PARC RECERCABIOMÈDICA BARCELONA

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC Abril de 2016 NÚM. 93 www.prbb.org GRATUÏT

DESTACAT / HIGHLIGHT

Editorial

“Tempus fugit”

The 10th anniversary is a good moment to look back. I still remember the

initial discussions about the or-ganisational model and the final agreement to create a conglome-rate of independent institutions sharing facilities under a single umbrella. This has been a suc-cess and the PRBB is now an in-ternational biomedical research hub with an impressive number of excellent research groups and state-of-the-art core facilities. The quality is evidenced by the scientific output in top journals, the recruitment of talent, and the number of grants. The PRBB is the institution with the largest number of ERC grants per squa-re metre. I must confess that not even in my most optimistic periods did I dream we would reach this level. The PRBB’s well-deserved success is the result of hard work by many people, but in particular Jordi Cami. He had the vision and the ability to crea-te the Park and guide it through both economic and political cri-ses. A masterpiece! The future in all Europe is uncertain, but I believe that what we have achie-ved scientifically is so substantial that we will continue to grow.

Miguel Beato

«Tempus fugit»

El 10è aniversari del parc és una bona ocasió per fer balanç. Recordo les

discussions inicials sobre el mo-del d’organització i l’acord final de crear un conglomerat d’ins-titucions independents sota un sostre comú i amb instal·lacions compartides. Ha estat un èxit, i el PRBB és una infraestructura de recerca biomèdica interna-cional, amb un nombre im-pressionant de grups de recerca excel·lents i amb serveis cienti-ficotècnics d’última generació. Ho documenten la producció cien tífica a les millors revistes, la captació de talent, i el nom-bre de beques. El PRBB és la institució amb el major nom-bre de beques ERC per metre quadrat. Confesso que ni en els moments més optimistes vaig somiar d’arribar a aquest nivell. El mèrit és de moltes persones, però especialment d’en Jordi Camí, qui va tenir la visió i la capacitat de crear-lo i guiar-lo a través de les crisis. Una obra mestra! El futur a Europa, és in-cert, però el que hem aconseguit a escala científica és tan substan-cial que seguirà creixent.

Miguel Beato

Presentació de l’Agència Estatal de Recerca

El passat 21 de març, la Secretà-ria d’Estat de Recerca i Desen-volupament, Carmen Vela, va presentar a l’auditori del PRBB la nova Agència Estatal de Re-cerca. La seva creació respon a una demanda de la comunitat científica recollida en la Llei de la Ciència de 2011. El seu objec-tiu és gestionar el finançament,

l’avaluació i l’assignació de fons per a la R+D a l’Estat espanyol, així com fer el seguiment dels projectes finançats per mesu-rar-ne els resultats i l’impacte. Vela va presentar als investiga-dors l’estructura de la nova agència, així com algunes novetats del seu funcionament. La més ben rebu-da va ser la planificació plurianual dels recursos: els contractes de re-cerca tindran una validesa de qua-tre anys, en lloc d’estar sotmesos a

Maria Escrivà

De s p r é s d e s e t a n y s al PRBB, la Fundació Pasqual Maragall per a

la Recerca sobre l’Alzheimer ha crescut més enllà de les seves pa-rets, i s’ha traslladat al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, concretament a un edifici de nova construcció al número 30 del carrer Welling-ton. Així la Fundació disposarà de 4.276 m2, distribuïts en soter-rani, planta baixa i cinc plantes, que acolliran la seu social i el seu centre de recerca, el Barce-lonaßeta Brain Research Center. Aquestes noves instal·lacions, amb equipaments i tecnologies dedicades a la recerca clínica, obren una nova etapa per arribar

a ser un centre de referència eu-ropeu d’investigació de la malal-tia d’Alzheimer. Destaca la Plata-forma de Neuroimatge, destinada en exclusiva a l’estudi del cervell, i que oferirà servei als projectes de recerca propis i a altres equips d’investigadors de l’àmbit de les neurociències que ho necessitin. Les proves de l’Estudi Alfa per a la prevenció de l’Alzheimer, on hi participen 2.743 voluntaris, es duran a terme íntegrament en aquests nous espais, així com futurs assaigs clínics de fàrmacs preventius en el marc del pro-jecte europeu EPAD (European Prevention of Alzheimer’s De-mentia). L’edifici també acollirà sessions de grups terapèutics per a cuidadors de malalts d’Alzhei-mer i una futura plataforma d’ex-perimentació cognitiva.

A new impulse for Alzheimer’s research

After seven years at the PRBB, the Pasqual Ma-ragall Foundation (FPM)

for research into Alzheimer’s has grown beyond the park and mo-ved to the Ciutadella Campus of Pompeu Fabra University, to a new building at 30 Wellington Street. The Foundation will now have 4,276 m2 of space distributed over the basement, ground and five upper floors, which will hou-se the FPM headquarters as well as its research centre, the Barce-lonaßeta Brain Research Centre. These new facilities toget-her with their equipment and technology dedicated to clinical research hail the beginning of a

new era as a European reference centre for research into Alzhei-mer’s. Particularly significant is the Neuroimaging Platform, ex-clusively for studying the brain. It will provide services to both the FPM’s own research projects and external teams working in the field of neuroscience. Testing for the Alfa Study for the prevention of Alzheimer’s, involving 2,743 volunteers, will be conducted entirely within these new areas, as will future clinical trials of preventive me-dicines for the EPAD (European Prevention of Alzheimer’s De-mentia) project. The building will also host therapeutic group sessions for people who care for Alzheimer’s patients together with a future cognitive testing platform ■

Nou impuls per a la recerca en Alzheimer

pressupostos anuals, un canvi que comportarà més estabilitat.

Presentation of the State Agency for Research

On March 21st in the PRBB audi-torium, the Secretary of State for Research and Development, Car-men Vela, presented the new Sta-te Research Agency. Its creation came as a response to demands by the scientific community in-cluded in the 2011 Science Act.

Its objective is to manage the fun-ding, assessment and allocation of funds for R & D in Spain as well as monitoring funded projects to measure their results and impact. Vela presented the structure of the new agency, as well as some of its new features. Most welcomed was multiannual resource planning: research contracts will be valid for four years, instead of being subject to annual budgets, a change that will lead to greater stability ■

Ciència www.prbb.org | abril de 2016 2

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

«Millorar la vida de les persones és la meva satisfacció»

Potenciar el transport actiu és beneficiós per a la salut

MARA DIERSSEN – GRUP DE RECERCA EN NEUROBIOLOGIA CEL·LULAR I DE SISTEMES (CRG)

Maruxa Martínez-Campos

La neurobiòloga Mara Dierssen està entusiasmada. Fa més de 20 anys que investiga per millorar la qualitat de vi-

da de les persones amb síndrome de Down, i ara està molt a prop de fer un important pas endavant. «Estem a punt de publicar els re-sultats d’un assaig clínic per a un tractament que millora significativament la seva capaci-tat cognitiva», explica. L’assaig de fase II, rea-litzat al PRBB en col·laboració amb Rafael de la Torre, de l’IMIM, i amb metges de l’Hospi-tal del Mar, ha obtingut molt bons resultats. Fa anys que el seu grup de recerca al CRG —centre on Dierssen treballa des del 2002— estudia els mecanismes cerebrals involucrats en l’aprenentatge i la memòria, i com aquests mecanismes estan afectats en patologies cognitives, sobretot en la síndrome de Down. «No existeix major satisfacció que veure que el coneixement que generem millora la vida de les persones», diu la investigadora. El seu grup treballa molt amb les associacions de síndrome de Down. «Sovint són ells els que contacten amb nosaltres. Fa tants anys que treballem en aquest camp que tothom ens coneix; som un referent per a ells, fins i tot prescriptors», comenta la cap del grup.

