Quaderns de Recerca - Social.cati Sant Roc (IES Barres i Ones). Quaderns de Recerca · Número 1 -...

Quaderns de Recerca Número 1 / febrer 2010

Joventuts diverses en una societat diversaRecerca en el marc del projecte «Educació, Diversitat

i Cohesió Social a la Mediterrània Occidental»

Centre UNesCo de Catalunya

Diverse young people in a diverse cityResearch within the framework of the project ‘Education,

Diversity and Social Cohesion in the Western Mediterranean’

UNesCo Centre of Catalonia

El Centre UNESCO de Catalunya – Unescocat és una institució creada l’any 1984 com a referent de la UNESCO a Catalunya. Manté relacions oficials amb la UNESCO i té estatut especial prop de l’ECOSOC i del Departament d’Informació Pública de les Nacions Unides.

Unescocat defensa i promou el valor de les cultures principalment en els àmbits de la pau, els drets hu-mans, el desenvolupament, l’educació, la sostenibilitat, el diàleg interreligiós, la diversitat lingüística i el patrimoni. Unescocat difon els programes i materials elaborats per la UNESCO i ofereix suport tècnic i visibilitat a l’acció de la societat civil de la UNESCO canalitzada a través de les xarxes de biblioteques, càtedres, escoles, associacions i clubs UNESCO de Catalunya.

La col·lecció “Quaderns de Recerca” té per objectiu difondre les recerques que han estat realitzades pel Centre UNESCO de Catalunya, així com estudis sobre temàtiques que li són pròpies a les quals el Centre dóna suport.

Per a més informació: [email protected]

The UNESCO Centre of Catalonia – Unescocat was created in 1984 to serve as UNESCO’s reference point in Catalonia. It maintains official relations with UNESCO and has its own special status with ECOSOC and the United Nations Department of Public Information.

Unescocat’s mission is to defend and promote the value of cultures, primarily in the spheres of peace, hu-man rights, development, education, sustainability, interreligious dialogue, linguistic diversity and heritage. Unescocat disseminates the programmes and materials developed by UNESCO and offers technical sup-port and greater visibility for actions undertaken by UNESCO’s civil society partners through networks of Catalan UNESCO libraries, university chairs, schools, associations and clubs.

The “Quaderns de Recerca” (Research Papers) collection aims to disseminate the research conducted by the UNESCO Centre of Catalonia – Unescocat as well as studies that the Centre supports on issues falling under its areas of expertise.

Quaderns de Recerca: Núm. 1: Joventuts diverses en una societat diversa

© Centre UNESCO de Catalunya , d’aquesta edició.

El Centre UNESCO de Catalunya - Unescocat no posa cap restricció a la impressió o reproducció dels continguts d’aquesta revista, sempre que se’n citi la font i l’autoria.

Edita:Centre UNESCO de CatalunyaC. Nàpols, 346, 1r. 08025 BarcelonaTel. 93.4589595www.unescocat.org

Traducció del català a l’anglès: Kari Friedenson

Disseny i maquetació: Montflorit edicions i assessoraments, sl.

ISSN: 2013-8156

Març de 2010

Joventuts diverses en una ciutat diversaRecerca en el marc del projecte “Educació, Diversitat i Cohesió Social a la Mediterrània Occidental”

Centre UNESCO de Catalunya — Unescocat

Títol: “Joventuts diverses en una ciutat diversa”Recerca en el marc del projecte “Educació, Diversitat i Cohesió Social a la Mediterrània Occidental

Autoria: Centre UNESCO de Catalunya — Unescocat Responsables de la recerca: Miquel Àngel Essomba, Salwa Laouaji El Gharbi, Rafael Crespo.

síntesi: Les persones joves viuen en una societat diversa; aquesta ha estat i és la seva realitat. L’estudi analitza les vivències, percepcions, identificacions, coneixement de la dimensió mediterrània i valoracions de joves dels barris de la Salut, Llefià i Sant Roc de la ciutat de Badalona. S’observa que en els espais on es relacionen les persones joves es desenvo-lupen estratègies de convivència amb més facilitat que en els espais de relació de les persones adultes. La construcció de la identitat del jove està condicionada per l’experiència familiar, per la seva pròpia opció personal, la qual depèn de la seva experiència al barri, a l’institut, i en d’altres espais socials i educatius, i pel grup d’iguals.

Badalona ha tingut i té experiències educatives i de partici-pació, tant de les mateixes persones joves com d’agents que intervenen en el territori, que cal que siguin reforçades i pro-mogudes per tal que no cedeixin a algunes febleses deriva-des d’estereotips fixats i de tensions que el moment actual pot propiciar. Cal que les experiències positives arribin a més sectors de la població, per demostrar que la convivència in-tercultural és possible.

Paraules clau:

Joves - cohesió - inclusió - ciutadania - educació - escola - barri - convivència - diversitat - immigració - identitat - Mediterrània.

3Quaderns de Recerca · Número 1 - març 2010 Unescocat

plantejaven a Catalunya en aquest esce-nari s’alertava de la necessitat d’adaptar-se a un món transnacional i d’assumir la bidireccionalitat en la integració social.

La segona fase del projecte en la qual ens trobem pretén il·lustrar els entorns locals educatius vinculats a la diversitat cultural i la cohesió social, alhora que donar la veu al jovent sobre les qüestions relacionades amb la convivència. D’acord amb aquest propòsit, l’estudi analitza els processos de construcció identitària sòciocultural de les persones joves de qualsevol origen, pa-rant atenció a factors que són propis de Catalunya. I per altra banda, estudia les estratègies i pràctiques educatives dels agents del territori encaminades a pro-moure l’educació intercultural, reforçar la cohesió social i la pràctica ciutadana.

La recerca de tipus qualitatiu s’ha basat en entrevistes, grups de discussió, obser-vació participativa i anàlisi documental. El treball de camp de l’estudi, portat a terme entre octubre i novembre de 2008, s’ha fet a Badalona (tercera ciutat de Catalunya, en nombre d’habitants, 217.000 dels quals aproximadament un 13,5% són estrangers), i concretament als barris de la Salut i Llefià i Sant Roc (IES Barres i Ones).

Quaderns de Recerca · Número 1 - març 2010 Unescocat 4

El projecte “Educació, diversitat i cohe-sió social a la Mediterrània occidental” ha estat impulsat per l’Oficina de la UNESCO a Rabat, la ISESCO i la Càtedra UNES-CO de Drets Humans de Bèrgam. Aquest projecte es proposa reforçar el diàleg i la cooperació entre personal investigador i professionals de l’educació a través de la recerca aplicada sobre els rols dels sis-temes educatius en la promoció de la co-hesió social a la regió, a sis països de la conca mediterrània: Algèria, França, Es-panya, Itàlia, Marroc i Tunísia. El Centre UNESCO de Catalunya és la part repre-sentant de l’Estat espanyol centra aquest treball en un estudi de cas a Catalunya.

El 2008 es va portar a terme la primera fase del projecte consistent en una descripció comparativa de la relació entre els dife-rents sistemes i la cohesió social. Per al cas català l’estudi constatava una creixent di-versitat cultural, mostra del dinamisme de la societat catalana. No es detectava una fractura social sobrevinguda per l’oposi-ció de col·lectius de diferents orígens cul-turals, però sí una situació de coexistència (“viure al costat, sense contacte ni vincles”) més que no pas de convivència (“el viure i fer coses junts”). Davant dels reptes que es

1. Contextualització

El projecte de recerca que es presenta pren com a punt de partida quatre con-ceptes bàsics que emmarquen el conjunt de les variables d’anàlisi:

CiUTADANiA: des de la seva accepció cívica, s’entén com el sentiment de perti-nença a una comunitat delimitada políti-cament o administrativament, en aquest cas Catalunya.

DiveRsiTAT: es reconeix com a font de transformació i innovació. Potenciar la creativitat lligada a la diversitat, és una constant de la societat catalana. Cal estar alerta que la diferència no s’associï amb la desigualtat.

eDUCACió iNClUsivA: garanteix el trac-te equitatiu i les condicions d’igualtat pa-rant atenció a les necessitats i potenciali-tats individuals.

PARTiCiPACió CiUTADANA: creació i re-forç de vincles socials en un entorn divers, particularment en el reforç de les políti-ques de proximitat.

2. Presentació de resultats


Aquests conceptes són analitzats a partir de la contribució de les vivències, opini-ons i valoracions de les persones joves, respecte de la seva interacció amb l’en-torn, així com també dels agents educa-tius d’aquest territori.

Els eixos que guien l’estudi són dos: per una banda, la valoració del grau d’inclu-sió, a partir dels sentiments de pertinença, d’identificació, la percepció del reconeixe-ment i l’acceptació per part de l’entorn, i, d’altra banda, el coneixement de l’entorn mateix, és a dir, els espais centrals de re-lació de les persones joves i, per tant, amb qui, a on i a través de què es relacionen, i quin tipus de relacions estableixen. Partim de la premissa que la diversitat de pertinen-ces identitàries que conformen la persona s’expressen en funció de l’espai, el moment i els agents amb qui hom es relaciona.

A partir d’aquest marc d’anàlisi es presen-ten els resultats d’aquesta recerca desenvo-lupats en quatre àmbits temàtics: pertinen-ces identitàries, ciutadania, convivència i perspectives de futur.


2.1 Pertinences identitàries: qui sóc? qui som?

El primer punt de l’anàlisi és l’ex-ploració de les diferents formes d’identificació que les persones joves utilitzen a fi de gestionar les seves pertinences identitàries, segons les escales de pertinença (local, nacional, supranacional) i els seus referents identitaris múl-tiples (llengües, religió i creen-ces), tenint en compte que estem parlant de joves les identitats dels quals també s’estan formant, tant la personal-individual com la col-lectiva.

a) Pluralitat de referents identi-taris, identitats en construcció inclusives i excloents al mateix temps.

