1. Introducció a la logística ....................................................................... 9 1.1. Antecedents històrics ........................................................................ 9 1.2. Concepte de logística ...................................................................... 11 1.3. Àmbit de la logística ....................................................................... 13 1.4. El sistema logístic ........................................................................... 15 1.5. Organigrames .................................................................................. 17 1.6. Àrees de la logística integral ........................................................... 18 1.7. Logística comercial ......................................................................... 21 1.7.1. Funcions de la logística comercial ........................................ 21 1.7.2. Objectius de la logística comercial ......................................... 23 Logística comercial Introducció a la logística i organització de magatzems
Transcript
1. Introducció a la logística ....................................................................... 9 1.1. Antecedents històrics ........................................................................ 9 1.2. Concepte de logística ...................................................................... 11 1.3. Àmbit de la logística ....................................................................... 13
1.4. El sistema logístic ........................................................................... 15 1.5. Organigrames .................................................................................. 17 1.6. Àrees de la logística integral ........................................................... 18 1.7. Logística comercial ......................................................................... 21
1.7.1. Funcions de la logística comercial ........................................ 21
1.7.2. Objectius de la logística comercial ......................................... 23
Logística comercial Introducció a la logística i organització de magatzems
1. Introducció a la logística
El terme logística ha anat adquirint nous significats al llarg del temps. En
l’actualitat, les funcions de la logística envaeixen tots els àmbits de l’activitat
empresarial i estan fortament lligades a la gestió comercial.
No serveix de res fer una campanya de màrqueting i publicitat per llançar un
nou producte al mercat o per vendre més, si el producte no es troba en el
moment oportú en el lloc de venda.
1.1. Antecedents històrics
L’origen del terme logística es remunta als grecs, que distingien entre lò-gica
(deducció o analogia), tractament de les paraules i logística (cálcul, tractament
dels símbols). Més tard, per als romans, el logista era l’administrador o
intendent en l’exèrcit.
Durant molt de temps la logística va ser la ciència del raonament i del càlcul aplicada a la tàctica militar. Durant la Segona Guerra Mundial, lo-gística significava el tractament de manera global dels transports, dels estacionaments, de l’evacuació i de la conservació dels efectius i del ma-terial.
En el camp empresarial, el concepte ha anat passant per diferents mo-ments
evolutius depenent de l’activitat industrial de què es tractés. Se-gons J.L.
Heskett les fases que caracteritzen la història d’aquesta disciplina són les
següents:
1) Revolució industrial i desenvolupament del model taylorista d’organit-zació
industrial: apareix el control dels estocs com a tècnica per minimit-zar el cost
de possessió de mercaderies.
2) Desenvolupament de les xarxes i mitjans de comunicació i transport: la
gestió del transport comença a racionalitzar-se per reduir costos.
3) Durant els anys seixanta es posa en evidència l’efecte negatiu dels re-tards
en el terminis de subministrament de mercaderies. Es desenvolupa la gestió de
la distribució física orientada a ordenar el moviment dels pro-ductes acabats
des del fabricant fins al punt d’utilització i consum.
4) Posteriorment es desenvolupa la gestió de materials destinada a ordenar el
flux d’aprovisionament i transport de materials i peces de procedèn-
Logística comercial 9 Introducció a la logística i organització de magatzems
Logística militar
Branca de l’activitat militar que té per objectiu proporcionar a les forces armades els mitjans que calen per tal de satisfer les exigències tant en temps de guerra com de pau.
Taylorisme
Sistema d’organització del treball que consisteix fonamentalment en l’estudi detallat dels processos de treball, que són descompostos en diverses tasques, el temps d’execució de les quals es determina mitjançant cronometratges, i en l’establiment, com a incentiu, del pagament de primes lligades al rendiment.
cia exterior per a la producció, incloent-hi els moviments inter i intra fábrica.