Recerca amb efecte immediat

Precisament el millor de la seva recerca, com diu ella mateixa, és que té una translació im-mediata. «El component que hem trobat que millora la capacitat cognitiva és un nutracèu-tic, és a dir, que té capacitat “farmacèutica”, però és un complement nutricional, no un fàrmac. Per tant, no està sotmès a les regula-cions dels fàrmacs i es pot començar a pren-dre immediatament», explica emocionada. El «nutracèutic» en qüestió és l’EGCG, l’epigalo­catequina galato, un component antioxidant del te verd. Els pares de les persones que van participar en l’assaig clínic els van demanar com el podien continuar prenent després dels bons resultats de l’assaig. Els científics van contactar amb diferents empreses que hi estiguessin interessades i una d’elles va fer un «batut d’EGCG», amb gust de xocolata, que ja es pot comprar a les farmàcies. Però el tractament no consisteix només a prendre l’EGCG; també inclou estimulació cognitiva. «Hem vist que en ratolins l’enri-quiment ambiental —posar-los “joguines” a les gàbies per estimular-los— millora la ca-pacitat cognitiva, i ho fa normalitzant l’activi-

tat d’un enzim, la quinasa DYRK1A, que està desregulada en síndrome de Down», explica Dierssen. L’EGCG fa exactament el mateix, normalitza la quinasa. La suma de les dues coses —estimular i subministrar EGCG— ha demostrat incrementar molt l’efectivitat. En l’assaig clínic, el tractament s’ha seguit durant un any, i el seu efecte s’ha mesurat a través de diversos tests neuropsicològics i de proves de neuroimatge que s’ha demostrat que provoquen canvis en l’arquitectura de l’arbre dendrític —és a dir, en la complexi-tat i connexions de les terminacions de les neurones. Ara es pregunten si aquest canvi d’estructura és causa o conseqüència de la millora cognitiva, i si aquests canvis locals poden tenir un efecte a nivell de tot el cervell. «Al cap i a la fi, el cervell funciona com un tot i és important demostrar que un canvi local té un efecte funcional general», diu Dierssen. El seu grup, format per nou persones, també treballa com un tot. Utilitzen des de models de ratolins o cultius cel·lulars fins a individus, des de la neuroimatge fins a l’anà-lisi computacional de dades proteòmiques. Per això col·laboren amb diversos grups al PRBB: Eduard Sabidó, Cédric Notredame o James Sharpe, del CRG; Rafael Maldonado, de la UPF, i sobretot, Rafael de la Torre, de l’IMIM, amb qui han fet l’assaig clínic amb quasi 100 individus. Dierssen i De la Torre volen ara repetir l’as-saig amb nens. «Tenen molta més plasticitat neuronal, més flexibilitat. Si en majors de 16 anys ens ha funcionat tan bé, creiem que amb nens serà encara més efectiu; a més, la infància és el moment ideal per tractar-los», conclou la científica.

Raül Torán

Un estudi liderat pel CREAL, centre aliat d’ISGlobal, i publicat a Plos One ha avaluat els possibles riscos

i beneficis per a la salut de la promoció del transport actiu a la població d’entre 16 i 64 anys a Barcelona, Basilea, Copenhaguen, París, Praga i Varsòvia.

Utilitzant dades d’enquestes de trans-port o de qualitat de l’aire, els investiga-dors van estimar la mortalitat en dos es-cenaris diferents: l’augment de l’ús de la bicicleta i caminar més. Tenint en compte tant els canvis en el nivell d’activitat físi-ca com amb l’exposició a la contaminació atmosfèrica i els accidents de trànsit, tots dos escenaris van produir beneficis per a la salut. També es va estimar una reducció

en les emissions de diòxid de carboni de més de 1.000 tones mètriques per any.

Health impacts of active transport

Astudy led by CREAL, an allied IS-Global centre, and published in Plos One, has assessed the potential he-

alth risks and benefits of promoting active transport for the population in Barcelona,

Basel, Copenhagen, Paris, Prague, and War-saw. Using data from transport surveys and air quality reports, the researchers estimated mortality in two scenarios: increased cycling and increased walking. Looking at changes in physical activity levels, air pollution expo-sure and traffic fatalities, both scenarios pro-duced health benefits. A reduction in CO

2

emissions of more than 1000 metric tonnes per year was also estimated ■

My greatest satisfaction is knowing the knowledge we generate improves people’s lives

Neurobiologist Mara Dierssen is exci-ted. For more than twenty years she has been working to improve the

quality of life of people with Down’s syndro-me and now she is very close to taking a major step forward. “We are about to publish the re-sults of a clinical trial for a treatment that sig-nificantly improves their cognitive ability”, she explains. The Phase II trial, conducted at the PRBB in collaboration with Rafael de la Torre from the IMIM and doctors from the Hospital del Mar, has obtained very good results. Her group at the CRG, where Dierssen has been working since 2002, has spent years studying the brain mechanisms involved in learning and memory, and how these are affected in cognitive disorders, especially Down’s syndrome. “There is no greater satis-faction than seeing the knowledge we gene-rate improving people’s lives,” says the rese-archer. Her group works closely with Down’s syndrome associations. “Often they are the ones who contact us. After so many years working in the field, everyone knows us, we are a reference for them, even prescribers”, says the group leader.

Research with immediate effect

Indeed, the best thing about her research, she says, is that it has an immediate translation. “The component we have found that impro-ves cognitive ability is a nutraceutical, mea-ning it has a ‘pharmaceutical’ action, but is

a nutritional supplement, not a drug. There-fore, it is not subject to the strict regulations of drugs and people can start taking it immedia-tely”, she explains excitedly. The nutraceutical in question is EGCG, epigallocatechin gallate, an antioxidant component of green tea. The parents of the people who participated in the clinical trial asked the researchers how they could continue taking it after seeing the good results. The researchers contacted different companies and one of them has produced a chocolate flavoured “EGCG-shake”, which can be bought in pharmacies. But the treatment does not only consist of taking EGCG, it also includes cognitive stimulation. “We have seen that in mice, en-vironmental enrichment — putting ‘toys’ in their cages to stimulate them — improves cognitive ability by normalising the activity of an enzyme, Dyrk1A kinase, that is deregu-lated in Down síndrome”, explains Dierssen. EGCG does the same thing, it normalises the kinase. The combined effect — stimulating and directly providing EGCG — has proven to enhance the effectiveness. The participants in the clinical trial follo-wed the treatment for a year, and its effect was measured through various neuropsychologi-cal and neuroimaging tests. The latter showed changes in the architecture of the dendritic tree, in other words, the complexity and con-nections of the neurone endings. Now the researchers wonder whether this change in structure is the cause or consequence of cog-nitive improvement and whether these local changes may have an effect throughout the brain. “Since the brain works as a whole, it is important to show whether a local change has a general functional effect”, says Dierssen. Her group of nine people also works as a whole. They use mice models and cell cul-tures up to individuals, and neuroimaging to computational analysis of proteomic data. To do so they collaborate with vari-ous groups at the PRBB: Eduard Sabidó, Cédric Notredame and James Sharpe from the CRG; Rafael Maldonado from the UPF; and particularly Rafael de la Torre from the IMIM, with whom they carried out the cli-nical trial involving almost 100 people. Dierssen and de la Torre now want to repeat the trial with children. “They have much greater neuronal plasticity, more fle-xibility. If it works so well in people over 16, we believe that in children it will be even more effective; also, childhood is the ideal time to treat people”, says the scientist ■

El grup de Mara Dierssen al CRG / Mara Dierssen’s group at the CRG

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 3 abril de 2016 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Lliguen la reprogramació cel·lular amb el càncerLaia Cendrós

Un equip liderat per l’investigador ICREA del CRG Thomas Graf ha identificat la proteïna C/EBPa com

una connexió sorprenent entre la reprogra-mació cel·lular, la formació de la sang i el càncer sanguini. Reprogramar limfòcits B a cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPS) mitjançant la introducció dels anomenats factors de Ya-manaka és poc eficient, però el laboratori havia observat que C/EBPa augmentava l’eficiència del procés. Ara, han descobert

com: modificant la cromatina dels limfòcits per fer-los receptius a l’acció dels factors de Yamanaka. «Hem vist que aquesta forma d’aconseguir cèl·lules més eficientment re-programables és molt similar al procés de formació dels mieloblasts, els progenitors dels glòbuls blancs», expliquen els autors de l’article, publicat a Nature Cell Biology. A més, els animals sense C/EBPa són re-sistents a desenvolupar leucèmia mieloide aguda, ja que els seus mieloblasts no són capaços d’encendre els oncògens necessa-ris per a la formació del tumor. Els resultats podrien tenir implicacions tant en la medi-cina regenerativa com en el tractament de la leucèmia mieloide.

