ELS

DESASTRES NATURALSALUMNES:

- Aintzane Santacoloma García- Adrià Méndez González- Timur IzmaylovCURS: 4t BDATA D’ENTREGA: 2/05/11

Índex:ContingutIntroducció:................................................................................................................................5Context Històric:......................................................................................................................6

Definició:.................................................................................................................................6Tipus de desastres naturals:....................................................................................6Aigua, gel i fred....................................................................................................................6

- Inundació:........................................................................................................................6- Tsunami:...........................................................................................................................7- Mànega d’aigua:............................................................................................................7- Allau:..................................................................................................................................7- Calamarsa:.......................................................................................................................8- Pluja engelant:...............................................................................................................8- Tempesta de neu:.........................................................................................................8- Front Polar:......................................................................................................................8

Aire i tempesta.....................................................................................................................8- Ciclons tropicals(Huracà, Tifó i Cicló)....................................................................8- Tornado:.........................................................................................................................10

- Simun:.............................................................................................................................10

- Tempesta:...................................................................................................................10

2

Foc, calor i gasos...............................................................................................................10

- Incendi:...............................................................................................................................10

- Ona de calor:................................................................................................................11

- Sequera:.........................................................................................................................11

- Erupció volcànica:.......................................................................................................11

- Erupció límnica:...........................................................................................................11

- Tempesta solar(o vent solar):................................................................................12

Terra.......................................................................................................................................12

- Colades de fang:.........................................................................................................12

- Despreniment:.............................................................................................................12

- Terratrèmol:..................................................................................................................13

Altres......................................................................................................................................13

- Epidèmia, endèmia i pandèmia:............................................................................13

- Impacte astronòmic:..................................................................................................13

- Fam:.................................................................................................................................13

Conclusió...............................................................................................................................14

Descobriment de les llengües vulgars a partir de l’erupció del Vesuvi........14

Conclusió...............................................................................................................................15

Arquitectura:............................................................................................................................15

Enginyeria antisísmica.....................................................................................................16

Control de la vibració.......................................................................................................16

Conclusió:.............................................................................................................................18

Taipei 101.............................................................................................................................18

Descripció i història..........................................................................................................19

Conclusió i opinió personal............................................................................................20

Context Geogràfic:................................................................................................................22

Volcans......................................................................................................................................22

Introducció........................................................................................................................22

Parts d'un volcà..............................................................................................................23

Preguntes sobre volcans..........................................................................................24

Volcà Quilotoa.................................................................................................................25

L’illa de Thera (Santorini)...................................................................................................26

Introducció........................................................................................................................26

3

- El volcà de Santorini va canviar la historia?.............................................................26

Santorini actualment..................................................................................................27

Plaques tectòniques....................................................................................................28

Introducció........................................................................................................................28

- Quines plaques hi ha?.....................................................................................................29

Literatura:.................................................................................................................................30

Cinema catàstrofe:............................................................................................................30

Altres característiques:....................................................................................................30

Exemples de pel·lícules:..................................................................................................31

El cinema antic i modern:...............................................................................................32

Conclusió:.............................................................................................................................33

Literatura antiga (Mitologia):........................................................................................33

Literatura en l’actualitat:................................................................................................34

Pintura:......................................................................................................................................36

Introducció...........................................................................................................................36

Biografia i obres de W.Turner:......................................................................................36

Música:.......................................................................................................................................38

Introducció...........................................................................................................................38

Projecte ‘’We aret he World’’ Haití:............................................................................38

Projecte ‘’Nada gano con llorar’’:................................................................................39

Introducció...........................................................................................................................39

Conclusions:.............................................................................................................................41

Bibliografia:..............................................................................................................................42

- Context Històric i Arquitectura (Timur)..................................................................42

- Context Geogràfic (Adrià)............................................................................................43

- Literatura, Música i Pintura (Aintzane)...................................................................43

4

Introducció:La Terra ha patit des de temps immemorables tot tipus de desastres naturals que

produeixen al nostre planeta una gran repercussió i creen situacions d’alerta màxima

entre els seus habitants. Aquests desastres estan produïts per causes naturals, sense

l’intervenció del home i les seves conseqüències poden ser molt devastadores.

Actualment és un dels temes més comuns i tot i que el món els pateix des de fa molts

anys enrere encara no estem preparats per fer-los front. Com a societat no podem

evitar aquests riscs perquè tampoc tenim els recursos per fer-ho. Aquest assumpte

s’ha convertit en un dels més importants i imponents fins hi tot en el segle XXI. Per

aquesta raó es tracta des de tots els àmbits possibles. Alguns exemples serien la

pintura, amb quadres i escultures que reflecteixen la magnitud de les catàstrofes; la

literatura, que explica i informa utilitzant tot tipus de gèneres i mitjans de comunicació;

l’arquitectura, avançant amb les noves construccions preparades i reforçades per a

nous possibles desastres...Això ens demostra la importància que poden arribar a tenir

els desastres naturals a les nostres vides i nosaltres no en som conscients. En

5

aquesta tasca intentarem tractar diferents punts de vista sobre aquesta qüestió i

presentar els nostres continguts treballats després d’un estudi previ.

6

Context Històric:Definició:Al llarg dels segles les persones hem construït grans ciutats i aixecat enormes

civilitzacions que han batallat entre elles per guanyar poder, importància, fama,

recursos, etc. Però mentre nosaltres ens preocupàvem del nostre poder, sense

preocupar-nos per res que no fos el poder, hem anat destruint a poc a poc la

naturalesa. Hem tallat boscos per obtenir fusta, extret metalls per crear armes, pescat i

caçat animals per alimentar-nos. I amb el pas del temps tot això només ha anat

creixent a escala del creixement de les nostres civilitzacions. Però la naturalesa no pot

suportar aquest progrés per gaire temps més i cada cop es rebel·la més i més: amb

terratrèmols, vents huracanats, tsunamis, ones de calor i incendis, etc.

Aquí és quan apareix el terme desastre natural; un desastre natural és una catàstrofe

natural derivada de les forces de la naturalesa que té com a conseqüència la pèrdua

de gran quantitat de vides, danys i perjudicis en infraestructures i els serveis i la

pèrdua de béns materials en un grau en el qual s’afecti el procés de creixement del

país quant a l’economia, la cultura i l’ambient.

Tipus de desastres naturals:

Els desastres naturals són molts i molt variats, afecten tots els elements i fins n’hi ha

alguns que no us semblarien tan rellevants i altres que ni tan sols coneixeu però tots

han tingut aparició al llarg de la història, existeixen i són molt perillosos.

7

Aigua, gel i fred

- Inundació:Tècnicament les inundacions són ocupacions, de l’aigua, de les zones on habitualment

no n’hi ha. Les inundacions tenen causes diverses: excés de precipitacions, fusió(canvi

d’estat de sòlid a líquid) de les neus, ruptura de preses i activitats humanes(carreteres

impermeables, ocupació de les conques dels rius, etc). Les inundacions són els

desastres naturals més mortals i destructius, durant el segle XX s’ha calculat que han

mort 3.2 milions de persones, què és més de la meitat de tots els morts per causes

naturals al llarg d’aquest segle. A la Península Ibèrica les inundacions són les

catàstrofes més freqüents i les que més danys provoquen.

- Tsunami:Un tsunami(literalment: ona del port) són una sèrie d’ones gegants que són causades

pel desplaçament de gran quantitat d’aigua. La majoria de tsunamis són provocats per

terratrèmols submarins i rarament són la conseqüència de caigudes de meteorits i

explosions submarines. Els tsunamis són un perill per a les zones costaneres, sobretot

marines però d’alguns grans llacs també, on ho poden devastar tot. Quan un tsunami

és causat per un terratrèmol de més de 8.3 graus a l’escala de Richter és denominat

megatsunami, ja que es torna molt més destructiu i perillós.

