I I 1E11::›1Litil fit IXJxi 11

I _ 4fINT- 533 — Ark3r 'CUNT — MONT1L.TYRI — OFIJI-14C01_, — 19917 }

La fideuada a benefici dels graons, un exit de participació i collaboració AEl punt verd, ben situat, lleva la mala imatge de Montuïri y

352milions

per

rentar lacara de

Montuïri

(Pla

Mirall)

Extens

programa

d'activitats

d'estiu

14arqueòlegsclassifique

n les restes

de Son

Forties

r La Banda

de Música

oferirà dos

concerts a

París

Les pintures del retaule de Sant Pere poc a poc es van restaurant. Les acabadesromanen dins la matexia capella a l'espera de ser adequadament muntades

ES GRAONS

Feu pobleLa fideuada que en el Puig

de Sant Miguel tengué Hoc el1 ' de juny passat fou una deles convocatòries que feupoble. Els prop de 300 montuï-rers que participaren d'unmateix menjar a la trobada i elsconsegüents canvis d'impres-sions en una reunió gojosa pera una mateixa finalitat, serviper aglutinar objectius, unirinquietuds i compartir parers.

EcarrufamentFa posar els pèls de punta a

les persones de coneixementl'excessiva velocitat en què cir-culen, sobretot pel Dau, algunsallots i jovenets amb motoret.Ni es compleix el limit de velo-citat permesa dins el poble niningú els ho prohibeix ni tansols els pares se n'adonen. Sija hi ha hagut lamentables acci-dents, per qué s'espera que n'hihagi d'altres per fer circularsense perill?

2

SEGONA PAGINA

Subvencions pels ramats

Durant el present mes de juliol és elperíode adequat per poder optar a lessubvencions d'augment de les guardesd'ovelles i cabres. Les sollicituds s'hand'adreçar a la Consellcria d'Agricultura i

Pesca.

El padró de rústica

El padró de l'impost sobre béns immo-hies de naturalesa rústica de 1997 es tro-ba a les oficines de l'Ajuntament i està adisposició de qui vulgui consultar-loen el seu cas, formular reclamacions.

Els concursos literaris

Es recorda que el termini de presentar

treballs finalitza el proper 24 de juliol.

1ES 4::)1NT ÁcikX="AlLT

NI■cs Wx.

Director: Onofre Arbona MirallesRedactor en cap: Gabriel Gomila Jaume

Redactors i col.laboradors:Joan Miralles i Monserrat, Catalina Sas-

tre PericAs, Mateu Rigo Bonet, GuillemMas Miralles, Miguel Martorell Arbona,Gaspar Socias Mora, Antoni Mateu Socias,Onofre Torres Ramis, Melcior NicolauJaume, Antoni Mesquida Llinàs, Joan A.Payeras Ramonell, Joan Barceló Cerdà,Catalina Barceló Mayol, Josep Oliver Verd iRafel Pons Mairata.

Administració: Marti Ferrer SampolC/ Es Pujol, 5 - 07230 Montuïri - Tlf. 64 66 93

Imprimeix: Tirrena, S.A. ManacorDepásit legal: PM 133- 1958Nota: Les opinions aparescudes en els articles

firmats, sols són atribMbles als seus autors.

13316iLlEIJ.•

Casa

Encara no s'ha obert la temporada decaça, si 136 els caçadors que vulguin ja

poden fer-ho, pen) sols a l'aguait. Noobstant hi ha hagut moltes queixes per-què d'aquesta manera es desbaratenmoltes altres classes d'animals que enaquest temps no han acabat de sortir delniu i són massa joves. De totes maneres

es preveu que la temporada sigui sem-

blant a la d'anys anteriors.

La Banda, a Paris

Cadafal on la Banda donara el 2- concert

La Banda de Música de Montuïri jaté elaborat el programa de la seva anadaa París amb motiu d'oferir allà els dos

concerts que té previst.La sortida set-4 dia 1" d'agost amb

avió fins a Barcelona. Allà afagaran unautocar que els trasiiadarù a París on hi

arribaran a la matinada de dia 2. Aquestdia el dedicaran a visitar la ciutat. Dia 3oferiran el 1" concert en el Pare de

Buttes-Chaumont. Dia 4 donaran el 20 'concert al jardins del Camp de Marte,just devora la Torre Eiffel. Dia 5 eldedicaran a excursions i dia 6 amb auto-car tornaran a Barcelona i a la nit agafa-

ran l'avió que els retornarit a Mallorca.A París interpretaran música espanyo-

la i també Flor de Murta. Com que dela Banda hi ha alguns montuirers que no

hi volen anar els supliran 7 externs. Espreveu que siguin 38 músics i 35 acom-panyants.

Dos dits de seny

Inutilitat de la criticaCriticar no serveix per res. És una

estupidesa renyar els altres. Qui mésqui manco ja en té suficient en vèncerles seves pròpies limitacions sense irri-tar-se pel fet que l'actuació de certespersones sia molt diferent a la seva.

99 vegades de cada 100 no hi hacap persona que es critiqui a ella ma-teixa per grosses que sien les sevesequivocacions. Ara bé, quan un criticadirectament un altre, aquest es posa aIa defensiva, ja que fer el seu orgull,fa mal 11,6 el seu sentit de la importàn-cia i despert el seu ressentiment.

A vegades estarem tentats a criticar'paled o qualque cosa que no ensagrada. En aquest cas és millor deixarrefredar el seu rancor i mirar molt bécom se li ha de dir. Trobaríem multi-tud d'exemples que evidencien que lacrítica no sols és inútil, sinó que no fames que separar les persones, ja queels criticats sols cerquen justificar-se ien contades vegades reconeixen ques'han equivocat. El malfactor dóna laculpa als altres, manco a sí mateix. Peraixò, si qualque dia ens veim deciditsa criticar qualcú per tal de corregir-lo,pensem que abans tractarà de justifi-car-se i fins i tot de censurar-nos almateix temps. Per això, si algun diaens veim en la tentació de voler modi-ficar el procedir d'una altra persona,pensem que més ens convendria i seriade molt mes profit —ja des del punt devista egoístic— que tractàssim primerde millorar-nos a nosaltres mateixos.

Pensem que la crítica és una espiraperillosa, una espira que pot essercausa d'una explosió a l'orgull quecadascú té en el seu interior i que siexplota pot esser causa de greus reper-cussions, tant en el qui rep la reprova-ció com en el qui llança el reprotxe.Qualsevol beneit pot criticar i censu-rar; quasi tots els bàmbols ho fan.Però si un té caràcter i domini de símateix, s'ha d'imaginar per què l'altrefa això que fa. Serà molt més profitósque la crítica, sobretot si vol conservaro guanyar un vertader amic.

SalomóDurant el darrers 20 anys el poble ha evolucionat i el nivell de vida ha millorat

OPINIÓ

3

20 anys de democràciaJa han passat més de 20 anys d'aquell

15 de juny de 1977 quan a Montuïricom a la resta de l'estat espanyol elsciutadans amb dret a vot acudiren a lesurnes per decidir quins governants se-rien els primers que en democràcia hau-rien de regir els destins politics de la na-ció.

En el nostre poble hi havia un bonambient de participació, tant és així queel 81'3% dels montufrers exerciren elseu dret a les urnes. Aleshores predomi-nava un favorable clima polític i la gent,encara que amb algun recel, intuïa unfutur esperançador i s'interessava pelcomençament d'un nou règim.

Els primers anys de democràcia trans-corregueren dins un ambient d'inquie-tud; els montuirers es preocupaven pelfutur, aleshores incert, després de mésde 40 anys de dictadura. Molts confia-ven en el benestar del poble mitjançantl'actuació dels futurs governants.

Des d'aquells anys ençà els dirigentshan anat canviant tant a nivell nacionalcom regional i local. S'han resolt deter-minats problemes i situacions. El pobleha evolucionat amb el pas d'aquestsanys. I els qui han duit el timó politic, amés d'haver aconseguit que visquéssimen pau, també s'han esforçat —o alman-co aquest hauria d'haver estat el propel-sit— perquè la qualitat de vida i de con-vivència fos de cada dia més agradable.

Pel que fa en concret a Montuïri, la

gent a l'inici d'aquests 20 anys darrerstenia una forta inquietud pels destins delpoble i esperava expectant les decisionsque prendrien el batle i regidors. Avui,però, ja són molts els qui en passen, depolítica, i únicament se'n tornen preocu-par a l'hora d'anar a depositar el vot.Aquella obsessió de fa 20 anys ha dis-minuit sobretot per la placidesa en quèes viu i molts ja es desentenen perquèveuen que si no som tots —gorvenants igovernats— els qui Iluitam pel progrés,el poble'romandrà estancat.

De totes maneres la tranquil.litat iconfiança ciutadana obtinguda al llargd'aquests 20 anys de democràcia fanque aquella idea fixa amb la política iels polítics hagi minvat, encara quequalque vegada la premsa —ara massaestimulada en transmetre'ns fins als mésmínims esdeveniments— ens intranquil-I itza i ens fa preocupar per situacions in-transcendents.

Avui el poble té els govenants que permajoria ha elegit, sense trampes de capclasse. I si aquests no responen a la con-fiança en ells depositada, en tornar-hihaver eleccions seran els mateixos elec-tors els qui designaran unes altres perso-nes que conduesquin el municipi, la re-gió o l'estat.

I això és així des de fa 20 anys, per-què és el poble el qui exerceix la sobira-nia. I aquesta és la democràcia.

O. A rbona

4 CALENDARI PERPETU

Capitol VIICome/15a la repressió

"No quiero un solo enemigo en la reta-guardia" va ordenar el coronel RamosUnamuno a la seva plana major. El coro-nel, llavors, era el cap d'operacions de lestropes nacionals al front de Portocristo imanà transmetre per tot Mallorca unesdisposicions ben concretes i taxatives:Era imprescindible reduir tot element ca-paç d'atacar les seves tropes mentre esbatien amb els rotjos d'en Bayo. Les or-dres eren prou dares i ràpidament escompliren. I tant com es compliren!

"En estos momentos no quiero un soloenemigo en la retaguardia". I pocs diesdesprés del desembarc, més de dos-centsmanacorins foren trets a mitja nit del ilit id'un tret al cap deixaren la vida al ce-mentiri de Manacor. A Son Coletes.Després en feren un caramull i els calarenfoc. Aquests eren els enemics. No tenienarmes però eren sospitosos de respiraridees republicanes, motiu més que sufi-cient per morir assassinats a qualsevolcuneta o vorera de l'illa. Tanmateix, al-guns d'aquests que trobaren estesos en-mig d'un bassiot de sang, mai manifesta-ren una opció política clara, però foren elblanc, aprofitant la confusió, de venjan-ces personals.

En Ramos Unamuno fou rellevat delcomandament de l'exercit que defensavaPortocristo i el va substituir el tinent co-ronel Garcia Ruiz. Aquest endurí encaramés les mesures repressores, que forenexecutades sense vacildar pels falangistesmés fanàtics. Els presumptes enemics dela rereguarda, completament indefensos idesvalguts, foren víctimes d'una persecu-ció brutal que quasi sempre acabava ambla seva vida. Les disposicions d'ambdósmilitars gaudiren de les benediccions debona part del clergat i foren recomanadespel mateix general Franco que envià unmissatge on, entre altres coses, deia: ... "Atoda costa deberá defenderse Mallorca

' fusilando al que desfallezca"...Les instruccions de l'alt comandament

també arribaren al nostre poble. "En es-tos momentos no quiero un solo enemigoen la retaguardia". Era necessari, pertant, ncutralitzar tots els montarers sos-pitosos. S'haurien d'eliminar els insu-rreetes que poguessin desbaratar la mis-sió de les tropes nacionals. Pea), qui erenels enemics? El comandant militar de

Montuïri, don Pedro Sancho, convocàuna reunió per aclarir la qüestió. Es farienunes Ilistes, les famoses llistes negres, onfigurarien els noms dels elements que po-guessin destorbar el camí iniciat pel"Movimiento Salvador de Espafia". Lareunió es va fer a l'Ajuntament un vespredel mes d'Agost, segurament el dimecresdia 19. La presidí l'esmentat don PedroSancho, un personatge que sumava bonescondicions per ostentar la màxima autori-tat del poble: era el senyor de la possessióde Son ComeIles i també comandantd'infanteria. Se segueren amb ell, a unataula, dins les decrepites dependenciesmunicipals, el seu secretari personal, elsegon comandant militar de la vila, queera tinent d'artilleria, el cap de la falangelocal, acompanyat d'un grapat de falan-gistes i un dels vicaris del poble.dins aquella habitació trista i engroguidapel fum espès de la nicotina que saturavala bavor de l'aire. ANA dins, enmig d'untuf sanguinós, s'anaren cantant un a un,nom a nom, els enemics de la "Patria".Uns eren pagesos, altres picapedrers, hihavia ferrers, escrivents i sabaters. Totsells, humils treballadors. Els falangistes,per ordre de don Pedro Sancho, s'enca-rregaren de rastrejar tot el terme itreure'ls dels seus amagatalls com si fos-sin animals.

El dia 23 d'agost, revetla de SantBartomeu, n'agafaren tres dels qui esta-ven en Ilista. En Tomeu era picapedrer,un bon mestre d'obres. Tenia idees repu-blicanes per?) no es ficà mai amb ningú.Va estar amagat per casetes fins que, re-bentat i amb cl nervis fets polls de no dor-mir i passar pena, tornà a ca seva. Unallot ho veié. Al cap d'una estona l'ana-ren a cercar un grup de falangistes mon-tarers. També, el mateix dia, capturarenel tinent batle de l'ajuntament republicà,en Guillem, havia après l'ofici de ferrer idetengueren en Rafel, un sabater que erasimpatitzant de la república. Tots tres elstancaren dins la presó de l'antiga casa deIa vila. El calabós repugnava. Era estret ibaix. Només un finestró esquifit deixavapenetrar una Ilum exígua a través dels ba-rrots rovellats. Un racó pie de brutor i im-mundícia que emanava una pudor pesti-lent feia d'excusat. No hi havia cadires nilloc on poder seure ni matalassos per dor-

La casa de la vila, l'any 1936

mir-hi. La robusta porta d'alzina els im-pedia fugir. Els tres presoners romangue-ren amb el cor estret dins aquella immun-da masmorra fins que la matinada del dia24, el dia de Sant Bartomeu, els trasIlada-ren a Palma.

Tot això ocorria l'any 36. Ague11 anyper les festes del poble també sortiren aballar els cossiers. S'havia de donar unasensació de normalitat encara que la por ila ràbia eren brutals. Seguranient els tresdetinguts sentiren la música ancestral deles danses pea) per a ells, tancats dinsaquella soil, els cops secs del tambor erenbatecs d'angúnia i de l'ànsia que dóna unfutur incert. De lèt, dels tres, dos sentirenel flabiol per darrera vegada. També, peraquests, fou el darrer sopar de la revetlade Sant Bartomeu. I quin sopar! Els ferenbeure, a tots tres, tassonades d'oli de rielmentre els interrogaven sobre l'amagatalld'en Joan Collet i d'altres republicans. Eldia 27 d'agost trobaren morts, cosits a ba-lades i amb la roba ensangonada, enGuillem i en Rafel. El primer, tirat a unavorera del camí de Son Sant Joan i el se-gon, a una cuneta de la carretera deSóIler. Ambdós moriren oficialmentd'una embòlia. La germana d'un d'ellsno volgué signar l'acta de defunció. EnTomeu es va salvar de la mort. Un cacicdel poble el va denunciar perquè no vol-gué testi ficar en fals a favor seu i l'acusàd'haver fet un míting enmig de plaça. Permor d'aquesta denúncia hagueren dejutjar i rodolA per presons i camps deconcentració fins que el maig del 41l'amollaren. Fluix i demacrat, morí al capde poc temps.