Researchers link reprogramming to stem cell formation and cancer

Ateam led by Thomas Graf from the CRG has identified the protein C/EBPa as a surprising link bet-

ween cell reprogramming, blood cell for-mation and blood cancer. Reprogramming B-lymphocytes to in-duced pluripotent stem cells (iPS) by intro-ducing four proteins known as the Yama-naka factors is not very efficient, but the CRG lab had previously found that C/EBPa increased the efficiency of cell reprogram-ming. Now, they have discovered how: by

modifying the chromatin of lymphocytes and making them receptive to the action of the Yamanaka factors. “We have found that this kind of artifi-cially created reprogrammable cells are very similar to myeloblasts, white blood cell progenitors”, explain the authors of the study published in Nature Cell Biology. Moreover, animals in which C/EBPa is re-moved become resistant to acute myelo-blastic leukaemia since their myeloblasts are unable to respond to the oncogenes required for tumour formation. The findings may have implications for both regenerative medicine and the treat-ment of myeloid leukaemia ■

La inestabilitat causa més incapacitat permanentCarolina Pozo

Investigadors de Centre d’Investigació de Salut Laboral de la UPF (CiSAL) han portat a terme l’estudi Spanish

WORKing life Social Security (WORKss) sobre l’impacte que tenen les condici-ons laborals en la salut dels treballadors. L’estudi ha analitzat dades de més d’un milió de persones recollides per la Se-guretat Social espanyola des de 1981, i continuarà fent-ho al llarg dels anys. Entre els resultats, destaca la forta in-fluència que exerceix sobre la salut no

comptar amb una feina estable: els ho-mes amb15 o més contractes laborals o molts períodes inactius tenen baixes per incapacitat quasi cinc anys abans que aquells amb feines més estables. Els treballadors que pateixen inca-pacitat temporal més freqüentment són les dones, els d’entre 16 i 25 anys i els de companyies de més de 50 emple-ats. També van trobar que les afeccions musculoesquelètiques i els desordres mentals són els que duen a baixes per-manents en persones més joves, amb mitjanes d’edat de 54 i 49 anys, respec-tivament.

Permanent disability linked to unstable jobs

Researchers from the Centre for Rese-arch in Occupational Health (CiSAL) at the UPF have been conducting the

Spanish WORKing life Social Security study (WORKss) on the impact that career trajec-tory and employment conditions have on a worker’s health. The ongoing study used data from more than 1 million people in the Social Security system in Spain since 1981. Among other things, the results highlight the strong influence that job instability has

on health: men who have had 15 plus con-tracts or five or more inactive periods leave the job market due to permanent disability almost 5 years earlier than workers with stable jobs. The workers who suffer temporary di-sability most frequently are women, tho-se aged between 16 and 25, and those at companies with 50 or more employees. The researchers also found that muscu-loskeletal affectations and mental disor-ders are the main causes leading to early permanent disability, with average ages of 54 and 49, respectively ■

La síndrome de Down i els ritmes cerebrals Laia Cendrós

En un estudi publicat a Journal of Neu­roscience, un grup de científics liderats per Mara Dierssen al CRG i per Mavi

Sánchez Vives a l’IDIBAPS han descobert alteracions en el ritme i la sincronització de l’escorça cerebral en un model de ratolí per a un gen candidat de la síndrome de Down. Aquestes alteracions s’han relacionat amb problemes en la presa de decisions, la impul-sivitat, la memòria de treball o l’atenció. L’estudi ha combinat experiments d’electrofisiologia i histologia amb un mo-

del computacional que emula el circuit neuronal de l’escorça cerebral —la regió responsable del raonament, el llenguatge i el comportament social. Els investigadors han comprovat que les alteracions cel-lulars i els petits canvis en la connectivitat inhibitòria detectats en models animals de síndrome de Down es tradueixen en un dèficit de l’activació d’aquesta regió i en l’alteració del ritme i sincronització de l’ac-tivitat neuronal. El treball explica algunes d’aquestes alteracions cel·lulars i ofereix per primera vegada un estudi in vivo de la fisiologia de l’escorça cerebral.

Alterations in the cerebral cortex, key to Down’s syndrome

In a study published in the Journal of Neuroscience, a group of scientists led by Mara Dierssen at the CRG and

by Mavi Sánchez Vives at IDIBAPS, have discovered alterations in the rhythm and synchronisation of the cerebral cortex in a mouse model of a candidate gene for Down’s syndrome. These alterations have been associated with problems relating to decision making, impulsivity, working me-mory and attention.

The study combined histology and elec-trophysiology experiments with a computa-tional model emulating the neural circuit of the cerebral cortex — the region responsible for reasoning, language and social behaviour. Previously, researchers had found that cellular alterations and the small changes in inhibitory connectivity detected in animal models of Down’s syndrome resulted in an activation de-ficit in this region and alteration of the rhythm and synchronisation of neuronal activity. This work explains some of these cellular alterati-ons and for the first time provides an in vivo study of the physiology of the cerebral cortex ■

Simulació molecular contra Alzheimer i Parkinson Marta Calsina

Un estudi publicat a Scientific Re­ports ha demostrat que els lípids poliinsaturats poden alterar la

velocitat d’unió de dos receptors invo-lucrats en algunes malalties del siste-ma nerviós. El treball ha estat coliderat per investigadors de l’IMIM, la UPF i la Universitat de Tampere (Finlàndia). Mitjançant una mena de «microscopis computacionals», els investigadors han de-mostrat que una disminució de lípids poliin-saturats en les membranes neuronals, com succeeix en els malalts de Parkinson o Alzhe-imer, afecta directament la velocitat d’unió

dels receptors de dopamina i adenosina. Aquests receptors de membrana s’uneixen en un complex proteic encarregat de trans-metre senyals a l’interior de la cèl·lula, i l’alte-ració de la velocitat a la qual es forma aquest complex podria afectar la seva funció.

Els investigadors, dirigits per Jana Se-lent (IMIM), han utilitzat tècniques de simulació molecular d’última generació que permeten observar a escala gairebé atòmica dinàmiques que no podrien ser descrites amb tècniques experimentals.

Computational simulations against Alzheimer’s and Parkinson’s

Astudy published in Scientific Re­ports demonstrates that polyunsa-turated lipids can alter the binding

rate of two receptors involved in certain nervous system diseases. The work was led by researchers from IMIM, UPF and University of Tampere (Finland).

Using a kind of “computational micros-cope”, they demonstrated that a decrea-se in polyunsaturated lipids in neuronal membranes, as seen in Parkinson’s and Alzheimer’s sufferers, directly affects the binding rate of dopamine and adenosine receptors. These receptors, located in the cell membrane, form a proteic complex responsible for transmitting signals wit-hin the cell and changing its formation rate could affect its function. The researchers, led by Jana Selent (IMIM), used latest-generation molecular simulation techniques that allowed them to observe, almost at the atomic level, dynamics that cannot be described with experimental techniques ■

Jana Selent (IMIM)

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | abril de 2016 4

ENTREVISTA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC INTERVIEW

«Creant i desplegant estructures de recerca»

JORDI CAMÍ – DIRECTOR DEL PRBB

Maruxa Martínez-Campos

D’on va sorgir la idea de crear el PRBB?