- Mànega d’aigua:La mànega o tromba d’aigua és un remolí d’aigua entre la

superfície de l’aigua i un núvol, generalment cumuliforme. És un

fenòmen molt comú i es pot observar moltes vegades a la costa

catalana. Pot arribar a aixecar vaixells i és especialment perillosa

quan passa a través dels ports.

- Allau:L’allau, o esllavissada de neu, és la caiguda de neu en grans fins

i tot enormes quantitats a través del vessant d’una muntanya. Els allaus poden ser

provocats o espontanis: els provocats es produeixen a causa de trepitjar una massa de

neu i que aquesta al no poder suportar tot el pes caigui; en canvi els espontanis es

produeixen per la sobreacumulació o canvi de les condicions de la massa de la

8

neu(causades sobretot per els augments de temperatura o pluges) en un lloc

determinat. La possibilitat d’allaus es mesura en les muntanyes cada dia i es publicada

als butlletins de neu en cinc possibles escales: feble, moderat, marcat, fort i molt fort.

El nivell destructiu dels allaus es mesura segons la pressió(en quilo pascals, kPa) amb

la que l’allau colpeja les estructures.

- Calamarsa:La calamarsa és una forma de precipitació de partícules esfèriques o irregulars de gel

que mesuren entre 2 i 130mm de diàmetre i arriben a pesar 500g. Aquestes esferes

estan formades per una gota a una temperatura per sota del zero i que en tocar-se

amb altres gotes es congelen i formen grans esferes de gel. Les calamarses poden

arribar a destruir conreus, trencar teulades, destruir cotxes i matar persones.

- Pluja engelant:La pluja engelant és una forma de precipitació de gotes molt fredes que en caure i

entrar en contacte amb superfícies amb una temperatura menor a zero es congelen.

Els danys de la pluja engelant afecten sobretot la xarxa de distribució elèctrica, els

cables i les torres que no poden suportar la pesant capa de gel que es forma sobre ells

i cauen. Els segons afectats són els arbres i tot tipus de vegetació que es trenca o mor

sota la capa de gel.

- Tempesta de neu:La tempesta de neu és un fenomen meteorològic que consisteix en una tempesta

acompanyada de forts vents, temperatures per sota dels dotze graus negatius, molta

neu i, a vegades, calamarsa. Les zones més afectades per la tempesta de neu són les

d’alta muntanya, Sibèria i els pols Nord i Sud.

- Front Polar:El front polar és una línia de discontinuïtat que separa els vents polars i els vents

tropicals. A l’estiu queda ubicada prop del pol Nord però a l’hivern baixa fins a la

península Ibèrica. És el causant de tots els fenòmens meteorològics relacionats amb el

fred(pluja gelada, neu, calamarsa, etc.) i per tant el desastre naturals més important.

9

Aire i tempesta

- Ciclons tropicals(Huracà, Tifó i Cicló)Huracà, tifó o cicló tropical són diferents maneres d’anomenar els ciclons tropicals

segons el seu punt d’origen (explicat en el mapa de sota).

Tots van acompanyats de vents de superfície de més de 160km/h, pluges torrencials i

tempestes que es formen en forma d’espiral d’entre 300 i 800km al voltant d’un petit

forat de calma(ull de l’Huracà).

Els Huracans són denominats amb noms de persones, alternant noms femenins i

masculins i generalment noms castellans, francesos i anglesos; ja que són les llengües

més parlades a les zones freqüentades per huracans, amb anys d’antelació. Els

huracans més destructius dels últims anys són: el Katrina (Nova Orleans), Mitch

(Hondures), Fifí (Hondures), Gilbert (Jamaica i Méxic), Andrew (Florida), George

(Hispaniola i SE) i Pauline (Carib i costa de Florida). Els tifons més importants dels

últims anys són: Fred (Zhejiang) i Àngela (Filipines). Els ciclons més importants dels

últims anys són: Bhola (Bangla Desh), Herb (Taiwan) i Nargis (Myanmar).

10

Tots aquests fenòmens es mesuren amb l’escala de Saffir-Simpson, que consta de

cinc punts de perillositat segons la velocitat dels vents que provoca. Els ciclons

tropicals provoquen un terç de les víctimes a causa dels desastres naturals.

Quan s’originen els ciclons tropicals s’anomenen d’una altra manera i mentre van

guanyant velocitat en els corrents del vent canvien de nom: fins a 17m/s s’anomenen

depressions tropicals, entre 17 i 33m/s s’anomenen tempestes tropicals i, finalment,

quan passen del 33m/s s’anomenen ciclons tropicals.

- Tornado:Un tornado és una columna d’aire que gira violentament i es troba entre el terra i la

base d’un cumulonimbus. La majoria de tornados giren amb una velocitat d’entre 64-

166 km/h tenen 75m de diàmetre i recorren uns quilòmetres fins a dissipar-se. Els

tornados es mesuren, segons els danys que provoquen, amb l’escala Fujita.

- Simun:El simun(vent verinós) és un vent

molt àrid, portador de pols i sorra i

acompanyat d’una calor

insuportable(50-60ºC) és un vent

que afecta el desert del Sàhara,

Jordània, Síria, la península

Aràbiga, Israel i Palestina i que té

una durada aproximada de 15-20

minuts. Aquest vent té un efecte

asfixiant i pot provocar cremades.

- Tempesta:

És un fenomen meteorològic violent acompanyat de precipitacions, llamps, tornados i

vents. Es forma quan una depressió és envoltada de zones d’altes pressions, el

contacte de les quals provoca uns vents que formen els núvols de la tempesta: els

cumulonimbus. La tempesta és un terme molt poc concret i engloba en si gran part

dels desastres mencionats (ciclons tropicals, tornados, tempestes de neu, pluges

11

engelants, mànegues d’aigua, tempestes elèctrica, etc. són tots diferents tipus de

tempestes)

Foc, calor i gasos

- Incendi:L’incendi és la inflamació d’un objecte, una substància o una zona que no està

preparada per suportar la temperatura del foc.

Els incendis considerats desastres naturals són els que afecten grans zones ocupades

per objectes amb valor econòmic(boscos, infraestructures, etc.).

- Ona de calor:Una ona de calor és un període de temps durant el qual la temperatura es manté molt

per sobre de la normal. Les ones de calor varien en importància i força segons el lloc

que afecten. L’ona de calor de l’estiu de 2010 va provocar altes temperatures al nord-

est d’Europa i sequeres, innumerables incendis i smog a Rússia, on a més va cremar

gran quantitat de collites i boscos.

- Sequera:La sequera és una situació climatològica anormal a causa de la falta de les

precipitacions en una zona durant un temps perllongat. La sequera és un desastre

natural més llarg que la resta ja que pot arribar a durar segles i molt perillós. El sector

més damnificat per les sequeres és l’agricultor i el ramader, ja que aquestes

destrueixen les collites i el menjar del bestiar. A llarg termini la sequera pot provocar

danys en el sector industrial, en els serveis i en la salut de les persones.

- Erupció volcànica:Una erupció volcànica és l’alliberament a l’atmosfera de grans quantitats de gasos i

magma de l’interior de la terra a través d’un volcà. Les erupcions es divideixen en

diferents tipus segons el tipus de materials que alliberen(lava, cendres, lapil·li,

bombes, etc.) les característiques d’aquests materials i als efectes que produeixen:

hawaiana, estromboliana, pliniana, peleana, krakatoana i erupcions submarines. Hi ha

moltes erupcions molt potents que han quedat enregistrades en la història(la del

Vesuvi o la del Krakatoa) i d’altres que n’hem pogut deduir l’existència i l’escala

12

gràcies a les restes que ha deixat(l’erupció del Toba, possiblement la més forta que ha

existit en la història, després de la formació dels continents).

