Date post: | 19-Jan-2023 |
Category: |
Documents |
Upload: | independent |
View: | 0 times |
Download: | 0 times |
• Col sofitu del Gobiernu del Principáu d’Asturies
Ediciones
1ª ed., 19812ª ed., 1985Amestadures (I), 1987Amestadures (II), 1988Conxugación de verbos asturianos, 19893ª ed., 19893ª ed. correxida, 19904ª ed. revisada, 19934ª ed. revisada, reimp., 19965ª ed., 20006ª ed. revisada, 2005
© Academia de la Llingua Asturiana
I.S.B.N.: 84-8168-394-9Dep. Llegal: AS-4401-2005Imprentao por Gráfiques ÁPELPol. Ind. de Porceyo - c/. Galileo Galilei, 262XIXÓN
NOTA A LA SESTA EDICIÓN
Estrincada dafechu la quinta edición de les Normes Ortográfiques(2000), l’Academia de la Llingua Asturiana imprenta esta sesta, onde s’iguódalgún erru d’imprenta y s’axustaron cuestiones d’orde téunicu acordies co-lo inxerto na Gramática de la Llingua Asturiana (3ª ed., 2001) y nel Diccio-nariu de la Llingua Asturiana (DALLA) asoleyáu nel añu 2000.
Uviéu, a 30 díes andaos del mes d’ochobre del añu 2005Academia de la Llingua Asturiana
5
ENTAMU DE LA QUINTA EDICIÓN
La quinta edición de les Normes ortográfiques ye’l resultáu del llabornormativu entamáu en 1981, acabante acoyer l’Academia de la Llingua As-turiana aquel encamientu estatutariu pel que les fuerces polítiques la em-pobinaben a curiar del idioma. De magar entós la historia de la escritura as-turiana foi averándose, adulces, al modelu de llingua que facíen tresllucir lesnormes y qu’enxamás quixo contraponese a la bayura d’estilos que llibre-mente podíen encaxase nelli.
A lo llargo d’estos años duldóse y discutióse sobro un proyeutu ondenon too yera rellumante nin prestoso nin fácil. L’atenta llectura de les cincoediciones feches son el niciu onde se pervé cómo se propunxo un camuda-mientu cuando paeció afayadizu y cómo s’iguó lo menos bono cuando fixofalta. Dos finxos llendaron, persiempre, el facer académicu: d’un llau, el res-petu al trabayu fechu y a la realidá llingüística; d’otru l’apueste pola llibertá siasina s’afitaba una senda amañosa pal idioma. Nesi aspeutu tol mundu he-bo arrenunciar a dellos vezos, siempre a la gueta d’un pautu meyor. De lesconsecuencias podemos toos allabancianos pola acoyida xeneralizada de lanormativa.
Esta edición de les Normes ortográfiques sal a la lluz al empar del Dic-cionariu de la Llingua Asturiana nun enfotu d’amestar, a lo cabero l’añu2000, les feches de les dos iniciatives con que s’entama y pieslla la prime-ra estaya del procesu normativizador. Los otros dos encontos normativosrepreséntenlos obres tan simbóliques como la Gramática de la Llingua As-turiana y los Nomes de conceyos, parroquies, pueblos y llugares del Prin-
7
cipáu d’Asturies. Venti años, ye verdá, son percurtia historia na vida d’unallingua pero son abondos si ésta cueye’l camín que sofite’l so futuru. Tiem-pu habrá, dientro d’unos años, d’enderechar lo qu’entós abulte más acon-seyable.
Uviéu, 13 d’avientu del añu 2000Academia de la Llingua Asturiana
8
ENTAMU DE LA TERCER EDICIÓN
De magar viera la lluz la primera edición de les normes ortográfiques del’Academia, esta institución vien trabayando por completar los aspeutos quenun se contemplaren y por iguar les imprecisiones que, de toes toes, teníenqu’acompangar el procesu normativizador. Nun sen y n’otru allumáronse lesdos entregues qu’apaecieron como Amestadures y que diben llogrando, dien-tro de la necesaria llibertá, axuntar criterios d’unificación. Güei, ocho añosdempués de les primeres normes académiques, somos a ufiertar una nuevaedición que recueye tol llabor fechu a lo llargo d’esti tiempu, encontáu nosmesmos principios teóricos y empobináu a facer claro lo que nun quedareabondo esplícito. Ési ye’l calter cimeru d’esta tercera edición de les NormesOrtográfiques: la so mayor esplicitación de tolo que, por cuenta de les prie-ses con qu’hubo trabayase na primera hora, quedare namái dibuxao o allo-ñao del detalle pol que pudiere naguar un llector ensin familiaridá cola llin-gua. Agora, col tiempu más llibre, afóndase nello, axúntase tola normativaasoleyada y ufiértase una edición abondo completa, tolo completa que pueufrise anguaño, y que va ser ferramienta afayadiza nes manes d’escritores yenseñantes. La normativa nun ta asina peracabada pero, aunida al diccio-nariu nel so día, asegurará dafechu, nel nivel téunicu, les posibilidades in-xeríes na llingua.
Academia de la Llingua AsturianaUviéu, 25 de mayu de 1989
9
10
ENTAMU DE LA SEGUNDA EDICIÓN
L’Academia de la Llingua Asturiana asoleya la segunda edición de lessos Normes Ortográfiques percontenta del llabor fechu hasta agora. De-mostróse que’l camín escoyíu yera afayadizu y l’acoyida de les propuestesye una realidá. Toos nesti pautu que ye la llingua escrita tuviemosqu’arrenunciar a los nuesos particulares vezos y a les nueses idees —da-cuando perqueríes—, pero ello faise porque toos naguamos por que salgaafitándose la llingua.
Esta nueva edición nun ye un endrechamientu de les postures asitia-es hai cuatro años. Bien al contrario, lo que faemos nel presente ye siguir cal-teniéndoles iguando, eso sí, detallinos, esclariando les coses que nun que-daren nidies. Del mesmu mou inxértense delles normes que’l pasu’l tiempuy la práutica de la llingua aconseyen.
De toes maneres, entá son abondes les coses que fai falta dir afitan-do, mas, en dellos casos, ye necesaria la prudencia enantes d’escoyer en-te les posibilidaes que se mos ufierten y, n’otros, la investigación habrá al-vertimos aspeutos entá ensin allumar. Asina, pasu ente pasu, perconocedoradel so facer, L’Academia pel so boletín oficial, Lletres Asturianes, dirá sa-cando a la lluz nueves normes y orientaciones, necesaries pal meyor xorre-cer de la llingua.
Uviéu, 22 de marzu de 1985
ENTAMU DE LA PRIMER EDICIÓN
Estes normes ortográfiques y entamos de normalización llingüística quepropón l’Academia de la Llingua Asturiana quieren ser como’l camín per on-de puedan dir empobinaes toes aquelles persones que nagüen por escribirla nuesa llingua. Los puntos en que s’axunta la manera falar de los asturia-nos son munchos y por eso mesmo podemos enfotamos nel llogru d’una llin-gua lliteraria.
Sabemos, de toes maneres, que la sienda ta enllena d’escayos y quemos fai muncha falta la meyor de les voluntaes pal so algame.
Ye claro qu’al allampiar por escribir una llingua lliteraria, l’escritor tienqu’escoyer ente toa una riestra posibilidaes que-y ufierten les estremaes va-riedaes de la mesma llingua. Nesti sen han entendese munches de les nor-mes o regles que proponemos p’asina, ente toos, dir llogrando, cuantes pri-mero meyor, una normalización dafechu. Non tolos casos posibles en quepue alcontrase un escritor tán previstos —nin quixemos prevelos toos—, pe-ro sí hai munches observaciones unificadores que mos van dexar entamar elcamín. L’usu que de la llingua vayan fayendo los escritores será lo que llueuaconseye dir dando nueves regles.
L’Academia de la Llingua Asturiana afítase nuna idea fondamente aceu-tada por toos y ye qu’esa llingua culta vamos llograla cola cadarma morfoIó-xica y fonolóxica central. Dende’l puntu vista sintácticu toles construccionesbables acéutense dafechu como norma llingüística. Léxicamente toles pa-llabres bables tienen el mesmu drechu a emplegase na llingua llíteraria: asi-na axunta’l bable una bayura sinónimos perestimable.
11
L’Academia de la Llingua en nengún momentu va dir escontra les va-riedaes de la llingua asturiana. L’Academia de la Llingua quier sofitar col sotrabayu tolo que de llingüísticamente asturiano se dea ente nosotros. Peroxustamente porque la meyor manera de caltener les coses de nueso ye nor-malizales, inventariales y da-yos puxu, ye polo que l’Academia pide a tolosescritores n’asturianu qu’aceuten dafechu y ensin nengún tipu torga toes es-tes normes pensaes pa que pueda escribise una llingua lliteraria. L’emple-gu de les mesmes grafíes, apóstrofos, acentos, diéresis, contraiciones, etc.,tanto valen pa la llingua xeneral como pa cualquiera de les variantes diató-piques.
Col enfotu de ser útiles a los escritores y al mesmu tiempu con una lla-mada al altu la lleva p’aIgamar la llingua asturiana fixo l’Academia estes nor-mes que mos prestaría que foren recibíes ensin prexuiciu dalgún.
Academia de la Llingua AsturianaUviéu, 1981
12
1. L’ALFABETU
1.1. LLETRES Y FONEMES
1.1.1. L’asturianu fai usu del siguiente alfabetu:
lletra nome fonema
a a /a/b be /b/c ce /θ/, /k/
ch che /c^ /d de /d/e e /e/f efe /f/g gue /g/h hache —i i /i/I ele /l/ll elle /l
v/
m eme /m/n ene /n/ñ eñe /n
v/
o o /o/p pe /p/
qu cu /k/r, rr erre /r/, /r/
s ese /s/t te /t/u u /u/v uve /b/x xe /s
v
/y ye, y griega /y/, /i/z zeta, zeda /θ/
13
1.1.2. La h ye muda (ver 1.7.20). L’aspiración, cuando quiera manifestasena escritura, escríbese siempre con h. , enxamás con j.
1.1.2.1. De la mesma manera escríbese h. :
a) Nos orientalismos que pasen a la llingua lliteraria: h. ou, h. ue, etc.
b) Na toponimia de la fastera oriental d’Asturies: H. ontoria, Villah. or-mes, H. uentes, Collauh. ermosu, etc.
1.1.2.2. Pa l’adautación d’otres aspiraciones, ver 1.7.20.
1.1.2.3. La h. pue sustituyise por h. en casu d’haber dificultaes tipográfiques.
1.1.3. La llamada ch vaqueira, cuando quiera manifestase na escritura, es-críbese l.l. lo mesmo nes pallabres propies del vocabulariu (l.l.obu, col.l.ar,cogol.l.u, etc), que nos nomes de llugar onde alita (L. l.arón, L. l.uarca,Vil.l.ar de Vildas, Campiel.l.u, etc.). Al facer asina l’Academia llogra co-les mesmes lletres escribir toa una riestra de variedaes fonétiques, lle-gando a una xuntura importante. Llingüísticamente sofítase xuntar laescritura na distribución cuasi matemática de los resultaos, dao quesiempre que n’occidente apaeza [s^ , ts, t.s, t., d...], nel restu del astu-rianu hai una [l
v]. De la mesma manera, al proponer a los escritores
que quixeren escribir dalguna variedá occidental l’emplegu de l.l. nunse piensa namás qu’en favorecer la bona comprensión de los testosper parte tolos asturianos. L’Academia encamienta a tolos enseñan-tes que-yos deprendan a los rapazos cómo la grafia l.l. s’interpreta [s^ ,ts, t.s...], y ll [l
v] según zones.
1.1.3.1. La l.l. pue sustituyise pola grafía l.l por razones de dificultá tipográ-fica.
1.1.4. La grafía ts pue emplegase pa reflexar per escrito la fala de delles zo-nes occidentales, onde’l fonema /c^ / tien esa realización fonética: cut-su, fetsu, catsapu (por cuchu, fechu, cachapu).
1.1.5. Pue escribise yy cuando se quiera poner per escrito’l soníu [ky], qu’endelles fasteres del occidente representa dalgunos casos de /y/: muy-yer, trabayyar, ayyu (por muyer, trabayar, ayu).
14
1.1.6. Amás, empléguense les lletres j (“jota”), k (“ka”) y w (“uve doble”)cuando faiga falta reproducir pallabres de llingües nes que s’utilicen.Exemplos:
Jalisco, Kenia, Washington, keplerianu, water-polo, etc.
1.1.7. La descripción fonética de les variantes de los fonemes pue vese nesdiferentes monografíes de la llingua y na Gramática de l’Academia dela Llingua Asturiana.
1.2. LES VOCALESLos fonemes vocálicos son: /a, e, i, o, u/.
1.2.1. EL FONEMA /i/
1.2.1.1. El fonema /i/ represéntase, pelo xeneral, cola lletra i. Esta normaaplicase tamién nel casu de los diptongos y triptongos finales de pa-llabra. Exemplos:
la llei, el rei, yo soi, yo toi, él fai, güei, yo doi, baxái toes, hai munchacollecha, etc.
1.2.1.2. Pelo contrario, el fonema /i/ ye representáu cola lletra y nestos doscasos:
a) Pa escribir el pronome átonu -y de tercera persona del singular,en función de complementu indireutu (ver 2.10.2). Exemplos:
dio-y pan, nun-y presta
b) Pa escribir la conxunción copulativa y:
el neñu y la muyer, Xuan y María
1.2.2. EL FONEMA /u/
1.2.2.1. El fonema /u/ represéntase siempre pela lletra u. Exemplos:
fumu, sucu, tucu, curruscu
1.2.2.2. Pelo contrario, la lletra u nun representa nengún fonema nes xun-tures gue, gui, que, qui. Exemplos:
guetar, guirriu, quexase, él quixo
15
1.3. VOCALES ÁTONES NON FINALESNel asturianu faláu dase una tendencia a alternar les vocales /i/, /e/ yel diptongu /ie/, per un llau, y /u/, /o/ y /ue/, per otru, cuando s’atopen ensílaba átona. Col oxetu d’evitar na escritura estes alternancies, propó-nense les normes que siguen darréu.
1.3.1. ESCRITURA DE O ÁTONA NOS NOMES Y AXETIVOS
1.3.1.1. Escríbese o átona cuando se trate de pallabres que na so familia tie-nen primitivos con o tónica:
probín (de probe), non *prubínbocáu (de boca), non *bucáucoxera (de coxu), non *cuxerahomín (de home), non *humínllobín, llobercu (de llobu), non *llubín, *llubercupocoñín (de pocu), non *pucuñínroxín (de roxu), non *ruxínvoceres (de voz), non *vuceres
1.3.1.2. Cuando se trate de pallabres que na so familia tienen primitivos coldiptongu ue tónicu:
pescozada (de pescuezu), non *pescuzadafoguera, foguerina (de fueu), non *fuguera, *fuguerinafoyasqueru (de fueya), non *fuyasqueruporquera, porcaz, porquizu (de puercu), non *purquera, *purcaz,
*purquizu, *puerquizucordón, cordal, cordada (de cuerda), non *curdón, *curdal, *curdadacotada, cotarada, cotarón (de cuetu), non *cutada, *cutarada, *cu-
taróncovacha (de cueva), non *cuvachu, *cuevachunocherniegu (de nueche), con *nuchernieguportón (de puerta), non *purtón, *puertónpoblación (de pueblu), non *publación
1.3.1.3. En pallabres como les siguientes:
no (‘en lo, en el’), non *nupovisa, non *puvisa
16
socesu, non *sucesutocín, non *tucín
1.3.2. ESCRITURA DE O ÁTONA NES FORMES VERBALES
1.3.2.1. Escríbese o átona cuando nes correspondientes formes fuertes ato-pamos una o tónica:
atopar (non *atupar): yo atopoaforrar (non *afurrar): yo aforro
1.3.2.2. Cuando nes correspondientes formes fuertes atopamos un dipton-gu tónicu ue:
morrer (non *murrer): yo muerroafogar (non *afugar): yo afuegoalcontrar (non *alcuntrar): yo alcuentrocorrer (non *cuerrer): yo cuerroesconder (non *escunder): yo escuendosorber (non *surber): yo suerboalbortar (non *albuertar): yo albuertoalcordar (non *alcurdar): yo alcuerdoalmorzar (non *almurzar): yo almuerzoamagostar (non *amagüestar): yo amagüestocolgar (non *culgar): yo cuelgocoser (non *cuser): yo cuesocoyer (non *cuyer): yo cueyodormir (non *durmir): yo duermoesfollar (non *esfuellar): yo esfuelloesfoyar (non *esfueyar): yo esfueyofolgar (non *fulgar): yo fuelgoforzar (non *furzar): yo fuerzollover (non *lluver): lluevemoler (non *muler): yo muelomoyar (non *muyar): yo mueyopoblar (non *publar): yo pueblopoder (non *puder): yo puedoresponder (non *respuender): yo respuendosonar (non *sunar): yo suenotronar (non*trunar): truena
17
volver (non *vulver): yo vuelvo
Pero:
xugar: yo xuego
1.3.3. ESCRITURA DE E ÁTONA NOS NOMES Y AXETIVOS
1.3.3.1. Escríbese e átona si se trata de pallabres que na so familia tienenprimitivos con e tónica:
pequeñín (de pequeñu), non *piquiñínneñín (de neñu), non *niñínreguerina (de reguera), non *riguirinateyáu (de teya), non *tiyáuveriquina (de vera), non *viriquinaxeleru (de xelu), non *xileru
1.3.3.2. Si se trata de pallabres que na so familia tienen diptongu tónicu ie:
culebrizu (de culiebra), non *culibrizuferruñosu, ferruñentu, ferradura (de fierru), non *firruñosu, *firru-
ñentu, *firraduramelgueru (de miel), non *mielguerumedrosu, medrana (de mieu), non *midrosu, *midranapescal (de piescu), non *piescalcegatu, ceguera, cegaratu (de ciegu), non *cigatu, *ciguera, *ciga-
ratuportellera (de portiella), non *portillera
1.3.3.3. En pallabres como les siguientes:
ceniza, non *cinizaescuru, non *oscuruseñor, non *siñorvecín, non *vicínvexiga, non *vixiga
1.3.4. ESCRITURA DE E ÁTONA NES FORMES VERBALES
1.3.4.1. Escríbese e átona cuando nes correspondientes formes fuertes ato-pamos una e tónica:
18
secar (non *sicar): yo secoenllenar (non *enllinar): yo enllenoxelar (non *xilar): yo xelofregar (non *friegar): yo fregopescar (non *piscar, nin *piescar): yo pescomercar (non *miercar): yo merco
1.3.4.2. Cuando nes correspondientes formes fuertes hai un diptongu tóni-cu ie:
sentir (non *sintir): yo sientoalvertir (non *alvirtir): yo alviertoespertar (non *espiertar): yo espiertopesllar (non *pisllar, nin *piesllar): yo pieslloximelgar (non *ximilgar): yo ximielgoalendar (non *aliendar): yo aliendoamestar (non *amiestar): yo amiestoapegar (non *apiegar): yo apiegoapertar (non *apiertar): yo apiertocamentar (non *camientar): yo camientodeprender (non *depriender o *deprinder): yo depriendoenredar (non *enriedar): yo enriedoenrestrar (non *enristrar): yo enriestroenterrar (non *entierrar): yo entierrofeder (non *fider): yo fiedoferrar (non *firrar): yo fierroferver (non *firver): yo fiervomerendar (non *mirindar): yo meriendoprender (non *prinder): yo priendoquerer (non *quirer): yo quierotener (non *tiner): él tienvender (non *vinder): yo viendo
1.3.5. ESCRITURA DE U ÁTONA NOS NOMES Y AXETIVOS
1.3.5.1. Escríbese u átona si tamos delantre de pallabres que na so familiatienen primitivos con u tónica:
xusticia (de xustu) non *xosticiadulzura (de dulce), non *dolzura
19
1.3.5.2. En pallabres como éstes:
ciudá, non *ciodáfuin, non *foinruin, non *roin
1.3.6. ESCRITURA DE U ÁTONA NES FORMES VERBALES
1.3.6.1. Escríbese u átona si les correspondientes formes fuertes lleven unau tónica:
cuspir (non *cospir): yo cuspotusir (non *tosir): yo tusosufrir (non *sofrir): yo sufro
1.3.7. ESCRITURA DE I ÁTONA NOS NOMES Y AXETIVOS
1.3.7.1. Cuando se trate de pallabres que na so familia tienen i tónica:
infinitu (non *enfenitu), de fin
1.3.7.2. En pallabres como éstes:
dibuxu, non *debuxudilixencia, non *delixenciadiputáu, non *deputáumilitar, non *melitarministru, non *menistruminutu, non *menutuoficina, non *ofecinaprincipiu, non *prencipiuvisita, non *vesita
1.3.8. ESCRITURA DE I ÁTONA NES FORMES VERBALES
1.3.8.1. Cuando les correspondientes formes fuertes lleven una i tónica:
midir (non *medir): yo midopidir (non *pedir): yo pidodicir (non *decir): yo digorindir (non *rendir): yo rindo
20
siguir (non *seguir): yo sigosirvir (non *servir): yo sirvotiñir (non *teñir): yo tiñovistir (non *vestir): yo vistoximir (non *xemir): yo ximoconsiguir (non *conseguir): yo consigodespidir (non *despedir): yo despido
1.3.9. ESCRITURA DE DIPTONGOS UE, IE EN SÍLABA ÁTONA
Pelo xeneral, los diptongos tónicos ue, ie de los nomes y axetivos y deles formes verbales fuertes, presenten o y e, respeutivamente, nos de-rivaos y formes débiles, como se dexó afitao en 1.3.1.2, 1.3.2.2, 1.3.3.2y 1.3.4.2. Sicasí, el diptongu pue caltenese en casos como éstos:
1.3.9.1. Nos nomes y axetivos: nos derivaos fechos colos sufixos -ín, -ón y-ucu:
cielín, de cielugüelín, de güelugüertina, güertín, güertón, güertucu, de güertu o güertagüesín, güesón, güesucu (y güesera, güesudu), de güesugüeyín, güeyón, güeyucu (y güeyada, güeyera), de güeyumuelina, muelona, mueluca, de muelapiedrina, piedrona, piedruca, de piedratierrina, tierrona, tierruca, de tierravieyín, vieyón, vieyucu (y vieyera), de vieyucieguín, de ciegucuerdina, cuerdona, cuerduca, de cuerdacuevina, cuevona, cuevuca, de cuevanuechina, nuechona, nuechiquina, de nuechenuevín, nuevón, nuevucu, de nuevupuertina, puertona, puertuca, de puertapueblín, pueblón, pueblucu, de puebluportiellina, portiellona, portielluca, de portiella
1.3.9.2. Nos derivaos de diez: dieciséis, diecisiete, etc.
1.3.9.3. Nos verbos, en casos como estos:
güeyar, yo güeyo
21
ufiertar, yo ufiertoagüeyar, yo agüeyo
1.4. VOCALES ÁTONES FINALES
1.4.1. VOCAL FINAL -ACuando na fala alternen en posición final de pallabra /-a/ y /-e/, acon-séyase escribir -a. Exemplos:
puerta, non *puertesidra, non *sidrecura, non *curecerca, non *cerque
1.4.2. VOCALES FINALES -U, -O
1.4.2.1. En final de pallabra, escríbese -u:
a) Nos nomes con artículu el, seyan cuntables o non:
llobu, neñu, quesu, cuchu, l’asturianu ‘llingua’, el blancu ‘color’
(Ver 2.2.1.1.a)
b) Nos axetivos de xéneru masculín (ver 2.3.1.1.a).
c) Nel primer elementu sustantivu d’una pallabra compuesta:
decretu-llei, cabudañu
d) Nes locuciones formaes a base d’un elementu sustantivu (ver2.12.13, 2.13.7):
a gustu, al carrapochu, al debalu, al llau de, al rebuscu de, al ro-diu, d’acuerdu con, de regüeyu, en mediu, etc.
e) Nos alverbios dafechu, darréu, davezu, llueu y de xuru (ver2.12.1.3).
1.4.2.2. A la fin de pallabra escríbese -o nestos casos:
a) Nos nomes como fierro, pelo, filo (ver 2.2.1.1.a), mano y nosapócopes radio, foto, moto, auto, metro, quilo (ver 2.2.1.1.a) y2.2.3.1.c).
22
b) Nos plurales de nomes y axetivos masculinos: neños, llobos, etc.
c) Nos axetivos en concordancia neutra (ver 2.3.4 y 3.5).
d) Nel primer elementu axetivu d’una pallabra compuesta: político-relixosu o politicorrelixosu, gallego-asturianes o gallegoasturia-nes.
e) Los numberales:
cuatro, cinco, ocho, cero y los sos compuestos(pero non cientu, que tien valor de sustantivu)
f) L’indefiníu dalgo.
g) Nos alverbios en xeneral (ver 2.12.1).
h) Nes locuciones formaes a base d’un axetivu (ver 2.12.13,2.13.7):
a lo cabero, a lo llargo de, de contino, en serio, en xunto, un po-co, xunto a, etc.
i) Nes formes verbales:
– Na 1ª persona del singular del presente d’indicativu de tolosverbos:
yo falo, yo apurro, yo bebo, yo faigo, yo xorrezo, etc.
– Na 1ª persona del plural de tolos tiempos y moos verbales:
nós falamos, nós apurrimos, nós bebemos, nós facemos, nósxorrecemos, etc.
– Na 3ª persona del singular del indefiníu de dellos verbos irre-gulares:
él vieno, él dixo, él supo, él traxo, él punxo, etc.
– Nos xerundios:
falando, faciendo, apurriendo
j) Nos pronomes conmigo, contigo, consigo (y migo, tigo, sigo).
k) Nes preposiciones baxo, cabo, so y sobro.
l) Na conxunción pero.
23
1.4.3. VOCALES FINALES -E, -I
1.4.3.1. Como norma de calter xeneral, encamiéntase fixar na escritura la ter-minación -e naquellos casos nos que la fala alterne /-e, -i/. Exemplos:
monte (non *monti)tarde (non *tardi)fonte (non *fonti)nueche (non *nuechi)lleche (non *llechi)
1.4.3.2. De toes maneres, habrá escribise con -i final:
a) Los demostrativos esti, esi y aquelli (tamién aquel).
b) El pronome personal elli (tamién él).
c) El numberal venti.
d) La 1ª persona del singular del indefiníu de dellos verbos irregu-lares:
yo dixi, yo vini, yo traxi, yo fixi, etc.
e) La 2ª persona del singular del indefiníu de tolos verbos:
tu falasti, tu bebisti o bebiesti, tu apurristi o apurriesti, etc.
f) L’imperativu singular de los verbos de la 2ª y 3ª conxugaciones,opuesta a la 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu, con -e:
bebi tu (pero: él bebe)apurri la caxa (pero: él apurre la caxa)
g) Los alverbios siguientes:
cuasi, ayeri, ayuri (tamién ayures), dayuri (tamién dayures), nen-yuri (tamién nenyures)
1.5. VOCALES ÁTONES INICIALES SIGUÍES DE NASAL
1.5.1. ESCRITURA DE AN- INICIAL
Escríbense con an-:andecha (non *endecha)anfiler (non *enfiler)
24
angazu (non *engazu nin *ingazu)anguaño (non *enguaño)anque (non *enque)
1.5.2. ESCRITURA DE EN-, EM- INICIALES
Escríbense en- y em- en principiu de pallabra en casos como estos:
embelgaemponer (‘poner en camín’), pero imponer (escontra la voluntá)emprestarenancharenantes (non *anantes)enfilarenllenarenquivocu (non *inquivocu)entafarrar (non *antafarrar)entainar (non *antainar)ente (non *inte)entóncenes (non *antóncenes)entós (non *antós)enxamás (non *inxamás)
1.5.3. ESCRITURA DE IN-, IM- NOS CULTISMOS
Los comienzos de pallabra in-, im- caltiénense con esta escritura naso adautación al asturianu:
importante (non *emportante)indición (non *endición)industria (non *endustria)inseutuinfestar (non *enfestar)inmaduruintención (non *entención)invisible (non *envisible)
Tamién s’escriben con in- los verbos insertar ~ inxertar, inxerir.
1.5.4. ESCRITURA DE LOS PREFIXOS INTER-, INTRA-, INFRA-Escríbense con in- los prefixos cultos inter-, intra- y infra-:internacional (non *enternacional)
25
infrarroxu (non *enfrarroxu)intramuscular (non *entramuscular)interpretar (non *enterpretar)
1.5.5. ESCRITURA DE N- INICIAL
Escríbense con n- inicial pallabres como estes:
naguar (non *enaguar)namorase (non *enamorase)naspiar (non *enaspiar)norabona (non *enhorabona)noramala (non * enhoramala)
1.6. DIPTONGOS, TRIPTONGOS YA HIATOS
1.6.1. DIPTONGOS
Los diptongos fórmense pola xuntura nuna mesma sílaba de dos vo-cales, de les qu’una tien de ser por fuerza /i/ o /u/. D’esti mou, los dip-tongos n’asturianu son los que siguen darréu:
a) Crecientes: /ia, ie, io, ua, ue, uo/. Ex.:
murnia, vieyu, pioyu, cuayar, nueche, ¡guo!
b) Decrecientes: /ai, ei, oi, au, eu, ou/. Ex.:
entainar, llei, soi, maurecer, feu, tou
c) Mistos: /iu, ui/. Ex.:
Tiuya, xuiciu, lladroniciu
1.6.2. TRIPTONGOS
1.6.2.1. Los triptongos son xuntures de tres vocales que formen parte de lamesma sílaba. Ye preciso que la primera y la cabera vocal seyan/i/ o /u/. Asina, los triptongos posibles n’asturianu son éstos: /iai, iei,ioi, iau, ieu, iou, uau, ueu, uou, uai, uei, uoi/. Ex.:
allampiáis, estropiéis, estropiáu, mieu, Uviéu, acentuáu, fueu, llueu,güei, etc.
26
1.6.3. HIATOS
1.6.3.1. Si nes xuntures de vocales mentaes en 1.6.1 y 1.6.2 nun tán toes namesma sílaba, dizse que tán n’hiatu (ver 1.9.1.3).
1.6.3.2. Les pallabres d’aniciu cultu que nes sos llingües d’orixe tienen hia-tu, caltiénenlu davezu n’asturianu. Asina escríbese:
teatru, real, meteoroloxía, ideal, etc.
1.6.3.3. De toes maneres, l’hiatu orixinariu faise diptongu al adautase a lesterminaciones morfolóxiques propies del asturianu:
espontaneu, homoxeneu, muséu, etc. (pero hiatu en espontáneo,espontánea, homoxéneos, homoxénees, museos)
1.7. LES CONSONANTESLos fonemes consonánticos del asturianu son: /p, t, c^ , k, b, d, g, y, f, θ,s, s
v
, m, n, nv, l, l
v, r, r/.
1.7.1. El fonema /p/ represéntase siempre per aciu de la lletra p. Ex.:
paxu, prindar, plepa
1.7.2. El fonema /t/ represéntase siempre cola lletra t. Exemplos:
atetuyar, traenta, tu
1.7.3. El fonema /c^ / represéntase siempre pela lletra ch. Exemplos:
chancla, parrocha, lleche
1.7.4. El fonema /k/ represéntase per aciu de les lletres c y qu.
1.7.4.1. Escríbese c:
a) Delantre a, o, u:
caxa, cadápanu, cosa, combayar, cubil, cumal
b) Delantre I y r:clisar, clas, clavu, creitu, cruxir, crime
27
c) A la final de sílaba, naquelles pallabres d’orixe cultu que calten-gan la lletra c nesa posición (ver 1.8.5.1):
eclécticu, factura, octaedru
1.7.4.2. Escríbese qu delantre les lletres e, i:él quier, quexase, Quirós, yo quixi
1.7.4.3. La lletra k emplégase en dellos casos que s’específiquen en 1.1.6.
1.7.5. El fonema /b/ represéntase n’asturianu peles lletres b o v. Como nor-ma xeneral y preferente, escríbese b o v según el vezu dexare afi-tao. De toes maneres, pa los casos non previstos, danse les siguien-tes normes:
1.7.5.1. Escríbese v:
a) Si l’étimu de la pallabra tien v o, anque nun la tenga, cuandol’emplegu afitó escribir v:
vinu, verde, vidaya, vería, povisa(de “vinum, viridem, vitalia, virilia, pulvis”)
b) Nos derivaos de pallabres que lleven v:
veyura, esllava(de “vieyu, llavar”)
1.7.5.2. Escríbese b:
a) Cuando l’étimu de la pallabra tien b o bien otros soníos de losque resulta hestóricamente b:
– Imperfeutos en -aba (del llatin -abam): falaba, falabes, tra-bayábemos, etc.