No puc més, Gerard. No puc recordarmés aquestes atrocitats. Em prendré unoifidal i dormire una bona estona.

Rosalina Lb vet

OPINIÓ

5

La prosa prelul•lianaEl primer títol d'aquesta sèrie damunt

Ia personalitat literària de R. LI. diu: "Elmallorquí R. Ll. crea la prosa literàriacatalana". Què significa la paraula creaen aquest títol?

De petits, a la classe de religió, ensensenyaren crear, treure una cosa del nores. Els màgics no creen quan omplen elbuit de les seves mans d'un colomblanc. No sabem com ni on, però conei-xem l'existència d'un colom preparat i apunt per a aparèixer oportunament.

Dit d'una altra manera; crear és pro-duir una cosa segons tota la sevasubstància. El glaçó no crea la sevasubstància transparent, dura i gelada,simplement manifesta i muda l'existèn-cia d'una aigua anterior abans d'arribarals zero graus. Els nostres catecismesconcloYen crear, entès en sentit estricte,treure del no res o produir íntegrament,és acció només pròpia i exclusiva deDéu.

També se'ns explicaven altres sentitsde la paraula crear: la realització d'al-guna cosa: tal politic ha creat tal noupartit; l'obtenció d'alguna dignitat; taleclesiàstic ha estat creat cardenal. Laconcepció i execució d'una obra d'art,tal equip constructor ha concebut i edifi-cat el campanar de Montuïri.

De cap manera podem anomenar R.LI. creador en sentit estricte de la prosaliterària catalana. Encara que fos distint,trobà un material preexistent en la poe-sia provençal tan propera a nosaltrescom vérem en treballs anteriors.

La pregunta d'avui és: en el mateixcamp de la prosa literària, quin materialpreexistent trobà R. Ll.?

Segons Martí de Riquer, cal recordarque els continguts científics dels meusescrits, com he dit altres vegades, estanmanllevats al cèlebre medievalista citat,Ia prosa literària catalana s'inicià sensdubte al segle XII i R. Ll. es del segleXIII - principis del XIV.

En aquest temps anterior a Llull, elmón intel.lectual eclesiàstic, juridic i po-litic s'expressava preferentment, per nodir exclusivament, en la Ilengua sàvia, elIlatí. Així la prosa catalana farà la sevaentrada en el món de la literatura pel ca-mi de les traduccions. Versions llatf-ca-talà, generalment, sense cap intenció ar-tística. Vosaltres llegiu les vostres es-

criptures notarials o els vostres contrac-tes de lloguer per l'interès econòmic re-portat, per exemple. Quan teniu set de li-teratura mai anau a beure a tais fonts.

Però de cara a la prosa literària deltemps anterior a Llull tenen la seva im-portància les "Homilies d'Organyà",fins fa poc tingudes com el més antictext de prosa catalana. Foren trobades ala rectoria del poble citat, a l'Alt Urgell.És un fragment de vuit fulls on uns ser-mons litúrgics expliquen determinatsevangelis o epístoles. L'estil és senzill idirecte i semblen destinades a un audito-ri popular. Llegiu-ne un trocet: "Et ena-prés d'aicó Nostre Sénier posa la suabenedita nia sobre-ls uls del ceg e sem-pre él vit (veié). E.l ceg, qan hag vist,fed grans gracies a Nostre Senior e se-

(el va seguir) en totes bones obres",etc.

Ja en el segle XIII, a la segona meitat,apareixen altres traduccions del llatí demés empenta literària, com la feta per unautor anònim de l'original "De rebusHispanix". I així succeí amb altres his-toriografies.

A l'últim quart del s XIII un català delRosselló féu una traducció de la"Legenda Aurea", recull de vides deSants, de Jaume de Voragine, o Vorazze(1230-1298). Aquesta traducció ofereixtrets dialectals rossellonesos, caracterís-tica a tenir en compte per a comprendreuna afirmació que faré en el meu treballdel mes pròxim. Ja en parlarem.

Considerat tot l'anterior, M. de R.constata una prosa catalana prelul.lianaen un "lògic i natural estat de romanç in-cipient i titubejant, que només gosa do-nar-nos textos jurídics, històrics i religio-sos on es veu una llengua de bolquers,per molt prometedora que sigui, i unamigradíssima pretensió literãria (I, 339).

En aquest camp, per tant, R. LI. no éscreador en sentit estricte; hi ha un mate-rial preexistent, poca cosa, pea:, hi és. Éscreador en el sentit de l'artista que con-ceb i executa una determinada obrad'art. He citat una curació física, la d'uncec de naixement. Ara llegiu una altracuració, aquesta moral i escrita no perun rector anònim d'Organyà, sinó pelmateix R. LI. Comparau, per favor:"Eternal Senyor, perdurable, en totstemps gloriós: enaixt com gran secada e

gran fred és pestilència dels fruits de laterra, enaixf, Sényer, la bellea de lesfembres és estada pestilència e tribula-ció de mos ulls; car per la bellea de lesfembres són estat oblidós de la vostragran bonea e de la bellea de vostresobres".

Perquè no les creguen exageracionsmeves torn citar, com a conclusió, pa-raules literals de M. de R. : "D'aquestaingenuitat (la de la prosa prelul.liana)hem de saltar de cop i volta als llibresmés intel.ligents i subtils (els de l'artista—"creador", filòsof-poeta R. Ll.) que mais'hagin escrit en llengua catalana..." (I,206).

Josep Oliver i Verd

- Sa rampa des graons enrampa,pero... on enrampa ?

N. de la R.-Bona Pau

s'honora en in-clocure en lesseves pàginesel precedentescrit de FelipMunar i Munar,natual de Llo-ret, Mestre d'Escola, Llicenciat enFilologia Catalana i alumne que foudel Collegi "Joan Mas i Verd" en ladécada dels 70 quan els alumnes deLloret venien a Montuïri per estudiarels cursos 5' a 8° d'EGB. Actualmentdesenvolupa el seu Hoc de treball enIa Unitat de Programes del MEC. Amés, en els dos darrers concursos li-teraris de Conte Curt Sant Bartomeu,les seves obres ha estat finalistes i encadascuna ha assolit el segon premi.

Amb quest treball ençata les sevescol.laboracions a la nostra revista,motiu pel qual ens sentim afalagats.

6 OPINIÓ

El joc (I)

Una activitat necessàriaEl joc és un entreteniment, un exercici

creatiu que es fa segons certes regles ien el qual un perd i un altre guanya(DCVB). Pere, el joc és també una acti-vitat natural, social, que proporcionaplaer i satisfacció; per tant, quan es jugaa disgust o no es diverteix amb el que esfa, no podem dir que es tracta d'un joc:és possible que horn segueixi les indica-cions o les obligacions imposades, pen)no es juga.

El joc ajuda a desenvolupar les facul-tats psíquiques i físiques i serveix perconèixer les aptituds pròpies i els limits.S'estableixen relacions amb els altres iels objectes, a mesura que es resolen elsproblemes implícits en tot joc, i es des-cobreixen les qualitats i les limitacionspròpies en tots els camps.

El joc possibilita les relacions no je-rarquitzades, ja que no existeixen les re-lacions de poder establertes en la vidaquotidiana. En el joc es crea un món amida, on les relacions amb la gent quejuga són d'igual a igual. La societat i lesseves regles es reflecteixen en el joc,mitjançant el qual es van coneixent i as-similant, la qual cosa permet adaptar-sea la realitat que ens envolta. L'aspectecognitiu del joc implica un coneixementque va más enllà de l'entorn social, hi haun traspàs d'aquest entorn i per tant ju-gant es van interioritzant les estructures

socials on estam inserits -amb les sevespautes, normes, habits, etc.

El joc és també un mitja d'aprenentat-ge i no cal que sigui programat explíci-tament. Quan es juga es va coneixentl'entorn, les capacitats pròpies, les mo-dificacions necessaries per poder aeon-seguir más bons resultats; tot juganthom aprèn a conèixer-se. El joc és vo-luntari i desitjat, la qual cosa facilita quees pugui utilitzar com un mitja terapèu-tic, d'alliberament de tensions psíqui-ques i retorn a l'equilibri. Un cas benclar és el joc simbòlic on es reproduei-xen moments de la pròpia vida i s'inten-ta assimilar-los, transformar-los o adap-tar-los a les necessitats immediates,traient així problemàtiques que duim da-munt: poca adaptació a una situació de-terminada, rebuig, incomprensió, ganesde sentir-se protagonista, agressivitat,etc.

Jugar és una condició indispensablede la vida infantil. Sabem que els ninsnecessiten jugar; más encara, som cons-cients que en certes fases de la seva evo-lució el joc constitueix el contingut prin-cipal de les seves vides. Amb raó, par-lam del nin petit com del nin que juga, ide la primera infantesa com l'edat deljoc. A más a Inds ens preocupa observarun nin d'aquesta edat que juga poc i sen-se entusiasme. Un nin que no juga com

hauria de fer-ho generalment té proble-mes. Perquè el joc fecund que es desen-volupa en la infantesa és, sense cap dub-te, la millor base per a una etapa poste-rior sana, exitosa i plena. Els infants -ino tan sols els más petits- aprenen aconèixer-se a si mateixos, als altres i almón de les coses que els envolten mit-jançant el joc. A part dels coneixementsi habilitats que adquireixen en jugar,s'exerciten en del material de joc ien la seva pròpia activitat. Descobrei-xen, per exemple, l'alegria d'estar en ac-tivitat, la disposició de conèixer algunacosa nova i de posar a prova totes les se-ves possibilitats de canviar el món cir-cumdant en Hoc d'acceptar-lo tal com eltroben.

El joc ofereix l'oportunitat de desple-gar la iniciativa pròpia, de ser indepen-dents, en Hoc de deixa-se dur per allòque ja esta donat; s'actua d'acord ambles necessitats. No es poden subestimarels valors que les experiències hidiquestenen per a la formació de la personali-tat, ja que tot allò que els nins aprenenen aquest sentit mitjançant el joc, igualque els coneixements i les habilitats ques'adquireixen, després els transfereixena la vida. Si no fos així seria inútil totintent de solucionar, mitjançant teràpiesde joc, els problemes d'adaptació d'al-guns nins.

Felip Munar i Munar

A MONTUTRI TAMBÉES POT FER UNA

BONA PESCA

DO

LEADER II

y .

PLA DE MALLORCA

Impulsem la nostra EconomiaLa iniciativa comunitaria LEADER, donara ajuts econômicsi assessorament a les següents activitats:

Formació professionalTurisme ruralPetites i mitjanes empresesProductes localsMillorar el medi ambient

per una comarca de FuturPresentació de soldicituds a partir de dia 2 de junyPrimera selecció de projectes dia 30 de juny

Informa't al teu Ajuntamento a l'oficina del projecte LEADERCasal Pere Capella. • c/ dels Cavaliers, 22, 2n07210 AlgaidaTel. 66 54 04 • Fax 66 54 83

Algaida

Ariany

Artà

Campos

Costax

Lloret de Vista Alegre

Llubf

Maria de la Salut

Montuïri

Petra

Porreres

sa Pobla

Sant Joan

Santa Eugenia

Sencelles

Sineu

Vilafranca de Bonany

Aft.GOVERN 11411AR

Conseil Insulardo Mallorta

111.1 labora

NOS

A L'AGUAIT

7

... es tanta s'oferta d'activitats que peraquest estiu ha fet s'Ajuntament que en-guany sa joventut tant podrà anar a estiue-jar a sa platja com a Montuïri mateix.

os'havia promès un campus de bàsquet

per aquest estiu. Sembla que no es farà ino s'ha donat cap explicació. No se sap siés perquè en Diaz Miguel ara no pot venir oper què.

a... es de sa Tercera Edat, no tots, grava-

ren un espai per televisió. I n'hi havia de ca-meres, directors, spiquers...! i molts, per talde sortir bé, s'endiumenjaren d'allò méselegant. I això que ja no són jovenets ni jo-venetes!

... un regidor a un ple va entendre que unaltre demanava que es prohibís sa circula-ció de motorets pes Dau, quan en realitatavisava des perill de circular-hi a excessivavelocitat i controlar-la. Es va haver d'espe-rar un segon ple per desembrollar es ma-lentès.

o

altres anys per aquests dates ja se sa-bia qui havia de ser es pregoner de SantBartomeu. No hi ha dubte que enguany, enmoltes coses, anam en retard.

o

... es demana que no s'aparquin vehiclesa la corba de davant sa placeta de Ca sesMonges. Qualque dia hi haura un accidenta causa de la poca visibilitat i de tan estretcom es es carrer en aquest Hoc.

o... es dia que el Madrid es proclamava

campió de lliga, a Montuïri semblava sa re-vetla de sant Bartomeu. Un centenar o mésde coets retronaren damunt la vila. Es deiaque no era sols per s'alegria, sinó tambéper fer befa des qui són partidaris d'altresequips, sobretot del Barcelona.

o

... en es darrer número de Bona Paus'anunciava sa concessió d'una subvencióa sa Penya Motorista de Montuïri. De lla-vors ença n'hi ha que la cerquen per tot i nola troben. Altres diuen que amb tantes mo-tos i motorets com hi ha se'n formara una.

o... a s'actual punt verd foren agafats "in

fraganti" dues persones: un extern (de ca-

setes) i un montuïrer perquè alla deixavenobjectes que corresponia haver-los deposi-tats per a deixalles al pes del porcs, segonsel darrer ban de l'alcaldia. Fins i tot es co-menta la possibilitat que sien denunciats aMedi Ambient.

... hi ha tornat haver robatoris: entrarendins una casa parti-cular i se'n duguerenobjectes d'or i altrescoses; i també s'afi-caren dins un cotxed'on varen substreureuna bona quantitat dedoblers. Han trobat—diuen— es presump-te culpable, pelt nos'ha inculpat.

o

... a plaça, a causade no estar ben se-nyalitzades ses líniesd'aparcament de cot-xes i motos, n'hi haque no el deixen aixícom pertoca. Ja ésnecessària un repin-tada.

o... es urgent exse-

callar es fassers deplaça. Tan necessarique dia 28 passat, toti no fer una gran ven-tada, caigueren mol-tes palmes, que persort no feriren ningú.

o

ets arqueòlegs que han vengut per po-sar en ordre tot es material de Son Famesara no s'entenen amb s'Ajunta-ment perdiscrepancies amb sos doblers: demanen 8milions pes 35 dies i sa Casa de la Vila solsdisposa de 5. Veurem com acabara agues-ta qüestió.

En Xerrim

8 DE LA CASA DE LA VILA

IJAjuntament informaResum de l'acta de la sessió plenària ordinària celebrada el 10 de juny de 1997

Presidí la sessió el 1" Tinent de Batle,Gabriel Arbona, per l'absència del Batle,degudament excusada. Hi eren tots els al-tres regidors.