Les empreses més preocupades per l’aprovisionament s’adonen del gran
potencial d’estalvi que suposa reduir estocs en el magatzem.
5) Era actual del servei al client. Neix el concepte de logística integral que
engloba tot el procés, des de l’aprovisionament de primeres matèries fins al
subministrament al client final, passant per la producció i distribució (figura
1). Podem dir que ens trobem davant d’un nou paradigma empresarial: la
logística integral.
Figura 1. Procés logístic
Avui dia el consumidor final és molt exigent i les empreses han d’adap-
tar el seu servei i, encara més, la seva estructura a les necessitats del
client. Per entendre-ho millor, en podem posar un exemple: si anem a
comprar una rentadora de roba, trobarem que a totes les botigues els preus
dels diferents models són prácticament els mateixos, amb petites
variacions.
Així doncs, quin establiment triarem? Doncs aquell que ens ofereixi més
facilitats i avantatges de preu, de pagament i de servei.
I quin ha de ser el servei desitjat? Doncs el que cobreixi més les nostres
necessitats; per exemple: lliurament del producte a domicili i en el mo-
ment en què a nosaltres ens vagi bé (pensem que, si treballem, no ens
podem estar a casa a mig matí esperant que ens vinguin a portar la ren-
tadora); retirada de l’aparell vell; máxima garantia (ara s’ofereixen tres
anys de garantia en molts dels productes de consum); assessorament;
instruccions de funcionament; instal· lació i posada en marxa; servei
postvenda i de reparacions en horari ampli i urgent; acompliment del
termini de lliurament pactat (si hi ha compromís per part de l’establi-ment
de portar la rentadora un dia determinat a una hora concreta, que sigui així).
Totes aquestes condicions de servei podem dir que s’engloben dins del
concepte de logística integral. No es tracta únicament de vendre i lliurar un
producte al comprador, també cal completar el servei, i només aquelles
empreses que tinguin això en compte es podran diferenciar de la competència.
Logística comercial 10 Introducció a la logística i organització de magatzems Logística comercial 11 Introducció a la logística i organització de magatzems
1.2. Concepte de logística
Entenem per logística la gestió global, eficaç i eficient de les activi-tats requerides per crear, mantenir i controlar els fluxos de les matèries primeres, de les peces de procedència exterior, de les peces semielaborades, dels subconjunts i dels productes acabats des que surten del proveïdor fins que arriben al punt d’utilització o consum. L’objectiu és aconseguir, amb el mínim cost, uns nivells de servei determinats prèviament.
De la mateixa definició de logística podem deduir que es tracta d’organitzar els fluxos de mercaderia des del proveïdor fins al punt final, però és important parar atenció a dues característiques fonamentals que ja han aparegut quan hem definit la logística: l’eficàcia i l’eficiència.
Per tant, no es tracta només d’organitzar els fluxos de mercaderia sinó també de marcar uns objectius previs, d’utilitzar tots els mitjans disponibles i, sobretot, de complir els objectius amb el mínim cost possible.
Exemple d’eficàcia i eficiència en la gestió
Suposem que tenim una empresa de transport de repartiment i volem donar molt bon servei als nos-tres clients. Tenim una flota ámplia de furgonetes per a les recollides i els lliuraments de mercaderia, de manera que ens truca el client i passem a recollir la mercaderia de seguida, encara que hágim d’utilitzar una furgoneta només per a un paquet. Quin és el resultat?
Evidentment, el servei en aquest cas és òptim i haurem complert amb l’objectiu d’eficácia, però, es-tem rendibilitzant els nostres mitjans? Podrem suportar gaire aquesta situació sense fer fallida? Pro-bablement la resposta a aquestes dues qüestions és que no.
La solució eficaç i eficient será crear un sistema i una xarxa de distribució ámplia i flexible per adaptar els nostres mitjans materials i humans als requeriments de servei, donant un marge ampli de recolli-des i de lliuraments, creant alhora rutes de distribució i assignant els vehicles que calgui a cadascuna d’aquestes rutes.
disposar d’una flota extensa de camions és un suport logístic indispensable.