De l’oportunitat d’afegir recerca bà-sica i translacional al costat d’un hospital. El primer projecte el vaig

redactar l’any 1985, quan dirigia l’IMIM. La idea va progressar gràcies al suport de Joan Clos, aleshores regidor de l’Ajunta-ment. Però van haver de passar molts anys fins que no es va fer realitat. Una fita fou el 1991, any en què es va modificar el pla ur-banístic per especialitzar l’ús de la parcel-la actual per a un parc biomèdic. Però les obres no començarien fins a 10 anys des-prés (2001), desencallades pels acords de l’Ajuntament amb la UPF arran de la crea-ció dels estudis de biomedicina (1997).

Algun secret?El fet d’estar envoltat de gent molt millor que tu, com en Miguel Beato, que ens asses-sorava en el projecte universitari i que, l’any 2000, es va posar al capdavant del CRG i va aconseguir fer un dels millors centres del món. Avui el PRBB és una concentració in-usual de talent en un espai immillorable. I les oportunitats continuen; ben aviat acolli-rem una nova outstation de l’EMBL.

Deu anys després, com s’assembla la idea inicial a la final?La concepció inicial era més integrada, amb plataformes i recursos administratius compartits. Però era un tipus de cultura difícil d’implantar en èpoques de vaques grasses. Avui l’organització global està més distribuïda, però hem aconseguit funcionar harmònicament i amb molt pragmatisme.

Quines coses són diferents de com te les havies imaginat?Per exemple, quan es dissenyava el Parc ningú no preveia que en pocs anys acumu-laríem petabytes d’informació i que existi-ria el núvol. El data centre actual es consi-derava exageradament gran, però avui ha quedat superat per les noves necessitats de càlcul i emmagatzematge de la recerca bi-omèdica. Tampoc no es preveien missions tan necessàries i exitoses com la divulgació que fan tots els centres i el mateix PRBB, so-bretot les activitats dirigides a estudiants o la jornada de portes obertes, les quals atra-uen anualment més de 12.000 persones.

Què més valores positivament? La concepció del PRBB es va anticipar als temps. Avui ningú no discuteix la idea de crear estructures per fomentar la recerca translacional. Encara més important: si els centres del PRBB han pogut atraure el millor talent del món, és per la massa crítica acon-seguida i per les seves instal·lacions (que cal seguir modernitzant!). També valoro haver estat pioners a promoure les bones pràcti-ques científiques i la molt ben considerada oferta de formació del programa Intervals.

Què ha significat per a tu crear el PRBB?El PRBB ha estat una de les aventures més difícils i més fascinants de la meva vida professional. Primer fou la reinvenció de l’IMIM, i després la creació dels estudis de ciències de la salut i de la vida a la UPF. Sem-

bla que m’hagi especialitzat a crear i desple-gar estructures de recerca. Ara impulso la Fundació Pasqual Maragall per a la recerca en l’Alzheimer, un centre de recerca nascut en plena crisi econòmica, sense recursos pú-blics estructurals; tot un nou repte.

On veus el PRBB d’aquí a 10 anys?Amb una reputació igual o millor que l’actu-al i amb el desig que s’adapti a les transfor-macions tecnològiques que vénen. El fracàs seria que tot seguís igual. Potser no hi haurà els mateixos centres, o la mateixa distribu-ció, però continuarà essent un marc interna-cional per fer-hi recerca d’excel·lència.

“Creating and building research capacities”

Where did the idea of creating the PRBB come from?

From the opportunity of bringing basic and translational research to-gether next to a hospital. I wrote the

first project in 1985, when I was directing the IMIM. The idea progressed thanks to the support of Joan Clos, then city council-lor. But it took many years until it became a reality. We reached a milestone in 1991 when the urban plan was amended to use the current site for a specialised biomedi-cal park. But work did not begin on it until ten years later (2001), when the idea was refloated thanks to Council agreements with the UPF resulting from the setting up of the biomedical studies (1997).

The secret of success?Being surrounded by your betters, people like Miguel Beato, who was an advisor for the university project and who in 2000 took the helm of the CRG, helping it become one of the top centres in the world. Today the PRBB is an unusual concentration of talent in a superb space. And the opportunities continue to come; soon we will welcome a new EMBL outstation.

Ten years later, how similar is reality to the original idea?The original design was more integrated, with shared platforms and common admin-istrative resources. But that kind of culture was difficult to implement in the good times. Today’s global organisation is more distri-

buted, but we have managed to work har-moniously and with great pragmatism.

Which things are different from how you had imagined them?When designing the Park nobody expected that a few years later we would have accu-mulated petabytes of information and that the cloud would exist. The current data cen-tre was considered too big at the time, but now it has been dwarfed by the new calcu-lation and storage space requirements for biomedical research. On the other hand, current initiatives that are both necessary and successful were not anticipated, such as the outreach activities all the centres and the PRBB are involved in: especially those aimed at students and the Open Day, activities that attract more than 12,000 people annually.

What else do you value positively? The idea of the PRBB was ahead of its time. Today no one doubts that creating struc-tures for promoting translational research is a good idea. Even more importantly, if the PRBB centres have been able to attract the best talent in the world, it is thanks to the critical mass and facilities (which we must keep on modernising!). For me, being pio-neers in promoting good scientific practice has been very valuable, just like our highly-regarded Intervals training programme.

What has creating the PRBB meant for you, personally?The PRBB has been one of the toughest and most fascinating adventures of my profes-sional life. First came the reinvention of the IMIM, later the creation of the Faculty of Health and Life Sciences at the UPF. I seem to have specialised in creating and buil ding research structures! Now I lead the Pas-qual Maragall Foundation for research into Alzheimer’s disease, a research centre set up during the economic crisis with no structu-ral public resources, a huge challenge.

Where do you see the PRBB in 10 years?With a reputation equal to or better than it is today, and the desire to adapt to future tech-nological changes. Staying the same would be a failure. Maybe the centres will be dif-ferent, and the distribution may alter, but it will remain an international framework for excellent research ■

PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

Anna Tramontano, Friday April 15. Tramontano, from Sapienza University of Rome, Italy, focuses on the computa-tional analysis of biological data, the development and

improvement of methods for the analysis of genomes and proteomes and the applicati-ons of methods to problems of biomedical interest. She is involved in many worldwide initiatives aimed at analyzing post-genomic biological data in order to improve our un-derstanding of life at a molecular level. She has been invited by Stephan Ossowski (CRG).

George Débrégeas, Monday April 18. Débrégeas, from La-boratoire Jean Perrin in Paris, France, is interested in zebra-fish behaviour and calcium imaging. He aims at develo-

ping experimental tools to address the pro-duction of complex (natural-like) sensory environments, and neural recordings, where the main challenge is to obtain long-term measurements of the activity of a signifi-cant fraction of the neurons with single-cell resolution on intact animals. He has been invited by Cristina Pujades (UPF).

Emma Grainger, Monday April 25. Grainger, from Lon-don, United Kingdom, has be-en an editor at The Lancet Oncology since 2005, starting as a Senior Editor and then

as Deputy Editor from 2008, and is foun-ding Editor of The Lancet Respiratory Medi-cine. She has been invited by Esther Barrei-ro (IMIM).

Miguel Mulet, Friday April 29. Mulet, Director of Strategy and New Projects of TiGenix. His primary role at TiGenix is focu-sed on aligning the functions that drive the cell therapy pipe-

line in Crohn’s Disease and Acute Myocardial Infarct. In addition, and besides business development activities to broaden the cur-rent pipeline, he is in charge of advancing the market readiness of the current platforms through implementation of new technologies and process improvement initiatives. He has been invited by Pablo Cironi (TBDO - CRG).

Rita Casadio, Thursday May 5. Casadio, from the Univer-sity of Bologna, Italy, is interes-ted in computer modeling of relevant biological processes, such as protein folding, pro-

tein-protein interaction, genome annotation, protein interaction networks, and SNPs se-arch and annotation and their effect on pro-tein stability. She develops specific software for problem solving of large scale analysis of biomedical and biotechnological data out of genome sequencing or experiments on pro-teomes and interactomes. She has been invited by Roderic Guigó (CRG).

