46
Andreu Domingo, Albert Sabater Amparo González-Ferrer, Rocío Treviño, Xiana Bueno, Juan Galeano Sota l’ombra de la incertesa: Gestió i recerca de la interculturalitat
Andreu Domingo, Albert SabaterAmparo González-Ferrer, Rocío
Treviño, Xiana Bueno, Juan Galeano
Sota l’ombra de la incertesa:Gestió i recerca de la
interculturalitat
Andreu Domingo Valls doctor en Sociologia, subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) i professor associat del Departament de Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Albert Sabater Coll doctor en Censos i Enquestes pel CCSR de la University of Manchester. Investigador del Centre for Housing Research a la School of Geography and Geosciences de la University of St Andrews.
Amparo González Ferrer Científica Titular adscrita al Centro de Ciencias Humanas y Sociales del Consejo Superior Investigaciones Científicas (CSIC) on participa en el Grupo de Investigación de Dinámicas Demográficas.Xiana Bueno Doctora en Demografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Des de 2014 és investigadora Beatriu de Pinós al Departament de Sociologia de la Universitat de Harvard.
Juan Galeano llicenciat en Sociologia per la Universitat de Barcelona, ajudant tècnic d’investigació i estudiant de doctorat en demografía al Centre d’Estudis Demogràfics (CED).
Rocío Treviño Maruri Doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Investigadora contractada al Centre d’Estudis Demogràfics des de 1989.
Equip RecerCaixa
1) Identificar les diferents pràctiques en la gestió municipal de la diversitat poblacional sorgida de la immigració internacional a Espanya.
2) Analitzar el perfil demogràfic i de la concentració, segregació i diversitat residencial dels immigrats d’origen estranger a Espanya.
3) Constatar l’impacte de la crisi econòmica en la distribució territorial i en la gestió municipal de la diversitat poblacional.
4) Examinar el discurs sobre la diversitat i la interculturalitat dels responsables de la seva gestió a nivell municipal.
5) Sota l’ombra de la incertesa: canvis en el fenomen i en la gestió
OBJETIUS: Proposta 2011
ENQUESTAANÀLISI
DEMOESPACIAL
ENTREVISTES EN
PROFUNDITAT
ANÀLISI QUANTITATIVA ANÀLISI QUALITATIVA
Rocío Treviño Amparo González
Albert Sabater
Juan Galeano
Andreu Domingo
Xiana Bueno
DIFUSIÓ
Pàgina Web Banc de dades
Metodologia 2012-2014
ELS MUNICIPIS ESPANYOLS DESPRÉS DEL BOOM IMMIGRATORI
Augment de la diversitat poblacional i disminució de la segregació residencial
Juan Galeano, Becari FPU, Centre d’Estudis Demogràfics Barcelona, 03 de Juny de 2015
Context: Boom immigratori i canvi demogràfic
2000
Població estrangera (%)
2014
Població estrangera (%)
ESCALA TERRITORIAL
Esquema d’analisi demo-espacial
ASSENTAMENT TERRITORIAL
DE LES POBLACIONS IMMIGRADES
SEGREGACIÓ RESIDENCIAL
ESPAIS D’ALTA CONCENTRACIÓ
INCREMENT DE LA DIVERSITAT POBLACIONAL
ProvínciesÀrees
metropolitanesMunicipis
Municipis Seccions Censals
Tots els nivells territorials
TIPUS D’ANÀLISI PERÍODE
2 0 0 0-2 0 1 4
Diversitat de la població (I)
• La diversitat resulta del nombre de grups que conviuen en un territori, com de la seva presència relativa dins d’aquest:
SIMPSON, E. H. (1949) Measurement of diversity. Nature, 163, 688-688.
Índex de Diversitat de Simpson
Diversitat de la població (II): Madrid-Barcelona
Diversitat de la població (III): València-Múrcia
Diversitat de la població (IV): Balears-Canàries
• La segregació residencial és el resultat d’una determinada configuració societal, però alhora, també és part del procés mitjançant el qual es reprodueix la desigualtat i la discriminació. MALOUTAS, T. & FUJITA, K. (Eds.) (2012): Residential Segregation in Comparative Perspective. Making Sense of Contextual Diversity. Farnham: Ashgate Publishing Limited.
• La segregació residencial és el grau en el qual dos o més grups viuen separats els uns dels altres en zones distintes d’un entorn urbà comú. MASSEY, D.S. & DENTON, N.A. (1988): ‘The Dimensions of Residential Segregation’, Social Forces, 67: 281-315.
Segregació Residencial (I)
• La segregació residencial és un mètode per acomodar la diferència. Les raons poden ser positives (voluntàries), negatives (estructurals) i/o una barreja opaca de totes dues. PEACH. C. (1996): ‘The Meaning of segregation’, Plannning,Practice and Resarch, 11(2): 137-150.