Comunicacions de batliaEs dona compte al plc de la Corporació

dels següents temes: 1- Modificacions decredits. 2- Aprovació definitiva del pres-supost general d'Entitat Local per a 1997.3- Substitució del batle per absència. 4-Nomenament de Gabriel Matas Alcovercom a membre vocal de la ComissióEspecial de Comptes. 5- Contractes detreballs d'altres empreses com són ambl'arquitecte; assistència i consulta medi-ca; treball a temps parcial a JaumeAlcover Melia com auxiliar de bibliotecai a Catalina Barceló Mayol per al puntd'informació juvenil. 6- Constitució delpréstec de 50 milions de pessetes, jaaprovat a la sessió de I'll de febrer de1997. 7- Adquisició de terrenys per a laconstrucció de vivendes socials. 8-Liquidació del pressupost de 1996. 9-Baixes de padrons per a la seva compta-bilització.

Ordenança de renous ivibracions

En vista que la contaminació acústica jacomença a ser un problema ambiental aMontuïri, per unanimitat es va acordarinicialment l'ordenança de renous i vibra-cions; obrir un període d'informació pú-blica de 30 dies perquè es puguin presen-tar aflegacions i suggerencies. I desprésIa corporació acordara el que estimi perti-nent.

Ordenança de repartiment depublicitat

En vista de la problemàtica que suposala difusió publicitaria a la via pública oen el domicilis, per unanimitat s'acordaaprovar inicialment l'ordenança munici-pal reguladora de publicitat amb reparti-ment individual o manual, i obrir prèvia-ment un període d' informació pública de30 dies perquè es puguin presentar al.le-gacions. Es preveu la possibilitat d'exigirun aval per obligar al compliment il'exigència d'una taxa per expedició dedocument públic.

Concessió de servei públic perexplotació de bar

Després de nombroses discrepanciesentre els membres dels partits de govern ide l'oposició sobre les característiques icriteris fixats en quant a proposta d'esta-bliment de bar en el camp municipald'esports, com també sobre les necessi-tats de millorar les installacions i el flocon es podrien ubicar aquestes, i desprésd'un recés de 5 minuts sol.licitats pelsgrups de l'oposició per presentar unacontraproposta al plec de condicions; espassa a votació amb el resultat d'empat(5 a favor, del PP, i 5 en contra, del PSMi PSOE). Es va aprovar la proposta pre-sentada per l'equip de govern, amb el votfavorable del president.

Ràdio MurtaAmb l'objectiu de potenciar el desen-

volupament cultural, econòmic i socialdel municipi i després de ser debatuda laproposta d'iniciar actuacions orientades al'establiment de l'emissora de radio mu-nicipal, Radio Murta, tot i després que elregidor de Cultura, Educació i Turisme,Arbona Massanet, exposas les gestions jafetes, el ple per unanimitat acordà apro-var dita proposta per tal de sol.licitar laconcessió administrativa per a la gestiódel servei.

Moció d'urgènciaA proposta del regidor Gabriel Miralles

(PSOE) es va aprovar per unanimitatl'adhesió a la Plataforma pro-Institut delPla a Sineu.

Precs i preguntes

Del PSMI - P- Quan començaran les obres de re-

forma de l'Ajuntament?R- S'estan mantenint converses amb

l'arquitecte que ha vengut a veurel'Ajuntament i valorar-lo.

2- P- Ginard manifesta que ara, degutals examens, no és el moment oportú percanviar el Hoc de la biblioteca.

R- El problema de la humitat ja esta so-lucionat. La finalitat per la que s'ha tras-lladat la biblioteca i es preveu traslladarl'Escola de Música és perquè s'han de

traslladar totes les funcions que ocupenl'Ajuntament. Això no vol dir que des-prés no es tornin dur aquí la biblioteca il'Escola de Música.

3- P- Quin és el programa de festesprevist per enguany a fi de tenir participa-ció a "fer poble" i estar informat?

R- Fiol diu que li agradaria molt que hiparticipassin tots els regidors i decidir elprograma mitjançant les propostes detots.

Ginard demana un ple amb el tema"testes", ja que voldria aquesta delicade-sa i voluntat per a poder participar.

4- P- El programa d'activitats peraquest estiu és magnífic, però el conside-ram excessiu.

R- Són opcions varies que es donen aIa gent del poble, però no es força ningú aapuntar-se. Si a alguna activitat no hi hagent suficient, no es realitzarà.

5- P- L'any passat es va acordar donar1.000.(X)0 de pts. al futbol base si presen-tava el seu programa i factures.

R- S'han donades 500.000 pts. fins arai s'ha demanat la programació i facturesesmentades.

6- P- Enguany l'asfaltat del carrers me-reix un deu però es considera un desastrel'actuació del Punt Verd. Nicolau vol ferconstar que hi ha un pou que no esta tapati és perillosíssim per als nins. La novaubicació és poc adequada.

R- Es mantenen converses amb els tee-nies sanitaris per tal de trobar millor solu-ció. El lloc d'ubicació és provisional finsque se'n trobi un de més adequat. Servera(PSOE) comenta que esta d'acord perquèningú vol tenir de veinat els contenidors.Bennassar (PP) manifesta que es farà unrepartiment oportú dels contenidors allocs estratègics.

Del PSOE7- P- Miralles prega que quan hi hagi

un acte de la Mancomunitat no s'informiprimer per la premsa i demana sobre larotonda dels Creuers i el pas.

R- S'indicaran quines són les actua-cions previstes així com la senyalitzacióper al Puig de Sant Miguel.

8- P- Es demana informe sobre les pe-ces de Son Fornés i les actuacions que esduran a terme.

R- Vendran 14 arqueòlegs i tècnics i

Taller d'Art floral• Rams nuvia amb flors naturals o seques.• Decoració església, cotxe, etc. amb flors naturals.• Records per a noces, bateigs i comunions.• Decoració cases, festes i cerimònies.• Quadres, llums amb fors seques.

Carretera de Palma, 61Tif. 989 32 35 26Concertau cita

InésMontuïri

DE LA CASA DE LA VILA 9

durant 35 dies es repassaran, fan un novaclassificació. Dues persones durant dosanys en es Molí d'es Fraret faran un mu-seu, sala d'exposicions... s'explica la va-loració.

9- Quina serà l'actuació del Pla Miralla la Plaça Major?

R- Es farà d'acord amb el projecte quees va aprovar al seu moment.

10- P- Prega que voldria tenir un llocper despatxar la gent.

R- Es faran despatxos per a tots i s'en-grandira l'Ajuntament.

11- P- Vist de subvencions a fa-taies nombroses, demana si es tendranen compte altres criteris com famíliesmes necessitades, informes de l'assisten-ta.

R- El regidor d'Educació explica elsprincipals criteris i la diferencia entrel'aportació que l'Ajuntament fa i farà ales Escoles.

12- P- Es demana informació sobrel'educació d'adults i voldria que hi ha-gués classes "reglades", ja que a Montuïries l'únic lloc on no hi va haver aquestesactivitats.

R- Després d'haver donat una informa-d ie■ suficient al poble, les activitats s'or-ganitzen en funció a les demandes. Perrealizar un curset hi ha d'haver un mfnimde 15 persones.

13- El Regidor d'Educació explica lesinversions que es faran a les Escoles perpart del MEC i per part de l'Ajuntament.

14- P- Miralles es queixa de la mancad'aportacions al retaule de Sant Pere.

R- No es que no es vulguin fer inver-sions en un futur, per?) ara hi havia altresmotius mes importants per aportar-hi.Més endavant s'hi invertira.

15- P- Servera demana que es reguli lacirculació de motorets a l'Av. d'Es Dau.

R- Es preveu posar qualque tipus de li-mitacions de velocitat. Es un teilla ques'està estudiant.

Sessió extraordinariacelebrada dia 26 juny 1997Ratificació del pressupost del

Pla "Mirai!"Havent-se incrementat el Pla "Mirall"

en 70 mi lions de pessetes i després d'ha-ver fet una nova distribució s'acordà per6 vots a favor (PP) i 4 en contra (PSM iPSOE) que aquesta romangués així:Voravies per tot el poble: 177 milions;pavimentació dels carrers Major, Pujol,

plaça Major i plaça Vella: 53 milions;millora de la via d'accés al cementen: 37milions; empedrat de la zona del Molinar:22 milions; acondicionament de voraviesd'Es Dau: 49 milions; i reforma de l'en-Ilumenat del poble: 13 milions. Total 352milions.

Per a la duita en practica d'aquest pla,que es realitzarà en 4 anys, les inversionsseran les següents: 1997: 124 milions,1998: 76'2 milions, 1999: 76'2 milions i20(X): 76'2 mitions.

POS de 1998Per a la seva inclusió en el Pla d'Obres

i Serveis de 1998 es va acordar amb els 6vots favorables del PP i 4 negatius de

proposar els següents projec-tes: Voravies de tot el poble,Pavimentació carrer Major, Pujol, PlaçaMajor i Plaça Vella, voravies, jardineria ienllumenat Es Dau, arreglar l'accés al ce-menteri i pavimentació Es Molinar.

Compte general de 1995Una vegada informat favorablement per

Ia Comissió de Comptes el compte gene-ral de 1995 i no havent-hi reclamacions,es va dur a ple per a la seva aprovació, elqual fou aprovat amb cl 6 vots favorablesdel PP i l'abstenció dc la resta.

Ordenança reguladora de lataxa pel servei de clavegueramEssent que fins ara sols abonaven la ta-

xa de clavegueram els qui disposavend'aigua canalitzada, ja que tot anava in-clós en el mateix rebut, s'acordà per una-nimitat que a partir d'ara es faci una se-paració entre el preu públic per emprar

aigua potable,que es voluntari, i la taxadel servei de clavegueram que sera obli-gatòria per a tot el poble.

Nomenament jutge de pauPer l'àrea de governació es va proposar

i per unanimitat es va acordar elegir perun període de 4 anys jutge de pau,Bartomeu Mas Arbona i jutge suplent,Joan Mayol Gomila. Ambdós ho havien

exercit els quatre darrers anys.

BANEs posa en coneixement del públic en ge-

neral que a partir del dia 17 el punt verd fun-cionarà de la següent manera:

1- Contenidor deixalles (electrodomèstics,ferro, mobles, etc.) s'hauran de dipositar al'abocador municipal (C/ Garrover; abans pesdels porcs) tots els dissabtes a 9 a 13h.

2- Punt Verd (Carretera de Pina, devora laCooperativa): vidre, oli, cartró, roba, Ilaunes).

3- Vàries zones del poble: vidre i cartró(Escola Pública, supermercat COBADE iMolinar).

4- Els particulars que vulguin tirar electro-domèstics, geleres, cuines, etc. podran telefo-nar a l'Ajuntament (telf. 64 41 25) els dime-cres perquè els homes de la brigada munici-pal recolliran els dijous, a domicili, dites peti-cions.

L'Ajuntament espera que tots collaborinper a així poder tenir un poble més net i laconvivència i l'entorn del poble sigui benefi-ciós per a tots.

Els infractors seran denunciats davant laConselleria de Medi Ambient i multats severa-ment.

El Balle

Els alumnes de les Escoles a final de curs realitzaren nombroses activitats lúdiques

FABRICACIÓDE

BALUSTRADAMATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Magatzem i Oficina: TIC. Magatzem: 64 60 95Cra. Manacor km. 285 " Particular: 64 61 73

07230 MONTORI (Mallorca)

10 NOTICIARI LOCAL

Teatre

A la Sala Mariana dia 13 de juny elsalumnes de les Escoles sota la direcció deFrancisca Pocovf oferiren una funció deteatre escolar i posaren en escena La re-volta dels infants (alumnes de ler), Larateta (3er), En Joan Brut (4rt) i Tottemps (80.

Canvi d'ubicació de la biblioteca

Durant la primera quinzena d'aquestpassat juny la biblioteca municipal, queestava installada en els baixos de la Casade la Vila, per mor de les obres que s'hande realitzar, fou traslladada provisional-ment a l'edifici de l'antic centre de salut.

Trasllat del Punt Verd

Com ja indicàrem mesos anteriors i se-gons nota divulgada per l'Ajuntament, clPunt Verd i nombrosos contenidors hancanviat de Hoc i escampats per diferentsllocs estratègics del poble.

Persones Majors

Per tal de gravar imatges per Tele-Nova, 30 persones de la Tercera Edat rea-litzaren una excursió a Valldemossa i al-tres indrets. L'emissió hauM estat ofertadia 2 de juliol.

Canvi de president de laSocietat de Caçadors

A l'Assemblea General de la Societatde Caçadors que tengué Hoc a la salad'actes de la Casa de la Vila el passat 21

ttlYtt olcYttAmb motiu de l'accident del nin Albert

Ranwnell Miralles, del qual n'infOrma-rem el mes passat, els seus familiars enshan remès la següent carta:

A tot el pobleBenvolguts amics:Com tots sabeu, el passat dia 22 de

maig el nostre estimat Albert va teniruna desafortunada caiguda amb la bici-cleta i va haver d'ingressar a la unitat devigilància intensiva de l'Hospital de SonDureta. Posteriorment fou traslladat a laClínica Rotger per a la seva recuperació.

No fa falta dir-vos que ha estat un niesangoixós, uns dies eterns, esperant a ca-da moment que els metges ens donassinalguna bona notícia. I ara, quan ja hasortit del perill ln& extrem, continnamIluitant amb fe i esperança perquèn'Albert torni esser aquell nin feliç quetots coneixem.

Però el motiu d'aquest escrit és perdonar-vos les gràcies a tots, perquè enaquests moments tan difícils que hempassat, i que encara passam, les mostresde solidaritat, d'amistat, de preocupació

sobretot, d'estimació que heu demos-trat cap a n'Albert i cap a tota la seva fa-mília, han fet que el dolor i la desespe-rança hagin estat més suportables.

El nostre desig és que quan niés aviatpossible sigui n'Albert mateix qui vospugui donar les gràcies, perquè, per des-comptat, li farem saber l'amor que perell sent el seu poble.

Els seus pares i tota la j'ami-lia

de juny amb assistència d'uns 50 mem-bres, fou elegit president de dita entitatFrancesc Bauçà Amengual, de SonTrobat. Així deixava de ser presidentJoan Beltran Solivellas, qui ho havia estatper espai Il anys.

Arribada d'arqueòlegs

Per dur a terme la tasca de classificaciói inventari de les restes del poblat talaiò-tic de Son Fornés, dia 26 de juny va arri-bar un grup de 14 arqueòlegs de Barce-lona encapçalats per Vicenç Llull, doctoren prehistòria de la UAB. Està previstque estiguin aquí 35 dies per posar en or-dre les peces extretes, inventariar-les, in-formatitzar-les i ubicar-les en el Molí desFraret.

Una activitat interessant: La recuperació de jocs populars

COBADE Super Montuïrii mjs aprop Extens assortit

• • • • • • • • • •

Gran varietat de productes d'alimentacióPeix fresc • Carnisseria

Xarcuteria • Fruita i verdura"Panadería" • Pastisseria • Rebosteria

calcgDl_alafictillt,C/ Es Dau s/n Tlf. 64 67 60 Montuïri

CULTURA

11

Nombroses activitats complementàries a les Escoles durant el curs 1996.97A partir de les activitats pròpies de

qualsevol centre escolar com el nostre,s'han desenvolupat durant aquest curs96-97 a l'Escola una sèrie d'activitatscomplementàries per tal d'incidir o po-tenciar diferents aspectes de l'educacióintegral del nostre alumnat.

