El romànic és l’estil artístic predominant a l’Europa occidental entre la segona meitat del segle XI i
l’inici del segle XIII. El romànic fou un art eminentment monàstic, però també aristocràtic,
expressió de la superioritat social entre dos estaments que ocupen el cim de la piràmide social: el clericat i la noblesa. Les construccions típiques
del romànic són les esglésies i els monestirs.
per Xavier Muñoz
L’Art Romànic
C aracterístiques de l’arquitectura del romànic
a. Planta de creu llatina, que imita la creu de Cristb. Arc de mig puntc. La volta de canód. Els contraforts, que fan de suport a l’edificie. Els murs massissos i de poca alçadaf. Les finestres petites que deixen entrar poca llum
Per tant les esglésies romàniques seran edificis de poca alçada, amb murs gruixuts, i amb poquíssimes finestres que faran de l’església un lloc fosc i de recolliment cap a Déu.
Planta de creu llatina Arc de mig punt
Volta de canó
Contrafort
l a decoració de les esglésies i monestirs: l’escultura i la pintura
Tant les esglésies com els monestirs estaran decorats amb escultures, sobretot de marededéus, de crucifixions i de passatges de la història sagrada. Però també hi trobarem esculpits un altre tipus d’imatges, com monstres i éssers fantàstics, que generalment representaran el diable, l’infern o el mal. Recordem que la majoria de la població era analfabeta i aquest era un mitjà de l’església per arribar al poble i fer-los conèixer la vida i obra de Crist i el que els podia passar si no eren bons cristians.
L’altre tipus de decoració serà a través de la pintura mural i al fresc, que s’utilitzarà per a decorar les esglésies amb temes també bíblics. Els absis inclouran el pantocràtor, que és la representació de Crist com a senyor de l’univers, pintat en actitud de beneir. Seran imatges hieràtiques (sense expressió i rígides), frontals i, sense relació amb la resta de figures. No hi hauran paisatges ni elements de fons.
Al conjunt de símbols que representen als 4 evangelistes se’ls coneix per TetramorfosSant Mateu representat com un home alat o un àngel, Sant Marc com un lleó, Sant Lluc com un bou i Sant Joan com una àliga. Solen dur cadascún un llibre obert.Evangeli vol dir en grec “bona notícia”, Jesús és pròpiament la bona notícia per a tot home (“jo sóc la llum”).Joan i Mateu van ser dos dels 12 apòstols mentre que Marc i Lluc eren deixebles i col·laboradors dels apòstols Pere i Pau. Els evangelis són els llibres que expliquen la vida de Jesús i formen part del Nou Testament.
Sant Mateu
Sant MarcSant Joan
Sant Lluc
E l monestir
Sant Benet de Núrsia al segle VI, és l’autor de les regles benedictines. Aquestes consistien en què els monjos havien de viure en comunitat, dins d’un monestir. Allà havien de dedicar-se a l’oració, a l’activitat agrícola i intel·lectual. I és el que es coneix amb el nom d’ora et labora (resa i treballa). Què és un monestir?
Està format per una església, un claustre, una galeria quadrangular des d’on s’accedia a diverses sales (menjador, biblioteca, escriptorium, cuines i dormitoris). Fora hi havia els magatzems i les quadres, així com les terres de conreu i boscos. Les activitats bàsiques eren l’oració (cada 3 hores), l’agricultura o els tallers i la còpia i traducció de llibres (gràcies a això es va conservar la cultura clàssica).
La vida en un monestir medieval
E l monestir de Sant Pere de Rodes
El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l’antic comtat d’Empúries, dins els límits del bisbat de Girona i situada a l’actual terme municipal de El Port de la Selva.Fou construït al vessant nord de la muntanya de Verdera, sota el castell que duu el mateix nom i que li donava protecció. Al nord-est del monestir, poc abans d’arribar-hi, hi ha les restes del poble medieval de Santa Creu de Rodes, d’on destaca l’església de Santa Helena de Rodes.
