amic

Lluis Millet


Orfeó Catala. Pl. de Sant Just, núm. 4 Barcelona, 26 febrer 1904

Molt estimat mestre: La reunió no pogué tenir lloc ahir per estar compromks en Maragall en altre lloc a la mateixa hora; per aixo ha tingut lloc avui al nostre local de I'OrfeÓ. Hi ha comparegut en Mara- gall, Gual, Fornells, Cabot, Pujol i un servidor. Els he llegit la carta que he rebut avui de Voste on s'hi troba tot molt detallat. La impres- sió general ha estat que pel juny proxim és data molt proxima per a fer cosa tan grossa.

En Gual ha dit que donat el cas que ara ja tinguéssim els cinc mil duros no veia prou temps per a enllestir degudament escenografia, vestuari, etc., etc. Que fóra llastima que en una obra magna com sera el ccComte)) s'hagués de fer tot a corre-cuita. En Maragall es veu que no ha vist amb claredat o no ha entks el vestit musical que vostk hi ha posat; vull dir que no ha agafat encara el conjunt de l'obra represen- tada. Té dubte que I'escenari a I'aire lliure en plena naturalesa potser no resulti massa convencional; aixo ben entes en el sentit de la repre- sentació plastica de l'obra, que en la f o r ~ a musical del que vostk hi posa es veu que hi té fe bona; esta admirat de I'empenta de vostk i ja se n'acabara de fer-se'n carrec! El dels 5 mil duros ens sembla poc; els sembla que pujaria més. De totes maneres la dificultat més grossa ha semblat ésser la del poc temps. El Sr. Fornells ha estat del mateix parer. Tots havem dit que fóra molt convenient veure'l a vostk a Barcelona i sobre el terreny armar el pla de batalla i potser ajornar les representacions per l'octubre proxim; bon temps a Barcelona per a aquests espectacles a I'aire lliure, sobretot no aconseguint l'espectacle les últimes hores de la tarda per la fresca que podria molestar. A I'OrfeÓ també ens vindria bé en aquella data, ja que tindríem tot l'estiu per estudiar amb calma l'obra, que a la veritat també em fa por tenir poc temps per a l'estudi havent-se de cantar pel juny, tenint el compromís de la Festa de la Música Catalana i pensant que la part coral del ccComte)) sera important, encara que, com diu vostk, no tingui grans dificultats. Perquk a l'OrfeÓ solament tenim les nits per assajar, i ja sap, estimat mestre, que I'estudi de les obres es fa lenta- ment amb la classe de personal de quk consten societats per l'estil.

He aconseguit d'expressar l'esperit de la reunió? Solament li he d'afirmar fortament que en tots s'hi ha vist ganes de treballar per a

Lluis Millet


l'obra; és a dir, de fer sortir a llum el ((Comte Arnau)) i si creiem que s'hauria d'ajornar uns quants mesos la seva representació és per fer-la més triomfant com diria en Maragall.

En Gual m'ha dit que li escriuria. Una abra~ada de son humil amic

I

5 8

Orfeó Catala. Pl. de Sant Just núm. 4. Particular Barcelona, 12 marG 1904

Estimat mestre: Abans d'ahir dijous vaig reunir la gent del Comte. Vingué també Viada que no pogué assistir a la primera reunió. Varen llegir la seva proposta de circular per arreplegar accionistes. Tots veie- ren un perill en fer córrer aquesta circular sense la data dels Festivals i sense assegurar el lloc on tindrien lloc, i digueren que si ara l'equivo- quessin fóra en perjudici per quan empaitéssim la gent amb la cosa ja ben determinada, és a dir amb dates i local fixos.

Tot aixo pensant que vostk estara a Barcelona dintre tres setmanes i que llavors es podra encarrilar tot amb base fixa.

A I'OrfeÓ estem demanant diners a tothom per fer la casa: hostatge de la societat i gran sala de concerts, per la qual cosa aixo ens privaria ara de fer propaganda de la subscripció del Comte.