- Erupció límnica:Una erupció límnica és l’alliberament de gran quantitat de

gasos tòxics o inflamables(diòxid de carboni, metà) del

fons d’un llac.

Actualment només hi ha tres llacs que poden o que han

patit una erupció límnica: el llac Kivu, el llac Nyos i el llac

Monoun, tots situats a Camerun, Àfrica. Els llacs que

poden patir erupcions límniques

necessiten tenir una font de gasos tòxics a prop (volcà, etc.) i una fondària important.

D’aquesta manera quan els gasos s’acumulen en les capes inferiors dels llacs on la

pressió és major i una part de l’aigua superficial es desplaça i empeny l’aigua de

retinguda i rica en gasos a la superfície on, el gas (més dens que l’oxigen i, per tant,

s’enfonsa) ocupa tota la superfície i ofega tots els éssers vius de la zona. L’erupció

límnica del llac Nyos va alliberar gairebé un kilòmetre cúbic de diòxid de carboni que

va asfixiar a tot un poblat proper de 1800 persones en un radi de 25 quilòmetres.

- Tempesta solar(o vent solar):Una tempesta solar és una explosió atòmica a l’interior del sol, que escapa a la seva

atmosfera i, més tard, arriba fins a la Terra. Aquestes explosions produeixen aurores

boreals, errors en els aparells elèctrics i produeix molta radiació perjudicial per a la

salut. La tempesta solar més forta enregistrada va succeir el 1859 quan va produir

aurores boreals a l’equador i va destruir una enorme quantitat de telègrafs, alguns dels

quals van produir incendis. Actualment es creu una possible causa de la possible fi del

món en el 2012 ja que podria destruir tots els aparells elèctrics de la terra si fos prou

forta.

13

Terra

- Colades de fang:Una colada de fang és una massa de roca sedimentària formada per elements de gra

molt petits (argila, marga), la qual, en emplenar-se d'aigua, adquireix la plasticitat

suficient per a desplaçar-se en forma de riu de fang. Les colades de fang tenen un alt

contingut de material sòlid i una alta densitat. S’anomenen lahara si contenen

materials d’origen volcànic.

- Despreniment:Els despreniments són la caiguda lliure de masses rocoses que s’han separat del

vessant d’una muntanya. Aquests afecten majoritàriament les carreteres i els pobles o

ciutats situats a les muntanyes on poden causar moltes víctimes.

- Terratrèmol:Conjunt de sacsejades de la superfície terrestre a causa d’un moviment brusc de les

plaques tectòniques. Els terratrèmols es poden mesurar segons els danys provocats:

escala Mercalli, o segons l’amplitud de les seves ones sísmiques: escala Richter.

Encara que els terratrèmols poden afectar qualsevol zona, la seva immensa majoria

succeeixen al cinturó circumpacífic, mentre que la resta es distribueix entre el cinturó

alpinohimalaià, les dorsals oceàniques i els rift africans. El terratrèmol més fort

enregistrat va succeir el 1556 a la província de Shanxi. Recentment els terratrèmols

més destructius dels últims anys van ser el de Sumatra del 2004, i el d’Haití el 2010.

Altres

- Epidèmia, endèmia i pandèmia:El desastre natural per excel·lència, la malaltia, es produeix quan una determinada

enfermetat supera les previsions del científics. Quan una malaltia provoca una

quantitat de morts superiors a l’esperada es denomina epidèmia, quan aquesta

perdura durant molt de temps es denomina endèmia i finalment, quan afecta tot el món

s’anomena pandèmia. Les epidèmies són el desastres naturals que més morts ha

provocat al llarg de la història (la pesta negra va matar entre un quart i un terç de la

població en tot el món i va durar entre els segles XIV i XVIII o la verola, ambdues ja

14

completament eradicades). Actualment la pandèmia més important és la del VIH que

s’ha emportat les vides de 25 milions de persones des que es va descobrir el 1980.

- Impacte astronòmic:L’impacte astronòmic és una explosió causada per l’impacte d’un meteorit, asteroide o

cometa(o altres cossos de probabilitat d’impacte gairebé nul·la com els satèl·lits o els

planetes) contra la superfície terrestre. Aquestes explosions són tan destructives com

poc freqüents però poden causar danys tan enormes com l’extinció completa de totes

les espècies d’éssers vius del planeta i la corrupció de l’atmosfera del planeta.

- Fam:La fam com a desastre natural és una situació on la quantitat de població és molt

superior a la quantitat d’aliments disponibles. Segons el projecte Proyecto Hambre de

les Nacions Unides cada dia moren 24000 persones a causa de la fam o per malalties

relacionades amb ella.

Aquesta és la primera causa de mort en tot el món i hi ha nombroses organitzacions

de renom que batallen contra ella: la FAO, moltes ONGs i la WFP. La zona més

afectada per la fam és Àfrica on la fam és causada per les sequeres, els conflictes

armats o per la combinació de les dues.

ConclusióDesprés de veure tots aquests diferents cataclismes que poden provocar desastres

naturals podem concloure que la humanitat actual no té ni idea dels perills que

l’afecten i viu tranquil·lament accelerant el canvi climàtic que augmenta moltíssim el

risc de que es produeixin tots aquests desastres. En aquestes explicacions he

mencionat un exemple de gairebé tots els cataclismes que hagi tingut certa rellevància

per que tingueu una lleu idea dels efectes que pot arribar a provocar si es dona un cas

realment perillós.

Descobriment de les llengües vulgars a partir de l’erupció del Vesuvi

Durant molt de temps els lingüistes no podien relacionar les llengües romàniques

actuals (castellà, català, francès, etc) amb la llengua que les va originar: el llatí, ja que

15

hi havia un gran buit evolutiu entre les paraules actuals, com per exemple: l’actual en

català és ULL, però en llatí antic la paraula és OCULUM.

Però durant les excavacions en l’antiga Pompeia (la ciutat més afectada per l’erupció

del volcà Vesuvi)entre les restes de la ciutat es van trobar unes tauletes de fang on hi

havia diversos escrits en una llengua que fins ara no s’havia trobat enlloc.

Aquesta llengua era la llengua vulgar. La llengua vulgar és l’idioma que realment es

parlava a l’antiga Roma i la raó per la qual no s’ha conservat fins els dies actualment

és simplement per què les tauletes estaven fetes de fang cru, material que no podia

resistir gens la corrosió de la humitat, però l’erupció del Vesuvi va coure aquest fang i

va mantenir aquestes tauletes intactes fins avui en dia.

Els missatges que es trobaven en aquestes tauletes eren la majoria, o bé relacionades

amb apostes: carreres de cavalls, carreres de gossos, jocs de daus i altres jocs d’atzar

i apostes, o bé malediccions i mals d’ull: el contingut de la maledicció i el seu

destinatari s’escrivia en una tauleta i després s’enterrava.

D’aquesta manera es va recuperar el buit i es va trobar la relació entre el llatí escrit i

les llengües romàniques, per exemple: en llatí escrit; OCULUM i en català; ULL, i en

llengua vulgar es veu l’evolució de la paraula; OC’LUM i OC’LU.

ConclusióEncara que els desastres naturals són molt i molt perillosos: destrossen ciutats,

generen gran quantitat de pèrdues humanes, etc. Ocasionalment poden arribar a

ajudar a les persones en recórrer la seva història o fins i tot fer avançar la humanitat:

16

els impactes de meteorits van crear la Terra, les malalties que afecten la humanitat

ens obliguen a crear vacunes contra elles i, tot i que indirectament, milloren la

medicina i les erupcions volcàniques produeixen un paisatge volcànic que ens ajudar

a estudiar la nostra història.

Arquitectura:Al llarg de la història les persones hem tingut la necessitat bàsica de la vivenda, en la

prehistòria érem nòmades, després vam començar a viure en coves i, finalment, vam

aprendre a construir estructures. Actualment les estructures han avançat moltíssim i

les persones hem aprés a adaptar-les al medi on vivim i això inclou suportar els distints

desastres naturals(com ara: terratrèmols, huracans, inundacions, etc.).