SolidaritatRecollida de llaunes.- S'ha participat

en la campanya No la llancis, que consis-teix en la recollida de llaunes buides debegudes. La fundació Deixalles ha pagat10 pessetes per cada una a les entitatsbenèfiques CAritas i Amadip.

Aliments al Sahara.-Es va contribuir aIa campanya de recollida d'aliments perals refugiats de la República ArabSaharaui Democràtica. Es recolliren unabona quantitat de capses de galetes i Ilau-nes de tonyina i sardines.

Programes de salutEn combinació amb el CIM s'han apli-

cat diferents programes de salut per tal depotenciar des de l'escola estils de vida sa-ludables.

El programa d'Educació Alimentàrias'ha treballat en el cursos de Primària i elprograma d'Educació Sexual i el dePrevenció de DrogodependènciesDecideix, en el curs de 86 d'EGB.

Representacions teatralsEnguany hem assistit a algunes repre-

sentacions i n'hem representades d'altres.Els cursos de segon i tercer cicles de

Primària gaudiren, a l'auditori de Porre-res, de la representació en Ilengua angle-sa Thirteen o'clock, mentre que els cur-sos d'Educació Infantil, primer i segoncicles, es desplaçaren a l'Audithrium dePalma per assistir a la posada en escenade l'obra En Joan Petit. Aquests alumnesassistiren també a la representació de EsJai de sa Barraqueta, a Manacor.

I després ens tocà a nosaltres. L'alum-nat de primer d'ESO representà a la SalaMariana l'obra Gent, gent, gent...! i elsalumnes de tercer cicle representaren Elsegrest de la bibliotecaria. Ja a finals decurs escenificàrem les obres Tot temps(8 d'EGB), La revolta dels infants (Ir i2n cursos), La rateta (3r curs) i En JoanBrut (4t curs).

Jocs i oficisd'antany

Enguany ha estataquest el tema cen-tral de l'Escola i lesactivitats realitzadesdurant la SetmanaCultural i el DarrersDies (disfresses, ta-lles, projeccions, ex-posicions...) han gi-rant entorn del Jocs ioficis d'antany.

Els més grans hémpogut veure un patiescolar amb grupsd'alumnes jugant amb baldufes, bolles,corda, piso... Feia bastant de temps que elprofessorat no contemplava uns patisamb aquesta diversitat de jocs.

SortidesS'han realitzat sortides de més d'un dia a:Granja-escola Son Roig (Educació

Infantil, primer i segon cicle de Primària)on treballàrem tallers d'elaboració de ga-letes d'oli, formatge, pa, confitura, a mésde tenir cura dels animais i de les plantesque allà hi havia.

Camp d'Aprenentatge d'Orient (Tercercicle de Primària).

Camp d'Aprenentatge Es Palmer deCampos (Ir d'ESO i 86 d'EGB).

Viatge d'Estudis (86 d'EGB), visitantBilbao, Santander, Cangas de Onís, Santi-

llana del Mar, Saragossa i Port Aventura.A més, cada cicle ha realitzat entre dues

i tres sortides d'un dia durant aquest curs.

Granja i hivernacleL'alumnat ha participat també a les ac-

tivitats pròpies de la granja i l'hivernacleescolar, i s'han consumit els productes enel menjador escolar.

TorradaLa II Torrada organitzada pel Claustre

de Professors i l'AMPA va reunir més de300 persones. La comunitat escolar po-gué gaudir de música en viu, subvencio-nada per l'Ajuntament, i d'un bon por-quim, a més de passar una vetlada agra-dable.

Un professor

12 ENTREVISTA

Bartomeu Verdera Juan, pescadorContempld com a causa d'una tempesta, la seva nau naufragava

Del nostre interlocutor, BartomeuVerdera Juan, sí, podem dir que és unautèntic Hop de mar. Des de fa anys viual nostre poble, però bona part de la sevavida l'ha passada feinejant dins una em-barcació de pesca, gaudint de respecta-ck dels grans espais oberts, quan en diade calma la seva barca solcava les ai-gües suaument. Però també ha suportat isofrit directament les envestides d'aques-ta mar embravida que quan es treu el ge-ni no té amics. Dies encapotats on elselements de la natura, combinats: l'aiguade la mar, la dels núvols en forma de plu-ja, el vent amb bramuls horrorosos i lesones com a muntanyes, jugaven amb laseva barca i amena caven ia tripulacióamb força avassalladora.

—He viscut hores d'angúnia i incertesa,com viu tota la gent de la mar —ens diumentrestant—.

Aquí, devora nosaltres, and, el cigarretentre els dits, somrient d'un mode quasiimperceptible i amb una certa timidesa,és el clàssic mariner sofrit, lluitador i es-forçat que sota l'acció dels esmentatselements, diàriament ha embarcat perdur el pa —el peix— a ca seva.

Senzill de tracte i gens complicat, li fagracia quan ii demanam que ens digui oaclaresqui gué volen dir moltes expres-sions marineres, a les quals no estaniacostumats per aquestes terres de rostolli sequera.

Va néixer a Sant Fernando (Formente-ra) el 26 de marc de 1929, de famíliatambé formenterenca. Es casa ambAntònia Gomila Antich. Tenen un fill jamajor, en Joan, el qual entrevistà rent elpassat febrer.

—Quan va esser que embarcareu perprimera vegada per dedicar-vos a lapesca com a professai, Tomeu?

—L'any 1951, i em vaig retirar el 1988.He fet de pescador durant 37 anys.

—Quants d'homes éreu a bord de labarca?

—Al principi érem uns quants triés,però després, fins que em vaig jubilar, f6-rem cinc:

—Per què no ens deis les caracteristi-ques de la barca?

— Clar que sí. Meiam... pesava unes 90

tones. Entre cinc i sis metres de babord aestribord, 3 de puntal i 25 metres de proaa popa. Duia un motor "Pegaso" de 450cavalls i es desplaçava a una velocitat devuit a nou milles l'hora (o sia uns 15 ò 16kms). La nostra embarcació era de fusta.Les actuals tenen el casc de ferro i elsseus motors més poderosos, mínim entre500 i 700 cavalls.

—Els qui tenim la nostra activitat aterra ferma, diríem que desenvolupavapoca velocitat.

L'entrevistat riu. Sembla que el comen-tari li ha fet gracia i s'explica.

—La nostra embarcació era el que esdiu una barca de bou, i el seu sistema depesca era arrossegar les xerxes pel fons dela mar. Ens dedicàvem a la captura degamba, era una gambera. Així mateixcapturàvem també el maire ("pescadilla"),

crancs, algun calamar... sense obli-dar el gerret i altres espécies que queiendins les xerxes. Però contestant a la tevapregunta sobre la velocitat de la barca ésimportant que sàpigues que arrossegantles xerxes no es pot anar més que a unavelocitat determinada, en aquest cas moltlentament; sinó els aparells no farien lafeina com pertoca i s'espenyarien.

—Com funciona la feina dins l'em-barcació. Hi ha jerarquies?

—Clar que sí. L'autoritat müxima és elpatró; després, el qui prepara o arreglal'ormeig de pesca, liavors, el maquinista ifinalment la resta de la tripulació. Però enaquests tipus de barques petites, com la

nostra, tothom fa feina, tots ajudam, al'hora de treballar no hi distincions.

—Quin càrrec teníeu a bord de Pem-barcació?

— Maquinista.

—Com es desenvolupa una jornadade pesca?

El nostre interlocutor, entre xupada ixupada al cigarret, s'havia format mo-mentàniament un tuivol de funi a l'alturade la seva cara. Contesta a través d'unaboira que es va aclarint.

—Solíem sortir a les quatre de la mati-nada cap al lloc precís de pesca. Una ve-gada haver arribat posàvem a punt totl'aparell que havia d'arrossegar pel fons iiniciàvem la marxa per a la captura. Comhe dit abans, a una velocitat determinadai escandallant contínuament. És impor-tant saber a la profunditat en gué treba-Ilam. Generalment arrossegam l'equip depesca a la profunditat d'unes quatre-centsa quatre-cents vint braces. En un momentdeterminat pujam les xerxes a la barcaper buidar el peix capturat. Entràvem alport damunt les nou del vespre. Tot se-guit seleccionàvem el peix, el posàvemdins caixes i el dúiem a la llotja. No sopà-vem que no haguéssim acabat. El sen -demà dematí, a les quatre, tothom altravolta a bord de la barca.

—A la llotja, com es comercialitza elpeix?

—Aquí es fan càrrec del peix les patro-nes que el despatxen a les peixateres.Aquestes venen directament al públic.

—Distancia de les vostres pesqueres ia on?

—Arribàvem a vegades a unes 20 mi-lles enfora de la costa, dins aigües inter-nacionals, enfront de la badia de Palma iIa de Sóller.

—On es troben les pesqueres en quihi ha el peix de més qualitat?

—Sens dubte a les zones de Cala Rat-jada, Banyalbufar i la CoRmia de Cam-pos. En aquests caladors hi ha el que esdiu peix de roca: el millor. El mateix ti-pus de peix pescat a altres caladors, quetal volta pasturen dins el fang, no On tangustosos.

—El peix generalment més apreciat

C Desde la sera primetaleonadopnidliat nianioa a

/1. 'S 1 NOSTRA". Sa totahages ,sauunki3hund segurchri."

Confio els meus ingressosa "SA NOSTRA"

NitIMINA VIVA•Priadoe N6rIlln•.•Fran a 15 mentua1,1airna5im 5 Mikan).M. Wen 9.1111,1. d'ime1115

•CrialitFinta it raceiealito.(nation 151,11.1i

I .1,,

Avaneanacni de ninnino.•A.atiocahlc -nub I "ahronamcill

la prtry+cra otanioa

•loreciaC1oauata el prime; aAy.

• Irirrel3 5000 Mocsiro

•Targela Conine. Fini.'COMpri 3,11i 11.a 'I. ram., scRac

•AAKEU1•1111011.1%1“111fillIt

colleelivn. anti, capitalgeraniOrat de

2.050.1590 yr.., en cio. dedefonelii o Ina- Ades:Ipermanent ninolula..1,Atp.1.1.1.1r.nor, noalo0N"" an mrierine SI idoSO

41' .to mt,n1."

-SA 5105112A -

•Pre•Ace rivenda.."Yrna ..taa nNra1na acaniciltalaah ,v,mat ildda Jc b. L1111.,

VOISI,.191 . ci linall.11%•111.1c

•Deitomples ni eloters.licoenacliannviaavi nob.,

i otainari t.n &scow'.dan 55 1una waaJa a

•Send FOINSVIOlitilll.

Per ender. del d,tno.. 111Itil0 lasa twin, ail. .5.......aptc5.

Fa

'

I sorteigs trimestrais de pagues de 100.000,50.000 I 25.000 PTA.

Inlotrni's II qualsevol Of icina o a fianr.."SA NOSITUV 801 IB DO 18

ENTREVISTA 13

dins el mercat?

— És qüestió de gusts. Però el més apre-ciat pel públic és el déntol, la pagara,l'anfós, el pàmpol rascàs...

—Ens ha semblat amb el mode dedir-ho que no opinau igual.

Es lleva el cigarret dels llavis somrient.

—Et diré... el peix que he anomenat,entre d'altres, sens dubte, és de qualitat.Però una gran quantitat de gent crec queté una idea equivocada. S'obliden d'unpeix excepcional i d'una finura extraor-dinària: el gerret. Per a mi és el peix mi-llor. No se sap apreciar bé, aquest peix;altres poden tenir més nom, però el gerretroquer és únic.

Repassam les notes abans de continuar.

—Heu dit que estaveu escandallantcontínuament per saber la profunditaten què us moveu. Hem entès que hogieu a ma. Ens equivocam?

—En efecte. Al principi ho feim a mà,però després ja instal.larem radar i altresaparells electrònics.

—Ens heu donat una petita relació depeix de qualitat. Podríeu dir-nos elsnoms de peixos perillosos?

—N'hi ha uns quants que els has d'estarmolt alerta: l'aranya, el cap roig, les es-

córpores, els tinyosos...

—l ies morenes?

—Ui! Aquestes fan por. Té unes dentsde foc. Quan mossega esqueixa la carn.Hi ha la castanyola o suré que també éstemible. Aquest fins i tot és carnívor. Hasd'anar amb molt d'esment quan poses lesmans dins un caramull de peix acabat decapturar.

—Heu tengut algun socaire al llargdel temps amb aquest tipus de peixos od'altres?

—Bastants. És inevitable, i a més sónpicades o mossegades molt doloroses quepersisteixen durant temps. Mira —ens diuIlevant-se una sabata—: Veus res enaquest peu?

—Us referiu en aquesta taca profun-da color blau?

—En efecte. Això és un tros de punxad'un eriçó que es fa a alta mar i que ducdins el peu fa més de deu anys. Les sevesespines Ilargues i dures em travessaren la"katiuska" i m l'hagueren de treure atrossos. A la punxa no pogueren. EncaraIa duc.

—Aquest suposam que és un delscontratemps petits. Què ens deis de lestempestes, la boira, etc? Sabem queheu hagut de fer front a situacions ex-tremes.

Aquí l'amo en Tomeu s'ha llevat el ci-garret de la boca, oblidant-se d'ell du-rant tot el temps que ens conta una situa-ció en què es troba i que fou decisivadins la seva vida.

—El mariner, el pescador, està exposatcontínuament a la fúria i les adversitatsde la mar. Unes vegades hem hagut detornar enrere perquè era perillós conti-nuar, altres, mar enclins i enfora, dubtà-vem si arribaríem a port...

Sembla que està parlant amb ell mateixi l'interrompem.

—Podríeu relatar-nos les circumstan-cies en què va naufragar la vostra barca?

Amb el cigarret apagat entre el dits co-mença el seu relat.

—La tripulació estàvem ocupats en lesnostres feines a alta mar, enfora de la cos-ta. Comparegueren de sobte grans massesde núvols. La mar es tornà amenaçadora,d'un mode més ràpid del que esperàvem.El vent i el mal temps s'apoderaren de no-saltres. Eren devers les tres de la tarda.Les ones eren més altes que aquestes ca-ses —ens diu assenyalant els pisos d'en-

front—. La barca de promte es trobava dinsun avene per sortir després damunt lacresta de les ones a una altura considera-ble. Lluitàrem tot quant poguérem i sabé-rem per tal de dominar la situació; però enun moment determinat dos cops de mar,un rera l'altre, ens feren estelles duesplanxes d'un costat. L'aigua de la mar esprecipità amb força dins l'embarcació.Vaig tractar de posar en marxa les bom-bes per treure-la de bord, però estaveninundades, no funcionaren. Comen-Orema enfonsar-nos. Demanàrem auxili per rà-dio a una barca que fins llavors també fei-nejava en aquella zona i vengué dificulto-sament. Amb gran esforç aconseguiren ti-rar-nos un cable i remolcar-nos. Però ensanàvem enfonsant per moments, més imés. La costa era enfora. El patró donàordres de posar-nos dins laplataformapneumàtica. I així ho férem i poguérempassar a dures penes a bord de l'embarca-ció que ens ajudava. Mentrestant la nostrabarca s'enfonsà definitivament. L'espec-tacle de veure enfonsar-se la seva embar-cació sempre és molt trist pels tripulants.Arribàrem al port d'Andratx fosca negra.Gràcies que tots érem vius. Jo ens espera-ven les autoritats i el metge que ens féuun reconeixement abans de desembarcar.Quedàvem sense feina i en el "paro". Joestava a les portes de l'edat de jubilació iem vaig retirar poc temps després. A lameva edat no podia aventurar-me més ales incerteses de la mar.