Tot plegat, doncs, ens diu que no tinguem impacikncies que potser resultarien en mal de l'obra; d'aquesta llegenda superba universal i catalana, exemple d'altissim ordre moral que ensenya al poble, ferint- 10 en son sentiment i en sa imaginació, que el desordre moral porta fatalment al castig etern ...; un Comte Arnau que se salva sembla que desil.lusionaria la imaginació popular.

Un dia d'aquests rebrd la Revista de marc. Hi veura el comencament de La Celestina. Perdoni, mestre, el meu atreviment i prengui la bona voluntat.

Son amic humil i de cor

Lluis Millet


Orfeó Catala. Pl. de Sant Just, núm. 4 Barcelona, 10 juny 1904

Molt estimat mestre: Adjunt li envio unes proves del veredicte del Concurs. Hi veura que en el premi religiós havem guardat el premi al ctchristus factus est), pero hem creat un altre premi, de 200 ptes., per 17ctAdoro te devote)); aquest segurament és tot ell més igual, pero en el primer, ben mirat, té una amorositat, un no sé quk, que ens ha pene- trat més que l'ctadoro te devote)) tot i trobant aquest excel-lent com voste amb son bon ull ha vist de seguida. De totes maneres amb el premi creat no queda gens postergat, no li sembla? Hem donat un acckssit al ctPeccantem)) (el motet del paper fi). Als acckssits els donem 100 ptes.

A més d'aquest acckssit, n'havem donat dos més a dos reculls de melodies (les més distingides després de les més bones). Tres acckssits 60 $ i 40 $ del premi del motet fa els 100 $ del primer premi, que no s'adjudica.

En el premi de les canqons harmonitzades hem fet una combinació que el cartell preveu i que ens sembla també fóra de gust de voste: '

hem partit el premi (30 $), donant la meitat als ((Estudiants de Tolosa)) (la primera del núm. 29) i I'altra meitat a 1esctMuntanyes regalades)) (segona del núm. 3) tenint en compte que les dues són les més boniques de cada col.lecciÓ; que la segona del núm. 29 (El pardal) és una equi- vocació i que les ((Muntanyes)) encara que no demostren una unitat ferma com ((El pardal)) són més sentides, un veritable idilali com diu vostk.

Li sembla bé així? Cregui que havem posat tota nostra bona voluntat a fer-ho bé i a consciencia.

Les dades de la Festa no les hi puc donar encara ben fixes. De totes maneres, puc dir-li: que la Festa sera a mig juliol, al Teatre Novetats perqut no trobem altre lloc. Adornareni el local al millor possible. Faci1 que sigui una festa pel mati.

El discurs, vostk mateix, creiem, per aixo, que podria ésser llegit com en els Jocs Florals i no publicar-10 fins després de la Festa.

L'Orfeó cantara el cor d'homes (20n premi), els dos motets (premis) i les dues canqons harmonitzades. Creiem també que es podran cantar les melodies de piano i cant. La reina de la Festa, resolguérem la fes el

LLUIS MILLET A FELIP PEDRELL 333

guanyador del 20n premi, perquk el premi de les melodies és extraordinari. Els premis que fan la base del concurs són els tres primers. No sabem encara el nom de cap autor. Ja li enviaré més detalls a mida que la cosa es vagi perfilant.

Son devot de cor

Lluís Millet

Orfeó Catala. Pl. de Sant Just, núm. 4 Barcelona, 23 juny 1904

Sempre estimat mestre: Fa dies que li vull escriure pero enmig de la feinada dels examens de 1'Escola Municipal no em queda temps per a res. Dispensi'm.

Hem rebut ja el nom de tots els autors premiats; són els següents: del cor d'homes ctCancÓ dels segadors)) n'és autor en Sancho Marraco, un xicot jove que té molta afició a tirar a certamens i que també és autor del motet ((Adoro te devote )) (cor d'homes) premi creat de nou, de 200 ptes., i també de la cantó harmonitzada ((Les muntanyes regalades)) i del motet ((Verbum Caro)) que obtingué menció honorifica. Aquest senyor s'ho volia emportar tot i amb una mica més ho aconse- gueix. L'autor del ctchristus factus est)) ha resultat ésser en Mas i Serracant. Jo n'he tingut una alegria perquk en Mas és dels músics mestres de Capella de la bona causa. Voste també se n'alegrara.