Per exemple: les ciutats tenen unes canalitzacions que els permet evitar les

inundacions menors ja que desvien tota l’aigua als rius.

Enginyeria antisísmica

L’enginyeria antisísmica és l’estudi del comportament de les estructures sotmeses a

ones sísmiques, que poden estar en forma de, sobretot, terratrèmols, pèrdua del sòl

que subjecta l’edifici, tsunamis, etc. El seu objectiu principal és reforçar un edifici per

què resisteixi un terratrèmol, de dues maneres principals: rellentint-lo o debilitant-lo.

Els altres objectius que persegueix, són els següents:

Com interactuen les estructures construïdes amb un fonament en vibració.

Preveure les conseqüències de les vibracions.

Planificar, construir i mantenir en bon estat els edificis antisísmics.

17

També s’intenta que els edificis antisísmics siguin moderns i, tinguin un aspecte maco i

que no siguin gaire cars.

Actualment el mètode més utilitzat és el control de la vibració de les ones sísmiques, i,

entre elles, l’aïllament sísmic, que ens permet edificar estructures fàcils de construir i

no gaire cares.

Control de la vibracióSón una sèrie de dispositius que permeten reduir l’impacte de les ones sísmiques en

les estructures. Es poden classificar en actius, passius i híbrids. Són els següents:

Murs de maçoneria en sec: consisteix en posar els maons de manera que no

deixin gens d’espai entre ells i, per tant, no tinguin punts de ressonància,

especialment en els arcs. Els inques van ser uns dels primers que van utilitzar

aquesta tècnica en la construcció, per exemple, del Matxu-Pitxu. Durant els

petits i mitjans terratrèmols als murs no els passava res, i, durant terratrèmols

més forts les pedres “ballaven” i tornaven a la seva posició quan el terratrèmol

s’acabava.

Amortitzadors sísmics: són un tipus d’aïllament sísmic que protegeix l’edifici

de terratrèmols potencialment destructius.

Amortidor d’inèrcia: és un bloc massiu de formigó construït en un edifici molt

alt, que, amb l’ajuda d’un mecanisme semblant al d’una molla, ressona quan

rep ones sísmiques. El Tapei 101 en té un.

Amortidor d’histeresi: reforça l’edifici durant un terratrèmol dissipant les

vibracions sísmiques que li arriben.

Amortiment en la configuració vertical: redueix la vibració sísmica que rep

l’edifici construint-lo amb una forma cònica. Aquest efecte també es pot utilitzar

amb la seva massa.

Amortidor multi freqüència de les vibracions: es col·loca en edificis alts i

vibra amb freqüències específiques quan rep ones sísmiques. Cadascun

d’aquests amortidors consta d’una sèrie de diafragmes entre pisos i un conjunt

d’altaveus que vibren amb períodes de vibració propis.

18

Base elevada de l’edifici: gràcies a les múltiples reflexions, difraccions i

dissipacions que hi ha a la base elevada de l’edifici, les vibracions que arriben

fins a l’estructura són molt més dèbils que al

principi.

Coixí de goma i plom: és un sistema

d’isolació que suporta entre 1 i 10000 tones de

pes i té, com a màxim, 1m d’alt. Es va tornar

molt famós després d’un terratrèmol a Los

Angeles on van protegir l’Hospital Universitari,

que va ser l’únic dels 10 hospitals de la ciutat

que no va patir danys.

Amortidor de moll: és un sistema d’isolació que

funciona de la mateixa manera que el coixí de

goma i plom.

Amortidor de pèndol: funciona col·locant sota

l’estructura una base còncava, per la qual

l’estructura lliscaria en cas de terratrèmol.

Conclusió:Aquests mecanismes són una mostra de que la humanitat ha progressat i actualment

segueix progressant, cosa que ens permet lluitar i guanyar contra la natura. Encara

que ens sembli que tot això és molt nou i només apareix en els gratacels en ciutats

molt grans i modernes, bona part d’aquests elements apareixen en construccions amb

més de cinc mil anys d’història com els ziggurats (edificis esglaonats) de l’antiga

civilització mesopotàmica que utilitzen el mètode de l’amortiment en la construcció

vertical.

Taipei 101

Construcció 1998-2004 Oficines, Estructures Gratacel,

19

Usos

comunicació,

conferències,

biblioteca,

observació,

restaurant,

gimnàs.

Amortidor

d’inèrcia, pol,

amortidor

multifreqüèn

cia de les

vibracions

Pisos 101

Pisos subterranis 5Materials Acer, vidre

Superfície del terra 412500m²

Pisos amb ascensor 61Estil

arquitectònicPàgoda

Altures Dada Font d’informació/ Comentari

Agulla 508m

Sostre 448m Plànols

Pis més alt 438m Plànols/ Plataforma d’observació(int.)

Pis 91 390,6m Plànols/ Plataforma d’observació(ext.)

Pis 89 382,2m Plànols/ Plataforma d’observació(int.)

Pis 86 369,6m Plànols/ Casa del club

Pis 12 63m Sostre del podi(punt més alt)

Pis 6 37,8m Sostre principal del podi

Nivell del terra 0m

Nivell del mar -1,2m

Pis -5 -31,5m

20

Descripció i història

Arquitecte: C.Y. Lee & Partner

Companyia contractista: KTRT Joint Venture

Companyia gestora: Urban Retail Properties Company

Lloc: C/Sung-Chih 8, Districte Hsin-Yi , Taipei, Taiwan

El Taipei 101 és un edifici amb un pes total de 705130 tones que va ser obert al públic

el 31 de desembre del 2003. TAIPEI és l’abreviatura de Tecnology, Art, People,

Environment i Identity; i 101 representa superar el cent per cent i perfeccionar-se més

encara. Segons el llibre Guiness el Taipei 101 té el rècord en: l’estructura més alta, el

sostre més alt i el pis més alt ocupat. Aquests rècords

els va mantenir fins el 2010, quan el va superar el Burj

Califa.

El Taipei 101 inclou: oficines de venda al detall(pisos

1-4), un gimnàs(pisos 5-6), oficines(pisos 7-84), restaurant(pisos 86-88), plataforma

d’observació(pisos 81, 91 i 101) i instal·lacions de comunicació(pisos 92-100). Té els

dos ascensors més ràpids del món que arriben a una velocitat màxima de 1010m/min i

es desplacen entre els pisos -1 i 89 en 39 segons. També té un amortidor d’inèrcia de

900 tones, situat en el pis 87, per contrarestar terratrèmols i tifons que es pot veure

des dels pisos restaurant i des de la plataforma d’observació.

Inicialment el Taipei havia de ser un gratacel de 66 plantes que simbolitzaria

l’emergent Taiwan, però al 13 de gener de 1998, la cerimònia del començament de la

construcció, es va decidir canviar el disseny original i elevar la quantitat de pisos fins

101. Per culpa d’aquest canvi la construcció es va retardar, i la primera columna es va

aixecar en l’estiu del 2000. El 31 de març del 2002 5 obrers es van morir aixafats per

dues grues que van caure del pis 56 durant un terratrèmol de 6,8 graus a l’escala de

Richter. La construcció es va parar i va continuar després d’una inspecció. Durant la

construcció es van produir uns quants incendis en els podis. Durant la setmana del 10

21

al 16 d’agost del 2003 va superar el record Guiness de l’estructura més alta de les

torres Petronas. El Taipei es va obrir durant la vigília de l’any nou del 2004, el van

inaugurar l’alcalde de Taipei, Ma Ying-jeou, i el portaveu de la Legislació, Wang Jin-

pyng.