Figura 2. Logística integral
La logística incorpora tres sectors (figura 2): I1j
1) Logística industrial
Les seves activitats se centren en el càlcul de necessitats, la programació de producció, la programació de proveïdors, l’aprovisionament, el transport
des del proveïdor fins a les plantes de fabricació, l’emmagatzematge, el
control d’estocs, el transport inter i intra fàbriques, el subministra-ment a
línia de producció i el lliurament del producte acabat a la logística comercial.
2) Coordinació logística
Permet garantir la continuïtat de les operacions, equilibrant els condicio-
nants comercials amb les restriccions productives mitjançant un pla mes-
tre de producció, establint les polítiques de transport i d’inventaris, participant en les decisions estratègiques de localització de plantes pro-
ductives i dipòsits d’emmagatzematge, modificant els productes, etc. La
coordinació logística actua de nexe d’unió entre la logística industrial i la
comercial, i pot ampliar la seva influència a altres departaments, per dur a terme la política general de l’empresa.
3) Logística comercial
Les seves activitats se centren en el tractament de les comandes, la recep-ció, l’emmagatzematge i l’expedició del producte acabat (i dels recanvis), el transport de productes acabats, i la recollida i l’emissió d’informació a
distribuïdors, detallistes i clients.
Exemple de coordinació logística
El coordinador logístic d’una empresa pot veure quines són les necessitats de cada un dels depar-taments implicats en la definició de l’envás i embalatge d’un producte.
Així ens trobem que el departament de márqueting dissenya el packaging del producte i decideix que la unitat de venda estará composta per dues unitats de producte, segons estudis de mercat.
Logística comercial 12 Introducció a la logística i organització de magatzems
El departament de producció creu que per condicions de fabricació el producte s’embalará en cap-ses de sis packs amb dos productes (en total, dotze unitats de producte).
El magatzem estableix com a unitat d’emmagatzematge l’europalet (les mesures del qual són 0,8 m × 1,2 m).
I el departament de distribució física considera que per a la distribució a llarga distáncia s’utilitzaran camions contenidors.
Doncs bé, la coordinació logística intentará veure si tots aquests requeriments són compatibles i si el conjunt és factible amb vista al servei al client i a l’optimització de costos.
En la figura 3 es reflecteixen les funcions que ha d’assumir la coordinació
logística.
Figura 3. Funcions de la coordinació logística
1.3. Àmbit de la logística
L’àmbit d’actuació de la logística és força complex i, per tant, és important
delimitar-ne i concretar-ne les funcions.
La figura 4 mostra el circuit de les mercaderies des del proveïdor fins al client,
passant per la fàbrica, els dipòsits centrals, els regionals o els con-solidats.
Figura 4. Circuit de mercaderies
Les fletxes contínues indiquen el flux de logística industrial i les discontínues, l’ámbit de la logística comercial.
Logística comercial 13 Introducció a la logística i organització de magatzems
La gestió logística té una àrea d’influència molt àmplia i actua sobre tot el
circuit de producció i distribució. A més, la logística també incideix en les
decisions sobre localització de plantes de producció i de magatzems.
Per tal d’abaratir costos, a l’hora de situar un centre productiu o un magat-zem
distribuïdor cal tenir en compte diversos factors:
• Centres de subministrament de primeres matèries. • Nuclis de transport (ports). • Utilització d’energia. • Centres de comerç.
• Cost de mà d’obra.
Les decisions de localització d’una fàbrica o magatzem, segons aquestes
variables, obliguen a establir criteris i sistemes de subministrament de
primeres matèries o de distribució dels productes acabats en els mercats.
Els models de localització poden ser diversos. A continuació n’oferim al-guns:
!