Lena Gunhaga, Monday May 9. Gunhaga, from the Umeå Centre for Molecular Medicine in Sweden, is interested in the development of the peripheral nervous system (PNS), in parti-

cular, the signaling molecules involved in early specification and patterning of the ol-factory epithelium Her research also aims to understand how progenitor cells differentiate into neurons within the olfactory epithelium, and how an epithelial-mesenchimal transiti-on-like process (EMT) allows specific neu-rons to leave the olfactory epithelium. She has been invited by Fernando Giráldez (UPF).

© F

unda

ción

Ram

ón A

rece

s

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 5 abril de 2016 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

El major estudi genòmic sobre l’ictusRosa Manaut

Investigadors de l’IMIM i el VHIR han estat els únics espanyols participants en el major estudi d’associació genò-

mica sobre l’ictus isquèmic fet fins ara, amb prop de 38.000 pacients i 400.000 controls. L’estudi, publicat a Lancet Neu­rology ha permès identificar un gen im-plicat en l’ictus isquèmic aterotrombòtic. L’ictus isquèmic succeeix quan s’inter-romp el corrent sanguini del cervell a

causa de l’obstrucció d’una artèria o vas sanguini. Quan afecta les artèries princi-pals, se l’anomena aterotrombòtic. En una primera fase, els investigadors van detectar variants genètiques del gen TSPAN2 associades al risc de patir un ictus aterotrombòtic. Aquest gen s’expressa als vasos sanguinis i a la sang, però fins ara només s’havia associat amb la migranya. Els científics van validar els resultats amb fins a 400.000 persones més. Ara repetiran l’estudi amb una cohort de més de mig mi-lió d’individus als quals se’ls analitzaran uns nou milions de variants genètiques.

The largest genomic study of stroke

IMIM and VHIR researchers have been the only Spanish participants in the largest genome association study of

ischaemic stroke to date, involving 38,000 patients and 400,000 control subjects. The study, published in Lancet Neurolo­gy, identified a gene implicated in athe-rothrombotic ischaemic stroke. Ischaemic stroke occurs when the blood flow to the brain is interrupted due to the blockage of an artery or blood vessel. When this affects

the main arteries it is called atherothrom-botic. In a first phase, the researchers found genetic variants of the gene TSPAN2 as-sociated to the risk of atherothrombotic stroke. This gene is expressed in blood vessels and blood, but had so far only been associated with migraine. The scientists validated the results with 21,000 patients and 370,000 control cases, and they aim to repeat the study with a cohort of more than half a million individuals to analyse about 9 million genetic variants ■

var esdeveniments crucials durant l’evolució que han donat lloc a la mongetera actual. «La seqüència del genoma de la mon-geta contribuirà a la identificació de gens implicats en la resistència a malalties, la sequera i la tolerància a la sal, la fixació de nitrogen, la formació de les cèl·lules reproductores i la qualitat de la llavor, en-tre altres» afirma Guigó.

The Mesoamerican bean genome decoded

Ateam of scientists from Mexico, Spain, Argentina and Brazil has deciphered the genome of the

common bean (Phaseolus vulgaris), one

Desxifrat el genoma de la mongeta mesoamericanaLaia Cendrós

Un equip d’investigadors de Mè-xic, Espanya, Argentina i Brasil ha desxifrat el genoma de la mongeta

comuna (Phaseolus vulgaris), un dels lle-gums més consumits al món. L’estudi pu-blicat a Genome Biology ha estat coliderat per Alfredo Herrera-Estrella, de Mèxic, i per l’investigador ICREA Toni Gabaldón i per Roderic Guigó, ambdós al CRG. L’equip va seqüenciar i assemblar els 620 milions de parells de bases —les «lletres»— del genoma i van identificar 30.491 gens, dels quals van analitzar els patrons d’expressió, és a dir, quan i on estan actius. També va obser-

of the most-consumed legumes in the world. The study published in Genome Biology was co-led by Alfredo Herrera-Estrella from Mexico and by ICREA rese-archer Toni Gabaldón and UPF professor Roderic Guigó, both at the CRG. The team sequenced and assembled the genome’s 620 million base pairs and iden-tified 30,491 genes. They then analysed the gene expression patterns, i.e., when and where they are activated. The researchers also found crucial events that took place during the evolution of the bean that sha-ped it into what we know today. “The bean genome sequence will defini-tively contribute to identifying genes invol-ved in disease resistance, drought and salt

tolerance, nitrogen fixation, formation of reproductive cells, and seed quality, among other things”, states Guigó ■

La imitació social en els llenguatges de programacióCarolina Pozo

Un model publicat a Human Bio­logy per Sergi Valverde i l’investigador ICREA Ricard Solé, ambdós de l’IBE

(CSIC-UPF), suggereix que l’èxit o el fracàs dels llenguatges de programació estaria forta-ment determinat pels mecanismes d’imitació social. Com més usuaris tingui una tecnologia, més alta serà la probabilitat que altres usuaris l’escullin, i l’amplificació social i la competició causen l’extinció d’opcions menys populars. Aquest és el primer model que prediu els rànquings de popularitat de llenguatges de programació, com SQL, JavaScript o R. Els

autors prediuen que en el futur, a causa de la globalització, només sobreviuran uns pocs llenguatges. De fet, una gran part de la diver-

sitat de llenguatges de programació són uti-litzats per petites comunitats d’usuaris o bé ja s’han perdut, igual que passa en el llenguatge natural. Tanmateix, els mecanismes d’ampli-ficació afecten molt més els llenguatges de programació i la pèrdua de diversitat es pot donar en una escala de temps molt menor.

Programming language use determined by social imitation

Amodel published in Human Biology by Sergi Valverde and ICREA rese-archer Ricard Solé, both from IBE

(CSIC-UPF), suggests that the success or failure of a programming language could be strongly determined by social imitation

mechanisms. The more users a technology has, the higher the probability that other users will choose it, and this social amplifi-cation and competition lead to the extinc-tion of other less popular options. This is the first model that predicts the popularity rankings of programming lan-guages such as SQL, JavaScript and R. The authors foresee that in the future, due to globalisation, only a few languages will sur-vive. In fact, many programming langua-ges are used only by small communities or have already been lost, as happens with natural languages. However, amplification mechanisms have a much stronger effect on programming languages, and diversity can be lost much faster ■

L’esponja de mar, el primer animal a la Terra?Jordi Lanuza

Un estudi dirigit per investigadors del MIT, amb la col·laboració d’Iña-ki Ruiz-Trillo, investigador ICREA

de l’IBE, confirma que les esponges mari-nes són la font d’una curiosa molècula que es troba en roques de 640 milions d’anys d’antiguitat. Aquestes roques són anteriors a l’explosió del Cambrià, el període en el qual la majoria dels grups d’animals van envair el planeta fa 540 milions d’anys. Els investigadors van confirmar la presència de

24-ipc —una versió modificada del coleste-rol— en les roques, la qual cosa representa poten cialment l’evidència més antiga de vi-da animal. Per esbrinar quin organisme po-dria haver fet aquesta molècula, els investi-gadors van identificar el gen responsable de produir 24-ipc, l’esterol metiltransferasa (SMT). Van veure que les esponges marines tenen una còpia extra de l’SMT en compa-ració amb els seus parents més propers, i que aquesta va aparèixer fa uns 640 milions anys —quan les roques amb 24-ipc es van formar. Aquests resultats proporcionen una forta evidència que les esponges de mar van

aparèixer a la Terra molt abans que qualse-vol altra forma de vida animal.

Sea sponges, Earth’s first animal?