Conclusió i opinió personal

Aquest edifici és una aplicació pràctica de la enginyeria antisísmica, com l’amortidor

d’inèrcia i l’amortidor multi freqüència. El Taipei 101 has passat il·lès molts terratrèmols

i huracans des de la seva construcció i, per tant, podem dir que l’enginyeria

antisísmica existeix, funciona i aquest edifici n’és un exemple.

Evidentment el Taipei 101 és una meravella de l’enginyeria, tant de la civil com de la

l’antisísmica, que ha superat nombroses proves durant la seva construcció i que ha

aconseguit un merescut rècord Guiness. Però en un país com Taiwan on moltes

persones viuen en la pobresa no s’hauria de construir una meravella de l’enginyeria i

exhibir una riquesa “falsa”, per molt que els països occidentals considerin Taiwan un

país emergent, sinó que s’haurien de construir escoles, habitatges assequibles,

hospitals, etc. pensant més en la quantitat que en la qualitat.

22

Context Geogràfic:Volcans

IntroduccióEls volcans constitueixen l'únic intermedi que posa en comunicació directa la superfície

amb els nivells profunds de l'escorça terrestre; és a dir, són l'únic mitjà per a

l'observació i l'estudi dels materials lítics d'origen magmàtic, que constitueixen

aproximadament el 80 % de l'escorça sòlida. En la profunditat del Mantell terrestre, el

magma sota pressió ascendeix, creant càmeres magmàtiques dins o per sota de

l'escorça. Les esquerdes en les roques de l'escorça proporcionen una sortida per a la

intensa pressió, i té lloc l'erupció. Vapor d'aigua, fum, gasos, cendres, roques i lava

són llançades a l'atmosfera.

23

Parts d'un volcà

• Focus volcànic → O zona de la litosfera a gran temperatura, on les roques es

fonen i es genera el magma.

• Xemeneia → Es a dir l'esquerda que comunica el focus amb l'exterior.

• Cràter → És l'acabament de la xemeneia en forma d'embut.

• Con Volcànic → Envolta el cràter i ésta format amb els expilsats pel volcà. De

vegades es formen a les faldes del volcà uns cons més petits anomenats cons

adventicis.

24

Preguntes sobre volcans

- Per què es posen en erupció els volcans?

Quan la pressió a l'interior de l'escorça terrestre es fa incontenible i troba una fuita a

l'exterior, ocorre una erupció volcànica que acaba únicament quan la pressió cedeix i

els materials volcànics han sortit a l’exterior.

- Quant temps pot durar una erupció?

Cada volcà té un "temperament" per així dir i per tant una forma diferent d'activitat, una

erupció pot consistir en una explosió forta i activitat durant uns minuts o pot durar anys

com en el cas del volcà Sangay l'erupció permanent del qual porta mes de seixanta

anys o la del volcà Etna a Itàlia que porta segles en erupció.

- Quina és la freqüència d’erupcions d’un volcà?

Les plaques tectòniques es mouen unes respecte a les altres, cada placa porta una

velocitat diferent, això fa que les esquerdes que connecten el magma amb l'exterior es

tanquin o obrin amb una freqüència que pot ser predictible i que permet que aquest

magma surti a la superfície en una erupció. Cada volcà llavors té una "taxa de

recurrència" pròpia, el volcà Reventador per exemple és puntual i té erupcions cada 25

anys, un gairebé podria actualitzar el seu calendari amb les erupcions d'aquest volcà.

La mitjana d'erupcions del Tungurahua és de 95 anys. No obstant això els volcans

poden canviar de recurrència i llavors succeeixen erupcions impredictibles.

- Amb quina força pot ser expulsada una roca volcànica?

En una erupció molt violenta com la del volcà Santa Helena la força equivalent va ser

de diverses bombes atòmiques, cada bomba atòmica pot tenir una força de diversos

megatones, un megatona és equivalent a un milió de tones de dinamita, així que en

suma una roca podria ser llançada a diversos quilòmetres d'altura. Però tal força

usualment desintegra les roques fins a convertir-les en sorra.

25

Volcà Quilotoa.

És el segon volcà mes actiu de la serralada occidental. Està constituid per una caldera

circular de 3 Km de diàmetre que conté una llacuna d'aigües verdoses i

mineralitzades, els antics fluxos piroclàstics han creat grans planes al voltant del con

que presenta una pendent suau.

Dins de la caldera es creu que existeixen alguns doms volcànics que no han format

illes com les del Cuicocha, no obstant això existeix un. Actualment és possible baixar

fins a la riba de la llacuna que és utilitzada pels camperols per a la pastura d'ovelles,

cabres...

De les planes exteriors del volcà és coneix que van ser dipositats grans ventalls de

piroclasts violentament i de forma massiva, aquestes planes es troben al nord, sud i

est.

26

L’illa de Thera (Santorini)

Introducció

L'illa de Thera, anomenada Santorini. Situada al sud del mar Egeo, es un arxipèlag en

forma circular, format per diverses illes volcàniques. En l’origen de la illa, la mateixa

posseïa 16 quilometres de diàmetre. Actualment, Santorini es fruit d'una explosió

volcànica, que va ocórrer entre el 1650 -- 1500 a.C.

Aquesta expiació va ser anomenada 'erupció minoica', degut a la època en la qual va

ocórrer, Aquesta gran explosió, va ocórrer a la illa de Santorini, però va ser tan

espectacular que es considera un dels fets mes significatius que han ocorregut en tot

el mar Egeo durant l’Edat de Bronze.

- El volcà de Santorini va canviar la historia?

Sí, ho plantejo com una pregunta, ja que hi ha moltes versions, de diferents

historiadors i geòlegs, suposarem que la resposta és sí.

Segons diuen, actualment el nostre planeta, es veuria diferent, si el volcà Thera

( d'aquí el nom de illa de Thera ) no hagués entrat en aquella espectacular erupció,

que segons creiem, va tindre lloc fa uns 3500 anys. Segons un grup de geòlegs, la

explosió mes gran que s'ha vist a la terra ( per ficar un punt de comparació, podríem

dir, que aquesta erupció, va ser 5 cops major que la de Krakatoa, produïda al 1883 )

La civilització Minoica, que era la que habitava el lloc en aquella època, va ser

testimoni de la catàstrofe, la qual va matar a unes 40.000 persones unes quantes

hores desprès, provocant també tsunamis d'uns 15 metres d'alt ( el que vindria a ser

un edifici d'unes 4 plantes ).

Algunes persones relacionen aquesta catàstrofe amb dues possibles llegendes; La

desaparició de la Atlàntida, y algunes de les plagues d'Egipte que s'anuncien en l'Antic

Testament ( Les quals estan molt ben explicades en les pagines webs, en les quals

també podem comparar diverses opinions de experts en la matèria ) .

27

Santorini actualment

Actualment l'illa de Santorini, posseeix una superfície de uns 77 m^2. Es classificada

una illa amb molt bonica, amb una animada vida nocturna, el que la fa ser una molt

bona illa per anar de vacances. Les seves construcció, d'aspecte oriental, son

semblants a las que podem trobar a les costes del Marroc o de Túnez. Actualment,

aquesta illa esta en ple creixement urbanístic.

28

Plaques tectòniques

Introducció

La superfície terrestre està construïda per una sèrie de peces de puzle que es diuen

plaques tectòniques o litosfèriques, que s’encaixen unes a altres.

Aquestes plaques són grans blocs de roca. Les plaques que es troben al fons del mar

es diuen plaques oceàniques i les que estan sota la superfície plaques continentals.

La Terra no a tingut sempre la forma que té ara. Les plaques es mouen i canvien

l’aspecte de l’escorça.

Aquests moviments han fet que els continents se separin, abans era tot un, i es deia

Pangea. La Terra continua movent-se. Quan dues plaques es mouen, de vegades

poden xocar, quan ho fan, formen com unes ones. D’aquestes en diem els

terratrèmols.