– faba, herba, boriada, cebera, haber, trabe, xubir, xabón, llo-bu, rabuñar, sebe
b) Nes xuntures br y bl, seya’l que seya’l so aniciu etimolóxicu:
branu, bracu, ablana, bramente, blima, vengatible, braña
28
c) Naquellos casos nos que la tradición escrita afitó l’usu de la lle-tra b, anque tea escontra la etimoloxía:
boda (de “vota”), barrer (de “verrere”), bermeyu (de “vermiculu”),Xabel
d) Siempre que nun se dea seguranza etimolóxica nin tradición es-crita.
e) Nes pallabres derivaes d’otres que lleven b:
esberrellar, beberaxu, ablanar, enxabonar, xubidoria (de “berrar,beber, ablana, xabón, xubir”)
1.7.6. El fonema /d/ represéntase cola letra d. Exemplos:
dexar, andrín, Cuideiru
1.7.7. El fonema /y/ represéntase pela lletra y. Exemplos:
mayu, yelsu, paya, muyer, abeya, espeyu, yo, yera (del verbu “ser”),oyer, estoyu...
Convién tener en cuenta estos casos:
Ayer (conceyu), ayerán, abeyota, afayar, choyu, poliya, (tamién polía),maniya, (tamién manía, maniella), rodiya (tamién rodía, rodiella),lladriyu, canaya (nun confundir con canalla), maraviya (tamién ma-ravía).
1.7.8. El fonema /g/ represéntase peles lletres g y gu.
1.7.8.1. Escríbese g:
a) Delantre a, o, u:
gatu, gaxapu, goxu, gorrumbu, guxán, L’Entregu
b) Delantre I y r:glayíu, globu, griesca, Llangréu
c) A la fin de sílaba, naquelles pallabres d’orixe cultu que caltenganla lletra g nesa posición (ver 1.8.8.1):
magnesiu, agnósticu
29
1.7.8.2. Escríbese gu delantre e, i:
guetar, guirriu
(La u pronúnciase cuando s’escribe güe, güi; ver 1.9.3).
1.7.9. El fonema /f/ represéntase siempre cola lletra f:
facer, furacu, frayar, atmósfera, naftalina
1.7.10. El fonema /θ/ represéntase peles lletres c o z:
1.7.10.1. Úsase c delantre les lletres e, i:
ceguñar, cirigüeña, cirolar, xacíu, entemecer, rapaces
Pero:
nazi, nazismu xunto a naci, nacismu;enzima, enzimoloxía xunto a encima, encimoloxía…
1.7.10.2. Emplégase z:
a) Ante les lletres a, o, u:
zapicu, faza, yo tarrezo, zuna
y ante la lletra i nos casos señalaos en 1.7.10.1.
b) Na xuntura zr:
zreza, zrezal, alcazre
c) En final de sílaba o de pallabra:
mozcar, paez, llimaz
1.7.11. El fonema /s/ represéntase siempre per ente medies de la lletra s.Exemplos:
salguera, estru, ensame
1.7.12. El fonema /sv
/ represéntase cola lletra x:
xamasca, xente, xiblar, xorrecer, paxu
1.7.12.1. Enxamás s’escribirá *x + i (átona) + vocal:
30
xana (non *xiana), roxu (non *roxiu), xorra (non *xiorra), Xixón (non*Xixión)
1.7.12.2. Pero habrá escribise xi cuando i ye’l centru la sílaba:
a) Cuando a la i sigue una consonante:
ruxir, xiblar
b) Nos casos de x + i (tónica) + vocal:
coruxía, llexía, ruxíen, aflixíu, texíes, y toles pallabres acaba-es en -loxía: arqueoloxía, teoloxía, etc.
c) Nos derivaos de les pallabres del apartáu b) caltiénse la i tresla x al caltenese l’hiatu que yá amosaben:
coruxiona, llexiona
1.7.12.3. Pa l’adautación como /sv
/ (lletra x) de cultismos orixinarios del lla-tín y del griegu, y d’empréstamos d’otres llingües, ver 1.8.13 y1.8.14:
1.7.13. El fonema /m/ represéntase siempre pela lletra m:
mariellu, moyar, amormiyar
Escríbese m delantre les lletres b y p. Ex.:
combayar, embaecíu, embaxo, imprenta, llimpiu, arramplar
1.7.14. El fonema /n/ represéntase siempre pela lletra n:
zuna, xunir
1.7.15. El fonema /nv/ represéntase siempre pela lletra ñ:
frañir, lleña, señardá, lloñe
Na llingua escrita son lo mesmo de válides les pallabres con n- y conñ- iniciales:
nube o ñube, nariz o ñariz, nuedu o ñuedu, etc.
De toes maneres, nes pallabres d’orixe cultu aconséyase xeneralizarla n-:
normativu, natural, neuroloxía, naufraxu
31
1.7.16. El fonema /l/ ye representáu siempre pela lletra l. Exemplos:
velea, filu, ralu, bonal
Aconséyase’l caltenimientu de /l/ en final de sílaba nestos exemplosque’enllacen con vieyes tendencies de la llingua:
coldu, dulda, selmana, xulgar, vilva (o viuda), coldicia (o cobicia), re-caldar, calce, dolce (o doce), trelce (o trece), selce (o dieciséis)...
1.7.17. El fonema /lv/ represéntase siempre pela lletra ll:
castiellu, Llaviana, lluna, pesllar
1.7.17.1. Pallabres con /l-/ y /l-/ iniciales
a) Como práutica habitual, adáutense al asturianu con ll- les pa-llabres cultes que nes llingües d’orixe tienen l- al principiu depallabra. Esto cúmplese siempre en pallabres qu’asina se re-cueyen na tradición de la llingua o en pallabres qu’entren en re-llación con voces populares:
llaberintu, llabial, llaboral, llaboratoriu, llapiceru, llápiz, llateral,llatín, llector, llectura, llegal, lleición, llepra, llépara, lletanía,lletricidá (tamién electricidá), llétricu (tamién eléctricu), lle-xislar, lliberal, llibertá, llicencia, llícitu, llicor, llimbu, llingua-xe, llingüística, llinia, llinterna, llira, llíricu, lliteral, lliteratu-ra, llitru, lliturxa, llonxitú, llotería, lluminaria, lluminosu, llunar,llustru, llutu, etc.
b) Nos cultismos d’acoyida más moderna pue escribise ll- o ta-mién l-. Exemplos:
lleucemia ~ leucemia, llicántropu ~ licántropu, llicéu ~ licéu, llo-cal ~ local, llocalidá ~ localidá, llocomotora ~ locomotora,llogaritmu ~ logaritmu, llóxicu ~ lóxicu, lluxu ~ luxu, lluxuria~ luxuria, etc.
c) Han escribise con l- delles pallabres qu’hai qu’estremar d’otresque la llingua yá tien con ll-:
lata “fueya de metal” / llata “palu llargu”lentu “que va adulces” / llentu “húmedu”lentes “gafes” / llentes “húmedes”la “nota musical”
32
d) Tamién s’aconseya escribir con l- inicial los nomes xeográficosnon asturianos:
Londres, Libia, Lisboa, Liberia, Lombardía (pero: Lleón)
1.7.17.2. Pallabres con -ll- y -l- interiores
a) Aconséyase que s’escriban con -l- dientro pallabra:
alantre, calor, celebrar, color, colexu, eleición, elixir, eliminar,relixón, milagru, peligru, etc.
b) Encamienta l’Academia que s’escriban con -ll- dientro pallabra:
abellugar, allabar, allampar, allargar, allegre, apellativu, baillar,burllar, callóndrigu, collaborar, colloráu (pero tamién colo-ráu), enllazar, pallabra (pero tamién palabra), parllar, pes-llar, rellatu, treslladar.
c) Escríbense con -ll- interior toles pallabres formaes cola xuntu-ra de prefixos a pallabres qu’entamen per -ll- inicial:
allunizar (de “lluna”)billabial (de “llabiu”)billingüe (de “llingua”)collaborar (de “llabor”)illegal (de “llegal”)prollongar (de “lluengu”)
1.7.17.3. Pal usu de la lletra l.l. nos occidentalismos, ver 1.1.3.
1.7.18. El fonema /r/ represéntase pela lletra r:xera, lliriu
1.7.19. El fonema /r/ represéntase pela lletra rr ente vocales:
perra, xorra, horru, xarru, sarriu
1.7.19.1. Cuando los fonemes /r/ y /r/ nun s’opongan fonolóxicamente, es-críbese siempre r:
a) Al entamar una pallabra (pronúnciase fuerte):
rocea, Ranón, roxu, reya
33
b) Tres de les lletres n, I, s (pronúnciase fuerte):
vienres, tienru, xenru, alredor, esriñonar, Israel
c) Nos grupos consonánticos pr, tr, cr, br, dr, gr, fr, zr (pronún-ciase débil):
bracu, drechu, granda, prunu, trabe, cruz, frayar, zreza
d) A la fin de sílaba o de pallabra (pronúnciase débil):
unviar, coyer, parllar, folgar
1.7.20. La lletra h ye muda, nun representando nengún fonema. Emplégaseen ciertu númberu de pallabres que llevaben h orixinariamente, yen delles pallabres nes que l’usu lo aconseya:
home, horru, hachu, homoxeneu, ehí, hipótesis, hermanu, ¡bah!,¡oh!, ¡ho!
1.7.20.1. Pal emplegu de h. nos orientalismos ver 1.1.2. Emplégase tamiénnes pallabres guah. e, h. ispiar.
1.8. ADAUTACIÓN DE LES CONSONANTES DE CULTISMOS
Dámos-yos el nome de grupos cultos a delles xuntures consonánti-ques qu’apaecen en pallabres que nun pertenecen al llatín primeru ques’asitió nel nuesu territoriu, sinón a influxos más serondos. Eses nuevespallabres, qu’en bona midida facía falta inxerir na llingua darréu que ye-ren necesaries pa referise a conceutos o coses nueves na vida socialo intelectual del nuesu pueblu, adautáronse n’asturianu, pelo xeneral,según les lleis que rexíen la evolución de la nuesa llingua pero non ne-cesariamente según les primeres tendencies evolutives del llatín. El fe-chu d’almitir pallabres nueves (cultismos o semicultismos) dase en to-les llingües y plantea problemes; caúna d’elles tien la so particularhestoria nesi sen, pero lleven darréu dellos problemes añadíos naque-lles fales que, como la nuesa, dexaron d’emplegase pa referise a de-terminaes estayes conceutuales. Asina vese que la llingua asturiana tienqu’arreblagar güei percima de toa una riestra de torgues téuniques queponen al so caminar dalgunos términos que fai falta iguar pa referise atou tipu de realidaes.
34
1.8.1. LOS FINXOS PELOS QUE MOS EMPOBINAMOS
Los finxos qu’empobinen a esta Academia de la Llingua nel camín nor-mativu más amañosu lleven a conxugar los aspeutos que siguen da-rréu, toos ellos pernecesarios d’atender pa nun s’esviar de lo que yemás aconseyable pa la llingua:
1.8.1.1. Necesidá de los cultismos
La llingua tien qu’almitir los cultismos que faigan falta pa dar cuentade toles realidaes sociales, téuniques, intelectuales, etc., pero nunye bono que s’inxeran nel corpus llingüísticu cultismos innecesarios.L’Academia refuga l’almisión de cultismos que nun respuendan anecesidades oxetives.
1.8.1.2. Les tendencies del idioma
Según éstes habríen desaniciase la gran mayoría de los grupos cul-tos darréu que la nuesa fala, sistemáticamente, tendió a una es-tructura de sílaba abierta faciendo posibles nel marxe posnuclearnamái unidaes fonolóxiques del tipu /L, N, R, s, θ/. Según estes ten-dencies nótase que dellos de los grupos cultos coyeron un camínque llevaba a la vocalización de la unidá que s’alcontraba nel mar-xe posnuclear de la sílaba a traviés de resultaos del tipu /i, u/: aición,perfeutu...
1.8.1.3. L’allugamientu social de la llingua
Toa una riestra de circunstancies hestóriques fixeron que la llinguaasturiana recibiere les influencies d’otra llingua, el castellanu, intro-ducida nel país por causes ayenes y fondamente polítiques. Esto lle-vó a que, güei, el castellán tea presente na vida asturiana y nel de-prendimientu llingüísticu escolar. Como castellanu y asturianu tienenun mesmu aniciu llatín esplícase perbién que munches vegaes pre-senten resultaos asemeyaos y de mou especial na adautación delos denomaos grupos cultos. La práutica castellana llevó a da-y aesa llingua una normativa qu’estremó dellos usos orales (“vulgares”)y usos escritos (“cultos”), lo que treslladao al dominiu llingüísticu as-turianu fai que della xente interprete como “vulgarismu” n’asturianulo que se tien como vulgarismu en castellanu. Les coses nun ten-dríen que s’entender asina pero cierto ye que’l pesu del castellanu
35
estándar na nuesa escolarización torga que pueda nesti puntu dasela normativa más prestosa y acordies coles tendencies fóniques as-turianes. Nun lo entender asina sería volver el llombu a la fosca re-alidá que ye’l puxu castellanizador y diglósicu. Dar unes normes muiestremaes na adautación de los cultismos llevaríamos a torgar en-forma’l deprendimientu escolar darréu que pa un mesmu grupu cul-tu habríen conocese dos normatives gráfiques, lo que nun s’acon-seya.Nesti sentíu les normes qu’agora s’asoleyen nagüen por alcontraresi puntu mediu, difícil, u se conxuga lo que ye más de nueso coloque fai aconseyable otra realidá impuesta polos fechos ayenos anós. L’Academia de la Llingua Asturiana nesti puntu tampoco nun sedixebra de los caminos escoyíos por otres llingües normalizaes quesiempre siguieron siendes onde s’amestaben circunstancies estre-maes y, a vegaes, contradictories.
1.8.2. ADAUTACIÓN DE GRUPOS CONSONÁNTICOS INICIALESDE PALLABRA
1.8.2.1. Los grupos consonánticos cultos iniciales de pallabra, en xenerald’orixe griegu, adáutense calteniendo’l so primer elementu o desa-niciándolu. Exemplos:
gn- ~ n-: gnoseoloxía ~ noseoloxía, gnomu ~ nomu, gnósticu ~ nós-ticu, gnosticismu ~ nosticismu
mn- ~ n-: mnemotéunicu ~ nemotéunicups- ~ s-: psicoloxía ~ sicoloxía, psiquiatra ~ siquiatra, psoriasis ~ so-
riasis, psicolóxicu ~ sicolóxicu, pseudópodu ~ seudópodu, psi-coanálisis ~ sicoanálisis, pseudónimu ~ seudónimu, pseudoas-turianista ~ seudoasturianista
pt- ~ t-: ptolemaicu ~ tolemaicu, pterodáctilu ~ terodáctilu, ptero-sauriu ~ terosauriu
1.8.2.2. Sin embargu, el grupu “pn-“ adáutase siempre ensin la primera con-sonante:
neumáticu, neumoloxía, neumonía
1.8.3. ADAUTACIÓN DE P FINAL DE SÍLABA
Síguense les orientaciones que s’amuesen darréu:
36
1.8.3.1. Como norma xeneral, la p de fin de sílaba caltiénse:
-pt-: coptu, aptu, polípticu-ps-: epilepsia, sinopsis, clepsidra-pn-: hipnosis
1.8.3.2. Pero pue vocalizase naquellos casos rexistraos na fala.
a) Pue vocalizase en u n’exemplos como estos:
-ut- ~ -pt-: aceutar o aceptar, adautar o adaptar, cáusula o cáp-sula, conceutu o conceptu, esceuto o escepto, ineutu o inep-tu, interceutar o interceptar, preceutu o preceptu, receutor oreceptor
b) Pue vocalizase en i nestos otros casos:
-ic- ~ -pc-: aceición o acepción, conceición o concepción, escei-ción o escepción, receición o recepción, perceición o per-cepción, deceición o decepción
c) Desaníciase en pallabres como ocalitu, ocalital.
1.8.4. ADAUTACIÓN DE T FINAL DE SÍLABA Y DE PALLABRA
1.8.4.1. Como norma xeneral, la t final de sílaba de los cultismos caltiénsena escritura del asturianu escritu. Exemplos:
-tm-: atmósfera-tn-: etnoloxía
1.8.4.2. En final de pallabra caltiénse nos llatinismos del tipu hábitat, accé-sit, superávit, déficit, pero suprímese en pallabres como carné, ro-bó, xalé.
1.8.5. ADAUTACIÓN DE C FINAL DE SÍLABA
La c final de sílaba almite delles adautaciones n’asturianu:
1.8.5.1. Como norma de calter xeneral, la «-c» final de sílaba consérvase.Exemplos:
-cc-: diccionariu, succión, cóccidu, ficción, destrucción, accesu
37
-ct-: actu, actor, conflictu, secta, vector, tractor, factor, edictu, hec-tómetru, néctar
-cd-: sinécdoque-cn-: arácnidu, acné
1.8.5.2. En delles circunstancies la c final de sílaba pue vocalizase.
a) Pue vocalizase como i, lo qu’asocede davezu nes terminaciones-aición ~ -acción y -eición ~ -ección:
-aic- ~ -acc-: aición o acción, astraición o astracción, atraición oatracción, redaición o redacción, contraición o contracción
-eic- ~ -ecc-: afeición o afección, eleición o elección, lleición ollección, coleición o colección, perfeición o perfección, pro-teición o protección, direición o dirección, proyeición o pro-yección, seición o sección
b) Pue vocalizase como u nestos casos:
-aut- ~ -act-: astrautu o astractu, artefautu o artefactu, caráuter ocarácter, compautu o compactu, contautu o contactu, de-trautor o detractor, impautu o impactu, intautu o intactu, pau-tu o pactu, práutica o práctica, táutica o táctica, didáutica odidáctica
-eut- ~ -ect-: afeutu o afectu, arquiteutu o arquitectu, aspeutu oaspectu, circunspeutu o circunspectu, coleutivu o colectivu,correutu o correctu, reutu o rectu, dialeutu o dialectu, ins-peutor o inspector, insurreutu o insurrectu, perfeutu o per-fectu, perspeutiva o perspectiva, predileutu o predilectu, pro-teutor o protector, proyeutu o proyectu
-eud- ~ -ecd-: anéudota o anécdota-eun- ~ -ecn-: téunica o técnica
1.8.6. ADAUTACIÓN DE B FINAL DE SÍLABA Y DE PALLABRA
La b final de pallabres d’orixe cultu adáutase n’asturianu como sigue:
1.8.6.1. Como norma xeneral, caltiénse la b final de sílaba. Exemplos:
-bd-: abdicar, abdome, abductor-bc-: obcecáu-bs-: absurdu, absolutu, subsidiu, absorber, observar
38
-bt-: obtusu-bv-: subvención, obviu
1.8.6.2. Pero piérdese cuando-y sigue una x (fonema /sv
/):
-bx- > -x-: oxetu, suxetu, oxetivu, suxetivu, oxeción, suxuntivu
1.8.6.3. Ha tenese tamién en cuenta que’l prefixu cultu sub-, cuando ye pro-ductivu, pue adautase col prefixu patrimonial so- Exemplos:
sollingual, sorrayar, somarín, soxéneru, etc.
1.8.6.4. La b final de pallabra caltiénse nel asturianu escritu:
baobab, etc.
1.8.7. ADAUTACIÓN DE D FINAL DE SÍLABA
La d final de sílaba de les pallabres d’orixe cultu adáutase n’asturianucomo sigue:
1.8.7.1. La norma xeneral fai que se caltenga na escritura la d final de síla-ba nes pallabres d’aniciu cultu. Exemplos:
-dm-: admonitoriu, cadmiu-dqu-: adquirir, adquisición-dv-: advenedizu, adversariu, advientu (pero avientu “mes”)
1.8.7.2. Pero desapaez de la escritura si nel cultismu va siguida d’una x (fo-nema /s
v
/):
-dx- > -x-: axetivu, axuntar, axudicar, etc.
1.8.7.3. La d final de sílaba conviértese en l n’otros casos:
-dm- > -lm-: alministrar, almitir, etc.-dv- > -lv-: alverbiu, alvertir, etc.
1.8.8. ADAUTACIÓN DE G FINAL DE SÍLABA
1.8.8.1. La tendencia xeneral empobina al caltenimientu de la g final de sí-laba nos cultismos. Exemplos:
39
-gd-: magdaleniense-gm-: sintagma, magma, pigmentu, fragmentu, dogma-gn-: agnósticu, dignu, dignidá, lignitu, magnesiu, signu, significáu,
cognitivu
1.8.8.2. Sicasí, desaníciase naquelles pallabres onde vezu talu tea perafitáuna fala popular:
-gd- > -d-: madalena-gn- > -n-: inorante, inorancia, insinia, malinu, repunu, repunancia,
repunante
1.8.9. ADAUTACIÓN DE F FINAL DE SÍLABA
Como norma de calter xeneral, caltiénse la f final de sílaba nes pa-llabres d’orixe cultu. Exemplos:
-ft-: difteria, aftosa, naftalina, oftalmoloxía, etc.
1.8.10. ADAUTACIÓN DE M FINAL DE SÍLABA
1.8.10.1. El caltenimientu de m a lo cabero de sílaba ye tendencia xeneralna adautación de les pallabres cultes. Exemplos:
-mn-: amnesia, amnistía, himnu, ximnasia, omnívoru, etc.
1.8.10.2. En final de pallabra, la m consérvase na escritura de los cultismos:
réquiem, referéndum, álbum, memorándum, etc.
1.8.11. ADAUTACIÓN DE N FINAL DE SÍLABA Y DE PALLABRA
La -n final de sílaba o de pallabra en cultismos adáutase al asturia-nu acordies con estos criterios:
1.8.11.1. La secuencia nn caltiénse na escritura, en coincidencia coles pa-llabres tradicionales como ennegrecer, ennialar, fálennos. Exem-plos:
innatu, innecesariu, innoble, etc.
1.8.11.2. Escríbese n final de sílaba en:
40
inmortal, inmoral, inmerecíu, inmobiliaria, inmunoloxía, inmanente,conmiseración, conmemorar, etc.
1.8.11.3. En final de pallabra, la n de les pallabres d’aniciu cultu desanícia-se nes terminaciones -men, -xen, siguiendo asina a les pallabrespatrimoniales como dentame, velame, lloriame, furame, etc.;Exemplos:
abdome, esame, dictame, réxime, marxe, volume, resume, orixe,Carme, etc.
1.8.12. ADAUTACIÓN DE GRUPOS CONSONÁNTICOS EN FINAL DESÍLABA O DE PALLABRA
Les voces d’aniciu cultu que presenten grupos consonánticos en fi-nal de sílaba o de pallabra, adáutense acordies con estos criterios:
1.8.12.1. El grupu consonánticu ps de fin de pallabra caltiénse na escriturade les pallabres cultes:
bíceps, tríceps, fórceps, etc.
1.8.12.2. La tendencia xeneral empobina a la perda del primer elementu delgrupu -bs final de sílaba, dexando namái s final de sílaba na es-critura. Exemplos:
-bsc- > -sc-: escuru, ascisa-bst- > -st-: astrautu, astenese, sustancia, sustantivu, sustratu, as-
temiu
1.8.12.3. El grupu consonánticu -ds final de sílaba caltiénse na escritura.Exemplos:
adscribir, adstratu, etc.
1.8.12.4. Grupu ns
a) El grupu ns final de sílaba caltiénse na escritura. Exemplos:
-nsc-: inscribir-nsp-: inspiración, conspiración, circunspeutu, inspeición-nst-: constar, circunstancia, constitución, institutu, instancia,
constancia, constelación, constituyir, instintu, instrumentu
41
b) Pelo contrario, les pallabres cultes qu’amuesen el prefixu trans-siguíu de consonante xeneralícense col prefixu patrimonial as-turianu tres-, según enclín de la llingua:
tresmitir, tresferencia, tresformar, tresvasar, treslladar, tresllu-cir, trescribir, tresparente, tresponer, tresportar, etc.
1.8.12.5. El grupu rs final de sílaba caltiénse na escritura de les pallabresd’orixe cultu. Exemplos:
-rsp-: perspeutiva-rst-: supersticiosu
1.8.13. ADAUTACIÓN CON X
1.8.13.1. Como práutica habitual y tradicional, n’asturianu adáutense col fo-nema /s
v
/ (lletra x) aquelles pallabres cultes que, tomaes del grieguo del llatín, s’escriben neses llingües con ge, gi. Exemplos:
xeoloxía, rexistrar, xeneral, inxeniu, áxil, hidróxenu, máxicu, vixilar,xestión, axente, xenitivu, enerxía, ximnasia, xigante, páxina,pedagóxicu, vexetal, aflixir, anxines, biolóxicu, xinecólogu, etc.
Nesti sen, l’adautación faise acordies colos usos de la lletra «x»n’asturianu, desaniciando la secuencia «xi» cuando la vocal nun yecentru de sílaba (ver 1.7.12). Exemplos:
naufraxu, alerxa, prestixu, rexón, contaxu, demagoxa, estratexa,sufraxu, hemorraxa, maxa, antropofaxa, lliturxa, colexu, etc.
1.8.13.2. Les pallabres cultes qu’en griegu o en llatín tienen i o hi con valorconsonánticu adáutense al asturianu de delles maneres:
a) Adáutense con /sv
/ (lletra x) pallabres como:
axacente, axetivu, conxetura, coxuntura, dixuntu, dixuntivu, in-xuria, maxestá, maxestáticu, oxetu, suxetu, xerarquía, xu-risdicción, etc.
b) Adáutense con /y/ (lletra y) otres pallabres como:
proyeutu, yodu, inyeición, peyorativu, trayeutu, trayectoria
c) L’adautación con /sv
/ (lletra x) ye la que se fai con pallabres em-prestaes que nes llingües d’orixe tienen [x] (“jota”), [s
v
], [zv
] o [dzv
].
42
Exemplos:
xarré, xalé, xofer, xampán, xardín, xamón, xefe, clixé, xampi-ñón, bolxevique, xerez, etc.
1.8.14. ADAUTACIÓN DE CULTISMOS QUE N’ORIXE TIENEN X
1.8.14.1. Adáutense con lletra x munches pallabres cultes qu’en griegu o enllatín s’escriben cola lletra x. D’esta miente:
a) N’allugamientu inicial de pallabra:
xenofobia, xenón, xerocopia, xilófonu, xilografía, etc.
b) N’allugamientu final de pallabra:
bórax, cóccix, tórax, sílex, fax, etc.
c) Cuando va en posición intervocálica o delantre de h- muda:
anexu, bauxita, boxéu, complexu, convexu, coxis, exerciciu,exércitu, exhibir, exiliu, existir, éxitu, éxodu, exoftalmia, exo-gamia, exóticu, fixar, heterodoxu, hexaedru, hexágonu, he-xámetru, hexasílabu, léxicu, maxilar, nexu, óxidu, praxis,prefixu, próximu, reflexivu, sexu, sintaxis, sufixu, taxi, tóxi-cu, etc.
d) Ha tenese en cuenta que les pallabres qu’amuesen orixinaria-mente les terminaciones -xia, -xión y la secuencia xi + vocaladáutense n’asturianu como -xa, -xón y x + vocal. Exemplos:
anorexa, asfixa, asfixar, galaxa, heterodoxa, papiroflexa, ane-xón, conexón, crucifixón, complexón, reflexón, axoloxía,axoma, axomáticu, etc.
1.8.14.2. Adáutense con s:
a) Cuando la x orixinaria s’atopa delantre consonante dientro lapallabra, o en final de sílaba:
esceición, escelente, escesu, esclamar, esclusivu, escursión,espedición, esperimentu, espertu, esplicar, esplorador, es-plotación, esponer, esposición, esterior; estraordinariu, es-traterrestre, sestu, testu, yustapuestu, etc.
43
b) Ye posible escribir x o s nes siguientes pallabres:
esame ~ exame, esixir ~ exixir, osíxenu ~ oxíxenu, esistir ~existir, ésitu ~ éxitu y esaxerar ~ exaxerar
1.9. SOFITOS DE LA ESCRITURAN’asturianu, como normalmente se fai n’otres lingües, empléguense naescritura una riestra de marques que valen pa encontar la llectura d’untestu. Llamámoslos sofitos de la escritura, y son:
I’acentu (´)I’apóstrofu (‘)la diéresis (¨)el guión curtiu (-)el guión llargu (—)los signos d’interrogación o d’entruga (¿?)los signos d’almiración (¡!)la coma (,)el puntu (.)el puntu y coma (;)los dos puntos (:)los puntos suspensivos (…)el paréntesis ( )les comines (“”), («»)
1.9.1. L’ACENTU
Ye’l signu que val pa indicar, en dellos casos, cuála ye la sílaba tóni-ca d’una pallabra. Emplégase acordies coles normes que siguen da-rréu:
1.9.1.1. Normes xenerales d’acentuación
Como normes xenerales, lleven acentu:
a) Toles pallabres agudes acabaes en vocal, -n o -s:
señardá, xalé, esquí, él faló, virtú, caxón, manguán, Avilés, ca-ricós, cangués, atrás, ciszás
b) Toles pallabres llanes acabaes en consonante que nun seya nin-n nin -s:
cáncer, cárcel, índiz, llápiz
44
c) Toles pallabres esdrúxules:
cámbaru, pláganu, llástima, xíriga
d) Los monosílabos, como norma xeneral, nun lleven acentu:
llau, deu, fai, mieu, de mio, de to, da, fui, soi, dio, vio, etc.
(De toes maneres, sí lleven acentu los que se señalen en 1.9.1.7.a).
1.9.1.2. Acentuación de diptongos y triptongos
Siempre que faiga falta acentuar un diptongu o un triptongu, si-guiendo les normes xenerales de 1.9.1.1, fadráse llantando l’acen-tu na vocal más abierta:
– Agudes: facéi, desfái, Tinéu, faláu, falái, amurniáu (pero amur-niao, amurniaos), Uviéu, iguáis, iguáu, persói
– Llanes: caráuter
– Esdrúxules: téunicu, viérmene, güévara, práuticu, ñuética, miá-niques
1.9.1.3. Acentuación nos hiatos
a) Cuando dos vocales que presenten toles condiciones pa formarun diptongu (según s’afita en 1.6.1), pertenecen a dos sílabes es-tremaes, dizse que tán n’hiatu. Esti fechu refléxase na escriturallantando acentu gráficu na vocal más zarrada. Exemplos:
maíz, feúcu, allegría, tu tríes, coríos, falcatrúa, tu acentúes, yoacentúo, partíu, ruíu, influíu, etc.
b) Tamién ye norma emplegar l’acentu gráficu nes xuntures /ii/.Nesti casu, I’acentu llántase sobre la vocal tónica:
fiína, Mariína, salíi, apurríi, etc.
c) Cuando trés vocales que presenten toles condiciones pa formarun triptongu (según s’afita en 1.6.2) tán repartíes en dos sílabesestremaes, llántase acentu gráficu na vocal zarrada que seya tó-nica. Exemplos:
vós fadríais, vós apurríeis, fueúcu (despeutivu de fueu), fueín (di-minutivu de fueu), etc.
