Home >Documents >Entrenament invisible

Entrenament invisible

Date post:01-Jul-2015
Category:
View:896 times
Download:2 times
Share this document with a friend
Transcript:
  • 1. Lentrenament esportiu est condicionat per molts factors:entrenament, motivaci, condicions fsiques, medi ambient...I la nutrici! PER Pel qu fa referncia al rendiment esportiu NOexisteix substitut nutricional per a lentrenament esportiuTot i aix, existeixen nutrients fonamentals (carbohidrats i aigua)que poden limitar el rendiment esportiu

2. CONCEPTE La nutrici s el conjunt de funcions que permet incorporar materials a les cllules. Aquestes, en utilitzar-los,nobtindran lenergia i les substncies necessries tant per almanteniment i la renovaci de les prpies estructures cellulars com per a la fabricaci dels reactius especfics decada tipus de cllula: enzims, hormones, anticossos, fibres,transmissors... Larribada dels nutrients a les cllules s elsresultat finals duna cadena que comena amb lalimentaci, continua amb la digesti, i vehiculada per la circulaci,acaba, a travs de la respiraci, integrant a cada cllula all que necessita per viure. 3. Les necessitats nutricionalsbsiques dun esportista vindran determinadesprincipalment pel seu rgimdentrenament. Aquestsrequeriments energtics varien, a ms, depenent deledat, el sexe, la massa i la composici corporal...Per tal daconseguir aquests nutrients bsics el qu fem s alimentar-nos. Lalimentaci s un conjunt dactivitats i processos pels quals prenem elsaliments portadors dels nutrients necessaris per al manteniment de la vida del nostre cos. 4. El metabolisme basal s lenergia mnima que gasta el nostre cos quan estemen reps absolut ( per fer bategar el cor, regenerar lescl.lules, mantenir la temperatura...) Es calcula amb la frmula segent:HOMES TMB = 13,7 x P + 492,3 x T 6,67 x A + 77DONES TMB = 9,74x P + 172,9 x T - 4,74 x A + 665P = pes en quilos T = talla en metres A = edat en anysUnitats: kcal que es necessiten com a mnim diriament 5. PAUTES BSIQUES DE LA NUTRICI PER AESPORTISTESEQUILIBRIUna persona ha dingerir nutrients per compensar la despesaenergtica que realitza el seu cos (tant gastes, tant menges) En un futbolista pot ser dunes 3500 Kcal/diaADECUACILAlimentaci ha de ser adequada en quantitat i en qualitat.Ms endavant parlarem dels principis immediats i de la distribuci dels nutrients amb funcions energtiques 6. DISTRIBUCI DIRIAPREPARACISUPLEMENTACITan sols en casos de carncia o de desequilibris en laportaci dels nutrients essencials 7. MODIFICACIONS DIGESTIVESLEntrenament i la competici poden induir modificacionsdigestives que influiran en els processos dabsorci i utilitzaci dels aliments.Calambre intestinal Acidez estomacalVmitosErupto0 10 20 30 40 50 60 8. ELS PRINCIPIS IMMEDIATSNUTRIENTS QUE TENEN FUNCIONS ENERGTIQUES GLCIDS LPIDS55-60%-30% PROTENES 15 % 9. ELS HIDRATS DE CARBONISegons el seu origen es poden classificar en:-Vegetals: cereals, pa i pasta,fruites, verdures, llegums, tubercles. -Animals: llet (lactosa), fetge icarn (glucogen)-Industrials: sucres de taula, de mel, barretes energtiques, refrescos, iogurts... 10. Segons la seva composici qumica:-Simples: quan sn ingerits sabsorbeixen rpidament a la corrent sangunia induint una resposta dinsulinarpida i alta. Inclouen els monosacrids ( pentosas i hexosas) i els disacrids (sacarosa, lactosa,maltosa) (*la cllula muscular utilitza metablicament la glucosa) 11. -Complexes: quan sn ingerits sabsorbeixen lentament. Els carbohidrats complexes o polisacridssn cadenes lineals o ramificades de monosacrids. El glucogen s un carbohidrat complex que es constitueixcom el combustible ms important per lesportista, doncs slnica forma demmagatzemar glucosa en lorganisme 12. ndex GlucmicIndica la rapidesa amb qu es digereix un aliment i lelevaci de laglucosa en sang que aquest provoca desprs dhaver-lo digerit. En funci daquesta trobarem aliments amb alt, mig, o baix ndexglucmic. 13. Funcions dels carbohidrats ENERGTICA! s la seva principal funci...hi ha cllules que tan solsconsumeixen glucosa (ex: neurones). 60-75% manteniment de funcions vitals 10-15% processos vinculats ala digesti, absorci i processament daliments 15-30% per satisfer les demandes dels msculs durant lexercici (contracci muscular) Tamb tenen una funci estructural: formen part dels cids nucleic queintegren els nostres gens, de les glucoprotenes de les membranes cellulars, dels mucopolisacrids propis del teixit conjuntiu, de la D- galactosamina prpia dels cartlags... 