Songs of wars I have seen és una peça musicoteatral inspirada en fragments de la novel·la Wars I Have Seen, de Gertrude Stein. Durant la Segona Guerra Mundial, notes musicals de tots els temps vivien entre els pensaments del dia a dia de les dones franceses, mentre els seus homes lluitaven al front. Aquí, el món antic i el contemporani es barregen en un de sol i la cadència barroca comparteix espai amb conceptes d’avantguarda que van des del jazz a l’atonalitat, passant pel minimalisme, mentre afloren, recitats, els pensaments emotius, irònics, tendres, angoixants, intel·ligents... d’aquestes dones de la reraguarda.
4
MONTJUÏC12/ 13 10 i 11 d’OCTUbre SONGS OF WArS I HAVe SeeN text GerTrUde STeIN música HeINer GOebbelS direcció musical erNeST MArTíNez-IzqUIerdO direcció escènica JOrdI PrAT I COll / bCN216 espectacle en català durada aproximada 55 minuts sense pausa intèrprets David Albet flauta Loles Chiralt oboè Elvira Querol clarinet Laura Serra fagot Anna Ferriol de Ciurana trompa Carlos Mejías trompeta Gabriel Mateu trombó Ferran Armengol percussió I Ferran Carceller percussió II Cristina Badia arpa Maike Burgdorf tiorba Isabel Fèlix piano i clavicèmbal Dani Espasa teclats Elena Rey violí I Maria Roca violí II Anna Aldomà viola Laia Puig violoncel Cristina Membrive contrabaix traducció de l’anglès Jordi Prat i Coll escenografia i vestuari Ricard Prat i Coll il·luminació David Bofarull so Carlos Gómez regidor Arnau Soler tècnic de llums Marc Lleixà tècnic de so Carlos Gómez cap de producció bcn216 Noemí Suñol director artístic bcn216 David Albet i els equips del Teatre Lliure producció bcn216 el bcn216 rep el suport de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC) Songs of Wars I Have Seen es va estrenar el 12 de juliol del 2007 al Queen Elizabeth Hall de Londres sota la direcció musical de Sian Edwards. El muntatge que presentem es va estrenar a la sala Oriol Martorell de L’Auditori de Barcelona el 17 de febrer del 2010. n Songs of Wars I Have Seen és un concert teatralitzat que sorgeix d’un encàrrec de la London Sinfonetta a Heiner Goebbels, que agafa trossos dispersos de la novel·la de Gertrude Stein Wars I Have Seen i en genera una peça musical (on no apareix cap cançó), tocada i recitada només per dones. I diu explícitament el compositor que, si hi ha d’haver algun home, ha d’anar vestit de fosc i s’ha de situar lluny, al fons de l’escenari. No pot compartir espai amb la intimitat de les dones que han d’estar a primer terme entre llums d’interior. La novel·la de Stein, publicada el 1945, reflecteix amb una prosa molt personal, gairebé automàtica, la seva experiència i vivència durant l’ocupació nazi al poble francès de Culoz (1940-43). Aquesta guerra “actual” n’hi recorda d’altres, i li permet fer una reflexió històrica personal. I també li permet relacionar-la amb lectures que ha fet, especialment les de Shakespeare, ja que el que Shakespeare escriu és ben bé igual al que està vivint el món en aquells dies. Així doncs, el que fa Goebbels és convertir la veu individual d’una dona en una veu femenina col·lectiva. Moment per moment, com una constel·lació, la veu es multiplica en veus, la de moltes dones que des de la
Transcript
MONTJUÏC12/13
10 i 11 d’OCTUbre
SONGS OF WArS I HAVe SeeNtext GerTrUde STeIN música HeINer GOebbelSdirecció musical erNeST MArTíNez-IzqUIerdOdirecció escènica JOrdI PrAT I COll / bCN216
espectacle en catalàdurada aproximada 55 minuts sense pausa
traducció de l’anglès Jordi Prat i Collescenografia i vestuari Ricard Prat i Collil·luminació David Bofarullso Carlos Gómez
regidor Arnau Solertècnic de llums Marc Lleixàtècnic de so Carlos Gómezcap de producció bcn216 Noemí Suñoldirector artístic bcn216 David Albet
i els equips del Teatre Lliure
producció bcn216
el bcn216 rep el suport de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICEC)
Songs of Wars I Have Seen es va estrenar el 12 de juliol del 2007 al Queen Elizabeth Hall de Londres sota la direcció musical de Sian Edwards. El muntatge que presentem es va estrenar a la sala Oriol Martorell de L’Auditori de Barcelona el 17 de febrer del 2010. n
Songs of Wars I Have Seen és un concert teatralitzat que sorgeix d’un encàrrec de la London Sinfonetta a Heiner Goebbels, que agafa trossos dispersos de la novel·la de Gertrude Stein Wars I Have Seen i en genera una peça musical (on no apareix cap cançó), tocada i recitada només per dones. I diu explícitament el compositor que, si hi ha d’haver algun home, ha d’anar vestit de fosc i s’ha de situar lluny, al fons de l’escenari. No pot compartir espai amb la intimitat de les dones que han d’estar a primer terme entre llums d’interior.La novel·la de Stein, publicada el 1945, reflecteix amb una prosa molt personal, gairebé automàtica, la seva experiència i vivència durant l’ocupació nazi al poble francès de Culoz (1940-43). Aquesta guerra “actual” n’hi recorda d’altres, i li permet fer una reflexió històrica personal. I també li permet relacionar-la amb lectures que ha fet, especialment les de Shakespeare, ja que el que Shakespeare escriu és ben bé igual al que està vivint el món en aquells dies.Així doncs, el que fa Goebbels és convertir la veu individual d’una dona en una veu femenina col·lectiva. Moment per moment, com una constel·lació, la veu es multiplica en veus, la de moltes dones que des de la