Podem afirmar que per a les persones joves l’origen cultural o nacional no és un obstacle, d’entrada, per establir relacions socials ni vincles d’amistat forts. Més aviat aquest és un factor que incideix en la seva particu-laritat personal, i en algunes si-tuacions, com a eina per distin-gir o distingir-se d’altres. L’origen divers no implica la separació i la impossibilitat de convivència, ben al contrari, es va constatar que per raó de l’organització es-tructural del sistema educatiu, i pel moment evolutiu de les jo-ves i els joves, es donen moltes possibilitats de convivència, que contrasten amb el predomini de dinàmiques de coexistència fora d’aquest àmbit. Gairebé totes les joves i els joves, tant d’origen es-tranger com local, afirmen que es relacionen dins l’institut sense distinció i que fins i tot, en moltes ocasions, l’origen és un element que passa desapercebut en la quotidianitat i se n’obliden.

Hem constatat que els nois i no-ies d’origen estranger sí que estan més avesats a considerar important l’origen cultural/naci-onal; simplement per la seva tra-jectòria vital, han reflexionat més sobre d’on se senten membres, la pregunta que es fa tota persona migrada, i això fa que es replan-tegin les seves pertinences iden-titàries: sovint és quan sortim del nostre espai i grup d’origen que ens adonem del què som. Així, per exemple, percebem què im-plica ser musulmà o cristià quan vivim en una societat on la nostra religió és minoritària; aleshores la religió pot passar d’ésser un component social, més o menys significatiu personalment, a ser un element central de la identitat cultural.

Quan s’ha preguntat sobre l’ori-gen de les amistats, la totalitat de les persones entrevistades ha manifestat que tenien amics/ami-gues de qualsevol origen. Cal te-nir present, doncs que els joves no tenen un únic grup d’amistats o de companys d’activitats. La diversitat és la norma, ja que els joves i les joves se socialitzen en diferents espais i nivells (centres educatius, barri, clubs esportius, centres juvenils, veïnat, familiars, etc.) i la composició d’aquests di-ferents espais és diferent. D’aquí se’n desprèn que es pot tenir un grup d’amistats principal pluri-cultural i, alhora, mantenir con-tactes i tractar amb joves del ma-teix origen.

També hem recollit informaci-ons i comentaris sobre el risc que es creïn grups de joves a partir de l’origen cultural i apa-reguin conflictes en què els im-plicats s’agrupen en funció de l’origen. En aquest sentit, molts nois i noies neguen que les ba-ralles siguin principalment per qüestions d’origen.

És significatiu que davant la pre-gunta d’on ets? o d’on et sents?, la resposta per a algunes persones sigui “de Badalona i després del món”, com un signe de suma de referents plurals, entre els quals l’origen cultural pesa menys o les persones joves intenten que no sigui tant rellevant.

b) la Mediterrània com a refe-rent identitari

La imatge o la noció de la Medi-terrània apareix molt difuminada i feble com a referent identitari. Per a molts i molts joves aquest referent és desconegut, més en-llà del significat geogràfic o els continguts històrics treballats als centres educatius; per a altres, és un referent turístic. Ni entre les persones joves d’origen espanyol ni entre les d’origen magribí apa-reixen referències als elements culturals o històrics comuns entre les dues ribes de la Mediterrània.

S’observa un fenomen de trans-ferència de marcadors identitaris d’origen mediterrani a d’altres indrets del planeta: a les entre-vistes els únics nois i noies que feien servir el terme llatí eren els d’origen sud-americà, quan fins fa no gaire temps, aquest terme identificava les persones natives de Catalunya i les relacionava, com a mínim, amb la resta de so-cietats europees mediterrànies.

c) les noves tecnologies

Les tecnologies digitals, sobre-tot internet, apareixen com un element clau i bàsic d’una nova construcció social virtual i un dels mitjans de comunicació centrals entre el jovent. Per a alguns pro-fessionals de l’educació, les per-sones joves estan més marcades per aquestes noves tecnologies que per la mateixa televisió. Les noves tecnologies els ajuden a re-



afirmar-se; joves d’origen migrat, contacten amb joves del mateix origen residents a d’altres punts de l’Estat espanyol i del món.

S’observa alhora que l’accés a les noves tecnologies, juntament amb la situació socioeconómica, esdevé un dels factors principals d’exclusió, més que la procedèn-cia en ella mateixa.

d) les famílies, centre de referència

Totes les persones consultades estan d’acord en la importància que té la família en la manera com es determinen i s’establei-xen les interrelacions dins el col·lectiu de joves; per a algunes persones, aquest és un factor fo-namental per al tipus d’interac-ció que desenvolupen els joves amb l’entorn, ja sigui amb els seus iguals ja sigui amb la resta de la societat.

També s’observen dificultats en-tre les mares i pares per orien-tar els seus fills i filles en un nou entorn de vida o en l’ús de les noves tecnologies. Aquesta situ-ació s’agreuja en el cas de famí-lies desestructurades i en aque-lles famílies d’origen estranger que viuen separades, entre dos continents.

El suport material i emocional de les famílies és fonamental per-què les persones joves puguin expressar els seus sentiments. Tanmateix, es reconeix que ma-res i pares passen poc temps amb els seus fills, la qual cosa que dificulta la comunicació i el coneixement d’allò que els joves i les joves senten, pensen o fan. Aquest temps és important so-bretot per a la gestió i superació del dol migratori, que afecta tots els membres de la família.

Els nois i noies que arriben per reagrupament familiar se senten

perduts: vénen obligats i viuen el procés amb moltes pèrdues, que aquí no poden reparar; “el reagrupament els fa mal”, afir-mava un professor. La separació durant anys dels progenitors fa que el retrobament representi un repte de convivència per a tot-hom, com si haguessin d’apren-dre a viure junts de nou o per pri-mera vegada. Més encara en un context socioeconòmic no gaire favorable si les famílies no tenen temps ni possibilitats de fer-se càrrec dels seus fills i filles com voldrien. Aquesta situació, a més, pot afavorir o agreujar l’aparició de conflictes intergeneracionals. D’aquí la importància de l’aco-llida i d’un suport a les famílies, que permeti una comunicació fluida entre els seus membres.

Preocupa el paper que poden tenir les famílies a l’hora de con-dicionar amb qui i com es rela-cionen els seus fills i filles. En aquest tema apareixen referèn-cies tant de famílies d’origen es-panyol i català, com marroquí o llatinoamericà. Tanmateix, hi ha diferències segons l’origen i el gènere dels joves.

Tant les mares i pares, com molts joves van verbalitzar la manca d’entesa mútua quant a la pos-sibilitat de relacionar-se amb llibertat amb qualsevol persona, sense distingir l’origen.

El seguiment i transmissió de les cultures d’origen és un altre dels temes significatius per a tots els joves, tant d’origen estranger com d’origen d’altres zones de l’Estat. Les persones joves quan arriben segueixen, com no po-dria ser de cap altra manera, els seus costums familiars.

e) Relacions i visions de la so-cietat d’origen

Respecte a la relació amb la societat d’origen de la família,

cal remarcar que aquest factor apareix tant entre joves d’origen estranger com entre els que pro-venen d’altres zones de l’Estat espanyol. Evidentment el pes de la societat d’origen és més feble com més passa el temps, i varia en funció del lloc on han nascut o han estat més temps. El vincle, però, persisteix de forma natural, no exempt de records i de refe-rents dels orígens de naturalesa simbòlica. Aquest és un dels te-mes importants a l’hora de supe-rar el dol migratori que pateixen les i els adolescents, i que ha apa-regut de manera implícita durant tot el procés de recerca.

Moltes persones joves descriuen les societats d’origen com espais menys plurals i diversos que Ba-dalona (tant de l’estranger com d’altres regions de l’Estat). A vegades es descriuen com mo-noculturals i d’altres amb una pluralitat menor que la “d’aquí” i, en tot cas, aquesta pluralitat es vincula a l’emigració.

La diversitat que aquestes perso-nes joves viuen a Badalona sor-geix com una novetat, tant per als joves d’origen estranger com per als nascuts al país, siguin d’origen immigrant o no. Els mitjans de re-lació amb les societats d’origen són diversos i van des de la tele-visió, fins a internet, les vacances, familiars i paisans residents a Ba-dalona o a Catalunya.

Les societats d’origen les des-criuen com espais amb un altre tipus de socialització, a vegades de més llibertat durant les va-cances, amb els quals constru-eixen lligams emocionals a més dels familiars i socioculturals. L’eix de gènere apareix com sig-nificatiu per a alguns col·lectius respecte al control de moviments que exerceixen algunes famílies, els pares i mares en especial.



Algunes persones joves es rela-cionen amb fluïdesa i naturalitat amb altres joves del mateix ori-gen que resideixen a altres in-drets del món, via internet o audi-ovisuals (música, pel·lícules...). És interessant veure aquesta dimen-sió transnacional, de diàspora, en la qual s’impliquen. Aquesta visió ens obliga a superar l’esquema dualista de societat d’origen i so-cietat de residència.

Atès que les trajectòries són per-sonals, també hi ha joves que decideixen no mantenir contacte amb la societat d’origen perquè no s’identifiquen i no se sen-ten reconeguts com a membres d’aquella societat. Alguns i algu-nes joves expressen que no volen o no tenen relacions amb ningú de la societat d’origen. Això pas-sa sobretot amb aquells i aquelles joves que han crescut aquí, sense que això impliqui que quan arri-bin a l’edat adulta, dins un altre procés personal, no cerquin no-vament aquests orígens.