L'Autor de les ctMelodies)) per mi és un jove d'uns 24 anys que s'anomena Joaquim Grant; és quasi bé desconegut. Vet ací una obra bona que haura fet nostre certamen; la de fer conkixer aquest brau. El primer acckssit de les melodies l'ha guanyat un capella de Sta. Maria del Mar, mosskn Cogul: una altra coneixenca important. El segon acckssit l'ha obtingut un jove que es diu Montserrat, també poc conegut.

Del recull de cancons populars n'és autor un altre jovenet, en Peca- nins que va recollir les cancons directament del seu poble natal: Prats del Llucanb.

La sardana premiada és d'en Serra, de la cobla empordanesa de Peralada.


La cantó harmonitzada ((Els estudiants de Tolosa)) (Tortosa?) és d'un altre jovenet que es diu Alfonso.

L'acckssit del premi religiós, el motet ((Peccantem me quotidie)) l'ha guanyat un tal Francesc Areso de Lazcano (Guipuzcoa), que ningú coneixem.

A l'Orfeó hem comenCat l'estudi de les obres corals premiades. Les cantarem totes menys el ((Peccantem)) . No és molta la feina que donen perque no són de dificultat i són curtes. De totes maneres la Festa sembla que no podra fer-se fins a Últims de juliol, per no quedar el teatre lliure fins aquella data. Si pot ésser abans, I'avisaré de seguida.

A l'últim número de la Revista no hi va anar <<La Celestina)) per culpa del caixista de la música que es posa malalt a última hora i encara havia de compondre els tres o quatre exemples que hi anaven intercalats. No havem rebut encara la continuació dels ((Músics vells de la terra)). L'article del número passat estava rebé, interessantíssim.

Son deixeble i amic de cor

Lluís Millet

Barcelona, 2 desembre 1907

Gracies estimat mestre! Es consol rebre bons sentiments d'animes generoses com la de vostt.

Desitjo que es posi prompte ben bo. Son afm., amic de cor

Lluis Millet


Barcelona, 5 mare 1909

Estimat mestre Pedrell: En nom meu i de I'Orfeó, mil mercts pel magnífic cataleg del fons Carreras. És una obra imposant que merave- llara tothom. La presentació és espltndida, digne del nostre gran tre- ballador, el mestre i l'exernple de tots nosaltres. Déu li doni forca anys de vida per fer obres semblants.

Li remercio també per la tramesa dels dos volums d'orgue, in- teressantíssims.

Seu de cor

Lluis Millet

Barcelona, 22 novembre 1912

Estimat mestre: El Sr. Bisbe ens ha recomanat preguéssim a vostt que assisteixi dema a son palau per dinar junts amb ell els conferen- ciants i els representants estrangers que han vingut al Congrés. M'ha demanat que li digués que no és d'etiqueta; és pel seu gust de tenir-10s prop una estona.

Així jo compleixo l'encarrec i no cal dir si per ma part desitjo faci vostt un esforc per complaure'ns a tots.

Son deixeble de cor

Lluís Millet

L'hora és a la una de la tarda


1922

Barcelona, 11 juliol 1922

Molt venerat mestre: Fa un quant temps que estic en relació amb el Dr. H. Moller de Breslau, que em demana li posés en coneixement dels millors reculls de canGons populars de Catalunya i de la resta d'Espan- ya. Naturalment que de preferkncia li vaig donar el senyalament del seu ctCancioneron el qual es veu el Dr. adquirí immediatament. Ara últimament he rebut de dit Sr. la carta que li adjunto demanant alguns textos de les canGons que voste dóna. Pensant que voste pot tenir gust a posar-se en relació amb el Dr. Moller li envio la seva mateixa lletra per si vostt: té el gust de contestar-li directament. Si voste vol que ho faci jo mateix amb molt plaer ho faré si vostt: té la bondat de dar-me les dades demanades. Pero jo estic segur que el Dr. tindra una grossa alegria de rebre lletra directa de vostk.