45
1.9.1.4. Acentuación de formes verbales con pronome enclíticu
a) Si una forma verbal lleva acentu por sí mesma, consérvalu alamesta-y ún o dos pronomes átonos:
mandó, mandólu; faláis, faláisme; dicís, dicísnos; facíes, facíes-lo; llevó, llevóvoslo
b) Cuando se-y amiesta ún o dos pronomes átonos a una formaverbal que nun tien acentu por sí sola, pondráse-y si’l conxunturesulta una pallabra esdrúxula (ver 1.9.1.1.c):
curia, cúrialapresta, préstamedixo, díxovosdixo, díxo-yosfalen, fálente
c) Nesti sen, y anque non siempre seya asina na pronunciación, aefeutos ortográficos el pronome -y cunta siempre como una sí-laba:
quita, quíta-yda, da-y, pero dá-ylafala, fála-ydan, dan-y, pero: dán-ylo
1.9.1.5. Acentuación d’alverbios en -mente
Los axetivos a los que se-yos amiesta -mente conserven l’acentu siyá enantes lu llevaben:
lóxica, lóxicamentefácil, fácilmentellaína, llaínamente
pero:
seria, seriamenteguapa, guapamente
1.9.1.6. Acentuación nes pallabres compuestes
Nos compuestos separtaos por guión curtiu, acentúense los dos ele-mentos independientemente:
46
un problema político-relixosuun fenómenu físico-químicu
1.9.1.7. Acentuación diacrítica
En delles ocasiones, I’acentu emplégase pa estremar una pallabrad’otra de la mesma espresión, desaniciando asina toa posibilidád’enquivocu.
a) Acentuación de monosílabos
Acentúense los siguientes monosílabos, pa estremalos na escri-tura de les pallabres que se citen al llau:
á (esclamativu), pero a (preposición)ál (‘otra cosa’), pero al (a + el)pá (nome), pero pa (preposición) (atención: los pas, la ma)ún (pronome), pero un (axetivu)nún (en + ún), pero nun (en + un; negación)él (pronome), pero el (artículu)nél (en + él), pero nel (en + el)dél (indefiníu), pero del (de + el), d’él (de + él)nós (‘nosotros, nosotres’), pero nos (= mos átonu)vós (‘vosotros, vosotres’), pero vos (átonu)más (alverbiu), pero mas (conxunción = ‘pero’; plural de ma)tán (verbu “tar”), pero tan (alverbiu de cantidá)sé (verbu “saber”; verbu “ser”), pero se (pronome átonu)sí (afirmación; pronome), pero si (condicional)yá (alverbiu), pero ya (conxunción ‘y’)
b) Acentuación d’interrogativos y esclamativos:
Los interrogativos y esclamativos lleven toos acentu, estremán-dose asina na escritura de los relativos:
– Interrogativos y esclamativos: qué, quién, cómo, cuántu,cuánta, cuánto, cuántos, cuántes, cuándo, ónde, ú ~ aú, cuál~ cuálu, cuála, cuálo, cuálos, cuáles.
– Pero relativos: que, quien, como, cuantu, cuanta, cuanto,cuantos, cuantes, cuando, onde, u ~ au.
c) Acentuación de los demostrativos y del alverbiu solo:
Los demostrativos y l’alverbiu solo acentúense cuando pudieradase la posibilidá de confusión dientro la oración.
47
d) Acentuación del numberal tres:
El numberal tres pue acentuase (trés) cuando se diere la posi-bilidá de confusión cola preposición homófona:
Marcharon tres d’ellos “detrás d’ellos”Marcharon trés d’ellos “3 d’ellos”
e) Acentuación de la preposición énte:
La preposición ante “delantre de” tien una variante énte, ques’estrema pel acentu de la preposición ente “metanes de”. Exem-plos:
axuntáronse ante la ilesia = axuntáronse énte la ilesiala to casa ta ente la ilesia y el xulgáu
1.9.1.8. Otros casos d’acentuación
a) Acentúase la conxunción o cuando s’atopa ente cifres arábigues.Ex.:
2 ó 3, pero: dos o tres
b) Los conxuntos resultantes de xuntar el prefixu per- a una palla-bra, lleven acentu si se cumple la norma d’acentuación d’agudesque s’afita en 1.9.1.1.a):
bien, pero perbiénson, pero persónfeu, pero perféu
1.9.1.9. Acentuación de mayúscules
Les regles d’acentuación aplíquense lo mesmo nes lletres minús-cules como nes mayúscules:
LLANGRÉU, SEÑARDÁ, VIÉRMENE, XIXÓN, FÁLES-Y
1.9.2. L’APÓSTROFU
Ponse cuando desapaez un soníu, acordies colo que señalen les nor-mes (ver 3.1), a nun ser cuando la pallabra allugada delantre o detrásdel términu qu’apostrofa va ente comines.Ex.:
esi testu ta copiáu de “Actes Xenerales del Conceyu”sacaron les instrucciones de la “Aplicación práutica”
48
1.9.3. LA DIÉRESIS
Ponse diéresis enriba la u cuando fai falta lleer esta vocal nes com-binaciones güe, güi:
güesu, güevu, Güerres, llingüina, güe, güei, güisqui, agüina, L’Agüe-ria.
1.9.4. EL GUIÓN CURTIU
Emplégase guión curtiu:
a) Delantre’l pronome personal -y y nel so plural -yos, en tolos casos:
da-y pan, hai que-y lo dar, nun-y lo deas, ¿quién-y lo dixo?
b) Pa separtar una forma verbal terminada en -l, d’un pronome enclí-ticu lu, la, lo, los, les:
esi llibru ye caru, pero valir val-loles llenteyes güel-les, que güelen bien¿nun molisti café? pues muel-lo
c) En dellos compuestos:
político-relixosu, decretu-llei
d) Nes onomatopeyes repetitives:
chóquele-chóquele, ruxe-rux, xu-xu...
e) Pa indicar qu’una pallabra sigue na ringlera siguiente:
yeren astu-rianos
f) Pa separtar les formes verbales de 3ª persona de singular termi-naes en -s del pronome enclíticu se:
La ropa cues-se rápido
1.9.5. EL GUIÓN LLARGU
Emplégase nos casos siguientes:
a) Pa encabezar el falamientu d’un personaxe.
b) Pa facer un incisu dientro una oración.
49
1.9.6. LOS SIGNOS D’INTERROGACIÓN O D’ENTRUGA
Empléguense al principiu y a la fin d’una interrogación o entruga di-reuta:
¿Qué faes?
1.9.7. LOS SIGNOS D’ESCLAMACIÓN
Empléguense al principiu y a la fin d’una esclamación:
¡Qué fríu fai!
1.9.8. LA COMA
Ponse cuando se da una pausa curtia dientro la oración.
1.9.9. EL PUNTU
Apaez nestos casos:
a) Cuando la pausa ye más llarga que la señalada pola coma.
b) Nes abreviatures.
c) Al finar un escritu.
1.9.10. EL PUNTU Y COMA
Úsase pa indicar una pausa de llargor intermediu ente la señaladapola coma y pol puntu.
1.9.11. LOS DOS PUNTOS
Empléguense:
a) Pa presentar daqué cosa:
Había fruta de toles clases: mazanes, peres, nisos, figos y pies-cos.
b) Al entamar a falar un personaxe:
Nun ye más qu’eso: ganes de falar.
c) Tres del saludu nes cartes:
Estimáu collaciu: Pela presente ruégote...
50
1.9.12. LOS PUNTOS SUSPENSIVOS
Úsense:
a) Pa indicar qu’una enumeración nun ta peracabada:
Taba ellí tola xente: el pá, la ma, los fíos, el cuñáu...
b) Cuando se quier dexar daqué ensin citar:
¿Sabes cómo llamó a Xuan? Llamólu... Nun te lo digo
1.9.13. EL PARÉNTESIS
El paréntesis emplégase pa facer un incisu dientro d’una oración.
1.9.14. LES COMINES
Utilícense:
a) Pa reproducir al pie de la lletra un testu o un fragmentu de testu.
b) Pa destacar una pallabra dientro’l testu.
1.9.15. EMPLEGU D’INICIAL MAYÚSCULA
Escríbese inicial mayúscula:
a) Al entamar un escritu.
b) Dempués de puntu.
c) Dempués de dos puntos al entamar les cartes.
d) Nos nomes propios.
51
2. MORFOLOXÍA
2.1. L’ARTÍCULU
2.1.1. Les formes del artículu son éstes:
masculín femenín neutru
singular el la lo
plural los les —
2.1.2. Pa los casos d’apostrofación y contraición del artículu, ver 3.1.1, 3.1.2,3.2.1 y 3.2.2.
2.2. EL NOME O SUSTANTIVU
2.2.1. NOMES MASCULINOS. SINGULAR Y PLURAL
2.2.1.1. Los nomes masculinos presenten les siguientes terminaciones palsingular y pal plural:
a) singular -u / plural -os:
el llobu, los llobosel furacu, los furacos
Aconséyase xeneralizar la -u nel singular en tolos casos, anquena fala pueda alternar cola pronunciación [-o]. De toes maneres,pue escribise -o nestos nomes:
el fierro (opuesto a el fierru)el pelo (opuesto a el pelu)el filo (opuesto a el filu)
53
Tamién s’escribe -o nos nomes masculinos auto, metro, quilo,que son apócopes d’espresiones más llargues.
(Ver 1.4.2.1.a y 1.4.2.2.a)
b) singular -a / plural -es:
el cura, los curesel día, los díesel problema, los problemes
(Ver 1.4.1)
c) singular -e / plural -es:
el monte, los montesel ferre, los ferres
(Ver 1.4.3)
d) singular -e / -enes (en nomes d’aniciu cultu):
el resume / los resúmenesel dictame / los dictámenes
En voces patrimoniales síguese la norma anterior: el dentame /los dentames.
e) singular en vocal tónica / plural -s:
I’esquí, los esquísel xalé, los xalésel sofá, los sofásel tabú, los tabús
f) singular en diptongu o triptongu acabáu en -i / plural -is:
el rei, los reisel cai, los caisel xerséi, los xerséis
g) singular en consonante / plural consonante + -es:
el llagar, los llagaresl’animal, los animalesel fontán, los fontanesel llimaz, los llimacesel pex (tamién pexe), los pexes
Pero:
54
g1) singular -ín / plural -inos:
el sobrín, los sobrinosel vecín, los vecinosel molín, los molinosel camín, los caminosel rapacín, los rapacinosel xatín, los xatinos
g2) singular -ón / plural -onos ~ -ones (en nomes sufixaos):
l’arbolón, los arbolonos ~ los arbolonesel xatón, los xatonos ~ los xatones
Con nomes non sufixaos, plural únicu -ones:
el camión, los camionesel xergón, los xergones
g3) singular -z / plural -zos nestos casos:
el rapaz, los rapazos (tamién los rapaces)el maíz, los maízos
2.2.1.2. Na llingua escrita xeneralícense estes terminaciones:
a) singular -au, -áu / plural -aos:
el llau, los llaosl’abogáu, los abogaosel prau, los praosel llicenciáu, los llicenciaos
b) singular -íu / plural -íos:
el partíu, los partíosel coríu, los coríosel fíu, los fíos
c) singular -eu, -éu / plural -eos:
el deu, los deosel preséu, los preseosel muséu, los museosel castañéu, los castañeosel fueu, los fueosel sobéu, los sobeosel mieu, los mieos
55
d) singular -ou, -óu / plural -oos:
el mou, los moosel protozóu, los protozoos
e) singular -dor / plural -dores:
el trabayador, los trabayadoresel llabrador, los llabradoresel ruxidor, los ruxidoresel repartidor, los repartidoresel corredor, los corredores
f) singular -deru / plural -deros:
el panaderu, los panaderosel xingaderu, los xingaderosel comederu, los comederosel llavaderu, los llavaderosel ruxideru, los ruxideros
g) singular -doriu / plural -dorios:
el sumidoriu, los sumidorios
2.2.1.3. Nomes masculinos cola mesma forma nel singular y nel plural: cal-tienen la mesma forma nel singular y nel plural los nomes llanosqu’acaben en -s:
el llunes, los llunesel martes, los martesel xueves, los xuevesel paragües, los paragüesel picafayes, los picafayesel saltapraos, los saltapraos
2.2.1.4. Nomes masculinos que s’empleguen siempre nel plural. Exemplos:
los marañoneslos antioyos
2.2.1.5. Nomes que s’empleguen indistintamente nel singular y nel plural.Exemplos:
el pantalón = los pantalonesel calzón = los calzonesel culiestru = los culiestros
56
2.2.1.6. Convién tener en cuenta que n’asturianu puen llevar artículu el es-tos nomes:
el gripe, el sal, el miel, el llume, el sartén, el cal, el llabor, l’ubre, etc.
2.2.2. NOMES FEMENINOS. FORMACIÓN DEL FEMENÍN
2.2.2.1. N’asturianu, los nomes femeninos fórmense acordies colos casosque siguen darréu:
a) masculín -u / femenín -a:
el llobu, la llobael neñu, la neñael furacu, la furacael fíu, la fía
b) masculín -e / femenín -a:
el presidente, la presidentael xastre, la xastra
c) masculín en consonante / femenín cons. + a:
el señor, la señorael coronel, la coronelael direutor, la direutorael rapaz, la rapazael sobrín, la sobrinael rapazón, la rapazonael xatín, la xatina
2.2.2.2. Na llingua escrita xeneralícense estas terminaciones:
a) masculín -áu / femenín -ada:
I’abogáu, l’abogadael llicenciáu, la llicenciadal’emplegáu, la emplegada
b) masculín -íu / femenín -ida:
el berríu, la berrida
Son esceición:
el fíu, la fíael tíu, la tía
57
c) masculín -eu, -éu / femenín -eda:
el deu, la dedael carbayéu, la carbayedael castañéu, la castañedael fresnéu, la fresneda
d) masculín -dor / femenín -dora:
el llabrador, la llabradora
e) masculín -deru / femenín -dera:
el panaderu, la panadera
f) masculín -doriu / femenín -doria:
el llavadoriu, la llavadoria
2.2.2.3. Dellos pocos de nomes faen el femenín per aciu d’un sufixu:
a) femenín -sa:
l’alcalde, l’alcaldesael conde, la condesael príncipe, la princesa
b) femenín -isa:
el sacerdote, la sacerdotisael papa, la papesa
c) femenín -ina:
el rei, la reina
2.2.2.4. Dellos pocos de nomes faen el femenín pente medies d’otra palla-bra distinta:
I’home, la muyerel pá, la mael caballu, la yeguael carneru, la oveyael castrón, la cabrael güe, la vacael xenru, la nuera
58
2.2.2.5. Los nomes que presenten nel masculín la terminación -a, nun lacambien al facer el femenín:
el xurista, la xurista
2.2.2.6. Convién tener en cuenta que n’asturianu lleven artículu femenín es-tos nomes:
l’anfiler, la blima, la calor, la canal, la coñá, la pantasma, la ponte, lautre, etc.
2.2.2.7. Ha tenese en cuenta que dalgunos nomes, ente ellos los d’árbolesfrutales, puen llevar artículu femenín o masculín:
el cubil ~ la cubil, el lleche ~ la lleche, el mar ~ la mar, el mazanal~ la mazanal, el peral ~ la peral, el pumar ~ la pumar, el san-gre ~ la sangre…
Pero dellos nomes d’árboles frutales son namái femeninos:
la castañal, la cerezal, la cirolar, la figal, la pescal…
2.2.3. FORMACIÓN DEL PLURAL NOS NOMES FEMENINOS
2.2.3.1. N’asturianu los nomes femeninos faen el plural acordies coles reglesque vienen darréu:
a) singular -a / plural -es:
la lloba, les llobesla neña, les neñesla puerta, les puertesla fía, les fíes
Han tenese en cuenta estos cambios na ortografía:
-za / -cesla rapaza, les rapaces
-ca / -quesla llueca, les llueques
-ga / -guesla xiga, les xigues
-gua / -güesla llingua, les llingües
59
b) singular -e / plural -es:
la llende, les llendes
c) singular -o / plural -os:
la radio, les radiosla moto, les motosla foto, les fotos
Pero: la mano, les manes
d) singular vocal tónica / plural -s:
la xarré, les xarrés
e) singular vocal tónica / plural -es:
la realidá, les realidaesla universidá, les universidaesla llibertá, les llibertaesla verdá, les verdaesla señardá, les señardaesla virtú, les virtúesla probitú, les probitúesla solitú, les solitúes
Esta formación del plural correspuende a los nomes que proce-den de les terminaciones llatines -atem, -utem o -udinem.
f) singular en diptongu o triptongu acabáu en -i / plural -s:
la llei, les lleisla cai, les cais
g) singular en consonante / plural -es:
la llombriz, les llombricesla canal, les canalesla figal, les figales
2.2.3.2. Na llingua escrita xeneralícense estas terminaciones:
a) singular -ada / plural -aes:
l’abogada, les abogaesla orbayada, les orbayaesla llicenciada, les llicenciaes
60
b) singular -ida / plural -íes:
la partida, les partíesl’atapecida, les atapecíesla bebida, les bebíes
c) singular -eda / plural -ees:
la carbayeda, les carbayeesla fresneda, les fresnees
Pero: la velea, les velees
d) singular -dora / plural -dores:
la llabradora, les llabradores
e) singular -dera / plural -deres:
la panadera, les panaderes
f) singular -dura / plural -dures:
la chiscadura, les chiscadures
g) singular -doria / plural -dories:
la talandoria, les talandories
2.2.3.3. Nomes femeninos cola mesma forma nel singular y nel plural: cal-tienen la mesma forma nel singular y nel plural los nomes femeni-nos llanos y acabaos en -s:
la crisis, les crisisla tesis, les tesis
2.2.3.4. Nomes femeninos que s’empleguen davezu nel plural. Exemplos:
les mesories, les morgaces, les fusties, les gafes, etc.
2.2.3.5. Nomes femeninos que s’empleguen indistintamente nel singular ynel plural. Exemplos:
la tixera = les tixeresla tisoria = les tisoriesla tiñaza = les tiñacesla braga = les braguesla traza = les traces
61
2.2.4. CUADRU RESUME DE LES VARIACIONES DE XÉNERU YNÚMBERU NOS NOMES
singular plural
masculín femenín masculín femenín
llobu lloba llobos llobes
xastre xastra xastres
señor señora señores
sobrín sobrina sobrinos sobrines
xatón xatona xatonos ~ xatones xatones
rapaz rapaza rapazos ~ rapaces rapaces
abogáu abogada abogaos abogaes
berríu berrida berríos berríes
carbayéu carbayeda carbayeos carbayees
llabrador llabradora llabradores
panaderu panadera panaderos panaderes
llavadoriu llavadoria llavadorios llavadories
sacerdote sacerdotisa sacerdotes sacerdotises
rei reina reis reines
xurista xuristes
día díes
resume resúmenes
esquí esquís
cai cais
llagar llagares
llunes llunes
moto motos
mano manes
llibertá llibertaes
llei lleis
figar figares
chiscadura chiscadures
crisis crisis
62
Ver 2.16.2.5 pa los casos de derivaos de sustantivos qu’acaben en-áu -ada, -éu -eda y -íu -ida.
2.3. L’AXETIVU
2.3.1. AXETIVOS MASCULINOS. SINGULAR Y PLURAL
2.3.1.1. Los axetivos masculinos presenten les siguientes terminaciones palsingular y pal plural:
a) Singular -u / plural -os:
malu, malosxustu, xustosseñardosu, señardosos
b) Singular -a / plural -es:
socialista, socialistesoportunista, oportunistes
(Ver 1.4.1)
c) Singular -e / plural -es:
llibre, llibrescafiante, cafiantesprobe, probes
(Ver 1.4.3).
d) Singular en vocal tónica / plural -s:
zulú, zulús
e) Singular en consonante / plural -es:
manguán, manguanespelgar, pelgarescoyán, coyanesbonal, bonalesfeliz, felices
Pero faen terminación plural en -os:
e1) Singular -in, -ín / plural -inos:
ruin, ruinos
63
llaín, llaínosvieyín, vieyinos
e2) Singular -ón / plural -onos ~ -ones:
vieyón, vieyonos ~ vieyones
e3) Singular -án / plural -anos:
ayerán, ayeranos
e4) Singular -z / plural -zos, en dellos casos:
porcaz, porcazosbonaz, bonazos
2.3.1.2. Na llingua escrita común xeneralícense estes terminaciones de sin-gular y plural nos axetivos masculinos:
a) Singular -au, -áu / plural -aos:
dau, daosmoyáu, moyaos
b) Singular -íu / plural -íos:
bebíu, bebíos
c) Singular -eu, -éu / plural -eos:
feu, feoseuropéu, europeos
d) Singular -dor / plural -dores:
falador, faladoresbebedor, bebedoresdimidor, dimidores
e) Singular -deru / plural -deros:
facederu, facederos
f) Singular -dizu / plural -dizos:
cayedizu, cayedizos
g) Singular -duru / plural -duros:
maduru, maduros
64
h) Singular -udu / plural -udos:
peludu, peludos
2.3.1.3. Axetivos masculinos cola mesma espresión nel singular y nel plural.Presenten la mesma espresión nel singular y nel plural los axetivosmasculinos llanos y acabaos en -s:
esi rapaz ye un pelanes, esos rapazos son unos pelanesesi home ye un voceres, esos homes son unos voceresesi mozu ye un badanes, esos mozos son unos badanes
2.3.2. AXETIVOS FEMENINOS. FORMACIÓN DEL FEMENÍN
2.3.2.1. N’asturianu, los axetivos femeninos fórmense acordies colos casosque siguen darréu:
a) Masculín -u / femenín -a:
malu, malaxustu, xustaseñardosu, señardosa
b) Masculín -e / femenín -a:
pariente, parienta
c) Masculín en consonante / femenín -a:
manguán, manguanacangués, canguesaruin, ruinavieyón, vieyonacoyán, coyana
2.3.2.2. Na llingua escrita común, xeneralícense estes terminaciones pa losaxetivos masculinos y femeninos:
a) Masculín -au, -áu / femenín -ada:
dau, dadamoyáu, moyada
b) Masculín -íu / femenín -ida:
65
bebíu, bebidaapurríu, apurrida
c) Masculín -eu, -éu / femenín -ea:
feu, feaeuropéu, europea
d) Masculín -dor / femenín -dora:
falador, faladorabebedor, bebedoradimidor, dimidora
e) Masculín -deru / femenín -dera:
facederu, facedera
f) Masculín -dizu / femenín -diza:
afayadizu, afayadiza
g) Masculín -duru / femenín -dura:
maduru, madura
h) Masculín -udu / femenín -uda:
peludu, peluda
2.3.2.3. Axetivos cola mesma espresión nel masculín y nel femenín. Pre-senten la mesma espresión pal masculín y pal femenín los axeti-vos que s’atopen nos siguientes casos:
a) Masculín y femenín -e:
ye un home llibre, ye una muyer llibreye un rapaz cafiante, ye una rapaza cafianteye un animal dañible, ye una bestia dañible
b) Masculín y femenín -a:
esi home ye socialista, esa muyer ye socialista
c) Masculín y femenín en vocal tónica:
esi home ye zulú, esa muyer ye zulú
d) Masculín y femenín en consonante:
66
esi mozu ye un pelgar, esa rapaza ye una pelgaresi rapaz ye bonal, esa rapaza ye bonalesi animal ye xabaz, esa bestia ye xabaz
2.3.3. FORMACIÓN DEL PLURAL NOS AXETIVOS FEMENINOS
2.3.3.1. Los axetivos femeninos faen el plural acordies colos casos que si-guen darréu:
a) Singular -a / plural -es:
mala, malesxusta, xustesseñardosa, señardoses
Síguense les mesmes alteraciones ortográfiques que s’observennos sustantivos (ver 2.2.1.1.b).
b) Singular -e / plural -es:
ye una muyer llibre, son unes muyeres llibresye una rapaza cafiante, son unes rapaces cafiantesye una bestia dañible, son unes besties dañibles
c) Singular en vocal tónica / plural -s:
ye una muyer zulú, son unes muyeres zulús
d) Singular en consonante / plural -es:
esa moza ye una pelgar, eses moces son unes pelgaresesa rapaza ye bonal, eses rapaces son bonalesesa bestia ye xabaz, eses besties son xabaces
2.3.3.2. Na llingua escrita común xeneralícense les siguientes terminacionesnos singulares y plurales d’axetivos femeninos:
a) Singular -ada / plural -aes:
moyada, moyaes
b) Singular -ana / plural -anes:
somedana, somedanes
c) Singular -ida / plural -íes:
67
bebida, bebíesapurrida, apurríes
d) Singular -ea / plural -ees:
europea, europeesfea, fees
e) Singular -dora / plural -dores:
faladora, faladoresbebedora, bebedoresdimidora, dimidores
f) Singular -dera / plural -deres:
facedera, facederes
g) Singular -diza / plural -dices:
atopadiza, atopadices
h) Singular -dura / plural -dures:
madura, madures
i) Singular -uda / plural -udes:
peluda, peludes
2.3.3.3. Presenten la mesma espresión nel singular y nel plural los axetivosfemeninos llanos y acabaos en -s:
esa moza ye una voceres, eses moces son unes voceres
2.3.4. AXETIVOS NEUTROS
Los axetivos neutros fórmense acordies colos siguientes casos:
2.3.4.1. Camudando la -u del masculín por -o como sigue darréu:
a) Masculín -u / neutru -o:
malu, maloxustu, xustoemprunu, empruno
b) Masculín -au, -áu / neutru -ao:
68
dau, daomoyáu, moyao
c) Masculín -íu / neutru -ío:
bebíu, bebío
d) Masculín -éu / neutru -eo:
européu, europeo
2.3.4.2. Amestando al masculín la terminación -o:
a) Masculín -ín / neutru -ino:
vieyín, vieyino
b) Masculín -án / neutru -ano:
folgazán, folgazano
2.3.4.3. Presenten la mesma espresión pal masculín y pal neutru los axeti-vos que s’atopen nos casos siguientes:
a) Masculín y neutru acabaos en -a:
ye un home socialista, ye xente socialista
b) Masculín y neutru acabaos en -e:
ye un home llibre, ye xente llibre
c) Masculín y neutru acabaos en vocal tónica:
ye un home zulú, ye xente zulú
d) Masculín y neutru acabaos en consonante:
ye un home bonal, ye xente bonal
e) Axetivos llanos y acabaos en -s:
esi home ye un pelanes, esa xente ye pelanes
2.3.4.4. Nes sufixos siguientes, el neutru pue amosar la mesma forma que’lmasculín o amestar -o:
a) Masculín -ón / neutru -ón ~ -ono:
ye un home vieyón, ye xente vieyón ~ vieyono
69
b) Masculín -dor / neutru -dor ~ doro:
ye un home falador, ye xente falador ~ faladoro
c) Masculín -és / neutru -és ~ -eso:
ye home xixonés, ye xente xixonés ~ xixoneso
2.3.5. CUADRU RESUME DE LES VARIACIONES DE XÉNERU YNÚMBERU NOS AXETIVOS
Acordies coles terminaciones que presenten los axetivos en mascu-lín, femenín y neutru, tenemos esti cuadru:
singular plural
masculín femenín neutru masculín femenín
malu mala malo malos males
moyáu moyada moyao moyaos moyaes
bebíu bebida bebío bebíos bebíes
européu europea europeo europeos europees
vieyín vieyina vieyino vieyinos vieyines
quirosán quirosana quirosano quirosanos quirosanes
cayedizu cayediza cayedizo cayedizos cayedices
peludu peluda peludo peludos peludes
maduru madura maduro maduros madures
vieyón vieyona vieyón ~ vieyonos ~ vieyonesvieyono vieyones
falador faladora falador ~ faladoresfaladoro
xixonés xixonesa xixonés xixonesesxixoneso
pariente parienta pariente parientes
socialista socialistes
llibre llibres
zulú zulús
bonal bonales
pelanes
70
2.3.6. CONCORDANCIA DEL AXETIVU COL NOME
N’asturianu I’axetivu concuerda col nome acordies con esti esquema:
2.3.6.1. Axetivu pospuestu, atributivu o en función nominal
a) Si’l nome ye cuntable, concuerda coles terminaciones -u, -a.Exemplos:
el neñu prietuel neñu ye prietu¡qué prietu ye’l neñu!la neña guapala neña ye guapa¡qué guapa ye la neña!
b) Si’l nome ye non cuntable, I’axetivu concuerda cola terminación-o. Exemplos:
el carbón puroel carbón ye puro¡qué puro ye’l carbón!la lleña secola lleña ta seco¡qué seco ta la lleña!
2.3.6.2. Axetivu antepuestu al nome
Lleva les terminaciones -u, -a, según correspuenda a artículu el ola, respeutivamente: Exemplos:
el guapu neñuel puru carbónla guapa neñala seca lleña
Dellos axetivos, nesta posición, pierden la vocal final:
bon neñumal caltergran homeprimer xuegutercer añu
2.3.6.3. Los casos nos que l’axetivu ha concordar en xéneru neutru puenatopase en 3.5.2.
71
2.3.7. GRADACIÓN DEL AXETIVU
L’axetivu presenta tres graos: positivu, comparativu y superlativu.
2.3.7.1. Nel grau positivu, I’axetivu preséntase na so significación simple oabsoluta. Exemplos:
El pueblu ye guapuYe un perru blancuEl cielu del atapecer ye roxuYe un asuntu prietu
2.3.7.2. Nel grau comparativu, establezse una comparanza ente dos tér-minos.
a) Comparativu de superioridá: fórmase con más... que. Exem-plos:
Esti pueblu ye más guapu que’l toEl cielu del atapecer ye más roxu qu’azul
L’axetivu bonu, malu, grande y pequeñu faen tamién el compa-rativu de superioridá coles formes meyor, peor, mayor y menor.
b) Comparativu d’inferioridá: fórmase con menos... que. Exem-plos:
El to perru ye menos blancu que’l de XuanEsti asuntu ye menos prietu que los otros
c) Comparativu d’igualdá: fórmase con tan... como, igual (de)...que, lo mesmo (de)... que. Exemplos:
Esti pueblu ye tan guapu como’l toEl to perru ye igual de blancu que’l de XuanEsi asuntu ye lo mesmo de prietu que los otros
2.3.7.3. Nel grau superlativu, I’axetivu presenta la so significación cola ma-yor intensidá. El superlativu pue formase de delles maneres. Estesson les principales:
a) Anteponiéndo-y al axetivu’l prefixu per-:Esti pueblu ye perguapuYe un perru perblancu
72
El cielu del atapecer ye perroxuYe un asuntu perprietu
b) Amestándo-y al axetivu’l sufixu -ísimu, -ísima, -ísimo:
guapísimu, blanquísimu
c) Tienen tamién valor semánticu de superlativu los axetivos pre-cedíos de los alverbios muncho, mui, enforma, abondo, etc.:
muncho guapu, mui blancu, enforma roxu, abondo prietu
2.4. LOS DEMOSTRATIVOS
2.4.1. Los demostrativos n’asturianu ufierten les siguientes formes:
masculín femenín neutru
singular esti esta esto
plural estos estes —
singular esi esa eso
plural esos eses —
singular aquel, aquelli aquella aquello
plural aquellos aquelles —
2.4.2. Los demostrativos puen acentuase acordies colo que se diz en1.11.2.8.c.). Exemplos:
con esta fala “con esta manera de falar” / con ésta fala “fala con ésta”toi sintiendo esti cantar “esta canción” / toi sintiendo ésti cantar “a es-
ti toi sintiéndolu cantar”emporcó la ropa aquello “emporcó aquella ropa” / emporcó la ropa
aquéllo “aquello emporcó la ropa”quemaba la lleña eso qu’echastis “quemaba esa lleña qu’echastis” /
quemaba la lleña éso qu’echastis “eso qu’echastis quemaba lalleña”
73
2.4.3. La forma aquelli enxamás pue emplegase antepuesta al nome:
I’home aquel o l’home aquellipero: aquel home (non *aquelli home)
2.4.4. Pa los casos de contraición de la preposición en + demostrativu,ver 3.2.6.
2.5. LOS POSESIVOS
2.5.1. POSESIVOS POSPUESTOS, ATRIBUTIVOS O ENFUNCIÓN NOMINAL
Estos posesivos amuesen dos menes de formes: les del modelu A yles del modelu B.