Astudy led by MIT researchers, in col-laboration with Iñaki Ruiz-Trillo, an ICREA researcher from the IBE, con-

firms that sea sponges are the source of a cu-rious molecule found in 640-million-year-old rocks. These rocks significantly predate the Cambrian explosion, the period when most animal groups appeared on the pla-net, 540 million years ago. The researchers

confirmed the presence of 24-ipc, a modi-fied version of cholesterol, in these rocks, potentially representing the oldest evidence for animal life. To find out which organism could have made the molecule, they identi-fied the gene responsible for generating 24-ipc, sterol methyltransferase (SMT). They found that sea sponges have an extra copy of SMT compared to their close relatives and that it evolved around 640 million years ago, the same time period in which the rocks with 24-ipc were formed. These results in-dicate that sea sponges appeared on Earth much earlier than any other animals ■

Pict

ure

by J

amai

n, t

aken

fro

m w

ikip

edia

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | abril de 2016 6

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

RESSENYA / REVIEW

Tots els camins (evolutius) porten a Roma Ignacio Ribera

Les espècies s’adapten al seu entorn a través de la selecció natural, des-crita per primera vegada per Char-

les Darwin. D’aquesta manera, necessitats similars poden donar lloc a adaptacions semblants, que sovint s’originen de forma independent en grups dispars i es generen a partir de components diferents —el que es coneix com a evolució convergent. Alguns exemples típics del llibre de text són els ulls de vertebrats i cefalòpodes, les ales dels ocells i els ratpenats, o la forma del cos dels dofins i els ictiosaures. Però sovint les coses són més complicades: què passa amb les característiques sense funció coneguda que apareixen en grups relacionats? Pot ser que restriccions de desenvolupament compartides canalit-zin l’evolució i limitin les opcions dispo-nibles? Això podria donar lloc a fenotips similars sense motiu aparent —o per raons no relacionades directament amb la seva «utilitat» en un entorn específic. Uns bons models per estudiar aquestes qüestions són les espècies subterrànies. Hi ha molts grups d’animals que han passat a viure sota terra, i molts comparteixen una aparença força similar: són cecs, sense pigments, amb el cos i els apèndixs allar-gats, i tendeixen a tenir modificacions si-milars en la fisiologia i el cicle de vida. Si bé algunes d’aquestes característiques poden ser fàcilment atribuïbles a l’efecte de l’ambient extrem en coves (no calen ulls perquè no hi ha llum), altres tenen una

funció desconeguda, però apareixen diver-ses vegades en espècies aparentment no relacionades. Un bon exemple és la forma del cos de molts escarabats subterranis. A la imatge podem veure dos exemples d’una d’aquestes morfologies típiques, el tipus aphaenopsian. Els dos escarabats subter-ranis del mig tenen una aparença molt similar, però pertanyen a dos subordres diferents que van divergir fa més de 250 milions d’anys, i són, de fet, més propers a altres espècies amb una morfologia i eco-logia totalment diferents. Podem imaginar funcions possibles pel seu cos estret i el seu abdomen més ample i ovalat, però hi ha molt poques proves que ho corroborin.

All (evolutionary) roads lead to Rome

Species adapt to their environment through the mechanism of natural selection, first described by Char-

les Darwin. This means similar needs can result in similar adaptations, which of-ten originate independently in disparate groups and are constructed from different components — what is known as conver-gent evolution. Textbook examples are vertebrate and cephalopod eyes, the wings of birds and bats, and the body shapes of dolphins and ichthyosaurs. But as usual, things

can get murkier: what about characteris-tics with no known function, in related groups? Could it be that shared develop-mental constraints channel evolution, limiting the choice of available options? This could result in the emergence of si-milar phenotypes for no apparent reason, or for reasons not directly related to their “usefulness” in a specific environment. A good way to study these issues is with subterranean species. There are multi-ple groups of animals that have gone un-derground, and many are very similar in appearance: they are all blind, have no pigment, elongated bodies and appenda-ges, and tend to display similar modifica-tions in their physiology and life cycles. While some of these characteristics can be readily attributed to the effect of the extre-me environment in caves (there is no need for eyes if there is no light), the function of others is unknown even though they appear over and over again in seemingly unrelated species. A good example is the body shape of many subterranean beetles. In the image we can see two examples of one of these typical morphologies, the “aphaenopsian” type. The two sub-terranean beetles in the middle look re-markably similar, but belong to different suborders that diverged more than 250 My ago, and are respectively more closely related to species with completely diffe-rent morphologies and ecologies. We can imagine potential functions for their narrow forebodies and wider oval abdo-mens, but there is very little evidence to support any of these suppositions ■

The Grand Locus

Diferents espècies d’escarabats subterranis: tan semblants i tan llunyans / Different species of subterranean beetles: so similar, yet so distant

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

Les molt diverses cèl·lules nerviosesMari Carmen Cebrián

Aquesta imatge presa per Júlia Albaigès Ràfols, del laborato-ri de neurobiologia dirigit per

Mara Dierssen, i per Sergio Espeso, del Grup de Recerca en Variació Genòmica i Epigenòmica en les Malalties d’Step-han Ossowski, ambdós del CRG, mos-tra un hipocamp de ratolí adult. Els científics investiguen l’associació entre les neurones i la glia —diferents tipus de cèl·lules del sistema nerviós que donen suport a les neurones. En con-cret, en aquesta imatge s’observen els oligodendròcits (en blau) i els astròcits (en vermell), així com les neurones (en verd).

The many types of nerve cells

In this image taken by Júlia Albai-gès Ràfols, from the neurobiology lab led by Mara Dierssen, and by

Sergio Espeso, from the research group on genomic and epigenomic variati-on in disease led by Stephan Ossows-

Mari Carmen Cebrián

AGuillaume Filion, cap del Grup d’Ar-quitectura del Genoma del CRG, l’apassiona compartir el seu conei-

xement. Per això fa quatre anys va comen-çar el blog «The Grand Locus» (http://blog.thegrandlocus.com). Tot i que està dirigit a la comunitat científica, Filion s’assegura que si-gui comprensible per a tothom, i si no és així, avisa: els posts amb contingut tècnic que pre-cisen d’algun coneixement de matemàtiques o estadística van marcats amb la icona d’un pebrot. Els de dos pebrots són per als aventu-rers que vulguin endinsar-se en els detalls de temes tècnics complexos amb profunditat. Però en aquest blog no només podreu aprendre sobre xarxes bayesianes, epigenè-tica o l’origen de BLAST. Hi podreu trobar posts molt divertits sobre bioinformàtica, com ara «If cars were made by bioinforma-ticians». També podreu llegir entrades amb un caire més personal amb les seves opini-ons, per exemple consells sobre com escriu-re una bona carta de motivació, com ajudar els estudiants a esdevenir uns bons inves-tigadors, reflexions sobre el lideratge en la ciència... Un altre punt fort d’aquest blog és la interacció que es genera als comentaris: segur que hi trobeu algun consell interessant!

ki, we can see the hippocampus of an adult mouse. The CRG researchers are studying the association between neu-rones and glia cells — another type of cell from the nervous system which support neurones. In this image we can see the oligodendrocytes (in blue) and the astrocytes (in red), as well as the neurones in green ■

The Grand Locus

Guillaume Filion, head of the Ge-nome Architecture research group at the CRG, is passionate

about sharing his knowledge. So four ye-ars ago, he began the blog “The Grand Locus” (http://blog.thegrandlocus.com) to do precisely that. Although it is aimed at the scientific community, Filion makes sure it can be understood by anyone, and if not, he issues a warning: a chilli pepper marks all posts with technical content that require some knowledge of mathe-matics or statistics. Two chilli-posts are for adventurers who want to delve into the details of complex technical issues. But in this blog you can learn not only about Bayesian networks, epigenetics and the origins of BLAST. You will also find funny posts on bioinformatics, like “If cars were made by bioinformaticians”. And you can also read more personal en-tries with Filion’s opinions, including tips on how to write a good cover letter, how to help students become better researchers, and reflections on leadership in science. The interaction generated in the com-ments is another strength of this blog: you will surely find some interesting tips! ■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 7 abril de 2016 | www.prbb.org Diversitat

RETRAT / PORTRAIT

Olga ValverdeCádiz, 1965

Investigadora Principal, CEXS-UPF

Què és el que més t’agrada de la teva professió? La falta de rutines i el fet de poder desenvolupar un treball creatiu.

