INFORME MUNDIAL DE CULTURA DE PAU

Informe de la societat civil a la meitat del Decenni de Cultura de Pauen virtut de la invitació del paràgraf operatiu 10 de la Resolució A/59/143 de l’Assemblea General

amb el suport de:

Català

L'informe ha estat coordinat i redactat per:

David AdamsDecade Office of the Foundation for a Culture of Peace PO Box 2305, Branford CT 06405, USATelèfon/Fax: +1-203-481-2027Correu electrònic: decade@decade-culture-of-peace.orgLloc web: www.decade-culture-of-peace.org

Aquesta edició s’ha realitzat sota la direcció de:

Manuel Manonelles DirectorOficina de Barcelona de la Fundació Cultura de Pauc./ Jordi Girona 29 · Nexus II · E-08034 Barcelona Telèfon: (+34) 93 413 77 78 · Fax: (+34) 93 413 77 80Correu electrònic: barcelona@fund-culturadepaz.orgLloc web: www.fund-culturadepaz.org

Amb la col·laboració d’Eulàlia d'Ortadó i Alba Mengual

Amb el suport de:

Traducció: Discobole, S.L.Imprès a Barcelona per Copiespimpam.scpFebrer 2006Dipòsit legal: B.7025.2006

Per més informació sobre la Fundació Cultura de Pau:

www.fund-culturadepaz.org

Per més informació sobre el Programa a l’Institut Internacional per la Pau:

www.gencat.net/drep

INFORME MUNDIAL DE CULTURA DE PAU

Informe de la societat civil a la meitat del Decenni de Cultura de Pauen virtut de la invitació del paràgraf operatiu 10 de la Resolució A/59/143 de l’Assemblea General

amb el suport de:

ÍNDEX

Pròleg de Federico Mayor,President de la Fundació Cultura de Pau------------------------------------------------------------------------------------------

Introducción de David Adams,Coordinador de l’Informe Mundial--------------------------------------------------------------------------------------------------

Informe Mundial de Cultura de PauInforme de la societat civil a la meitat del Decenni de Cultura de Pau, en virtut de la invitació del paràgraf operatiu 10 de la Resolució A/59/143 de l’Assemblea General-------------------------------------------------------------------------------------

- Informe de la societat civil a la meitat del Decenni de la Cultura de Pau- Progrés i obstacles vistos per les organitzacions internacionals- Progrés i obstacles a l'Àfrica- Progrés i obstacles en els Estats Àrabs- Progrés i obstacles a Llatinoamèrica- Progrés i obstacles al Sud i l'Oest d'Àsia- Progrés i obstacles l'Àsia Oriental- Progrés i obstacles a Europa- Progrés i obstacles a Amèrica del Nord- Progrés i obstacles al Carib- Consells al Secretari General i a l'Assemblea General

Annex I: Llista d'organitzacionsOrganitzacions que han inclòs informació per l'Informe de la Societat Civil sobre la Cultura de Pau abans del 30 de setembre de 2005--------------------------------------------

Annex II: Declaració i Programa d'Acció sobre una Cultura de PauResolució A/RES/53/243 aprovada per l'Assemblea General el 6 d'octubre de 1999-------------------------------------------------------------------------------------------

Annex III: Resolució A/RES/59/143 aprovada per l'Assemblea General el 25 de febrer de 2005Decenni Internacional d'una Cultura de Pau i No-Violència per als Infants del Món, 2001-2010------------------------------------------------------------------------------------

pàgina 7

pàgina 8

pàgina 9

pàgina 23

pàgina 33

pàgina 44

Pròleg

L'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el Decenni Internacional d'una Cultura de Paui No-Violència per als Infants del Món durant el període 2001-2010 en la seva resolució 53/25 del 10 denovembre de 1998. El 1999, l'Assemblea General també va aprovar la declaració i el Programa d'Acciósobre una Cultura de Pau.

La Fundació Cultura de Pau es va crear l'any 2000 amb l'objectiu de contribuir a construir i consolidar unacultura de pau per mitjà de la reflexió, la recerca, l'educació i l'acció sobre el terreny. La fundació ha fet unseguiment actiu de l'establiment de la Declaració de les Nacions Unides, el Programa d'acció i les activi-tats dutes a terme durant el Decenni Internacional.

En virtut de la resolució 59/143, del 15 de desembre de 2004, la Fundació ha preparat aquest informe mun-dial sobre la cultura de pau i l'ha presentat al Secretari General de les Nacions Unides per tal quel'Assemblea General el prengui en consideració. Aquest document representa l'informe de la societat civila la meitat del Decenni Internacional d'una Cultura de Pau. Inclou informació que ha estat recollida i pre-sentada per més de 700 organitzacions d'arreu del món que han analitzat les activitats dutes a terme perpromoure una cultura de pau i no-violència, així com també el progrés fet durant la primera meitat delDecenni Internacional.

L'informe també reflecteix els obstacles que s'han trobat en la implementació dels valors que contenen laDeclaració i el Programa d'Acció. Tal com reitera l'Assemblea General, els Estats Membres continuenestant convidats a donar un impuls més gran i a ampliar les activitats de promoció d'una cultura de pau ino-violència en els plans regional, nacional i internacional. També es continua animant la societat civil aaugmentar els esforços per tal d'aconseguir els objectius del Decenni, incloent-hi, entre altres mitjans, l'a-provació d'un programa d'activitats propi, que complementi les iniciatives dels Estats Membres, lesorganitzacions del sistema de les Nacions Unides i altres organitzacions regionals i internacionals.

Tots junts podem assolir l'objectiu del Decenni Internacional: enfortir encara més el moviment mundial afavor d'una cultura de pau!

Federico Mayor PresidentFundació Cultura de Pau

7

Informe Mundial de Cultura de Pau: Pròleg

Informe Mundial de Cultura de Pau: Introducció

Introducció

L'any 2005 marca la meitat del Decenni Internacional d'una Cultura de Pau i No-Violència per als Infantsdel Món (2001-2010), tal com va proclamar l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Aquest informe s'ha presentat al Secretari General de les Nacions Unides per tal que l'Assemblea Generalel prengui en consideració en el 60è període de sessions dins del punt de l'ordre del dia en què s'han d'e-xaminar els primers cinc anys del Decenni Internacional d'una Cultura de Pau. Aquesta iniciativa respona la invitació que recull el paràgraf operatiu 10 de la resolució A/59/143 de l'Assemblea General.

L'informe es basa en la informació que van presentar 700 organitzacions provinents de totes les regions delmón. De tota la informació que es va rebre podem concloure que la cultura de pau està avançant.

L'informe proporciona la primera visió exhaustiva del progrés fet pel moviment global per una cultura depau, des que el 1999 l'Assemblea General el va proclamar en la resolució A/53/243 (adjunta a aquest infor-me).

Les valoracions dels progressos i els obstacles que s'han trobat s'han presentat en primer lloc en un resumintroductori i posteriorment apareixen distribuïts per regions: organitzacions internacionals, Àfrica, EstatsÀrabs, Llatinoamèrica, Àsia, Europa, Amèrica del Nord i el Carib. L'informe també inclou un resum delsconsells de les organitzacions que hi participen adreçats a les Nacions Unides, que aborden les vuit àreesdel programa de la cultura de pau, d'acord amb la resolució de l'Assemblea General A/53/243. L'informetambé es pot consultar al web: www.decade-culture-of-peace.org.

La informació que s'ha recollit assenyala que s'ha aconseguit avançar en la cultura de pau malgrat l'aban-dó gairebé total dels mitjans de comunicació. Esperem que aquest any serà un punt d'inflexió de maneraque durant la segona part del Decenni, puguem assegurar que les notícies del moviment global per a unacultura de pau siguin reconegudes i documentades per tots els mitjans de comunicació.

David AdamsCoordinador de l’informe

8

Informe de la societat civil en la meitat del Decenni de la Cultura de Pau

El moviment mundial per una cultura de pau avança.Aquesta és la conclusió de bona part de les organitzacionsd'arreu del món, que informen d'un progrés cap a una cul-tura de pau durant els primers cinc anys del DecenniInternacional d'una Cultura de Pau i No-Violència per alsInfants del Món. Aquest informe consta de més de 3.000pàgines d'informació, lliurada per 700 organitzacions demés de 100 països, que es poden consultar de franc al webhttp://decade-culture-of-peace.org/cgi-bin/ib3/ikonboard.cgi. Aquesta informació tan sols és la punta de l'iceberg,atès que algunes organitzacions han enviat dades amb pos-terioritat i moltes més que també fomenten una cultura depau no van ser consultades o no van respondre al qüestio-nari d'aquest informe, tal com indiquen moltes associacionsenumerades per organitzacions participants. Són milers lesque van respondre a la crida a l'associació per una culturade pau en la resolució de l'Assemblea General A/53/243(B.A.6.).

El progrés és especialment notable si tenim en compte quesols han passat cinc anys des que la resolució del'Assemblea General de l'ONU A/53/243 va fer una prime-ra crida a un moviment mundial per una cultura de pau.També resulta sorprenent perquè, tal com s'informa desd'arreu del món, els mitjans de comunicació no han difósinformació a través de les notícies sobre la cultura de pau, iles Nacions Unides i l'agència que lidera el Decenni, laUNESCO, li han donat ben poca atenció. Al Brasil, on quin-ze milions de persones van signar el Manifest 2000, esreconeix el mèrit de l'Any Internacional de la Cultura dePau, per haver llançat el moviment l'any 2000.

Els bons resultats dels informes reflecteixen la definiciód'una cultura de pau aportada per la resolució del'Assemblea General A/52/13, que en un primer momentva fer una crida a "la transformació d'una cultura de guerrai violència en una cultura de pau i no-violència", que con-sisteix "en valors, actituds i conductes que plasmen i

susciten alhora interaccions i intercanvis socials basats enprincipis de llibertat, justícia i democràcia, tots els dretshumans, la tolerància i la solidaritat; que rebutgen la vio-lència i procuren prevenir els conflictes, mirant d'atacar-neles causes per resoldre els problemes a través del diàleg i lanegociació, i que garanteixen el ple exercici de tots els dretsi forneixen els mitjans per participar plenament en el pro-cés de desenvolupament de la seva societat." Així, elPrograma d'Acció sobre una Cultura de Pau (A/53/243),aprovat per l'Assemblea General el 1999, comprèn vuitàrees: educació per una cultura de pau; igualtat de la dona;participació democràtica; desenvolupament sostenible;drets humans; comprensió, tolerància, solidaritat; lliure cir-culació de la informació i els coneixements, i pau i seguretatinternacionals. Les organitzacions que han participat enaquest informe ofereixen recomanacions a l'ONU en totesles àrees.

Aquesta definició de cultura de pau segons l'AssembleaGeneral és més positiva que negativa, per tal com va moltmés enllà de la definició anterior de pau com a absència deconflicte armat. Això no sempre s'entén fàcilment. Així, perexemple, "al Japó la gent tendeix a creure que la pau signi-fica una situació sense guerres ni armes nuclears, a causa dela seva experiència durant la Segona Guerra Mundial. Allà,l'educació per la pau implica ensenyar les armes nuclearsd'Hiroshima i Nagasaki, els atacs aeris i les batallesd'Okinawa... Hem esmerçat molt de temps a explicar ladiferència entre la pau i una cultura de pau a grups o indi-vidus que feien esforços per la pau". Moltes organitzacionsmés també destaquen que és important explicar la natura-lesa de la cultura de pau.

Tot i que el més interessant dels informes apareix resumitaquí, la informació completa, disponible a Internet, és moltmés rica que la que es podria trobar en qualsevol resum.Centenars de fotografies il·lustren les activitats dutes aterme per la cultura de pau, i mostren un complex retrat

9

Informe Mundial de Cultura de Pau

Foto del grup de treball del WRUNRN al Pakistan

"Reforcem comunitats locals", Eco-Cidadão, al Brasil

d'infants, dones i homes treballant, jugant, divertint-se,manifestant-se, participant en nombroses activitats quepromouen la vida, la cooperació, la solidaritat, l'esperança,el compromís pel canvi i la millora de les seves vides i lesdels altres, una visió de la cultura de pau que és única perla seva dimensió global i completa.

En general, s'observa "una escassetat i una dificultat d'accésals recursos per a la promoció de la cultura de pau, en com-paració amb les despeses immenses per a la promoció de laguerra i la violència". Potser seran una excepció els gransrecursos destinats al turisme, que, tal com informa l'InstitutInternacional per la Pau a través del Turisme, té un granpotencial per contribuir a la cultura de pau.Els indicadors qualitatius de progrés en aquest informes'han de desenvolupar més com a indicadors quantitatiusper a una cultura de pau durant la segona meitat delDecenni. Els punts de partida els proporcionen els indica-dors de pau i seguretat internacionals, de drets humans i dedesenvolupament facilitats per l'Escola de Cultura de Pau,així com els indicadors de l'educació per la pau inclosos enel Programa d'estudis per la pau de la Clark University.L'intercanvi d'informació és essencial per al desenvolupa-ment del moviment mundial, tal com manifestal'Assemblea General en la seva resolució A/53/243, sobre-tot a la vista del fracàs dels mitjans de comunicació en latransmissió de notícies sobre la cultura de pau. Tots estan

d'acord que els sistemes d'intercanvi d'informació s'hand'ampliar en bona mesura en la segona meitat del Decenni.

Ja s'han posat en marxa importants iniciatives, queinclouen les descrites en els informes de la Good NewsAgency, la Transnational Foundation for Peace and FutureResearch, la Peace Research Information Unit Bonn, laDanish Peace Academy, l'Education for Peace Globalnet i laInternational Coalition for the Decade, així com d'altres del'àmbit de la planificació, com ara la Signis Asia Assemblyde Malàisia. Es fan servir totes les arts. Heus ací uns quantsexemples: Agència Internacional per al Foment d'Accionsamb Hip-Hop, Conseil International de la Danse,International Forum for Literature and Culture of Peace,Jipa Moyo Comics i The Art Miles Mural Project. Duesfonts més d'informació de la cultura de pau a Internet jahan tingut el suport de les resolucions de l'AssembleaGeneral: les pàgines CP de la web de la UNESCO i de laCulture of Peace News Network.