1) La indústria o el magatzem es tendeix a situar a prop de les primeres
matèries i del mercat, com per exemple, les activitats agrícoles.
2) L’empresa es tendeix a situar a prop de les primeres matèries (indús-tries
siderúrgiques).
3) La indústria o el magatzem s’instal· la a prop del mercat quan es troba en el
camí entre dues fonts de primeres matèries.
4) La indústria o el magatzem es tendeix a situar, per norma general, en els
ports de desembarcament de la primera matèria (plantes d’acer, plantes de
refineria, etc.).
5) La indústria es tendeix a situar a prop de la font de subministrament d’un
factor de producció (mà d’obra).
Les indústries que se situen a prop del mercat acostumen a ser, general-ment,
indústries de productes peribles (per exemple, productes alimenta-ris) o
indústries de confecció o mobles que se solen instal· lar a prop de nuclis urbans
on tenen un ampli mercat de mà d’obra abundant.
Les indústries que es localitzen a prop dels centres subministradors d’energia
poden ser, per exemple, les següents:
• Tèxtils: energia elèctrica de centrals.
• Indústries d’alumini, a causa del seu consum elevat.
Logística comercial 14 Introducció a la logística i organització de magatzems
1.4. El sistema logístic
El conjunt de decisions que es prenen en cadascuna de les fases del flux
logístic configuren el sistema logístic de l’empresa.
En la figura 5, presentem un gràfic que expressa, a grans trets, l’organit-
zació del sistema logístic.
Figura 5. Concepció del sistema logístic
En cada una de les fases del sistema logístic hem de prendre decisions que
determinaran la nostra organització. Vegem quines són les qüestions que cal
tenir en compte en cada cas:
1) Proveïdors. Quins són els nostres proveïdors?, de quins productes en
concret?, on estan localitzats (nacionals, internacionals)?, quina capacitat
d’aprovisionament tenen?, quins preus i descomptes ens ofereixen?
2) Aprovisionament. Com es fa el transport des del proveïdor fins a la nos-tra
fàbrica o magatzem?, de qui és la responsabilitat de la mercaderia?, quina
freqüència d’aprovisionament es pacta amb el proveïdor?, quins són els
costos i a càrrec de qui?
3) Magatzems primeres matèries. On se situen?, quins requisits de funci-
onament han de tenir?
Logística comercial 15 Introducció a la logística i organització de magatzems
4) Fàbriques. Quantes n’hi ha?, on són?, quina capacitat de producció te-nen?,
quins productes fabriquen?, quins són els requisits d’implantació i
gatzematge tenen?, quina política d’estocs segueixen?, quina és la seva zona
de distribució?, com s’organitza la preparació de comandes?
8) Distribució. Com es fa?, amb quin tipus de vehicles?, com s’organitzen les
rutes de distribució?
9) Punts de consum. Cal tenir en compte la distribució geográfica (con-
centració de punts de venda, demanda molt dispersa); les tendències del
mercat: especialització, grans superfícies, etc.; les variacions esta-cionals
i/o aleatòries; la mida de les comandes i la qualitat de servei que s’ha
d’oferir.
Les respostes a totes aquestes preguntes i els objectius generals de l’em-presa
en configuraran l’organització logística. Podem descriure a grans trets els dos
sistemes logístics que es donen amb més freqüència:
1) El primer és un sistema descentralitzat (figura 6) on
tenim una o diverses fábriques, un magatzem central i
diversos magatzems regionals o de zona, els quals co-
breixen una part del territori a distribuir i gestionen les
seves pròpies comandes de clients. En aquest cas cada
magatzem está dotat de l’estoc necessari segons el mer-
cat i es va aprovisionant periòdicament des del magat-
zem central.
Figura 6. Sistema logístic descentralitzat
2) L’altre model és el sistema logístic centralitzat (figura 7), que elimina, del tot o en bona part, els dipòsits regionals i crea un únic magatzem central de gran capacitat per aprovisionar tota l’área de distribució.