Dins d’aquesta dinàmica més global, la religió pot ser un fac-tor que connecta amb la societat d’origen i també amb la trans-nacional, alhora que esdevé un component familiar, d’identifi-cació amb la cultura d’origen i de connexió amb una comunitat mundial per sobre d’identitats lo-cals o nacionals. Per aquest mo-tiu, seria molt arriscat relacionar el fet que una noia porti hiyab amb la repressió patriarcal, per-què també pot ser una decisió individual d’afirmació personal o una actitud de resistència.

2.2. Ciutadania

El segon dels temes de la re-cerca va ser el de la ciutadania , específicament, es volia conèixer les percepcions i concepcions dels joves quant a la ciutadania i la seva experiència educativa en un context de diversitat i glo-balització. A la pregunta de què significava per a les persones joves el concepte de ciutadania les respostes se centraven en dos eixos principals: els valors de ciutadania i la pràctica de ciuta-dania, drets i deures.

a) els valors de ciutadania.

El respecte a l’altre, la diversitat, la igualtat i la llibertat han estat valors presents en les respostes de tots i totes les joves entrevistades, que s’acosten als establerts per la UNESCO, quan afirma en la De-claració Universal sobre Diversi-tat Cultural (2001) que “només es pot garantir la diversitat a través del respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals”.

Possiblement, per l’edat de les persones joves entrevistades (me-nors de 18 anys), la majoria no expressaven preocupació per la relació entre nacionalitat i ciuta-dania, pel que implica “tenir pa-pers” o viure en la clandestinitat. Moltes i molts joves sabien i intu-ïen la problemàtica, però sense donar-hi gran importància.

Un dels factors que pot explicar aquesta actitud és el fet que als centres educatius el reconeixe-ment dels drets de participació és total i, alhora, la nacionalitat no és un element d’exclusió per a votar o ser escollit representant, per exemple. Per això, alguns i algunes joves poden viure un

xoc quan arriben a l’edat adulta i canvien d’un estatuts d’igualtat amb la resta de companys, a un altre d’estranger, i necessiten una autorització de treball especial i no poden accedir en igualtat de condicions al mercat laboral.

b) la pràctica de ciutadania: drets i deures

“L’objectiu de l’educació per la ciutadania és ensenyar als infants

i joves els drets i les obligacions legals que tenen, i estimular el seu

comportament envers els valors compartits, l’equitat i la justícia,

la tolerància i el respecte a l’altre”

(UNESCO)

Tant als instituts com a les enti-tats i projectes socials, els valors es treballen com a “currículum ocult”, a partir de la pràctica de com accedir als seus drets i deu-res. L’objectiu és que les perso-nes joves es vagin situant en po-sicions de responsabilitat dins la ciutat i, per tant, de participació.

Desenvolupats des d’un vessant més pràctic, els valors de ciuta-dania permeten la formació de ciutadans i ciutadanes, així com la gestió de conflictes a les aules. A les entrevistes es recollien pre-ocupacions de les i els joves per temes de la ciutat: des de pro-postes sobre com combatre les discriminacions fins a com reor-denar els espais públics.

Si partim de la base que la ciu-tadania implica la creació i el reforç dels vincles socials, una noció individualista i d’immedi-atesa dificulta la vivència i pràc-tica de valors més col·lectius.

c) Gènere

Trobem que malgrat que a l’ins-titut es transmet el valor de la igualtat de gènere, a la societat



9Quaderns de recerca · Número 1 - febrer 2010 Unescocat

ies Barres i ones: Cal destacar l’experiència dels centres pú-blics de secundària de la zona en el tractament de la diversi-tat i de la pedagogia intercul-tural. L’esquema d’actuació interrelaciona les tres fases del procés: acollida - inclu-sió - convivència. Pel que fa a l’acollida, s’inicia amb la realització d’una valoració de les competències lingüís-tiques. Per facilitar la inclusió s’ha desenvolupat la figura de l’alumne-tutor/a, que assu-meix el paper de referent de l’alumne o alumna nouvingu-da i l’acompanya a l’hora de conèixer el centre i la resta de companys i companyes. Tam-bé es desenvolupa el projecte “País de l’any”, per atansar-se a la diversitat d’orígens de di-ferents famílies i alumnes. El centre disposa d’un equip de mediació constituït per alum-nes de diferents orígens for-mats en mediació escolar.

ies eugeni d’ors - la HUACA: Es desenvolupa des de fa anys una de les iniciatives més ac-tives i consolidades per tre-ballar el fet migratori dins els instituts. El projecte principal va néixer fa nou anys per ini-ciativa d’un grup de joves, que van veure la necessitat d’aju-dar-se i alhora facilitar l’acolli-da de l’alumnat nouvingut. A través d’un taller cultural van sorgir diferents experiències d’aprenentatge i de creació pròpia com un llibre (“La Hu-aca, el tresor amagat”), un do-cumental (“Llavors que porta el vent”), un grup de teatre, etc. l’institut disposa també d’un espai d’acollida i de trobada extensiu a tota la comunitat educativa (també famílies), que crea una manera singu-lar i original de participació intercultural i juvenil.

2.3. Convivència

a) Algunes experiències sòcio-educatives de convivència

Un dels objectius centrals de la recerca era identificar i conèixer quines experiències socioeduca-tives s’havien desenvolupat al territori en l’àmbit de la diversitat. Destacarem aquelles que han treballat en l’àmbit educatiu i de la joventut, i específicament les iniciatives que incidien en l’edu-cació intercultural que, seguint les orientacions de la UNESCO, “comporta una actitud activa per part de les escoles per aconseguir acostar els diferents grups cultu-rals i conduir-los cap a una situa-ció d’entesa, respecte i diàleg”.

Pla educatiu d’entorn: Col·labo-ració entre l’Ajuntament i el Departament d’Educació de la Generalitat, que implica gran part del teixit associatiu, des d’AMPA a associacions de veïns i veïnes, de joves o enti-tats culturals d’un territori. Les actuacions del Pla Educatiu d’Entorn (PEE) se centren en treballar la llengua, la inter-culturalitat i la cohesió social. Tenen com a finalitat potenciar la participació a través d’acti-vitats organitzades a partir del treball en xarxa.

PiDCes: Els Punts d’Informació als Centres de Secundària són una iniciativa de l’Ajun-tament de Badalona. L’equip del projecte el formen tres professionals repartits pel ter-ritori, que faciliten informació a les persones joves a l’hora del pati i, si s’engresquen, són convidades a participar en activitats que elles mateixes considerin d’interès.

(a la família, al carrer, etc.) es viu una situació de discriminació efectiva pel fet de ser dona. S’ha d’incidir en visibilitzar i anome-nar les noies, ja que algunes sim-plement passen desapercebudes i reprodueixen o potencien patri-arcats discriminatoris. Aquesta situació es dóna tant entre noies d’origen estranger com català/espanyol. Les noies també mos-tren una pluralitat de posiciona-ments i en alguns casos, adapta-ció d’elements d’altres cultures.



aquells i aquelles joves que han arribat fa menys temps, ja s’han trobat que Badalona era una so-cietat multicultural. Per tant, per a la majoria, la diversitat d’orí-gens és un component més de la societat.

El mateix trobem en la valoració sobre la situació de convivèn-cia. No és pot fer una valoració tancada; al mateix temps que es desenvolupen dinàmiques po-sitives de convivència intercul-tural, es donen també moments i situacions d’enfrontament, de racisme, de discriminació per origen. Allò que és comú a la majoria de persones entrevista-des és que la situació no és de conflicte generalitzat; possible-ment té més a veure amb la co-existència tranquil·la, que amb la convivència, tot i que hi ha factors que indiquen situacions de risc que reclamen actuacions per part del conjunt d’agents (ad-ministracions, agents econòmics, teixit associatiu i població en el seu conjunt).

La premissa de partida seria que les persones joves tracten de tro-bar-se amb els seus iguals en grup i a partir d’aquí connecten amb joves d’altres orígens, con-dicions, personalitats, etc. La ma-joria de les persones joves entre-vistades es mouen per diferents grups en funció de les necessi-tats i activitats. Considerem que aquesta mobilitat és fonamental per afavorir el coneixement i la convivència, així com per esti-mular les iniciatives d’expressió i actuació dels joves.

Per conèixer millor aquests espais de convivència, farem una anàli-si dels espais de vida de les per-sones joves, pels quals transiten i se socialitzen. Cal tenir en compte que aquests són espais interrela-cionats, com vasos comunicants;

feina, l’educació, la participació, el reconeixement...), que garan-teix un funcionament normalitzat en la societat.

Les desigualtats generen inevi-tablement segregació; a més de l’àmbit socioeconòmic, un altre factor d’exclusió és el desconeixe-ment cultural o l’origen cultural. En aquest sentit, els estereotips prefixats s’han ampliat pel crei-xement ràpid de l’arribada de persones migrades. Els etiquetat-ges culturals són presents en re-lacions entre les persones joves, que poden provocar fins i tot que alguns d’aquests joves d’origen immigrat, s’autoexcloguin per les seves pròpies pors.

El suport dels companys i compa-nyes, de les amistats i fins i tot del professorat és fonamental per a què se’n surtin; i per donar aques-ta ajuda cal que aquests agents estiguin preparats i no reforcin aquests estereotips.