10

Informe Mundial de Cultura de Pau

Danses tradicionals a la festa del barri de Gramsh - Projecte d'Educacióper al Desarmament a Albània

Foto de Concern Universal a Colòmbia

ENDA reforça les capacitats de la societat civil i les autoritats locals perincrementar el diàleg i la comprensió mútua al Marroc

Manifestació a favor de la pau del Peace Boat

Progrés i obstacles vistos per les organitzacions internacionalsFragments d'algunes de les 117 organitzacions internacionals que han facilitat informes sobre la cultura de pau (per amés informació, consulteu: http://decade-culture-of-peace.org/cgi-bin/ib3/ikonboard.cgi). Les organitzacions regionalses consideren a part, a la seva regió corresponent.

Hague Appeal for Peace: "L'esforç col·laborador (1996-1999) per reunir 10.000 persones i organitzacions a l'Haia,els Països Baixos, va llançar 12 campanyes arreu del mónper fomentar les alternatives no violentes a la guerra. LaCrida a la Pau de l'Haia va aprovar la Campanya Globalper l'Educació per la Pau." "Entre els obstacles amb què esva trobar la missió de la Crida a la Pau de l'Haia per veurel'educació per la pau integrada en l'educació formal i noformal d'arreu del món, hi havia una manca de voluntatpolítica, la limitació de recursos, com ara la disponibilitatdel professorat, la definició dels plans d'estudis als centresescolars, la manca de personal i d'altres fons, i la resistènciade les institucions d'ensenyament de professors a ampliarl'àmbit de l'educació."

International Baccalaureate Organization: "La InternationalBaccalaureate Organization educa enguany aproximada-ment uns 200.000 infants en 1.500 escoles repartides en 117països per crear un món lliure de violència i ple de compren-sió, en el qual es respectin els drets dels infants i els adults.L'increment anual de les escoles IB i del nombre d'estudiantsés del 15%, de manera que la nostra aportació s'ha estès amesura que avançava el Decenni per la pau." "L'obstacleprincipal en el món en vies de desenvolupament i els païsospobres és el cost..."

International Federation of University Women: Van sermolts els informes enviats per filials nacionals de la IFUWque reflectien un progrés en l'establiment d'una cultura depau i no-violència, i tots ells apareixen publicats al web del'informe mundial (vegeu l'adreça d'Internet a la part supe-rior d'aquesta mateixa pàgina) sota el país en qüestió o sotal'encapçalament principal de la IFUW.

International Fellowship of Reconciliation: "Hi ha unamajor conscienciació de la realitat de la violència de gène-re, i una major conscienciació que l'ús de la violència s'hade combatre en tots els nivells de la societat. [Especialment]la violència contra les dones i els infants... L'impacte delsmitjans de comunicació, i sobretot de la cultura nord-ame-ricana predominant, ha consolidat la violència com unaspecte integral de la resolució de conflictes..., la invasió del'Iraq per l'exèrcit dels Estats Units i els seus aliats ha supo-sat un gran revés..."

International Network of Engineers and Scientists forGlobal Responsibility: "En els darrers anys les activitatsde la INES s'han intensificat... La INES ha reforçat els seuscontactes amb organitzacions internacionals com la MiddlePower Initiative i la World Federation of ScientificWorkers. La INES ha participat en els fòrums socials euro-

peus de París i Londres a través de l'organització de tallersi seminaris en col·laboració amb altres ONG..."

International Peace Bureau: "Construcció de democràcia,participació de la dona (sobretot el treball sobre laResolució del CSNU 1325), antipobresa, Tribunal PenalInternacional, l'abolició d'armes nuclears, les mines anti-persona, les armes petites, la prevenció de conflictes, laintervenció no violenta, els drets humans, la seguretathumana i la reforma de l'ONU. En la majoria d'aquestesàrees, i malgrat un clima polític molt desafiador, durant elsúltims cinc anys hem observat alguns avenços significa-tius." "Els obstacles més greus per a la societat civil estanrelacionats amb: a) la manca de recursos, principalmenteconòmics, i b) els límits de mobilitat, com la denegació devisats per a viatges importants, i les restriccions als dretsd'accés de l'ONU..."

International Society of City and Regional Planners:"Com a organització no governamental amb l'objectiu dereunir professionals en l'àmbit de la planificació de les nos-tres conferències anuals, la ISoCaRP considera quecontribueix a una cultura de pau; en especial per mitjà del'organització de tallers de joves professionals (el del 2005 jaha estat el quinzè), fins ara finançats per la UNESCO.""Això no obstant, a causa d'un canvi de prioritats, la UNES-CO ha informat la nostra entitat que el 2006 ja no podràcontinuar finançant aquests tallers."

Life-Link Friendship-Schools Programme: "S'ha observatun progrés des de l'any 2000 a través de la formulació d'unconcepte operatiu de pau: 'Cura de Mi Mateix - Cura delsAltres - Cura de la Naturalesa', a través de la distribuciód'un manual en escoles de 70 països, animant 400 centresescolars a dur a terme més de 2.000 accions de pau inclosesa la web interactiva de Life-Link. Una de les accions duu elnom 'D'una Cultura de la Violència a una Cultura dePau/de la Cura'. Un obstacle és que els professors queestan en contacte amb el programa Life-Link ens han expli-cat que disposen de poc temps en les seves hores oficials defeina per dedicar-se a fomentar l'educació per la pau i elsprogrames internacionals".

Pax Christi International: "Hem observat un progrés,sobretot pel que fa a les converses de pau entre palestins iisraelians. Hem enviat els nostres membres a Israel i aPalestina i hem organitzat reunions entre professionals iciutadans de tots dos bàndols." "Els obstacles més impor-tants són els governs i els inflexibles conservadors religiososque per ideologia es mantenen ferms en el que ells conside-ren que és un dret diví en certes terres i llocs religiosos."

11

Informe Mundial de Cultura de Pau

Peace Boat: "En general, estem d'acord que s'ha observat unprogrés cap a una cultura de pau i no-violència..., el sorgi-ment de la societat civil com l''altra superpotència' en lesmanifestacions massives arreu del món contra la guerra ira-quiana, i en la quantitat considerable de coberturaconcedida a aquestes activitats en els mitjans de comunica-ció. El sorgiment del moviment del Fòrum Social Mundialva incrementar considerablement el nombre de personesque s'inscrivien en els nostres viatges d'educació per la paui en les nostres activitats de voluntariat..." Entre els obsta-cles, "s'observa una manca de cooperació entre els governs,les Nacions Unides i les ONG/CSO en els camps de la paui la seguretat, com també una manca de coordinació de lesactivitats en les xarxes d'ONG..."

Peaceways-Young General Assembly: "Al juliol del 2000,joves menors de 18 anys van crear una organització inter-nacional dedicada a assolir una cultura de pau permanentamb l'assistència de Participació Infantil... Hi ha 91 organit-zacions membre a 57 països que compten amb lacooperació de més de dos milions i mig de joves d'arreu delmón..." "L'obstacle més difícil de superar és la creença queles persones menors de 18 anys no són capaces de prendredecisions o d'iniciar qualsevol acció responsable encamina-da a la construcció d'una cultura de pau..."

Soka Gakkai International: "Hem desenvolupat diversosprogrames educatius per promoure una cultura de pau ino-violència, com l'exposició 'Construir una cultura de paui no-violència per als infants del món', la iniciativa 'Victòriasobre la violència', i diferents iniciatives relacionades ambel tema 'Dones i una cultura de pau'."

Soroptimist International: "És possible que el progrés nosigui mesurable, però a les comunitats on s'han dut a termeels projectes s'ha aconseguit una millor comprensió i haaugmentat la tolerància i la solidaritat." "Obstacles: sobretotla influència negativa dels mitjans de comunicació en elsjoves. Molt poques vegades trobem exemples positius, enels titulars sols hi veiem guerra, violència i assassinats.Necessitaríem més models positius. Els mitjans de comuni-cació haurien d'assumir la seva responsabilitat respecte aaixò."

The World Peace Prayer Society: "Sí, la cultura de pau haavançat molt durant els últims cinc anys. La World PeacePrayer Society promou l'oració i el missatge 'Faci's la pau ala Terra' arreu del planeta, com un recordatori constant per-què la gent mantingui la pau als seus cors. Els Pals de Pau,que són monuments amb el missatge 'Faci's la pau a laTerra' inscrit en diverses llengües, s'han plantat en més de180 països i ara en són més de 200.000..." "Un dels reptesmés importants que plantejava la creació d'una cultura depau ha estat la cultura predominant de violència explícita através dels mitjans de comunicació actuals i la culturapopular..."'

Transcend: "Progrés: hem contribuït a la resolució pacíficad'una sèrie de conflictes internacionals. Només al 2005,Transcend ha fet de mediador a Sri Lanka, l'Orient Mitjà,Chiapas, Aceh, Uganda, Libèria i moltes altres regions enconflicte. Com a exemple anterior, una experiència positivava ser la creació d'una ZONA BINACIONAL entrel'Equador i el Perú, que ha estat un model per a altres con-flictes..." Obstacles: "Sols s'ha comptat amb treballvoluntari, manca de personal permanent. Ni subvencionsni suport econòmic."

United Network of Young Peacebuilders (UNOY): "Hemobservat un progrés des del 2000, que es reflecteix en elnombre de noves activitats i organitzacions implicades.Considerem especialment important la dedicació d'organit-zacions que no solen treballar en aquest àmbit, com araassociacions d'estudiants i clubs d'instituts d'ensenyamentsecundari i d'universitats, organitzacions religioses..." "Elsprincipals obstacles que cal afrontar són: 1. La manca decoordinació entre totes les institucions i els organismesimplicats. 2. El lideratge del Decenni no està prou clar. LaUNESCO ha de fer un major esforç..."

United Religions Initiative: "La URI ha observat un pro-grés definitiu cap a una cultura de pau mentre la nostraassociació es comprometia a promoure la cooperació dura-dora i diària entre fes, per posar fi a la violència per motiusreligiosos i crear cultures per la pau, la justícia i la cicatrit-zació per a la Terra i tots els éssers vius. S'ha passat de 85cercles de cooperació (els nostres grups locals) l'any 2000 agairebé 280 cercles de cooperació en 60 països el 2005, ambactivitats en què cada any participen més d'un milió de per-sones. Aquestes xifres no tenen en compte un factor méscrític, la profunditat de la transformació que prové de laformació de comunitats que es respecten mútuament, elsmembres de les quals gairebé no parlen entre ells i/o treba-llen en cooperació per dur a terme una vocació compartidaper la pau, la justícia i la cicatrització."

Women's International League for Peace and Freedom:"La nostra organització, present en 37 països, ha observatun progrés mínim en la primera meitat del Decenni.Tanmateix, hem observat un progrés notable en la nostrapròpia educació, i al nivell de les bases. No hi ha cap dubteque la creixent conscienciació d'una cultura de pau i la no-violència dins i fora de l'organització ha progressat..." "Elfinançament ha estat un obstacle que ens ha impedit com-pletar alguns projectes concrets per fomentar el Decenni."

World Alliance of YMCAs: "... La World Alliance ofYMCA ha promogut una cultura de pau durant molts anysa través dels seus quaranta milions de membres en l'àmbitlocal, nacional, regional i internacional. Com a organitzaciójuvenil, la YMCA se centra especialment a animar els jovesa fomentar una cultura de pau. El Consell Mundiald'YMCA es reuneix cada quatre anys. En la primera reuniódel Consell Mundial després de la Dècada de la Cultura de

12

Informe Mundial de Cultura de Pau

pau, que es va celebrar a Mèxic el 2002, es van aprovar tresprioritats globals de la joventut, una de les quals consistia apromoure una cultura de pau."

World Association of Girl Guides and Girl Scouts:"Progrés: sí, gràcies al nostre treball conjunt per la pau ambla nostra organització associada, la WOSM, més noies idones joves i nois i homes joves han participat en activitatsper la pau. En total tenim gairebé quaranta milions demembres. Portem a terme molts projectes per la pau,alguns ja fa temps que estan en marxa i d'altres són nous,tots ells adoptats amb entusiasme per diversos països. Perexemple, en un petit projecte per la pau desenvolupat enels Jocs Olímpics van participar més de 13 països."

World Council of Churches - Decade to OvercomeViolence (DOV): "S'observa un clar progrés en el projectede convertir la pau i la no-violència en una prioritat en el sidel Consell Mundial d'Esglésies. Diversos consells nacio-nals o regionals han fet de l'eradicació de la violència i/o laconstrucció de la pau el tema central de les seves assemble-es generals, i els organismes eclesiàstics han convertitl'eradicació de la violència en una prioritat dels seus pro-grames o en un criteri d'avaluació... La DOV i el Decenni del'ONU per una Cultura de Pau i No-Violència per alsInfants del Món estan en un procés de convergència crei-xent i de desenvolupament de sinèrgies."

World Federation of UNESCO Clubs, Centers andAssociations: "Des del 2001, la WFUCA ha dirigit nombro-sos projectes subregionals i internacionals en l'àmbit de lacultura de pau... Aquestes accions (vegeu-ne l'informecomplet) van orientades no sols a un públic ampli de jovesi adults joves, sinó també als infants, que de vegades en sónels actors principals..." "Tot i l'existència d'un web especialper a 'Confluències, el butlletí informatiu de la WFUCA', enels països en vies de desenvolupament encara hi ha massamembres dels Clubs de la UNESCO que no tenen accésdirecte a Internet..."

World Spiritual University Brahma Kumaris: "La BKWSUha observat un progrés cap a una cultura de pau i no-vio-lència en el seu camp d'acció... Arreu del món, les classes iles sessions de meditació han atret molts més assistents ihan fet créixer la conscienciació de la necessitat de desenvo-lupar i mantenir la pau interior per poder crear una culturade pau duradora."