Com definiries la ciència? Trobar respostes per a qüestions complexes.

Què significa per a tu investigar? És ja una manera de viure. És inherent al científic.

La qualitat que més aprecies en un científic? La generositat i l’honradesa; no només en un científic, sinó en qualsevol persona.

El menjar que més t’agrada? El pernil de Jabugo i el formatge (gairebé qualsevol tipus).

Com t’agrada relaxar-te? M’agrada passejar per la platja quan no hi ha ningú, contemplar el verd de la muntanya i llegir.

El descobriment que més admires? Crec que per als que fem biologia el descobriment de l’ADN ha estat clau en la recerca posterior.

Quin llibre t’enduries a una illa deserta? La tía Julia y el escribidor, de Vargas Llosa. Potser no és la seva millor obra, però a mi em va fascinar i l’he llegit diverses vegades.

What do you like most about your job?The lack of routine and being able to develop creative work.

How would you define science? Finding answers to complex questions.

What does it mean to you to do research?It is already a way of life. It is inherent in a scientist.

What characteristic do you value most in a scientist?Generosity and honesty. But not only in a scientist, in anyone.

The food you love? Jabugo cured ham and almost any type of cheese.

How do you like to relax?I like walking along empty beaches, contemplating the green of the mountains, and reading.

The discovery that you most admire? I think that for biologists, the discovery of DNA was key for all subsequent research.

Which book would you take to a desert island? “La tía Julia y el escribidor” by Vargas Llosa. It may not be his best work, but I found it fascinating and I have read it several times ■

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

Els projectes de recerca oberts a la col·laboració de la ciutadania estan en auge. Amb l’objectiu d’acostar la investigació i la presa de decisions a tota la societat, els anomenats projectes de ciència ciutadana conviden el públic a involucrar-se directament en la recerca, a diferents nivells: suggerint idees, aportant mostres, recopilant dades o, fins i tot, ajudant amb l’anàlisi. Al PRBB, diversos grups s’han embarcat en aquests tipus d’iniciatives. El·lipse els ha demanat quins són els avantatges de la ciència ciutadana, així com els seus reptes i limitacions.

Citizen Science to empower society

Research projects involving the general public are booming. With the aim of brin-ging research and decision making to all of society, so-called citizen science pro-jects invite people to engage directly with research at different levels: suggesting ideas, providing samples, collecting data and even helping with the analysis. At the PRBB, several groups have embarked on such initiatives. Ellipse has asked them about the advantages of citizen science, as well as any challenges and limitations.

Ciència per retornar el poder a la ciutadania

Annick Labeeuw (CRG) – Projecte «Saca la lengua»

«L’objectiu de la ciència ciu-tadana és tot un repte: que els

científics i la societat construeixin coneixe-ment junts per als seus interessos comuns. No estic segura que ho puguem aconseguir en un termini determinat, però cada projecte hauria d’ajudar que els científics i els ciutadans tin-guin una millor comprensió i coneixement els uns dels altres. Això requereix un canvi de mentalitat: ambdós han de creure en el con-cepte i entendre què és el que poden donar i rebre. Els científics han de donar feedback regularment i els ciutadans poden propor-cionar-los un punt de vista crític molt útil.»

“Citizen Science is a huge challenge: scien-tists and society building knowledge toget-her for their common interests. I am not su-re this is something we can achieve within a specific timeframe, but each project should help scientists and citizens to have better understanding and knowledge of each ot-her. It requires an important mind shift: both sides need to believe in the concept and understand what they can give and receive. Scientists should give feedback on a regular basis and the public can provide them with a useful critical eye”.

Núria Saladié (UPF) – Projecte NERRI

«Al projecte NERRI apliquem el concepte de recerca i inno-

vació responsables (RRI) al camp de la neu-romillora per saber què opina la ciutadania sobre la seva aplicació. Per esbrinar-ho, orga-nitzem activitats de participació ciutadana en les quals els participants s’informen i formen

la seva pròpia opinió a partir de diferents veus i casos pràctics. Malgrat que no podem recollir el parer de tota la població, sí que podem des-cobrir quines tendències es perfilen i utilitzar aquestes opinions per desenvolupar recoma-nacions a la Comissió Europea. L’objectiu és que la Comissió Europea pugui legislar la neu-romillora tenint en compte què vol la societat.»

“In the NERRI project we apply the concept of Responsible Research and Innovation (RRI) to the field of neuro-enhancement to get to know what citizens think about its implementation. To find out, we organise activities in which participants can learn and develop their own opinions using various case studies. Although we cannot collect the opinions of the entire population, we can discover emerging trends and use this information to develop a package of recommendations for the European Commission. The aim is for it to legislate on neuro-enhancement taking into consideration what society wants.”

Tom Cole-Hunter (CREAL) – Projecte CITI-SENSE

«Implicar els ciutadans en la discussió científica i la presa

de deci sions els dóna una oportunitat per po-der millorar les seves pròpies vides i les dels altres. Aquest és l’objectiu principal de CITI-SENSE: incorporar pràctiques de participació (des de suggerir idees fins a avaluar-ne la utili-tat) per desenvolupar una sèrie d’eines “d’ob-servatori ciutadà” que estaran disponibles per a altres projectes de ciència ciutadana en l’àmbit de la vigilància de la salut ambiental. Tot i que els ciutadans poden jugar un paper important augmentant la quantitat de dades recollides, cal anar amb compte per assegu-rar-ne la qualitat (per exemple, evitar el biaix

en la mesura o la classificació errònia). Im-plicar l’usuari en la cocreació d’instruments de mesura en les primeres etapes de desen-volupament pot augmentar tant la quantitat com la qualitat de les dades.»

“Getting citizens involved in scientific discussion and decision making provides an opportunity to empower them for improving their own and others’ lives. This is the broader goal of CITI-SENSE, incorporating participatory practices (from suggesting ideas to evaluating usefulness) to develop a citizens’ observatory toolbox that will be openly available for other citizen science projects in the field of environmental health monitoring. While citizens can play a valuable role by increasing the quantity of data collected, we must be cautious and assure data quality (e.g., avoiding measurement bias or misclassification). Getting the user involved in co-creating measurement tools at the early stages of development can increase both the quantity and quality of the data.”

Josefa González (IBE) – Projecte «Melanogaster: Catch the Fly!»

«El projecte “Mela nogaster: Catch the Fly!”, codirigit pel meu laboratori i per la plataforma “La ciència al teu món” (LCATM), implica els joves en l’aplegament de mostres biològiques que es faran servir en un projecte europeu que busca entendre com els organismes s’adapten a l’ambient. El projecte facilitarà al professorat la comunicació del coneixement científic de frontera a través de l’elaboració de materials didàctics i, a més, agilitzarà la feina dels científics, ja que els joves realitzaran una part important de la recerca. Els reptes més importants són aconseguir transmetre la importància que té la participació del públic en el projecte i mantenir la seva continuïtat a llarg termini.»

“The project ‘Melanogaster Catch The Fly!’ co-directed by my lab and the platform ‘La ciència al teu mon’ (LCATM) involves young people in gathering biological samples to be used in a European project which aims to understand how organisms adapt to the environment. The project will provide teachers with the latest scientific knowledge through the development of educational materials and will speed up the work of scientists, since the young people will do a significant portion of the research. The biggest challenges are transmitting the importance of public participation in the project and maintaining its long-term continuity” ■

Acord de col·laboració dintre Esteve i la UPF. L’empresa farmacèutica Esteve i la universitat UPF han reforçat la se-va col·laboració en l’àmbit de la recerca contra el dolor. Ambdues institucions col·laboren estretament des de 1998, quan es va fundar el Laboratori de Neu-rofarmacologia del DCEXS-UPF. Els bons resultats assolits en aquest període

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWShan motivat la creació de la Unitat Mixta Esteve-UPF, que centra el seu interès en la investigació i el desenvolupament de nous fàrmacs per al tractament del dolor.