Li prego, estimat mestre, dos mots perqut: jo sapiga a que atenir-me. Son affm. deixeble

Lluis Millet

(Sense data)

Estimat mestre: L'Schweitzer m'ha enviat l'adjunta fotografia per a voste.

Aquell bon senyor és que es recorda del Profeta de Victoria. Seu i servidor sempre

Lluis Millet

(Sense data) S.D. Felip Pedrell

Molt estimat mestre: Grans mercks per la fina atenció que ha tingut en contestar tan prompte la meva petició, i d'una manera tan afalaga- dora per mi per l'Orfeó Catala. Espero amb veritable desig les noticies sobre altra música religiosa de nostres grans mestres. La creació de la


secció de senyoretes i nois a 1'OrfeÓ va ser deguda especialment a les ganes de poder executar degudament aquesta música sublim, expressió la més alta del gran art; així és que li agrairé amb l'anima tot el que m'indiqui en aquest gbnere.

Voste és el portaestendard d'aquest moviment a Espanya, i no pas d'ara, que molt temps fa que li té el cor. A vostk, doncs, hem de recórrer els que procurem prendre'n exemple.

Jo no penso anar de pressa a donar al públic res d'aquest genere fins que em sembli haver arribat a aquella execució ideal que fa obli- dar al que escolta de la realitat brutal del viure. Em sembla que m'hauré d'acontentar amb quelcom de menys pero les ganes hi són. En Mas va fer un miracle, es veia que havia estudiat l'obra, que I'entenia i que l'estimava; si bé ell poclia escollir els elements que volia; a 1'OrfeÓ havem d'esperar que vinguin els que s'avorreixen de passejar per la rambla, d'anar a fer caramboles, d'anar a veure cama al temple de I'art havem d'esperar que vinguin les senyoretes que no siguin cursis, que van molt escasses, i és clar que amb els elements que un pot -.i no els que un vol- costa molt d'arribar una mica amunt.

I ara prou molestar-10, estimat mestre. Per acabar, sols li prego que cregui en el respecte i l'annor de son a.ffm. i humil admirador

Lluís Millet

(sense data d'any) Orfeó Catala. Pl. de Sant Just, núm. 4. Particular

Barcelona, 5 juliol S.D. Felip Pedrell

Molt estimat mestre: Vaig rebre els coros d'en Cui, per la qual cosa li dono les gracies. Com tot el que he vist d'aquest home, són ben interessants. La temporada d'hivern que ve en farem conkixer alguns, si Déu ho vol.

¿Diu que s'ha encarregat de la direcció dels ctPirineus,) en Goula? ¿Vol dir que no hi fara alguna macarronada?


Aquests dies he rellegit la seva obra i veritablement la trobo ben Única dintre el moviment musical modern. La saba de la polifonia classica religiosa li dóna un tremp viril, mentre que la saba popular la caracteritza amb originalitat.

Sempre de vostt: humil devot i amic

Lluís Millet 64

(sense data d'any, paper endolat) La Figuera, 10 agost

Estimat mestre: Em dispensara la mandra pero la naturalesa xucla molt temps i tots els sentits. Un s'embadaleix mirant les muntanyes, estirant-se, fent sardana, unes amb les altres fent rodona ampla; segons l'hora borroses per la calitja de l'estiu, a (claros >> destacant-se en la blavor del cel en un mati ser&. Per6 el més cthermós)> és la posta de sol, variant de vestit segons els núvols, sempre amb una calma serena- ment trista. ¡Quina gradació de colors més hermosos, del vermell fins al blau verdós! Quina gradació de colors! i1 per tot quina vida! Per l'espai, els núvols i ocells il-luminats pel gran sol el Rei vermell; i el vent suau o furiós movent arbres i mates i els insectes sota l'herba ja mig seca per la cremor de l'estiu i el belar de les ovelles, itot plegat quina harmonia!