* * *

13

Informe Mundial de Cultura de Pau

14

Informe Mundial de Cultura de Pau

Progrés i obstacles a l’Àfrica(Basat en dades proporcionades per 84 organitzacionsnacionals de Benín, Burundi, el Camerun, Costa d'Ivori,la República Democràtica del Congo, Eritrea, Etiòpia,Gàmbia, Ghana, Guinea, Kenya, Malawi, Nigèria, elSenegal, les Seychelles, Sierra Leone, Somàlia, laRepública de Sud-àfrica, el Txad, Togo i Uganda, comtambé organitzacions regionals com l'OrganisationPanafricaine des Femmes i la Federation of AfricanWomen's Peace Networks, que compten amb organitza-cions afiliades en molts estats.)

PROGRÉS: Si mirem el conjunt del continent africà, algunsinformes són més aviat negatius. Per exemple, "Les guerresinacabables, com les que hi ha hagut a Rwanda/Burundi al'última dècada del segle passat, no eren corrents en la pri-mera meitat d'aquesta dècada. Però la crisi Darfour, guerresesporàdiques com les batusses que hi va haver a l'Àfricaoriental i el creixent desplaçament de persones a causa deproblemes sociopolítics en molts països africans gairebé ten-deixen a suggerir que moltes societats africanes estanavançant més cap a la violència que cap a una cultura depau. Entre els obstacles trobem l'existència de situacionsprovocadores de violència que tenen un caire principalmentsocioeconòmic..., petroli al delta del Níger, a Nigèria, dia-mants a Libèria/Sierra Leone, terres a Rwanda/Burundi,així com diversos conflictes comunals que han esclatat aNigèria." Altres punts de vista són més positius. Així, perexemple, "A la majoria de països africans, els avenços sor-geixen de les demandes dels pobles d'un model dedemocràcia basat en un estat de dret, d'esforços de promo-ció, d'integració econòmica, cultural i social, tant en l'àmbitsubregional com en el regional, del compromís de novesautoritats, fet palès per la NEPAD (New Partnership for theDevelopment of Africa), que té com a principi fonamental elbon govern."

Si fem un cop d'ull a les situacions locals en les quals lesorganitzacions estan actives, llevat de dos informes deSomàlia i del delta del Níger, les notícies són positives. Unaorganització nigeriana escriu: "S'ha observat un gran pro-grés cap a una cultura de pau en el meu estat, especialmentaquest any en què estem a la meitat del decenni. Els indica-dors amb els quals cal avaluar aquest progrés són: 1. Lagent torna a les seves cases després d'haver fugit per culpadels tiroteigs que s'havien produït en aquestes zones. 2. Larepresa de les activitats econòmiques. 3. Els joves que abanss'esbatussaven els uns als altres ara s'abracen en públic ijuren que les hostilitats ja no es tornaran a produir. 4. Elgovern de l'estat desvia la seva atenció cap a activitats dedesenvolupament i a utilitzar fons per continuar les activi-tats de desenvolupament."

Una organització de Ghana escriu: "Hem aconseguit esta-blir la pau entre tres pobles rurals i tropicals de Ghana.Aquests també han estat educats sobre la importància de latolerància... Les comunitats es reuneixen per discutir sobre

qüestions de desenvolupament que abans no existien per-què no hi havia altra cosa que conflicte i baralla."De la República Democràtica del Congo arriba aquest infor-me: "Malgrat la violència armada i altres formes deviolència que assolen el nostre país, la RepúblicaDemocràtica del Congo, observem..., les accions de la socie-tat civil en la recerca d'una pau i una cultura deno-violència duradores. La nostra feina va ser difícil durantel període comprès entre el 1998 i el 2004, en què vam pas-sar de la intimidació al diàleg, de la violència a la mediacióentre les diferents parts en conflicte..."I des de Burundi: "S'ha observat un progrés notable en lacultura de pau i no-violència a Burundi. El nostre concepterenovat 'neteja de mines de l'esperit'... continua permetent,a través d'accions adients, l'eradicació de qualsevol classede divisió i odi, l'acceptació mútua i la reconciliació pro-gressiva. Amb les campanyes dutes a terme des del finaldel 2004 sobre aquest concepte de la neteja de mines delsesperits, més de 500 organitzacions i personalitats deBurundi s'han adherit a la campanya contra les mines 'enl'esperit' de les persones, així com contra les mines antiper-sona."

Els joves estan assumint el lideratge: "A les escoles s'obser-va la creació de clubs per la pau i de clubs pels dretshumans." Més de la meitat de les organitzacions estan diri-gides per joves i orientades a la joventut. Un exemple típicd'una organització de joves: "Les activitats per la construc-ció de la pau i la resolució de conflictes van ser dutes aterme per i entre els joves de les bases mitjançant una meto-dologia participativa." I un cas especial: "Hem pogutarribar a més de 100.000 persones amb un missatge de paua través de l'ús d'una caravana de camells..."

Les organitzacions de dones també assumeixen el lideratge,en l'àmbit internacional, tal com s'esmenta a la part supe-rior d'aquesta pàgina, com també en l'àmbit nacional ilocal.

OBSTACLES: Els principals obstacles esmentats per gaire-bé tothom són la manca de recursos econòmics i tècnics,com els mitjans de transport i les instal·lacions d'Internet.Un altre problema és el "baix nivell de col·laboració o dexarxes entre les ONG".Els mitjans de comunicació sovint apareixen com un obsta-cle: "Els mitjans de comunicació no es van mostrardisposats a donar suport a la campanya, i els que sí que hiestaven demanaven diners a les organitzacions per cobrirl'esdeveniment", i a més fomenten la violència: "La prolife-ració dels videojocs i de les sales de cinema locals quedifonen pel·lícules violentes durant tot el dia." Una organit-zació ha tractat directament aquesta qüestió: "Hemcontractat una persona (un periodista) en cada un delsorganismes de premsa per formar els periodistes. Unavegada formats, els periodistes sovint escriuen en els seusmitjans sobre la no-violència i el medi ambient, i fem elmateix amb els responsables de la programació televisiva."

15

Informe Mundial de Cultura de Pau

Progrés i obstacles als Estats Àrabs (Basat en dades proporcionades per 51 organitzacionsd'Algèria, Bahrain, Egipte, Iraq, Líban, Jordània, Líbia, elMarroc, Palestina, Qatar, Aràbia Saudita, el Sudan, Síria,Tunísia i el Iemen.)

PROGRÉS: Allí on no hi ha pau el progrés és difícil. Perexemple: "Durant els seus quatre anys d'existència, la nos-tra organització, basada en la intervenció no violenta aPalestina, ha observat una REGRESSIÓ en el nostre campd'acció. Més de 100 missions i 2.000 ciutadans enviats allíobserven dia rere dia com es van deteriorant diversosaspectes de la situació dels palestins i la creixent falta d'es-perança. Els obstacles més importants que han frenat elprogrés són l'obstinació del govern israelià per negar elsdrets fonamentals i nacionals del poble palestí i la políticaviolenta aplicada pels qui exigeixen una resposta violenta."I una resposta d'una organització que intentava mantenirun centre de pau a l'Iraq: "Al principi, en el centre de paude l'Iraq crèiem que les coses funcionarien molt bé...Havíem creat molts programes sobre cultura de pau i inter-canvi cultural, però cap d'ells no s'ha dut a terme. Tot aixòha passat per culpa de la situació econòmica actual de l'Iraqi les grans onades de violència que han destruït el país."

Però el progrés no és impossible. Per exemple, una organitza-ció que treballa a Palestina diu: "La pau és fugissera. Però,alhora, cada vegada hi ha més gent que es compromet a tre-ballar per la pau. Hi ha un nombre rècord d'organitzacionsque estan intentant promoure la pau." El projecte palestinois-raelià: 'L'aigua bona fa bons veïns', de l'ONG internacionalFriends of the Earth Middle East, ha aconseguit "accions dereconciliació concretes i pràctiques en el terreny posat enpràctica per joves voluntaris que actuen com a fideïcomissa-ris de l'aigua en el marc del projecte de cada comunitat basaten l'aigua comunitària i en els temes mediambientals quecomparteixen." Un institut de resolució de conflictes aRamalla ha fomentat "tècniques pacífiques de resolució deconflictes entre una generació de futurs líders a través del dis-seny i la posada en pràctica de programes i serveis únics...,que arriben a més de 50.000 beneficiaris a Palestina a travésdel desenvolupament de projectes i programes d'ajuda." I al'Iraq, una comissió per a empreses de la societat civil ha"establert una àmplia xarxa d'organitzacions que s'ocupa deltreball i de les activitats de les diverses organitzacions perfomentar la participació política, desenvolupar les capacitatsde la comunitat i contribuir al desenvolupament sostenible."

A la resta de la regió, totes les organitzacions de la societatcivil observen progrés. Hi ha un augment tant del nombrede projectes com del nombre d'organitzacions involucra-des. Les millores s'observen en l'àmbit de la participaciódemocràtica, el paper de la dona i les activitats de dretshumans, així com en els diàlegs per la tolerància i la com-prensió entre fes. Per exemple: "Sí, hem progressat. Hemdirigit un programa per al diàleg entre els diversos partitscontraris, incloent-hi els islamistes, i junts hem elaborat unafórmula nacional per obtenir una reforma política al Iemen.

També hem aconseguit, en cooperació amb associacions dedones iemenites i altres organitzacions internacionals queactuen al Iemen, aconseguir de tots els partits polítics,incloent-hi el del govern, un compromís inicial d'adopciód'un sistema de quotes per a la participació de les dones enles properes eleccions." Moltes organitzacions reconeixenque la dotació de poders a les dones i l'establiment de laigualtat entre gèneres són essencials per al progrés en lademocràcia i una cultura de pau, però sols uns pocs esdediquen als drets polítics o a l'educació cívica de lesdones.

En general, el creixement del paper de les organitzacions desocietat civil en alguns països s'ha convertit en un elementimportant en la formulació de polítiques, així com en el blo-queig d'algunes activitats públiques que no es conformen ala cultura de pau, com a Egipte, el Líban, Jordània, el Iemeni el Marroc. També han dut a terme amb èxit algunes asso-ciacions entre organitzacions de societat civil i governs, enpaïsos com Algèria, Jordània i Egipte.

OBSTACLES: Les ajudes econòmiques insuficients i inade-quades són un obstacle universal. Un altre escull importantés el de la competència humana. Es requereix més assistèn-cia tècnica per tractar la capacitat de construcció, larealització de projectes, la sostenibilitat i el màrqueting peratraure una major participació de la societat civil i el sectorprivat.

La xarxa s'està ampliant, però continua sent feble per a lesactivitats conjuntes i la cooperació sòlida, sobretot per a lacooperació amb ONG estrangeres: "Un altre desafiament tèc-nic és la manca de coordinació en el terreny, tant entreinstitucions internacionals i ONG locals com entre les matei-xes ONG." Tot i que la majoria de les organitzacions àrabs desocietat civil afirmen que formen part de xarxes juntamentamb altres organitzacions àrabs, no reten compte de projec-tes comuns que els podrien donar una oportunitat perampliar geogràficament la seva activitat o per treure profitdels seus potencials comuns. La cooperació governamentaldepèn del país, però en general és millor per a l'educació, eldesenvolupament sostenible i la pau internacional, i mésproblemàtic per als drets humans i la igualtat de les dones.

Els mitjans de comunicació es consideren un obstacleimportant. Exemples: Un obstacle és "la indiferència delsmitjans de comunicació locals i internacionals davant de lesnostres activitats", i els mitjans de comunicació internacio-nals "semblen més interessats en la violència i elsbombardeigs de la regió mentre nosaltres ens estimem mésdestacar el fet que sí que hi ha diàleg, cooperació i activitatsconjuntes entre israelians, palestins i jordans". Té relacióamb això la "manca de comprensió mútua i d'informacióprecisa entre els àrabs i Occident, que ha originat un climapoc propici per a l'assoliment dels nostres objectius".

16

Informe Mundial de Cultura de Pau

Progrés i obstacles a Llatinoamèrica(Basat en dades proporcionades per 144 organitzacionsnacionals de l'Argentina, el Brasil, Xile, Colòmbia,Guatemala, Mèxic, Nicaragua, el Paraguai i el Perú, aixícom diverses organitzacions regionals, com ara CiudadesEducadores América Latina i Consejo Latinoamericano deInvestigación para la Paz, que inclou organitzacionsmembre en molts estats llatinoamericans.)

PROGRÉS: Al Brasil hi va haver quinze milions de signa-tures a favor del Manifest 2000 durant l'Any Internacionalde la Cultura de Pau, i moltes de les 75 organitzacions bra-sileres representades aquí es van crear posteriorment. Talcom descriu un informe: "L'Any per la Cultura de Pau de laUNESCO va tenir un gran impacte. Milions de ciutadansvan donar-hi el seu suport i es van crear fons en moltes uni-versitats, grups de treball i centres de recerca per tractar eltema essencial de la pau i la no-violència." Els informes dela societat civil del Brasil són massa rics i variats per fer-losjustícia en aquest resum. Una cooperació notable per unacultura de pau entre les organitzacions de la societat civil iels organismes governamentals en l'àmbit local, urbà, esta-tal i nacional inclou una iniciativa nacional de desarma-ment. Per exemple: "ConPAZ, Culture of PeaceParliamentary Advisory Board, és un organisme del'Assemblea Legislativa de São Paulo..., el primer organis-me d'aquest tipus en el món, que aplega representants de36 institucions de la societat civil i 12 diputats del'Assemblea Estatal..., per formular, supervisar i avaluarpolítiques parlamentàries per una cultura de pau basadesen els principis del Manifest 2000." En l'àmbit nacional, "el2003 el tema 'cultura de pau i no-violència' es va introduira l'agenda dels representants municipals d'assistència sani-tària, a través de reunions del CONASEMS, que representaun total de 5.562 delegacions municipals d'assistència sani-tària al Brasil". Altres informes procedeixen de les ciutatsde Cajamar, Aparecida, Belo Horizonte, São Carlos, PortoFerreira i l'estat d'Espirito Santo. Això no obstant, els pro-grames intersectorials de societat civil i govern no sónfàcils, ja que "les polítiques i els programes públics s'inte-rrompen cada quatre anys, quan s'elegeixen els nous gover-nants, alcaldes i el president".