2.5.1.1. Modelu A
Les formes del modelu A son les qu’apaecen nel siguiente cuadru:
masculín femenín neutru
sg. mio1ª pers.
pl. mios
sg. toun2ª pers.
posesor pl. tos
sg. so3ª pers.
pl. sos
sg. nuesu ~ nuestru nuesa ~ nuestra nueso ~ nuestro1ª pers.
pl. nuesos ~ nuestros nueses ~ nuestres —
sg. vuesu ~ vuestru vuesa ~ vuestra vueso ~ vuestrodellos2ª pers.
posesores pl. vuesos ~ vuestros vueses ~ vuestres —
sg. so3ª pers.
pl. sos
74
Exemplos:
el neñu (ye) mio, la neña (ye) to, los neños (son) sos, les neñes(son) nueses, el carbón (ye) nueso, la lleña (ye) so
2.5.1.2. Modelu B
Les formes del modelu B son estes:
masculín femenín neutru
sg. míu mía mío1ª pers.
pl. míos míes —
sg. tuyu tuya tuyoun2ª pers.
posesor pl. tuyos tuyes —
sg. suyu suya suyo3ª pers.
pl. suyos suyes —
sg. nuesu ~ nuestru nuesa ~ nuestra nueso ~ nuestro1ª pers.
pl. nuesos ~ nuestros nueses ~ nuestres —
sg. vuesu ~ vuestru vuesa ~ vuestra vueso ~ vuestrodellos2ª pers.
posesores pl. vuesos ~ vuestros vueses ~ vuestres —
sg. suyu suya suyo3ª pers.
pl. suyos suyes —
Exemplos:
el neñu (ye) míu, la neña (ye) tuya, los neños (son) suyos, les ne-ñes (son) nueses, el carbón (ye) vueso, la lleña (ye) suyo
75
2.5.2. POSESIVOS ANTEPUESTOS AL NOME
Los posesivos antepuestos al nome son los que s’amuesen nel si-guiente cuadru:
masculín femenín
sg. el mio la mio1ª pers.
pl. los mios les mios
sg. el to la toun2ª pers.
posesor pl. los tos les tos
sg. el so la so3ª pers.
pl. los sos les sos
sg. el nuesu ~ el nuestru la nuesa ~ la nuestra1ª pers.
pl. los nuesos ~ los nuestros les nueses ~ les nuestres
sg. el vuesu ~ el vuestru la vuesa ~ la vuestradellos2ª pers.
posesores pl. los vuesos ~ los vuestros les vueses ~ les vuestres
sg. el so la so3ª pers.
pl. los sos les sos
Los posesivos antepuestos empléguense con artículu. Exemplos:
el mio neñu, la to neña, los sos neños, les nueses neñes, el vue-su carbón, la so lleña
2.5.3. POSESIVU PRECEDÍU DE DETien les siguientes formes:
de miode tode sode nuestro ~ de nuesode vuestro ~ de vuesode so
Estos posesivos son invariables en xéneru y en númberu: emplé-guense siempre precedíos de la preposición de, y enxamás puen allu-gase antepuestos al nome. Exemplos:
76
el neñu (ye) de mio, la neña (ye) de to, los neños (son) de so, les ne-ñes (son) de nueso, el carbón (ye) de vueso, la lleña (ye) de so,la casa (ye) de nueso ~ de nuestro, les opiniones (son) de vue-so ~ de vuestro, etc.
2.5.4. Con significáu posesivu úsense tamién les espresiones d’él (o d’elli),d’ella, d’ellos y d’elles, que permiten dexar claro cuál ye’l posesor detercera persona. Exemplos:
ye’l neñu d’élye’l neñu d’ella
ye’l so neñu =ye’l neñu d’ellosye’l neñu d’elles
77
2.6. LOS INDEFINÍOS
2.6.1. Los indefiníos puen ser variables o invariables en xéneru y númberu;puen funcionar como axetivos o como pronomes. Estos son los inde-finíos principales del asturianu:
singular plural
masculín femenín neutru masculín femenín
otru otra otro otros otres
mesmu mesma mesmo mesmos mesmes
munchu muncha muncho munchos munches
pocu poca poco pocos poques
abondu abonda abondo abondos abondes
demasiáu demasiada demasiao demasiaos demasiaes
un, ún ~ unu una uno unos unes
dél della dello dellos delles
tou toa too toos toes
tal ~ talu tala talo talos tales
dal ~ dalu dala dalo dalos dales
dalgún ~ dalgunu dalguna dalguno dalgunos dalgunes
nengún ~ nengunu nenguna nenguno nengunos nengunes
daqué
dambos dambes
entrambos entrambes
bastante bastantes
cualquiera ~ cualesquiera
daquién daqué
dalguién dalgo
naide nada
cada
78
2.6.2. Un úsase como axetivu; ún o unu cuando ye pronome (ver 1.9.1.7.a).
2.6.3. Les formes dalgún y nengún equivalen a dalgunu y nengunu, peroestes últimes nun puen emplegase precediendo al sustantivu:
nun hai gatu dalgún o gatu dalgunupero: hai dalgún gatu, non *dalgunu gatu
nun vieno nengún o nengunupero: nengún furacu, non *nengunu gatu
2.6.4. Como se ve en cuadru anterior, l’indefiníu invariable daqué tien dosvalores:
a) Equival a dalgún, dalguna, dalguno, dalgunos, dalgunes o déldella dello dellos delles:
daqué pueblu, daqué ciudá, daqué carbón, daqué ropa, daquérapazos, daqué persones
b) Equival a dalgo:
¿ves daqué?, neso hai daqué que nun me gusta
2.6.5. Cualquiera o cualesquiera pierde la vocal final cuando precede a unsustantivu. Exemplu:
un llibru cualquiera ~ cualesquierapero: cualquier ~ cualesquier llibru
2.6.6. Col mesmu significáu que nada empléguense espresiones como: unres, gota, rispiu, plizcu, migayu, etc.
2.6.7. Tal y talu son equivalentes, pero talu nun pue emplegase ante’l no-me. Exemplu:
Un casu tal o un casu talu¡Nunca cosa tala vi!, pero ¡Nunca vi cosa tala!
2.6.8. Pa los casos de contraición de tou + artículu, en + un o ún ~ unu, ycada + ún ver 3.2.2 3.2.4 y 3.2.3, respeutivamente.
79
2.7. LOS NUMBERALES
2.7.1. NUMBERALES CARDINALES
2.7.1.1. Los numberales cardinales amuesen estes formes:
– un ~ unu (una), dos, tres, cuatro, cinco, seis ~ seyes, siete,ocho, nueve
– diez, once, doce ~ dolce, trece ~ trelce, catorce, quince, die-ciséis ~ selce, diecisiete, dieciocho, diecinueve
– venti, trenta, cuarenta, cincuenta, sesenta, setenta, ochenta,noventa
– cien ~ cientu, doscientos -es, trescientos -es, cuatrocientos-es, quinientos -es ~ cincocientos -es, seiscientos -es, se-tecientos -es, ochocientos -es, novecientos -es
– mil, millón
2.7.1.2. Les combinaciones de venti + unidá escríbense xuntes y ensin con-xunción:
ventiún, ventidós, ventitrés, venticuatro, venticinco, ventiséis,ventisiete, ventiocho, veintinueve
Pero les combinaciones d’otres decenes + unidá escríbense xebra-es y con conxunción:
trenta y un, trenta y dos, cuarenta y tres, cincuenta y cuatro, se-senta y cinco...
2.7.1.3. Les combinaciones de cientu o de mil y otru númberu menor es-críbense xebraes:
cientu un, cientu venti, mil doscientes, mil novecientos noven-ta y ocho...
2.7.1.4. Los múltiplos de mil escríbense xebraos:
dos mil, cinco mil, venti mil...
80
2.7.2. NUMBERALES ORDINALES
Los numberales ordinales amuesen estes formes:
– primeru, segundu, terceru, cuartu, quintu, sestu, sétimu ~ sép-timu, octavu, novenu ~ nonu
– décimu ~ decenu, decimoprimeru ~ oncenu, decimosegundu~ docenu, decimoterceru ~ trecenu, decimocuartu ~ catorce-nu, decimoquintu ~ quincenu, decimosestu, decimosétimu,decimoctavu, decimonovenu
– ventésimu ~ ventenu, trentésimu ~ trentenu, cuarentenu, cin-cuentenu, sesentenu, setentenu, ochentenu, noventenu
– centésimu ~ centenu, milésimu, millonésimu
2.8. LOS RELATIVOS
2.8.1. Los relativos n’asturianu son los que siguen darréu:
que; quien; como; cuando; onde; u ~ au; cuantu, cuanta, cuanto,cuantos, cuantes
Exemplos:
la casa que merqué ta lloñe d’equíquien lo sepa que lo digala manera como lo fixeron nun me prestól’añu cuando se casaron hubo una seca tremendael pueblu onde vivo ye pequeñuel pueblu u vivo ye pequeñutrabayaba cuanto podía
2.8.2. El relativu quien tien la mesma forma pal singular que pal plural.
2.8.3. Pa los casos d’apostrofación del relativu que, ver 3.1.7.
81
2.9. LOS INTERROGATIVOS Y ESCLAMATIVOS
2.9.1. Los interrogativos y esclamativos son los siguientes:
qué; quién; cómo; cuándo; ónde; ú ~ aú; cuál ~ cuálu, cuála, cuá-lo, cuálos, cuáles; y cuántu, cuánta, cuánto, cuántos, cuántes
2.9.2. A diferencia de los relativos, los interrogativos y esclamativos escrí-bense siempre con acentu (ver 1.9.1.7.b)). Exemplos:
¡qué fríu fai!¿quién fixo esto?nun sé quién lo fixo¿quién son éstos?¡cómo-y presta xugar!¿cuándo vas dir a Uviéu?nun sé cuándo voi dir¿ónde punxisti la maleta?nun sé ú la punxi¿los llibros de Xuan? nun sé cuálos son¡cuántes vegaes-y lo dixi y nun me fixo casu!
2.9.3. Cuál y cuálu son equivalentes, pero cuálu nun pue emplegase ante’lnome:
Mira esi camín de la drecha. —¿Cuálu? o —¿Cuál?—¿Cuál camín?, pero non *—¿Cuálu camín?
82
2.10. LOS PRONOMES PERSONALES
2.10.1. PRONOMES TÓNICOS
Presenten les formes que siguen darréu:
suxetu complementu preposicional
1ª persona yo mi ~ min, conmigo
2ª persona tu ti, contigo
m. él ~ ellisingular 3ª persona f. ella
n. ello
reflexivu se
cortesía usté ~ vusté
m. nosotros1ª persona nós
f. nosotres
m. vosotros2ª persona vós
f. vosotresplural
m. ellos3ª persona
f. elles
reflexivu se
cortesía ustedes ~ vustedes
83
2.10.2. PRONOMES ÁTONOS
Los pronomes personales átonos presenten les formes qu’apaecennesti cuadru:
complementu direutu complementu indireutu
1ª persona me
2ª persona tesingular
m. lu3ª persona f. la -y2
n. lo1
1ª persona nos ~ mos
2ª persona vosplural
m. los3ª persona -yos ~ -ys2
f. les1
84
1 Los pronomes lu la lo los les almiten la variante palatalizada llu lla llo llos lles especialmentesi siguen a un infinitivu: pescallu, quitalla, frayallo, tirallos, comelles.
2 Nel asturianu occidental, amás d’estes formes, empléguense tamién -l.l.y y -l.l.ys. Ex.: fálo-l.l.y “fá-lo-y”, dígo-l.l.ys “dígo-yos”.
2.11. EL VERBU
2.11.1. MODELOS DE CONXUGACIÓN REGULAR3
2.11.1.1. Verbu falar
INDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
falo falabafales falabesfala falaba
falamos falábamos ~ falábemos
faláis falabais ~ falabeisfalen falaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
falé falara ~ falarefalasti ~ falesti falaras ~ falaresfaló falara ~ falarefalemos faláramos ~ faláremosfalastis ~ falestis falarais ~ falareisfalaron falaran ~ falaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
fale falara ~ falarefales ~ falas falaras ~ falaresfale falara ~ falarefalemos faláramos ~ faláremosfaléis falarais ~ falareisfalen ~ falan falaran ~ falaren
85
3 L’Academia nun quier imponer modelos obligaos: lo que fai ye proponer ente variantes co-nocíes y aconseyar el so emplegu. Aguarda l’Academia que l’usu dirá col tiempu escoyendoles más aceutaes. Más información sobre la conxugación verbal pue atopase nel Apéndiz Con-xugación de verbos asturianos, enxertos a lo cabero d’estes Normes.
POTENCIAL
Futuru Condicional
falaré falaríafalarás falaríesfalará falaríafalaremos falaríamos ~ falaríemosfalaréis falaríais ~ falaríeisfalarán falaríen
IMPERATIVU
falafalái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
falar falando faláu falada falaofalaos falaes
2.11.1.2. Verbu llamber
INDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
llambo llambíallambes llambíesllambe llambíallambemos llambíamos ~ llambíemosllambéis llambíais ~ llambíeisllamben llambíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
llambí llambiera ~ llambierellambisti ~ llambiesti llambieras ~ llambieresllambió llambiera ~ llambierellambimos ~ llambiemos llambiéramos ~ llambiéremosllambistis ~ llambiestis llambierais ~ llambiereisllambieron llambieran ~ llambieren
86
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
llamba llambiera ~ llambierellambas llambieras ~ llambieresllamba llambiera ~ llambierellambamos llambiéramos ~ llambiéremosllambáis llambierais ~ llambiereisllamban llambieran ~ llambieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
llamberé llamberíallamberás llamberíesllamberá llamberíallamberemos llamberíamos ~ llamberíemosllamberéis llamberíais ~ llamberíeisllamberán llamberíen
IMPERATIVU
llambillambéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
llamber llambiendo llambíu llambida llambíollambíos llambíes
2.11.1.3. Verbu apurrir
INDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
apurro apurríaapurres apurríesapurre apurríaapurrimos apurríamos ~ apurríemosapurrís apurríais ~ apurríeisapurren apurríen
87
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
apurrí apurriera ~ apurriereapurristi ~ apurriesti apurrieras ~ apurrieresapurrió apurriera ~ apurriereapurrimos ~ apurriemos apurriéramos ~ apurriéremosapurristis ~ apurriestis apurrierais ~ apurriereisapurrieron apurrieran ~ apurrieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
apurra apurriera ~ apurriereapurras apurrieras ~ apurrieresapurra apurriera ~ apurriereapurramos apurriéramos ~ apurriéremosapurráis apurrierais ~ apurriereisapurran apurrieran ~ apurrieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
apurriré apurriríaapurrirás apurriríesapurrirá apurriríaapurriremos apurriríamos ~ apurriríemosapurriréis apurriríais ~ apurriríeisapurrirán apurriríen
IMPERATIVU
apurriapurríi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
apurrir apurriendo apurríu apurrida apurríoapurríos apurríes
88
2.11.2. FORMES SIMPLES Y COMPUESTES
2.11.2.1. Veráse que nos modelos de conxugación nun s’inxeren “formescompuestes”. Ello ye asina porque la llingua asturiana coles sosúniques formes (“simples”) pue asoleyar tolos conteníos pa losqu’otres llingües precisen d’espresiones compuestes. Ello nunquier dicir que dacuando nun apaezan dalgunes “formes com-puestes’’ del tipu haber + participiu. L’asitiamientu de l’Academiaye aconseyar el so emplegu mínimu y ésti reserváu namái a aque-llos casos perafitaos na fala.
2.11.2.2. Nun sen contrariu, l’Academia reconoz la llexitimidá d’emplegu deformes compuestes de tener + participlu. Ex.:
Téngote dicho eso munches vegaesTeníeis venío vemeTuvisti fecho coses d’esesTendré díchotelo hai un añuComo nun tenga dío una selmana nun tengo dío nunca
Nestes construcciones, el participiu permanez invariable y cueyela terminación propia del neutru -o. Nun habrán entemecese estesconstrucciones con otres tamién llexítimes pero que presenten es-tructura dixebrada, y nes que’l participiu sí concuerda:
(les botes) téngoles guardaes(eses) son coses que te les tengo diches(les camises) teníenles colgaes na parea
2.11.2.3. Nun ha entendese, de toes maneres, que nun seyan xustificaesotres munches perífrasis que, por cierto, usa de contino la llingua;asina, les de haber + infinitivu, ser a, ser pa, dir a, echar a, etc.
2.12. L’ALVERBIU
2.12.1. TERMINACIONES -U, -O
2.12.1.1. La -o ye terminación propia de los alverbios:
89
abaxo, amodo, embaxo, debaxo, anguaño, antaño, ceo, como, có-mo, cuando, cuándo, dacuando, despacio, dientro, mentanto,tampoco, etc.
2.12.1.2. Nel casu de los alverbios que se formen dende un axetivu, esa ter-minación -o val-yos pa estremase del correspondiente axetivu enmasculín. Ex.:
Miguel faló seriu (axetivu), pero:Miguel faló serio (alverbiu = ‘seriamente’)el neñu vieno rápidu (axetivu), pero:el neñu vieno rápido (alverbiu = ‘rápidamente’)Miguel ye finu falando (axetivu), pero:conviénte falar fino (alverbiu = ‘finamente’)Andrés ye claru escribiendo (axetivu), pero:Andrés escribe claro (alverbiu = ‘claramente’)faló nel idioma asturianu (axetivu), pero:faló asturiano (alverbiu = ‘asturianamente’)tien munchu dineru (axetivu), pero:ta gordu porque come muncho (alverbiu)tien pocu trabayu (axetivu), pero:trabaya poco (alverbiu)
2.12.1.3. Terminen en -u los siguientes alverbios propios:
dafechu, darréu, davezu, llueu y de xuru
2.12.2. ALVERBIOS DE LLUGAR
Son alverbios de llugar los que siguen darréu:
abaxo, acá, acó, acullá, alantre, allá, allalantre, allalantrón, alla-rribón, alredor, arriba, atrás, auquiera, ayuri ~ ayures ~ ayundes,cerca, dayuri ~ dayures, debaxo, delantre, detrás, dientro, ehí,ellí, embaxo, ende, enfrente, enriba, equí, fuera, lloñe, nenyuri ~nenyures ~ niundes, onde, ondequiera, u, etc.
2.12.3. ALVERBIOS DE TIEMPU
Los principales alverbios de tiempu tienen estes formes:
abenayá, agora, aína, anguaño, antaño, antes, ayeri, ceo, cuan-do, cuantagüéi, cuantayá ~ acuantayá, dacuando, dacuanto, da-
90
poco, daquella, depués ~ dempués, enagora, enaína, enantes,endagora, entá, entóncenes, entós, enxamás, güei, llueu, ma-ñana, mentanto, nunca, sero, siempre, tarde, tovía, yá, etc.
2.12.4. ALVERBIOS DE MOU
Los alverbios de mou presenten les formes que siguen darréu:
adulces, albentestate, amodo, ansí, apriesa, arré ~ adré, arré-mente, asina, bien, como, darréu, davezu, igual, mal, mesma-mente, meyor, peor, rápido, sele, selemente, talamente, etc.
2.12.5. ALVERBIOS DE CANTIDÁ
Los principales alverbios de cantidá son estos:
abondo, bastante, bien, bramente, cuanto, cuasi ~ cuasimente,dafechu, daqué, dello, demasiao, enforma, malpenes, más, me-nos, mui, muncho, nada, namái, namás, poco, tan, tanto, etc.
2.12.6. ALVERBIOS D’AFIRMACIÓN
Los principales alverbios d’afirmación son:
sí, claro, tamién, daveres, etc.
2.12.7. ALVERBIOS DE NEGACIÓN
Alverbios de negación son:
non, nun, siquiera, tampoco, etc.
2.12.8. ALVERBIOS DE DUBIA
Los alverbios de dubia más usaos son estos:
quiciabes ~ quiciás, igual, seique, etc.
2.12.9. ALVERBIOS DE XUNTURA
Los alverbios de xuntura úsense ente pauses pa enllazar dos ora-ciones independientes, y son, ente otros:
amás, asina, entós, tamién, tampoco, poro (‘por esti motivu, poreso’), sicasí, etc.
91
2.12.10. OBSERVACIONES
2.12.10.1. L’alverbiu yá acentúase, acordies colo que se diz en 1.9.1.7.a).
2.12.10.2. L’alverbiu ú pue emplegase:
a) Con verbu (pue dir precedíu de preposición):
¿Ú ta Xuan?¿Aú ta Xuan?¿Pa ú foi Xuan?¿Per ú foi Xuan?
b) Ensin verbu (pue dir precedíu de preposición):
¿Ú Xuan?¿Aú Xuan?
c) Axuntáu a los pronomes átonos lu, la, lo, los, les, formandoúlu, úla, úlo, úlos, úles (nun pue dir precedíu de preposición):
¿Úlu? (Xuan)¿Úla? (María)¿Úlo? (eso; la xente)¿Úlos? (Xuan y Pedro)¿Úles? (María y Tuxa)
2.12.10.3. Los alverbios faen el superlativu como los axetivos (ver 2.3.7.3),emplegando namái la forma del neutra.
2.12.10.4. Pa los casos de contraiciones o xuntures de preposición y alver-biu, ver 3.2.8.
2.12.11. EMPLEGU DE NON Y NUNLa negación esprésase per aciu de los alverbios nun y non. El soemplegu faise acordies con estes normes:
– Nun emplégase cuando acompaña al verbu o pronome átonuque d’él dependa.
– Non úsase nel restu los casos: a) acompañando a elementosnon verbales; b) enantes d’una pausa.
92
¿Taba Xuan? Non. Nun tabaSon coses non de muncha priesaNun me da más dicite que nonEso son cases, non cocheresNun fadies, que sabes que nun ye asinaNun te paeza mal si nun hai xente en casaNun hai que-y lo dicir, non; hai que-y lo espetarEso ye non favoratible y nun ye aconseyable
2.12.12. ALVERBIALIZACIÓN D’AXETIVOS
Los axetivos puen convertise n’alverbios d’estes dos maneres:
a) Anulando les sos variaciones de xéneru y de númberu cola ter-minación del neutru (ver 2.3.5):
Préstame poco esa películaConvién filar finoMiróme torcíoTrabaya mui curioso¿Fíxolo igual o d’otramiente?Falái seleFalái prudente
b) Amestando -mente:
Miróme torcidamenteTrabaya mui curiosamenteFalái selementeFalái prudentemente
2.12.13. LOCUCIONES ALVERBIALES
Esisten tamién les llamaes locuciones alverbiales:
2.12.13.1. Locuciones alverbiales de llugar:
a la vera, al llau, al par, de cote, escontra de, xunto a, etc.
2.12.13.2. Locuciones alverbiales de tiempu:
de contino, de cutiu, de secute, de xemes en cuando, nel in-tre, etc.
93
2.12.13.3. Locuciones alverbiales de mou:
a carrenderes, a cencielles, a escondidielles, a estaya, a gol-faraes, a gustu, a la perllonga, a les clares, a les dreches, ales forcadielles, a palpu, a querer, a rollones, a tou meter, alaltu la lleva, al bellume, al debalu, al dreches, al treslluz, d’es-ta miente, d’otra miente, de baldre, de mancomún, de papu,de raspión, de reflundiu, de regüeyu, de sópitu, de sutaque,de sutrucu, d’esmenu, en (a) comuña, en pendolín , en ringla,en tientes, en tropiella, mal a gustu, n’andecha, sobre ma-nera, sobre too, etc.
2.12.13.4. Locuciones alverbiales de cantidá:
a embute, a esgaya, a estazón, a fargataes, a farta farta, a far-tar, a magüeyu, a mamplén, etc.
2.12.13.5. Locuciones alverbiales d’afirmación:
de xuru, por cierto, etc.
2.12.13.6. Locuciones alverbiales de dubia:
si acaso, a lo meyor, etc.
2.13. LES PREPOSICIONES
2.13.1. Les preposiciones n’asturianu son les que siguen darréu:
a, ante, baxo, cabo ~ co, con, contra, de, dende, en, ente, fasta~ hasta, hacia ~ haza, pa, per, por, según, sin ~ ensin, so, so-bre ~ sobro, tres
2.13.2. Les preposiciones a, en, pa y haza ~ hacia indiquen, ente otrosmunchos significaos, direición au se va. Ex.:
Tien de dir a casa (en casa, pa casa, hacia casa)
2.13.3. En y pa puen espresar llugar au se ta. Ex.:
Taben en Cuideiru (taben pa Cuideiru)
94
2.13.4. Sobre la supresión de la preposición de, ver 3.8.
2.13.5. Pa los casos d’apostrofación y contraición de preposiciones, ver3.1.4, 3.1.5, 3.1.6, 3.2.1, 3.2.4, 3.2.5, 3.2.6, 3.2.7 y 3.2.8.
2.13.6. EMPLEGU DE PER Y POR
2.13.6.1. Emplégase la preposición per pa referise a:
a) Llugar per onde se va y sitiu onde se ta:
Van per casaBaxa pel camínLes rapacines anden pel parqueLos papeles tán pelos caxonesTien la zuna de dir pelo moyaoLa xente ta peles casesTa pela cama tol día
Esti mesmu usu atópase tamién n’espresiones intensives co-mo:
Tuvo machacando per él tola tardeTuvo reñendo per élEchó per él hasta fartucase
b) Tiempu pel que pasa daqué, época:
Vémonos pela mañana y aconceyámonos pela tardePela selmana trabayen cinco díesHai clases pel iviernu, pela primavera y pela serondaPer febreru, pel Antroxu, tovía fai bastante fríu
Asina, úsase pa espresar tiempu de llabores o de coyeta de fru-tos:
Allá pela pación axúntense toos en puebluPela herba empecé a amalecerLa fiesta ye peles ablanes
Tamién, pa dicir tiempu de fiestes:
per Santolaya, per San Antón, per San Xuan
95
c) Instrumentu o mediu:
Unvióme una carta per corréu certificáuTelevisión per cableLlamélos per teléfonu
2.13.6.2. Emplégase la preposición por nel restu los casos:
a) Complementu axente:
Esti llibru ta fechu por Xuan
b) Causa:
Posóse pola to culpaPasó fame por nun facer la cena
c) Preciu:
Mercólu por mil pesetes
d) ‘En llugar de’, ‘como’:
Mercólu por bonuÚn por otru
e) Finalidá:
dir por él (‘a buscalu’)
f) Tamién, n’espresiones como:
pola mor de, da-y por (‘ocurríse-y’), entrugar por, quexase por,naguar por, rispir por, allampiar por, carpir por, por favor,por cuenta de, etc.
2.13.6.3. L’estremáu significáu de les preposiciones per y por permite dixe-brar oraciones como éstes:
Esti camín ta fechu pel pueblu (= ‘a lo llargo’l pueblu’)Esti camín ta fechu pol pueblu (= ‘foi’l pueblu’l que lu fixo’)Trabayar por Asturies (‘a favor de’)Trabayar per Asturies (‘a lo llargo de’)¿Por qué los faes asina?¿Per qué camín andes?
96
2.13.7. LOCUCIONES PREPOSICIONALES
Son locuciones preposicionales espresiones como éstes:
a causa de, a favor de, a fuerza de, a la vera de, a lo llargo de,al llau de, al par de, al rabu de, al rebuscu de, al respeutive de,al traviés de, a nun ser, a pesar de, acordies con, arriendes de,conforme a, d’acuerdu con, en busca de, en ca de, en cata de,en cuenta de, en cuentes de, en direición a, en llugar de, en me-tá de, en reduñes de, en rellación con, frente a, gracies a, nelmediu de, no referente a, per mediu de, per ente medies de, noque cinca a, no que se refier a, pese a, por mor de, pola mor de,por cuenta de, respeuto a, tocante a, xunto a, etc.
Considérense tamién preposiciones impropies:
acabante ~ acabantes: el pan ta acabante salir del fornu, ye panacabante salir del fornu, acabantes llegar púnxose a falar
menos: sabíenlo tolos vecinos menos Xuliometá: llantóseme metá’l camín y nun dexó pasar a naidemetanes ~ metanos: llantóse metanes el camínsacante ~ sacantes: sabíenlo tolos vecinos sacante Xulio
2.13.8. XUNTURES DE PREPOSICIONES
N’asturianu son frecuentes les combinaciones de dos preposiciones:
pa en: eso déxalo pa en llegando: merca lleche pa en casaensin: cuantayá que tamos ensin aguaan (a + en): voi an ca Xuanpente (per + ente): metióse pente’l maízpante (pa + ente): eses casadielles son pante los trestres de: el balón cayó tres de la muria
2.14. LES CONXUNCIONES
2.14.1. Les conxunciones n’asturianu son les siguientes:
– Copulatives: y ~ ya, nin, que
– Dixuntives: o, yá, bien, que...
97
– Otres: anque, entós, magar que, mas, masque, namái, namásque, pero, por más que, porque, pues, puesto que, que, se-gún, si, sinón, yá que, darréu que, etc.
2.14.2. Pa los casos d’apostrofación de la conxunción que, ver 3.1.7.
2.15. LES INTERXEICIONES
2.15.1. INTERXEICIONES APELLATIVES
2.15.1.1. Les principales interxeiciones apellatives, usaes pa dirixise a per-sones, son les siguientes:
á, acuéi, adiós, eh ~ ei, ho ~ hom, hola, ne, nin / nina, oi
2.15.1.2. La interxeición á emplégase siempre delantre d’un nome o un pro-nome tónicu:
á Lluis, nun comas tanto; á María, ¿qué quies?; ¡á tu!; á fiyinos, fa-céi eso
2.15.1.3. La interxeición acuéi emplégase como entruga pa pidir asenti-mientu:
los d’esti pueblu somos los meyores, ¿acuéi?
2.15.1.4. La interxeición ne úsase siempre pa dirixise a muyeres; ho ~ homval pa dirixise a homes o a muyeres:
María, ne, nun t’enfades; ¡á ne! ¿visti les llaves per ende?Antón, faime casu, ho; ¡á Llucía! ¿qué quies, ho?
2.15.2. INTERXEICIONES ESPRESIVES
Les principales interxeiciones espresives, emplegaes p’asoleyar sen-timientos o estaos del ánimu, son les que siguen darréu:
ah, ai, alón, ba ~ bah, carái, coime ~ coimes, diantre, hala ~ ha-le, ixuxú, madiós, malaya, meca, mialma, miániques, oh, oxalá ~axallá, uh, ui, vaya
98
2.16. LOS AFIXOS
2.16.1. PREFIXOS
2.16.1.1. Los principales prefixos n’asturianu son:
des-: tien valor negativu. Atopámoslu en nomes qu’indiquen lo con-trario de lo espresao pol primitivu correspondiente. Asina:
abotonar, desabotonaramontonar, desamontonarmecer, desameceramarrar, desamarraraniciar, desaniciarapegar, desapegarempapizar, desempapizarencañar, desencañarenfilar, desenfilarenrestrar, desenrestrarfacer, desfaceretc.
es-: nun tien valor negativu nin los verbos nos qu’apaez s’oponena un primitivu. Con él indícase allonxamientu, separación, esfai-mientu de daqué en partes:
escalabrar esmarallarescalcañar esmesarescaleyar espanoyarescamar espayarescañar espedazarescarabicar espelurciarescorteyar esployaresfaraguyar espulgaresgaritar etc.esgayar
a-: val pa formar verbos dende sustantivos, axetivos o alverbios:
aconceyar, afumar, afuracar, allocar, alloñar, aneciar, apandar,aveyecer, etc.
99
en- o em-: val tamién pa formar verbos, con un valor asemeyáual de a-:embalagar, empecatar, emporcar, encuriosar, endelgazar, enfor-
nar, enlloquecer, etc.
re-: indica repetición o refuerzu:
refacer, relleer, rellambiu, referver, etc.
per-: nos axetivos y alverbios, val pa formar el superlativu (ver2.3.7.3.a): nos verbos, indica acabación d’una aición:
peracabar = ‘acabar del too, dafechu’percomer = ‘acabar de comer, comer dafechu’
tres-: tien el significáu de ‘detrás’, ‘al otru llau’:
treslladar, trespasar, trescalar, etc.