29

- Quines plaques hi ha?

• Africana, placa tectònica continental que cobreix l'Àfrica.

• Antàrtica, placa tectònica continental que cobreix l’Antàrtica.

• Australiana, placa tectònica continental que cobreix Austràlia, formava un

continu amb la placa índica fa 50-55 milions d'anys.

• Eurasiàtica, placa tectònica continental que cobreix Euràsia.

• Nord-americana, placa tectònica continental que cobreix l'Amèrica del Nord i la

Sibèria nord-oriental.

• Pacífica, placa tectònica oceànica que cobreix el Pacífic.

• Sud-americana, placa tectònica continental que cobreix l'Amèrica del Sud.

30

Literatura:Cinema catàstrofe:En el cinema un dels trets més atractius pel públic són els desastres naturals. Aquest

tipus de cinema s’anomena cine catàstrofe. És un gènere cinematogràfic compost per

films que tenen com a tema principal una catàstrofe en curs per a la raça humana.

Crea molta expectació i quasi totes les pel·lícules que han treballat amb aquest tema

han tret un resultat excel·lent. Un dels grans avantatges que proporcionen un èxit

segur als curtmetratges d’aquest tipus són els alts pressupostos. Aquesta gran

despesa significa uns efectes especials més bons, unes imatges realment impactants i

grans actors entre altres. Tracta temes molt atractius pel públic perquè reflecteix un

possible futur no molt llunyà i ens crea una sèrie de dubtes sobre la realitat dels fets

que estem veient. En aquest tipus de gènere hi ha diferents elements a destacar com

per exemple: un desastre amb causes naturals i la tragèdia que normalment afecta a

un grup nombrós de persones. Fent servir només aquets dos aspectes principals

s’obté una pel·lícula de desastres naturals òptima. La tragèdia fa augmentar l’interès

perquè es ressalta les tensions que es causen en un moment de crisi i també per la

lluita per la supervivència. Realment es tracta de drames molt reals amb elements més

significatius i dramàtics per construir una historia amanida per una aclaparadora

tècnica. Altres característiques a destacar sobre aquest tema que crea tants

espectadors en el cinema són:

Altres característiques:-S’insisteix en el pànic, terror, i fòbia en els seus personatges.

-Els seus arguments es centren en el desig que tenen els seus protagonistes de fugir

de la desgràcia.

-Fermesa en l’utilització d’efectes especials. 

31

-Existència d’un heroi o personatge valent que normalment és el protagonista. 

-Els personatges lluiten amb una finalitat: cercar la tranquil·litat. Si les pel·lícules

d’aquest gènere tenen algun d’aquests trets tan característics tenen l’èxit assegurat i

encara més si compten amb les noves tecnologies.

Exemples de pel·lícules:Esta clar que el cinema ha pres els desastres naturals com un dels temes estrella per

a crear pel·lícules basades en aquets esdeveniments que també succeeixen en la

realitat. El que pretenen és informar als espectadors de les seves causes i les

conseqüències que deixen al seu pas sense allunyar-se massa dels fets reals.

Fa poc va sortir a la gran pantalla ‘’The Road’’ una pel·lícula basada en la novel·la del

guanyador del premi Pulitzer, Cormac McCarthy. Aquesta adaptació ens permet veure

la imatge d’un món destruït que va estremir a milions d’espectadors, però malgrat tot

no ens adonem de les catàstrofes que succeeixen al nostre planeta i que són igual o

pitjors de devastadores. Un altre exemple seria la pel·lícula 2012, la recent creació de

Roland Emmerich. Aquest reconegut director també va tractar els desastres naturals

en films com ’’Independence day’’. Una de les millor produccions en aquet gènere és

’’Terremoto’’ del director Charlton Henson. Destaca per les seves imatges amb grans

efectes especials que van impressionar als amants del cinema. Aquesta creació es pot

veure reflectida en esdeveniments de l’actualitat com els recents terratrèmols de l’illa

d’Haití o a Xile. La adaptació de la novel·la de Sebastian Junger (La tormenta perfecta)

és un clar exemple que ens mostra conseqüències desastroses i situacions de pànic

davant d’una gran tempesta. En aquesta pel·lícula els dos protagonistes principals,

George Clooney i Mark Wahlberg donaven vida a una situació prou real en la que una

gran tempesta posava en situació de perill a uns pescadors que es trobaven al mar. En

aquest film es poden veure imatges de ones gegantines que per exemple en la realitat

també van provocar la mort de moltes persones en un creuer al Mediterrani.

Un dels esdeveniments que amoïnen als científics actuals entre molts altres és el

despreniment de grans icebergs com el de fa pocs dies al glacial de Mertz. Amb

aquest exemple s’han pogut crear pel·lícules com ’’El día de mañana’’ en la que

s’explica de forma espectacular les conseqüències d’aquest successos i la situació de

pànic que es crea a ciutats molt conegudes com Tokio, Nova Delhi o Nova York on es

provoquen per aquest motiu: huracans, tornados, inundacions...

32

*El día después de mañana (2004)

El cinema antic i modern:Dins dels films més destacats en desastres naturals podem observar canvis i avenços

molt importants en l’àmbit social i tècnic que amb el pas dels anys és fan més notoris.

Les pel·lícules més antigues utilitzen temes religiosos i tabús per a justificar els fets

que succeeixen i sobretot destaquen l’arribada de la fi del món. En canvi en l’actualitat

les pel·lícules es basen en causes científiques com pot ser el canvi climàtic que

provoca grans desastres naturals arreu del món. També hi ha canvis tècnic com la

millora dels efectes especials que creen una atmosfera més impactant i realista. Les

imatges són més autèntiques i estan millor realitzades. Dues pel·lícules on es poden

comprovar aquets avenços tècnics són El día después de mañana (2004) i 2012

(2009). Només amb 5 anys de diferència podem observar la gran millora en efectes

especials, imatges molt més impactants i reals, i sobretot utilitzen la música per acabar

de donar el toc final d’impacte a la pel·lícula.

33

Conclusió:Per tant podem dir que en el cinema es poden veure pel·lícules que ens mostren

situacions i esdeveniments reals, basats en catàstrofes naturals que ja s’han produït al

nostre planeta però també es creen films irreals basats en la ficció i que creen gran

expectació per al públic que segueix el tema relacionat amb els desastres naturals.

Literatura antiga (Mitologia):Els desastres naturals no només tenen molta importància al món del cinema sinó que

a tot tipus de gènere literari. Hi ha llegendes de l’antiguitat que ens mostren històries

relacionades amb aquetes catàstrofes que també succeïen en aquells temps però

degut al casi inexistent control de les ciències naturals es quedaven en fets irreals i es

creaven històries mitològiques per explicar-les.

L’enfonsament de l’illa de l’Atlàntida és una de les històries més conegudes i

interessants entre moltes altres. La llegenda explica que existia en l’antiguitat una gran

illa que es trobava a l’estret de Gibraltar, entre les dues columnes de Hèrcules que

estaven situades a la costa de la península Ibèrica i el continent africà.

El nom de l’illa prové del seu primer rei, Atlas. La llegenda diu que en aquesta illa

vivien éssers amb molta intel·ligència, amb una gran riquesa, tota mena de luxes i

poder. Aquesta terra era molt fèrtil i rica en metalls preciosos. Es diu que la seva

extensió era enorme, fins hi tot podria arribar a ser un continent més gran que Àsia i

Àfrica junts, per aquest motiu es tractava de una civilització tan avançada. Però durant

un dia i una nit va desaparèixer a causa de un gran cataclisme que la va enfonsar

sense donar la possibilitat de sobreviure a cap dels seus habitants. Conegut com el

poble dels atlants, que va donar nom a l’oceà Atlàntic degut a la situació de l’illa.