seva quotidianitat viuen una guerra: la fam, la manca d’informació, la por als bombardejos, les lectures de Shakespeare, els rumors, l’empatia amb els altres... mentre esperen i esperen... la pau. Perquè de guerra ja en tenen ben bé prou!És una peça emocionant. Plena del caliu i de la tragèdia del dia a dia però sense dramatismes efectistes. D’aquí la importància que els textos no siguin recitats per actrius professionals sinó que els diguin les intèrprets mateixes. Han de ser veus anònimes, veus no preparades a priori per recitar (tot i que hem assajat durament, ja que la prosa de Stein o no té comes o està escrita amb un llenguatge i una sintaxi que recorden més la manera de parlar que no pas la prosa “periodística”). Així doncs, les intèrprets parlen mentre toquen i toquen mentre parlen. Des del seu lloc, llegint un llibre, tocant el violí, fent anar un morter, sargint un mitjó... mentre els gats i els ratolins i les guineus dissecades i els llibres i les ràdios i els llums contenen els límits del seu refugi particular anomenat casa. Aquesta ha estat la meva visió personal d’escenificació de la peça (omplir-la de més objectes que no pas llums i tauletes) per mostrar que la guerra no només passa al front. Sense oblidar les recomanacions de Goebbels respecte de la llum, que no ha de ser càlida sinó una combinació agressiva de llum d’interior amb llum freda. Un concepte molt brechtià, per tal que l’espectador s’emocioni i reflexioni a parts iguals. Traduir Stein ha estat una de les tasques més estimulants i alhora més difícils que m’hagi trobat mai com a traductor. A banda que no fa servir una sintaxi “acadèmica”, la lletra sovint ha d’encaixar amb la partitura de Goebbels, sobretot per respectar una musicalitat que entra i surt de la música.Poques peces podem trobar on s’entrellacin tan bé paraula i música. On l’equilibri sigui tan eficaç a l’hora de comunicar una idea i una emoció tan diàfana com terrible: aquesta determinació obsessiva que té l’ésser humà de repetir-se en els actes de guerra. Els uns matant-se a primera línia, els altres (les dones, els nens, els vells, els tolits...) vivint un dia a dia marcat per aquest fet terrible.A la gent de la meva generació, aquesta peça ens recorda els nostres avis, especialment les àvies, que van patir la fam i els bombardejos de la no menys sagnant Guerra Civil. I d’això… tampoc en fa tants anys. nJordi Prat i Coll
Venda d’entrades a www.teatrelliure.com
PÀTrIAautoria i direcció Jordi Casanovasamb Marcel Borràs, Àlex Casanovas, Lluïsa Castell, Francesc Orella, Fermí Reixach i Rosa VilaEn Miquel és el primer candidat clarament independentista que pot aconseguir majoria a les eleccions catalanes. El partit al govern vol eliminar aquest rival inesperat i els detractors més ultres de la resta de l’estat el volen veure, literalment, mort. Tres dies abans de la jornada electoral, ell desapareix. La seva assessora de campanya no sap on és. El fill no ho vol saber. La dona desitjaria no saber-ho. La policia investiga. La població està tensa. Si no el troben aviat, el país pot esclatar. n
el MONTAPlATOSde Harold Pinter direcció Andrés Lima / Animalarioamb Alberto San Juan i Guillermo ToledoBen i Gus són dos assassins a sou tancats en una habitació lúgubre d’un soterrani. Mentre esperen les ordres de l’organització per a qui treballen, comencen a rebre absurds encàrrecs de menjar a través del muntaplats que dóna títol a aquesta obra emblemàtica del dramaturg britànic Harold Pinter. n
tel 932 289 747 / [email protected] / MONTJUÏC Passeig de Santa Madrona, 40-46 / GrÀCIA Carrer Montseny, 47
www.teatrelliure.com
som aamb el patrocini de membre de
AbONAMeNTS Mantenim l’IVA reduït dels abonaments fins al 31 d’octubre. Improrrogable!Aprofiteu aquesta oportunitat per aconseguir més d’un 50% de descompte en les vostres entrades: npreu d’una entrada de Tarifa B: 30,25q
namb l’Abonament 10: 16,5q
namb l’Abonament 22: 15q
I recordeu que tots els nostres abonaments us donen dret a fins a 2 entrades per espectacle perquè pugueu compartir-los amb qui vulgueu!
Compreu-los per internet (www.teatrelliure.com), correu electrònic ([email protected]), telèfon (932 289 748) o directament a les taquilles del Lliure n
Més informació sobre passis, abonaments, venda d’entrades
i accessibilitat a www.teatrelliure.com
reSTAUrANT el llIUreMontjuïc
Passeig de Santa Madrona, 40-46
Restaurant regentat per
Hi trobareu servei de cafeteria i de restauració. Cuina innovadora en un ambient distès i agradable, tant a les seves instal·lacions interiors (cafeteria i menjador) com a la terrassa de la Plaça Margarida Xirgu, per dinar i per sopar abans o després de les funcions.HOrArIS nde dilluns a divendres de les 10h. a les 17h. nels dies de funció, de les 17h. fins a 2 hores després de la funció. nels dies de funció doble, de les 17h. fins a 2 hores després de l’última funció.