Pero, prou, que vostt: acabara la pacikncia i no diria el que li tinc de dir, que és el que altres vegades o sempre li he de dir! Déu li pagui. Ja vaig tenir una alegria quan vaig llegir en Marcos Jesús Bertran com l'envestia, i va venir l'article i sinó que quasi em va avergonyir, salto d'alegria. Alegria perqut a la gent convé que se'ls digui sovint les coses i que els les digui qui sap i pot, perqut: encara ho estimen massa al10 de les trompes i els violins a l'església. I vergonya per totes aquelles carícies de la seva paternal estimació envers aquest mal músic. Pero alabat sia Déu i Ell li pagui perqut: les amoretes són més d'estimar com menys interessades.

De seguida que rebi la seva última carta vaig escriure a 1'OrfeÓ perqut: fessin treure de seguida la copia del ((Don Joan i Don Ramon)> i li envien de seguida a vostt: per correu i certificat.

L'OrfeÓ ha enviat tres delegats a Bruges per als <(Assises)> (?) de música religiosa que s'hi celebren. A mi em convé reposar i per aixb


estic dalt en una casa de pagb, enmig de molta aviram i bestiar, i gran aire i gran sol pero per aixo sempre seu de cor

Lluís Millet

Si em vol escriure, li estimaré de cor; faci-ho a 1'Orfeó que ja me l'enviaran perque la direcció d'aquí és una mica enredada.

Espero amb fru'ició la revista proxima de La Vanguardia. Ataqui fort als barroers, que són immensos.

(sense data d'any) El Masnou, 6 setembre

S.D. Felip Pedrell

Estimat mestre: Magnífic aixo dels ((Pirineus)) a Sagunto; son escenari pot resultar fins una festa ben bé nostra i desensopir una mica la gentil Valencia, que encara sembla més mora que catalana. Tot catala, ben catala ha de ser, ja que l'obra és catalana.

L'esperit catala encara és fort i té gkrmens de vida per segles. Si veiés, mestre, com reviscola el jovent d'avui dia. El sol nom de Cata- lunya encén la imaginació del jovent i se'l veu moure inquiet com pressentint la resurrecció de la patria.

Obres que recordin nostres grandeses ajuden a aquest desvetllament, desperten energies de raGa tot fent al poble conscient de sa idiosincrasia.

I quan fóra, aixo de Sagunto? Set dies són molts dies pels que han de deixar la feina, com passa amb la gran majoria de nostres coristes. Jo ho remouré ben bé tot perqut: per nostra part no es perdi, mirant de vencer els obstacles que segurament sorgiran.

Vinguen, doncs, detalls. Queda sempre de vostt: amic de tot cor i servidor

Lluis Millet


(sense data) Orfeó Catala. Pl. de Sant Just, núm. 4 - Barcelona

S.D. Felip Pedrell

Sempre estimat mestre: En va una de bona: el mestre de capella de la Catedral, en Marraco, fa uns quants dies em demana si li volia deixar mirar les partitures dels ((Passio,, de Victoria; jo les hi vaig deixar mirar, i fa dos dies que m'ha demanat permís per treure'n copies, crec que per cantar aquest any; jo li he contestat que sense el permís de vostk, que tingué la bondat d'enviar-me-les, no podia fer-ho. Sembla que hi deu haver alguna indicació del Bisbe perqul: la música vagi una mica ((seria), per Setmana Santa.

Jo no he volgut fer-ho sense son consentiment, perqul: he pensat que si molt convé aquest senyor ni s'ha subscrit a la publicació Victo- ria. Amb aixo vostt: dira. Espero sa resposta per a transmetre-la a en Marraco. Ell d'aixo en fara bombo en els diaris, el mal que en fara una destrossa segurament, pero de totes maneres no sé si convé per a propaganda de la cosa; estic en dubte.