A Colòmbia, per esmentar un dels informes, "Nombrososprojectes en favor del desenvolupament d'una cultura depau, defensa i promoció dels drets humans, reconciliació,treballs de gènere i equitat, accions amb i per a nens i nenesi joves. Treball d'atenció i suport a la població desplaçada ialtres grups vulnerables. Les expressions vénen de tots elsescenaris de la vida nacional: els infants, els joves, les insti-tucions educatives, la plàstica, el teatre, les Juntes d'AccióComunal, el treball de dones i mares, els grups de personesque tenen familiars i amics segrestats o desapareguts, l'aca-dèmia, els grups sindicals. Tanmateix, això no ha quedatreflectit en un canvi substancial dels nivells de violènciaque es presenten tant per les vies del conflicte armat comper altres formes de violència que són presents en la socie-tat colombiana." Per explicar la manca d'eficàcia, l'informesuggereix que un dels factors en podria ser "la falta de coor-dinació d'accions entre les organitzacions. Cal establir

xarxes i una comunicació fluida per evitar duplicació d'es-forços, malbaratament de recursos propis i de cooperació iassolir un major impacte social." La necessitat d'una majorcooperació es reflecteix en comentaris similars d'altres paï-sos de Llatinoamèrica.

Un informe del Perú reconeix el mèrit del Ministeri de Donesi Desenvolupament Humà del govern per col·locar la cultu-ra de pau en el centre del seu programa de "Suport alRepoblament (PAR)", i esmenta un moviment a Huánicobasat en les recomanacions de la Comissió de la Veritat i laReconciliació, incloent-hi l'objectiu de "fomentar una culturade pau a escala regional". A Mèxic, la cultura de pau està vin-culada al treball pels drets humans. A Guatemala té unaimportància especial la participació generalitzada delspobles indígenes, que segons un dels informes fa vint anyshauria estat inconcebible.

Per tot Llatinoamèrica, i especialment a l'Argentina, elsjoves s'estan implicant en el foment d'una cultura de pau, ales escoles, en tropes d'escoltes i exploradors, en programesd'intercanvi internacional, en els esports, a les universitatsi en les organitzacions i els centres juvenils. D'altra banda,hi ha referències a la manca d'infraestructura familiar id'implicació de les famílies en les activitats dels joves comun obstacle per al progrés cap a una cultura de pau.

OBSTACLES: La majoria d'informes destaquen la desocu-pació generalitzada, la pobresa i la desigualtat, i molts horelacionen amb l'economia neoliberal i la globalització.Molts en culpen els mitjans de comunicació: "Ens sentimimmersos en una cultura de la guerra en la qual predomi-nen la desconfiança, la manca de diàleg, la por, lacompetència excessiva, la indiferència davant la naturalesai la violència tant estructural com directa..., amb el suportdels mitjans de comunicació, que encimbellen aquestsvalors en detriment dels de pau." Alhora, es fan esforçosper desenvolupar uns mitjans positius, com ara els d'unaorganització que "promou els tallers d'educació mediàti-ca..., crea productes audiovisuals educatius comunals iorganitza assemblees i conferències per la democratitzacióde les comunicacions. Finalment, també intenta fomentar lacreació i l'establiment d'uns mitjans comunals".

Com en altres llocs, la majoria diu que els recursos econò-mics i humans són insuficients per a tot el que cal fer. Uninforme descriu això com "l'escassetat i la dificultat d'acce-dir als recursos per a la promoció de la cultura de pau, encomparació amb la despesa immensa per a la promoció dela guerra i la violència"."L'absència d'un canal d'informació permanent amb orga-nismes de les Nacions Unides, que permetria als membresde la nostra junta entendre i aplicar millor els principis dela cultura de pau" és una queixa que apareix en diversosinformes. A més, s'afirma que "el gran repte és aconseguiruna comprensió comuna general d'aquests principis, nosols entre polítics, sinó a tota la societat".

17

Informe Mundial de Cultura de Pau

Progrés i obstacles al Sud i l’Oestd’Àsia(Basat en dades proporcionades per 50 organitzacions deBangladesh, l'Índia, l'Iran, el Kirguizistan, el Nepal, elPakistan i Sri Lanka.)

PROGRÉS: S'està avançant en el treball sobre les causesfonamentals de la violència en aquesta regió. Es diu que "elfonamentalisme i el fanatisme religiós han estat els obstaclesprincipals en la via del progrés cap a la millora i l'assolimentd'una adhesió a la cultura de pau. A més, el subdesenvolu-pament, la desocupació, la ignorància, la injustícia i lapobresa solen portar a la violència". Això està relacionatamb l'educació: "Per assolir una cultura de pau, els valors, lacomprensió, la tolerància i fins i tot la democràcia s'hauriend'ensenyar des de la infantesa." En resposta a aquestesnecessitats, moltes organitzacions d'aquesta regió informendels progressos que han obtingut els seus esforços per aug-mentar els llocs de treball locals, així com les iniciatives enmatèria sanitària i educativa. Així mateix, s'avança en elterreny de la democràcia participativa en tota la regió, atèsque en el passat, tal com es descriu en l'informe d'un país:"El nostre sistema polític mai no va ser decidit pel poble nies va basar mai en els desitjos i les aspiracions d'aquest.Sempre ha estat guiat pel governant sobirà."

Al mateix temps, algunes organitzacions estan intentantsuperar la violència manifesta (interreligiosa, interètnica iinternacional) amb diversos graus d'èxit. En algunesregions, la situació es descriu com a urgent, com en el casdel Nepal, el Pakistan i l'Afganistan i alguns estats de l'Ín-dia (Gujarat, Caixmir). En d'altres, s'hi observa una paurelativa, com a Bangladesh, l'Iran i alguns estats de l'Índia(Tamilnadu, Maharashtra). Però també en aquest punt esdiu que "el coneixement que la violència passada ha escla-tat de cop, ni tan sols de manera progressiva, comacostuma a passar amb la violència comunal, produeix unclima d'inquietud i vulnerabilitat a causa de la incertesa delque es podria tornar a desencadenar en el futur".

Són molts els qui fan èmfasi en l'educació i el treball de lesnoies joves, ja que les dones solen ser víctimes de la igno-rància i la pobresa. Es diu que per a les dones "la pobresano és sols la conseqüència d'una manca de recursos, sinóque també es deu a una certa discriminació... La realitzaciódels drets de les dones és una lluita global basada en elsdrets humans universals i en l'imperi de la llei". En general,la falta d'educació adequada es considera un problemagreu, sobretot a les zones rurals i entre refugiats.

OBSTACLES: La majoria d'organitzacions funcionen ambpressupostos reduïts i personal voluntari, de manera que elsfons i el personal qualificat es consideren dos dels obstaclesprincipals per continuar avançant.Hi ha queixes sobre "la falta de coordinació entre les ONG,

els organismes de donants i els ministeris". Una organitza-ció ho explica d'aquesta manera: "El lideratge del Decennino està prou clar. La UNESCO ha de fer més esforços..., [hiha] dificultats per crear associacions. No hem après a treba-llar plegats. Ens cal desenvolupar un sentit del projecte encomú, enfortir-nos els uns als altres sense por a la compe-tència."

Com en altres parts del món, els mitjans de comunicació sesolen considerar un obstacle per al progrés: "Les males notí-cies es presenten com a grans notícies i les bones notíciessembla que no siguin notícia."

Progrés i obstacles a l’Àsia Oriental(Basat en dades proporcionades per 26 organitzacionsd'Austràlia, la Xina, el Japó, Corea, Malàisia, NovaZelanda, les Filipines, Singapur i Tailàndia, així com l'or-ganització regional Asia-Pacific Centre of Education forInternational Understanding.)

PROGRÉS: A la Xina, el Japó i Corea, les organitzacionsinformen que la seva prioritat és formar associacions inter-nacionals i educació internacional a les escoles. Això podriaajudar a deixar enrere la història de la guerra en aquestaregió, que, en alguns casos, continua mostrant-se distorsio-nada en els llibres de text que el govern distribueix a lesescoles. La cultura de pau també es podria veure com unaalternativa a la cultura violenta en la qual "els càstigs cor-porals i les intimidacions a l'escola, els programes detelevisió i els vídeos violents [i] les escenes violentes enrevistes, pel·lícules i còmics..., escenes que afirmen que laviolència és pertot arreu".

A les Filipines, diverses organitzacions descriuen el seu tre-ball de reforç dels altos el foc i les zones de pau a les àreesen què el conflicte armat s'ha prolongat durant unes quan-tes generacions. Bona part del seu treball consisteix enl'educació per la pau a les escoles, on s'estan obtenint pro-gressos malgrat l'oposició dels administradors de l'escolaconservadora i la manca d'una formació adequada de pro-fessorat.

Al sud-est asiàtic, entre altres llocs, els informes descriuenel "Path of Progress Ethics Quiz" per una cultura de pau aTailàndia i el "SIGNIS Asia Charter: Promoting a Culture ofPeace through Communicative Action" de Malàisia. Aquestúltim proposa una campanya "per aprofitar les oportuni-tats comunicatives per promoure una cultura de pau.L'ordre social que hi ha que promou una cultura de violèn-cia i l'avançat i complex entorn mediàtic, la tecnologia i lesinstitucions que hi donen suport ofereixen grans reptes ioportunitats per a la promoció de la cultura de pau", enespecial: "Fomentar processos comunicatius i institucionstransparents, reconciliadors, participatius i dialogants al'Àsia".

18

Informe Mundial de Cultura de Pau

A Austràlia, algunes organitzacions estan treballant per lareconciliació amb els pobles indígenes, una política de refu-giats justa i el diàleg interreligiós i interètnic, enfront d'unespolítiques governamentals que donen suport al militarismeglobal a l'estranger i la injustícia social al país. Cada vegadamés, els individus i les organitzacions estan participant en laformació per una resolució alternativa dels conflictes, queinclou la mediació i la negociació.

OBSTACLES: Arreu de la regió, la manca d'uns fons con-tinus es considera un obstacle per al progrés. Una altraqueixa és la "falta de canals de comunicació amb lesNacions Unides i altres ONG internacionals".

Progrés i obstacles a Europa(Basat en dades proporcionades per 147 organitzacions,incloent-hi escoles i programes universitaris, d'Albània,Alemanya, Armènia, Àustria, Bèlgica, Bielorússia, Bòsniai Hercegovina, Bulgària, Xipre, Dinamarca, Espanya, laFederació Russa, Finlàndia, França, Geòrgia, Grècia,Hongria, Irlanda, Israel, Itàlia, Letònia, Lituània, Malta,Montenegro, Noruega, els Països Baixos, el Regne Unit, laRepública Txeca, Romania, Sèrbia, Suècia, Suïssa,Turquia i Ucraïna.)

PROGRÉS: Les organitzacions per la cultura de pau estancreixent a Europa, tal com indiquen els informes de les xar-xes nacionals per la pau i la cultura de pau a Àustria,França, Itàlia, Grècia, els Països Baixos, Noruega i Espanya,que representen centenars d'organitzacions, així com elsd'una xarxa europea per l'educació per la pau formada pervuit països. Arriben informes de mobilitzacions urbanesdes d'Osnabruck (Alemanya), Donostia/Sant Sebastià(Espanya), Malakoff (França), Rotterdam (Països Baixos),així com a les comunes d'Itàlia i de Noruega.

Molts estarien d'acord amb la valoració que el lideratgeprové de la societat civil: "A escala de la política dels estats,de les organitzacions interestatals i de política internacio-nal: No. El nombre de conflictes armats, de tensionscomercials, l'increment de l'economia criminal i la violèn-cia en les relacions socials ha anat i va en augment.Únicament les organitzacions pacifistes i humanitàries,així com la ciutadania en general han intensificat la sevapresència i les seves activitat en favor de la pau, la no-vio-lència i la resolució de conflictes".Molts es queixen que els seus governs nacionals, així comels organismes de les Nacions Unides, no han col·laborat enel Decenni d'una Cultura de Pau i No-Violència.

L'ensenyament i la pràctica de la mediació i d'altres formesalternatives de resolució de conflictes augmenten.L'educació per una cultura de pau s'ha introduït sistemàti-cament en els sistemes escolars de França, Grècia i Espanyai en la formació de professors de Suècia. Tal com explicauna organització: "En la nostra tasca diària pel fomentd'una educació per la pau i l'estudi de les condicions per a

la construcció de la pau, hem observat una autèntica pro-gressió -que pot ser que sigui lenta però no pas per aixòmenys real- d'una cultura de la guerra a una cultura depau..., a les escoles, els instituts i les facultats on actuem permitjà d'exposicions, presentacions, conferències i xerrades,presenciem un interès creixent pels temes de la solidaritat iel desenvolupament global que són vies importants cap a lapau." Això es descriu de vegades com una "feina de formi-gues".

Moltes organitzacions europees s'especialitzen en la solida-ritat amb excolònies i altres països del sud. Per exemple,una organització noruega celebra una victòria important enels seus esforços per ajudar a conservar la selva tropical peral poble indígena del Brasil. Una altra "uneix 190 comuni-tats amb socis del sud". Altres organitzacions es dediquena protegir els drets humans dels qui han emigrat de païsosdel sud.