Cal comentar que la tendència actual va cap al model cen-
tralitzat, atès que implica, entre altres avantatges, una re-
ducció en costos fixos, més control de la gestió, més
possibilitats d’invertir en sistemes automatitzats i una gestió
d’inventaris més fácil.
Figura 7. Sistema logístic centralitzat
Logística comercial 16 Introducció a la logística i organització de magatzems
Un model complementari d’aquest últim és el transbordament (cross-doc-
king). Aquest sistema de distribució és una combinació de dipòsit central
amb punts de distribució que actuen com a dipòsits en tránsit, on la mer-
caderia resta unes quantes hores des que és descarregada pel camió de
llarga distáncia fins que es carrega en el vehicle de repartiment correspo-
nent.
1.5. Organigrames
Utilitzem els organigrames per representar esquemáticament l’estructu-ra
organitzativa i jerárquica d’una empresa. Els organigrames ens poden ajudar a
organitzar les diferents activitats logístiques de l’empresa:
La funció logística pot estar integrada en l’empresa mitjançant un depar-tament
propi o bé pot formar part d’altres departaments, aquestes dues opcions
suposaran organigrames completament diferents. En cas que l’opció fos
concentrar les diferents funcions logístiques en un sol departa-ment,
l’organigrama resultant seria similar al que es mostra en la figura 8.
Figura 8. Organigrama funcional
D’altra banda, tal com podeu apreciar en la figura 9, es poden ordenar les
diferents funcions logístiques d’una empresa segons la diferenciació entre la
logística industrial (área exterior de la figura 9) i la logística comercial (área
interior de la figura 9).
Logística comercial 17 Introducció a la logística i organització de magatzems
Trobareu més informació sobre models de distribució en el nucli d’activitat “Distribució física de la unitat didáctica “Transport i distribució”.
Una part essencial de l’organigrama d’un
departament de logística integral és l’aprovisionament i l’ordenació dels magatzems.
Figura 9. Funcions elementals de logística
1.6. Àrees de la logística integral
La logística integral comprèn diverses àrees de treball: !
1) Àrea de gestió i planificació. 2) Àrea de compres i aprovisionament. 3) Manutenció. 4) Distribució física i nous productes. 5) Àrea de mitjans i serveis. 6) Àrea de costos. 7) Àrea d’assegurances. 8) Enginyeria per a processos, per a emmagatzematge i per a distribució.
Cadascuna d’aquestes àrees té unes funcions específiques:
1) Área de gestió i planificació: organitza la producció sobre la base de les previsions:
• Planificació de la producció. • Programació de la producció. • Planificació de les necessitats d’aprovisionament per a la producció. • Llançament de comandes. • Control d’inventaris. • Gestió d’estocs.
Logística comercial 18 Introducció a la logística i organització de magatzems
2) Área de compres i aprovisionament: gestiona i optimitza els proces-
sos de compra i aprovisionament de matèries per a la fabricació i/o dis-
tribució:
• Determinació de proveïdors. • Planificació de compres. • Seguiment i reclamacions. • Condicionament de materials.
• Normalització de l’envàs i embalatge. • Codificació i identificació del producte. • Condicions de recepció.
3) Manutenció: gestió i organització de la manipulació de les mercaderies
des de l’arribada, fins a la sortida d’expedicions:
• Transport intern en el procés. • Flux de materials en el procés. • Càrregues especials i específiques. • Flux de producte acabat.
4) Distribució física i nous productes: gestiona i coordina la xarxa de dis-
tribució de les mercaderies des dels magatzems fins als punts de consum:
• Concepció de l’envàs. • Normalització de l’embalatge. • Materials de condicionament. • Unitats de venda i distribució.
• Codificació i identificació. • Nivells de servei. • Canals de distribució. • Alternatives en les àrees de distribució. • Models de distribució física.
• Distribució especialitzada.