(Ver tamién 1.8.12.4.b).
so-: tien el significáu de ‘embaxo’, ‘dempués de’:
socenar, socavar, sopalanquiar, socortar, someter, sollingual, so-rrayar, etc.
2.16.1.2. Arriendes d’éstos, I’asturianu tamién fai usu de toa una riestra deprefixos cultos, emprestaos del llatín y del griegu. Exemplos:
aeronave, antinatural, endodérmicu, ex-conseyeru, hidroavión,hipertensu, neolliberal, preinscripción, semicircular, super-home, etc.
2.16.1.3. Nel casu de los prefixos in- o im-, inter-, infra-, intra-, ver 1.5.3 y1.5.4.
2.16.1.4. Nel casu del prefixu sub-, ver 1.8.6.3.
2.16.1.5. El prefixu co- caltiénse siempre:
cooficial, cooperar, coordinación, collaborar, etc.
100
2.16.2. SUFIXOS
2.16.2.1. Los principales sufixos nominales son (ensin indicar toles varia-ciones de xéneru y de númberu):
-acu: diminutivu, despeutivu:
rapazacu, tontacu, mozaca, ruinaca, escritorzacu, etc.
-anu o -án: espresa cualidá; val pa formar xentilicios (-án tien ta-mién valor despeutivu):
roceanu, asturianu, praviana, folgán, manguán, trapichán, ayera-na, coyán...
-áu o -ada: indica conxuntu, capacidá, época...:
tanganáu o tanganada, cuyaráu o cuyarada, orbayada, nevada,carlistada
-al o -ar: val pa formar nomes d’árboles, pa referise a conxuntoso pa formar nomes coleutivos:
castañal, mazanal, pescal, patacal, arbeyal, llamargal, bardial, etc.
-anza o -ancia: val pa formar nomes astrautos:
comparanza o comparancia, figuranza, alcordanza, etc.
-ame: tien significáu coleutivu:
dentame, lluriame, velame
-atu: despeutivu:
floriatu, sorbiatu, llinguatu, llamatu, etc.
-ayu: despeutivu:
babayu, simplayu, mazcaya, pataya, etc.
-axe o -ax: col significáu de condición, aición, productu, etc.:
potaxe o potax, voltaxe o voltax, mareaxe, etc.
-axu: despeutivu:
espantaxu, colgaxu, beberaxu, etc.
-azu: aumentativu; golpe dau con daqué:
homazu, muyeraza, testarazu, cibiellazu
101
-deru, -dera: espresa aición repetida; sitiu onde se fai daqué; apa-ratu col que se fai daqué; posibilidá de facese:
comedera, faladera, pruyidera, esbilladeru, llavaderu, ruxideru, fa-cederu
-dizu o -izu: indica cualidá o enclín a daqué; tamién, golor a:
gastizu, aforradizu, atopadiza, afayadiza, tabaquizu, ratizu, etc.
-dor: significa profesión, dedicación, aparatu:
trabayador, llabrador, catadora, recudidor, etc.
-doriu u -oriu: apaez en nomes de ferramientes o instrumentos; ta-mién, llugar onde se fai un llabor:
fesoria, sechoriu, tisories, llavadoriu, corredoria...
-dura o -ura: val pa formar nomes astrautos; tamién, aiciones:
grandura, mancadura, llocura, raspiadura, moyadura...
-encia: nomes astrautos:
nacencia, parecencia, conocencia, etc.
-ería: cualidá; aición; llugar onde se fai daqué:
fatería, llambionería, llibrería, ferrería
-eru: espresa oficiu, afición:
sidreru, mineru, ferreru, etc.
-és: xentiliciu o ‘propiu d’un llugar’:
cangués, xixonés, montés
-etu: diminutivu o despeutivu:
señoretu, paisaneta, soguetu, rapacetu, etc.
-éu o -eda: indica ‘conxuntu, sitiu onde abonda daqué’:
carbayéu o carbayeda, fayéu, fresnéu o fresneda, etc.
-ible o -tible: espresa cualidá o capacidá pa daqué:
vengatible, favoratible, pensatible, caritatible...
-iegu: afición por daqué; val tamién pa formar xentilicios:
cariegu, baratiega, rapaciegu, payariega, gozoniegu...
102
-ientu: espresa cualidá:
famientu, dormilienta, friolientu, etc.
-ín: diminutivu:
neñín, pueblín, xatina...
-íu o -ida: espresa aición:
xiblíu o xiblida, glayíu o glayida, quexíu o quexida, miaguíu o mia-guida
-mente: val pa formar alverbios:
bonalmente, inxustamente, xuntamente
-mientu o -mentu: val pa formar nomes astrautos:
afitamientu, allugamientu, movimientu, etc.
-ón: aumentativu; cualidá; aición:
rapazón, pueblón, folanchón, berrón, llambiona, puxón, xiringón,esfoyón, etc.
-or: nomes astrautos:
llargor, fedor, resquemor
-osu: espresa cualidá:
prestosu, gasayosa, cobiciosu, etc.
-ucu: diminutivu o despeutivu:
perrucu, homucu, ruinuca, ventanucu, etc.
-udu: indica posesión d’unes cualidaes o carauterístiques:
barbudu, ñariguda, picudu
-uxu: despeutivu:
amarguxu, blanduxu
-uyu: despeutivu:
peruyu, ceruyu
2.16.2.2. Los principales sufixos verbales son los que siguen darréu:
-ayar: conteníu despeutivu:
escribayar, tontayar
103
-iar: frecuentativu o iterativu:
blanquiar, carpinteriar, turistiar, etc.
-icar o -iquiar: frecuentativu diminutivu:
coxicar, añicar, comicar o comiquiar, etc.
-ecer: val pa formar verbos dende nomes o axetivos:
maurecer, aguapecer, enralecer, etc.
-exar: iterativu:
patalexar, espernexar, escorrexar, etc.
-iscar o -isquiar: frecuentativu diminutivu:
lloviscar o llovisquiar, namoriscar o namorisquiar
-ucar o -uquiar: frecuentativu diminutivu, con ciertu matiz des-peutivu:
trabayucar o trabayuquiar, falucar, cenucar, etc.
-uñar: espresa intensidá:
apalpuñar, ceguñar, apetiguñar, etc.
2.16.2.3. Arriendes d’éstos, l’asturianu tamién fai usu de toa una riestra desufixos cultos, emprestaos del llatín y del griegu. Exemplos:
boticariu, santificar, asturianismu, lletricista, xeneralizar, rusófi-lu, etc.
2.16.2.4. N’asturianu ye frecuente la combinación de dos o más sufixos:
cor-iqu-ín, sorbi-at-ín, gast-iz-ón, porc-on-zon-azu, etc.
2.16.2.5. Los sustantivos y axetivos coles terminaciones -áu -ada -ao, -íu-ida -ío y -éu -eda tomen una d nos sos derivaos. Exemplos:
abogáu, abogadíncansáu, cansaducupartío, partidinofayéu, fayedónesgayao, esgayadonogaldíu, galdidínaxuntada, axuntadina
104
3. SINTAXIS
3.1. APOSTROFACIÓNCuando dos soníos s’axunten nuna frase, desapaeciendo ún d’ellos,pue señalase na escritura col apóstrofu (‘) o cola contraición de dospallabres (pa esta última, ver 3.2). N’asturianu apostrófense namái es-tas pallabres:
los artículos el, lalos pronomes me, te, seles preposiciones de, en, pala conxunción o relativu que
3.1.1. APOSTROFACIÓN DEL ARTÍCULU EL
3.1.1.1. Apostrófase l’ cuando va siguíu de pallabra qu’entama per vocal oh muda:
I’amu, I’exe, l’imán, I’horru, I’orbayu, I’untu
3.1.1.2. Apostrófase ‘I cuando va precedíu de pallabra qu’acaba en vocal,y siguíu por pallabra qu’entama per consonante:
rompió’l xarru, lleva’l xatu, fiende’l tochu, ye’l cura
3.1.1.3. Cuando el va precedíu de pallabra qu’acaba per vocal, y al mesmutiempu siguíu de pallabra qu’entama tamién per vocal, apostrófasesegún s’afita en 3.1.1.1:
rompió l’exe, lleva l’armariu, tumbóse l’home, ye l’amu
3.1.1.4. Si el va precedíu de la conxunción y o del pronome -y, nun s’apos-trofa, a nun ser que siga vocal o h muda:
ésti y el so hermanu
105
aquellos y el fíu Xuanapurrió-y el quesu dio-y el xenru lo que pidió
Pero:
díxolo y l’amu nun entendiódices eses coses y l’home nun quierdio-y l’hermanu la razónescribió-y l’asuntu ensin mentira
3.1.2. APOSTROFACIÓN DEL ARTÍCULU LAApostrófase I’ namái si-y sigue pallabra qu’entame per a o ha:
l’asturiana, l’hacha, I’amestadura
3.1.3. APOSTROFACIÓN DE LOS PRONOMES ME, TE Y SEApostrófense m’, t’, y s’ —respeutivamente— cuando-yos sigue pa-llabra qu’entama per vocal o h muda:
hai que s’afitarnun se m’escaeznun t’enfotes
3.1.4. APOSTROFACIÓN DE LA PREPOSICIÓN DE
3.1.4.1. Apostrófase d’ cuando-y sigue pallabra que comience per vocal oh muda:
d’aquél, d’ésti, d’iviernu, d’home, d’Uviéu
3.1.4.2. Nun se fai apostrofación en pallabres como éstes:
dellos, delles (indefiníos), daqué, daquién, dafechu, darréu, dayuri,dacuando, dalguién...
Exemplos:
dame delles uves, pero: dame les uves d’ellestoma dellos (figos), pero: toma los d’ellos (de Xuan y Pedru)
3.1.4.3. Sobre la supresión de la preposición de, ver 3.8.
106
3.1.5. APOSTROFACIÓN DE LA PREPOSICIÓN ENApostrófase n’ si-y sigue pallabra qu’entame per vocal o per h muda:
ta n’Uviéu, n’Avilés, n’abril, n’agostu
3.1.6. APOSTROFACIÓN DE LA PREPOSICIÓN PAApostrófase p’ cuando-y sigue pallabra qu’entame per a o per ha.Exemplos:
empobina p’Asturiesye p’aguapecer el puebluson bien ruinos p’haber tantos
3.1.7. APOSTROFACIÓN DE LA CONXUNCIÓN Y RELATIVU QUE
3.1.7.1. Apostrófase qu’ cuando-y sigue pallabra qu’entame per vocal o hmuda:
tien qu’entamarye más baxu qu’éstila rapaza qu’entrugó aquelloval más tener casa qu’horrueso ye lo qu’hai
3.1.7.2. Enxamás s’apostrofa l’interrogativu y esclamativu qué:
dime qué entamo¿qué home fai eso?
3.1.7.3. Cuando que va siguíu del artículu el y tres d’ésti apaez una pallabraqu’entama per consonante, faise l’apostrofación que’l:quier que’l neñu falemandó que’l trabayu nun parara
Pero:
quier que l’amu cuerramandó que l’home baxara
3.1.7.4. Cuando que va siguíu del pronome él, fai l’apostrofación qu’él:sabe enforma más qu’él
107
3.2. CONTRAICIONESEn delles ocasiones, cuando s’atopen dientro la oración dos pallabres ydesapaez dalgún soníu, nun ye preciso usar l’apóstrofu, sinón que s’es-criben xuntes dambes pallabres. El conxuntu resultante llámase con-traición. Les contraiciones n’asturianu son les siguientes:
3.2.1. CONTRAICIONES DE PREPOSICIÓN + ARTÍCULU
3.2.1.1. Les contraiciones que surden d’amestase una preposición y un ar-tículu son les que siguen darréu:
el la lo los les
a al — — — —
de del — — — —
pa pal — — — —
so sol — — — —
con col cola colo colos coles
en nel na no nos nes
per pel pela pelo pelos peles
por pol pola polo polos poles
3.2.1.2. Observaciones:
a) Les casielles vacies del cuadru signifiquen que nun se fai con-traición de preposición y artículu, escribiéndose dixebraos: a la,a lo, a los, a les; de la, de lo, de los, de les; pa la, pa lo, palos, pa les; so la, so lo, so los, so les.
b) Nel asturianu occidental, les contraiciones nel y col presententamién les formes no y cono, respeutivamente.
c) Nun confundir les contraiciones de con + artículu, coles xunturesde la preposición co + artículu: co’l (co l’), co la (co l’), co lo, colos, co les. Exemplos:
la vaca ta col xatu ‘en compaña del xatu’”, pero: la vaca ta co’lxatu ‘cabo’l xatu, al llau del xatu’
108
3.2.2. CONTRAICIONES DEL INDEFINÍU TOU + ARTÍCULU
Cuando l’indefiníu tou s’axunta a un artículu, forma les siguientes con-traiciones:
tou + el: toltoa + la: tolatoo + lo: tolotoos + los: tolostoes + les: toles
3.2.3. CONTRAICIONES DE LOS INDEFINÍOS CADA + ÚNSon les siguientes:
cada + ún: caúncada + unu: caúnucada + una: caúnacada + uno: caúno
3.2.4. CONTRAICIONES DE LA PREPOSICIÓN EN + INDEFINÍU ÚNSon estes:
en + un: nunen + ún: núnen + unu: nunuen + una: nunaen + uno: nunoen + unos: nunosen + unes: nunes
Exemplos:
metí les llaves nun caxón; metíles nún o metíles nunu; atopélu nunacai d’Uviéu; fallasti nuno y n’otro; nunos díes tamos en casa; tanunes condiciones abegoses.
3.2.5. CONTRAICIONES DE LA PREPOSICIÓN EN + PRONOME ÉLSon les que siguen darréu:
en + él: nélen + elli: nellien + ella: nellaen + ello: nelloen + ellos: nellosen + elles: nelles
109
3.2.6. CONTRAICIONES DE LA PREPOSICIÓN EN + DEMOSTRATIVU
La preposición en, cuando s’amiesta a un demostrativu, da llugar a es-tes contraiciones:
en + esti: nestien + esta: nestaen + esto: nestoen + estos: nestosen + estes: nestesen + esi: nesien + esa: nesaen + eso: nesoen + esos: nesosen + eses: nesesen + aquel: naquelen + aquelli: naquellien + aquella: naquellaen + aquello: naquelloen + aquellos: naquellosen + aquelles: naquelles
Si se contrái la preposición en col demostrativu acentuáu (acordies co-lo que se diz en 1.9.1.7.c)), fórmense les contraiciones nésti, nési, na-quél, nésos, néses, naquéllos, etc.
3.2.7. CONTRAICIONES DE PREPOSICIÓN + PREPOSICIÓN
De l’amestadura de dos preposiciones surden estes contraiciones:
per + ente: pentepa + ente: pantea + en: an
Ver tamién 2.13.8.
3.2.8. CONTRAICIONES DE PREPOSICIÓN PER + ALVERBIU
Delles vegaes, al atopase dientro la oración la preposición per y un al-verbiu, pue producise una perda de soníos, resultando d’ello dalgunescontraiciones, pero teniendo en cuenta que la espresión plena ye nes-tos casos tamién válida:
per + equí: pequí (tamién: per equí)per + ehí: perhí, pehí (tamién: per ehí)
110
per + ende: pende (tamién: per ende)per + ellí: pellí (tamién: per ellí)per + allá: pellá (tamién: per allá)per + arriba: perriba (tamién: per arriba)per + enriba: penriba (tamién: per enriba)per + abaxo: perbaxo (tamién: per abaxo)per + embaxo: pembaxo (tamién: per embaxo)
3.2.9. OBSERVACIONES SOBRE LES CONTRAICIONES
3.2.9.1. Les pallabres que resulten d’una contraición enxamás lleven após-trofu, anque se trate de los casos previstos en 3.1.1 y 3.1.2:
l’amiga, pero: cola amiga, pola amigal’horru, pero: nel horru, pel horru, del horru, sol horrul’armentíu, pero: tol armentíul’antoxana, pero: tola antoxana
3.2.9.2. Si un artículu ye parte d’un topónimu, enxamás s’escribirá contrai-ción con otres pallabres precedentes. Exemplos:
L’Entregu: en L’Entregu, a L’Entregu, de L’Entregu, per L’Entregu,por L’Entregu, pa L’Entregu, tou L’Entregu...
L’Argañosa: en L’Argañosa, per L’Argañosa, toa L’Argañosa...Les Bories: en Les Bories, per Les Bories,...El Fondón: n’El Fondón, a El Fondón, d’El Fondón, per El Fondón,
tou El Fondón...
3.3. XUNTURES DE PALLABRESDelles espresiones, anque se reconozan formaes por dos elementos,escríbense nuna sola pallabra a pesar de nun se dar nenguna perda desoníos.
3.3.1. Escríbense nuna sola pallabra espresiones como les siguientes:
– amás, aparte, apriesa, afuera, alredor, atrás, au, aú, etc.
– embaxo, enantes, enforma, enfrente, enriba, ensiguida, ensin,entovía, enxamás, etc.
– debaxo, demientres, denantes, desque, detrás, etc.
111
3.3.2. Escríbense tamién xuntes locuciones del tipu:
apocayá, munchayá, cuantagüéi, cuantayá, abenayá, allalantre,allarribón, etc.
3.3.3. Pero escríbense en pallabres xebraes espresiones como estes:
– a gustu, a palpu, etc.
– d’esta miente, d’otra miente, de frente, de siguío, de sutrucu,de xuru, etc.
– en serio, en tientes, en xunto, etc.
– sobre too, sobre manera, etc.
3.3.4. Delles xuntures de pallabres son necesaries pa evitar la confusión conotres espresiones homófones que s’escriben xebraes:
amás: tuvo que dir solu y, amás, nun lu dexaron pasara más: a más velocidá, mayor peligru
conque: tenía fame, conque tresné la comidacon que: asina ye la ferramienta con que trabayen
dafechu: la película prestóme dafechude fechu: la to suposición, de fechu, ye cierta
d’aquella: esi abrigu ye d’aquella muyerdaquella: daquella entá nun te conocía
(La mesma diferencia esiste ente d’esta y desta, d’esa y desa)
d’él: nun s’acuerden nada d’éldél: traxo dél carbóndel: ye la fía del vecín
d’ellos: nun s’acuerden nada d’ellosdellos: tuvo en dellos pueblos del conceyu
en forma: amiyó l’Espíritu Santu en forma de palombaenforma: ye un problema enforma fácil d’iguar
112
onde quiera, u quiera: vusté siéntese onde quiera ~ u quieraondequiera, uquiera: ondequiera ~ uquiera que voi atópola ayu-
dando
por que: ye’l regalu por que tábemos naguandoporque: nun foi al teatru porque nun tenía vagar
por qué: nun sé por qué nun-y dixisti nadaporqué: fala ensin saber el porqué de les coses
si non: has facer deporte, que si non, vas engordarsinón: nun ye mariellu, sinón azul
3.4. AUSENCIA DEL ARTÍCULU “EL”
3.4.1. L’artículu el pue nun s’esplicitar na secuencia en + sustantivu mas-culín singular:
Pasa toles tardes en cineA ellos vais atopalos en chigreMetió les perres en bolsuLes vaques pastien en prauVoi dexar les llaves en cocheEscaecí les llaves en caxón
3.4.2. De toes maneres, I’emplegu del artículu el nestos casos ye tamién co-rreutu: nel cine, nel chigre, nel bolsu, nel prau, nel coche, nel ca-xón...
3.5. AXETIVOS NEUTROS
3.5.1. PALLABRES COLES TRES TERMINACIONES DE XÉNERU
3.5.1.1. Compórtense como axetivos, y puen presentar les tres terminacio-nes de xéneru, les siguientes pallabres:
a) Los axetivos calificativos (ver 2.3.5):
prietu, prieta, prieto
113
b) Los demostrativos (ver 2.4):
esti, esta, esto
c) Los posesivos (ver 2.5):
nuestru, nuestra, nuestro
d) Los ordinales (ver 2.7.2):
segundu, segunda, segundo
e) Indefiníos (ver 2.6):
mesmu, mesma, mesmo
f) Los participios (ver 2.11.1):
moyáu, moyada, moyaobebíu, bebida, bebíofechu, fecha, fecho
3.5.1.2. Tamién puen llevar les tres terminaciones:
a) Los nomes axetivaos:
hermanu, hermana, hermano
(Ex.: esta tela ye hermano d’eso otro)
b) El pronome átonu de complementu direutu (ver 2.10.2):
lu, la, lo
3.5.1.3. Pelo contrario, en posición antepuesta al nome namái son posiblesles terminaciones -u, -a.
3.5.2. EMPLEGU DE LOS AXETIVOS NEUTROS
L’axetivu concuerda en xéneru neutru nos casos que siguen darréu:
3.5.2.1. Si concuerda con un nome non cuntable, nes condiciones que s’es-pecífiquen en 2.3.6. Exemplos:
El carbón ye prietoEsta sidra nun ta maloTaba la xente bastante allocao
114
Dexó la ropa tendío pela mañanaEcha lleña seco al fueuEsi aceite paezme mui caro¡Qué rico ta esti turrón!Fartucóse de carne asaoUn vasu de vinu tintoEl ganáu yá ta metío na corteQuedó tola arena moyaoYe dineru bien ganaoLa herba yá ta curaoLleche preso; lleche cuayao¿D’ú sal esi fumu blanco?
Repárese que dellos nomes puen ser cuntables o nun cuntables: losaxetivos concuerden con ellos en xéneru neutru, en masculín o fe-menín, acordies col significáu que dichos nomes presenten na ora-ción. Exemplos:
Punxo una fueya seca enriba la mesaPero: Ta tol suelu enllenu de fueya seco
Dio-y con una piedra menuda en güeyuPero: A la vera’l ríu hai muncha piedra menudo
Déxame un papel blancu pa escribir unes notesPero: Baxó a la llibrería a mercar papel blanco
Nun comí más qu’una pera maduraPero: Llegó un camión cargáu de pera maduro
Tienes un filu blancu en cuellu la camisaPero: Mérca-y filo blanco na mercería
3.5.2.2. Emplégase tamién l’axetivu en xéneru neutru cuando concuerda conun infinitivu:
Fumar ye maloFumar peles mañanes ye malo
3.5.2.3. Cuando concuerda colos demostrativos neutros esto, eso o aque-llo:
Esto ye prestosoAquello nun me paeció honrao
115
3.5.2.4. Si concuerda col pronome personal neutru ello:
Pasó pela to oficina con ello acabaoEllo paez serio
3.5.2.5. Cuando concuerda colos indefiníos neutros daqué, dalgo o nada:
Hai daqué raro (dalgo raro) nesi asuntuNun hai nada llimpio nesta casa
3.5.2.6. Cuando concuerda colos interrogativos neutros cuánto o cuálo:
¿Cuánto tinto quies? (vinu)¿Cuálo ye barato?
3.5.2.7. En concordancia con una oración nominalizada pola conxunciónque:
Que fumes ye maloQue fumes peles mañanes ye malo
3.5.2.8. Si l’axetivu ta precedíu del artículu neutru lo:
Lo bono, lo malo, lo llimplo, lo menudo, lo roxo...
(Pero non nestos casos: lo malu que ye Xuan, lo mala que ye Ma-ría, etc.)
3.5.2.9. Si l’axetivu concuerda con otru axetivu precedíu del artículu neutrulo:
Lo bono ta escondíoLo menudo ye lo más caro
3.5.2.10. Si l’axetivu concuerda con una oración axetivada por que relativuy sustantivada pol artículu neutru lo:
Lo que faigas pue resultar curiosoLo que-y van dicir cuando lu vean nun ye prestoso
Pelo contrario, si la oración encabezada por que ta nominalizadapor otros artículos, I’axetivu nun concuerda en xéneru neutru: losque faigas puen resultar curiosos, les que-y van dicir cuando luvean nun son prestoses.
116
3.5.2.11. En referencia a daqué impreciso o xenérico:
nun salgas de casa, que güei ta malonun sigas falando, que quedó perclarodiben, veníen, xubíen, baxaben... yera bien movío
3.6. ALLUGAMIENTU DE LOS PRONOMES ÁTONOS
3.6.1. CONDICIONES XENERALES
3.6.1.1. Na xuntura de dos pronomes átonos, el de complementu indireutuantepónse al de complementu direutu:
Diómelu XuanXuan nun te lo dioCuntáron-ylo aínaDiz que-yos lo escondieron
3.6.1.2. El se reflexivu o impersonal antepónse a otru pronome átonu:
Enguedeyóse-yosNun se t’ofrezA min tratóseme mal naquella xunta¡Qué se-y diba escaecer!
3.6.1.3. Los pronomes átonos escríbense xuntos ente sí y axuntaos al ver-bu si van pospuestos a él; pelo contrario, escríbesen xebraos entesí y del verbu si van antepuestos a él. Exemplos:
Diómelu, pero: Nun me lu dioAtopáron-yla, pero: Diz que-y la atoparon
3.6.1.4. L’allugamientu de los pronomes ente sí según la so función, y d’és-tos respeuto del se reflexivu o impersonalizador, nun camuda, cual-quiera que seya la so posición con respeuto al verbu. Asina, les nor-mes d’enclisis y proclisis nun modifiquen, en nengún casu, lo afitaones anteriores.
3.6.1.5. N’asturianu enxamás los pronomes átonos puen entamar oración;poro, son imposibles estes espresiones: *Te quier la xente, *¿Te les
117
dio Xuan?, *Se faiga la lluz, *¡Lu lleve’l diañu si nos engaña!, *Sepondría malu.
3.6.2. ENCLISIS Y CONDICIONES QUE FAEN POSIBLE LA PROCLISIS
3.6.2.1. La enclisis o posposición ye l’allugamientu básicu de los pronomesátonos con formes verbales d’indicativu, suxuntivu y condicional, se-ya n’oraciones afirmatives, entrugues simples direutes o esclama-ciones. Exemplos:
La xente quierte¿Dióteles Xuan?Fáigase la lluz¡Llévelu’l diañu si nos engaña!Pondríase malu
3.6.2.2. La enclisis básica vese alterada por dellos factores que s’especifi-quen darréu:
a) Cuando’l verbu pertenez a una oración sustantivada y encabe-zada pola conxunción que:
Que nos engañó ye cosa perclaraNun quier que lo faigas
b) Cuando’l verbu pertenez a una oración sustantivada y encabe-zada pola conxunción completiva si:Nun supi si vos dieron les graciesNun tán enteraes de si les llamaron
c) Cuando’l verbu pertenez a una oración sustantivada y encabe-zada por un interrogativu indireutu:
Nun sabe qué-yos pasóNun sabes pa ónde te lleven
d) Cuando’l verbu pertenez a una oración axetivada y encabeza-da por un relativu:
Esa ye la muyer que lu alloquezVais atopalu nel sitiu onde vos dexe’l tren
118
e) Cuando’l verbu pertenez a una oración alverbializada y encabe-zada por dellos elementos. Nesti casu tán:
e1) Les oraciones de llugar:
Vais atopalu onde vos dexe’l trenPosái’l sacu au vos pete
e2) Les de tiempu:
Poníen el discu cuando los dexabenDábense plizcos mientes-yos falaba la güelaTa murniu desque-y morrió’l perru
e3) Les de mou:
Xuan failo como-y apetezFáigalo como lo faiga, va sali-y bien
e4) Les condicionales:
Díces-ylo si te paezSi-y punxeren una multa pagábala darréu
e5) Les concesives:
Anque lo merez, nun-y dan el premiuNun segaron el prau magar que-yos lo mandaron
e6) Les de causa:
Tarrecía llevantase porque-y prestaba dormir
e7) Les de finalidá:
Pídolo pa que me lo dean
e8) Les consecutives:
Rogó-ylo tanto que-y lo dio
f) Cuando dellos indefiníos o alverbios s’alluguen enantes del ver-bu. Asina asocede nestos casos:
f1) Col alverbiu nun:
Xuan nun-yos da mazanes a los neñosEl problema nun te lu iguóNun lo quiera Dios
119
Lo mesmo asocede cola conxunción nin:
Nin lu veo nin-y digo nada
f2) Con dellos indefiníos y alverbios negativos:
Nengún vecín nos fizo de menos o Nengún vecín nun nosfizo de menos
Nunca-y dexes les coses a medio facer o Nunca nun-y de-xes les coses a medio facer
Enxamás te negaron agospiu o Enxamás nun te negaronagospiu
María tampoco vos lo dixo o María tampoco nun vos lo di-xo
f3) Con dellos indefiníos y alverbios diversos:
Tou me lu enllordió / Enllordiómelu touEso cualquiera lo fai / Eso failo cualquieraSiempre lu atopamos en casa / Atopámoslu siempre en ca-
saYá nos lu soltaron / Soltáronnoslu yá
g) Cuando’l verbu pertenez a una oración encabezada por un in-terrogativu o un esclamativu:
¿Qué-yos cuntó a los rapazos?Los llibros, ¿a quién-y los emprestasti?¡Ónde s’esconderíen!
h) Cuando dientro la oración se destaca un sintagma anteponién-dolu al verbu y dándo-y énfasis acentual:
Esti rapaz díxonoslo ‘lo que fizo foi dicínoslo’, pero:¡Esti rapaz nos lo dixo! ‘esti rapaz y non otra persona’
Munchos callárontelo tamién ‘lo que ficieron foi callátelo’, pero:¡Munchos te lo callaron tamién! ‘ésos y non otros’
Los que paecíen fatos engañáronvos ‘eso foi lo que ficieron’,pero:
¡Los que paecíen fatos vos engañaron! ‘ésos y non otros’
3.6.3. ENCLISIS OBLIGATORIA
Los pronomes átonos allúguense siempre pospuestos nestos casos:
120
3.6.3.1. Col imperativu:
Muéyalo con daqué d’aguaEscondéivos per ende
3.6.3.2. Col infinitivu, cuando nun se dan les circunstancies mentaes en3.6.4.1:
Bañase nesi ríu dexa a ún xeláuQuier cuntá-ylo a tol mundu
3.6.3.3. Col xerundiu, cuando nun se da la circunstancia mentada en 3.6.4.2:
Púnxose de pies sofitándose nun cayáu
Reñéndolu siempre nun igües nada
3.6.4. ENCLISIS O PROCLISIS LLIBRES
Los pronomes átonos puen allugase llibremente antepuestos (proclí-ticos) o pospuestos (enclíticos) al verbu nestos casos:
3.6.4.1. Con infinitivu:
a) Cuando l’infinitivu va precedíu de la conxunción completiva si:
Nun sé si davos les gracies = Nun sé si vos dar les gracies
b) Cuando l’infinitivu va precedíu d’interrogativu:
¿Ónde escondenos? = ¿Ónde nos esconder?Nun sabemos qué regala-y = Nun sabemos qué-y regalar
c) Cuando l’infinitivu va precedíu d’un relativu:
Yá tien casa onde agospiase = Yá tien casa onde s’agospiar
d) Cuando l’infinitivu va precedíu de la negación nun:
Nun comentá-yoslo paezme poco serio = Nun-yos lo comentarpaezme poco serio
e) Na perífrasis tener que + infinitivu:
Teo que mandávosles = Teo que vos les mandar
f) Na perífrasis haber que + infinitivu:
Hai que facé-ylo = Hai que-y lo facer
121
3.6.4.2. Cuando un xerundiu va precedíu de la negación nun:
Nun reñéndolu muncho, faite casu = Nun lu reñendo muncho, faitecasu
3.6.5. ENCLISIS O PROCLISIS EN COMPLEXOS VERBALES
3.6.5.1. Con conxuntos verbales, l’allugamientu normal de los pronomes áto-nos ye tres del segundu verbu:
Cansemos de picate al timbreNaguaben por saludalesVoi vendé-yoslesMandaron llantalos embaxo
Non: *Cansémoste de picar al timbre, *Naguábenles por saludar,*Vói-yosles vender, *Mandáronlos llantar embaxo
3.6.5.2. Dellos conxuntos verbales almiten l’allugamientu llibre de los pro-nomes tres del segundu verbu metanes los dos:
Tien quexáose muncho = Tiense quexao munchoHai que dicí-ylo = Hai que-y lo dicirTien que llimpiámeles = Tien que me les llimpiar
3.6.5.3. Los factores que provoquen la proclisis de los pronomes átonos conformes verbales simples (ver 3.6.2) tienen estos efeutos en con-xuntos verbales:
a) Nun provoquen nengún efeutu:
Nun cansemos de picate al timbreDiz que naguaben por saludales
b) Dan llibertá p’allugar los pronomes tres del segundu verbu o de-lantre del primeru:
¿Cuándo voi vendé-yosles? = ¿Cuándo-yos les voi vender?Nun sé si mandaron llantalos embaxo = Nun sé si los mandaron
llantar embaxoNun tien quexáose muncho = Nun se tien quexao muncho
c) Dan llibertá p’allugar los pronomes tres del segundu verbu, en-te medies de los dos o delantre del primeru:
122
Nun tien que llimpiámeles = Nun tien que me les llimpiar = Nunme les tien que llimpiar
3.7. SONÍOS FINALES DE FORMES VERBALES
3.7.1. INFINITIVU
Cuando l’infinitivu va siguíu d’un pronome átonu, pierde la -r de la soterminación en tolos casos:
Hai que da-yos una llacuadaHai que merca-y la casaQuixeren matalaQuier falateQuieren falavosVais allorianos (o alloriamos)
3.7.2. PRIMERES PERSONES DEL PLURAL
Si una primera persona del plural va siguida del pronome átonu nos,pierde la -s de la so terminación:
Llavámonos peles mañanesEnfotámonos no que diz MaríaQuexámonos con razón
3.8. SUPRESIÓN DE LA PREPOSICIÓN “DE”
3.8.1. Hai una riestra circunstancies onde n’asturianu puen apaecer cons-trucciones nes que la preposición de pue ponese o non, ensin quecambie’l sentíu de la frase. Asina:
casa Antón = casa d’Antónchaqueta pana = chaqueta de panasacu pataques = sacu de pataques
Nesti sen, l’Academia de la Llingua propón que se mantengan cua-lesquiera de les dos posibilidaes, indicando qu’en casu de dubia pueescribise de.