14. Hidrats de carboni i rendiment esportiuEls hidrats de carboni proporcionen una important font denergia durant lexercici.Molts esportistes de fons (ciclistes, corredors, esquiadors defons...) utilitzen lanomenada crrega de glucogen, amb lobjectiu demmagatzemar grans quantitats dhidrats de carboni.Dieta alta en HC Dieta normal Dieta baixa en HCRelaci entre el contingut de glucogen en els msculs i el temps dexercici finsa lesgotament. Astrand 1967 15. Compte! Els esportistes no hauria dingerir alimentsformats per hidrats de carboni (sobretot dndex glucmic alt) durant un perode comprs entre els 15 i els 45anteriors a lexercici perqu pot produir hipoglucmia poc desprs diniciar lexercici.Ingerir hidrats de carboni durant lexercici complementa laportaci dhidrats de carbonirequerits per lactivitat muscular 16. SISTEMES DE PRODUCCI DENERGIA MUSCULARVIA ANAERBICA ATP-CP (ANAERBIC ALCTIC) LES RESERVES DATP AL MSCUL SN MOLT LIMITADES 6.LES RESERVES DE FOSFOCREATINA PASSATS COM A MXIM 20-25. AMB 1 DE REPS LES RESERVES ES RECUPEREN FINS UN 80-90%. GLUCLISI ANAERBICA (ANAERBIC LCTIC) SUTILITZA EL GLUCOGEN MUSCULAR EMMAGATZEMATAQUESTA VIA PRODUEIX UNA GRAN FATIGA MUSCULAR PER ACUMULACI DCID LCTIC AL MSCUL I A LA SANG (ACIDOSI) SUTILITZA ENTRE ELS 20 I ELS 2-3 MINUTS DE TREBALL INTENS. 17. VIA AERBICACICLE DE KREBSCONSISTEIX EN LOXIDACI DE LA GLUCOSA AMB LOXIGEN QUE ENTRAA LA CLLULA. (DE 3 A 90)Per cada molcula de glucosa se nobtenen 36 ATP. -OXIDACICONSISTEIX EN LOXIDACI DELS CIDS GRASSOS. REQUEREIX UNA PRESNCIAIMPORTANT DOXIGEN. (hores) PJARA 18. ELS GREIXOS O LPIDSSn la reserva energtica fonamental, de tal manera que tot excsenergtic ingerit es transforma en greix de dipsit (engreixen ms els dolos que el propi greix).La unitat ms bsica de greix s lcid gras, utilitzada per a laproducci denergia. Nexisteixen de dues formes: Saturats: amb enllaos dobles, solen ser dorigen animal i unconsum excessiu s un factor de risc per a la salut Insaturats: (monoinsaturats i polinsaturats) sn essencials en lanostra dieta, doncs lorganisme no s capa de sintetitzar-los 19. El consum de greix no ha de ser superior al30% del total de calories consumides (-10% saturadas)Lentrenament deresistncia augmentala capacitat muscularper utilitzar elsgreixos com a fontenergtica. 20. PROTENESSn els components biolgics ms dinmics i actius. Sn essencials per a la vida amb funcions estructurals oplstiques (constructores) i funcionals (constitueixen enzims, hormones, anticossos...), fins i tot contribuint al metabolisme energtic. Trobem aminocids no essencials (els podem sintetitzar) i aminocid essencials (cal inclourels en la dieta) 21. s necessari donar suplements proteics als esportistes?No, de fet, una ingesta excessiva de protenes suposaria riscos per a la salut com a conseqncia duna excessiva demanda del ronyons. (mxim ingerirem un15% de protenes en la dieta)Les protenes no sn una font important denergia per al nostre cos, per poden utilitzar-se per a produir-la. 22. DIETESDieta depurativaDieta Dunkan (proteca) Dieta Dissociada 23. MICRONUTRIENTSVITAMINESNutrients necessaris per a la regulaci del metabolisme hum,sense elles no podem utilitzar els altres nutrients que ingerim.Les podem classificar en liposolubles (sabsorbeixen des deltracte digestiu unides al lpids) i en hidrosolubles (sabsorbeixen des del tracte digestiu juntament amb aigua) 24. Vitamines potencialment facilitadores delrendiment esportiu:Vitamines del complex BShan identificat una dotzena de vitamines de complex B, les quals tenen una funci essencial en el metabolisme cellular. Diversos estudis demostren que el complement duna o vries vitamines del complex B facilita el rendiment...Per aix tan sols s cert si existeix una carncia preexistent del complex de vitamines B. 25. Vitamina Cs important per a la formaci i manteniment del collagen; el metabolisme dels aminocids; la sntesi dalgunes hormones; i afavorint labsorci de ferro en els intestins. El suplement de vitamina C no millora el rendiment quan no hi ha cap carncia.Vitamina E Es troba en els msculs i en els greixos. Les sevesfuncions no es troben ben delimitades, tot i que augmenten lactivitat de les vitamines A i B, impedint la seva oxidaci...la seva funci ms important s lacciantioxidant 26. MINERALS Substncies inorgniques essencials per a les funcionscellulars normals. Intervenen en la contracci muscular, eltransport doxigen, lequilibri de fluids i la bioenergia.El calcis el mineral ms abundant en el nostre cos. s important en la construcci i manteniment duns ossos sans, per tamb s essencial per a la transmissi dimpulsos nerviosos. (ex: osteoporosis) El trobem en aliments com la llet,el formatge, la farina de blat, llegums i fruits secs. 27. El FsforEs troba estretament vinculat al calci (80% combinat amb ell).s una part essencial del metabolisme, de lestructura deles membranes cellulars i del sistema damortiment El trobem en el peix, cereals, llet, formatge, fruits secs...El FerroT una important funci de transport de loxigen. El principal problema associat a aquesta condici lanmia per falta de ferro. Donar suplements de ferro suposa una millora de rendiment a les persones que en tenencarncia. En cas contrari sn perjudicials per a la salut (risc coronari) 28. Sodi, potassi i clorurEs troben distributs per tots els fluids i teixits del cos.Aquests minerals capaciten als impulsos neurals percontrolar lactivitat muscular. Tamb sn responsables del manteniment i distribuci de laigua del cos, de lequilibriosmtic normal, de lequilibri cid-base, i de la freqnciacardaca. LES VITAMINES I ELS MINERALS NO SEMBLAQUE TINGUIN VALOR ERGOGNIC.PRENDREN EN QUANTITATS SUPERIO

Embed Size (px)
Recommended