Salvador Espriu Model de comentari d'un poema: "Assaig de Cántic en el temple" Assaig de cántic en el temple Oh, quecansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i comm'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllá, on diuen quela gentés neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada ifeligl Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: "Com I'ocell quedeixa el niu, així I'home quese'n va del seuindret", mentre jo, ja benlluny, em riuria de la lleii de I'antiga saviesa d'aquest meuáridpoble. Peró no he de seguir maielmeusomni i em quedaré aquífins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pátria. Salvador Espriu Estructura delpoema El temacentral del poema és el desig de cambiar la cultura del seupoble,el poema té la funció de queixa d'un sistema que no fa felig el protagonista. PLANTEJAMENT:el poetainvoca el desig d'anarse'n a un llocdiferent,on la gent sigui lliure de pensar(primers versos 8). NUS:(del vers 8 al 13),el poeta imagina que el seudesig fós realitat,i pensa en qué li diria la gent,peró també pensa quesi ell fós lluny, no se'n preocuparía. DESENLLAQ :(del vers 13 al final):el poeta torna a la realitat,i admétque no aniráa l'estranger,ja que est¡ma la seva terra,que només li donadolor,i es massa covard com per anarse'n. ANALISI DEL POEMA Enaquest poema,el poeta comenga amb un tó de queixa,de desig de cambiar,després deixa el tó de queixa de costat,i comenga amb un tó de dolor i pessimisme,peró acceptant la real¡tat. Hi ha dospersonatges:el protagonista,qué és el poeta pessimista,covard i realista i I a gent del poble,cova rds,selvatges,sense escrúpols i sotmesos a la autoritat. Lahistória no esdesenvolupa en cap espai real,sinó en el caodel poeta,en unaépoca obscura, en la que la gentno tenía il.lusions i vivíen emmirallats en paisos on lescoses anaven millor. Elgénere literari és la prosa,en forma de narració,hi ha un únic narrador intern ,narra la história des d'un punt de vistasubjectiu.El poema consta de vint versos de métrica irregular,majoritáriament d'art major,sense rima. Hi apareixen recursos estilístics com l'Asíndeton(cova rda,vella,ta n selvatge terra.)i el Quiasme(árid poble).
Transcript
Salvador Espriu Model de comentar i d 'un poema: "Assaig de Cánt ic en el temple"
Assaig de cántic en el templeOh, que cansat est ic de la mevacovarda, vella, tan salvatge terra,i com m'agradaria d'al lunyar-me'n,nord enl lá,on diuen que la gent és netai noble, cul ta, r ica, l l iure,desvet l lada i fel ig lAleshores, a la congregació, els germans dir iendesaprovant: "Com I 'ocel l que deixa el niu,així I 'home que se'n va del seu indret",mentre jo, ja ben l luny, em r iur iade la l le i i de I 'ant iga saviesad'aquest meu ár id poble.Peró no he de segu i r ma ie l meu somnii em quedaré aquíf ins a la mort.Car sóc també molt covard i salvatgei est imo a més amb undesesperat doloraquesta meva pobra,bruta, trista, dissortada pátria.
Salvador Espriu
Estructura del poemaEl tema central del poema és el desig decambiar la cul tura del seu poble,elpoema té la funció de queixa d'unsistema que no fa felig el protagonista.PLANTEJAMENT:el poeta invoca el desigd'anarse'n a un lloc diferent,on la gent
sigui l l iure de pensar(pr imers versos 8).NUS:(del vers 8 al 13),el poeta imaginaque el seu desig fós realitat,i pensa enqué l i d ir ia la gent,peró també pensaque si el l fós l luny, no se'n preocuparía.DESENLLAQ :(del vers 13 al f inal) :elpoeta torna a la realitat,i admét que noanirá a l'estranger,ja que est¡ma la sevaterra,que només li dona dolor,i esmassa covard com per anarse'n.
ANALISI DEL POEMAEn aquest poema,el poeta comengaamb un tó de queixa,de desig decambiar,després deixa el tó de queixade costat, i comenga amb un tó de dolori pessimisme,peró acceptant la real¡tat.Hi ha dos personatges:elprotagonista,qué és el poetapessimista,covard i realista i I a gent delpoble,cova rds,selvatges,senseescrúpols i sotmesos a la autoritat.La história no es desenvolupa en capespai real ,s inó en el cao del poeta,enuna época obscura, en la que la gent notenía i l . lusions i v ivíen emmiral lats enpaisos on les coses anaven millor.El génere literari és la prosa,en formade narració,hi ha un únic narradorintern ,narra la histór ia des d'un punt
de vista subjectiu.El poema consta devint versos de métricairregular,majoritáriament d'artmajor,sense rima. Hi apareixen recursosestilístics coml'Asíndeton(cova rda,vella,ta n selvatgeterra.) i el Quiasme(árid poble).
ASSAIG DE CANTIC EN EL TEMPLE
Aquest poema escrit per Salvador Espriu forma part d'El caminant i el mur publicat
I'any DSq,més de dótze anys després del final de la guerra civil i més de sis després
del final de la Segona Guerra Mundial.AAssaig de cdntic en el temple podem veure clarament la contradicció interna del
subjecte líric davant la situació del seu país, que está sotmés a I'esclavitud que suposa
una dictadura.Apareix clarament el tema de I'exili interior, que entenem com I'exili de la gent que
.r uu quedar al país i va viure durant molt de temps la repressió que va suposar el
franquisme. Un exili clarament simbólic que reflexa les tensions entre Salvador
Espriu i el seu país.En aquest famós poema Espriu es queixa amargament de la seva terra i la qualifica de
,ouurdu, ja que Catalunya no s'ha revoltat contra el poder injust que la sotmet. A més
a més tambáes queixa de que está molt lluny de f ideal de civilització que els joves
de la generació del 36, a la qual ell pertany i defensen la República, somien.
El poéma está dividit en tres parts ben diferenciades, la primera ocupa els 7 primers
versos i reflexa el desig de filgida de I'autor del seu país. El jo poétic es lamenta de la
situació del seu poble que ha perdut la llibertat i diu que se'n vol anar nord enllá (cap
a Europa, on ha guanyatlademocrácia). En aquesta part trobem molts adjectius, uns
de negatius (covárda, vella, salvatge) referits a Catalunya, i uns altres de positius
(neta, noble, culta, rica, lliure, desvetllada i felig) referits als habitants de la resta
d'Europa.En la segona part es mostra la censura social a la que seria sotmés si definitivament
decidís marxar. Els habitants del país desaprovarien la seva acció mentre el jo poétic
se'n riuria. El mot congregació que apareix en aquestapart identifica la idea de nació
en el concepte de grup reunit a I'entorn d'una llei religiosa. Apareix també un dit o
frase feta (iom I'ocel,l que deixa el niu, així I'home que se'n vq del seu indret) que
reflexa la desaprovació del poble. El l'últim vers de la segona part l'autot esc,fiu drid
poble,aquí Espriu juga amb el concepte de desert (árid) (exili dels israelites al desert)
I amb I'aridesa de Óatatunya sota la dictadura militar, sense llibertat ni tan sols per
expressar la seva cultura.En la tercera part s'observa una daneraafirmació de fidelitat al país, el jo poétic diu
que mai s'anirá de Catalunya perqué ell també es considera covard i salvatge i perqué
estima desesperadament la seva pátria.
El poema está escrit en versos lliures'Alllarg del poema trobem vint adjectius distribuits de manera cuidadosament
estudiada. Aquests adjectius contenen tota la tensió i eficácia del poema.
A més a més aquest p-o.*u está fortament influit per la Bíblia, de la qual I'autor es