Moltes d’aquestes etiquetes es re-fereixen a les capacitats de ren-diment escolar. En qualsevol cas, aquestes etiquetes afavoreixen que es creïn fronteres que gene-ren diferents reaccions psicològi-ques en ambdues parts, més en-cara quan els joves es troben en processos d’aprenentatge i expe-rimentació psicosocial. A més, cal fer atenció de no refermar aquests estereotips perquè homogeneïtzen els membres dels diferents orígens i exclouen els que no responen a les etiquetes.

c) el barri, la ciutat i els espais de convivència

Les persones joves entrevistades identifiquen Badalona, o els seus barris, com entorns multicultu-rals. Per a qui ha nascut o cres-cut aquí, mentre es feien grans, el seu entorn s’ha fet més divers;

Centres i entitats de joves a la ciutat: S’ha impulsat la crea-ció i dinamització d’activitats interculturals, com per exem-ple “De l’escola al futbol”, on l’esport actua com a eina de cohesió, que uneix malgrat les dificultats de comunicació. El reconeixement de les capa-citats de les persones joves en diferents disciplines la trobem també en diversos projectes sòcioeducatius.

Els casals joves són gestionats per entitats juvenils. És difícil que joves d’origen immigrat participin de forma proporci-onal a les associacions juve-nils, i de moment s’hi acosten com a usuaris i usuàries, amb un paper poc actiu.

Projecte d’atenció a la infància i joves en medi obert: En el marc del conjunt d’actuacions del programa de la Serra d’en Mena s’ha format un equip d’educadors i educadores en medi obert, que tenen com a objectiu detectar necessitats de grups de nois i noies que normalment fan la seva vida al carrer (sense vincle a acti-vitats d’educació no formal), des d’una perspectiva de pre-venció i proactiva.

b) Dinàmiques exclusió - inclusió

Quan parlem d’inclusió fem refe-rència al procés de normalització del conjunt de la població; és a dir, a la incorporació plena en la societat i els seus mecanismes de funcionament de totes les perso-nes. No ens referim, doncs, a l’as-sentament de la població nou-vinguda, sinó a l’accés a unes mínimes condicions d’estabilitat del conjunt de ciutadans i ciuta-danes i grups socials. En aquest procés hi intervenen diferents elements (l’accés a l’habitatge, la



des pel fet que als barris on arriba població estrangera és on la llengua de comunicació social no és el català sinó el castellà; els nous veïns i veï-nes identifiquen el català com la llengua de l’administració, de l’escola i dels que viuen al centre. Aquesta situació es dóna sobretot a la zona me-tropolitana de Barcelona.

Per tant, trobem diferents es-pais de relació social que estan connectats de manera intermi-tent, no com un continu. És a dir, al pati, els joves s’agrupen majoritàriament per orígens i fora del pati o dins l’aula, els mateixos joves poden formar grups plurals. Per tant, la soci-alització en diferents espais no és viscuda de manera contra-dictòria per les persones joves: precisament aquest és un dels punts de visualització del plu-ralisme i de vivència de les se-ves pertinences identitàries.

el barri: Les persones joves tenen una identitat territorial molt vinculada al barri i, en molts casos, a la diversitat cultural que s’hi viu. De fet, als barris es viu una situació complexa, de dues realitats a la vegada: una de convivència real més enllà de la cohabitació-coe-xistència; una altra de conflic-te, sense convivència i donant importància a la diferència. Entre altres factors, aquesta situació és provocada per la manca d’experiència de viu-re en una societat multicultu-ral que manifesta part de la població d’origen espanyol/català i part de la població estrangera també.

Es veu la necessitat de des-muntar els rumors que cir-culen sobre el suposat accés privilegiat de la població im-migrada als recursos públics, així com la imatge desvirtua-da i generalista sobre les per-sones immigrants per països.

Igualment, es considera ne-cessari fer una tasca de peda-gogia social per a que aquests barris no esdevinguin “espais transitoris”, i no siguin co-neguts per fets negatius que transmeten una imatge irreal de major inseguretat que a d’altres zones de Badalona.

Centre ciutat- perifèries: Si am-pliem l’espai de relació, tro-bem que alguns nois i noies joves, siguin o no nouvinguts, no coneixen prou Badalona “per als joves anar al centre és anar a Badalona. És com si fossin dues ciutats diferents”. És significatiu que hagi canvi-at l’origen de les persones im-migrades i que la percepció de viure a la perifèria es man-tingui i transmeti. Es generen “fronteres invisibles”, reforça-

d’acord amb Aramburu (2005), quan hi ha restriccions en l’accés d’un d’aquests espais, pot produir-se una aglomeració compensatò-ria en l’espai públic.

l’institut: Si bé és cert que en al-guns centres hi ha hagut con-flictes puntuals entre grups de joves de diferents orígens, tan-mateix aquestes situacions han tingut una interacció amb l’ex-terior. En molts casos aquests conflictes s’han generat per “solucionar les desavinences”. Per aquest motiu, s’han impul-sat actuacions sobre habilitats socials i sobre l’educació emo-cional, instrument bàsic per a la gestió de conflictes.

Un bon indicador per avaluar la situació als instituts són els dispositius d’acollida, tant els plans d’acollida dels centres com les persones que acullen. La valoració de les persones joves entrevistades sobre l’acollida rebuda als IES és molt positiva perquè ha faci-litat allò que han anomenat “procés d’adopció” mútua.

el pati: És el primer lloc on co-mencen a construir-se les fronteres entre joves, o, dit d’una altra manera, a confi-gurar-se les afinitats i sem-blances que els fan sentir més segurs i segures. Gairebé to-tes les persones joves entre-vistades coincideixen a des-criure el pati com un lloc on es comença a reflectir les formes de coexistència de l’exterior. Els i les joves afirmaven que els problemes no són perquè “sóc català, sóc xinès”, sinó, perquè “m’han insultat”, per “cosas de chicas”, “por cotille-os”, o altres raons que no te-nen a veure amb l’origen sinó més aviat amb “el caràcter de la gent”.

12


Quaderns de Recerca · Número 1 - març 2010 Unescocat

40 hores a la setmana; aquesta condició és molt difícil d’aconse-guir per a la majoria de joves en la cerca de la primera feina, més encara per al jovent d’origen es-tranger. Actualment aquesta llei està en procés de canvi per ade-quar-la més a aquest tipus de si-tuació i necessitat.

Respecte a l’entrada al món la-boral, el conjunt de joves topen amb dificultats, però en el cas dels joves d’origen estranger, a més, són objecte de prejudicis, que s’han agreujat arran del moment de crisi actual. Cons-cients d’aquestes dificultats, als IES es porta a terme una inicia-tiva conjunta amb algunes em-preses anomenada “Projecte futur” que pretén facilitar la in-corporació a un cicle formatiu o al món laboral.

Entre l’alumnat d’origen estran-ger es percep la predisposició al viatge, a desplaçar-se a un altre lloc del món, inclosa la societat d’origen, tot i que la majoria ho plantegen de manera temporal, com una via de formació i crei-xement personal. De fet, la mo-bilitat espacial forma part de la biografia d’aquestes persones joves i de les seves famílies, ja siguin d’origen espanyol/català o estranger.

2.4. Perspectives de futur

Consultats els i les joves sobre les seves expectatives de futur, trobem també una diversitat de posicionaments: des d’aquells que encara no s’ho han plantejat fins a d’altres que ho tenen clar. El més comú és la incertesa i la preocupació que arribi el temut moment del “què decideixo? cap a on vaig?”.

Per als joves d’origen espanyol/català o que han crescut o nas-cut aquí, hi ha un estat general d’incertesa i en ocasions de des-encís que provoca una manca general d’expectatives. A això s’hi afegeixen, per una banda, les situacions personals de cadascú, marcades per l’interès, l’encorat-jament i el suport de les famílies preocupades pel creixement del o de la jove i perquè la seva elecció sigui l’adient; i, per altra banda, la manca d’estímuls generalitza-da per raó del moment socioeco-nòmic en què ens trobem.

Per a una part de l’alumnat nou-vingut la competència lingüís-tica en català i castellà és un obstacle: els ha mancat temps i no poden desenvolupar tot el seu potencial d’adquisició de conei-xements. D’això se’n desprèn que la presència d’alumnes d’origen estranger a les universitats sigui mínima.

Un dels temes que preocupa els pares, mares i joves d’origen es-tranger és la legislació d’estran-geria quan s’acosta l’edat laboral (16 anys); la llei actual estableix que un noi o noia de nacionalitat estrangera amb permís de resi-dència, per adquirir l’autorització de treball, necessita una oferta de treball d’un any de durada i

de les mateixes persones joves. En alguns casos, aquestes persones joves respecten i comprenen que els pares i mares mantin-guin lligams forts amb els llocs d’origen i que construeixin el projecte de retorn (que en molts casos no s’acaba acomplint mai). Per a aquestes persones, podem observar que en els seus processos identitaris més que la societat d’origen, allò que transcendeix és la societat transnacional de diàspora. Viuen a partir d’una diversitat de pertinences iden-titàries on el referent local, de proximitat, és bàsic, i on s’afegeix la connexió amb el món.

Hi ha un capital social i d’experiències que permet, d’una banda, respondre a si-tuacions de conflicte, i de l’altra, construir una forma d’entendre i viure la convivèn-cia adaptada als canvis d’un entorn plu-ral i globalitzat. En aquestes respostes, el jovent és protagonista.

Badalona ha portat i porta a terme experièn-cies educatives i de participació, tant de les mateixes persones joves com d’agents que intervenen al territori, que cal que siguin re-forçades i promogudes perquè no cedeixin a algunes febleses, que fan que es mantin-gui la situació de risc. En aquest sentit, cal que les experiències positives arribin a més sectors de la població, per demostrar que la convivència intercultural és possible.

Possiblement una de les conclusions més importants de l’estudi és el fet que les per-sones joves dels barris de la Salut, Llefià i Sant Roc de Badalona, a diferència dels seus progenitors, estan acostumades a viure en un entorn divers. D’aquí el títol d’aquesta recerca “Joventuts diverses en una ciutat diversa”.