—Les distintes tripulacions de pesca,tenen habitualment bones relacions?

—Sí —ens diu somrient—. El que passaés que tothom fa tot quant pot per arribarprimer als caladors que l'interessen. Peròquan hi ha moments de risc o una cridadad'auxili, tots acudeixen a ajudar la tripu-lació en peril!.

Durant l'entrevista el qui escriu ha vis-cut amb el nostre interlocutor algunes deles vicissituds per les que passel en elcurs de la seva professió, uaa professióde risc. Amb el seus relats podríem om-plir ¡largues pàgines. Una cosa volem as-senyalar i que és frequent: Quan entramdins la vida de les persones, mitjançantl'entrevista, descobrim que nioltes d'ellestenen alguna història, algun fet que potesser interessant, fins i tot apassionant,amagat sempre darrera l'aparença senzi-lla i corrent de l'home del carrer. El relatde l'amo en Tomeu, el nostre pescador,ens ho confirma.

Miguel Martorell Arbona

14 ENTREVISTA

Sebastià Miralles Trobat, 44 anys de sacerdociUn dens ministeri com a vicari i rector de dif entes parròquies omplen la seva vida

Sebastià Miralles Trobat fou elprimer capella montuïrer del qualBona Pau va inserir la seva orde-nació sacerdotal. Havia nascut el1928 i dia 28 de juny de 1953cantava missa nova a l'església deMontuïri. Fill de Miguel "Quele."i de Margalida "Donades" ten-gueren sis fills dels quals Miguel iSebastià eren bessons. Fou batiatpel vicari Munar i confirmat pelbisbe Miralles.

— Quins records han perviscutdels vostres primers anys?

—De petit vaig anar a Ca sesMonges. Allà sor Basília i SorMaria de Bellver m'ensenyarenles primeres lletres. Després de laPrimera Comunió vaig anar a es-cola a la Sala Mariana amb el vi-cari Munar i després d'haver inau-gurat les Escoles, també vaig anarallà amb don Francesc Pomar. Al'octubre de 1940 vaig entrar al Seminarion hi vaig estudiar 13 cursos.

—I a les vacances veníeu a Montuïri.

—Sí. Aquí passava els estius fent feinaamb els meus pares. També ens reuníemcada dia a la Parròquia amb altres vuitnou seminaristes. Amb ells anàvem apassejar i, sobretot, al Puig de SantMiguel.

—Com fou la vostra ordenació sacer-dotal?

—Fou el diumenge dia 21 de juny de1953, a la Seu, on el bisbe Joan Hervàs iBenet, en una celebració impressionat isolemne que començà a les vuit del matíem va ordenar sacerdot per la imposicióde mans del bisbe. A mig matí Déu Parevessà damunt mi l'Esperit Sant, perquèdes de Ilavors, com els apòstols, donàstestimoni de fidelitat davant tots els ho-mes i continuàs la mateixa missió deJesús. Intreriorment em vaig sentir total-ment transformat. Acabada la Ilarga ce-rimónia, els meus pares i germans, des-prés de besar-me les mans ungides ambel Sant Crisma, s'agenollaren davant mi,suplicant-me que els beneís. Tot confús iastorat els vaig contestar: Per favor, aixe-cau-vos i que ens beneesqui a tots, a vo-saltres i a mi. Realment fou un moment

— I la vostra primera missa aMontuïri?

— Vuit dies després, el diumenge 28 dejuny, a les 10'30 del matí a la parròquiade Montuïri, tan plena com el dia dePasqua o el dia de Sant Bartomeu, vaigcelebrar la "Missa Nova" i al final vaigdonar la "Benedicció Papal" a tots els as-sistents, gràcia que el Sant Pare Pius XIIem va concedir a través de la NunciaturaApostólica. Predicà el sermó el canongeHonorat Ribas, de can Pofang, molt amicde la família i l'Schola Cantorum delSeminari i la Coral Parroquial cantaren laMissa "Gratia Plena" d'en Réfice.Acabada la Missa, a la Sala Mariana hihagué un refresc per a tot el poble i unpoc més tard, a un local nou i gran, devo-ra les Escoles, hi hagué el dinar per a 280convidats: Ajuntament, autoritats, fami-liars i amics. Al final, davant la insistèn-cia dels seminaristes, també mon pare esva veure obligat a dir dues paraulescom el veil Simeó, espontàniament i totemocionat, digue: "Senyor, ja em pucmorir, perquè els meus ulls han vist loque jo volia veure: tenir un fill capellà".

— Com foren els dies següents?

—El dia següent, festa de Sant Pere

Apóstol, a les nou del matí vaigcelebrar la Missa al Puig de SantMiguel, per donar gràcies a laVerge de la Bona Pau, amb tota lafamília i, al final, li férem aquellasúplica tan coneguda: "Per nol-tros, Mare siau, en el món i eter-nament, a tot hora i en tot mo-ment, per Montuïri vetlau". Tresdies després, el dijous 2 de juliol,a les 9'30 del matí, quan estavacelebrant missa a la parròquia deMontuïri, alguns amics acabavende saber pel diari del meu nome-nament com a vicari d'Artà, i en-traren precipitadament dins l'es-glésia per comunicar-me la notí-cia. Jo vaig rebre el nomenamentoficial "dins un sobre blau" delBisbat el mateix dia a la tarda.

—Quan anàreu a Artà?

—El 24 de juliol del 1953 vaigarribar a Artà acompanyat de la

meva germana Margalida, com a vicarisuccessor de Mn. Jaume Cabrer, qui ha-via estat nomenat ec6nom d'Andratx. Alpoble d'Artà, per tant, hi vaig dedicar lesprimícies del meu ministeri, entregatsempre "amb cos i ànima" a tothom, fentmolta feina amb els aspirants, amb els jo-ves i homes d'Acció Católica, amb elCatecisme, el Centre Social i l'EscolaParroquial. Vaig essor també, el responsa-ble de l'escolania i de la CoralParroquial. Allà hi vaig fomentar moltl'esport i per això, ajudat de tots els jovesdel poble i dels homes més comprome-sos, vaig fer construir el camp de futbol"Ses Pesqueres". Moltes més anècdotespodria contar viscudes durant els 28 me-sos que vaig servirei poble d'Artà.

—D'Artà, on anàreu?

—El 2 de novembre de 1955, tambéacompanyat de la meva germana Marga-lida, vaig partir cap a Campos com aVicari, i allà hi vaig estar quatre anys.Era una parròquia de molt de culte: hi ha-via 13 Tríduos de quaranta hores cadaany, moltes fundacions amb un matinal odos diaris, el convent dels Mínims, el deles Monges Franciscanes i dels SagratsCors i altres llocs de culte com Sant Blai,Sant Joan de la Font Seca, el Palmer, SaRàpita i Son Catlar on dèiem missa tots

Sebastià Miralles, després d'unes jornades que féu aRoma fou rebut pel Papa

d'una gran emoció per a tots.

ENTREVISTA

15

els diumenges. També hi havia vuit cape-llans. Donava classe al col.legi "Frai JoanBallester" durant el dia, i a la nit estavatotalment entregat als aspirants, al joves"cursillistes", als "congregants" i a l'es-cola parroquial i a la coral. Per això m'es-timaren molt el capellans i les monges itot el poble, que sempre m'han considerat"mig campaner".

—De Campos a...?

—A Palma. El 30 de juny de 1959 vaigesser nomenat vicari de Sant Jaunie deCiutat, de la qual n'era rector don JoanBaptista Munar, qui in'havia batiat, coms'ha dit abans. Amb ell hi vaig estar moltbe, dedicat totalment a l'apostolat dels jo-ves i al•lotes, als malalts de les clíniques"Mare Nostrum' i de Can Planas, que vi-sitava cada dia. Vaig collaborar molt enIa formació espiritual i religiosa d'al.lotesestudiants, acollides a la "Casa de Pietat",de la qual n'era superiora la montifireraSor Antònia Tous Vaguer "Putxa"; unadona extraordinüria, de la talla espiritual ihumana de Santa Teresa de Jesús. A SantJaume només hi vaig estar set mesos i du-rant aquest temps la meva germanaMargalida va entrar a la Congregació deMissioneres dels SS. CC. a S'Olivera(Palma).

—Recordam que fóreu també rectorde Lloret?

—Sí. Quan morí el rector Jaume Vich,el bisbe Enciso Viana em va demanar sirn'interessava ser rector de Lloret a ii queels meus pares poguessin estar amb mi, aprop de Montuïri. Li vaig dir que sí. Ivaig prendre prossessori com a rectord'aquella parròquia el 3 d'abril de 1960on hi vaig estar 8 anys, 3 mesos i 4 dies. Ique be que vaig estar en aquest poblet!Abans de començar la nova bancalada del'església vaig sol-licitar un "600", elqual em va arribar en 15 dies. Era el 9 dejuliol de 1960. El dia següent, diumenge,el vaig beneir i acabada la missa el vaigoferir al poble amb aquestes paraules:"Com que jo som vostro, tot lo meu ésvostro, també el cotxet". I des d'aquelldia fou realment "el taxi del poble", alservei de tots els feligresos i sempre gra-ttat, naturalment. Durant l'estiu tots elsfusters del poble feren la bancalada quebeneírem per la festa de Loreto, el 10 dedesembre d'aquell any. Amb motiu delcinquantenari de la Parròquia (1913-1963) férem unes reformes importants alpresbiteri, retaule major i sagristia i forenunes festes jubilars que duraren tota la

setmana de Pasqua, amb la presencia dedos bisbes, el de Mallorca i el d'Eivissa.Cada dia estava dedicat a un sagrament.Fundàrem l'Adoració Nocturna i laparròquia i tot el poble semblaven una"copeta d'or". També celebràrem el cen-tenari de les monges Franciscanes i altresfestes i celebracions.

—I després de Lloret?

—Dia 4 de novembre de 1967 morí mumare i vuit mesos després morí tambémon pare. Jo em trobava tot sol i el bisbeem proposà tornar a Palma com a vicaride Santa Eulàlia on hi vaig estar tresanys, fins el 1971 en què vaig esser no-menat rector de la Parròquia de SantVicenç Ferrer de Son Gotleu de Palma.Mentrestant i durant 16 anys vaig esserprofessor de religió de Sant Francesc.

—Quina fou la vostra actuació a SonGotleu?

—Aquella parròquia era petita en exten-sió però molt densa en població. Teniauns 200 baptismes cada any, 200Primeres Comunions, un centenar de ma-trimonis i tan sols una vintena de defun-cions. Al catecisme de primera comunióhi assistien 500 nins i nines. Això demos-tra que era una parròquia viva i molt jovedins la qual hi estaven representats totsels pobles de Mallorca, totes les provín-cies d'Espanya i tretze països distints, se-gons un estudi sociològic publicat a la re-vista "Eco Viu" de la mateixa parròquia,instal•lada al saló d'actes del centre"Mater Misericordix". Amb il.lusió deconstruir un temple nou, compràrem unsolar, encarregàrem el projecte (edifici deset plantes) a l'arquitecte diocesà amb unpressupost de 28 milions, projecte queper diverses circumstàncies no es poguérealitzar. Deu anys més tard volguerenreactivar la cosa amb el bisbat i el mateixprojecte inicial, rebaixat en una planta, jahavia de costar 98 milions. Allà hi vaigestar dotze anys.

—On anàreu després?

—El 16 de setembre de 1983 el bisbeem nomenà rector de la Parròquia deNostra Senyora de la Salut de El Terreno,on encara hi som i m'hi sent molt a gust,com un "bon pastor", entregat incondi-cionalment a tots els feligresos. Tambéaquí hem fet reformes importants a la ca-sa rectoral, en el temple i centre parro-quial, com també vàrem promoure la res-tauració de la capella de Sant Alonso enel bosc de Bellver, l'any 1988, amb mo-

Davant la pila baptismal de Montuïri

tiu del centenari de la seva canonització,reforma que va realitzar l'Ajuntament dePalma. Estic sempre obsessionat en aeon-seguir que la nostra parròquia de ElTerreno sigui de veritat una "autenticacomunitat cristiana" que celebra, viu icomparteix la seva fe i el seu amor, i quesigui també una "comunitat missionera",sempre solidària amb els pobles delTercer Món i en particular amb la Missióde Rukara (Rwanda) on treballa, des de laseva fundació, fa 16 anys, la nieva ger-mana Margalida, a la qual tant han ajudatespiritualment i econòmicament.

—Quan pensau tornar a viure aMontuïri?

—Actualment tenc 68 anys i me'n man-quen sis per celebrar les noces d'or sacer-dotals; i si Déu em conserva la vida, tocajubilar-me als 75 anys. Llavors, desprésde la jubilació, pensava tornar al poblenadiu que tan he estimat; perquè sommontuirer "fins al moll del ossos", i vol-dria que tots els monttiirers estimassin elseu poble i tot el seu patrimoni històric,cultural i religiós, amb tot el cor i tota

O. Arbona

Prevenir, millorque apagar

Quan un bosc crema, s'hi crema la vida dels animals, la vida debellesa. Hi perdem tots. I tots en som

COM HI HEM DE COL•ABORAR- Mai no encenguis foc al bosc ni als voltants. Totes lesprecaucions són poques.

- Mai no hi titis llosques ni mistos encesos. Tampoc no ho fadsquan vagis amb cotxe o amb tren.

-Acampa únicament a les zones autoritzades.

- Ni la muntanya ni el bosc són abocadors: deixa el ferns dinsel contenidor més pròxim.

-Collabora amb agents forestals, unitats de vigilancia forestal,cossos i forces de seguretat i altres coblectius que fan feinaper protegir la natura. La teva ajuda és fonamental.

- Si detectes cap foc, dóna'n avis immediatament a l'UUDOS,telèfon d'emergències. No pensis que alga ja ho deu haver fet.Si veus que qualcú no segueix aquests consells, adverteix-lodel risc. I no oblidis que avui la Ilei castiga molt durament lesconductes imprudents*.

2

les plantes. Hi perdemresponsables, perquèho podríem evitar enel 99% dels casos.Aix() ens ha de fer re-flexionar: si l'homeprovoca el foc, l'homeel pot evitar.

Ja anam pel bon camí:l'any passat va serl'any amb més poqueshectàrees de bosccremades i amb méspocs incendis.

Les institucions fan laseva feina, per() nobasta. Necessitam lateva co•aboració enla prevenció.

UUDOSTELÈFON D'EMERGLNCIA

Recorda: no facis res que pugui provocarun incendi. No en vulguis ser responsable.Aquest estiu, i amb la teva ajuda, les illes, més verdes que mai.

GOVERN BALEAR Conselleria de Medi Ambient,

Ordenació del Territori i LitoralArticle 352, BOE núm. 281, codi penal, Llei orgánica 10/1995 de 23 d'octubre: Els que incendiin forests o masses forestals seran castigats

amb penes de presó d'un a cinc anys i multa de dotze a deyuit mesos.

MONTUIRERS QUE HAN DEIXAT PETJADA 17

Francisca Lladó Fiol "d'Alcoraia", sor Maria de LourdesMonja tancada a Inca, d'una bona veu, molts d'anys sofri resignada una greu malaltia

Vivien en el carrer de les Tres Creusquan el 30 de desembre de 1887 va néi-xer Francisca Lladó Fiol, el segon fruitdel matrimoni format per Mateu i Fran-cinaina, a la llar dels quals hi varen veurela claror del món fins a sis descendents.