3.8.2. Pa la supresión de la preposición de tienen que se cumplir les si-guientes condiciones:
123
a) Que nun se dea ambigüedá na frase.
b) Que nun se faiga difícil la comprensión.
c) Que la supresión de de se faiga namái naquellos casos en que teaperafitada na fala.
3.8.3. La preposición de pue dexar d’escribise cuando-y precede vocal:
La casa’l curaLa casa los curesLa casa l’amuLa casa los amosLa casa la muyerLa casa les muyeresLa casa l’amaLa casa les ames
3.8.4. Son posibles tamién construcciones del tipu:
La casa’l cura Mieres
Estes espresiones puen emplegase siempre que, como se dixo enri-ba, nun se dea ambigüedá. Si la supresión de de traxere dificultá nacomprensión, escribiríase la preposición: la casa del cura Mieres, lacasa’l cura de Mieres, la casa del cura de Mieres.
124
La ortografía que rixe la escritura de los nomes de llugar o topónimos astu-rianos axústase a les normes ortográfiques de la llingua asturiana1. De toesmaneres ye bono afitar dellos aspeutos que pudieren tar poco claros oqu’aconseyen un tratamientu particular.
1. Tou topónimu tien que s’escribir según la fala tradicional del llugar u s’asi-tia; asina:
Cangas del Narcea / Cangues d’OnísMestas (Llanes) / Les Mestes (Xixón)El Cuetu (Piloña) / El Cueto (Avilés) / El Cuitu Nigru (L. l.ena)La Rebollada (Candamu) / La Rebollá (Llaviana) / La Rebol.l.ada (Valdés)
/ A Rebollada (Tapia)Sotiello (Xixón) / Sotiel.l.o (L. l.ena) / Soutiel.l.u (Cangas) / Soutelo (Samartín
d’Ozcos)Les Felgueres (Villaviciosa) / Les H. elgueres (Cangues) / Felgueras (L. l.e-
na)Los Eros (Avilés) / Eiros (Quirós)Fontoria (Bimenes) / Fontouria (Miranda) / H. ontoria (Llanes)Grau / Gradura (Teberga)Llavayos (Samartín del Rei Aurelio) / L. l.avachos (Cangas) / L. l.avayos
(Ayer)
127
1 Normes ortográfiques y Conxugación de verbos. 4ª ed. revisada. Uviéu, ALLA, 1996. Pa los to-pónimos de la fastera más occidental, Proposta de normas ortográficas y morfolóxicas delga(l)lego-asturiano. Uviéu, Principáu d’Asturies, 1993.
La Corredoria (Uviéu) / El Rañadoiru (Cangas del Narcea) / El Rañado-riu (Tinéu)
Santuyano (Uviéu) / Santuchanu (Somiedu) / Santo Miyao (Allande)etc.
Quier esto dicir que los trazos llingüísticos de más calter que se dan na fa-la deben caltenese na toponimia; asina la representación cartográficad’Asturies averaríase a lo qu’un bon mapa llingüísticu pue ufiertar. De to-es formes nun debe conseñase na igua toponímica’l fenómenu modernuconocíu col nome de yeísmu, nin el so equivalente cheísmu; nesti senescríbese siempre Villanueva (non *Viyanueva), Llastres (non *Yastres),L. l.ena (non *Chena), L. l.uarca (non *Chuarca), etc. Tien que se tener pre-sente, de toes maneres, qu’en dellos conceyos (Ayer, L. l.ena, Mieres, etc.),onde se da l.l.-, pue apaecer y- ensin que seya yeísmu: El Yenu (non *ElLlenu), Los Yanos (non *Los Llanos), La Yosa (non *La Llosa), etc. Nes-tos casos ye claro que s’escribe y-.
2. Les vocales tóniques que zarren per aciu del fenómenu metafonéticu re-flexaránse na escritura de los topónimos de les zones onde se produz:
El Quentu (Mieres), El Contu (Samartín del Rei Aurelio), El Cadavíu (Llan-gréu), Buyalbendi (Mieres), El Col.l.éu (Ayer), Posaúriu (L. l.ena), El Ca-labaciru (Gozón), El Raigusu (Llaviana), etc.
3. Les vocales finales átones siguen esti criteriu xeneral:
3.1. Si se trata de vocales palatales en singular escríbese -e o -i, segúnpronunciación de los bonos falantes, na fastera onde la fala caltién laoposición -e / -i:Bode (Parres), Villaverde (Cangues d’Onís), Piedramuelle (Uviéu), etc.Lloroñi (Colunga), Villaperi (Uviéu), Tresali (Nava), Albandi (Carreño), etc.
3.1.1. Escríbese -e na fastera onde la fala neutraliza les palatales finales:
Vil.l.apedre (Navia), Valle (Candamu), Vil.l.agrufe (Allande), Vil.l.averde(Allande), etc.
3.1.2. En dalgún casu perafitáu na escritura como Taramundi y otros puecaltenese la -i.
128
3.1.3. La escritura de la llamada -e paragóxica calténgase na toponimia me-nor si ta perafitada na fala.
3.1.4. Ye claro que deben señalase los diptongos ei, ou, oi, ia, como tolosotros, mesmamente cuando seya en final de pallabra:
Xarcel.l.éi (Cangas del Narcea), Doróu (Grau), Cordoveiru (Pravia), ElCoutu (Somiedu), etc.
3.1.5. A efeutos normativos, el diptongu [wo~wö] escríbase -ue-.
3.1.6. Si se trata de plurales que lleven vocal palatal na cabera sílaba es-críbese siempre -es:
Fontes, Figares, Casares, Los Montes, Berbes (Ribesella), Llugones(Siero), Naveces (Castrillón), Les Cases (non *Lis Casis), etc.
3.2. Si se trata de vocales velares en singular escríbese -o, -u, según usude los meyores falantes, nes fasteres onde la fala caltién oposición-o / -u:
Fresneo (Mieres) / Fresnéu (Piloña), Faeo (Samartín del Rei Aurelio),Carceo (Xixón), San Cloyo (Uviéu), Llorío (Llaviana), Llugo (Llane-ra), Ciañu (Llangréu), El Campu (Casu), Torazu (Cabranes), etc.
3.2.1. Escribiráse -u na fastera onde se neutralicen les velares finales:
Grau, Riel.l.u (Teberga), Bustiel.l.u (Tinéu), L. l.aviu (Salas), Banduxu(Proaza), Caunéu (Somiedu), Carcéu (Allande), Fresnéu (Teber-ga), Faéu (Cuideiru), etc.
3.2.2. Na fastera Navia-Eo xeneralízase -o.
3.2.3. Los plurales que lleven vocal velar na última sílaba escríbense aca-baos en -os:
Francos (Tinéu), Godos (Uviéu), Vil.l.ar de Sapos (Allande), Melendre-ros (Bimenes), Los Campos (Corvera), Los Barreros (Llaviana),etc.
129
4. Les vocales átones non finales de pallabra escribiránse según les nor-mes ortográfiques, fayendo los posibles por nun cayer nel foneticismu quelleva a zarrales. Asina:
Conforcos (non *Cunforcos), El Molín (non *El Mulín), La Rebol.l.ada (non*La Rebul.l.ada), Fresnéu (non *Frisnéu), Degol.l.ada (non *Digul.l.ada),La Pontiga (non *La Puntiga), Folgueirosa (non *Fulgueirosa), La Re-guera (non *La Riguera), L’Azorera non (*L’Azurera), El Rodical (non*El Rudical), etc.
Síguese d’ello que, de mou especial nes fasteres occidentales, les voca-les escrites e, o en sílaba átona (final o non) almiten una pronunciación[e~i], [o~u] respeutivamente:
Folguera [folgéra~fulgéra], Regueiru [regéiru~rigéiru], Candamu [kandá-mu~kandámo], Tinéu [tinéu~tinéo~tenéu~tenéo], Eiros [éiros~éirus],etc.
5. Les grafíes consonántiques conséñense acordies coles previsiones orto-gráfiques de les normes, respetando x, l.l., h. , yy, ts cuando faiga falta.
6. Tolos topónimos entamen con lletra mayúscula:
Llugás, Pravia, Tapia, Castropol, etc.
6.1. Nos topónimos qu’entamen en Ch y Ll namái s’escribe con mayúsculala lletra primera.
6.2. Si’l topónimu entama con artículu, ésti tamién tien mayúscula:
El Caleyu, La Belonga, L’Argañosa, Los Cuetos, Les Arriondes, El Fran-co, A Veiga, etc.
7. Puen dase casos en que los componentes d’un nome de llugar s’escribanxuntos bien por costume, bien por miesta ente los sos componentes; asi-na, escríbense xuntos nomes de llugar como:
Campumanes, Valdunu, Santolaya, Samiguel, Samartín, Santuyano, etc.
7.1. Si’l topónimu ye compuestu pero fai unidá fónica’l conxuntu, entós es-críbese too xunto tamién:
130
Villamayor, Ribesella, Cuadonga, Entepenas, Entepeñes, L. l.andecas-tiel.l.u, Trespeña, Entecorros, Trillucastru, etc.
7.2. Si nun faen unidá fónica escríbense dixebraos los componentes del to-pónimu; nesos casos la preposición y artículu interiores del topónimusiempre s’escribirán con minúscula:
San Pedru Villanueva, San Salvador d’Alesga, San Antolín de las Dori-gas, Los Picos de Candipuercu, L’Altu’l Barreru, La Campa l’Abe-duriu, etc.
8. Nos compuestos ye posible caltener la preposición a nun ser que tea afi-tada la so perda; asina:
Cangues d’Onís, Monesteriu d’Ermu, Samartín del Rei Aurelio, San Este-ban de Bocamar, Morea d’Ayer, etc.
pero:
Sotu’l Barcu, La Faya los Llobos, La Fonte l’Abeduriu, El Llanu’l Cura, etc.
8.1. La preposición de debilítase dacuando en dellos nomes de llugar com-puestos dando por resultáu una vocal qu’ha escribise y si s’estremen loscompuestos:
Veiga y Campu, Vau y Barayu, etc.
pero escribiráse i o e si éstos van xuntos:
Laipata, Laisancho, Laifrera, Les Caecima, etc.
8.2. Cuando se desanicia la preposición de nun se sustituye enxamás porun guión -.
8.3. Tampoco s’emplega’l guión pa indicar el conceyu al que pertenez un to-pónimu. Si se quier facer indicación tala escríbase’l nome del conceyu,o la so sigla, ente paréntesis:
Las Veigas (Teberga) ~ Las Veigas (Tb), Paxumal (Llangréu) ~ Paxu-mal (Llg), etc.
9. A efeutos práuticos los topónimos escríbanse con b, v, ll, y, c, z, h, acor-dies coles normes de los apellativos de la llingua. Casu de nun se co-rresponder con apellativos, síguese l’usu afitáu na escritura.
131
10. Acentos. Los topónimos asturianos acentúense según les normes xe-nerales de la llingua:
Meré, Purció, El Nalón, Urbiés, Robléu, Uviéu, Somáu, Moncóu, L’Armá,Trevías, Villafría, San Damías, Collía, Fíos, Peñerúes, Porrúa, Baí-ña, Valcárcel, Niévares, Bárzana, Abándames, Cáraves, etc.
11. Apóstrofos. Los nomes de llugar asturianos apostrófense según les re-gles xenerales de la llingua asturiana:
L’Entregu, L’Infiestu, L’Agüeria, El Llanu d’Arriba, La Cuesta’l Llagu, LaVega l’Umeru, Castañéu’l Monte, etc.
11.1. Na fastera Navia-Eo l’artículu el nun s’apostrofa.
12. L’artículu qu’entama un nome de llugar enxamás almite na escritura con-traición dala nin apóstrofu cola pallabra que va enantes; asina:
vien de L’Entregu, va a L’Infiestu, taba en Les Campes, taba ente El Car-bayal, etc.
13. A efeutos toponímicos almítese la escritura de los elementos locativosCima, Riba, Baxo, Cá, Lla, Tras si asina se caltién na fala.
14. La ordenación alfabética de los topónimos ye la internacional. Los to-pónimos con artículu ordénense alfabéticamente ensin elli.
15. Los topónimos de toles fasteres del dominiu llingüísticu escríbense se-gún les normes qu’anteceden; asina:
Los Argüeyos, L. l.aciana, L. l.umaxu, L. l.una, Vil.l.ablinu, La Maxúa, Santu Mi-chanu, Oseya de Sayambre, Lleón, Xenestosa, etc
15.1. Los demás nomes de llugar respétense na so espresión autóctona otalmente como foron adautaos de vieyo al asturianu:
Londres, París, Madrid, Cataluña, Alemaña, Arxel, Inglaterra, etc.
132
ABRIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
abro abríaabres abríesabre abríaabrimos abríamos ~ abríemosabrís abríais ~ abríeisabren abríen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
abrí abriera ~ abriereabristi ~ abriesti abrieras ~ abrieresabrió abriera ~ abriereabrimos ~ abriemos abriéramos ~ abriéremosabristis ~ abriestis abrierais ~ abriereisabrieron abrieran ~ abrieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
abra abriera ~ abriereabras abrieras ~ abrieresabra abriera ~ abriereabramos abriéramos ~ abriéremosabráis abrierais ~ abriereisabran abrieran ~ abrieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
abriré abriríaabrirás abriríesabrirá abriríaabriremos abriríamos ~ abriríemosabriréis abriríais ~ abriríeisabrirán abriríen
IMPERATIVU
abriabríi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
abrir abriendo abiertu abierta abiertoabiertos abiertes
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Presenta un participiu irregular acabáu en -tu.
135
ACEUTARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
aceuto aceutabaaceutes aceutabesaceuta aceutabaaceutamos aceutábamos ~ aceutábemosaceutáis aceutabais ~ aceutabeisaceuten aceutaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
aceuté aceutara ~ aceutareaceutasti ~ aceutesti aceutaras ~ aceutaresaceutó aceutara ~ aceutareaceutemos aceutáramos ~ aceutáremosaceutastis ~ aceutestis aceutarais ~ aceutareisaceutaron aceutaran ~ aceutaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
aceute aceutara ~ aceutareaceutes ~ aceutas aceutaras ~ aceutaresaceute aceutara ~ aceutareaceutemos aceutáramos ~ aceutáremosaceutéis aceutarais ~ aceutareisaceuten ~ aceutan aceutaran ~ aceutaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
aceutaré aceutaríaaceutarás aceutaríesaceutará aceutaríaaceutaremos aceutaríamos ~ aceutaríemosaceutaréis aceutaríais ~ aceutaríeisaceutarán aceutaríen
IMPERATIVU
aceutaaceutái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
aceutar aceutando aceutáu aceutada aceutaoaceutaos aceutaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Caltién el diptongu eu de la raíz en toles sos formes.
136
AFOGARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
afuego afogabaafuegues afogabesafuega afogabaafogamos afogábamos ~ afogábemosafogáis afogabais ~ afogabeisafueguen afogaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
afogué afogara ~ afogareafogasti ~ afoguesti afogaras ~ afogaresafogó afogara ~ afogareafoguemos afogáramos ~ afogáremosafogastis ~ afoguestis afogarais ~ afogareisafogaron afogaran ~ afogaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
afuegue afogara ~ afogareafuegues ~ afuegas afogaras ~ afogaresafuegue afogara ~ afogareafoguemos afogáramos ~ afogáremosafoguéis afogarais ~ afogareisafueguen ~ afuegan afogaran ~ afogaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
afogaré afogaríaafogarás afogaríesafogará afogaríaafogaremos afogaríamos ~ afogaríemosafogaréis afogaríais ~ afogaríeisafogarán afogaríen
IMPERATIVU
afuegaafogái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
afogar afogando afogáu afogada afogaoafogaos afogaes
• Verbu irregular de la 1ª conxugación.• La o de la raíz faise ue nes sílabes tóniques.• La g de la raíz alterna con gu (irregularidá ortográfica).
137
ALMORZARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
almuerzo almorzabaalmuerces almorzabesalmuerza almorzabaalmorzamos almorzábamos ~ almorzábemosalmorzáis almorzabais ~ almorzabeisalmuercen almorzaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
almorcé almorzara ~ almorzarealmorzasti ~ almorcesti almorzaras ~ almorzaresalmorzó almorzara ~ almorzarealmorcemos almorzáramos ~ almorzáremosalmorzastis ~ almorcestis almorzarais ~ almorzareisalmorzaron almorzaran ~ almorzaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
almuerce almorzara ~ almorzarealmuerces ~ almuerzas almorzaras ~ almorzaresalmuerce almorzara ~ almorzarealmorcemos almorzáramos ~ almorzáremosalmorcéis almorzarais ~ almorzareisalmuercen ~ almuerzan almorzaran ~ almorzaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
almorzaré almorzaríaalmorzarás almorzaríesalmorzará almorzaríaalmorzaremos almorzaríamos ~ almorzaríemosalmorzaréis almorzaríais ~ almorzaríeisalmorzarán almorzaríen
IMPERATIVU
almuerzaalmorzái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
almorzar almorzando almorzáu almorzada almorzaoalmorzaos almorzaes
• Verbu irregular de la 1ª conxugación.• La o de la raíz faise ue nes sílabes tóniques.• Alterna z de la raíz con c (irregularidá ortográfica).
138
AMAGOSTARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
amagüesto amagostabaamagüestes amagostabesamagüesta amagostabaamagostamos amagostábamos ~ amagostábemosamagostáis amagostabais ~ amagostabeisamagüesten amagostaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
amagosté amagostara ~ amagostareamagostasti ~ amagostesti amagostaras ~ amagostaresamagostó amagostara ~ amagostareamagostemos amagostáramos ~ amagostáremosamagostastis ~ amagostestis amagostarais ~ amagostareisamagostaron amagostaran ~ amagostaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
amagüeste amagostara ~ amagostareamagüestes ~ amagüestas amagostaras ~ amagostaresamagüeste amagostara ~ amagostareamagostemos amagostáramos ~ amagostáremosamagostéis amagostarais ~ amagostareisamagüesten ~ amagüestan amagostaran ~ amagostaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
amagostaré amagostaríaamagostarás amagostaríesamagostará amagostaríaamagostaremos amagostaríamos ~ amagostaríemosamagostaréis amagostaríais ~ amagostaríeisamagostarán amagostaríen
IMPERATIVU
amagüestaamagostái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
amagostar amagostando amagostáu amagostada amagostaoamagostaos amagostaes
• Verbu irregular de la 1ª conxugación.• Camuda la sílaba go por güe cuando ye tónica.
139
AMESTARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
amiesto amestabaamiestes amestabesamiesta amestabaamestamos amestábamos ~ amestábemosamestáis amestabais ~ amestabeisamiesten amestaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
amesté amestara ~ amestareamestasti ~ amestesti amestaras ~ amestaresamestó amestara ~ amestareamestemos amestáramos ~ amestáremosamestastis ~ amestestis amestarais ~ amestareisamestaron amestaran ~ amestaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
amieste amestara ~ amestareamiestes ~ amiestas amestaras ~ amestaresamieste amestara ~ amestareamestemos amestáramos ~ amestáremosamestéis amestarais ~ amestareisamiesten ~ amiestan amestaran ~ amestaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
amestaré amestaríaamestarás amestaríesamestará amestaríaamestaremos amestaríamos ~ amestaríemosamestaréis amestaríais ~ amestaríeisamestarán amestaríen
IMPERATIVU
amiestaamestái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
amestar amestando amestáu amestada amestaoamestaos amestaes
• Verbu irregular de la 1ª conxugación.• Camuda la e de la raíz pol diptongu ie nes sílabes tóniques.
140
ANDARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
ando andabaandes andabesanda andabaandamos andábamos ~ andábemosandáis andabais ~ andabeisanden andaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
anduvi ~ andevi anduviera ~ anduviereanduvisti ~ anduviesti anduvieras ~ anduvieresanduvo ~ andevo anduviera ~ anduviereanduvimos ~ anduviemos anduviéramos ~ anduviéremosanduvistis ~ anduviestis anduvierais ~ anduviereisanduvieron anduvieran ~ anduvieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
ande anduviera ~ anduviereandes ~ andas anduvieras ~ anduvieresande anduviera ~ anduviereandemos anduviéramos ~ anduviéremosandéis anduvierais ~ anduviereisanden ~ andan anduvieran ~ anduvieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
andaré andaríaandarás andaríesandará andaríaandaremos andaríamos ~ andaríemosandaréis andaríais ~ andaríeisandarán andaríen
IMPERATIVU
andaandái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
andar andando andáu andada andaoandaos andaes
• Verbu irregular de la 1ª conxugación.• Alterna dos raíces: and- y anduv-.• Alterna desinencies de la 1ª y de la 2ª conxugaciones.
141
ANTROXARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
antroxo antroxabaantroxes antroxabesantroxa antroxabaantroxamos antroxábamos ~ antroxábemosantroxáis antroxabais ~ antroxabeisantroxen antroxaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
antroxé antroxara ~ antroxareantroxasti ~ antroxesti antroxaras ~ antroxaresantroxó antroxara ~ antroxareantroxemos antroxáramos ~ antroxáremosantroxastis ~ antroxestis antroxarais ~ antroxareisantroxaron antroxaran ~ antroxaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
antroxe antroxara ~ antroxareantroxes ~ antroxas antroxaras ~ antroxaresantroxe antroxara ~ antroxareantroxemos antroxáramos ~ antroxáremosantroxéis antroxarais ~ antroxareisantroxen ~ antroxan antroxaran ~ antroxaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
antroxaré antroxaríaantroxarás antroxaríesantroxará antroxaríaantroxaremos antroxaríamos ~ antroxaríemosantroxaréis antroxaríais ~ antroxaríeisantroxarán antroxaríen
IMPERATIVU
antroxaantroxái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
antroxar antroxando antroxáu antroxada antroxaoantroxaos antroxaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Caltién la o de la raíz en toles sos formes.• Caltién ortográficamente la x (nun escribir xi).
142
APENZARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
apienzo apenzabaapiences apenzabesapienza apenzabaapenzamos apenzábamos ~ apenzábemosapenzáis apenzabais ~ apenzabeisapiencen apenzaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
apencé apenzara ~ apenzareapenzasti ~ apencesti apenzaras ~ apenzaresapenzó apenzara ~ apenzareapencemos apenzáramos ~ apenzáremosapenzastis ~ apencestis apenzarais ~ apenzareisapenzaron apenzaran ~ apenzaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
apience apenzara ~ apenzareapiences ~ apienzas apenzaras ~ apenzaresapience apenzara ~ apenzareapencemos apenzáramos ~ apenzáremosapencéis apenzarais ~ apenzareisapiencen ~ apienzan apenzaran ~ apenzaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
apenzaré apenzaríaapenzarás apenzaríesapenzará apenzaríaapenzaremos apenzaríamos ~ apenzaríemosapenzaréis apenzaríais ~ apenzaríeisapenzarán apenzaríen
IMPERATIVU
apienzaapenzái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
apenzar apenzando apenzáu apenzada apenzaoapenzaos apenzaes
• Verbu irregular de la 1ª conxugación.• Camuda la e de la raíz pol diptongu ie nes sílabes tóniques.• Alterna la z de la raíz por c (irregularidá ortográfica).
143
APLAUDIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
aplaudo aplaudíaaplaudes aplaudíesaplaude aplaudíaaplaudimos aplaudíamos ~ aplaudíemosaplaudís aplaudíais ~ aplaudíeisaplauden aplaudíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
aplaudí aplaudiera ~ aplaudiereaplaudisti ~ aplaudiesti aplaudieras ~ aplaudieresaplaudió aplaudiera ~ aplaudiereaplaudimos ~ aplaudiemos aplaudiéramos ~ aplaudiéremosaplaudistis ~ aplaudiestis aplaudierais ~ aplaudiereisaplaudieron aplaudieran ~ aplaudieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
aplauda aplaudiera ~ aplaudiereaplaudas aplaudieras ~ aplaudieresaplauda aplaudiera ~ aplaudiereaplaudamos aplaudiéramos ~ iéremosaplaudáis aplaudierais ~ aplaudiereisaplaudan aplaudieran ~ aplaudieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
aplaudiré aplaudiríaaplaudirás aplaudiríesaplaudirá aplaudiríaaplaudiremos aplaudiríamos ~ aplaudiríemosaplaudiréis aplaudiríais ~ aplaudiríeisaplaudirán aplaudiríen
IMPERATIVU
aplaudiaplaudíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
aplaudir aplaudiendo aplaudíu aplaudida aplaudíoaplaudíos aplaudíes
• Verbu regular de 3ª conxugación.• Caltién el diptongu au de la raíz en toles sos formes.
144
APURRIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
apurro apurríaapurres apurríesapurre apurríaapurrimos apurríamos ~ apurríemosapurrís apurríais ~ apurríeisapurren apurríen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
apurrí apurriera ~ apurriereapurristi ~ apurriesti apurrieras ~ apurrieresapurrió apurriera ~ apurriereapurrimos ~ apurriemos apurriéramos ~ apurriéremosapurristis ~ apurriestis apurrierais ~ apurriereisapurrieron apurrieran ~ apurrieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
apurra apurriera ~ apurriereapurras apurrieras ~ apurrieresapurra apurriera ~ apurriereapurramos apurriéramos ~ apurriéremosapurráis apurrierais ~ apurriereisapurran apurrieran ~ apurrieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
apurriré apurriríaapurrirás apurriríesapurrirá apurriríaapurriremos apurriríamos ~ apurriríemosapurriréis apurriríais ~ apurriríeisapurrirán apurriríen
IMPERATIVU
apurriapurríi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
apurrir apurriendo apurríu apurrida apurríoapurríos apurríes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Verbu modelu.
145
ATOPARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
atopo atopabaatopes atopabesatopa atopabaatopamos atopábamos ~ atopábemosatopáis atopabais ~ atopabeisatopen atopaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
atopé atopara ~ atopareatopasti ~ atopesti atoparas ~ atoparesatopó atopara ~ atopareatopemos atopáramos ~ atopáremosatopastis ~ atopestis atoparais ~ atopareisatoparon atoparan ~ atoparen
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
atope atopara ~ atopareatopes ~ atopas atoparas ~ atoparesatope atopara ~ atopareatopemos atopáramos ~ atopáremosatopéis atoparais ~ atopareisatopen ~ atopan atoparan ~ atoparen
POTENCIAL
Futuru Condicional
atoparé atoparíaatoparás atoparíesatopará atoparíaatoparemos atoparíamos ~ atoparíemosatoparéis atoparíais ~ atoparíeisatoparán atoparíen
IMPERATIVU
atopaatopái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
atopar atopando atopáu atopada atopaoatopaos atopaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Caltién la o de la raíz en toles sos formes.
146
AUNIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
aúno auníaaúnes auníesaúne auníaaunimos auníamos ~ auníemosaunís auníais ~ auníeisaúnen auníen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
auní auniera ~ auniereaunisti ~ auniesti aunieras ~ aunieresaunió auniera ~ auniereaunimos ~ auniemos auniéramos ~ auniéremosaunistis ~ auniestis aunierais ~ auniereisaunieron aunieran ~ aunieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
aúna auniera ~ auniereaúnas aunieras ~ aunieresaúna auniera ~ auniereaunamos auniéramos ~ auniéremosaunáis aunierais ~ auniereisaúnan aunieran ~ aunieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
auniré auniríaaunirás auniríesaunirá auniríaauniremos auniríamos ~ auniríemosauniréis auniríais ~ auniríeisaunirán auniríen
IMPERATIVU
aúniauníi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
aunir auniendo auníu aunida auníoauníos auníes
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Camuda’l diptongu au de la raíz pol hiatu aú nes sílabes tóniques.
147
AVIEYARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
avieyo avieyabaavieyes avieyabesavieya avieyabaavieyamos avieyábamos ~ avieyábemosavieyáis avieyabais ~ avieyabeisavieyen avieyaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
avieyé avieyara ~ avieyareavieyasti ~ avieyesti avieyaras ~ avieyaresavieyó avieyara ~ avieyareavieyemos avieyáramos ~ avieyáremosavieyastis ~ avieyestis avieyarais ~ avieyareisavieyaron avieyaran ~ avieyaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
avieye avieyara ~ avieyareavieyes ~ avieyas avieyaras ~ avieyaresavieye avieyara ~ avieyareavieyemos avieyáramos ~ avieyáremosavieyéis avieyarais ~ avieyareisavieyen ~ avieyan avieyaran ~ avieyaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
avieyaré avieyaríaavieyarás avieyaríesavieyará avieyaríaavieyaremos avieyaríamos ~ avieyaríemosavieyaréis avieyaríais ~ avieyaríeisavieyarán avieyaríen
IMPERATIVU
avieyaavieyái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
avieyar avieyando avieyáu avieyada avieyaoavieyaos avieyaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Caltién el diptongu ie de la raíz en toles sos formes.
148
BAILLARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
baillo baillababailles baillabesbailla baillababaillamos baillábamos ~ baillábemosbailláis baillabais ~ baillabeisbaillen baillaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
baillé baillara ~ baillarebaillasti ~ baillesti baillaras ~ baillaresbailló baillara ~ baillarebaillemos bailláramos ~ bailláremosbaillastis ~ baillestis baillarais ~ baillareisbaillaron baillaran ~ baillaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
baille baillara ~ baillarebailles ~ baillas baillaras ~ baillaresbaille baillara ~ baillarebaillemos bailláramos ~ bailláremosbailléis baillarais ~ baillareisbaillen ~ baillan baillaran ~ baillaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
baillaré baillaríabaillarás baillaríesbaillará baillaríabaillaremos baillaríamos ~ baillaríemosbaillaréis baillaríais ~ baillaríeisbaillarán baillaríen
IMPERATIVU
baillabaillái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
baillar baillando bailláu baillada baillaobaillaos baillaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Caltién el diptongu ai de la raíz en toles sos formes.