5) Área de mitjans i serveis: desenvolupa models sobre:
a) Activitat d’emmagatzematge
• Normalització de les unitats de càrrega. • Racionalització i distribució de l’espai. • Determinació de característiques de sistemes. • Sistemes integrats.
b) Activitat de transport
• Determinació dels serveis de transport. • Racionalització del transport.
Logística comercial 19 Introducció a la logística i organització de magatzems
• Especialització i intermodalitat. • Cost i servei. • Normativa sobre transport.
c) Activitat informàtica
• Suport a la gestió i administració. • Increment de la fiabilitat. • Anàlisi dels sistemes.
• Coordinació.
6) Área de costos: analitza i estudia els costos logístics:
• Consolidació del pressupost. • Classificació de les despeses. • Paràmetres cost-benefici.
• Rendibilitat de les inversions. • Cost de l’espai d’emmagatzematge.
• Control i reducció de costos.
7) Área d’assegurances
a) Risc material
• Incendi.
• Elements externs. • Elements interns o propis. • Danys propis derivats de l’activitat. • Risc del transport.
b) Responsabilitat civil
• Danys a tercers derivats de la pròpia activitat. • Responsabilitat subsidiària. • Responsabilitat per omissió.
8) Enginyeria per a processos, per a emmagatzematge i per a distribució : dissenya i desenvolupa els sistemes i processos:
a) Per a la producció:
• Extracció i transport de materials i matèries primeres. • Coordinació del flux entre processos.
• Condicionament final del producte.
b) Per a emmagatzematge
• Definició de funcions.
Logística comercial 20 Introducció a la logística i organització de magatzems
• Disseny de models. • Avaluació dels costos d’explotació.
c) Per a distribució
• Models de distribució. • Condicionament i racionalització.
• Anàlisi de les opcions.
1.7. Logística comercial
La logística comercial és el conjunt d’activitats que se centren en el tractament de les comandes, la recepció, l’emmagatzematge i l’ex-pedició del producte acabat (i recanvis), el transport de productes acabats, la recollida d’informació i l’emissió d’informació a distribu-
ïdors, detallistes i clients.
En la distribució del producte final al client el nivell de servei és fonamen-tal
i el departament de logística, malgrat ser un departament tècnic, ha de tenir un
important vessant comercial.
1.7.1. Funcions de la logística comercial
Les funcions de la logística comercial són cinc: !
1) Funció de transport i difusió de la producció.
2) Funció de fraccionament. 3) Funció d’emmagatzematge. 4) Funció de serveis.
5) Funció de finançament.
Vegem cadascuna d’aquestes funcions amb més detall: 1)
Funció de transport i difusió de la producció
La funció del transport deriva de la necessitat de col· locar la fàbrica da-vant
dels consumidors.
Dins de l’activitat comercial la pràctica habitual és la venda mitjançant in-
termediaris, però la venda directa (per correu, fax, internet, etc.) no supri-meix
tampoc aquesta necessitat de transport.
Logística comercial 21 Introducció a la logística i organització de magatzems
La funció de transport inclou la càrrega de la mercaderia en el mitjà de transport adient, la descàrrega a casa del client, la gestió de les asseguran-
ces, la determinació de les unitats de manipulació de les expedicions i el disseny
de rutes de distribució.
2) Funció de fraccionament
Consisteix a transformar els lots de producció en lots de venda o distribució.
Generalment el fabricant subministra a majoristes en grans quantitats, els
majoristes serveixen els detallistes en lots menors, i els detallistes s’adap-ten
a la demanda dels consumidors, venent quantitats reduïdes (unitat de
producte).
La logística comercial gestiona en cada part del canal de distribució les
unitats d’emmagatzematge i de venda, per mitjà de les decisions sobre
embalatge.
3) Funció d’emmagatzematge
La missió del magatzem és disposar en tot moment dels productes neces-saris
per satisfer la demanda dels clients.