Collaboration agreement between Esteve and the UPF. The pharmaceutical company Esteve and the UPF have rein-

forced their collaboration in the research against pain. Both institutions have been working together closely since 1998, when the DCEXS-UPF Neuropharmacology Lab was founded. The good results achieved during this period have motivated the creation of the ESTEVE-UPF Joint Unit fo-cused on the research and development of new drugs for treating pain ■

Edifici www.prbb.org | abril de 2016 8

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/ca/divulgacio. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Ajudant de redacció i edició:Mari Carmen Cebrián

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM)Carolina Pozo (UPF)

Glòria Lligadas (CRG)Raül Torán (CREAL)Jordi Lanuza (IBE)

María Escrivá (FPM)Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:www.cegeglobal.com

Imprès en paper reciclatDipòsit legal: B. 23.796-2009

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTHReptes ètics de la recerca clínica en Alzheimer

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

AGENDA

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Mari Carmen Cebrián

Diversos centres del PRBB van par-ticipar al Saló de l’Ensenyament, que va tenir lloc entre el 9 i el 13 de

març a la fira de Barcelona a Montjuïc i per on van passar més de 75.000 estudiants, familiars i professors. Aquesta cita anual pretén dirigir els joves en el seu futur aca-dèmic i compta amb un espai de ciència. El CREAL-ISGlobal va realitzar el taller conjunt «Què vol dir fer recerca en epi-demiologia ambiental? Com investiguem la malària?», on hi van participar Selena Alonso, Carles Hernández, Anne-Sophie Gresle i Raül Toran. L’IMIM va realitzar l’activitat «Saps per a què serveix la bioinformàtica?», lidera-da per Will Blevins del GRIB amb l’objec-tiu de despertar la curiositat sobre aquest camp de la ciència. L’IBE (CSIC-UPF) va portar al Saló una exposició de fotografies del grup de recer-ca en diversitat i evolució de les papallones

Fomentant futurs científics

amb Andrei Deulofeu, Patricia Giménez i Jordi Lanuza. També hi van anar inves-tigadors del grup de genòmica evolutiva i funcional amb la plataforma «La ciència al teu món» per explicar el seu projecte de ci-ència ciutadana «Catch the Fly».

Encouraging future scientists

Some of the PRBB centres participated in the annual Education Fair at the Fira de Barcelona in Montjuic which

took place from March 9th to 13th and was visited by more than 75,000 students, fami-lies and teachers. This annual event helps guide young people with regard to their academic future, and has a science space . The CREAL and ISGlobal developed a jo-int workshop, entitled “What research into environmental epidemiology means” and “How do we research malaria?” and led by Selena Alonso, Carles Hernandez, Anne-Sophie Gresle and Raul Toran. The IMIM also organised the activity “Do you know what bioinformatics is?”, led by Will Blevins from the GRIB (IMIM-UPF) with the aim to arouse curiosity about this field of science. Andrei Deulofeu, Patricia Giménez and Jordi Lanuza from IBE (CSIC- UPF), pre-sented a photo exhibition of the butterfly diversity and evolution Lab. There were also researchers from the evolutionary and func-tional genomics group and members of the “La Ciència al Teu Món” initiative explaining their citizen science project Catch the fly ■

Distinció ICREA Acadèmia per a investi-gadors a la UPF. La cap del grup d’evolució de la genètica de poblacions a l’IBE, Elena Bosch, i els caps de grup del CEXS-UPF Elena Hidalgo, Rafael Maldonado i Cristina Pujades, tots ells també professors titulars de la Universitat Pompeu Fabra, han estat guardonats amb una ICREA Acadèmia i rebran una beca d’investigació de 40.000 euros a l’any durant un període de cinc anys. El programa Acadèmia de la Institu-ció Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) té com a objectiu fomentar i re-compensar l’excel·lència en la investigació duta a terme pels professors a les universi-tats públiques de Catalunya.

ICREA Academia Award for researchers at the UPF. The leader of the Evolutionary Population Genetics group at the IBE, Elena Bosch, and the CEXS-UPF group leaders Elena Hidalgo, Rafael Maldonado and Cristina Pujades, all of them also As-sociate Professors at the Pompeu Fabra University, have been awarded an ICREA Academia, and will receive a research grant of 40,000 euros per year over a peri-od of five years. The Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) Acade-mia programme aims to foster and reward excellence in research carried out by sci-entists at Catalonia’s public universities.

Centres del PRBB participen al Barcelo-na International Youth Science Challenge (BIYSC). Aquest programa científic posat en marxa per la Fundació Catalunya-La Pedre-ra té l’objectiu d’estimular el talent científic de joves d’entre 16 i 19 anys, que treballaran directament amb investigadors de prestigi internacional als millors centres de recerca de Catalunya. Un centenar de joves talents

científics es reuniran a Barcelona de l’11 al 22 de juliol per treballar en camps diferents de la ciència a través dels debats científics, con-ferències, tallers, visites als centres internaci-onals de recerca i un projecte en el qual es-taran involucrats durant la seva estada. L’IBE (CSIC-UPF) i el CRG han estat dos dels insti-tuts escollits. Coordinaran, respectivament, el projecte «Descobrint la diversitat oculta dels oceans», que se centra en la caracterit-zació d’una espècie descoberta recentment de microorganismes de l’Oceà Àrtic, i el projecte «Fent una ullada a l’ADN: l’ús de la seqüenciació per explorar l’evolució i la bio-diversitat», en el qual els estudiants podran sequenciar les seves pròpies mostres.

Centres at the PRBB participate in the Barcelona International Youth Scien-ce Challenge (BIYSC). This is a scientific programme launched by the Catalunya-La Pedrera Foundation aimed at stimulating scientific talent in 16 to 19 year-olds, who will directly work with internationally-re-nowned researchers in the best research centres in Catalonia. About a hundred talen-ted young scientists will meet in Barcelona from July 11 to 22 to work in different fields involving scientific debates, lectures, works-hops, visits to international research centres and a project in which they will be involved during their stay. The IBE (CSIC-UPF) and the CRG are two of the research institutes chosen to participate in this programme. Theywill coordinate the projects “Uncove-ring the hidden diversity of the oceans”, fo-cused on the characterisation of a newly dis-covered species of microorganisms from the Arctic Ocean, and “Taking a closer look at DNA: using sequencing to explore evolution and biodiversity”, in which the students will be able to sequence their own samples ■

AGENDA15 abril. Jornada Biojúnior i entrega del Premi PRBB. De 9.30 a 13.30 h.

19 i 21 d’abril. “Cross-cultural working: Understanding diversity for enhanced performance”, an Intervals course with Alicia Marín From 14:00 to 18:00. Only for PRBB residents. More information at intervals.prbb.org.

5 de maig. Celebrem 10 anys! A les 15h auditori i a les 17h a la plaça inte-rior del PRBB.

9 i 11 de maig. “Popular science wri-ting”, an Intervals course with Russ Hodge. From 9:30 to 18:00. Only for PRBB residents. More information at intervals.prbb.org.

19 de maig. «10 anys 10 Km», dins de les activitats del 10è aniversari del PRBB. Recorregut de 10 Km per a «runners» i de 5 Km per a «walkers», a les 17:30h. Inscripcions de l’11 al 15 d’abril a http://bit.ly/10anys10km.

26 de maig. Cafè científic sobre «Tras-torns de la conducta», dins del cicle de malalties minoritàries organitzat pel CEXS-UPF, «Avancem amb tu i per tu». A la sala Charles Darwin a les 18 h. Amb Luis Alberto Pérez Jurado i Ivón Cuscó, del CEXS-UPF.

Per a més informació, aneu a www.prbb.orgFor more information please go to www.prbb.org Guanyadora del repte #EllipseViatgera de març: Marina Mola (IMIM) a Mont-rebei, Lleida.

Més informació: http://bit.ly/EllipseViatgera