149
BLANQUIARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
blanquio blanquiabablanquies blanquiabesblanquia blanquiabablanquiamos blanquiábamos ~ blanquiábemosblanquiáis blanquiabais ~ blanquiabeisblanquien blanquiaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
blanquié blanquiara ~ blanquiareblanquiasti ~ blanquiesti blanquiaras ~ blanquiaresblanquió blanquiara ~ blanquiareblanquiemos blanquiáramos ~ blanquiáremosblanquiastis ~ blanquiestis blanquiarais ~ blanquiareisblanquiaron blanquiaran ~ blanquiaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
blanquie blanquiara ~ blanquiareblanquies ~ blanquias blanquiaras ~ blanquiaresblanquie blanquiara ~ blanquiareblanquiemos blanquiáramos ~ blanquiáremosblanquiéis blanquiarais ~ blanquiareisblanquien ~ blanquian blanquiaran ~ blanquiaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
blanquiaré blanquiaríablanquiarás blanquiaríesblanquiará blanquiaríablanquiaremos blanquiaríamos ~ blanquiaríemosblanquiaréis blanquiaríais ~ blanquiaríeisblanquiarán blanquiaríen
IMPERATIVU
blanquiablanquiái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
blanquiar blanquiando blanquiáu blanquiada blanquiaoblanquiaos blanquiaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• La i final de la raíz caltiénse átona en toles formes y formando diptongu cola primera vocal
de les desinencies.
150
CAYER o CAERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
cayo caigo cayía caíacaes caes cayíes caíescai cai cayía caíacayemos caemos cayíamos ~ cayíemos caíamos ~ caíemoscayéis caéis cayíais ~ cayíeis caíais ~ caíeiscayen caen cayíen caíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
cayí caí cayera ~ cayerecayisti ~ cayesti caísti ~ cayesti cayeras ~ cayerescayó cayó cayera ~ cayerecayimos ~ cayemos caímos ~ cayemos cayéramos ~ cayéremoscayistis ~ cayestis caístis ~ cayestis cayerais ~ cayereiscayeron cayeron cayeran ~ cayeren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
caya caiga cayera ~ cayerecayas caigas cayeras ~ cayerescaya caiga cayera ~ cayerecayamos caigamos cayéramos ~ cayéremoscayáis caigáis cayerais ~ cayereiscayan caigan cayeran ~ cayeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
cayeré caeré cayería caeríacayerás caerás cayeríes caeríescayerá caerá cayería caeríacayeremos caeremos cayeríamos ~ cayeríemos caeríamos ~ caeríemoscayeréis caeréis cayeríais ~ cayeríeis caeríais ~ caeríeiscayerán caerán cayeríen caeríen
IMPERATIVU
caicayéi ~ caéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
cayer cayendo cayíu cayida cayíocayíos cayíescaíu caída caíocaíos caíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Alterna na raíz les formes cay-, ca- y caig-.• Les desinencies qu’entamen pelos diptongos ie, io pierden la so primera vocal en contautu co-
la -y de la raíz.
151
COCERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
cuezo cocíacueces cocíescuez cocíacocemos cocíamos ~ cocíemoscocéis cocíais ~ cocíeiscuecen cocíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
cocí cociera ~ cocierecocisti ~ cociesti cocieras ~ cocierescoció cociera ~ cocierecocimos ~ cociemos cociéramos ~ cociéremoscocistis ~ cociestis cocierais ~ cociereiscocieron cocieran ~ cocieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
cueza cociera ~ cocierecuezas cocieras ~ cocierescueza cociera ~ cocierecozamos cociéramos ~ cociéremoscozáis cocierais ~ cociereiscuezan cocieran ~ cocieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
coceré coceríacocerás coceríescocerá coceríacoceremos coceríamos ~ coceríemoscoceréis coceríais ~ coceríeiscocerán coceríen
IMPERATIVU
cuezcocéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
cocer cociendo cocíu cocida cocíococíos cocíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Camuda la o de la raíz pol diptongu ue nes sílabes tóniques.• Alterna la -c final de la raíz con -z (irregularidá ortográfica).• Pierde la desinencia -e de la 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu y la -i del imperativu
sg.
152
COMERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
como comíacomes comíescome comíacomemos comíamos ~ comíemoscoméis comíais ~ comíeiscomen comíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
comí comiera ~ comierecomisti ~ comiesti comieras ~ comierescomió comiera ~ comierecomimos ~ comiemos comiéramos ~ comiéremoscomistis ~ comiestis comierais ~ comiereiscomieron comieran ~ comieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
coma comiera ~ comierecomas comieras ~ comierescoma comiera ~ comierecomamos comiéramos ~ comiéremoscomáis comierais ~ comiereiscoman comieran ~ comieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
comeré comeríacomerás comeríescomerá comeríacomeremos comeríamos ~ comeríemoscomeréis comeríais ~ comeríeiscomerán comeríen
IMPERATIVU
comicoméi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
comer comiendo comíu comida comíocomíos comíes
• Verbu regular de la 2ª conxugación.• Caltién la o de la raíz en toles sos formes.
153
CONDUCIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
conduzo conducíaconduces conducíesconduz conducíaconducimos conducíamos ~ conducíemosconducís conducíais ~ conducíeisconducen conducíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
conduxi conduxera ~ conduxereconduxisti ~ conduxesti conduxeras ~ conduxeresconduxo conduxera ~ conduxereconduximos ~ conduxemos conduxéramos ~ conduxéremosconduxistis ~ conduxestis conduxerais ~ conduxereisconduxeron conduxeran ~ conduxeren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
conduza conduxera ~ conduxereconduzas conduxeras ~ conduxeresconduza conduxera ~ conduxereconduzamos conduxéramos ~ conduxéremosconduzáis conduxerais ~ conduxereisconduzan conduxeran ~ conduxeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
conduciré conduciríaconducirás conduciríesconducirá conduciríaconduciremos conduciríamos ~ conduciríemosconduciréis conduciríais ~ conduciríeisconducirán conduciríen
IMPERATIVU
conduzconducíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
conducir conduciendo conducíu conducida conducíoconducíos conducíes
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Alterna -c con -z al final de la raíz (irregularidá ortográfica).• En dellos tiempos inxerta -x al final de la raíz.• Pierde la desinencia -e de la 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu y la -i del imperativu
sg.
154
CORRERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
cuerro corríacuerres corríescuerre corríacorremos corríamos ~ corríemoscorréis corríais ~ corríeiscuerren corríen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
corrí corriera ~ corrierecorristi ~ corriesti corrieras ~ corrierescorrió corriera ~ corrierecorrimos ~ corriemos corriéramos ~ corriéremoscorristis ~ corriestis corrierais ~ corriereiscorrieron corrieran ~ corrieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
cuerra corriera ~ corrierecuerras corrieras ~ corrierescuerra corriera ~ corrierecorramos corriéramos ~ corriéremoscorráis corrierais ~ corriereiscuerran corrieran ~ corrieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
correré correríacorrerás correríescorrerá correríacorreremos correríamos ~ correríemoscorreréis correríais ~ correríeiscorrerán correríen
IMPERATIVU
cuerri ~ corricorréi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
correr corriendo corríu corrida corríocorríos corríes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Camuda la o de la raíz pol diptongu ue nes sílabes tóniques, pero pue caltenela nel impera-
tivu sg.• Nun pierde la vocal final en nenguna de les sos formes.
155
CORREXIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
corrixo correxíacorrixes correxíescorrixe ~ corrix correxíacorreximos correxíamos ~ correxíemoscorrexís correxíais ~ correxíeiscorrixen correxíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
correxí corrixera ~ corrixerecorrexisti ~ correxesti corrixeras ~ corrixerescorrixó corrixera ~ corrixerecorreximos ~ correxemos corrixéramos ~ corrixéremoscorrexistis ~ correxestis corrixerais ~ corrixereiscorrixeron corrixeran ~ corrixeren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
corrixa corrixera ~ corrixerecorrixas corrixeras ~ corrixerescorrixa corrixera ~ corrixerecorrixamos corrixéramos ~ corrixéremoscorrixáis corrixerais ~ corrixereiscorrixan corrixeran ~ corrixeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
correxiré correxiríacorrexirás correxiríescorrexirá correxiríacorrexiremos correxiríamos ~ correxiríemoscorrexiréis correxiríais ~ correxiríeiscorrexirán correxiríen
IMPERATIVU
corrixi ~ corrixcorrexíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
correxir corrixendo correxíu correxida correxíocorrexíos correxíes
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Alterna les formes correx- y corrix- na raíz.• Pue perder la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu y del imperativu sg.• Les desinencies qu’entamen pelos diptongos ie, io pierden la so primer vocal en contautu
cola -x de la raíz.
156
COSERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
cueso cosíacueses cosíescues cosíacosemos cosíamos ~ cosíemoscoséis cosíais ~ cosíeiscuesen cosíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
cosí cosiera ~ cosierecosisti ~ cosiesti cosieras ~ cosierescosió cosiera ~ cosierecosimos ~ cosiemos cosiéramos ~ cosiéremoscosistis ~ cosiestis cosierais ~ cosiereiscosieron cosieran ~ cosieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
cuesa cosiera ~ cosierecuesas cosieras ~ cosierescuesa cosiera ~ cosierecosamos cosiéramos ~ cosiéremoscosáis cosierais ~ cosiereiscuesan cosieran ~ cosieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
coseré coseríacoserás coseríescoserá coseríacoseremos coseríamos ~ coseríemoscoseréis coseríais ~ coseríeiscoserán coseríen
IMPERATIVU
cues ~ cuesi ~ cosicoséi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
coser cosiendo cosíu cosida cosíocosíos cosíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Camuda la o de la raíz pol diptongu ue nes sílabes tóniques.• Pierde la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu y pue perder la del imperativu
sg.
157
COYERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
cueyo coyíacueyes coyíescueye coyíacoyemos coyíamos ~ coyíemoscoyéis coyíais ~ coyíeiscueyen coyíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
coyí coyera ~ coyerecoyisti ~ coyesti coyeras ~ coyerescoyó coyera ~ coyerecoyimos ~ coyemos coyéramos ~ coyéremoscoyistis ~ coyestis coyerais ~ coyereiscoyeron coyeran ~ coyeren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
cueya coyera ~ coyerecueyas coyeras ~ coyerescueya coyera ~ coyerecoyamos coyéramos ~ coyéremoscoyáis coyerais ~ coyereiscueyan coyeran ~ coyeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
coyeré coyeríacoyerás coyeríescoyerá coyeríacoyeremos coyeríamos ~ coyeríemoscoyeréis coyeríais ~ coyeríeiscoyerán coyeríen
IMPERATIVU
cueyi ~ coyicoyéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
coyer coyendo coyíu coyida coyíocoyíos coyíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Camuda la o de la raíz pol diptongu ue, pero pue caltenela nel imperativu sg.• Les desinencies qu’entamen pelos diptongos ie, io pierden la so primera vocal en contautu con
-y de la raíz.
158
CREYER o CREERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
creyo creo creyía creíacreyes crees creyíes creíescreye cree creyía creíacreyemos creemos creyíamos ~ creyíemos creíamos ~ creíemoscreyéis creéis creyíais ~ creyíeis creíais ~ creíeiscreyen creen creyíen creíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
creyí creí creyera ~ creyerecreyisti ~ creyesti creísti ~ creyesti creyeras ~ creyerescreyó creyó creyera ~ creyerecreyimos ~ creyemos creímos ~ creyemos creyéramos ~ creyéremoscreyistis ~ creyestis creístis ~ creyestis creyerais ~ creyereiscreyeron creyeron creyeran ~ creyeren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
creya crea creyera ~ creyerecreyas creas creyeras ~ creyerescreya crea creyera ~ creyerecreyamos creamos creyéramos ~ creyéremoscreyáis creáis creyerais ~ creyereiscreyan crean creyeran ~ creyeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
creyeré creeré creyería creeríacreyerás creerás creyeríes creeríescreyerá creerá creyería creeríacreyeremos creeremos creyeríamos ~ creyeríemos creeríamos ~ creeríemoscreyeréis creeréis creyeríais ~ creyeríeis creeríais ~ creeríeiscreyerán creerán creyeríen creeríen
IMPERATIVU
creyi ~ creicreyéi ~ creéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
creyer ~ creer creyendo creyíu creyida creyíocreyíos creyíescreíu creída creíocreíos creíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Alterna na raíz les formes crey- y cre-.• Les desinencies qu’entamen pelos diptongos ie, io pierden la so primera vocal en contautu co-
la -y de la raíz.
159
DARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
do ~ doi dabadas dabesda dabadamos dábamos ~ dábemosdais dabais ~ dabeisdan daben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
di diera ~ dieredisti ~ diesti dieras ~ dieresdio diera ~ dieredimos ~ diemos diéramos ~ diéremosdistis ~ diestis dierais ~ diereisdieron dieran ~ dieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
dea diera ~ dieredeas dieras ~ dieresdea diera ~ dieredeamos diéramos ~ diéremosdeáis dierais ~ diereisdean dieran ~ dieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
daré daríadarás daríesdará daríadaremos daríamos ~ daríemosdaréis daríais ~ daríeisdarán daríen
IMPERATIVU
dadai
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
dar dando dau dada daodaos daes
• Verbu irregular de la 1ª conxugación.• Alterna na raíz les formes d- y de-.• Presenta desinencies de la 1ª y de la 2ª conxugaciones, arriendes d’otres propies.
160
DEFENDERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
defendo defendíadefendes defendíesdefende defendíadefendemos defendíamos ~ defendíemosdefendéis defendíais ~ defendíeisdefenden defendíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
defendí defendiera ~ defendieredefendisti ~ defendiesti defendieras ~ defendieresdefendió defendiera ~ defendieredefendimos ~ defendiemos defendiéramos ~ defendiéremosdefendistis ~ defendiestis defendierais ~ defendiereisdefendieron defendieran ~ defendieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
defenda defendiera ~ defendieredefendas defendieras ~ defendieresdefenda defendiera ~ defendieredefendamos defendiéramos ~ defendiéremosdefendáis defendierais ~ defendiereisdefendan defendieran ~ defendieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
defenderé defenderíadefenderás defenderíesdefenderá defenderíadefenderemos defenderíamos ~ defenderíemosdefenderéis defenderíais ~ defenderíeisdefenderán defenderíen
IMPERATIVU
defendidefendéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
defender defendiendo defendíu defendida defendíodefendíos defendíes
• Verbu regular de la 2ª conxugación.• Caltién la e de la raíz en toles sos formes.
161
DEXARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
dexo dexabadexes dexabesdexa dexabadexamos dexábamos ~ dexábemosdexáis dexabais ~ dexabeisdexen dexaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
dexé dexara ~ dexaredexasti ~ dexesti dexaras ~ dexaresdexó dexara ~ dexaredexemos dexáramos ~ dexáremosdexastis ~ dexestis dexarais ~ dexareisdexaron dexaran ~ dexaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
dexe dexara ~ dexaredexes ~ dexas dexaras ~ dexaresdexe dexara ~ dexaredexemos dexáramos ~ dexáremosdexéis dexarais ~ dexareisdexen ~ dexan dexaran ~ dexaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
dexaré dexaríadexarás dexaríesdexará dexaríadexaremos dexaríamos ~ dexaríemosdexaréis dexaríais ~ dexaríeisdexarán dexaríen
IMPERATIVU
dexadexái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
dexar dexando dexáu dexada dexaodexaos dexaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Caltién la e de la raíz en toles sos formes.• Caltién ortográficamente la -x de la raíz (nun escribir xi).
162
DICIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
digo dicíadices dicíesdiz dicíadicimos dicíamos ~ dicíemosdicís dicíais ~ dicíeisdicen dicíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
dixi dixera ~ dixeredixisti ~ dixesti dixeras ~ dixeresdixo dixera ~ dixerediximos ~ dixemos dixéramos ~ dixéremosdixistis ~ dixestis dixerais ~ dixereisdixeron dixeran ~ dixeren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
diga dixera ~ dixeredigas dixeras ~ dixeresdiga dixera ~ dixeredigamos dixéramos ~ dixéremosdigáis dixerais ~ dixereisdigan dixeran ~ dixeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
diré diríadirás diríesdirá diríadiremos diríamos ~ diríemosdiréis diríais ~ diríeisdirán diríen
IMPERATIVU
didicíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
dicir diciendo dichu dicha dichodichos diches
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Alterna na raíz les formes diz-, dic-, dig- dix-, di- y dich-.• Pierde la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu.• Presenta dalguna forma peculiar.
163
DIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
vo ~ voi dibavas dibesva dibavamos díbamos ~ díbemosvais dibais ~ dibeisvan diben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
fui fui fuera ~ fuere fora ~ forefuisti ~ fuesti fosti fueras ~ fueres foras ~ foresfoi fo fuera ~ fuere fora ~ forefuimos ~ fuemos fomos fuéramos ~ fuéremos fóramos ~ fóremosfuistis ~ fuestis fostis fuerais ~ fuereis forais ~ foreisfueron foron fueran ~ fueren foran ~ foren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
vaya vaiga fuera ~ fuere fora ~ forevayas vaigas fueras ~ fueres foras ~ foresvaya vaiga fuera ~ fuere fora ~ forevayamos vaigamos fuéramos ~ fuéremos fóramos ~ fóremosvayáis vaigáis fuerais ~ fuereis forais ~ foreisvayan vaigan fueran ~ fueren foran ~ foren
POTENCIAL
Futuru Condicional
diré diríadirás diríesdirá diríadiremos diríamos ~ diríemosdiréis diríais ~ diríeisdirán diríen
IMPERATIVU
vedíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
dir diendo dío
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Alterna na raíz les formes d-, di-, v-, va-, vay- ~ vaig- y fue- ~ fo- ~ fu-.• Presenta formes peculiares.
164
DORMIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
duermo dormíaduermes dormíesduerme dormíadormimos dormíamos ~ dormíemosdormís dormíais ~ dormíeisduermen dormíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
dormí durmiera ~ durmieredormisti ~ dormiesti durmieras ~ durmieresdurmió durmiera ~ durmieredormimos ~ dormiemos durmiéramos ~ durmiéremosdormistis ~ dormiestis durmierais ~ durmiereisdurmieron durmieran ~ durmieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
duerma durmiera ~ durmiereduermas durmieras ~ durmieresduerma durmiera ~ durmieredurmamos durmiéramos ~ durmiéremosdurmáis durmierais ~ durmiereisduerman durmieran ~ durmieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
dormiré dormiríadormirás dormiríesdormirá dormiríadormiremos dormiríamos ~ dormiríemosdormiréis dormiríais ~ dormiríeisdormirán dormiríen
IMPERATIVU
duermi ~ dormidormíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
dormir dormiendo dormíu dormida dormíodormíos dormíes
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• La o de la raíz camúdase nel diptongu ue nes sílabes tóniques, pero pue nun lo facer nel im-
perativu sg.• En delles formes, la o de la raíz camúdase en u.
165
ECHARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
echo echabaeches echabesecha echabaechamos echábamos ~ echábemosecháis echabais ~ echabeisechen echaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
eché echara ~ echareechasti ~ echesti echaras ~ echaresechó echara ~ echareechemos echáramos ~ echáremosechastis ~ echestis echarais ~ echareisecharon echaran ~ echaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
eche echara ~ echareeches ~ echas echaras ~ echareseche echara ~ echareechemos echáramos ~ echáremosechéis echarais ~ echareisechen ~ echan echaran ~ echaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
echaré echaríaecharás echaríesechará echaríaecharemos echaríamos ~ echaríemosecharéis echaríais ~ echaríeisecharán echaríen
IMPERATIVU
echaechái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
echar echando echáu echada echaoechaos echaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Caltién la e- inicial en toles sos formes.
166
ELIXIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
elixo elixíaelixes elixíeselixe ~ elix elixíaeliximos elixíamos ~ elixíemoselixís elixíais ~ elixíeiselixen elixíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
elixí elixera ~ elixereelixisti ~ elixesti elixeras ~ elixereselixó elixera ~ elixereeliximos ~ elixemos elixéramos ~ elixéremoselixistis ~ elixestis elixerais ~ elixereiselixeron elixeran ~ elixeren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
elixa elixera ~ elixereelixas elixeras ~ elixereselixa elixera ~ elixereelixamos elixéramos ~ elixéremoselixáis elixerais ~ elixereiselixan elixeran ~ elixeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
elixiré elixiríaelixirás elixiríeselixirá elixiríaelixiremos elixiríamos ~ elixiríemoselixiréis elixiríais ~ elixiríeiselixirán elixiríen
IMPERATIVU
elixi ~ elixelixíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
elixir elixendo elixíu elixida elixíoelixíos elixíes
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Pue perder la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu y nel imperativu singular.• Caltién la i de la raíz en toles sos formes.
167
EMPORCARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
empuerco emporcabaempuerques emporcabesempuerca emporcabaemporcamos emporcábamos ~ emporcábemosemporcáis emporcabais ~ emporcabeisempuerquen emporcaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
emporqué emporcara ~ emporcareemporcasti ~ emporquesti emporcaras ~ emporcaresemporcó emporcara ~ emporcareemporquemos emporcáramos ~ emporcáremosemporcastis ~ emporquestis emporcarais ~ emporcareisemporcaron emporcaran ~ emporcaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
empuerque emporcara ~ emporcareempuerques ~ empuercas emporcaras ~ emporcaresempuerque emporcara ~ emporcareemporquemos emporcáramos ~ emporcáremosemporquéis emporcarais ~ emporcareisempuerquen ~ empuercan emporcaran ~ emporcaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
emporcaré emporcaríaemporcarás emporcaríesemporcará emporcaríaemporcaremos emporcaríamos ~ emporcaríemosemporcaréis emporcaríais ~ emporcaríeisemporcarán emporcaríen
IMPERATIVU
empuercaemporcái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
emporcar emporcando emporcáu emporcada emporcaoemporcaos emporcaes
• Verbu irregular de la 1ª conxugación.• Camuda la o de la raíz pol diptongu ue nes sílabes tóniques.• Alterna c y qu na raíz (irregularidá ortográfica).
168
ENCENDERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
enciendo encendíaenciendes encendíesenciende encendíaencendemos encendíamos ~ encendíemosencendéis encendíais ~ encendíeisencienden encendíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
encendí encendiera ~ encendiereencendisti ~ encendiesti encendieras ~ encendieresencendió encendiera ~ encendiereencendimos ~ encendiemos encendiéramos ~ encendiéremosencendistis ~ encendiestis encendierais ~ encendiereisencendieron encendieran ~ encendieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
encienda encendiera ~ encendiereenciendas encendieras ~ encendieresencienda encendiera ~ encendiereencendamos encendiéramos ~ encendiéremosencendáis encendierais ~ encendiereisenciendan encendieran ~ encendieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
encenderé encenderíaencenderás encenderíesencenderá encenderíaencenderemos encenderíamos ~ encenderíemosencenderéis encenderíais ~ encenderíeisencenderán encenderíen
IMPERATIVU
enciendi ~ encendiencendéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
encender encendiendo encendíu encendida encendíoencendíos encendíesencesu encesa encesoencesos enceses
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Camuda la e de la raíz pol diptongu ie nes sílabes tóniques, pero pue nun lo facer nel impe-
rativu sg.• Presenta un participiu regular y otru irregular acabáu en -su.
169
ENFEARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
enfeo enfeabaenfees enfeabesenfea enfeabaenfeamos enfeábamos ~ enfeábemosenfeáis enfeabais ~ enfeabeisenfeen enfeaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
enfeé enfeara ~ enfeareenfeasti ~ enfeesti enfearas ~ enfearesenfeó enfeara ~ enfeareenfeemos enfeáramos ~ enfeáremosenfeastis ~ enfeestis enfearais ~ enfeareisenfearon enfearan ~ enfearen
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
enfee enfeara ~ enfeareenfees ~ enfeas enfearas ~ enfearesenfee enfeara ~ enfeareenfeemos enfeáramos ~ enfeáremosenfeéis enfearais ~ enfeareisenfeen ~ enfean enfearan ~ enfearen
POTENCIAL
Futuru Condicional
enfearé enfearíaenfearás enfearíesenfeará enfearíaenfearemos enfearíamos ~ enfearíemosenfearéis enfearíais ~ enfearíeisenfearán enfearíen
IMPERATIVU
enfeaenfeái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
enfear enfeando enfeáu enfeada enfeaoenfeaos enfeaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Caltién la -e final de la raíz en toles sos formes, ensin facer diptongu cola primera vocal de les
desinencies.
170
ENGRESCARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
engriesco engrescabaengriesques engrescabesengriesca engrescabaengrescamos engrescábamos ~ engrescábemosengrescáis engrescabais ~ engrescabeisengriesquen engrescaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
engresqué engrescara ~ engrescareengrescasti ~ engresquesti engrescaras ~ engrescaresengrescó engrescara ~ engrescareengresquemos engrescáramos ~ engrescáremosengrescastis ~ engresquestis engrescarais ~ engrescareisengrescaron engrescaran ~ engrescaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
engriesque engrescara ~ engrescareengriesques ~ engriescas engrescaras ~ engrescaresengriesque engrescara ~ engrescareengresquemos engrescáramos ~ engrescáremosengresquéis engrescarais ~ engrescareisengriesquen ~ engriescan engrescaran ~ engrescaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
engrescaré engrescaríaengrescarás engrescaríesengrescará engrescaríaengrescaremos engrescaríamos ~ engrescaríemosengrescaréis engrescaríais ~ engrescaríeisengrescarán engrescaríen
IMPERATIVU
engriescaengrescái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
engrescar engrescando engrescáu engrescada engrescaoengrescaos engrescaes
• Verbu irregular de la 1ª conxugación.• Camuda la e de la raíz pol diptongu ie nes sílabes tóniques.• Alterna c y qu na raíz (irregularidá ortográfica).
171
ENSUGARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
ensugo ensugabaensugues ensugabesensuga ensugabaensugamos ensugábamos ~ ensugábemosensugáis ensugabais ~ ensugabeisensuguen ensugaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
ensugué ensugara ~ ensugareensugasti ~ ensuguesti ensugaras ~ ensugaresensugó ensugara ~ ensugareensuguemos ensugáramos ~ ensugáremosensugastis ~ ensuguestis ensugarais ~ ensugareisensugaron ensugaran ~ ensugaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
ensugue ensugara ~ ensugareensugues ~ ensugas ensugaras ~ ensugaresensugue ensugara ~ ensugareensuguemos ensugáramos ~ ensugáremosensuguéis ensugarais ~ ensugareisensuguen ~ ensugan ensugaran ~ ensugaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
ensugaré ensugaríaensugarás ensugaríesensugará ensugaríaensugaremos ensugaríamos ~ ensugaríemosensugaréis ensugaríais ~ ensugaríeisensugarán ensugaríen
IMPERATIVU
ensugaensugái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
ensugar ensugando ensugáu ensugada ensugaoensugaos ensugaesensuchu ensucha ensuchoensuchos ensuches
• Verbu irregular de la 1ª conxugación.• Alterna g y gu na raíz (irregularidá ortográfica).• Presenta un participiu regular y otru irregular acabáu en -chu.
172
ENTAINARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
entaíno entainabaentaínes entainabesentaína entainabaentainamos entainábamos ~ entainábemosentaináis entainabais ~ entainabeisentaínen entainaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
entainé entainara ~ entainareentainasti ~ entainesti entainaras ~ entainaresentainó entainara ~ entainareentainemos entaináramos ~ entaináremosentainastis ~ entainestis entainarais ~ entainareisentainaron entainaran ~ entainaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
entaíne entainara ~ entainareentaínes ~ entaínas entainaras ~ entainaresentaíne entainara ~ entainareentainemos entaináramos ~ entaináremosentainéis entainarais ~ entainareisentaínen ~ entaínan entainaran ~ entainaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
entainaré entainaríaentainarás entainaríesentainará entainaríaentainaremos entainaríamos ~ entainaríemosentainaréis entainaríais ~ entainaríeisentainarán entainaríen
IMPERATIVU
entaínaentainái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
entainar entainando entaináu entainada entainaoentainaos entainaes
• Verbu irregular de la 1ª conxugación• Camuda’l diptongu ai de la raíz pol hiatu aí nes sílabes tóniques.
173
ESCRIBIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
escribo escribíaescribes escribíesescribe escribíaescribimos escribíamos ~ escribíemosescribís escribíais ~ escribíeisescriben escribíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
escribí escribiera ~ escribiereescribisti ~ escribiesti escribieras ~ escribieresescribió escribiera ~ escribiereescribimos ~ escribiemos escribiéramos ~ escribiéremosescribistis ~ escribiestis escribierais ~ escribiereisescribieron escribieran ~ escribieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
escriba escribiera ~ escribiereescribas escribieras ~ escribieresescriba escribiera ~ escribiereescribamos escribiéramos ~ escribiéremosescribáis escribierais ~ escribiereisescriban escribieran ~ escribieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
escribiré escribiríaescribirás escribiríesescribirá escribiríaescribiremos escribiríamos ~ escribiríemosescribiréis escribiríais ~ escribiríeisescribirán escribiríen
IMPERATIVU
escribiescribíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
escribir escribiendo escritu escrita escritoescritos escrites
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Presenta un participiu irregular en -tu.
174
FACER o FAERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
fago faigo facía faíafaes faes facíes faíesfai fai facía faíafacemos faemos facíamos ~ facíemos faíamos ~ faíemosfacéis faéis facíais ~ facíeis faíais ~ faíeisfaen faen facíen faíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
fici fixi ficiera ~ ficiere fixera ~ fixereficisti ~ ficiesti fixisti ~ fixesti ficieras ~ ficieres fixeras ~ fixeresfizo fixo ficiera ~ ficiere fixera ~ fixereficimos ~ ficiemos fiximos ~ fixemos ficiéramos ~ ficiéremos fixéramos ~ fixéremosficistis ~ ficiestis fixistis ~ fixestis ficierais ~ ficiereis fixerais ~ fixereisficieron fixeron ficieran ~ ficieren fixeran ~ fixeren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
faga faiga ficiera ~ ficiere fixera ~ fixerefagas faigas ficieras ~ ficieres fixeras ~ fixeresfaga faiga ficiera ~ ficiere fixera ~ fixerefagamos faigamos ficiéramos ~ ficiéremos fixéramos ~ fixéremosfagáis faigáis ficierais ~ ficiereis fixerais ~ fixereisfagan faigan ficieran ~ ficieren fixeran ~ fixeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
fadré fairé fadría fairíafadrás fairás fadríes fairíesfadrá fairá fadría fairíafadremos fairemos fadríamos ~ fadríemos fairíamos ~ fairíemosfadréis fairéis fadríais ~ fadríeis fairíais ~ fairíeisfadrán fairán fadríen fairíen
IMPERATIVU
faifacéi ~ faéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
facer ~ faer faciendo ~ fayendo fechu fecha fechofechos feches
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Alterna na raíz les formes fac-, fa-, faig-, fag-, fad-, fai-, fiz- ~ fic-, fix- y fech-.• Presenta un participiu irregular acabáu en -chu.
175
FALARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
falo falabafales falabesfala falabafalamos falábamos ~ falábemosfaláis falabais ~ falabeisfalen falaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
falé falara ~ falarefalasti ~ falesti falaras ~ falaresfaló falara ~ falarefalemos faláramos ~ faláremosfalastis ~ falestis falarais ~ falareisfalaron falaran ~ falaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
fale falara ~ falarefales ~ falas falaras ~ falaresfale falara ~ falarefalemos faláramos ~ faláremosfaléis falarais ~ falareisfalen ~ falan falaran ~ falaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
falaré falaríafalarás falaríesfalará falaríafalaremos falaríamos ~ falaríemosfalaréis falaríais ~ falaríeisfalarán falaríen
IMPERATIVU
falafalái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
falar falando faláu falada falaofalaos falaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Verbu modelu.