A l'Europa de l'Est, el moviment per una cultura de pau éspetit però està ben repartit arreu de la regió. Així, per exem-ple, a la Federació Russa, s'han rebut informes d'escoles,clubs, càtedres universitàries i instituts de la UNESCO quecontinuen treballant per una cultura de pau a Nalchik(Nord del Caucas), Kazan (Tatarstan), Ufa (Bashkortistan),Novosibirsk (Sibèria), Tula i Volgograd, així com a lesgrans ciutats de Moscou i de Sant Petersburg. El seu treballja havia prosperat quan el govern rus va cooperar amb laUNESCO durant l'Any Internacional de la Cultura de Pau,però, des que va acabar aquella cooperació, han demanat elsuport nacional. En altres països de l'Europa de l'Est hi hamolts informes de Life-Link Friendship Schools.

A Albània s'estan duent a terme programes importants afavor d'una educació del desarmament, i a Bòsnia iHercegovina, a favor d'una educació per una cultura de lacicatrització i la pau en 108 escoles en què participen 80.000alumnes, 5.000 professors i 150.000 pares.

Les dones exerceixen un paper essencial, tal com explicaWomen in Black (Belgrad, Sèrbia): "Arreu de la regió, lesdones han iniciat intercanvis i diàlegs de pau entre donesactivistes, i han fet nombroses proclames en què exigien elcessament de la guerra i de la violència." Vegeu també elsinformes de NGO Women for Development (Armènia),Education of Mothers for the Education of Children(Hongria), i la secció russa de Women's InternationalLeague for Peace and Freedom.

OBSTACLES: La "guerra al terrorisme" es descriu com undesviament de l'atenció a la pau: "La por en el món s'ha uti-litzat per posar les ments en peu de guerra, quan en realitatnecessitem aquestes ments per aplanar el camí cap a lapau." A més dels efectes psicològics, de vegades també hiha efectes polítics, tal com explica un grup: "Ens havíemproposat crear un grup de pressió de governs a les NacionsUnides de Nova York..., però els nostres col·legues van serretinguts a l'aeroport per 'controls aleatoris d'equipatge'

19

Informe Mundial de Cultura de Pau

fins que l'avió ja s'havia enlairat, i no se'ls va retornar l'im-port dels bitllets. Molts dels nostres col·legues es vanretirar a una estructura d'activitats de poca rellevància."Moltes organitzacions veuen un obstacle important en lamanca d'interès dels mitjans de comunicació en les sevesactivitats i en la importància que aquests donen a les notí-cies de violència.

Tant les organitzacions no governamentals com les escolesi les universitats troben dificultats a l'hora d'obtenir fonsper al seu treball per una cultura de pau i l'autorització perdedicar temps a la pau a les escoles. A més, hi ha problemesde prioritats en l'educació: "[Les escoles del nostre país]estan obsessionades amb els exàmens absurds..., i no esdedica prou temps a qüestions socials, al diàleg i al debat,a visitar i a rebre visitants d'altres cultures."

Progrés i obstacles a Nord-AAmèrica(Dades proporcionades per 58 organitzacions del Canadài els Estats Units.)

PROGRÉS: Tant les organitzacions canadenques com lesnord-americanes informen d'un progrés notable en la sevatasca vers una cultura de pau. La majoria no tracten laqüestió del progrés a escala nacional o internacional, peròsí que observen un augment de la conscienciació i de la coo-peració en ciutats en les quals treballen, com ara Hamilton(Ontario), Vancouver (Colúmbia Britànica), Calgary(Alberta), Cincinnati (Ohio), Houston (Texas), Northfield iSt. Paul (Minnesota), New Haven (Connecticut), Quabbin(Massachusetts), New York City i en alguns estats concrets(Connecticut, Minnesota). Al Canadà s'ha posat en marxaun programa de la cultura de pau a escala nacional.Organitzacions especialitzades en la no-violència com laFellowship of Reconciliation informen d'un augment demembres i d'interès.

S'observa un avenç en la conscienciació i la pràctica de lamediació, la justícia reparadora i altres formes alternativesde resolució de conflictes per solucionar diferències. Hi hamolts programes a les escoles, així com a les comunitats, ifins i tot a les presons, que tot sovint inclouen programesde formació en què podrien participar departaments depolicia local i membres de les comunitats en què aquestsserveixen. En una comunitat: "Ara ensenyem resolució deconflictes i mediació a més de 1.500 escolars cada any enaquesta regió principalment rural (i ja hem) format més de100 membres de la comunitat com a mediadors."

Les vigílies per la pau que duen a terme amb regularitatmolts grups locals reben una resposta aclaparadoramentpositiva; això contradiu la impressió donada pels mitjansde comunicació que la població està dividida a parts igualsentre el suport i l'oposició a la guerra i al militarisme. "Lagent sembla animada en descobrir que no estaven sols ni

bojos pel fet de desitjar la pau." Al Canadà i als Estats Unitsla gent està intentant obtenir suport per a la creació d'unMinisteri de la Pau en l'àmbit dels governs federals.

El "Student Pledge Against Gun Violence" ha estat signatper més de deu milions de joves, i pot ser que hagi contri-buït a un descens espectacular de les morts causades perarma de foc entre els joves.

OBSTACLES: Molts estan d'acord amb l'afirmació que "lesinvasions de l'Afganistan i l'Iraq després de l'11-S han fetque molta gent se sentís abatuda i impotent per canviar lescoses". I molts assenyalen l'èmfasi en la violència que posenels mitjans de comunicació com un altre obstacle: "La gentes veu constantment bombardejada amb imatges de violèn-cia a la televisió, a les pel·lícules, als actes esportius i en elsseus populars videojocs." Al mateix temps, Internet s'acos-tuma a veure com una eina positiva de mobilització i deconscienciació. A escala local, "Internet ha permès a tots elsinteressats obtenir informació que els facilités el treballd'una manera ràpida. Així augmenta el sentiment de comu-nitat". A escala global, "sens dubte hi ha més conversa entreles diferents organitzacions per la pau". El CanadianCulture of Peace Program ha registrat més d'un milió devisites a la seva web des del seu inici el 1998.

L'obtenció de fons és un obstacle important per a moltesorganitzacions, ja que aquestes depenen en la seva majoriade donacions i de la tasca de voluntaris. Això també és unproblema per a les escoles del Canadà ("els professors de laColúmbia Britànica estan sota pressió per culpa de les reta-llades pressupostàries del govern") i dels Estats Units ("Commenys fons tenen les escoles i els grups de joves menys espoden unir a nosaltres.")

Progrés i obstacles al Carib(Dades proporcionades per 22 organitzacions de Barbados,Cuba, la República Dominicana, Haití i Puerto Rico.)

PROGRÉS: Els informes que arriben d'aquesta regió totsovint estan relacionats amb campanyes concretes pelsdrets humans i la desmilitarització. El 2003 diverses orga-nitzacions de Puerto Rico van celebrar una victòria desprésde molts anys de lluita en què reclamaven l'illa de Viequesa l'exèrcit dels Estats Units, que la utilitzava com a camp debombardeig. Les dones van fer-hi un paper destacat i vanutilitzar la "desobediència civil, la no-violència, el diàleg i elconsens com a formes de lluita i de participació". Comexplica una organització: "El nostre poble ha viscut idemostrat la força de la pau contra la violència de l'exèrcit."La majoria de lluites continuen en marxa, com les que esduen a terme pels drets de les dones haitianes i els infantsrefugiats a la República Dominicana, i per l'accés a l'aiguaen algunes comunitats porto-riquenyes.

20

Informe Mundial de Cultura de Pau

a què es deu aquesta manca de reaccions, de mitjans i d'è-xits?"

"Implicar tots els organismes de les Nacions Unides (i nosols a la UNESCO) en els esforços per la cultura de pau, iassignar recursos a la publicació i la difusió de llibres, víde-os i enregistraments sonors i altres materials per posar enpràctica eines com la mediació de conflictes, la democràciadeliberativa, el diàleg interreligiós i interètnic, i la relaciódels coneixements tradicionals (de cultures minoritàries,indígenes i altres) amb la ciència."

"Centrar-se en el Dia Internacional de la Pau com una dataanual assenyalada per mesurar el progrés cap a la construc-ció d'una cultura de pau per a totes les nacions i els pobles.Per assolir aquests objectius, es recomana tornar a trobarl'International UN Day of Peace Steering Group, que es vacrear a petició del secretari general..., integrat per represen-tants de la majoria d'organismes i departaments de l'ONUi per ONG de l'ONU."

"La promoció d'una cultura de pau durant una setmana,amb el nom de 'Living a Culture of Peace Week' del 18 al 26de setembre, incloent-hi el Dia Internacional de la Pau. Ladesignació d'aquesta setmana per l'Assemblea General aju-daria a facilitar la promoció d'una cultura de pau a més delDia Internacional de la Pau."

"Declarar el año 2010 Año Internacional de la Reconciliación."

ENSENYAMENT

"Promoure l'educació per la pau en tots els nivells de l'en-senyament, especialment els intercanvis culturals i eltreball voluntari dels joves."

"Ens agradaria que les Nacions Unides duguessin a termela formació internacional en resolució de conflictes i pau dejoves quadres de països que són víctimes de conflictesarmats, per preparar una generació jove capaç de dirigirl'Àfrica del demà amb una cultura de pau."

"Reforçar la col·laboració amb ONG especialitzades en l'e-ducació per la pau [i] reclamar l'atenció dels ministeris del'educació per a la integració de l'educació per la pau en elsprogrames d'estudis nacionals i com a requisit de la forma-ció de professorat (cursos de desenvolupamentprofessional continuat abans i durant l'exercici)... Els orga-nismes de l'ONU, com ara la UNESCO, la UNICEF iUNDP, que inclouen l'educació com a part de la seva fun-ció, haurien d'ampliar els seus programes per requerir uncontingut i una metodologia de l'educació per la pau."

"El més important que hem observat és la necessitat d'espi-ritualitat i autoconscienciació... Si s'ajudés els infants des del'edat primerenca a desenvolupar el seu potencial interior ia expressar la seva creativitat, les coses anirien molt millor."

Tot sovint es descriu com a "desenvolupament de conscien-ciació". Per exemple, la Càtedra UNESCO per a l'Educacióper la Pau a Puerto Rico es dedica a l'"educació, la recerca il'acció" per a "la promoció i el desenvolupament de la cons-cienciació per una cultura de pau". Cada vegada s'ensenyeni es practiquen més mètodes alternatius de resolució deconflictes per tota la regió. Una campanya està sensibilit-zant la gent que les joguines dels infants no hauriend'exalçar la guerra i la violència.

OBSTACLES: Les organitzacions del Carib, com d'altresarreu del món, consideren que la manca de fons és un obsta-cle greu per al seu treball. Moltes destaquen que lesdesigualtats entre els rics i els pobres, els poderosos i elsfebles, són un obstacle important. Un altre problema són les"dificultats d'integració i de comunicació regular entre lesorganitzacions i les institucions que treballen sobre aqueststemes a la regió, així com la distribució i l'accés a materialsque han produït sobre aquesta qüestió". Algunes organitza-cions d'Haití informen que es veuen especialmentbloquejades per la inestabilitat política i la manca de partici-pació democràtica, mentre que a Puerto Rico hi haproblemes en la participació internacional com a conseqüèn-cia de la seva "relació de subordinació política".

Consells al Secretari General i al’Assemblea GeneralFragments representatius d'algunes de les 670 organitza-cions que han facilitat informes sobre la cultura de pau(per a més informació, consulteu: http://decade-culture-of-peace.org/cgi-bin/ib3/ikonboard.cgi). Apareixen orde-nats per les vuit àrees del Programa d'Acció per unaCultura de Pau (Resolució A/53/243).

GENERAL

"Tots els organismes del sistema de les Nacions Unideshaurien de fer servir el llenguatge de la 'cultura de pau' entants llocs com els sigui possible. Els documents i els dis-cursos haurien d'incloure recordatoris sobre la cultura depau i el Decenni en general. La cultura de pau ofereix unaoportunitat positiva a la gent de tots els països del món persuperar les qüestions negatives del terrorisme i la segure-tat."

"La UNESCO, tot i haver estat autoritzada per les NacionsUnides per dur a terme la promoció executiva i ser la res-ponsable d'aquesta campanya [Decenni de la Cultura dePau], ha reduït considerablement el nombre de coordina-dors i de persones encarregades de treballar en aquestterreny; la supervivència del departament està en entredit.Si realment hi ha una voluntat entre els Estats membres deles Nacions Unides, tots ells signataris d'aquesta campanya,

PARTICIPACIÓ DEMOCRÀTICA

"Reestructurar les Nacions Unides a fi que la distribució delpoder entre les nacions que la integren sigui més equitativai l'ONU esdevingui un exemple de democràcia."

"La promoció d'una cultura de pau durant els pròxims cincanys hauria d'anar vinculada al desenvolupament de lacomunitat i a una democràcia autèntica en tots els països del'Àfrica... És ben sabut que la democràcia autèntica dónaorigen a un estat de dret, cosa que significa que el poble hade veure que aquest està de part seva, i que no hi haurà mésavalots ni guerres. És el que anomenem, a la nostra associa-ció, la resurrecció de l'Àfrica."

IGUALTAT DE LA DONA

"Ens agradaria demanar al secretari general que faci algunacosa per les dones, especialment les dels països subdesenvo-lupats, que pateixen molt per culpa de la violència i lestortures i viuen en unes condicions insegures."

"Caldria destinar ajuts a les organitzacions i associacions dedones a fi que puguin disposar de mitjans de comunicacióeficaços i moderns... Les ONG i altres organitzacions conti-nentals o nacionals tenen molts problemes per culpad'aquesta manca de comunicació entre elles. Així, doncs, ésmolt important, fins i tot essencial, que els mitjans de comu-nicació moderns siguin accessibles a totes les organitzacionsque lluiten per millorar les condicions de vida de les dones idel poble africà."

COMPRENSIÓ, TOLERÀNCIA, SOLIDARITAT

"Motivar totes les comunitats i les cultures religioses a ins-taurar un diàleg interreligiós i intrarreligiós. En concret, laUNESCO hauria de fer el següent: a) auspiciar una comissiómundial sobre el diàleg interreligiós per a la construcció i l'e-ducació per una cultura de pau; b) posar en pràctica unprograma d'estudis i projectes de formació de professors perintegrar el diàleg interreligiós i les aportacions de les tradi-cions de la fe i l'espiritualitat en una solució no violenta isostenible al conflicte i a la violència."