La necessitat per part del fabricant, del majorista o del detallista de tenir
magatzems està determinada pel fet que els clients exigeixen determina-des
quantitats en un moment donat.
La funció del magatzem converteix els intermediaris en reguladors del flux
de productes des del fabricant fins al consumidor final.
4) Funció de serveis
Aquesta funció té una importància creixent dins de la logística comercial, el
servei al client és cada cop més prioritari. Es pot dividir en dos grans àmbits:
a) Serveis vinculats directament a la venda
• Presentació i promoció dels productes: packaging i mostres per a pro-
moció.
• Assessorament. • Negociació de la venda, sobretot quan el producte requereix unes con-
dicions de subministrament determinades o és tècnicament complex.
b) Serveis no vinculats directament a la venda
• Condicions de lliurament. • Instal· lació.
• Reparació.
Logística comercial 22 Introducció a la logística i organització de magatzems
El magatzem
Les tasques d'un magatzem són la recepció de mercaderia i la seva col·locació, la divisió del magatzem per àrees funcionals i per ubicacions, la codificació de productes, la preparació de comandes i la gestió d'estocs.
• Manteniment. • Garantia del producte.
Normalment tots aquests serveis són a càrrec del fabricant, però amb la
col·laboració del majorista o del minorista. Pensem, per exemple, en la ga-
rantia quan comprem un cotxe, qui la gestiona és el concessionari.
5) Funció de finançament
Analitza el període de maduració, és a dir, el termini de temps des que pa-
guem la compra fins al cobrament de la venda. Podem dir que aquesta fun-ció
es desenvolupa fonamentalment en la gestió d’aprovisionament de
mercaderies.
La funció de finançament també analitza el risc que suposa un ajorna-ment
en els cobraments i la seva incidència en el servei; és a dir, el responsable
de logística ha de prendre una decisió sobre si ha de servir o no un client
que no ha pagat una factura, però que vol continuar treballant.
La logística comercial ha de tenir en compte les conseqüències financeres que
suposa no vendre una mercaderia prèviament comprada, arribar a una situació
de ruptura d’estoc, és a dir, no tenir estoc per servir, o el fet que un producte
quedi obsolet.
1.7.2. Objectius de la logística comercial
Podem dividir els objectius de la logística comercial en qualitatius i quan-
titatius. c:Íj:
1) Objectius qualitatius
Els objectius qualitatius fan referència a la qualitat de servei; per tant, parlar
La qualitat de servei es resumeix en el fet d’assegurar al client:
• Que aconseguirà el producte desitjat en la quantitat necessària, en el lloc
correcte, en el temps previst i en perfectes condicions.
Logística comercial 23 Introducció a la logística i organització de magatzems
• Que el client efectuará un esforç mínim per aconseguir els productes i pa-gar-los.
• Que será informat pel proveïdor si aquest no li pot lliurar la comanda en el
temps previst.
Podem afirmar que una empresa, producte o servei és de qualitat total quan, en totes i cadascuna de les seves àrees (logística, producció, màrqueting, administració, finances, etc.), satisfà les necessitats del client.
2) Objectius quantitatius
No hem d’oblidar el concepte d’eficiència, que suposa complir uns objec-tius predeterminats amb el mínim cost possible. Per això, a més d’oferir un servei de qualitat, és imprescindible tenir en compte i analitzar elements com ara els següents:
• Benefici. És la diferència positiva entre ingressos i costos.
• Marge comercial. És el resultat que obtenim en restar al preu de venda el
cost variable.
• Rendibilitat . És el quocient entre el benefici i el capital invertit per obte-nir aquest benefici.
• Rotació. Indica el nombre de vegades que, en un període de temps deter-minat, recuperem la inversió feta. Si pensem en l’estoc, és el nombre de vegades que renovem les existències d’un producte.
Logística comercial 24 Introducció a la logística i organització de magatzems