I dins aquesta família, que entre d'al-tres virtuts es distingia pel seu catolicis-me, na Francisca, que era la segona, ja depetita excel.lia per dos caires moltpreuats: la música i les lletres. Va anar aescola fins als 12 ò 13 anys, fet que a po-ques cases es veia, ja que devers els 10anys o abans les posaven a fer feina.Això féu que assolís una bona cultura. Ipel que fa a la música, el pare Miralles',montuïrer i cofundador dels Missionersdels Sagrats Cors, bon músic ell, ja s'ha-via fixat en ella, el qual, amb el pas deltemps, fou qui d'una manera especial espreocupà i féu les passes necessaries per-què entras en religió.

Quan na Francisca tengué una vintenad'anys se la veia una jove catòlica; no vafestejar mai; molt ben vestida —això sí, depagesa, com totes, a principis de segle— imolt guapa. I en aquell temps, sense ha-ver anat mai a fer feina a fora vila, va en-trar al servei com a dama de companyia aca n'Olesa, a Ciutat. Alla ajudava a la ca-sa i cuidava els infants; i també llegia pera la senyora de la casa.

Passats una anys, na Joana Aina, lagermana major, qui festejava seriosa-ment, un bon dia deixa plantat el preten-dent i es féu monja de la Puresa, a Palma.Fet que va donar ànims a na Franciscaper fer-se també religiosa; aleshores jaalliçonada pel Pare Gabriel Miralles, quien aquell temps era director dels Blauetsde Lluc. I pocs dies després de les festesde Sant Bartomeu, el 2 de setembre de1917, na Francisca es va presentar alMonestir de Sant Bartomeu d'Inca per talde ser religiosa de clausura de l'orde deSant Jeroni com a monja del cor; això de-gut a les extraordinàries condicions quetenia per cantar. Ella abans d'incorporar-se al monestir, a Inca mateix, i per volerdeixar un record a la seva família, acom-panyada .del seu pare anà a fer-se la foto-grafia que oferim en aquesta pàgina.Aleshores tenia 29 anys i 9 mesos.

Set mesos després, el 2 d'abril de 1918,ja en el monestir, va rebre el vel blanc de

novícia de mans del P. Gabriel Miralles, iva canviar el seu nom pel de Sor Mariade Lourdes. I passat un any, el 22 d'abrilde 1919 va rebre solemnement el vel ne-gre, també de mans del mateix P.Miralles. Aquell dia féu professió i votsimple d'obediència i castedat conformea les regles de Sant Agustí, i de guardarclausura en aquell monestir de SantBartomeu.

Tres anys després, dia 3 de maig de1922, una vegada haver complit els re-quisits de dret i costum, aquesta religiosade vots simples féu professió solemne enel cor en presència de la priora i de tota lacomunitat, prometent "viure sense respropi i en castedat...", digué ella entre al-tres coses en aquell acte. Així Sor Mariade Lourdes Lladó Fiol definitivament esconsagrava com a "monja tancada".

Estant en clausura no mancà mai al cor.Freqüentment se la podia sentir fent solosel temps de l'ofici. Els seus pares, ger-mans i nebots un pic cada any anaven aInca a visitar-la, però pràcticament no la

veien perquè estava en el locutori darrerauna reixeta per parlar amb els seus fami-liars. Sols permetia que la veiessin els pe-tits nebots que també hi havien anat.Aquell dia dinaven allà, però sense lacompanyia de Sor Maria de Lourdes.

Passaren anys i vengué la república(1931-36) i en certes ocasions les reli-gioses d'allà reberen amenaces de fer-les fugir o de qualque cosa pitjor. Fouper aim') que la priora va avisar a ca se-va, a Montuïri, que estassin preparatsperquè a l'hora manco pensada podrienretornar la monja a ca seva. Per això elsseus pares dormiren algunes nits fins itot amb les portes sense tancar. Peròs'acaba la república i no va passar resgreu a aquelles religioses.

A partir d'aquells anys i per espai demolts de temps, Sor Maria de Lourdes vahaver de sofrir amb resignació, però tambésense fer notar res, un tumor cancerós."Tal vegada —segons resta escrit documen-talment en el seu expedient— per delicade-sa i estimació a la santa puresa no consentímai que se li fes l'operació que aconsella-ven els metges. Una malaltia que poc apoc ii va impedir seguir les normes de lacomunitat, encara que sempre va manifes-tar zel per l'observança de les regles".

Tenia una gran afició al cant i singularshabilitats. Els dies de festa, sempre que liho permetia el seu estat, anava al cor aprendre part en el cant. Durant el darrerperíode de la seva malaltia manifestavavius desitjos d'anar al cel, els quals no po-dia dissimular. Dos dies abans de morirva cantar "Veante mis ojos" i altres co-bletes a la Verge Santíssima. Més tarduna germana li va preguntar si continuavaestant contenta i li va contestar "moltís-sim, però em manca força per exteriorit-zar-ho. Déu Ii féu la gracia singularíssimade poder rebre la comunió aquell dia..."

Sor Maria de Lourdes va entregarma a Déu dia 13 de maig de 1943, als 55anys d'edat2 .

O. Arbona

1- Dins aquesta mateixa secció en publicà-rem una ressenya (Cfr. Bona Pau n° 480 defebrer de 1993).

2- Dades proporcionades per la seva nebo-da Francisca (de Montuïri) i per la comunitatde Sant Jeroni (d'Inca).

L'any 1773 es va enderrocar part de la volta de l'Altar Major.La foto correspon a un dia del Corpus de mitjan segle actual

18 LA NOSTRA HISTORIA

DeImes per a reformes a l'esglésiaEl segle XVIII fou un segle important

per a l'església de Montuïri. El seu estatde conservació era molt precari, especial-ment pel que es refereix a les cobertes del'edifici.

L'any 1738 el Bisbe Benet Pañales vi-sità la parròquia de Montuïri i en vista del'estat en què trobà la teulada de l'esglé-sia ordenà al rector Gabriel Ramonell quel'adobAs de forma convenient.

Per tant, d'aquesta època és la cons-trucció de les voltes de les capelles itambè la unió entre els dos edificis (l'es-glésia vella amb la nova).

Dia tretze de juliol de l'any 1758l'ajuntament decidí en sessió plenària laconstrucció del batiport del portal que dó-na a la Plaça Major. El Ilenyam per fer-loes va extreure de les bigues que eren reti-rades de la teulada de l'edifici per sercanviades.

L'any 1773 es va enderrocar part de lavolta de l'altar Major es retirà el retaule ies construí la carculla actual. Aprofitantaquestes obres s'encarregà també al pin-tor ciutadà Jaume Martorell algunes pin-tures del temple, en concret, els dotzeprofetes, algunes d'elles encara avui esconserven. Finalment, l'any 1783 s'erigíIa escala que duu al cor.

Hem trobat un document que reflexaparcialment part d'aquestes obres. Estracta d'una reial ordre emesa pel reiCarles 111 (1) en la qual obliga a tots elspropietaris que estan obligats a aportardelmes (2) que aquests siguin en beneficide les reformes de les esglèsies parro-quials de Mallorca. Del text tan sols hemextret la introducció, perquè el lector tin-gui una idea clara del fet, i la part corres-ponent al nostre poble. També és forçainteressant comprovar tota l'organitzacióinterna pel que respecta al funcionamentd'una parròquia en aquella època.

Expediente formado sobre reparos deIas Iglesias Parroquiales del Reino deMallorca segun orden de S. Magestad.

A los quales deben contribuhir todoslos perceptores de diezmos de las res-pectivas parroquias ; y assi mismo cons-ta de las Relaciones que cada CuraParroco dió a Su Ilustrísima como delos Individuos que perciben Diezmos encada uno de sus Territorios: afio de1773. En la Curia Eclesiástica de

Mallorca. Verd, es-cribano mayor

En la Ciudad dePalma, Reino deMallorca a trezedias del Mes deOctubre de Mil se-tecientos setenta ydos. El IlustrísimoSeñor Dn. JuanDiaz de la Guerra,por la gracia deDios y de laSantísima SedeAposthólica Obispode Mallor-ca delConsejo de S. M.Para el cumplimiento y execución de laReal Provisión del Consejo expedida en23 de Julio próximo pasado que recivióluego de haver llegado Su Ilma. a estaIsla: Dixo: que devia mandar y mandoque quedando original dicha RealProvisión en la Secretaría de Camara seponga copia authentica de ella en esteexpediente por el escrivano mayor deNuestra Curia de las IglesiasParroquiales de esta isla el correspon-diente aviso para que cercioren a dichaSu Ilma. de las necessidades que padez-can dichas Iglesias y las cantidades quecada una haia de menester, assí para losreparos que por descontado sean preci-sos en ellas, como para su subsistenciaen lo succesivo ; el qual sea assimismo yse entienda para averiguar lo que cadaInteresado o Perceptor de Diezmos per-cive en dichas Parroquias a quienes assi-mismo se les haga saber dicha RealProvisión ; formando Expedientes sepa-rados para cada una de dichas Iglesiasque se compondrán de las Copias de losmencionados Officios y demás que a suConsequencia resulte y fecha se hagapresente por su Orden para el correspon-diente prorrateo de lo que cada uno de-verá contribuir y demás que correspondapara el cumplimiento de dicha RealOrden en todas sus partes. Y por este suAuto lo mando y firmo.

Su tinia, de que certifico. Juan Obispode Mallorca. Por mandado de Ilma. miSr. Don Antonio Peña secretario.

Sello quarto, año de mil seiscientos y se-tenta y dos. Don Carlos (I) por la graciade Dios, Rey de Castilla, de León, deAragón, de las dos Sicilias, de Jerusalem,de Navarra, de Granada, de Toledo, deValencia, de Galicia, de Mallorca, deSevilla, de Cerdeña, de Córdova, deMurcia, de Jaen, Señor de Vizcaya y deMolina, etc.

A Vos el Rdo. en Christo Pe. Obispo deMallorca, salud y gracia. Sabed que en elmes de Diciembre del año pasado de milsettecientos sesenta y ocho, dirigió alnuestro Consejo vuestro antecesor unarepresentación, haciendo presente lasparticulares circunstancias de esta Isla,donde perciviendo N. R. P. la maior partede los Diezmos, y dividiéndose la restan-te entre la dignidad Episcopal, Cavildo yRectores, Rd° Obispo de Barcelona y va-rias dignidades y comunidades deCathalufia y algunas personas de estaIsla que gozaban Cavallerias en diferen-tes territorios, nada se aplicava a lasIglesias Parroquiales para su fábrica,adorno y Culto y la incapacidad de estaspara adquirir bienes, había introducidola piadosa costumbre de que para subve-nir a un gasto tan preciso, se pidiese li-mosna en cada Pueblo o Parroquia, nopor persona destinada a este fin y que notenga otro exercicio sino por vecinos quefuessen labradores o menestrales o deotra clase.

(Continuarà)

Guillem Mas Miralles

Real Orden 1) Aquest Don Carlos era el rei Caries IIIPara despachos de Oficio quatro in res. de la Casa de Borbó.

DE FORA VILA

19

"Pel juny, la falç al puny""Pel juliol les bisties al sol"

El sentit de les conegudes dites "pelmaig a segar vaig" i "pel juny la falç alpuny" és perquè dins aquests dos mesosens trobam -millor dit ens trobàvem- altemps de la plena d'haver de realitzaraquesta tan penosa tasca com és el segar,sigui amb falç o amb màquina estiradaper bístia.

Fins fa una trentena d'anys, aquesttemps de primavera i començament d'es-tiu, per fora vila, era temps de molta fei-na. Fora son!, deien els caps de famíliaals fills/es en edat de treballar. Afegien;estam a temps de messes i si no arrepie-gam ara com ho fan les formigues, a l'hi-vem no arreplegarem.

I és que antany era molt preocupantl'entrar a cobro l'anyada que durant totl'any tant d'esment se li havia tengut.

Actualment han canviat tant les mane-res com es fa la recollita que no té com-paració. Fent una volta pel camp no esveu cap estol de segadors ni segant ambfalç ni en màquina. Atès que les recolli-des tant pel que fa a cereals com Ilegumses realitzen amb màquines recollitoresque seguen i baten a la vegada, les mA-quines segadores solament s'empren pera segar ferratge i encara en aquestes és unmotor, la força motriu, no una bístia comera temps passat.

Abans de generalitzar-se la mecanitza-ció, per realitzar les tasques agrícoles,d'això farà uns quaranta anys, se segavaamb falç totes les faveres i si l'any veniaplujós i jeia els sembrats se segava ambfalç part dels cereals. Així mateix des defa estona majoritàriament aquesta tascaes feia amb màquina de segar enganxadaa una bístia i els qui no en tenien, comque sempre n'hi havia que segaven peraltri, ho donaven a segar, però molts decasolans petits i que tenien poca extensióper segar, per no pagar el cost de la sega-dora segaven tot el que tenien amb lafalç. Però encara que se segAs amb la mA-quina enganxada a bístia, per no trepitjarles messes es feia amb la falç el carreranyi les llobades dels arbres. Darrerament,just quant es deixar anar a batre a l'eraper passar a fer-ho amb batedora, ja elspagesos no miraven tant prim i en lloc defer el carrerany amb la falç ho feien ambIa màquina tent una volta al sementer a

Penrevés.Al16 que més re-

cord per aquestesdades es que perfora vila el tempsde segar faves i or-di, que també se'nsegava molt amb lafalç, perquè la mA-quina de segar —amb bístia, em referesc-esflorava i deixava moltes d'espigues perIa terra, amb bon matí havia estols de se-gadors i se sentia cantar i amb la tonadapròpia del realitzar aquesta tasca, cançonscom aquestes: L'any quaranta vaig segar\devora una jovençana\ aiii..Mai la vaigsentir cantar/sinó que sempre va anar/depuput i mala gana.

Era molt hermós en aquest temps, perfora vila, sentir cantar de segar . Era i ésuna tonada molt agradosa i alegre.Escrivint no sé com ho he d'explicar.Començaven així: quan a un segador lipegava cantera començava cantant elsdos primers versos de la cançó amb un tonormal o mig, un altre l'escarnia, és a dir,repetia les mateixes paraules però amb unto més baix, seguidament un altre ho feiaamb veu aguda o alta. Si l'estol era gros,de més de sis persones, es cantava a duo idesprés tots a coro.

Supès que l'autor de la tonada del se-gar devia esser un bon segador i sabiaque a vegades els segadors i segadoresanaven com a de "puput" que vol dir anaramb vagaria i poques ganes de remenar lafaketa, i clar, la tonada havia d'esser ale-gre per deixondir-se

Una cançó que segant es cantava molt ique fins i tot la popular i famosa cantantMaria Del Mar Bonet a vegades la cantaen les seves actuacions i està enregistradaen discs i cassettes. Diu així: I Aubenyasegaven ordi\ un mes davant Sant Joan\,quan veien el camp tan gran\ cridavenmisericordA. Donat que des de comença-ment d'aquest segle per les possessions jase segava amb màquina a la qual hi en-ganxaven una o dues bísties, la Iletrad'aquesta cançó segurament data del se-gle passat o be un any que hagués ploguti, en conseqüència, l'ordi estàs ajagut iper aplegar-lo arreu el segassin amb falç ila feina s'allargAs —per Sant Joan general-

Dibuix de Joan Wailes Gomilament, el segar s'acabava per a desprésposar-se a batre— i aquest any, a Aube-nya, no degueren haver acabat d'hora iun segador amb vena de glosador tosl'autor de la lletra.