El fet què ens trobem just ara en un moment on es comença a consolidar aquesta nova realitat al país, relacionada amb noves di-versitats (d’origen, de llengües, religioses, de coneixements, etc.), fa possible que en els espais on es relacionen les persones joves es desenvolupin estratègies de con-vivència amb més facilitat que en els es-pais de relació de les persones adultes, on preval la coexistència. És per aquest motiu que considerem que aquest és un bon mo-ment per prendre les mesures adients que permetin facilitar una societat més cohesio-nada, on la interculturalitat i les diversitats siguin font de creixement i enriquiment, en comptes de conflictes i desavinences.

En el cas de les i els joves amb arrels a altres indrets de l’Estat espanyol, les referències o els lligams a aquests llocs estan condici-onades per l’experiència familiar, la forma en la qual els pares i mares han promogut aquesta experiència, i a l’opció personal

3. Conclusions



Mediterrània

Espai físic Espai simbòlic

Llengua

Religió

Cultura

Gènere

Identitats

Interculturalitat

espais d’identitat

espais de relació

espais educatius

IESBarri

Places

FamíliaAmistats

educació Diversitat Cohesió social

Discriminació

RacismeInclusió

Coexistència

Ciutadania

Convivència

però no és un referent sòciocultural. En aquest punt sí que s’apunta un dè-ficit de transmissió i formació, perquè la referència mediterrània afavoriria la mirada transnacional. Per tant, en aquesta línia, fóra bo potenciar la Me-diterrània com a continu cultural bàsic i comú, tant a les societats de residèn-cia com a algunes d’origen.

Proposta 4: Reforçar l’accés i l’ús de les noves tecnologies.

Hi ha consens sobre la importància de les noves tecnologies vinculades a in-ternet i l’audiovisual, tant com a mitjà de comunicació com d’expressió i soci-alització.

Proposta 5: Reforçar i ampliar les iniciati-ves de construcció comunitària i convi-vència intercultural.

Un dels eixos centrals de la recerca era identificar l’estat de la convivència veï-nal i les propostes de construcció de co-hesió social.

Proposta 1: Reforçar el reconeixement, expressió i participació del jovent.

Cal impulsar actuacions que contribu-eixin a canviar la imatge estereotipa-da del jovent com a persones passives i desinteressades, atès que l’estudi ha deixat palès que hi ha joves amb una consciència ciutadana rellevant.

Proposta 2: Reforçar i estendre les expe-riències d’educació intercultural dins i fora dels centres educatius.

Fóra bo que les iniciatives en el camp de l’educació intercultural que es des-envolupen al territori fossin més cone-gudes, fins i tot, fora de l’àmbit educatiu, a escala social, d’entitats, institucions i mitjans de comunicació.

Proposta 3: Promoure més la dimensió mediterrània.

La Mediterrània és per a la majoria de les persones joves només una re-ferència geogràfica, gairebé turística,

4. Propostes d’actuació


La voluntat del projecte anava més enllà de la descripció de la situació i recollida d’opinions i pretenia conèixer les propostes de les mateixes persones implicades en els temes plantejats. La trajectòria de treball dels agents implicats, així com de l’expe-riència de les i els joves, fa que moltes de les propostes vagin en la línia de reforçar i ampliar la feina que s’està desenvolupant.


Proposta 8: Ampliar el suport als agents educatius.

Alhora que hem destacat la quantitat i qualitat d’experiències i iniciatives que es desenvolupen a la zona, s’observa un cert dèficit de recursos humans i materials, sobretot per reforçar els es-pais i actuacions de convivència que permetin fins i tot generar dinàmiques de gestió i prevenció de conflictes, prin-cipalment als espais públics.

Proposta 9: Reforçar la lluita contra l’ex-clusió sòcioeconomica.

Un dels punts d’acord de les persones consultades a l’estudi era el fet que les desigualtats sòcioeconomiques, junta-ment amb les diferències culturals, són font de conflictes i obstacles a la convi-vència. Aquest factor encara s’agreujarà més en temps de crisi com els actuals.

Proposta 6: Reforçar la memòria col-lectiva local i la transmissió intergene-racional.

Una de les noves vies d’actuació més in-teressants per promoure la cohesió soci-al ha estat el treball de recuperació de la memòria històrica, que és imprescindi-ble per a normalitzar la condició d’immi-grat o de descendents d’immigrats de la majoria de la població d’aquests barris. Aquests projectes milloren l’autoestima del barri i la seva imatge pública, com a espais d’oportunitat.

Proposta 7: Reforçar les polítiques de joventut.

Les polítiques de joventut han estat en un segon nivell de prioritat en les po-lítiques públiques, possiblement aquí rau la crítica generalitzada a la manca de recursos per al jovent al territori (per exemple, per l’accessibilitat a equipa-ments en horaris nocturns i de cap de setmana), que limita la capacitat d’ex-pressió i participació del jovent. Cal que es doni implicació més enllà de les àrees de joventut i que hi estiguin impli-cades totes les regidories d’àmbit polític i tècnic, per tal que es generin dinàmi-ques i estratègies interdepartamentals a mig i llarg termini.

4. Propostes d’actuació

Delpino Goicochea, María Antonieta. (2007). “¿Ser de aquí o ser de allá? Iden-tidad y relaciones en la sociedad de acogida”. A La inserción de los ado-lescentes latinoamericanos en España : algunas claves. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos sociales.

UNESCO. (2008). Directrius de la UNESCO sobre l’Educació Intercultural. Barcelo-na: Angle Editorial.

Appiah, Kwane Anthony. (2007). Cosmo-politismo : La ética en un mundo de ex-traños. Buenos Aires: Katz Ed.

Arambaru, Mikel. (2005). “La immigració i els usos de l’espai públic”. A Barcelona : Metròpolis Mediterrània, núm. 6, 2005.

Associació Benestar i Desenvolupament (ABD). (2007). Informe “Gramàtiques de la Convivència : Estudi sobre la convi-vència als barris de Sant Joan de Llefià i La Salut”.

5. Referències bibliogràfiques


Diverse young peoplein a diverse cityResearch within the framework of the project ‘Education, Diversity and Social Cohesion in the Western Mediterranean’

UNESCO Centre of Catalonia — Unescocat

Title: ”Diverse young people in a diverse city”Research within the framework of the project ‘Education, Diversity and Social Cohesion in the Western Mediterranean’

Author: UNESCO Centre of Catalonia — Unescocat

Research directors: Miquel Àngel Essomba, Salwa Laouaji El Gharbi, Rafael Crespo.

summary: ‘Diverse young people in a diverse city’. Young people livein a diverse society; this has been and continues to be their reality. The study explores the experiences, perceptions, identifications, familiarity with the Mediterranean identity dimension and opin-ions of young people from the La Salut, Llefià and Sant Roc neigh-bourhoods in the town of Badalona. Strategies for living together are seen to be developed more easily in spaces where young people socialise than in spaces where adults do. Young people construct their identities based on their family’s experience and their own, as well as on their personal choices, which depend on their experience in their neighbourhood, at school, in other social and education venues, as well as on their peer groups.

Badalona has had and continues to have educational experi-ences and experiences with participation by both young people themselves and the agents working in the region. These expe-riences must be strengthened and promoted in order to shield them from certain weaknesses arising from stereotypes and ten-sions, which the current situation could make worse. More seg-ments of the population must be exposed to these positive experi-ences in order to prove that intercultural living is possible.

Keywords: Young people - cohesion - inclusion - citizenship - education - school - neighbourhood - living together - diversity - immigration - identity - Mediterranean.


to adapt to a transnational world and to ac-cept the two-way nature of social integra-tion.

The project’s current second phase aims to showcase the local educational envi-ronments linked to cultural diversity and social cohesion, whilst at the same time allowing young people to speak out on is-sues relating to society’s ability to live to-gether. In keeping with this goal, the study examines the process by which young people of all origins construct their socio-cultural identities, placing special empha-sis on those factors unique to Catalonia. It moreover looks at the educational strate-gies and practices used by agents in the region to promote intercultural education, strengthen social cohesion and encour-age the exercise of citizenship.

The qualitative research drew on inter-views, discussion groups, participatory observation and documentary analysis. The field work for the study, conducted in October and November 2008, was carried out in Badalona (the third largest city in Catalonia, with a population of 217,000, of which approximately 13.5% are foreign-ers), specifically, in the La Salut, Llefià and Sant Roc neighbourhoods (IES Barres i Ones secondary school).

Quaderns de Recerca · Número 1 - març 2010 Unescocat 20

The project ‘Education, Diversity and Social Cohesion in the Western Mediterran-ean’ was launched by the UNESCO Office in Rabat, the Islamic Educational, Scientific and Cultural Organisation (ISESCO) and the UNESCO Chair on Human Rights at the Uni-versity of Bergamo (Italy). This project aims to strengthen dialogue and cooperation be-tween researchers and education profes-sionals through applied research on the role of education systems in promoting social cohesion in the region in six Mediterranean Basin countries: Algeria, France, Spain, Italy, Morocco and Tunisia. Unescocat is the project’s representative in Spain, and focuses this work on a case study in Catalonia.

The first phase of the project, consisting of a comparative description of the relation-ship between the different education sys-tems and social cohesion, was completed in 2008. In Catalonia, the study revealed growing cultural diversity, testament to the dynamic nature of Catalan society. No sud-den social schisms were detected due to opposition from groups of different cultural origins; however, a situation of co-existence (‘living side by side, without contact or ties’) rather than of true living together (‘living and doing things as one’) was found. Giv-en the challenges that this situation posed to Catalonia, the study warned of the need

1. Context

The research project presented here takes as its starting point four basic con-cepts that encompass the different vari-ables studied:

CiTizeNsHiP: From a civic perspective, citizenship is understood to mean a sense of membership in a politically and admin-istratively delimited community, in this case, Catalonia.