"Per cada conflicte que hi ha al món, hi ha una comunitat queha après a enfrontar-se als mateixos factors d'una manerapacífica. En comptes de centrar-se únicament en les zones deconflicte que ara necessiten alleujament i rehabilitació,potenciar també la conscienciació del que ha facilitat el des-envolupament pacífic de la comunitat. Aprendre a reproduirel que és positiu per aturar el curs del que és negatiu."

LLIURE CIRCULACIÓ DE LA INFORMACIÓ I ELSCONEIXEMENTS

"Convidar les organitzacions nacionals i regionals a intercan-viar experiències sobre cultures de pau (en plural) en cada

21

Informe Mundial de Cultura de Pau

DRETS HUMANS

"Reforçar els mecanismes de seguiment i control pel que faals drets humans als Estats membres de les NacionsUnides. Treballar més estretament amb països com els nos-tres en què es violen els drets humans."

"El nostre consell a l'ONU per a la segona meitat delDecenni: fer esforços per ser present a Palestina i aconseguirunes resolucions més eficients. Sense uns drets no es potdemanar a la gent conviccions pacífiques."

"Poseu en pràctica totes les resolucions de l'ONU per igual iel món veurà l'ONU com un líder moral, no com un polític.Així doncs, deixeu que parli la seva moralitat."

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

"L'assoliment d'una cultura de pau..., sols es podrà fer tre-ballant estretament amb una pal·liació de la pobresa a lesbases de la comunitat. Així doncs, el nostre consell és quela pau i la pal·liació de la pobresa estan tan entrellaçadesque totes dues han de ser tractades d'una manera innova-dora pel sistema de l'ONU."

"Juntament amb el suport i la promoció necessaris delsObjectius del Mil·lenni, també s'hauria de prioritzar, pro-moure i finançar el desenvolupament pacífic. Sols sobre elsfonaments d'una societat pacífica es poden assolir elsObjectius del Mil·lenni."

"Creiem que seria necessari que les Nacions Unides es com-prometessin amb accions destinades a eliminar les causesque generen la violència com la ignorància i la pobresa. Eltema del deute extern i els programes d'ajust estructuralpromoguts pel Fons Monetari Internacional i el BancMundial s'han convertit en un dels principals, si no el prin-cipal obstacle per al desenvolupament dels països, enparticular els més pobres... Finalment, creiem que la coordi-nació entre les agències del sistema de les Nacions Unidespodria ser molt més gran, ja que, per exemple, els alinea-ments del Banc Mundial no estan gaire conformes amb elsdel PNUD i altres agències especialitzades."

"[Explotar el] potencial de conciliació, especialment pel quefa a les fronteres de l'aigua. Gràcies a la interdependència,l'aigua pot ser un pont cap a la construcció de la pau..., elsbeneficis de la prevenció de la contaminació i la proteccióde l'hàbitat es presenten a llarg termini, de manera que lacooperació requereix el suport d'una tercera part."

"La protecció del medi ambient és molt important i cabdalper a les generacions futures. Escoltar els indígenes i lescomunitats locals de les zones rurals. Ells saben el que esnecessita per conservar el medi ambient. Els diners es mal-gasten en projectes inacabats i estudis orientats alsinteressos dels donants, i no pas als dels receptors."

22

Informe Mundial de Cultura de Pau

regió per aprendre de les altres experiències, donar poder alsgrups locals o promoure la pau. D'aquestes trobades tambéhaurien de sortir metodologies pròpies dels països del sud."

"Proporcionar suport financer considerable per a la creacióde literatura, teatre, telefilms i programes televisius per lapau, educació de literatura per la pau, premis (tan substan-ciosos com el Nobel) a la literatura per la pau per a totes lesedats, concursos de literatura per la pau, beques i ajuts a lesONG que treballen per la pau."

"Les Nacions Unides haurien de tenir el seu propi canal detelevisió. Aquest es podria utilitzar per emetre notíciesimparcials i per donar suport a una cultura global de pau.El canal de TV de l'ONU podria emetre programes cultu-rals des de diversos llocs del món que ajudessin aincrementar la comprensió internacional... Per dur a termeaquest projecte i les seves altres activitats, l'ONU necessitamolts més diners dels que té avui dia. Caldria instituir unaTobin Tax que destinés els diners recaptats a l'ONU."

"Dur a terme obertament una campanya sobre la cultura depau juntament amb els mitjans de comunicació i a travésd'ells (TV, diaris, revistes, etc.) i amb la indústria cinemato-gràfica i a través d'ella, tenint en compte que aquests sónforts dilvulgadors de la cultura de la violència."

"Com que la Xina és el país en vies de desenvolupamentmés gran del món, esperem que l'ONU obri un centre d'in-formació a la Xina, a fi que les ONG xineses puguin accediramb més facilitat i implicar-se més en les activitats del'ONU."

PAU I SEGURETAT INTERNACIONAL

"Treballar amb més dedicació per reduir la fabricació i la dis-tribució d'armes i munició."

"Introduir el Tractat de No-Proliferació d'Armes Nuclearsal segle XXI perquè tracti les necessitats de les amenacesque ens afecten avui dia... La prevenció del desenvolupa-ment armamentístic a les nacions que no tenen armes had'anar clarament acompanyada de l'eliminació sistemàticad'armes nuclears entre les potències nuclears existents. Calaplicar un control als estats que poden produir una armanuclear i a aquells que ja en tenen."

"La creació d'un organisme de l'ONU per a la mediació,integrat per uns quants milers de professionals i semblanta altres organitzacions internacionals, capaç de detectarconflictes incipients i d'ajudar a transformar-los pacífica-ment abans que desencadenin una guerra. Això seria unainversió excel·lent per a un món més pacífic."

* * *

23

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex I

ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

INTERNACIONAL - EDUCACIÓ PER LA PAU

- APCEIU (Asia Pacific Centre of Education for International Understanding)

- Association for Living Values Education International- Association Mondiale pour l'Ecole Instrument de Paix- Bahá'í - International Community, Office of Public

Information, Paris- Brahma Kumaris World Spiritual University- Centre for Peacebuilding and Conflict Management,

Norway- Centre International de Phonétique Appliquée- Centre Panafricain de Prospective Sociale (CPPS)- Children of the Earth- Comité de liaison ONG-UNESCO- Committee on A Curriculum of Hope for A Peaceful

World/standing committee of CT/The Delta Kappa Gamma

- Coopération Internationale pour les Equilibres Locaux - CIELO

- Escola de Cultura de Pau - UAB- EURED- European University Center for Peace Studies (EPU)- Fédération Mondiale des Associations, Centres et Clubs

UNESCO- Fundación Cultura de Paz- Hague Appeal for Peace- IAUP/UN Commission on Disarmament Education,

Conflict Resolution and Peace- Institute for Global Leadership- INSTITUTE OF INTERNATIONAL SOCIAL

DEVELOPMENT- International Baccalaureate Organization- International Coalition for the Decade- International Council of Jewish Women- International Education for Peace Institute (EFP

International)- International Fellowship of Reconciliation- International Indigenous Youth Peace Summit- JOURNEE MONDIALE POESIE-ENFANCE section de la

Maison Internationale de la Poésie- Letter of Peace addressed to the UN- Life-Link Friendship-Schools Programme- NGO Committee on Spirituality, Values and Global

Concerns (CSVCG)- Operation Peace Through Unity- Pathways To Peace- PAX 2100- Pax Christi International- Peace Action, Training and Research Institute of Romania

(PATRIR)

- Peace Boat- Peace Studies Program, Clark University"- PeacefulSocieties.org- Red Global de Religiones a favor de la Niñez para America

Latina y el Caribe- Soka Gakkai International- The Art Miles Mural Project- The Culture of Peace News Network- The Goi Peace Foundation- The Hope Project- The Ribbon International- The World Peace Prayer Society- UNESCO Chair on Peace, Human Rights and Democracy -

Stadtschlaining/Austria- UNIPAZ International- United Network of Young Peacebuilders (UNOY)- We, The World- World Alliance of YMCAs- World Conference on Religion and Peace

INTERNACIONAL - DRETS HUMANS

- Acadia University/Conley-International- AEAH-HS / ASOCIACON EMPRENDEDORA DE

ACCIONES Y AYUDAS HUMANITARIAS- Dominican Leadership Conference- Franciscans International- Institute for Victims of Trauma- International Association for Religious Freedom- LET SPIRIT RUN FREE- Mouvement international ATD Quart Monde- Signis International- Twenty-First Century African Youth Movement

INTERNACIONAL - PARTICIPACIÓ DEMOCRÀTICA

- Ciudades Educadoras América Latina - Municipalidad de Rosario

- Peaceways-Young General Assembly

INTERNACIONAL - DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

- A Better Future World- Association Internationale des Charités (AIC)- Coalition for Work With Psychotrauma and Peace- CONGO NGO Committee on the UN and Sports- CONSEIL NATIONAL DES DROITS DE L'HOMME

"CNDH"- ENDA- Foundation for Self-Sufficiency in Central America- Friends of the Earth Middle East- Green Coalition Network

Annex I: Llista d’organitzacionsOrganitzacions que han inclòs informació per l’Informe de la Societat Civil sobre la Cultura de Pau abans del 30 desetembre de 2005

24

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex I

- INAUCO- International Society of City and Regional Planners- TradeArt Incorporated (TradeArt Abroad)- Yachay Wasi

INTERNACIONAL - LLIBERTAT D’INFORMACIÓ

- AGENCIA INTERNACIONAL PARA EL FOMENTO DE ACCIONES CON HIP-HOP

- Consejo Latinoamericano de investigación para la Paz: CLAIP

- Education for Peace Globalnet- Good News Agency- International League of Esperanto-Speaking Teachers

(ILEI)- Peace Research Information Unit Bonn (PRIUB)- University of Colorado Conflict Research Consortium

INTERNACIONAL - IGUALTAT DE GÈNERE

- Federation of African Women's Peace Networks (FERFAP)- International Federation of University Women- Organisation Panafricaine des Femmes (OPF)- Soroptimist International- Women's International League for Peace and Freedom- Transcend- Women's UN Report Network- World Association of Girl Guides and Girl Scouts

INTERNACIONAL - ENTENIMENT, TOLERÀNCIA ISOLIDARITAT

- Association Mondiale pour l'espéranto/World Esperanto Association (UEA)

- Conseil International de la Danse (CID)- European Centre for Conflict Prevention (ECCP)- IFLAC PAVE PEACE- International Foundation for Human Development- International Institute for Peace through Tourism- International Society for Human Values- Peace Action International Committee- United Nations Days & Years Meditation Initiative- United Religions Initiative- United Religions Initiative Cooperation Circle at the UN- World Council of Churches - Decade to Overcome

Violence (DOV)- World Peace Flame Foundation

INTERNACIONAL - PAU I SEGURETAT

- Asociación para la Resolución de Conflictos y la Cooperación

- Center for Global Nonviolence- Institut Hiroshima Nagasaki- Instituto Galego de Estudos de Segurança Internacional e

de Paz (IGESIP)- International Network of Engineers and Scientists for

Global Responsibility

- International Peace Bureau- Nonviolent Peaceforce- Nuclear Age Peace Foundation- Psychologists for Social Responsibility- Strategies for Peace- The Transnational Foundation for Peace and Future

Research

ORGANITZACIONS NACIONALS I LOCALSLLISTADES PER REGIÓ I PAÍS

ÀFRICA

República Democràtica del Congo- Antenne pour la Reconnaissance de l'Environnement au

Congo (AREC)- Centre Africain d'Echange Culturel- Complex Scolaire Maman Diakeise- Congolese Action for Peace and Democracy- Droits Humains Sans Frontières- Fondation de la paix mondiale en R.D.Congo- Groupement de Promotion Integrale- INFOGROUPE INTERNATIONAL Inc- Innovation & Formation pour le Développement et la Paix- Jeunes et Femmes pour les droits de l'homme et la paix

(J.F.D.HO.P)- Jipa Moyo COMICS- Organisation Sociale pour le Developpement - OSD -

République Démocratique du Congo- SADC YOUTH MOVEMENT- Voix de sans Voix ni Liberté - VOVOLIB - RD Congo

Nigèria- AFRICAN AGENCY for an enhanced SOCIO-ETHICS

AND TRADITIONAL ORDER (ASETO)- Afro Center For Developement, Peace and Justice- Agenda for Community Development - AFCODE- ALL NIGERIAN UNITED NATIONS STUDENTS AND

YOUTHS ASSOCIATION- CACF Nigeria- Children Rights Agenda- Environmental Sustainability and Human Development

Project (ESHUDEP)- GLOBAL ALERT FOR DEFENCE OF YOUTH AND THE

LESS PRIVILEGED(GADYLP)- International Day of Peace in Nigeria- international women communication center (IWCC)- Mark Makers International- relief network project- RESPECT-NIGERIA- St. Louis Female Cisco Networking Academy- TALENTED YOUTHS INTERNATIONAL- Teachers Without Borders - Nigeria- The Unarmed Youth (TUY)- Unified Tribe of Plateau Association- UNITED NATIONS OF YOUTH NETWORK NIGERIA- YOUTH EFFECTUAL ORGANISATION

25

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex I

Senegal- Association Culturelle d'Auto Promotion Educative

(ACAPES)- Association Solidarité Active- JONCTION- Projet Ambassadeurs de la Paix

República Sudafricana- International Day of Peace in South Africa- The South African Association of Women Graduates

(SAAWG)

Altres països de l’Àfrica de l’Oest- Association du Village D' Enfants SOS Guinee- Club des Amis de la Culture Universelle - Cote d'Ivoire - Club Unesco de Port-Bouét - Cóte d'Ivoire- Ecole Instrument de Paix (EIP-BENIN)- GRASP ONG - BENIN- HOPE FOR JUSTICE - GHANA- Independent Youth Forum - Sierra Leone- KIDS AND YOUTH ALLIES INTERNATIONAL