Aquest fet mitològic es conegut gràcies a la tradició oral que s’ha transmès durant

moltes generacions. En aquella època molts historiadors donaven per certa tota

aquesta llegenda i donaven total certesa d’aquest desastre natural a causa de la poca

informació científica d’aquells temps.

34

A tots els grans historiadors, arqueòlegs i científics de tots els temps els ha semblat

una història molt seductora a l’hora de dur a terme investigacions marítimes per tota la

zona en busca de pistes o objectes que verifiquin totes les informacions que donen per

vàlida aquesta història. També ha creat una gran expectació a molts investigadors

degut a les grans riqueses que es mencionaven i per tant s’han fet expedicions al llarg

dels anys sense cap resultat positiu.

Com en totes les llegendes sempre hi ha persones que les creuen i d’altres que

pensen que son fets històrics poc rellevants i per tant no donen importància a la seva

existència, però fins que no es demostri el contrari seguirà sent només un fet mitològic.

Literatura en l’actualitat:Com hem pogut comprovar els desastres naturals és un tema molt utilitzat en l’àmbit

literari, i principalment es veu reflectit en les novel·les i el cinema. Un exemple molt

clar de novel·la relacionada amb les catàstrofes naturals és el llibre ’’La Ruta de

l’Huracà’’ de Care Santos. En aquest llibre la seva autora explica les aventures de

l’Aïda, una nena de 13 anys que es trasllada a l’Amèrica central pel treball dels seu

pare. Allà s’endinsa en un seguit d’esdeveniments per poder recuperar al seu pare

desaparegut per culpa de l’huracà Mitch juntament amb el seu amic Roque. Durant la

cerca coneix a moltes persones que han estat afectades per aquest fenomen

atmosfèric tan devastador i veu en primera persona diversos països arrasats pel pas

d’aquest huracà.

35

La seva autora ens explica el seu secret per a poder realitzar una novel·la tant realista

sense viatjar a aquelles terres. Creu que a través dels seus amics i coneguts que viuen

en altres països arreu del món pot obtenir tota la informació i detalls necessaris per a

escriure una novel·la d’aquest tipus. Ens explica que ella no ha viscut l’huracà Mitch en

primera persona però que també ha estat molt pendent de la seva evolució perquè ella

té amics molt estimats en aquells territoris. Per tant es tracta d’una novel·la molt

realista, adaptada a la historia de l’Aïda gràcies a tota la informació i vivències que ha

recollit de les persones que realment han patit aquestes fets. Amb el llibre podem

saber que Amèrica central és un territori on es pateixen més ciclons, on són més

habituals els moviments de les plaques tectòniques...i també que aquets fenòmens

produeixen més impacte en aquets països perquè són més vulnerables en tots els

aspectes (polítics, socials, econòmics...) Per tant es creen situacions de gran

desesperació i més dificultats per als seus habitants.

*Huracà Mitch, el principal protagonista de la novel·la.

36

Pintura:IntroduccióEn la pintura també podem veure obres relacionades amb els desastres naturals i amb

les seves conseqüències devastadores que eren un tema de inspiració per a molts

artistes i pintors de l’època del Barroc. En aquella etapa era molt habitual exagerar i

crear pintures que pretenen explicar el sofriment i la destrucció d’una manera molt

extrema.

El segle XVI era anomenat ‘’El segle d’or’’ per la quantitat de bons artistes i obres com

per exemple Velázquez, Cervantes, Rembrandt, Lope de Vega i Galileu...Les seves

pintures eren naturalistes i feien servir el tenebrisme com a principal característica. Era

una època en la que no hi havia tanta informació sobre les catàstrofes naturals, per a

la gent de l’època eren uns esdeveniments molt terribles que només causaven

destrosses i situacions devastadores. Aquests fets també feien que els quadres i les

diverses pintures fossin més naturalistes. Era sens dubte un dels millors moments de

l’art i aquests dots artístics es veien reflectits també en les pintures de Espanya. L’art

espanyol era considerat el més radical de tota la història de l’art renaixentista i del

barroc. Les desgràcies i les catàstrofes naturals eren considerades també càstigs pels

pecats de les persones que en aquella època eren molt creients, i tenien un gran vincle

amb Déu. Per tant també és una altra raó per la que a les pintures es reflectien

situacions extremes i tan impactants com els desastres naturals.

Biografia i obres de W.Turner:Un dels pintors més destacats de l’antiguitat que pintava obres relacionades amb els

desastres naturals és Joseph Mallord William Turner. Avui en dia podem trobar moltes

37

de les seves obres en una impressionant exposició al museu Metropolità de Nova

York. Va néixer l’any 1775, a Covent Garden (Londres).

Les seves obres van evolucionar del típic paisatge idealitzat a obres dedicades a

imatges de vaixells de vapor, recreacions de passatges bíblics, a la reinvenció

d’episodis mitològics o històrics i episodis de l’antiguitat. Per exemple pintures com: La

mañana después del diluvio, La batalla de Trafalgar, Tormenta de la nieve... També li

agradava molt documentar la historia recent en imatges interessants per a crear

reportatges gràfics, com per exemple l’incendi del Parlament anomenat originalment

’’The Burning of the Houses of Lords and Commons’’ del qual en va ser testimoni.

A Turner sempre li havia fascinat les coses tràgiques, i això ho va fer reflectir en les

seves obres utilitzant diferents classes de catàstrofes: desastres marítims, cataclismes

naturals i guerres...però no per aquesta raó va perdre la habilitat de imaginar paisatges

tranquils amb una bellesa impressionant. Turner fusionava elements clàssics amb

elements de avantguarda, utilitzava tècniques radicals per a aquella època artística

com per exemple taques per a suggerir coses que no estaven en aquell lloc, etc.

Després de la seva mort l’any 1851, va deixar totes les seves obres al públic britànic

com un llegat cultural nacional, un acte de generositat sens dubte. Tot i que era un

artista que va coquetejar amb el gusto convencional, es va aventurar amb l’art del

impressionisme, expressionisme, i en ocasions amb l’abstracció. Per al públic d’aquells

temps, el seu art resultava molt agressiu, en comptes de projectar la imaginació,

frustrava i incomodava. Molts no van acceptar les característiques de les obres de

Turner, però ell va lluitar pel seu tipus d’art i va donar lloc a l’època del modernisme.

La conclusió és que per molt agressives que fossin les seves obres i diferents a les

ideologies de l’època ell va defensar-les i només plasmava la realitat de les catàstrofes

38

naturals i dels esdeveniments que passaven sense cap tipus de límit.

*Pintures de W.Turner

Música:IntroduccióEn la música podem veure reflectits els temps que hem viscut, els successos més

importants que passen actualment, però també la historia humana dels últims

cinquanta anys s’escriuen en cançons que queden com a testimonis musicals d’aquells

moments concrets.

Projecte ‘’We aret he World’’ Haití:Molts cantants i compositors han demostrat el seu compromís amb els problemes

mundials que estan relacionats amb els desastres naturals, i la seva solidaritat. Creen

projectes musicals i tots els beneficis estan destinats als que més ho necessiten. El

primer concert benèfic de la historia el va organitzar George Harrison després de que

el seu amic Ravi Shankar li demanés ajuda per a recuperar fons per Bangladesh. A

partir de llavors, molts artistes han decidit fer concerts per ajudar a aquets pobles

destruïts per les catàstrofes naturals a tirar endavant. Un exemple més actual de acte

benèfic és l’adaptació que van fer molts cantants famosos de la cançó ‘’We are the

39

world’’ de Michael Jackson. Aquest projecte va sorgir quan tot el món va ser conscient

de la gran catàstrofe haitiana i també ràpidament es van crear desenes de festivals i

actuacions en tots els països per a recaptar diners. Les principals seus d’aquest

esdeveniments eren Nova York, Londres i Los Ángeles. Artistes com Springteen,

Shakira, Rihanna, Alicia Keys van actuar i gravar un àlbum anomenat ‘’Hope for Haití

Now’’. És un recull de totes les cançons i va ser un gran èxit amb més de 170.000

còpies venudes. També van unir-se artistes de països com Canadà, la República

Dominicana i altres cantautors espanyols com Enrique Iglesisas, Alejandro Sanz...No

només van ser els artistes més reconeguts mundialment els que van ajudar a recaptar

beneficis sinó que també músics independents es van dedicar a crear concerts i

projectes. Potser no va ser gran cosa la seva recaptació però va resultar tot un èxit. La

tragèdia d’Haití va servir per a recuperar aquella cançó coneguda arreu del món del

cantant Michael Jackson.