DiveRsiTy: Diversity is recognised as a source of transformation and innovation. The promotion of creativity linked to di-versity is one of Catalan society’s constant features.

iNClUsive eDUCATioN: Inclusive educa-tion guarantees equal treatment and condi-tions for all, whilst paying special attention to individual needs and potentials.

CiviC PARTiCiPATioN: This is understood to refer to the creation and strengthening of social ties in a diverse environment, in particular, with regard to reinforcing poli-cies of proximity.

2. Presentation of results


These concepts are examined through the lens of young people’s experiences, opin-ions and assessments based on their inter-actions with their environment, as well as those of the region’s educational agents. The study has two central themes: on one hand it looks at inclusion, which compris-es feelings of belonging, identification, and the perception of recognition and ac-ceptance by the environment, and, on the other hand, it looks at knowledge of the environment itself, that is, the main spaces where young people interact and, there-fore, the questions of with whom, where and through what they interact and what kind of relationships they establish. The study is based on the initial premise that a person’s multiple identity groups are expressed depending on space, time and agents with whom he or she interacts.

Based on this analytical framework, the research results are divided into four main categories: group memberships, citizen-ship, living together and future prospects.


2.1 Group memberships: Who am i? Who are we?

The first point of analysis is the exploration of the different forms of identification used by young people to manage their group identities in accordance with scales of membership (local, na-tional, supranational) and the full range of identity references (lan-guages, religions and beliefs). It must be borne in mind that young people’s identities, both personal/individual and collective, are still in the process of being formed.

a) Multiple identity references: evolving identities that are both inclusive and exclusive

For young people, cultural or na-tional origin is not an obstacle to entering into social relationships or establishing strong bonds of friendship. Rather, it is a factor that affects their particular per-sonal realities and, in some situ-ations, is used as a tool to distin-guish, or distinguish oneself from, others. Diverse origins do not automatically lead to segrega-tion or prevent young people from living together; on the contrary, due to the structural organisation of the education system and the point that young people have reached in their development, the study found that opportunities for them to live together abound. This stands in contrast to the prevail-ing dynamics of co-existence outside this sphere. Nearly all young people, whether local or foreign-born, claim to socialise at school without distinction and, many times, even that origin is something that they do not no-tice in their daily activities and tend to forget.

The study showed that the foreign-born children are more likely to consider cultural/nation-al origin important. Simply due to the paths their own lives have taken, they have reflected more on the question of where they feel they belong, a question that all migrants ask themselves and that causes them to reconsider their membership in different ident-ity groups. It is often not until we leave our own space and group of origin that we realise what we are part of. Thus, for example, we perceive what it means to be Muslim or Christian when we live in a society where our religion is a minority. In such cases, religion may go from being a more or less personally important social com-ponent to being a primary facet of one’s cultural identity.

When asked about their friends’ origins, all respondents claimed to have friends of all origins. It should thus be noted that young people do not have a single group of friends or activity part-ners. Diversity is the norm, as young people socialise in differ-ent spaces and at different levels (at school, in their neighbour-hoods, through sports, at youth centres, with neighbours, with relatives, etc.), and the make-up of each space is different. It can therefore be inferred that young people can have a main, multi-cultural group of friends and, at the same time, maintain contacts and participate with other young people of the same origin.

Information and comments were also gathered regarding the risk of creating youth groups based on cultural origin and of the emergence of conflicts where the parties define themselves by origin. To this end, many young people deny that fights are pri-marily related to origin.

Significantly, when asked ‘Where are you from?’ or ‘Where do you feel like you are from?’, some people answered ‘Badalona, then the world’, signifying a com-bination of multiple references, among which young people either consider their cultural origin to be less important or try to make it less so.

b) The Mediterranean as an identity reference

The image or notion of the Mediter-ranean as an identity reference is quite weak and diffuse. For many young people, it is simply unknown, beyond its geographical impor-tance and the history of the region taught at schools. For others, it is a reference point for tourism. Neither young people of Spanish origin nor young people of North African ori-gin referred to cultural or historical elements shared by both shores of the Mediterranean.

The study revealed a certain transfer of identity markers of Mediterranean origin to other parts of the world. Among those interviewed, the only young people to use the term ‘Latin’ were those of South American origin, when, not long ago, the term identified natives of Catalo-nia and linked them, at the very least, to other European Mediter-ranean societies.

c) New technologies

Digital technology, above all, the Internet, emerged as a primary key factor in a new virtual social construction and one of the main media used by young people. For some education professionals, young people are more heav-ily influenced by this technology than by television. New technolo-gies help young people reaffirm their identities: young migrants



contact other young people of the same origin living elsewhere in Spain or the world.

At the same time, the study showed that access to new tech-nologies, in conjunction with the current socioeconomic situation, has become one of the main fac-tors for exclusion, more important than origin itself.

d) Families, the primary refer-ence point

All respondents agreed on the importance of the family with re-gard to how young people define and establish their interrelations. For some, this is a key factor in determining how young people interact with their environment, whether with their peers or the rest of society at large.

The study also revealed parents difficulties orienting their chil-dren in a new living environ-ment or with regard to the use of new technologies. This situation is worse among broken families and families of foreign origin whose members live apart, strad-dling two continents.

Material and financial support from families is critical for young people to be able to express their feelings. However, parents spend little time with their children, which hinders communication and knowledge of what young people are feeling, thinking or do-ing. This time is important above all for managing and overcom-ing migratory grief, which affects all family members.

Children who are brought to the country through processes of family reunification feel lost: they are obliged to come and experi-ence the process as a series of losses, which they cannot offset

here. According to one teacher, ‘Reunification hurts them’. Because they were separated from their parents for years, their reunion poses a challenge in terms of joint living for everyone involved, as if they had to learn to live together all over again or for the first time. This is even truer in a relatively unfavourable socioeconomic con-text, when families do not have the time or means to care for their children as they would like. This situation can moreover lead to or aggravate intergenerational con-flicts. Hence the importance of re-ceiving and supporting families in order to enable fluent communi-cation among their members.

The role of families with regard to conditioning whom their chil-dren may socialise with and how is a source of concern. This issue was mentioned by families of both Spanish and Catalan and Moroccan and Latin American origin. However, differences were found depending on young people’s origin and sex.

Both parents and many young people cited a lack of mutual understanding with regard to the possibility of freely socialis-ing with whomever one choos-es, without making distinctions based on origin.

The continuance and transmission of cultures of origin is another key issue for all young people, both of foreign origin and from other re-gions of Spain. When young peo-ple arrive, they follow, as one would expect, their family customs.

e) Relationships with and views of societies of origin

With regard to the relationship with the family’s society of origin, it is worth noting that this factor was seen among both young

people of foreign origin and young people from other regions of Spain. Obviously, the impor-tance of the society of origin fades over time and varies depending on where young people were born or have spent the most time. However, the ties naturally per-sist and include memories and symbolic references to the soci-ety of origin. This is a key issue when it comes to overcoming the migratory grief that teenagers feel, and it was implicit through-out the research process.

Many young people (both of foreign origin and from other regions of Spain) describe their societies of origin as less plu-ral and diverse than Badalona. Sometimes, they describe them as monocultural, other times, as being less plural ‘than here’. In all cases, this pluralism was linked to immigration.

The diversity that these young people experience in Badalona is new, for both young people of foreign origin and those born in the country, whether or not they are of immigrant origin. A vari-ety of means are used to interact with the societies of origin, rang-ing from television to the Internet, holidays, relatives and fellow countrymen living in Badalona or Catalonia.

Societies of origin were described as spaces marked by a different type of socialising, sometimes characterised by greater freedom during holidays, with which re-spondents forge emotional ties, in addition to familial and socio-cul-tural ones. Sex was an important variable for some groups, partic-ularly parents, with regard to the control exercised by some families over young people’s movements.



Some young people interact flu-ently and naturally with other young people of the same origin living in other parts of the world, whether online or via audiovisu-al media (music, films, etc.). This transnational, diasporic dimen-sion that they have embraced is of special interest, as it requires us to leave behind the dualist notion of a society of origin and society of residence.

Since everyone’s life is unique, there are also young people who decide not to maintain contact with their society of origin, because they do not identify with it or do not feel recognised as members of it. Some young people claim not to want or have relationships with anyone from their society of origin. This was above all true for young people who had grown up in Catalonia, although it does not mean that they will not attempt to explore their origins anew as adults, as part of a different personal process.

Within this more global dynamic, religion can be a factor that connects people to both their society of origin and a transnational society, simultaneously acting as a familial component, a means of identifying with the culture of origin and a means of connecting with a global community above and beyond local or national identities. Consequently, it would be quite risky to attribute the fact that a young girl is wearing the hijab to patriarchal repression, as it may also be an individual decision on her part to assert her identity or a show of resistance.

2.2 Citizenship

The second issue addressed by the research was citizenship. Specifically, the study sought to discover young people’s percep-tions and conceptions regarding citizenship and their educational experience in a diverse and glo-balised context. When asked what the concept of citizenship meant to them, young people’s answers focused on two main themes: the values of citizenship and the exercise of citizenship, that is, of rights and obligations.

a) The values of citizenship

All the young people interviewed included references to respect for others, diversity, equality and freedom in their answers, values reminiscent of those set forth by UNESCO in the Universal Decla-ration of Cultural Diversity (2001), which states that ‘the defence of cultural diversity […] implies a commitment to human rights and fundamental freedoms’.