NETWORK - COTE D'IVOIRE- Kinte Kunda Lower Basic School, Gambia- Network of Education & Peace Caretakers (NEPC) - Cóte

d'Ivoire- Organisation d'aide à la Jeunesse Africaine (O.A.J.A) -

Benin- ORGANISATION POUR LA PAIX AU SERVICE DE LA

RENAISSANCE AFRICAINE - TOGO- Rencontre Africaine pour la Science et la Technique

(RASET) - Guinea- Reseau UFEP - Tchad- Saviour Experimental School, Ghana- SOS KINDERDORF INTERNATIONAL REGIONAL

OFFICE NORTH/WEST AFRICA- West Africa Network for Peacebuilding- World Peace Prayer Society, the Gambia Chapter- YOUNG PEACE BRIGADES - GHANA- Youth Movement for Peace and Non-Violence, Sierra

Leone

Altres països de l’Àfrica del Sud- Malawi Teachers for Peace (MATEPE)- si jeunesse savait

Altres països de l’Àfrica Central i de l’Est- Afri youth - Kenya- Africa Peace Point - Kenya- AMECEA Justice and Peace Desk - Kenya- Association Chrétienne pour le Développement Intégral

(A.C.D.I.-asbl) 'New Vision' - Burundi- Cameroon Association for the Protection and Education

of the Child (CAPEC)- Campus Youth Alliance - Uganda- CIRID - Antenne du Burundi- Citron Wood - Kenya- fondation idole - Cameroun

- Interfaith Peace-building Initiative (IPI) - ETHIOPIA- Kenya Volunteer Development Service- National Union of Eritrean Youth and Students (NUEYS)- RESEFAC - Congo - Brazzaville- Service Oecuménique pour la Paix (SeP) - Cameroun- SOMALI YOUTH DEVELOPMENT NETWORK

(SOYDEN)- Tanzania Youth Coalition- United Nations Association of Uganda (UNAU)- Voluntary Youth Philanthropist (VYP) - Kenya- YOUTH HUMAN RIGHTS ASSOCIATION - BURUNDI- YOUTH NETWORK FOR PEACE UGANDA- WOMAN AND CHILD WELFARE LEAGUE

Països petits de l’Oceà Índic- Centre for Rights & Development (CEFRAD) - Seychelles

ESTATS ÀRABS

Líban- 'TCCD' T raining Center For Community Development- Al Mabarrat Association- Lebanon Family Planning Association (LFPA)- Near East School of Theology- Palestinian Association for Human Rights (Witness

Association)- René Moawad Foundation (FRM)

Marroc- Chouala Association for Education and Culture (ACFC)- FEZ-SAISS Association for Cultural, Social and Economic

Development- Women's Association for Development and Solidarity

(AFDES)

Egipte- Arab International Cooperation Organization (AICO)- Development of Business Women Export Abilities

Association (DBWEAA)- Friends of the Environment Association (FEA)- General Federation of Social Agencies- Gudran for Arts and Development- Save the Children Society- Sawiris Foundation for Social Development- SEKEM Initiative- The Environmental Pioneers Association (EPA)

Jordània- Abdul-Hameed Shoman Foundation- Civil Society Development Centre - Jordan University of

Science and Technology- JORDAN YouthExchange Group- Queen Rania Secondary School

Palestina- AEI-Open Windows

26

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex I

- Campagne civile internationale pour la protection du peuple palestinien

- CARE - Center For Applied Research in Education centre de la paix universitaire

- Community Service Center (CSC)- Palestinians for Peace and Democracy- Ta'awon: Palestinian Conflict resolution Institute

Altres països àrabs- Al Ghanem Organization for Civil Society Development -

Yemen- Association des Volontaires Algeriens Pour la Paix et

l'Echange Culturel- ASSociation tiflétois new life - Maroc- Awal Women Society - Bahrain- Fondation Pour la Promotion de la Santé et le

Développement de la Recherche -FOREM- Intellectual Multaka (Forum) for Innovation - Syria- International Day of Peace in Sudan- Iraqi Commission for Civil Society Enterprises (ICCSE)- King Abdul Aziz Public Library (KAPL) - Saudi Arabia- King Abdul Aziz Women Charity Association in Qassim

(KAWCC) - Saudi Arabia- Political Development Forum (PDF) - Yemen- Purity Association for Environment Protection - Iraq- sauvegarde jeunesse- Social Development Centre (SDC) - Qatar- The International Organization for Peace, Care, Relief

(I.O.P.C.R) - Libya- The Iraqi Peace Center- Working for the Sake of Iraqi Women and Children

Organization - Iraq- Yarmouk-Syria

Tunísia- Association of Holiday Camps of Sousse- Association of Training and Human Resources Managers- Cultural Committee of the Electronic Center of Sousse- Voice of the Child Organization

OCEANIA

Austràlia- Australian Catholic Social justice Council- Australian Centre for Peace and Conflict Studies- Australian Federation of University Women- International Day of Peace in Australia- Multi-Faith Centre, Griffith University- National Council of Churches in Australia- The Australian Youth Against Landmines Association

(TAYALA)- UNSW school of public health and community medicine

Nova Zelanda- International Day of Peace in New Zealand- The New Zealand Federation of Graduate Women

(NZFGW)

- Waitakere City Council

ÀSIA ORIENTAL

Xina- The Chinese People's Association for Friendship with

Foreign Countries

Japó- Sakata Technical Senoir High School- The Japanese Society for Developing the Culture of Peace- Trans Cultural Studies (Conflict Resolution)

Corea- Women Making Peace

Filipines- BALAY REHABILITATION CENTER (PHILIPPINES)- Center for Peace Education, Miriam College- Gaston Z. Ortigas Peace Institute- International Day of Peace in the Philippines- Message for a Better World-Philippines- Mindanao Peace and Development Education Institute- Peace Center of the Theosophical Society in the

Philippines

Malàsia- Signis Asia Assembly 2004 - Kuala Lumpur

Tailàndia- International Buddhist Society

Singapur- The University Women's Association of Singapore

(UWAS)

ÀSIA CENTRAL, OCCIDENTAL i MERIDIONAL

Bangladesh- Green Step- Human Rights Development Information Center- Participatory Development Action Program- PHALS (Programme for Helpless And Lagged Societies)

Índia- ALL INDIA MOMIN ANSAR WELFARE SOCIETY- Asmita Samajik Sanstha- Centre for Community Health Research- Ecumenical Development centre of India- eHealth-Care Foundation- Gingee Alliance for Development- GLOBAL HARMONY- International Centre for Gandhian Thoughts (ICGT)- International Day of Peace in India- International Society for Alternative Medicine- Jain Vishva Bharati Institute (Deemed University)

27

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex I

- NEED TO INDIA (NGO)- Oneworld Educational Trust, Delta Training Campus- Rehomfa Youth Track, Welfare Org.- S.P.B.V.D. Sabha High School- Saathi- Saint Monica School- Setu: Centre for Social Knowledge and Action- The Saraswathy Shanmugam Public Charitable Trust- United Human Resource- United Schools Organization of India, Regional Centre- UNITY CHARITABLE TRUST

Iran- DONYA Children's Research Institute- Farzangan Educational Center- Tazkiyeh Educational Complex

Nepal i Buthan- International Day of Peace in Nepal- Youth Advocacy Group- Youth Society for Peace- CARAVAN

Pakistan- Balochistan Social Development Programme- HERA (Health and Education Relief Association)- Karachi Human Walfere Organization- Oasis Foundation- Pakistan organization for human development- Pakistan Press Foundation- Participatory Rural Development Program (PRDP)- Peace Worldwide- Pilgrims of Peace- Rehber Foundation- RISE (Rural Initiatives in Sustainability and

Empowerment)- Shaheen Educational Society, Orangi, Karachi, Pakistan- Trodden's Clarion Receptors Development Organization

Sri Lanka- International Day of Peace celebrations in Sri Lanka

Països de l’Àsia Central- Kyrgyz Civil Society for a Culture of Peace- Peace Fund of Kyrgyzstan

EUROPA

Àustria- Österreichisches Netzerk für Frieden und Gewaltfreiheit- Q - Qualified Migration Knowledge Network- Soroptimist International Clubs Villach and Eisenstadt- Women's Federation for World Peace, Europe

Bèlgica- Pax Christi Flanders

Xipre- UNESCO Chair on 'Culture Diversity and Intercultural

Dialogue for a Culture of Peace'

Dinamarca- Danish Peace Academy- Dialogos- Nepenthes

Finlandia- Åland Islands Peace Institute

França- AFCDRP -Association Française des Communes

Départements et Régions pour la Paix- Centre de Médiation et de Formation à la Médiation- Coordination des Associations et Particuliers pour la

Liberté de Conscience- Coordination française pour la Décennie- Ecole de la paix- Etoile du Matin- Union Chrétienne de Jeunes Gens UCJG-YMCA-France- Ville de Malakoff (AFCDRP Association Française des

Communes, Départements et Régions pour la Paix)

Alemanya- City of Osnabrück- Institute for Peace Work and Nonviolent Conflict

Transformation- Pro Dialog- Saphira- Soroptimist International Clubs Bamberg-Kunigunde and

Mänchen-Schwabing

Grècia- SOCIAL AID OF HELLAS- UNESCO Chair on Education for Human Rights,

Democracy and Peace / Aristotle University of Thessaloniki

Irlanda- Anti-Bullying Centre- Peace People

Israel- Baladna, Association for Arab Youth- Soroptimist International Club Rehovot, Rishon Le Zion

and Givatayim- The Israel Center for Negotiation and Mediation- The Young Israeli Forum for Cooperation (YIFC)

Itàlia- Annulliamo la Distanza Onlus- ASSOCIAZIONE ICPC ITALIA- Bandiera della Pace- C.I.S.P.- Comune di Casatenovo

28

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex I

Malta- IDEAL International (Malta)- Malta Gay Rights Movement

Països Baixos- ALL-WIN NETWORK- Brahma Kumaris Spirituele Akademie (BKSA)- De Wereld Is Niet Te Koop- Doopsgezinde Vredesgroep- Euro's voor Vrede- House of Erasmus of Rotterdam- Museum voor Vrede en Geweldloosheid- NEAG, Nederlands Expertisecentrum Alternatieven voor

Geweld- Platform for Peace IJmond- Platform Vredescultuur- Silence for Peace- Social Initiatief Netherlands- vrije consumenten vereniging (free consumersassociation)

- Women for Peace Netherlands- XminusY Solidarity Fund

Noruega- Bamble Municipality- Blekkulf (Inky's Environmental Detectives)- Dissimilis- Initiativ for Etisk Handel - Initiative for Ethical Trade- Jondal Municipality- Klepp kommune- Kristiansand Municipality- Lillehammer Municipality- Norsk Bangladesh Fadderforening - Norwegian

Bangladesh Association- Norwegian Peace Alliance- Rainforest Foundation Norway - Regnskogsfondet- Stiftelsen Mangfold i Arbeidslivet (MiA)- Vennskap Nord/Sør- World Voices Norway

Espanya- Acción de los Cristianos para la abolición de la Tortura- AID Cooperación- Asociación para las Naciones Unidas- Asociación Pro Derechos Humanos de España- Ayuntamiento de Donostia/San Sebastián- Cátedra UNESCO de Filosofía para la Paz- Dones de Negre Castello- EDUCADORES POLA PAZ-NOVA ESCOLA GALEGA- Escola Cultura de Pau - UAB- Fundació Cultura de Pau- Fundación Paz y Cooperación- Fundación Prodein- Instituto Galego de Estudos de Segurança Internacional e

da Paz- La Ortiga, Cooperativa de consumidores ecológicos de

Sevilla- Manos Unidas

- Mestres per Bosnia- MUJERES PARA EL DIÁLOGO Y LA EDUCACIÓN- OSPAAAL-Solidaridad (Organización de Solidaridad con

los Pueblos de Asia, Africa y América Latina- Red de Comunicación y Recursos en Resolución y

Transformación de Conflictos (rc2-uoc)- Seminario Galego de Educación para a Paz- Unescocat - Centre UNESCO de Catalunya

Suècia- Centerpartiets Ungdomförbund /The Center Party Youth

of Sweden- Fred i våra händer, a national project- Swedish Peace and Arbitration Society (SPAS)- SweFOR

Suïssa- Femmes pour la Paix- Haute Ecole Pédagogique BEJUNE

Turquia- Soroptimist International Clubs GOZTEPE, ALSANCAK,IZMIR, KORDON, KARSIYAKA, GALLIPOLI (CANAKK)

Regne Unit- British Federation of Women Graduates (BFWG)- International Day of Peace in the United Kingdom- Lisburn Community Relations Network & Training

Consortium- Yellow House

Federació Russa- Centre for Civic Education- Creative association "Tolerance - the Way to Harmony"- Educators for Peace and Understanding -Bashkortostan- Federation for Peace and Conciliation- High School 105- Institute for the Culture of Peace - Kazan, Tatarstan- International Committee of Citizen Diplomacy- International Public Foundation for Survival and

Development of Humanity- Istoki (Baha'i)- Moscow Secondary School 446- Museum of Peacekeeping Operations- Public Institute of Strategic Sphere (Tetrasociological)

Studies)- Russian Chapter of the Association for World Education- Russian Section of Women's International League for

Peace and Freedom (WILPF)- Secondary school 476- Secondary school No 1414- Siberian center for Eurasian projects on behalf of Planet

3000 project- UNESCO Chair in Education for a Culture of Peace and

Human Rights - Nalchik- UNESCO Club "Dignity of the child" - Volgograd regional

charity voluntary organisation- World Without Violence' Movement - Tula, Russia

29

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex I

Països dels Balcans- Albanian Center for Peace and Disarmament Education- Colegiul National 'Vasile Alecsandri', Galati, Romania- First Bosniak High School, Bosnia and Herzegovina- ION CREANGA School, Romania- Jovan Jovanovic Zmaj Elementary School, Serbia and