• La segregació residencial és un fenomen multidimensional:
•IGUALTAT: Distribució diferencial de dos grups al conjunt d’àrees que conformen una entitat geogràfica.
•EXPOSICIÓ
•CONCENTRACIÓ: quantitat relativa d’espai físic ocupada per un grup minoritari dins de l’entorn urbà.
•CENTRALITZACIÓ
•AGRUPACIÓ
Segregació Residencial (II)
• Tècniques de demografia-espacial: geo-localització d’informació demogràfica a escala petita o fins i tot individual.
Segregació Residencial (III)
Dissimilitud residencial segons regió de naixement, municipis de més de 25.000 persones agrupats per Comunitats Autònomes 2000-2007-2014
Segregació Residencial (III)
Dissimilitud residencial segons regió de naixement, municipis de més de 25.000 persones agrupats per Comunitats Autònomes 2000-2007-2014
Segregació Residencial (III)
Dissimilitud residencial segons regió de naixement, municipis de més de 25.000 persones agrupats per Comunitats Autònomes 2000-2007-2014
Segregació Residencial (III)
Dissimilitud residencial segons regió de naixement, municipis de més de 25.000 persones agrupats per Comunitats Autònomes 2000-2007-2014
Segregació Residencial (IV)
Disimilitud dels grups principals per municipi segons país de naixement -Anys 2006-2009-2012-
Segregació Residencial (V)
Comunitats Majoritàries
Tipus 1
Tipus2
Tipus 3
Tipus 4
Tipus 5
Espais d’alta concentració
50%
20%
70%
Tipologia d’espais residencials
JOHNSTON, R.; POULSEN, M. i FORREST, D. (2013) “Increasing diversity Within Increasing Diversity: the Changing Ethnic Composition of London’s Neighbourhoods, 2001-2011” Population, Space and Place
Espais d’alta concentració, Espanya 2000-2014
Espais d’alta concentració per Comunitats Autònomes, 2000-2014
Espais d’alta concentració, Espanya 2000-2014
Espais d’alta concentració per Comunitats Autònomes, 2000-2014
Espais d’alta concentració, Espanya 2014 (I)
Espais d’alta concentració, Espanya 2014 (II)
Espais d’alta concentració, C. Valenciana 2013
Espais d’alta concentració: Canàries 2013
Adeje AronaS.M
AbonaMogán
San B. de Tirajana
Pájara
Antigua
La Oliva
Yaiza
Teguise
Espais d’alta concentració, Catalunya 2014 (I)
Espais d’alta concentració, Catalunya 2013
Municipi n
Barcelona 19Santa Coloma 6
Lloret de Mar 3
Salt 3Castelló d'Empúries 2
Salou 2
Badalona 1
Mataró 1
Terrassa 1
Figueres 1
Roses 1
Lleida 1
Guissona 1
Total 42
Espais d’alta concentració, Catalunya 2013
Conclusions
• El boom migratori dels anys 2000-2007 va anar acompanyat d’una àmplia difusió territorial de la població immigrada, fet que ha afavorit la seva assimilació espacial, ha remarcat la seva visibilitat i ha difós territorialment la creixent diversitat poblacional.
• La crisi econòmica no ha fet variar la tendència cap a una creixent assimilació territorial de la població immigrada, però sí que ha tingut un fort impacte en la reducció dels espais d’alta concentració, principalment com a conseqüència de la pèrdua de població estrangera que es registra a partir de l’any 2012.
• En general, els nivells de segregació residencial a Espanya són moderats-baixos i han anat decreixent durant els primers anys del segle XXI. Excepcions: europeus occidentals a les comarques alicantines i africans als principals municipis de Catalunya, Madrid, València o Aragó.
Moltes gràcies per la vostra atenció
GEDEM –Grup d’Estudis Demogràfics i de les Migracions
@GEDEM_CED
Andreu DomingoXiana Bueno
Estratègies interculturals
i temptació pigmentocràtica
1 Punt de partida: la incertesa de la crisi
2 Metodologia
3 L’espiral de la diversitat
4 Temptació pigmentocràtica
5 Conclusions
ÍndexÍndex
Cat. Type of enclave Municipality sizeSegregation level
N.E.