Referent a Montuïri encara conten lespersones més velles que prest es prepara-ven les falç, se'n compraven de noves sivenia el cas, i a les ja usades com que lesempraven molt s'esquinçava sovint eldentat i no tallaven bé, anaven esmusses.I perquè tallasin bé les duien a dentar aca'l ferrer. I una vegada tenir les falç apunt, noves o dentades de nou, au! cap aLlucmajor, que el segar ve més prime-renc, a prendre escarades. En haver aca-bat per allA a prendre'n per aquí.

I, "pel juliol les egües al sol". Aquestadita és perquè és el mes de la plena delbatre i per realitzar ben feta aquesta tascael sol ha d'esser fort i encalentir de bonde veres, ha d'anar torrat i es bat be, elgra queda ben esflorat i la palla fina imengívola. Pere, l'alegria de recollir l'a-nyada ha desaparegut fa estona. Per leseres —com que no n'hi ha— no se sentgens cantar com se sentia antany i amb latonada del batre, cançons com aquesta: -No hi hauria cap somera\ que batés uncavalló\ si no fos pes carretó\ que va dar-rera darrera. El realitzar les feines meca-nitzades no ho permet, en tot cas si qual-cú ho fa ningú se n'adona, el renou de lamàquina impedeix l'escoltar la tonada.Per estar entretenguts els conductors demàquines escolten les cançons amb auri-culars connectats al "Walman".

I enguany, com que hi ha poca mesada,el segar i batre serà ràpid. Encara alsflocs on es pogué sembrar d'hora i a lesterres bones, segons diuen, hi ha un pocd'anyada, fins i tot hi ha Hoes que ret,però segons on, allA on se sembrà tard, hiha poca palla i poc gra.

Sion Nicolau

El carrer de Dalt vist des del carrer de Sant Antoni (Dibuix de Catalina Sastre)

ESPECIALITATS• Cuina Mallorquina

• Cam a les esglelles• Embotits ibèrics i mallorqu ins

NOCES I COMUNIONS

Ctra. Palma-Manacor. Km. 29 - Tif. 64 40 70 - 07230 MONTUÏRI

BARRESTAURANT

MUNPER

20

DAOUÍ I DALLÀ

Foto feta el dia des Puig, 29 de març de1959. Drets, d'esquerra a dreta i de dalta baix veim: Jaume "Matxo", Miguel de

Son Reus, Pep "Baco", Francisca"Carro", Pep Arbós (esporlen), Joan"Piedos", Joana "Domatiga", Joan

"Palomina" i Pep "Serra"

Ca1cpti

Una convidadaEn agrainent per esser convidada a

passar un dia a Valldemossa, diguéaquesta glosa:

Tele, Govern Balear,President Tercera Edat,les gracies els vull donarper haver-nos convidatper tot el dia passar;feliçment hem acceptat.

Si ens hem pogut reunirels de la tercera edatavui per poder gaudirde xerrades i amistat,aim) ho podem agraira tots els que anomenat.

Des de que és el presidentel senyor Rafel Socies,Montuïri esta content,i els pobles de les illes;tots els que ell esta pendentque puguem dinar els migdies.

Els majors hem arribatque tenim més llarga vida;no és estrany, tan ben cuidati tan ben organitzatcom ho tenim a la vila;el poble esta encantat.

Gracies per tot el que es fa,perquè els yells estiguem bd.que molts d'anys pugui durartal com està, si convé,i ho puguem disfrutarfins que vulgui arribarper tots el moment darrer.

Antònia Adro ver Roig

r) L EIRI1 U tff IJ Z IIifl 1M ,C FL, IA

Així cíe satisfetes

La present foto té mésde cinquanta anys. Per

tant, aquestes quatreallotetes que ve/m, també

en tenen més decinquanta més que

aleshores.Ha passat més de mig

segle ja que fou feta l'any1946. No hi ha dubte quees mostren satisfetes; la

cara riallera ho delata.Aquestes quatre

eren conegudes com aMaria "Putxa", Francisca

"Rei", Maria "Llulla" iMargalida "Pellusca".

Els vestits que portavenencara ara semblen de

moda, per molt quevulguin dir que duien un

vestit qualsevol.

TEMPS PASSAT

21

3Fit..4m (m, coc1 î irk .11rawaL

Es gelaterPels anys 1940 "es gelater" va comen-

çar a venir a Montuïri per fer gelats i ven-dre'ls. Es va establir en el carrer des Pu-jol, alla on és ca n'Andreva. Ara bé, abansque aquest vengués a la vila, en ToniSampol, els diumenges, ja feia "manteca-dos" i eren extraordinaris. També a Can'Aloi venien "polos" a 10 cèntims.

Anys abans, el qui firma era escolaneta ca ses Monges, i alla em donaven 30cèntims a la setmana, però la meva tia—molt catòlica ella— em feia deixar 5 cèn-tims per a la "Milagrosa". D'aquesta ma-nera sols en venia a cobrar 25. Ja ho sa-bien les monges; per això em donavendues peces de 10 cèntims i dues de cinc,

a fi que en pogués donar una d'aquestes aIa "Milagrosa".

Els 25 cèntims que havia guanyat noduraven molt. Els diumenges dematí ana-va al café de Can Toni de Sa Costa i allacomprava un cafè amb Ilet amb una en-salmada i així gastava el velló (25 cts.) Imolt de gust que passava d'aquesta bere-nada!

El gelater de qui parlàvem abans, fre-qüentà Montuïri els anys 40,41 i 42. Feiagelat cada dia que venia. Tenia un carre-tet de tres rodes i a dedins hi duia duesbombes de gelat. Si li demanaves un"mantecado" posava dues neules dins unaparell a posta i si el volies de 15 ò 20cèntims el feia més o manco gruixat.Amb el carretet es passejava per tot elpoble i així en venia més.

Com que la carrega es feia feixugaconvidava alguns al•lots perquè ii ajudas-

sin a empènyer per pujar les costes.Després els obsequiava amb un petit"mantecado". Això era els diumenges ho-rabaixa.

Record que un any ana a Lloret el diade Sant Domingo, dia de la festa patronald'allà. Un parell d'al-lots li ajudaren aempènyer el carretet d'anada i tornada.

Com tampoc he oblidat que en certaocasió ens digué que anava a Eivissa acasar-se. I així fou: al cap de 2 ò 3 diestorna d'allà casat amb l'al-lota de qui ensparlava.

Els vespres d'hivern aquest gelateramb un gramòfon, a ca seva ensenyava aballar d'aferrat, però sols als joves, no hivolia al-lotes. Així i tot això no fou benvist per moltes mares. A mi no m'hi dei-xaren anar mai, encara que a la darreria jatenia 18 anys.

Rafel Socias Miralles

22 PUBLICITAT

4' Oiquideá)

ESPORTS

23

17 equips participen en el torneig d'estiu de futbol-7Joan Antoni Payeras, subcampió de Balears de tir amb arc

TIR AMB ARCEl nostre company en el terreny espor-

tiu de la informació, Joan Antoni PayerasRamonell, s'ha proclamat subcampió deBalears de tir amb arc de la categoria no-vells a les finals disputades el dia 15 dejuny al camp de tir Es Cubells d'Eivissa.Una setmana abans, havia aconseguit elmateix guardó en el campionat de Ma-llorca celebrat a l'hipòdrom de Son Pardode Palma. Ens ha confessat que "dóna latemporada per ben bona ja que ha estate!primer any que practica aquest esport mi-noritari" Enhorabona i endavant!.

FINAL DE TEMPORADAEls equips infantils i cadets del CE

Mon-tuïri varen fer la festa de fi de tem-porada. Es reuniren el divendres 6 al res-taurant Munper. El club va Iliurar unclauer commemoratiu de l'ascens del'equip de I regional a Preferent a cadajugador, entrenador i delegat. A més amés, cada tècnic va rebre una placa coma mostra de l'agraïment de l'entitat versIa seva labor.

Una setmana després, va tocar el tornal grans. Després del sopar, es varen Iliu-rar els mateixos clauers i també, un diplo-ma i una foto amb la plantilla de l'ascens.A més a més de les plaques del club alsentrenadors, el capita Jaume Pocovf, ennom dels seus companys, va lliurar unaplaca a tres persones que "fan un treballque molta gent no veu i que sense ellsl'associació esportiva no podria funcio-nar". Ens referim a Joan Verdera, enca-rregat de camp, l'amo en Biel Cercla, aju-

El president de la Federació Balearentrega el trofeu a Joan A. Payeras

dant de material, i Aina Maria Roca, fi-sioterapeuta. Segons ens conta Joan An-toni Payeras que va ser convidat pel Pre-sident en representació de Bona Pau, "nomancaren les bromes i rialles abans i des-prés de la festa; ara bé, durant el tempsdel menjar no sentien xerrar ningú".

El president Joan Pocovf va dedicarfrases de lloança a cada jugador en parti-cular i va fer comparacions com "elGuardiola de l'equip", "en Sergi per lesbandes", "de l'estil Raúl" ... en definitiva,una festa alegra i és que ... el guanyarfa riure.

HANDBOLEl equips de l'Escola han participat

aquest mes de juny a dues festes de hand-bol. La primera va tenir lloc al l'institutPolitècnic amb motiu de la diadad'aquest esport a Palma i la segona, el 24de juny, a Sant Joan a causa de les festespatronals del poble veïnat.

TORNEIG D'ESTIU FUTBOL-7A mitjan mes passat va començar el

torneig d'Estiu de futbol-7 que es juga ala pista d'Es Dau, amb tant d'interès comels anys anteriors. Enguany hi participenels 17 equips següents: Cas Carboner,Can Pieres, Ca Na Poeta, RestaurantMunper, Traus, Cadets Traus, BarrioSésamo, Forn J. Mayol, CerveseriaJaume III, Externs, Kalimatus, MollerEsport, Veterans-7, Transports Ramis-Sastre, Wintertmur, Ca na Maria i SesJardines. Un torneig que acabara a princi-pis d'agost.

XXV TORNEIG DE LA LLUMEl dissabte 9 d'agost començarà el tor-

neig de la Llum que aquest any celebrales noces d'argent. Acabarà el divendres22, un dia abans de la revetlla de SantBartomeu. Intervendran 32 equips: vuitjuvenils de lliga autonómica i quatreequips a cada una de les categories juve-nil B, cadet A i B, infantil AiBi aleví.

Es fan gestions perquè el partit inaugu-ral pugui enfrontar el campió de l'anypassat -el Mallorca- i una selecció juve-nil.

Biel Gomila

Handbol benjamf mixt

Handbol infantil masculf

Seguridad yLimpiezas, S.A.

Gremio de Albañiles, 14

Tlfs. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11Pol. Son Castell6 07009 Palma de Mallorca

24 ESPORTS

Antoni Gomila Moll, doble entrenador de bAsquetAmb Guillem Fiol i Llorenç Capella han ensenyat els tres equips femenins del Club Poliesportiu Montuïri

Antoni Gomila Moll va néixer aMontuïri l'any 1957. Té 40 anys. Aquestatemporada s'ha tornat vestir amb xandalli ha dirigit dos equips de beisquet femeni,les alevins i les cadets que han participaten el campionat unificat de Mallorca.

Va iniciar la seva etapa en el món de lacistella en el col. legi La Porcitincula coma jugador de minibbsquet. A Montuïri va-ren fer un equip juvenil que "només vadurar un any".

El seu historial com a mister va co-mençar quan en Guillem Fiol i ell varenassistir a un curs d'entrenadors posatque es necessitava el títol per federar elequips del poble.

— Vaig preparar el Montuïri durant sisanys. Ho vaig deixar perquè arribava aser pesat. Enguany -afirma Toni Gomila-ho he tornat a agafar perquè la mewl fillahi juga i convé aportar alguna cosa.

- Quin is el millor i pitjor record dela teva etapa esportiva?

- Per sort, gracies a Déu, sempre hanpredominat les notícies alegres. Les pit-jors sempre han estat beneitures que valmés no treure a hum.

- On trobaríem les causes del'excel-lent campanya dels tres equips?

- Les que han destacat més han estat lesminis i les infantils. Les cadets no hananat tan bé perquè el problema dels bàs-quet és que si no es parteix de baix de tot,després és molt difícil que, quan arribes a

Ia categoria cadet, puguis perdre el tempsper ensenyar el que consideres essencialque és dominar la pilota i això s'had'aconseguir a les categories de mini.Quan ets a infantil ja comences a practi-car jugades. Però, vaia, els resultats ensanat he. No esperàvem fer tant!.

- Podries fer una anàlisi de la tempo-rada i una descripció de cada conjunt?

- Les minis han estat més o manco unbon grup. Sempre hi ha alguna nina queno és tan esportista com les altres, pen!),globalment el conjunt ha estat bo. De lesinfantils no puc dir res posat que el pre-parador ha estat en Guillem Fiol. A ca-dets, les edats d'aquestes nines ja és dife-

-No esperàvem fer tantaquest any"

"Les cadets són males degovernar"

"Les jugadores han viscutl'amistat a través de l'esport

i han fet una pinya entreelles"

rent, ja són males de governar. Hi posesuna mica de confiança de demés i et pas-sen per damunt. Sempre ha d'estar ambel garrot amb la ma per dur-les a lloc -as-senyala fent una metàfora descriptiva-;ara bé -resumeix- m'ha agradat molt per-què he vist que s'entenen molt entre ellesi això és el que interessa que vagin unidesi entre elles facin una pinya. Han viscutl'amistat a través de l'esport i això esdevéforça important.

- Passem ara a un caire oposat, elsentrebancs que heu hagut de salvar enqualitat de monitor.

- Dificultats en sí no n'hem tengudes,llevat de dos o tres dois que com t'he ditabans no en vull xerrar. L'organització hasortit així com volíem, sempre hi ha peti-tes falles que, clar, qui no esta avesat anavegar dins aquests temes, peca d'inno-cent. Això sí, en conjunt, molt be tot.

- Com descriuries l'ambient que s'haviscut dins els vestidors i en els entre-naments?

- Súper bé. En els vestidors alguna ve-gada hi ha hagut la mica de "gatinyada"perquè un dia o l'altre s'enfaden posatque són al-lots. Jo no tenc cap queixa.

- Qui opines del fet que una jugado-ra del teu equip hagi format part de laselecció balear de minibAsquet?

- Veure que una jugadora teva sigui se-leccionada i se l'enduguin a la Península,causa una gran alegria tant per a mi comper a ella, com per a la seva família.

- I del Poliesportiu Montuïri com aclub, pares, sods, arid() i , en defini-tiva, del bàsquet montuirer en generalqui en comentes?

- Aquí hi ha una cosa a dir. Com aclub, bé, perquè més o manco cadascú hacontribuït amb el que ha pogut. Ara en

ESPORTS

25

Handbol ale ví masculí

Handbol ale vi femení

"Hi ha pares que quasi quasi no els hem vist pel Dau i la seva filla juga""El CIM ha subvencionat part de les despeses dels tres equips"

relació als pares -no sé si pari perquè sommolt afeccionat al bàsquet i el seguescper allà on sigui, diu fent un incís- quequasi quasi no els hem vist i la seva fillajuga. Si es torna a organitzar, els demana-ria i també als padrins que, almanco quanjuguen a Montuïri, venguin i així farempinya. Moites vegades en Es Dau hi hahagut més externs que montukers

- Què s'hauria de fer perquè el bAs-guet arrelàs de debò a Montuïri?