Perhaps, due to the age of the young people interviewed (un-der the age of 18), most did not ex-press concern for the relationship between nationality and citizen-ship, for what it means to ‘have a work permit’ or live and work in secret. Many young people had heard of and were aware of the problem, but they did not give it much importance.

One factor that may explain this attitude is the fact that at schools everyone is entitled to participate fully and nationality does not con-stitute grounds for exclusion with regard to, for example, voting or being elected as a representative. As a result, some young people

may be shocked to find that, upon reaching adulthood, the equal status they once enjoyed in rela-tion to the rest of their classmates has been replaced by a separate status for foreigners, and that they need a special work permit and cannot access the job market in equal conditions.

b) The exercise of citizenship: rights and obligations

The purpose of education for citizen-ship is to teach children and young people about their legal rights and obligations and to promote positive behaviour with regard to shared values, equality and justice, tolerance and respect for others’ (UNESCO).

Both at secondary schools and in social organisations and projects, young people are taught values as part of a ‘hidden curriculum’, based on how they can exercise their rights and obligations. The goal is for young people to begin to assume positions of responsi-bility in the city and, thus, to par-ticipate.

Viewed from a more practical perspective, civic values enable the formation of citizens, as well as classroom conflict manage-ment. Young people expressed their concern for issues affecting the city in the interviews: from proposals for how to fight dis-crimination to ways to restruc-ture public spaces.

If we begin with the premise that citizenship entails the crea-tion and strengthening of social bonds, an individualist notion based on immediacy makes ex-periencing and exercising more collective values harder.




they show interest, invite them to participate in activities that they themselves consider to be of interest.

ies Barres i ones secondary school: Attention should be called to the experience of the region’s public secondary schools in dealing with diversity and intercultural education. The action plan combines all three phases of the process: reception, inclusion and the ability to live together. The reception begins with an assessment of language skills. To facilitate inclusion, the figure of the student-mentor has been created. Student-mentors act as reference points for newly arrived students and accompa-ny them as they get to know the school and the rest of their class-mates. Likewise, the ‘Country of the year’ project is carried out, with a view to providing insight into the diverse origins of differ-ent families and students. The school has a mediation team made up of students of diverse origins who have been trained in school mediation.

ies eugeni d’ors secondary school - la HUACA: One of the most active and firmly estab-lished initiatives to address the issue of migration at secondary schools has been being carried out for years. The main project was launched nine years ago at the initiative of a group of young people who saw the need to help each other, whilst, at the same time, facilitating the reception of new students. A cultural workshop was held, which gave rise to several original learning experiences, including a book (La Huaca, el tresor amagat [The huaca: the hidden treasure]), a documen-tary (Llavors que porta el vent [Seeds carried on the wind]), a

2.3 living together

a) socio-educational experi-ences with living together

One of the study’s main objec-tives was to identify and determ-ine which socio-educational experiences have been carried out in the region in relation to diversity. We will highlight those conducted in the spheres of edu-cation and young people and, specifically, those initiatives in-volving intercultural education that, in keeping with UNESCO guidelines, ‘entail a proactive attitude by schools to close the gap between different cultural groups and guide them toward a situation of understanding, re-spect and dialogue’.

Community education Plan (Pee, in Catalan): A collaboration be-tween the City Council and the Catalan Ministry of Education, involving a large number of associations, from the Student Parent Association (AMPA, in Catalan) to neighbourhood and youth associations and regional youth and cultural organisations. The actions carr-ied out under the PEE address issues relating to language, interculturalism and social co-hesion. They aim to strengthen participation through activities organised via networking.

secondary school information and Activity Points (PiDCes, in Catalan): These facilities are an initiative of the Badalona Town Council. The project team is comprised of three pro-fessionals spread throughout the region, who provide infor-mation to young people dur-ing school break times and, if

c) Gender

Despite the fact that secondary schools place emphasis on equal opportunities for the sexes, in so-ciety at large (in families, public spaces, etc.), effective discrimi-nation against women remains the norm. Efforts must be made to increase girls’ visibility and to use their names, as some simply slip by unnoticed, repeating or strengthening discriminatory pa-triarchies. This situation is found among girls of both foreign and Catalan/Spanish origin. Girls also expressed a plurality a po-sitions and, in some cases, have adapted components of other cultures.



c) Neighbourhoods, the city and spaces for living together

The young people interviewed identify Badalona, or their neigh-bourhoods, as multicultural en-vironments. Young people who were born or have gown up in Badalona have witnessed their environment become more di-verse, whilst newcomers en-countered a society that was al-ready multicultural. As a result, for most young people, diverse origins are simply another fea-ture of society.

The same was found to be true with regard to young people’s assessment of society’s ability to live together. It is impossible to make a definitive assessment: whilst positive intercultural liv-ing dynamics do exist, there are also moments and situations of confrontation, racism and dis-crimination on grounds of origin. Most people interviewed agreed that the situation is not one of widespread conflict, although that may have more to do with a situation of peaceful co-existence than one of true living together. Notwithstanding the foregoing, certain factors do indicate risk situations requiring action by all relevant agents (public authori-ties, economic agents, associa-tions and society at large).

The initial premise appears to be that young people try to meet up with their peers in groups and, from there, connect with young people of other origins, condi-tions, personalities, etc. Most of the young people interviewed move between different groups depending on their needs and activities. We believe that this mobility is critical to fostering understanding and the ability to live together, as well as to en-couraging young people’s initia-

poration of all people into society and its operating mechanisms. It thus does not refer to the settling in of new arrivals, but rather to ensuring that all citizens and so-cial groups have access to the minimum conditions required for stability. This process has several components (access to housing, employment, education, partici-pation, recognition, etc.), which together allow a person to func-tion normally within society.

Inequality inevitably leads to segregation. In addition to socio-economic factors, another element leading to exclusion is cultural ig-norance or cultural origin. To this end, pre-established stereotypes have grown more common as a result of the rapid growth in im-migration. Cultural labels are present in young people’s relation-ships, a fact that can lead some young people of foreign origin to exclude themselves due to their own fears.

The support of classmates, friends and even teachers is crucial to preventing this. To provide this type of help, these agents must be prepared and must take care not to reinforce the stereotypes.

Many of these labels refer to aca-demic ability. Regardless, these labels encourage the creation of boundaries that set off different psychological reactions in both parties. This is even truer when young people are in the midst of learning and psycho-social experimentation processes. Ad-ditionally, care must be taken not to reinforce these stereotypes, as they homogenise the members of groups of different origins and exclude those who do not fit the labels.

theatre group, etc. The school is also equipped with a reception and meeting space available to the entire educational com-munity (including families), providing the platform for a singular and original way to encourage intercultural and youth participation.

local youth centres and organi-sations: Efforts have been made to promote the creation and encouragement of intercul-tural activities, such as the ‘De l’escola al futbol’ [From school to football] programme, which uses sport as a means of foster-ing cohesion and bringing peo-ple together despite linguistic hurdles. Several socio-educa-tional projects likewise seek to recognise young people’s skills in different disciplines.

Youth centres are managed by youth organisations. It is difficult for young people of foreign origin to participate proportionally in youth associations. To date, they have approached these facilities as users, assuming more passive roles.

outdoor child and youth care project: As part of the ac-tions carried out within the framework of the Serra d’en Mena programme, a team of outdoor educators has been created and tasked with de-tecting the needs of groups of young people who tend to spend their free time on the streets (i.e., without engaging in informal educational ac-tivities) from a preventive and proactive perspective.

b) exclusion-inclusion dynamics

Inclusion refers to normalising the situation of the entire population, that is, to ensuring the full incor-



City centre/outskirts: Upon en-larging the space for inter-action, the study found that some young people, recently arrived and otherwise, do not know Badalona well enough. ‘For young people, going to the centre means go-ing to Badalona. It’s as if they were two different cities.’ It is significant that whilst immi-grants’ origins have changed, the perception of living in the outskirts remains and contin-ues to be conveyed. ‘Invis-ible boundaries’ are erected and reinforced by the fact that foreigners tend to set-tle in neighbourhoods where the language for social com-munication is not Catalan, but Spanish. The new resi-dents identify Catalan as the language of the government, school and residents of the centre. This situation is most prevalent in the greater Bar-celona area.

As a result of the foregoing, there are different social spaces that are connected intermittently, rather than as a continuum. In other words, in the playground young people primarily gather in groups based on origin, whilst outside the playground and in the classroom these same young people form plural groups. Therefore, young people do not experience the socialising they engage in in different spaces as contradictory. Indeed, this is pre-cisely one of the points where pluralism and their experience of different group memberships can be seen.

existence found out of school are first reflected. Young peo-ple claim that the problems are not because ‘I’m Catalan or I’m Chinese’, but rather because ‘they insulted me’, due to ‘girly things’, ‘due to gossip’, or for other reasons related not to origin but rather to ‘people’s character’.

The neighbourhood: Young peo-ple have a regional identity that is quite closely linked to their neighbourhood and, in many cases, to the cultural di-versity they experience there. In fact, young people experi-ence a complex situation in their neighbourhoods, consist-ing of two simultaneous, yet contrasting realities: first, one in which people go beyond mere co-existence and truly live to-gether; second, one of conflict, where different groups do not live together and emphasis is placed on differences. Among other things, this situation is due to a lack of experience liv-ing in a multicultural society on the part of broad segments of both the Spanish/Catalan and foreign-born population.

There is a clear need to de-bunk the rumours circulating about immigrants’ allegedly enhanced access to public re-sources, as well as the distort-ed and generalised images of immigrants by country.