1 1.000-10.000 Low2 10.000-30.000 Low3 100.000-1.000.000 Medium
4 1.000-10.000Low
5 1.000-10.000Low
6 30.000-50.000 Medium7 Low 18 Medium 1
9 High 1
10 Low 111 Medium 112 High 1
13 Low 1
14 Medium 2
15 High 116 Low 417 Medium 118 High 3
18bis High 419 Low 120 Medium 121 High 122 > 1.000.000 Low 1523 50.000-100.000 High 624 10.000-30.000 High 325 30.000-50.000 High 626 100.000-1.000.000 Medium 14
27 30.000-50.000Medium 2
28 50.000-100.000 High 4
1.000-10.000
10.000-30.000
30.000-50.000
50.000-100.000
100.000-1.000.000
Mixed
Isolated Host Communities
Non Isolated Host Communities
Plural
Polarized
Exclusive
Cat. Type of enclave Municipality sizeSegregation level
N.E.
1 1.000-10.000 Low2 30.000-50.000 Medium3 100.000-1.000.000 Medium4 1.000-10.000 Low5 30.000-50.000 Low6
6bis7 Plural 1.000-10.000 Low8 Plural 1.000-10.000 Medium9 1.000-10.000 High 1
10 Low 2
11 Medium 2
12 1
13 114 4
14bis 115 Plural 30.000-50.000 High16 Plural 50.000-100.000 Low17 Plural 50.000-100.000 Medium18 Plural 50.000-100.000 High19 Low 1
20 6
20bis 121 1
21bis 3
22 > 1.000.000 Low 18232425262728
Exclusive
High
Plural100.000-1.000.000
Medium
High
Mixed
Polarized
Isolated Host Communities
Non Isolated Host Communities
50.000-100.000 Low
Plural10.000-30.000
30.000-50.000Medium
CATALUNYA RESTA D’ESPANYA
∑ = 34 entrevistes
∑ = 30 entrevistes
28 Categories: tipus de enclavament + grandària + segregacióMetodologia
Comunitats homogènies
Comunitats no homogènies
Enclavaments plurals
Enclavaments mixtos, polaritzats o exclusius
∑ = 64 interviews
13 Comunitats Autònomes,20 provínces, 54 municipalitats
Només el 0,75% del total de seccions censals és un enclavament residencial (267 de 35.968)
Mapa de les entrevistesMetodologia
1 El Paradigma que va recuperar la porAtemptats (Madrid 2004; Holanda, 2004; Londres 2005)Disturbis (París 2005; Tottenham 2011; Estocolm 2013)
2 La diversitat passada pel filtre gerencialAugment de la productivitat i innovació
3 Diversitat, Superdiversitat, HiperdiversitatTaylor, 1994; Vertovec, 2007; Van Kempen, 2013
4 Diversitat i interculturalitatConsell d’Europa, 2013
L’ESPIRAL DE LA DIVERSITATL’espiral de la diversitat
Generalistes ResiliènciaEficiència
La Diversitat en la gestió
-Recursos+Demanda
(Estalvi)
EvitarXenofòbia
+Canvis
demogràficsGrups
vulnerables
Capacitació
La interculturalitatajornada
“Conseguir grados de convivencia pacífica lo más pacífica posible dentro de eso es quizá lo más cercano a lo que se puede conseguir”
L’espiral de la diversitat
El cansament de la diversitat
Organigrama Nomenclatura
La por al conflicteL’espiral de la diversitat
No
hi h
a pr
oble
mes
La c
ompe
tènc
ia e
n el
mer
cat d
e tr
ebal
l
Les
dife
rènc
ies
cultu
rals
Les
dife
rènc
ies
de n
ivel
l edu
catiu
Els
prob
lem
es d
’inse
gure
tat
El c
ivis
me
El n
ombr
e de
pob
laci
ó im
mig
rada
El d
esco
neix
emen
t ent
re la
pob
laci
ó au
tòc-
tona
i im
mig
rada
El c
onta
cte
entr
e la
pob
laci
ó au
tòct
ona
i la
imm
igra
da Altr
es (e
spec
ifiqu
i)
010203040506070
AndalusiaCatalunyaMadrid
Principals problemes de convivència segons els tècnics municipals d’immigració, Andalusia, Madrid i Catalunya, 2013
Font: Enquesta RecerCaixa de Gestió de la Immigració, 2013
1 Legitimació horitzontal: Externa: participació d’ONG i associacionsInterna: concienciació política i funcionarial
2 Major coordinació:- inter i intra municipal- interadministrativa (CCAA i Estat)
3 Crear espais i dinàmiques de trobada- Intermediació (i lideratge)- Les properes generacions
Estratègies interculturalsL’espiral de la diversitat
Temptació pigmentocràtica
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Very Easy Easy Equal Difficult Very difficult
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Latin-Americans EU Europe non EU Subsaharians North Africans Asians
<10.000
10.000 to 19.999
20.000 and more
Total
Percepcions sobre la integracio segons grans orígenscontinentals
Proporció d’aquells que creuen que la integracióÉs més difícil segons grandària municipi
Una pregunta políticament incorrecta
Creus que hi ha comunitats que s’integren més fàcilment que d’altres?