- Donar uns al.licients, que les catego-ries inferiors arribin a cadets i millor, sifos a juvenils. Fer-los un present al finalde la temporada, com pugui ser un viatge,per exemple a Menorca, Eivissa, laPenínsula. Aix?) seria una gran al.licientper a tothom. Arriba a ser pesat sacrifi-car-se i tenir constància en els entrena-ments tres dies a la setmana. Això impli-ca que els pares també hi contribueixin.

- Parlem ara de les perspectives de lapropera temporada, equips que fede-rareu, del número de jugadores de ca-da equip, si fareu un equip sénior o ju-venil femení

- Aquesta seria una de les preguntes quehauries de fer al President. No sé quinesidees tenen i si volen continuar o no. EnGuillem i jo només podem entrenar fi ns aIa categoria cadet. Això de sénior i juvenilés alguna cosa bastant grossa. N'hi ha quees pensen que el bàsquet no costa res i quiho sap és qui hi ha corregut darrera. Arabé, aquestes categories que hem tengut en-guany el Conseil Insular les subvenciona.Ho veig difícil a Montuïri mantenir-se acategories més amunt que les de base. Siqualcú dins Montuïri té el títol que ho faci.

- Sempre m'agrada acabar l'entre-vista demanat a la persona amb qui heparlat que conti alguna anècdota, qui-na tens, Toni?

- A l'època anterior que vaig dirigir lescadets vaig tenir la satisfacció i alegria depoder classificar-les per disputar la fasede sector del campionat d'Espanya per-què foren subcampiones de Balears.Varem anar a Alacant i, l'any següent, alPais Basc i això és un record inesbon-a-He. Esper que les nines que tenc ara si-guin tan bones com aquelles que vaig te-nir, no només com a jugadores sine, tain-bé com a persones ja que eren nines queanassis allà on fos eren molt responsablesper l'edat que tenien.

- Per acabar, vols afegir res més?

- En Llorenç Capellà m'ha ajudat. Amitjan temporada ha hagut de deixar

d'entrenar per motius laborals. Tot i això,els dissabtes ell venia a posar una mà. Esun bon element i trob que té magnifiquesidees sobre el bàsquet. M'agradaria tenir-lo al costat la pròxima temporada. Vulldonar-li les gràcies per tot el que ha fetper a les nines.

Aquí acabam l'entrevista. Potser hagisemblat llarga. He de confessar que và-rem parlar amb ell nomes uns vint mi-nuts. Ni tant sols vàrem acabar una partde la cinta del cassette. Ara be, hem com-provat com en Toni Gomila disfruta deparlar del bàsquet, el sent, el viu, el portaben endins. Les seves paraules han fetpalesa aquesta dedicació i entrega cap aun esport que, com li hem preguntatabans, "necessita una continuïtat dinsMontuïri".

Joan Antoni Payeras Ramonell

músic bar

Ca Na PoetaCarrer Major núm. 7 • Telf. 64 65 29 • Montuïri

Tots tenim fam d'alegriaTots tenim fam d'alegria, de festa, de fell-

citat. Esperam amb illusió el cap de setma-na, la vacança, la sortida al camp o a la mar,l'excursió, la reunió amb els amics..., la festadel poble.

Sentim pena que això desaparegui, que elgoig s'acabi, que la festa i l'alegria fugin delnostre cor. Temem el dolor, la soledat, la ru-tina de cada dia.

Malgrat els nostres desigs, l'espectacledel nostre món no es presta massa a la fes-ta: perquè hi ha els drames de la vida ac-tual, com són les guerres, el mal tracte en-vers el més febles, la miseria de molts, laque pateix molta gent. Com es possible viu-re joiosos quan sentim la dificultat de la Oui-ta, el pes del caminar de cada dia...?

Pere què passaria si la festa desapareguésun dia entre el homes? Què passaria si un de-matí ens despertassim en un món on haguésdesaparegut la rialla, la dansa, el joc, la poe-sia, la bellesa, les cares felices, els caps desetmana, les vacances, la festa del poble...?

En les narracions evangèliques, Jesúsapareix compartint les alegries més fondes.Qui diu que Jesús es una cara trista?

Ell no refusa mai de menjar a la casa delsamics, de celebrar els moments joiosos dela vida dels seus contemporanis. "El tercerdia es van celebrar unes noces a Cana deGalilea, i s'hi trobava la mare de Jesús; tam-bd hi fou convidat Jesús amb els seus dei-xebles" (Jo. 2,1-3).

Fa uns quants d'anys que es va projectaren els cinemes la pelolícula "El violinista so-bre la teulada". Presenta una comunitat jue-va en el poble Ucraïnès d'Anatevka. El Tzarde Rússia els oprimeix amb imposts exces-sius, els fills han de fer el servei en un exer-cit estranger i Iluitar en guerres que ells nodesitgen. Se senten humiliats en terra es-tranya. I malgrat tot aquesta petita comunitatde perseguits dansa i canta el càntic delSenyor. Com es possible de fer això.

El que en realitat hi ha allà es l'alegria enel sofriment, l'alegria fruit d'una Ilibertat inter-na, capacitat d'alegria que ningú ni res no escapaç de prendre'ns.

A jo, personalment, m'agrada molt cantaraquesta cançó:

Jo crec en l'amor, jo crec en la pau:Senyor, crec en vós, que a tots estimau.Jo crec en l'amor, jo crec en la pau:donem-nos la ma, que tots som germans.Crec en la flor on s'amagaun tresor de força viva;crec en la frágil potenciade l'infant sense mentida.Crec en les formes amablesi en la ma estesa que invita.Crec en la felicitatd'estimar-nos sense mida.Aquí esta per a tots el gran interrogant:

Què es l'alegria?Enric Enrich Coll

(Del full dominical de Menorca)

La fideuada fou tot un exit de participació i econòmic

26 ESGLÉSIA EN CAM!

La fideuada

El resultat de la fideuada celebrada en

el Puig dia I d'aquest juny passat fou

grati ficant. Hi participaren prop de 300persones, les quals es passaren un diamolt agradós, fent comunitat i poble. Esrecaptaren 280.000 pessetes, les despe-ses sumaren 73.200. Hi hagué, per tant,un benefici de 206.800. Els músics forenconvidats. Des d'aquí hem d'agrair lanombrosa collaboració de moltes famí-lies que hi aportaren diferents ingre-dients, coques, fruita i altres, pels co-mensals.

Collecta del Corpus

El mateix diumenge dia 1 de juny a la

festa que celebrarem amb motiu delCorpus hi hagué la tradicional col-lecta

per Caritas Diocesana. A Montuïri es re-colliren 53.705 pessetes.

Misses

Corn ja és costum d'anys anteriors idegut a la poca assistència, durant els

mesos de juliol i agost se suprimeix lamissa de les 12 dels diumenges. Es tor-narà reprendre el primer diumenge desetembre.

ESPORTS

Club Columbbfil Missatger

Entrega de premisDe bona podem qualificar la temporada

que ha finalitzat amb l'entrega de premisdel Grup Pobles Levant, al qual pertanyel nostre club, doncs dins els deu primersde la general final s'hi han classificat dossocis del Club de Montuïri.

1- Domingo Fontirroig, del club Mar iCel de Campos; 2- Julia Monserrat (Lluc-major); 3- Lloren; Tomas (Llucmajor);4- Bartomeu Prohens (Mar i Cel); 5- JuanFco. Juan (Son Servera); 6- BonaventuraVadell (Portocristo); 7- C. Públic SonVerí (Llucmajor); 8- Tomeu Miralles(Montuïri); 9- Antoni Serra (Santanyí) i10- Sion Mut (Montuïri).

També cal dir que en Tomeu Mirallesha fet primer de la general de velocitat,tot un èxit per un club modest corn elMontuïri.

'rEIMMATERIALS DE CONSTRUCCIÓBIGUES - BLOCS - RAJOLES - AÏLLAMENTS

TRANSPORT PROPI - PINTURES - XEMENEIESDISSABTES MATÍ OBERT

Crta. Montuïri - Porreres, Km. 1 - Tif. 64 66 95

AAONTUIRI

MISCEL-LANIA 27

Tamwda-I ctAtBc)11c3 AD)catc12)-±ai 10 juny 1972

Gabriel Mayol Gomila "Matx6" ambCatalina Tomàs Llodrà "Lina"

Z4cDt( ai

C3

Vilafranca 6 Juliol Montuïri 20 juliolAriany... 13

Petra 27

TEcJaA10 anys enrereJuliol de 1987

Joan Verger, President del ConseilInsular

El montuTrer Joan Verger Pocoví fouelegit President del Consell Insular deMallorca a la sessió extraordinaria del 27de juliol de 1987. Un bon grapat de mon-tifirers en va estar content, sobretot elsaddictes al seu partit.

Accident mortalAntoni Verger "Tec" en es creuer de la

carretera entre la de Manacor i la deRanda perdé la vida dia 15 de juliol de1987 a causa d'un accident.

25 anys enrereJuliol de 1972

Han acabat el COUQuatre jovenets montLarers acabaren

al final del curs 1972 el COU. Aquestsforen: Antoni Martorell Nicolau, MiguelMartorell Fullana, Antoni Ribas Moll iRaimundo Arbona Massanet. I tambéacaba la carrera d'enginyer industrial eljove Martí Ferrer Arbona.

50 anys enrereJuliol de 1947

Obsequi a Eva de PeronA l'acta de dia 3 de juliol de 1947 Ile-

gim entre altres coses: Vista una comu-nicación de la Excma. DiputaciónProvincial de Baleares sobre el obsequiohecho per estas islas a Ir Eva Duartede Perón, se acordó por unanimidadcontribuir a sufragar los gastos con undonativo de 50 pts."

100 anys enrereJuliol de 1897Nou Ajuntament

A rel de les eleccions de dia 9 de maig,dia 1 de juliol de 1897 deixa de ser batleJoan Mateu Mas i el substitueix JoanGarau Bunyola per esser el regidor ambmajor nombre de vots (7 sobre 10).També foren votats els altres càrrecs.Escrivents, rural i empleats presentarenla dimissió. El recaudador fou destituit.

Juny de 1997Defuncions

Dia 2.- Magdalena Miralles Gomila"Cardaixa", viuda de 80 anys.

Dia 13.- Miquela Bauçà Moll "Pelut",viuda de 91 anays.

Dia 15.- Maria Narcisa Villar Pardo"Morena", casada de 85 anys.

Dia 24.- Maria Verger Socias "dePola", viuda de 88 anys.

Dia 28.- Antoni Sampol Miralles"Sampol", casat de 83 anys.

MatrimonisDia 28.- Josep Esquerra Ruiz amb

Aina Vaguer Martorell.

icaaFideuada

Ingredients1 pebre vermeil sofregitBou de peix de prema300 grams de muscles300 grams de gambes300 grams de sípia1/4 de fideus de colzetUna picada d'alls i juevert.

ElaboracióFer el brou del peix, sofregir la sípies

i l'altre peix i pelar-lo i fer-lo a trossos.Sofregir ceba i tomMiga. Posar la picadadins del brou i coure la fideuada dinsuna paella. Posar un mica al forn.

Sebastiana Ben nassar Fullana(Fora de can Muix)

COacAc!,En temps de batreJa estan tots prenent sa fresca,

sa pipa encesa es més yells,i es més joves movent gresca,que és es decansar per ells.

I en mig d'aquella gent bonahi cau fresca com la neu,sa rialla de sa madona,que és com sa gràcia de Déu.

Pere Capella(La digné en el seu temps, a instàncies de

Pere Satnpol Cerdb)

A dues jovenetes(Passaven per plaça i demanaren a l'amo

en "Parr!" que les fes una glosa. Aquest lescontestà

Voltros 'nau d'una posturaque valeu ulls per mirar,faríeu espavilarun malalt que no té cura.

Els fassersEs fassers són dos o tres

que davant l'església hi ha;han de mester esmotxar,que ja no podem miraren cap moment quina hora és.

Miguel Massanet "Pam'

Juny de 1997

Dia 18

102 litres metre quadrat

" 28 5 , 1

Total

15'3

Cindy Crawford's choice

New arri-5-teLl.a.b.o-n

OMEGAThe sign of excellence

28 INFORMACIÓ VARIADA

Ja ha entrat en funcionament a Montuïri el Punt d'Informació Juvenil

Recentment, a Montuïri, ha entrat enfuncionament un Punt d'Informació

Juvenil. El Punt, de moment, s'ha ins-

tal.lat a les dependencies de l'Ajuntamenti l'horari d'atenció al públic és el següent:divendres de les 18'00 a les 21'00 hores i

dissabtes de les 1 l'()0 a les 13 hores.

La finalitat del Punt és donar resposta ales demandes i necessitats d'informació

de la joventut de Montuïri i de tota la po-blació en general. També està dirigit aqualsevol persona o entitat amb iniciati-ves d'àmbit juvenil.

El Punt d'Informació Juvenil deMontuïri pertany a la Xarxa de Punts

d'Informació Juvenil de la Mancomunitat

Pla de Mallorca. Aquest funcionament enxarxa ens permetrà mancomunar serveis icomptar amb informacions directes delsmunicipis que la conformen.

Al Punt de Montuïri hi trobareu infor-

mació sobre els següents apartats:

Educació: marc legal, reforma educati-va (LOGSE), Universitat de les lesBalears, plans d'estudis de les universitats

de l'Estat Espanyol, estudis a un altre pa-

is, educació a distància, formació

d'adults, cursos, cursets i tallers, etc.

Treball: mare legal, horses de treball,

empreses de treball temporal, treball al'estranger, administraci6 pública, creaciód'empreses, etc.

Cultura; informació sobre els distints

actes que es realitzen, tais com concerts,exposicions, fires, entitats culturals, casesde cultura, etc.

Oci i temps Iliure: viatges per a joves,

activitats d'aventura, campaments, campsde treball, albergs juvenils, informaciótransports, turisme alternatiu, carnet joveeuropeu, carnet internacional d'estudiant,

tarja Inter-rail, bitll ets BU, etc.Programes de joventut i organismes in-

ternacionals.Drets i deures: servei militar, objecció

de consciència, prestació social substi-tutOria, etc.

Voluntariat: Llei de voluntariat, ONGS,entitats culturals, juvenils, esportives, etc.

A inés d'aquesta informació el PIJ deMontuïri també esta obert a les vostrespropostes i suggeriments.

Catalina Barceló

UnTia 31611

Madre Teresa del mundo enterode Jose Luis González-Balado

Una de les persones Inds admiradesdel món es, sens dubte, la mare Teresade Calcuta; una extraordinaria monjacatòlica, fundadora de les Missioneresde la Caritat, guardonada amb el premiNobel de la Pau, de la qual s'han dit iescrit moltes coses, fins arribar a afir-mar-se que haurà estat "la (Iona mes es-timada i famosa del segle XX". Comtambé s'ha (lit (Pella que és "una santaen vida", una especie de canonitzacióque comparteixen creients i incrèduls.

En aquesta obra traspua la total entre-ga i plena inquietud cap als mes pobres idesvalguts del in6n, d'una dona quearreu dels cinc continents ha dedicat totala seva vida cap als mes desemparats iabandonats i pels quals haurà ofert totala seva vida, especialment els indigentsde la índia. - O. A.

Edit. San Pablo - Madrid, 1997 - 264 Ogs.