La principal idea d’aquest projecte era cantar-la pel 25 aniversari de la cançó creada

per Michael, però la catàstrofe va fer canviar de plans totalment. Per tant el dia 1 de

febrer, aprofitant que era el dia següent de la gran gala dels Premis Grammy, més de

setanta artistes van tornar a l’estudi de gravació a fer la versió actualitzada i aquest

cop estava dedicada a totes les víctimes del terratrèmol. Més tard un grup de cantants

llatinoamericans van decidir fer la versió en castellà, ‘’Somos el mundo’’, en la que van

participar artistes com Ricky Martin, Shakira, Juanes, Luís Miguel o Santana.

Projecte ‘’Nada gano con llorar’’:

IntroduccióDurant les últimes dècades, milions de dominicans víctimes de catàstrofes i desastres

naturals molt habituals al seu país han decidit desplaçar-se a la capital, Santo

Domingo en busca de una oportunitat per sobreviure a la situació en la que es troben

després de patir i perdre la gran majoria de coses que tenen: cases, pertinences,

familiars...

40

En cinc barris perifèrics de la ciutat viuen aproximadament 120.000 persones i estan

considerades zones de molta vulnerabilitat per a poder afrontar qualsevol desastre

natural. Són zones molt propenses a patir aquest fenòmens degut a la seva situació

tan propera als rius Isabela i Ozama. Per aquesta raó s’ha creat aquest projecte de

formar a ciutadans per a la preparació i prevenció de desastres naturals d’aquesta

magnitud a través de la música popular com la ‘’Bachata’’. Aquesta iniciativa s’ha

endinsat en un programa promogut per la Comissió Europea i ha estat recolzada per

diferents institucions dominicanes i internacionals. Una de les més importants ha estat

Intermón Oxfam. L’objectiu principal d’aquest projecte és reduir la vulnerabilitat en

aquests barris fent servir activitats de formació, coordinació amb organitzacions

rellevants i la millora de les infraestructures. També la implementació de plans

d’emergència a nivell comunitari. Un exemple molt clar és la composició ‘’Nada gano

con llorar’’ de Eliseo.

La cançó explica la historia real d’un home que ha perdut a la seva estimada per no

escoltar els butlletins de defensa civil i d’aquesta manera no aconsegueix evacuar el

lloc a temps. Amb aquetes propostes de formació (que es transmeten mitjançant medis

de comunicació massius) s’espera que al final del projecte els habitants d’aquesta

zona siguin totalment conscients dels riscos que poden patir, i també les accions que

han de dur a terme abans, durant i després de qualsevol desastre natural.

41

*Projecte d’ajuda després d’una catàstrofe mundial

*Una de les campanyes publicitàries d’Intermón Oxfam.

Conclusions:Indiscutiblement els desastres naturals ens han passat factura desde temps immemorables i cada vegada afecta a més àmbits de la nostra vida. En aquest treball hem plasmat aquests canvis, cadascú en la part que se li ha demanat. I no només ha afectat al nostre entorn sinó també ens ha canviat tan físicament com mentalment, per exemple: els habitants del desert de Gobi (un desert situat a Àsia) que han evolucionat per adaptar-se a la sequera i a les tempestes de sorra en aquell desert i mentalment han aprés a estalviar el menjar a cuidar els animals a viure en una tenda de setanta metres cuadrats, a aixecar-se a les sis del matí i a treballar tot el dia. Però el primer que respon als canvis del món és sempre l’art, i més ara que han aparegut el el cinema, la televisió, i l’art és molt més popular.

42

Bibliografia:- Context Històric i Arquitectura (Timur)http://www.portalplanetasedna.com.ar/desastres_naturales.htm

http://www.portalplanetasedna.com.ar/desastres_naturales.htm

http://www.tecnun.es/asignaturas/Ecologia/Hipertexto/08RiesgN/130Inund.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Allau

http://es.wikipedia.org/wiki/Granizo

http://ca.wikipedia.org/wiki/Front_polar

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0115093&BATE=hurac%E0

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cicl%C3%B3_tropical

http://www.esacademic.com/dic.nsf/eswiki/1090858 Imatge: “El simun sobre el

desierto”, David Roberts, 1859

http://www.tecnociencia.es/especiales/sequia/introduccion.htm

http://www.educared.net/concurso2001/589/tipos_de_volcanes-12.htm

http://www.naturaonline.com.ar/subtemas.php?subtema=02804ZGGEC

http://es.wikipedia.org/wiki/Tormenta_solar_de_1859

Biología i Geología 4t ESO Editorial Cruïlla (llibre)

http://es.wikipedia.org/wiki/Epidemia

http://es.wikipedia.org/wiki/Desastre_natural

43

http://www.fao.org/index_es.htm

- Context Geogràfic (Adrià)www.gencat.cat

http://www.xtec.es/centres/a8019411/volcans/

http://www.youtube.com/watch?v=uGcDed4xVD4&feature=fvwrel

http://science.vulcania.com/terre-volcans/terre-et-tectonique/tectonique-des-plaques.html

http://www.ecuadorciencia.org/portal.asp?portal=38&id=73

http://pdf.rincondelvago.com/erupciones-volcanicas-historicas.html

http://www.ojocientifico.com/2009/08/23/fotografias-de-desastres-naturales/

http://www.educima.com/fotos-desastres-naturales-b325.html

http://www.flickr.com

- Literatura, Música i Pintura (Aintzane)http://www.canaltrans.com/lalinternamagica/026.html

http://www.suite101.net/content/cine-catstrofe-a8848

http://disastersfilms.blogspot.com/

http://www.35milimetros.org/2010/07/aniquilacion-urbana-nueva-york/

http://www.emezeta.com/articulos/la-atlantida

http://cmcbachillerato.blogia.com/2010/abril.php

http://tgusta.es/category/solidario/page/2/

http://ponzonaviborel.blogspot.com/2010/08/we-are-world.html

http://artetorreherberos.blogspot.com/2010_04_01_archive.html

44

http://espectadores.net/10-mejores-peliculas-de-castastrofes-naturales/

http://actualidad.rt.com/actualidad/america_latina/issue_5059.html

http://www.caresantos.com/Propuestas%20La%20ruta%20del%20huracan.htm

http://diezmandamientos11.blogspot.com/

http://www.suite101.net/content/cuando-la-realidad-supera-a-la-ficcion-a12339

http://www.canalsolidario.org/noticia/bachata-para-combatir-los-desastres-naturales-

en-republica-dominicana/8049

http://www.suite101.net/content/cuando-la-realidad-supera-a-la-ficcion-a12339

http://listas.rpp.com.pe/cine/610-las-mejores-peliculas-de-desastres-naturales

http://espectadores.net/10-mejores-peliculas-de-castastrofes-naturales/

http://bramdoro.blogspot.com/2010/11/atlantida-historia-de-las-edades.html

http://www.caresantos.com/Catala_Index.htm

http://blogs.cadenaser.com/haiti/2011/01/13/la-musica-con-haiti/

http://donmusica.com/tag/haiti/

http://www.youtube.com/watch?v=PwrkGtjj8b4

http://imagenesdebolivar.blogspot.com/

45