Font: Enquesta RecerCaixa de Gestió de la Immigració, 2013
De l’estereotip a la discriminació
Políticament incorrectePoliticamentcorrecte
“Integració” com aConcepte no vàlid en estrtègiesinterculturals
PrejudicisIntegració segmentada
Característiques individuals I contextuals
EstereotipsPositiu Negatius
Africans(Magrib)
Llatino-Americans
Asiàtics
Est d’Europa
• Idioma, Educació, Participació, Fenotip
• Bandes llatines, Espai públic, Religió, Alcohol, Masclisme
• Endogàmia, Encapsulament, Religió, Baix nivell educatiu, Gènere, Arrogància
• Participatius, Solidaritat interna, aprenentatge llengua
Africans(Subsahara)
• Religió, Poligàmia, Violència familiar, salut reproductiva, treball submergit
• Esperit comercial, autonomia, fortalesa xarxes, no demandants, no conflictius
• Distància cultural, idioma, hermetisme
• Treballadors, Religió, matrimonis mixtes, fenotip, idioma, Individualisme
• Baixa participació, Abús de l’alcohol
• Baixa formació, incivisme, costums, delinqüència, concentratió
• Civisme, Participació, Solvència econòmica, solidaritat
• Aïllament, endogàmia, Aprenentatge idiomes, alcohol, demandans serveis vellesa
Assumpció de prejudicis
Perdent “Imparcialitat”
Naturalitzant la diferència
Visibilitat/Invisibilitat
Aproximació inversa
Formes lingüístiques
Argumentació, negació aparent, estereotips-generalització,Us selectiu de l’idioma, distanciament, paternalisme
Gitanos
• Collaboratius
SospitaD’assimilacionisme
Temptació pigmentocràtica
Europa Occidental
Principals contradiccions en el discursTemptació pigmentocràtica
Naturalització de la diferència
Perdent “Imparcialitat”
Visibilitat/Invisibilitat
Aproximació inversa
“Puede parecer xenófobo, pero no lo es…”
“Los primeros inmigrantes que había por aquí eran senegaleses, tres, cuatro dispersos por el municipio que vendían las figuritas estas de madera y tal, incluso hacían gracia, ¡Ay, mira que exótico!, lo que pasa que luego ha ido desbordando, ¿no?, (…) aquí por lo menos hay entre tres y cuatro mil o sea en verano, evidentemente los que no están…, los que no son…, los que no están empadronados en casas hay 15, 20, 25 entre otras cosas pues luego salen por allí crean unos problemas de vecindad a veces increíbles, ¿no?, pero porqué son así ellos, empiezan a cocinar a las cinco de la madrugada cuando el ramadán o antes que se haga de día y claro los vecinos están que trinan…”
No, gitanos rumanos yo creo que no hay muchos, es lo que decía la población esta de rumanos, polacos, búlgaros, eso yo creo que en el fondo son más aceptables que el resto de la población inmigrante pero es por el color… si ves a los negros pues dices: Uy, un negro!”.
Los chinos no quieren ser aceptados, los chinos van a su puta bola y ellos quieren vivir y quieren montarse su mundo. ¿Integrar? ¿integrar qué?, el chino no quiere, pues vamos mal, no no porque hemos de ser..., tenemos que garantizar su voluntad y..., !Ah!, depende.”
1) Discursos i pràctiques contradictòries • Sota el paraigües de “la interculturalitat” actituds assimilacionistes i de “securització”
• Efecte mirall negre: definits respecte a la pròpia identitat
- Projecte igualació gènere- Us de la violència- Religió- Assimilació ètnica
2) Límits i contradiccions de “la interculturalitat”• Política vertical que es vol horitzontal• Procés a llarg termini que es vol accelerar• La interculturalitat per ella mateixa
Conclusions (1)Conclusions
2.1. La temptació pigmentocràtica• Estratificació social a partir de la categorització dels grups
• El discurs de la diversitat: (re) creador de poblacions
2.2. La por a la banlieu• L’esforç afegit dels tècnics• La gestió compta
Conclusions (2)Conclusions
2.1. La temptació pigmentocràtica• Estratificació social a partir de la categorització dels grups
• El discurs de la diversitat: (re) creador de poblacions
2.2. La por a la banlieu• L’esforç afegit dels tècnics• La gestió compta
Conclusions (2)Conclusions
LA MILLOR INTEGRACIÓ INTERCULTURAL ÉS TREBALLAR
EN UN PROJECTE COMÚ DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL
Gràcies
http://gedemced.uab.cat
GEDEM –Grup d’Estudis Demogràfics i de les Migracions @GEDEM_CED
[email protected]@ced.uab.cat