Montenegro- Liceul Teoretic 'Mircea Eliade Resita', Romania- National College 'Vasile Alecsandri', Bacau, Romania- Soroptimist Club of Bucharest, Romania- The Education for Peace Institute of the Balkans (EFP-

Balkans)- UNESCO club of school "Vicho Grancharov", Gorna

Oriahovitsa, Bulgaria- Women in Black, Belgrade

Països del Càucas- Caucasian Center for proposing Non Traditional Conflict

Resolution Methods, Armenia- NGO Women for Development, Armenia"- Rustavi Georgian Gymnasium, Georgia"

Països de l’Europa de l’Est- BOCS Foundation- Education of Mothers for the Education of Children

(Baha'i) - Hungary- Eko Gymnázium - Eco High School Prague, Czech

Republic- Gymnasium 7, Minsk, Belarus- International UNESCO Chair "Human Rights, Peace,

Democracy, Tolerance & International Understanding" - Kiev, Ukraine

- Kelme 'Aukuras' Secondary School, Lithuania"- Krimulda Secondary School, Riga, Latvia"- Kupiskis Povilas Matulionis Secondary School, Lithuania- Kursenai Laurynas Ivinskis Gymnasium, Lithuania- Lugansk specialized school 36, Ukraine- Pavenciu Secondary School, Lithuania- Smorgon Boarding School, Belarus- STORK (AIST) Family school, Ukraine- The Colourful World Circle (CWC) - Hungary- Ukrainian Movement 'Educators for Peace and Mutual

Understanding'

AMÈRICA LLATINA

Argentina- Agrupacion La Hora de los Pueblos- Aluminé Universidad del Hombre - UNIPAZ Argentina- AMERICA MADRE (AMA) - INSTITUCION CULTURAL

INTERNACIONAL - SEDE CENTRAL -- Asociación Civil MAR- Asociacion Civil Colegios del Mundo Unido de Argentina

(ACCMUA)- Asociacion de padres por los derechos del alumno - Jujuy- Bilingual MCA

- Centro de las Culturas - Centro de Participación para la Paz y los Derechos

Humanos- Ecoblub Embajada - Jujuy- Escuela de Enseñanza Media Nº 432 "BERNARDINO

RIVADAVIA"- Fundación Instituto de Mediación - FIMe - Centro

Internacional de Gestión de Conflictos- Fundación Paz, Ecología & Arte (PEA)- Fundación AVES- Fundación Darlocab - Jujuy- Fundación Linea Joven- Grupo Scouts N° 057 Martín Guemes' (Scouts de

Argentina)- Hábitat Humano- IFLAC La rama Argentina del IFLAC Foro Internacional

de Literatura y Cultura de la Paz- Instituto de Capacitacion, Promocion, Difusion e

Investigacion de Economia Solidaria- Instituto Politécnico Superior- Jardín de Infantes 902 'Mariquita Sánchez'- La Comunidad - Jujuy- Mil Milenios de Paz- Museo de Arte Decorativo "Firma y Odilo Estevez"- ONG Juanita Moro - Jujuy- Organizacion Vision Ambiental- Red Solidaria Concepción del Uruguay- Scouts de Argentina - Equipo Nacional- SOCIEDAD DE LA PLEGARIA POR LA PAZ MUNDIAL- Subsecretaria de Participación Comunitaria Minist.

Seguridad Provincia de Buenos Aires- Union Federal de Parlamentos

Brasil- Abaçaí Cultura e Arte- ABrasOFFA - Associação Brasileira dos Organizadores de

Festivais de Folclore e Artes Populares- Ágere Cooperação em Advocacy- Aliança pela Infancia- AMARRIBO- Amigos da Paz- Antena Verde- Assembléia Espiritual Nacional dos Bahá'ís do Brasil- Assoçiacão Mineira das Vítimas de Erro Médico- Associação Brasileira de Intercambio Cultural - ABIC- Associação Comunitária Monte Azul- Associação Cultural Constelação- Associação Iko Poran- Associação Imagem Comunitária- Associação Palas Athena- Associação Projeto Não Violência Brasil- ATELIER DA PAZ- Banco de Alimentos Associação Civil- Cáritas Diocesana de São José dos Campos (SP)- Cama Viva- Círculo da Pedra Azul- Centro de Direitos Humanos e Educação Popular de

Campo Limpo

30

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex I

- Comisión de Defensa de los Derechos Humanos de la Diócesis de Mogi das Cruzes

- Comunidade Zen Budista- Conselho Nacional dos Secretários Municipais de Saúde

(CONASEMS) - COPIPAZ - Comitê da Primeira infância na cultura da

PAZ- Departamento de Arte e Cultura do Governo Participativo

de São Carlos- EcoArborizar- Eco-cidadão- eDeus.org Educadores para a Paz- Educadores para a Paz- Escola de Desenvolvimento HUmano Casa do Caminho- FEDERAÇÃO DE BANDEIRANTES DO BRASIL- Fundação Gol de Letra- Fundação Movimento Direito e Cidadania (Fundação

MDC)- Governo do Estado do Espírito Santo: Secretaria de Estado

da Justiça- Guaimbê - Espaço e Movimento CriAtivo- Ibase - Instituto Brasileiro de Análises Sociais e

Económicas- Iluminattis- Instituto Arte Saúde- INSTITUTO BRASILEIRO DE POLITICAS DE JUVENTUDE- Instituto de Cidadania Empresarial (ICE) - Projeto Casulo- INSTITUTO E CENTRO ALTERNATIVO PARA O

DESENVOLVIMENTO E COMUNICAÇÃO- Instituto Pró-Cidadania- Instituto Roerich da Paz e Cultura do Brasil- Instituto São Paulo Contra a Violência- Instituto Ser Humano- Instituto Sou de Paz- Interação - Educação Corporal e Integração Humana- Legiao da Boa Vontade- Moradia e Cidadania- Movimento Paz Espírito Santo - Paz-ES- Município de Aparecida (SP) - Departamento da Família

e Bem-Estar Social- Município de Cajamar, Diretoria de Cultura- Município de Porto Ferreira: Departamento M. de

Educação- ONG PARCEIROS VOLUNTÁRIOS- Parliamentary Council for a Culture of Peace- Pastoral da Criança (Child's Pastoral)- Plugados na Educação- Prefeitura Municipal de Belo Horizonte - Coordenadoria

de Direitos da Mulher- Prefeitura Municipal de Belo Horizonte - Coordenadoria

de Direitos Humanos- Programa Gente Que Faz Paz- Projeto Cooperação- Promoção social de Dirce Reis- Serviço de Engajamento Comunitário - Secri- Serviço de Paz - SERPAZ- Sincronicidade e Expressão - Projeto de Extensão UFG

- Transformar - Associação para o Desenvolvimento do Portador de Deficiência

- Unipaz- Unipaz Paraná- UNISOES: União de Sociedades Espiritualistas,

Científicas, Filosóficas e Religiosas- Universidad Federal de Rio Grande do Norte:

Departamento de Sicología- Universidade Estadual do Oeste do Paraná (UNIOESTE)- Universidade Solidária - UniSol- VIVA PAZ- Viva Rio- Yoga Real

Xile- Agrupación de Discapacitados Epsilon- AMERICA MADRE (AMA) - Filial Villa Alemana- Chile- La Comunidad Para El Equilibrio y Desarrollo del Ser

Humano- Liceo 'Jovina Naranjo Fernandez'

Colòmbia- Alianza de Educación para la construcción de cultura de

paz- Centro de Estudios Avanzados en Niñez y Juventud -

CINDE- Universidad de Manizales- CONCERN UNIVERSAL-COLOMBIA, field office

Concern Universal England- COOPERACIÓN COLOMBIA- Corporación Viva la Ciudadanía Programa Educación- Fundación AlvarAlice- FUNDACION COLOMBIA UNA NACION CIVICA- FUNDACION ESCUELAS DE PAZ- Fundación Paz y Bien- Fundacion Mujeres por Colombia- José Celestino Mutis- Lazos Sociales y Culturas de Paz- Programa de Educación y Formación para la Convivencia

Universitaria-Universidad Pedagógica Nacional- Secretaria de Educacion del Departamento del Valle del

Cauca- SECRETARIADO NACIONAL DE PASTORAL SOCIAL -

CARITAS COLOMBIANA- UNIVERSIDAD PEDAGÓGICA NACIONAL -

PROGRAMA PEDAGOGÍA DE LA PAZ

Països d’Amèrica Central- Fundación Propaz - Guatemala- Instituto de Investigaciones y Acción Social 'Martin

Luther King' - Nicaragua

Mèxic- Academia Mexicana de Derechos Humanos, A.C.- Asociación Internacional de Educadores para la Paz- Càtedra UNESCO de Derechos Humanos de la

Universidad Nacional Autònoma de Mèxico- FUNDACION CEGEA

31

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex I

Paraguay- Academia Tecnica de Estudios Jurídicos y Sociales

(ATEJUS) Facultad de Derecho y Cs. Sociales UNA

Perú- Asociación de Cada Ciudadano (Red Juvenil de la

Fundación Konrad Adenauer Stiftung,Huancayo- AVC- Consejo Por la Paz de Mochumí, Región Lambayeque- Equipo Docente de Celendín (EDOCEL)- Instituto Regional por la Paz - IREPAZ- Municipalidad de Paita- UNOY -Sullana- Piura- Peru

Uruguay- Centro UNESCO de Montevideo

Veneçuela- Asociación Venezolana para el Avance de las Ciencias del

Comportamiento- CENTRO DE INICIATIVAS PARA EL DESARROLLO

LOCAL- CONVENEZUELA

CARIB

Barbados- Barbados Association of Non Governmental

Organisations- Universal Day of Hope Trust

Cuba- Centro Félix Varela- Grupo de investigación sobre Cultura de paz y no

violencia de la Universidad Pedagógica

República Dominicana- Centro de Servicios Legales para la Mujer, Inc.- Escuela Shaolin Tsu, Inc.- Movimiento de Mujeres Dominico Haitiana

Haití- Association Femmes Soleil Haiti- Klib Timoun Kè Kontan - Haïti

Puerto Rico- Alianza de Mujeres Viequenses- Alianza Laura Aponte por la Paz Social (ALAPAS)- Asociación Puertorriqueña de Estudiantes de Periodismo- Asociación Puertorriqueña de Historiadores- Cátedra UNESCO de Educación para la Paz- Ciudadanos del Karso- Comisión de Ciudadanos al Rescate de Caimito- COMITE PRO RESCATE Y DESARROLLO DE VIEQUES- Junta de Acción Comunitaria San Mateo de los Cangrejos- Misión Industrial de Puerto Rico, Inc.

- Movimiento Agua Para Todos- Museo del Barrio, la casa de todos- Proyecto Caribeño de Justicia y Paz

AMÈRICA DEL NORD

Canadà- BC Peace Ed- Canadian Culture of Peace Program (CCOPP)- Canadian Federation of University Women (CFUW)- Canadian Voice of Women for Peace/La Voix des

Femmes Canadiennes Pour la Paix- International Day of Peace in Canada- Kootenay Region Branch of the United Nations

Association in Canada- Les Ambassadeurs et Ambassadrices de la paix (Peace

Ambassadors)- mount saint vincent university- Secular Franciscan Order- The Hamilton Culture of Peace Network- The Society for Safe and Caring Schools and Communities- Women in Black, Calgary- Working Group for a Federal Department of Peace

Estats Units- A Course in Miracles International- Association for Conflict Resolution - North Carolina

Chapter- Athletes United for Peace- Center for Nonviolence- Center for Peace Education- City of Northfield (Minnesota)- Community Mediation, Inc.- Decade of Nonviolence-Houston- Education for Conflict Resolution, Inc.- Evangelical Lutheran Church in America (ELCA)- Fellowship of Reconciliation USA- Gandhi-King-Carter International Airport- Global Coalition for Peace- Global Kids, Inc.- Growing Communities for Peace- Hampton Roads Network for Nonviolence

Hiroshima/Nagasaki - Remembrance Committee International Day of Peace in

the United States- Minnesota Alliance of Peacemakers- Nobel Peace Prize Forum- Northfield (MN) A Community Action Center- Northfield (MN) Human Rights Commission- Northfield (MN) League of Women Voters- Northfield (MN) People for Peace and Goodwill- Northfield Healthy Community Initiative- Northfield, MN, Public Schools- Partners for Violence Prevention- Pax Educare, Inc. The Connecticut Center for Peace

Education

32

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex I

- PROGRESSIVE DEMOCRATS OF AMERICA (PDA) - NJ Chapter

- Quabbin Mediation- Rice County (MN) Community Corrections- Rice County Sheriff's Office- Roughrider Focus Group, Inc.- Snohomish County Women in Black- South Jersey Department of Peace- Southern California Regional Council of Organizations- St. John's Lutheran Church (Northfield, MN)- St. Joseph's College- Student Pledge Against Gun Violence- Students for Culture of Peace- The Globe Ecological Restoration and Development

Foundation, Inc.- The National Service Conference of The American Ethical

Union- The Village School of Northfield (MN)- United Nations Association-Minnesota- World Citizen, Inc.

* * *

33

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex II

Annex II: Declaració i Programa d’Acció sobre una Cultura de PauResolució A/RES/53/243 aprovada per l’Assemblea General el 6 d’octubre de 1999

34

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex II

35

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex II

36

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex II

37

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex II

38

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex II

39

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex II

40

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex II

41

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex II

42

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex II

43

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex II

44

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex III

Annex III: Resolució A/RES/59/143 aprovada per l’Assemblea General el25 de febrer de 2005Referent al Decenni Internacional d’una Cultura de Pau i No-Violència per als Infants del Món, 2001-2010

45

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex III

46

Informe Mundial de Cultura de Pau: Annex III

www.fund-culturadepaz.org