Likewise, social education is needed to ensure that these neighbourhoods do not be-come ‘transitory spaces’ and do not become known for negative events that give a false impression of greater insecurity than in other areas of Badalona.

tives to express themselves and act on their ideas.

To better understand these spac-es for living together, we will now look at the different spaces that young people inhabit, pass through and socialise in. It must be borne in mind that they are interrelated, like a network of blood vessels. According to Ara-mburu (2005), restrictions on ac-cess to any one of these spaces can cause back-ups in the public arena.

secondary school: Whilst it is true that occasional conflicts do break out between groups of young people of different origins at some schools, these situations are frequently re-lated to events occurring out of school. Such conflicts of-ten arise to ‘settle disputes’. Therefore, actions have been undertaken in relation to so-cial skills and emotional edu-cation, a basic tool for conflict management.

A school’s reception mecha-nisms are a good indicator of the situation there, including both its reception plan and the people responsible for do-ing the receiving. The young people interviewed had a very positive view of the re-ception received at secondary schools, claiming that it fa-cilitated what they called the mutual ‘adoption process’.

Playground: This is the first place where the boundaries sepa-rating young people begin to be built and where the shared interests and similarities that increase their self-confidence are first defined. Almost all the young people interviewed described the playground as a place where the forms of co-

28


Quaderns de Recerca · Número 1 - març 2010 Unescocat

people searching for their first job to meet, and even harder for young people of foreign origin. The law is now being revised to better accommodate these situa-tions and needs.

With regard to entering the job market, all young people face challenges, but young people of foreign origin moreover face prejudice, which has worsened as a result of the current crisis. Aware of these difficulties, sec-ondary schools are carrying out a joint initiative with certain com-panies called ‘Projecte futur’ [Fu-ture Project], intended to facilitate young peoples’ incorporation into formal training programmes or the job market.

Students of foreign origin show a certain willingness to travel, to go elsewhere in the world, including to their societies of origin, in order to acquire ex-perience and grow as people, although most only consider doing it on a temporary basis. Indeed, geographic mobility is part of the biography of these young people and their fami-lies, whether they are of Span-ish/Catalan or foreign origin.

2.4 Future prospects

Young people also displayed a range of views regarding their future prospects, from those who have not yet given the mat-ter much thought to those who have already formed clear ex-pectations. The most common re-sponse was uncertainty and con-cern that the dreaded moment of ‘What do I decide? Where am I going?’ was drawing near.

Young people of Spanish/Cata-lan origin or who had grown up or been born here showed an overall state of uncertainty and, at times, disillusion, resulting in a general lack of expectations. This was compounded, first, by each one’s personal situation, shaped by the interest, encouragement and support of families con-cerned about their growth and ability to make the right choice, and, second, an overall lack of stimuli due to the current socio-economic situation.

For some new arrivals, Catalan and Spanish language skills are an obstacle: they have not had enough time to reach their full potential with regard to lan-guage acquisition. Consequent-ly, students of foreign origin ac-count for only a fraction of those enrolled at universities.

One major issue for parents and young people of foreign origin is the effects of immigration law when they reach legal working age (16 years). Current law pro-vides that young people of foreign nationality with residency per-mits must have a one-year, forty-hour-a-week job offer in order to obtain a work permit. This condi-tion is quite hard for most young

their places of origin and nurture plans to return (even if, in many cases, these plans are never carried out). For these people’s identity processes, the transnational soci-ety of the diaspora is more important than the society of origin. Their lives are based on a range of group identities, in which the local reference, the closest one, is key, and to which they add a connection to the world.

There is social capital and a wealth of ex-periences that make it possible, first, to respond to conflict situations and, second, to construct a new way of understand-ing and experiencing the ability to live together that is able to accommodate the changes of a plural and globalised envi-ronment. Young people play the leading role in these responses.

Badalona has had and continues to have important educational experiences and experiences with participation, by both young people themselves and the agents working in the region. These experiences must be strengthened and promoted in order to shield them from certain weak-nesses that keep the risk situation alive. To this end, more segments of the popu-lation must be exposed to these positive

One of the most important conclusions in this study may be that young people from the La Salut, Llefià and Sant Roc neigh-bourhoods of Badalona, unlike their par-ents, are used to living in a diverse envi-ronment. Hence the study’s title, ‘Diverse young people in a diverse city’.

The fact that this new reality based on new forms of diversity (origin, language, reli-gion, skills, etc.) is only now taking root in the country means that strategies for help-ing people live together are more easily developed in spaces where young people interact than in spaces where adults do, where simple co-existence is the norm. Consequently, we believe that this is a good time to take the appropriate meas-ures to facilitate a more cohesive society, where interculturalism and diversity are viewed as sources of growth and enrich-ment, rather than of conflict and disputes.

For young people whose roots lie in other regions of Spain, the references or ties to these places are conditioned by their fam-ily experience, the way their parents have presented this experience and their per-sonal choices. In some cases, these young people understand and respect the fact that their parents maintain strong ties to

3. Conclusions


experiences in order to prove that inter-cultural living is possible.

It is also necessary to keep an eye on the consequences of the economic crisis and any resulting situations of exclusion, xenophobia or racism. Particularly in the


3. Conclusions

Mediterranean

Phisical space Symbolic space

Language

Religion

Culture

Gender

Identities

Interculturalism

identity spaces

social spaces

educationalspaces

SchoolsNeighbourhood

Streets

FamilyFriends

education Diversity social Cohesion

Discrimination

RacismInclusion

Co-existence

Citizenship

Living toghether

current socioeconomic context, the con-nections between the education system and the emergence or worsening of social tensions must not be neglected in order to guarantee equal opportunity and possi-bilities for all.

and education on this point is clearly de-ficient, as having the Mediterranean as a reference is conducive to a transnational perspective. Therefore, the idea of the Mediterranean as a fundamental and shared cultural continuum should be re-inforced, both in the societies of residence and in the relevant societies of origin.

Proposal 4: Increase access to and use of new technologies.

There is consensus on the importance of new technologies related to the Internet and audiovisual media, both as media in their own right and as a means of ex-pression and socialising.

Proposal 5: Strengthen and increase initiatives to promote the construction of communities and intercultural living.

One of the study’s main goals was to as-sess people’s ability to live together at the neighbourhood level and to identify pro-posals for increasing social cohesion.

Proposal 1: Strengthen youth recognition, expression and participation.

Actions should be taken to contribute to changing the stereotypical image of young people as passive and apathetic, given that the study has clearly shown that some young people are keenly aware of civic issues.

Proposal 2: Strengthen and expand inter-cultural educational experiences both in and out of schools.

Local initiatives in the field of intercul-tural education should be better publi-cised, including outside the educational sphere, at the societal, organisational, institutional and mass-media levels.

Proposal 3: Strengthen the Mediterranean identity dimension.

For most young people, the Mediterran-ean is simply a geographical, almost touristic reference, rather than a socio-cultural one. Transmission of knowledge

4. Action proposals


This project aims to do more than merely describe the situation and compile opinions; it aims to discover the proposals offered by the people directly involved in the issues at stake. As a result of the professional background of the different agents, and of young people’s experience, many of the proposals seek to strengthen and expand the work al-ready being carried out.


Proposal 8: Increase support for educa-tional agents.

Although we have highlighted the quantity and quality of experiences and initiatives carried out in the region, there is a certain shortfall of human and material resources. This is particularly true with regard to resources to support and strengthen those spaces and ac-tions that allow people to live together, thereby enabling the generation of con-flict management and prevention dy-namics, above all in the public sphere.

Proposal 9: Strengthen the fight against socioeconomic exclusion.

People interviewed for the study agreed that socioeconomic inequities, along with cultural differences, are a source of conflict and hinder people’s ability to live together. This situation will only worsen in times of crisis like today’s.

Proposal 6: Strengthen local collective memory and intergenerational trans-mission.

One of the most interesting new strate-gies for promoting social cohesion is the work being carried out to recover histor-ical memory, which is essential for nor-malising the ‘immigrant’ or ‘descendent of immigrants’ status held by the major-ity of the population in these neighbour-hoods. Such projects increase a neigh-bourhood’s self-esteem and enhance its public image as a place of opportunity.

Proposal 7: Strengthen youth policies.

Youth policies have been relegated to the backburner in public policy. This is most likely the reason for the wide-spread criticism of the lack of resourc-es for local youths (e.g., with regard to access to public facilities at night and weekends), which limits young people’s ability to express themselves and par-ticipate. It is necessary not just for youth departments to take up the issue, but also for all departments with jurisdiction over policy-related or technical issues to become involved, so as to create me-dium- and long-term interdepartmental strategies.

4. Action proposals

Delpino Goicochea, Mª. A. ‘¿Ser de aquí o ser de allá? Identidad y relaciones en la sociedad de acogida’ in La inserción de los adolescentes latinoamericanos en España: algunas claves. Madrid, Mi-nisterio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2007.

UNESCO, Directrius de la UNESCO sobre l’Educació Intercultural. Barcelona, An-gle Editorial, 2008.

Appiah, Kwane Anthony. Cosmopolitis-mo. La ética en un mundo de extraños. Buenos Aires, Katz Editores, 2007.

Aramburu, Mikel. ‘La immigració i els usos de l’espai públic’, in Barcelona. Metròpolis Mediterrània, monograph No. 6, September 2005.

Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), ‘Grammàtiques de la Convivèn-cia. Estudi sobre la convivència al bar-ris de Sant Joan de Llefià i La Salut’ re-port, 2007.

5. References


Date post:	22-Sep-2020
Category:	Documents
Upload:	others
View:	0 times
Download:	0 times

Quaderns de Recerca - Social.cati Sant Roc (IES Barres i Ones). Quaderns de Recerca · Número 1 -...

Documents