Que me'n diu de l'espetec de l'embarg de la senyera? A nosaltres no ens ana mal. L'ovació del Liceu fou una cosa Única. Tot fa propaganda. Crec que haura vist (?) I'Abadal, hauran parlat a veure que s'ha de fer.

Tinc el temps just. Avui va la ((Novena,). Quina meravella! Tots hi hem fet el que hem pogut. A veure que en sortira.

He escampat fulls Victoria a qui m'ha semblat que aprofitarien. Ha rebut noves adhesions?

Espero lletra seva. Son deixeble i amic i admirador de cor

Lluís Millet

Desitjo de veres que hagi millorat sa filla. ¡Sort que les penes enfor- teixen els homes d'anima bona!

LLU~S MILLET A FELIP PEDRELL

67

(sense data) Orfeó Catala.

Barcelona, Sr. D. Felip Pedrell

Molt estimat mestre: Mil enhorabones per les festes de Bilbao. Jo vaig estar a punt de comparkixer-hi perquk el cor em deia que fóra cosa bona. Ara que he llegit sa carta fins en tinc remordiment d'haver- hi faltat.

El de Montserrat, endavant. Nosaltres treballem el possible perquk la Missa tingui una execució digna del gran Victoria, fent assaigs quasi diaris. La dificultat més grossa per a vkncer esta a arribar a empapar- se de la tonalitat antiga, la qual al principi desorienta els coristes nous en el gknere. Els nois contralt m'he vist obligat a reforcar-10s per primers tenors, el mateix que hagué de fer l'amic Mas, d'altra manera no es sentirien prou els greus. Un consell vull demanar-li i és si creu de bon gust en alguna part de la missa fer callar part del cor i fins en certs moments fer cantar a soli. Li estimaré em doni el seu parer.

Crec molt convenient que vostk indiqui al P. Guzman alguna cosa sobre la musica d'orgue que faci executar el dia de la Missa. Cabezón al costat de Victoria! Quina parella! Abans de la festa penso anar a Montserrat per posar-me d'acord amb dit mestre.

Quant a cantar alguna estrofa dels Goigs de Brudieu, fóra cosa molt bella, per la qual cosa estic disposat a fer tots els esforcos. El número de la Ilustracion on vostt! em dava noticia és el 196 del 15 de marc del corrent any. Espero que vostk ens fara la gracia de transcriure dits Goigs i ens els enviara al més prompte possible. 1 per més endavant si ens pogués enviar algun marigal catala de dit autor! Perquk vostk, estimat mestre, ha de ser nostre pare pedar.

Ara li haig de dir que tots els de 1'OrfeÓ estem agraidissims que voste es digni despenjar la ploma per escriure alguna cancó per a aquests pobrets cantaires, que tindrem gran goig a cantar alguna c a n ~ ó de la terra vestida d'harmonia per l'autor dels ctPirineus)), la grandiosa trilogia.

Difícil m'és consignar com estimo els bons desitjos de voste per a 1'OrfeÓ i per ma pobra persona. Sols li diré que aixo m'anima a treballar de ferm per l'art veritat, prenent exemple de qui com vostk lluita sempre contra la ignorancia del vulgo de dalt i de baix sense


defallir mai, sempre amb aquest entusiasme veritablement rarissim en nostra nació de toreros i flamenques i burgesos sense ideals. Animes petites, miserables, que si es serveixen de l'art és com d'un gerro per adornar el saló. Cregui que fora llastima que comprenguessin els Vic- toria i Morales; no en són dignes.

Les ccCatalanesques)) no estan reeditades. No el puc servir, o millor, no em puc servir a mi mateix. Potser més endavant ho faci; és música tan humil, aquella. Si de cas, vostt: sera el primer a tenir-ne noticia.

Mani i disposi de son humil admirador servidor agra~dissim que b.s.m.

Lluís Millet

No havem rebut encara les Revistes. Aquests correus!

Date post:	01-Nov-2020
Category:	Documents
Upload:	others
View:	2 times
Download:	0 times