176
FERVERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
fiervo fervíafierves fervíesfierve fervíafervemos fervíamos ~ fervíemosfervéis fervíais ~ fervíeisfierven fervíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
ferví ferviera ~ fervierefervisti ~ ferviesti fervieras ~ fervieresfervió ferviera ~ fervierefervimos ~ ferviemos ferviéramos ~ ferviéremosfervistis ~ ferviestis fervierais ~ ferviereisfervieron fervieran ~ fervieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
fierva ferviera ~ fervierefiervas fervieras ~ fervieresfierva ferviera ~ fervierefervamos ferviéramos ~ ferviéremosferváis fervierais ~ ferviereisfiervan fervieran ~ fervieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
ferveré ferveríaferverás ferveríesferverá ferveríaferveremos ferveríamos ~ ferveríemosferveréis ferveríais ~ ferveríeisferverán ferveríen
IMPERATIVU
fiervi ~ fervifervéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
ferver ferviendo fervíu fervida fervíofervíos fervíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Camuda la e de la raíz pol diptongu ie nes sílabes tóniques, pero pue nun lo facer nel impe-
rativu sg.
177
FINXIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
finxo finxíafinxes finxíesfinxe finxíafinximos finxíamos ~ finxíemosfinxís finxíais ~ finxíeisfinxen finxíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
finxí finxera ~ finxerefinxisti ~ finxesti finxeras ~ finxeresfinxó finxera ~ finxerefinximos ~ finxemos finxéramos ~ finxéremosfinxistis ~ finxestis finxerais ~ finxereisfinxeron finxeran ~ finxeren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
finxa finxera ~ finxerefinxas finxeras ~ finxeresfinxa finxera ~ finxerefinxamos finxéramos ~ finxéremosfinxáis finxerais ~ finxereisfinxan finxeran ~ finxeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
finxiré finxiríafinxirás finxiríesfinxirá finxiríafinxiremos finxiríamos ~ finxiríemosfinxiréis finxiríais ~ finxiríeisfinxirán finxiríen
IMPERATIVU
finxifinxíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
finxir finxendo finxíu finxida finxíofinxíos finxíes
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Les desinencies qu’entamen pelos diptongos ie, io pierden la so primera vocal en contautu co-
la x final de la raíz.• Caltién la i de la raíz en toles sos formes.
178
FIRIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
firo firíafires firíesfire firíafirimos firíamos ~ firíemosfirís firíais ~ firíeisfiren firíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
firí firiera ~ firierefiristi ~ firiesti firieras ~ firieresfirió firiera ~ firierefirimos ~ firiemos firiéramos ~ firiéremosfiristis ~ firiestis firierais ~ firiereisfirieron firieran ~ firieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
fira firiera ~ firierefiras firieras ~ firieresfira firiera ~ firierefiramos firiéramos ~ firiéremosfiráis firierais ~ firiereisfiran firieran ~ firieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
firiré firiríafirirás firiríesfirirá firiríafiriremos firiríamos ~ firiríemosfiriréis firiríais ~ firiríeisfirirán firiríen
IMPERATIVU
firifiríi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
firir firiendo firíu firida firíofiríos firíes
• Verbu regular de la 3ª conxugación.• Caltién la i de la raíz en toles sos formes.• Nun pierde la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu nin nel imperativu sg.
179
FRANCERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
franzo francíafrances francíesfrance francíafrancemos francíamos ~ francíemosfrancéis francíais ~ francíeisfrancen francíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
francí franciera ~ francierefrancisti ~ franciesti francieras ~ francieresfranció franciera ~ francierefrancimos ~ franciemos franciéramos ~ franciéremosfrancistis ~ franciestis francierais ~ franciereisfrancieron francieran ~ francieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
franza franciera ~ francierefranzas francieras ~ francieresfranza franciera ~ francierefranzamos franciéramos ~ franciéremosfranzáis francierais ~ franciereisfranzan francieran ~ francieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
franceré franceríafrancerás franceríesfrancerá franceríafranceremos franceríamos ~ franceríemosfranceréis franceríais ~ franceríeisfrancerán franceríen
IMPERATIVU
francifrancéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
francer franciendo francíu francida francíofrancíos francíes
• Verbu regular de la 2ª conxugación.• Alterna c y z na raíz (irregularidá ortográfica).• Nun pierde la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu nin nel imperativu sg.
180
FRAÑERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
fraño frañíafrañes frañíesfrañe frañíafrañemos frañíamos ~ frañíemosfrañéis frañíais ~ frañíeisfrañen frañíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
frañí frañera ~ frañerefrañisti ~ frañesti frañeras ~ frañeresfrañó frañera ~ frañerefrañimos ~ frañemos frañéramos ~ frañéremosfrañistis ~ frañestis frañerais ~ frañereisfrañeron frañeran ~ frañeren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
fraña frañera ~ frañerefrañas frañeras ~ frañeresfraña frañera ~ frañerefrañamos frañéramos ~ frañéremosfrañáis frañerais ~ frañereisfrañan frañeran ~ frañeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
frañeré frañeríafrañerás frañeríesfrañerá frañeríafrañeremos frañeríamos ~ frañeríemosfrañeréis frañeríais ~ frañeríeisfrañerán frañeríen
IMPERATIVU
frañifrañéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
frañer frañendo frañíu frañida frañíofrañíos frañíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Les desinencies qu’entamen pelos diptongos ie, io pierden la so primera vocal en contautu co-
la ñ de la raíz.
181
FREGARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
frego fregabafregues fregabesfrega fregabafregamos fregábamos ~ fregábemosfregáis fregabais ~ fregabeisfreguen fregaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
fregué fregara ~ fregarefregasti ~ freguesti fregaras ~ fregaresfregó fregara ~ fregarefreguemos fregáramos ~ fregáremosfregastis ~ freguestis fregarais ~ fregareisfregaron fregaran ~ fregaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
fregue fregara ~ fregarefregues ~ fregas fregaras ~ fregaresfregue fregara ~ fregarefreguemos fregáramos ~ fregáremosfreguéis fregarais ~ fregareisfreguen ~ fregan fregaran ~ fregaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
fregaré fregaríafregarás fregaríesfregará fregaríafregaremos fregaríamos ~ fregaríemosfregaréis fregaríais ~ fregaríeisfregarán fregaríen
IMPERATIVU
fregafregái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
fregar fregando fregáu fregada fregaofregaos fregaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Caltién la e de la raíz en toles sos formes.• Alterna g y gu na raíz (irregularidá ortográfica).
182
FUXIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
fuxo fuxíafuxes fuxíesfuxe ~ fux fuxíafuximos fuxíamos ~ fuxíemosfuxís fuxíais ~ fuxíeisfuxen fuxíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
fuxí fuxera ~ fuxerefuxisti ~ fuxesti fuxeras ~ fuxeresfuxó fuxera ~ fuxerefuximos ~ fuxemos fuxéramos ~ fuxéremosfuxistis ~ fuxestis fuxerais ~ fuxereisfuxeron fuxeran ~ fuxeren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
fuxa fuxera ~ fuxerefuxas fuxeras ~ fuxeresfuxa fuxera ~ fuxerefuxamos fuxéramos ~ fuxéremosfuxáis fuxerais ~ fuxereisfuxan fuxeran ~ fuxeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
fuxiré fuxiríafuxirás fuxiríesfuxirá fuxiríafuxiremos fuxiríamos ~ fuxiríemosfuxiréis fuxiríais ~ fuxiríeisfuxirán fuxiríen
IMPERATIVU
fuxi ~ fuxfuxíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
fuxir fuxendo fuxíu fuxida fuxíofuxíos fuxíes
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Pue perder la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu y nel imperativu sg.• Les desinencies qu’entamen pelos diptongos ie, io pierden la so primera vocal en contautu co-
la x de la raíz.
183
GOLERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
güelo golíagüeles golíesgüel golíagolemos golíamos ~ golíemosgoléis golíais ~ golíeisgüelen golíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
golí goliera ~ golieregolisti ~ goliesti golieras ~ golieresgolió goliera ~ golieregolimos ~ goliemos goliéramos ~ goliéremosgolistis ~ goliestis golierais ~ goliereisgolieron golieran ~ golieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
güela goliera ~ golieregüelas golieras ~ golieresgüela goliera ~ golieregolamos goliéramos ~ goliéremosgoláis golierais ~ goliereisgüelan golieran ~ golieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
goleré goldré golería goldríagolerás goldrás goleríes goldríesgolerá goldrá golería goldríagoleremos goldremos goleríamos ~ goleríemos goldríamos ~ goldríemosgoleréis goldréis goleríais ~gol eríeis goldríais ~ goldríeisgolerán goldrán goleríen goldríen
IMPERATIVU
güel ~ güeli ~ goligoléi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
goler goliendo golíu golida golíogolíos golíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Camuda la o de la raíz pol diptongu ue nes sílabes tóniques, lo que se reflexa nes grafíes
gol y güel.• Pierde la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu y pue facelo nel imperativu sg.• Pue presentar desinencies irregulares en dellos tiempos.
184
GÜEYARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
güeyo güeyabagüeyes güeyabesgüeya güeyabagüeyamos güeyábamos ~ güeyábemosgüeyáis güeyabais ~ güeyabeisgüeyen güeyaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
güeyé güeyara ~ güeyaregüeyasti ~ güeyesti güeyaras ~ güeyaresgüeyó güeyara ~ güeyaregüeyemos güeyáramos ~ güeyáremosgüeyastis ~ güeyestis güeyarais ~ güeyareisgüeyaron güeyaran ~ güeyaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
güeye güeyara ~ güeyaregüeyes ~ güeyas güeyaras ~ güeyaresgüeye güeyara ~ güeyaregüeyemos güeyáramos ~ güeyáremosgüeyéis güeyarais ~ güeyareisgüeyen ~ güeyan güeyaran ~ güeyaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
güeyaré güeyaríagüeyarás güeyaríesgüeyará güeyaríagüeyaremos güeyaríamos ~ güeyaríemosgüeyaréis güeyaríais ~ güeyaríeisgüeyarán güeyaríen
IMPERATIVU
güeyagüeyái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
güeyar güeyando güeyáu güeyada güeyaogüeyaos güeyaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Presenta’l diptongu ue (escritu con diéresis) en toles sos formes.
185
HABERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
he habíahas habíesha, hai habíahemos ~ habemos habíamos ~ habíemoshabéis habíais ~ habíeishan habíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
hubi ~ hebi hubiera ~ hubierehubisti ~ hubiesti hubieras ~ hubiereshubo ~ hebo hubiera ~ hubierehubimos ~ hubiemos hubiéramos ~ hubiéremoshubistis ~ hubiestis hubierais ~ hubiereishubieron hubieran ~ hubieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
haya heba hubiera ~ hubierehayas hebas hubieras ~ hubiereshaya heba hubiera ~ hubierehayamos hebamos hubiéramos ~ hubiéremoshayáis hebáis hubierais ~ hubiereishayan heban hubieran ~ hubieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
habré habríahabrás habríeshabrá habríahabremos habríamos ~ habríemoshabréis habríais ~ habríeishabrán habríen
IMPERATIVU
hashabéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
haber habiendo habíu habida habíohabíos habíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Alterna na raíz les formes hab-, hub-, hay-, heb- y ha-.
186
INFLUIR o INFLUYIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
influyo influyo influyía influíainfluyes inflúis influyíes influíesinfluye inflúi influyía influíainfluyimos influimos influyíamos ~ influyíemos influíamos ~ influíemosinfluyís influís influyíais ~ influyíeis influíais ~ influíeisinfluyen inflúin influyíen influíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
influyí influí influyera ~ influyereinfluyisti ~ influyesti influísti ~ influyesti influyeras ~ influyeresinfluyó influyó influyera ~ influyereinfluyimos ~ influyemos influímos ~ influyemos influyéramos ~ influyéremosinfluyistis ~ influyestis influístis ~ influyestis influyerais ~ influyereisinfluyeron influyeron influyeran ~ influyeren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
influya influyera ~ influyereinfluyas influyeras ~ influyeresinfluya influyera ~ influyereinfluyamos influyéramos ~ influyéremosinfluyáis influyerais ~ influyereisinfluyan influyeran ~ influyeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
influyiré influiré influyiría influiríainfluyirás influirás influyiríes influiríesinfluyirá influirá influyiría influiríainfluyiremos influiremos influyiríamos ~ influyiríemos influiríamos ~ influiríemosinfluyiréis influiréis influyiríais ~ influyiríeis influiríais ~ influiríeisinfluyirán influirán influyiríen influiríen
IMPERATIVU
influyi ~ inflúiinfluyíi ~ influíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
influyir ~ influir influyendo influyíu influyida influyíoinfluyíos influyíesinfluíu influída influíoinfluíos influíes
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Alterna na raíz les formes influ- ya influy-.• Les desinencies qu’entamen nos diptongos ie, io pierden la so primera vocal en contautu co-
la y de la raíz.
187
INXERIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
inxero inxeríainxeres inxeríesinxer inxeríainxerimos inxeríamos ~ inxeríemosinxerís inxeríais ~ inxeríeisinxeren inxeríen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
inxerí inxiriera ~ inxiriereinxeristi ~ inxeriesti inxirieras ~ inxirieresinxirió inxiriera ~ inxiriereinxerimos ~ inxeriemos inxiriéramos ~ inxiriéremosinxeristis ~ inxeriestis inxirierais ~ inxiriereisinxirieron inxirieran ~ inxirieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
inxera inxiriera ~ inxiriereinxeras inxirieras ~ inxirieresinxera inxiriera ~ inxiriereinxiramos inxiriéramos ~ inxiriéremosinxiráis inxirierais ~ inxiriereisinxeran inxirieran ~ inxirieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
inxeriré inxeriríainxerirás inxeriríesinxerirá inxeriríainxeriremos inxeriríamos ~ inxeriríemosinxeriréis inxeriríais ~ inxeriríeisinxerirán inxeriríen
IMPERATIVU
inxerinxeríi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
inxerir inxiriendo inxeríu inxerida inxeríoinxeríos inxeríes
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Alterna na raíz les formes inxer- ya inxir-.• Pierde la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu y nel imperativu sg.
188
LLAMBERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
llambo llambíallambes llambíesllambe llambíallambemos llambíamos ~ llambíemosllambéis llambíais ~ llambíeisllamben llambíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
llambí llambiera ~ llambierellambisti ~ llambiesti llambieras ~ llambieresllambió llambiera ~ llambierellambimos ~ llambiemos llambiéramos ~ llambiéremosllambistis ~ llambiestis llambierais ~ llambiereisllambieron llambieran ~ llambieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
llamba llambiera ~ llambierellambas llambieras ~ llambieresllamba llambiera ~ llambierellambamos llambiéramos ~ llambiéremosllambáis llambierais ~ llambiereisllamban llambieran ~ llambieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
llamberé llamberíallamberás llamberíesllamberá llamberíallamberemos llamberíamos ~ llamberíemosllamberéis llamberíais ~ llamberíeisllamberán llamberíen
IMPERATIVU
llambillambéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
llamber llambiendo llambíu llambida llambíollambíos llambíes
• Verbu regular de la 2ª conxugación.• Verbu modelu.
189
LLEERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
lleo lleíallees lleíesllee lleíalleemos lleíamos ~ lleíemoslleéis lleíais ~ lleíeislleen lleíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
lleí lleera ~ lleerelleísti ~ lleesti lleeras ~ lleereslleó lleera ~ lleerelleímos ~ lleemos lleéramos ~ lleéremoslleístis ~ lleestis lleerais ~ lleereislleeron lleeran ~ lleeren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
llea lleera ~ lleerelleas lleeras ~ lleeresllea lleera ~ lleerelleamos lleéramos ~ lleéremoslleáis lleerais ~ lleereisllean lleeran ~ lleeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
lleeré lleeríalleerás lleeríeslleerá lleeríalleeremos lleeríamos ~ lleeríemoslleeréis lleeríais ~ lleeríeislleerán lleeríen
IMPERATIVU
lleilleéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
lleer lleendo lleíu lleída lleíolleíos lleíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Les desinencies qu’entamen en ie, io pierden la so primera vocal y queden reducíes a e, o.
190
LLUCIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
lluzo llucíalluces llucíeslluz llucíallucimos llucíamos ~ llucíemosllucís llucíais ~ llucíeisllucen llucíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
llucí lluciera ~ llucierellucisti ~ lluciesti llucieras ~ llucieresllució lluciera ~ llucierellucimos ~ lluciemos lluciéramos ~ lluciéremosllucistis ~ lluciestis llucierais ~ lluciereisllucieron llucieran ~ llucieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
lluza lluciera ~ llucierelluzas llucieras ~ lluciereslluza lluciera ~ llucierelluzamos lluciéramos ~ lluciéremoslluzáis llucierais ~ lluciereislluzan llucieran ~ llucieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
lluciré lluciríallucirás lluciríesllucirá lluciríalluciremos lluciríamos ~ lluciríemoslluciréis lluciríais ~ lluciríeisllucirán lluciríen
IMPERATIVU
lluzllucíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
llucir lluciendo llucíu llucida llucíollucíos llucíes
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Pierde la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu y nel imperativu sg.• Alterna c y z na raíz (irregularidá ortográfica).
191
MANCARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
manco mancabamanques mancabesmanca mancabamancamos mancábamos ~ mancábemosmancáis mancabais ~ mancabeismanquen mancaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
manqué mancara ~ mancaremancasti ~ manquesti mancaras ~ mancaresmancó mancara ~ mancaremanquemos mancáramos ~ mancáremosmancastis ~ manquestis mancarais ~ mancareismancaron mancaran ~ mancaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
manque mancara ~ mancaremanques ~ mancas mancaras ~ mancaresmanque mancara ~ mancaremanquemos mancáramos ~ mancáremosmanquéis mancarais ~ mancareismanquen ~ mancan mancaran ~ mancaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
mancaré mancaríamancarás mancaríesmancará mancaríamancaremos mancaríamos ~ mancaríemosmancaréis mancaríais ~ mancaríeismancarán mancaríen
IMPERATIVU
mancamancái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
mancar mancando mancáu mancada mancaomancaos mancaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Alterna c y qu na raíz (irregularidá ortográfica).
192
MERCARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
merco mercabamerques mercabesmerca mercabamercamos mercábamos ~ mercábemosmercáis mercabais ~ mercabeismerquen mercaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
merqué mercara ~ mercaremercasti ~ merquesti mercaras ~ mercaresmercó mercara ~ mercaremerquemos mercáramos ~ mercáremosmercastis ~ merquestis mercarais ~ mercareismercaron mercaran ~ mercaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
merque mercara ~ mercaremerques ~ mercas mercaras ~ mercaresmerque mercara ~ mercaremerquemos mercáramos ~ mercáremosmerquéis mercarais ~ mercareismerquen ~ mercan mercaran ~ mercaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
mercaré mercaríamercarás mercaríesmercará mercaríamercaremos mercaríamos ~ mercaríemosmercaréis mercaríais ~ mercaríeismercarán mercaríen
IMPERATIVU
mercamercái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
mercar mercando mercáu mercada mercaomercaos mercaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Caltién la e de la raíz en toles sos formes.• Alterna c y qu na raíz (irregularidá ortográfica).
193
MOLERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
muelo ~ muelgo molíamueles molíesmuel molíamolemos molíamos ~ molíemosmoléis molíais ~ molíeismuelen molíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
molí moliera ~ molieremolisti ~ moliesti molieras ~ molieresmolió moliera ~ molieremolimos ~ moliemos moliéramos ~ moliéremosmolistis ~ moliestis molierais ~ moliereismolieron molieran ~ molieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
muela ~ muelga moliera ~ molieremuelas ~ muelgas molieras ~ molieresmuela ~ muelga moliera ~ molieremolamos ~ molgamos moliéramos ~ moliéremosmoláis ~ molgáis molierais ~ moliereismuelan ~ muelgan molieran ~ molieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
moleré moldré molería moldríamolerás moldrás moleríes moldríesmolerá moldrá molería moldríamoleremos moldremos moleríamos ~ moleríemos moldríamos ~ moldríemosmoleréis moldréis moleríais ~ moleríeis moldríais ~ moldríeismolerán moldrán moleríen moldríen
IMPERATIVU
mueli ~ muelmoléi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
moler moliendo molíu molida molíomolíos molíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Camuda la o de la raíz pol diptongu ue nes sílabes tóniques.• Alterna na raíz les formes mol-, muel-, molg-, muelg- y mold-.• Pierde la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu y nel imperativu sg.
194
MORRERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
muerro morríamuerres morríesmuerre morríamorremos morríamos ~ morríemosmorréis morríais ~ morríeismuerren morríen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
morrí morriera ~ morrieremorristi ~ morriesti morrieras ~ morrieresmorrió morriera ~ morrieremorrimos ~ morriemos morriéramos ~ morriéremosmorristis ~ morriestis morrierais ~ morriereismorrieron morrieran ~ morrieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
muerra morriera ~ morrieremuerras morrieras ~ morrieresmuerra morriera ~ morrieremorramos morriéramos ~ morriéremosmorráis morrierais ~ morriereismuerran morrieran ~ morrieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
morreré morreríamorrerás morreríesmorrerá morreríamorreremos morreríamos ~ morreríemosmorreréis morreríais ~ morreríeismorrerán morreríen
IMPERATIVU
muerri ~ morrimorréi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
morrer morriendo muertu muerta muertomuertos muertes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Camuda la o de la raíz pol diptongu ue nes sílabes tóniques.• Presente un participiu irregular acabáu en -tu.• Nun pierde la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu nin nel imperativu sg.
195
MOYARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
mueyo moyabamueyes moyabesmueya moyabamoyamos moyábamos ~ moyábemosmoyáis moyabais ~ moyabeismueyen moyaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
moyé moyara ~ moyaremoyasti ~ moyesti moyaras ~ moyaresmoyó moyara ~ moyaremoyemos moyáramos ~ moyáremosmoyastis ~ moyestis moyarais ~ moyareismoyaron moyaran ~ moyaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
mueye moyara ~ moyaremueyes ~ mueyas moyaras ~ moyaresmueye moyara ~ moyaremoyemos moyáramos ~ moyáremosmoyéis moyarais ~ moyareismueyen ~ mueyan moyaran ~ moyaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
moyaré moyaríamoyarás moyaríesmoyará moyaríamoyaremos moyaríamos ~ moyaríemosmoyaréis moyaríais ~ moyaríeismoyarán moyaríen
IMPERATIVU
mueyamoyái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
moyar moyando moyáu moyada moyaomoyaos moyaes
• Verbu irregular de la 1ª conxugación.• Camuda la o de la raíz nel diptongu ue nes sílabes tóniques.
196
MUÑIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
muño muñíamuñes muñíesmuñe muñíamuñimos muñíamos ~ muñíemosmuñís muñíais ~ muñíeismuñen muñíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
muñí muñera ~ muñeremuñisti ~ muñesti muñeras ~ muñeresmuñó muñera ~ muñeremuñimos ~ muñemos muñéramos ~ muñéremosmuñistis ~ muñestis muñerais ~ muñereismuñeron muñeran ~ muñeren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
muña muñera ~ muñeremuñas muñeras ~ muñeresmuña muñera ~ muñeremuñamos muñéramos ~ muñéremosmuñáis muñerais ~ muñereismuñan muñeran ~ muñeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
muñiré muñiríamuñirás muñiríesmuñirá muñiríamuñiremos muñiríamos ~ muñiríemosmuñiréis muñiríais ~ muñiríeismuñirán muñiríen
IMPERATIVU
muñimuñíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
muñir muñendo muñíu muñida muñíomuñíos muñíes
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Les desinencies qu’entamen en ie, io pierden la so primera vocal en contautu cola ñ de la
raíz.
197
NAGUARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
naguo naguabanagües naguabesnagua naguabanaguamos naguábamos ~ naguábemosnaguáis naguabais ~ naguabeisnagüen naguaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
nagüé naguara ~ naguarenaguasti ~ nagüesti naguaras ~ naguaresnaguó naguara ~ naguarenagüemos naguáramos ~ naguáremosnaguastis ~ nagüestis naguarais ~ naguareisnaguaron naguaran ~ naguaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
nagüe naguara ~ naguarenagües ~ naguas naguaras ~ naguaresnagüe naguara ~ naguarenagüemos naguáramos ~ naguáremosnagüéis naguarais ~ naguareisnagüen ~ naguan naguaran ~ naguaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
naguaré naguaríanaguarás naguaríesnaguará naguaríanaguaremos naguaríamos ~ naguaríemosnaguaréis naguaríais ~ naguaríeisnaguarán naguaríen
IMPERATIVU
naguanaguái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
naguar naguando naguáu naguada naguaonaguaos naguaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Alterna gu y gü na raíz (irregularidá ortográfica).
198
OYERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
oyo oigo oyía oíaoyes ois oyíes oíesoye oi oyía oíaoyemos oímos oyíamos ~ oyíemos oíamos ~ oíemosoyéis oís oyíais ~ oyíeis oíais ~ oíeisoyen oin oyíen oíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
oyí oí oyera ~ oyereoyisti ~ oyesti oísti ~ oyesti oyeras ~ oyeresoyó oyó oyera ~ oyereoyimos ~ oyemos oímos ~ oyemos oyéramos ~ oyéremosoyistis ~ oyestis oístis ~ oyestis oyerais ~ oyereisoyeron oyeron oyeran ~ oyeren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
oya oiga oyera ~ oyereoyas oigas oyeras ~ oyeresoya oiga oyera ~ oyereoyamos oigamos oyéramos ~ oyéremosoyáis oigáis oyerais ~ oyereisoyan oigan oyeran ~ oyeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
oyeré oiré oyería oiríaoyerás oirás oyeríes oiríesoyerá oirá oyería oiríaoyeremos oiremos oyeríamos ~ oyeríemos oiríamos ~ oiríemosoyeréis oiréis oyeríais ~ oyeríeis oiríais ~ oiríeisoyerán oirán oyeríen oiríen
IMPERATIVU
oyi ~ oioyéi ~ oíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
oyer oyendo oyíu oyida oyíooyíos oyíesoíu oída oíooíos oíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Alterna na raíz les formes oy-, o- y oig-• Presenta desinencies propies de la 2ª y de la 3ª conxugaciones.
199
PAECERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
paezo paecíapaeces paecíespaez paecíapaecemos paecíamos ~ paecíemospaecéis paecíais ~ paecíeispaecen paecíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
paecí paeciera ~ paecierepaecisti ~ paeciesti paecieras ~ paecierespaeció paeciera ~ paecierepaecimos ~ paeciemos paeciéramos ~ paeciéremospaecistis ~ paeciestis paecierais ~ paeciereispaecieron paecieran ~ paecieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
paeza paeciera ~ paecierepaezas paecieras ~ paecierespaeza paeciera ~ paecierepaezamos paeciéramos ~ paeciéremospaezáis paecierais ~ paeciereispaezan paecieran ~ paecieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
paeceré paeceríapaecerás paeceríespaecerá paeceríapaeceremos paeceríamos ~ paeceríemospaeceréis paeceríais ~ paeceríeispaecerán paeceríen
IMPERATIVU
paezpaecéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
paecer paeciendo paecíu paecida paecíopaecíos paecíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Pierde la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu y nel imperativu sg.• Caltién l’hiatu ae de la raíz en toles sos formes.• Alterna na raíz c y z (irregularidá ortográfica).
200
PAUTARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
pauto pautabapautes pautabespauta pautabapautamos pautábamos ~ pautábemospautáis pautabais ~ pautabeispauten pautaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
pauté pautara ~ pautarepautasti ~ pautesti pautaras ~ pautarespautó pautara ~ pautarepautemos pautáramos ~ pautáremospautastis ~ pautestis pautarais ~ pautareispautaron pautaran ~ pautaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
paute pautara ~ pautarepautes ~ pautas pautaras ~ pautarespaute pautara ~ pautarepautemos pautáramos ~ pautáremospautéis pautarais ~ pautareispauten ~ pautan pautaran ~ pautaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
pautaré pautaríapautarás pautaríespautará pautaríapautaremos pautaríamos ~ pautaríemospautaréis pautaríais ~ pautaríeispautarán pautaríen
IMPERATIVU
pautapautái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
pautar pautando pautáu pautada pautaopautaos pautaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Caltién el diptongu au de la raíz en toles sos formes.
201
PODERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
puedo ~ pueo podíapuedes ~ pues podíespue podíapodemos podíamos ~ podíemospodéis podíais ~ podíeispueden ~ puen podíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
pudi pudiera ~ pudierepudisti ~ pudiesti pudieras ~ pudierespudo pudiera ~ pudierepudimos ~ pudiemos pudiéramos ~ pudiéremospudistis ~ pudiestis pudierais ~ pudiereispudieron pudieran ~ pudieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
pueda ~ puea pudiera ~ pudierepuedas ~ pueas pudieras ~ pudierespueda ~ puea pudiera ~ pudierepodamos pudiéramos ~ pudiéremospodáis pudierais ~ pudiereispuedan ~ puean pudieran ~ pudieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
podré podríapodrás podríespodrá podríapodremos podríamos ~ podríemospodréis podríais ~ podríeispodrán podríen
IMPERATIVU
puepodéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
poder pudiendo podíu podida podíopodíos podíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Alterna na raíz les formes pod-, pued-, pue- y pud-.
202
PONERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
pongo poníapones poníespon poníaponemos poníamos ~ poníemosponéis poníais ~ poníeisponen poníen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
punxi punxera ~ punxerepunxisti ~ punxesti punxeras ~ punxerespunxo punxera ~ punxerepunximos ~ punxemos punxéramos ~ punxéremospunxistis ~ punxestis punxerais ~ punxereispunxeron punxeran ~ punxeren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
ponga punxera ~ punxerepongas punxeras ~ punxeresponga punxera ~ punxerepongamos punxéramos ~ punxéremospongáis punxerais ~ punxereispongan punxeran ~ punxeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
pondré pondríapondrás pondríespondrá pondríapondremos pondríamos ~ pondríemospondréis pondríais ~ pondríeispondrán pondríen
IMPERATIVU
ponponéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
poner poniendo puestu puesta puestopuestos puestes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Alterna na raíz les formes pon-, pong-, pond-, punx- y puest-.• Presenta un participiu irregular acabáu en -tu.
203
PREFERIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
prefiero preferíaprefieres preferíesprefier preferíapreferimos preferíamos ~ preferíemospreferís preferíais ~ preferíeisprefieren preferíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
preferí prefiriera ~ prefirierepreferisti ~ preferiesti prefirieras ~ prefirieresprefirió prefiriera ~ prefirierepreferimos ~ preferiemos prefiriéramos ~ prefiriéremospreferistis ~ preferiestis prefirierais ~ prefiriereisprefirieron prefirieran ~ prefirieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
prefiera prefiriera ~ prefiriereprefieras prefirieras ~ prefirieresprefiera prefiriera ~ prefiriereprefiramos prefiriéramos ~ prefiriéremosprefiráis prefirierais ~ prefiriereisprefieran prefirieran ~ prefirieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
preferiré preferiríapreferirás preferiríespreferirá preferiríapreferiremos preferiríamos ~ preferiríemospreferiréis preferiríais ~ preferiríeispreferirán preferiríen
IMPERATIVU
prefierpreferíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
preferir prefiriendo preferíu preferida preferíopreferíos preferíes
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Camuda la e de la raíz pol diptongu ie nes sílabes tóniques.• Nes sílabes átones alterna e, i.• Pierde la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu y nel imperativu sg.
204
QUERERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
quiero queríaquies queríesquier queríaqueremos queríamos ~ queríemosqueréis queríais ~ queríeisquieren queríen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
quixi quixera ~ quixerequixisti ~ quixesti quixeras ~ quixeresquixo quixera ~ quixerequiximos ~ quixemos quixéramos ~ quixéremosquixistis ~ quixestis quixerais ~ quixereisquixeron quixeran ~ quixeren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
quiera quixera ~ quixerequieras quixeras ~ quixeresquiera quixera ~ quixerequeramos quixéramos ~ quixéremosqueráis quixerais ~ quixereisquieran quixeran ~ quixeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
quedré quedríaquedrás quedríesquedrá quedríaquedremos quedríamos ~ quedríemosquedréis quedríais ~ quedríeisquedrán quedríen
IMPERATIVU
quierqueréi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
querer queriendo queríu querida queríoqueríos queríes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Alterna na raíz les formes quer-, quier-, quie-, qued- y quix-.• Pierde la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu y nel imperativu sg.
205
REGARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
riego regabariegues regabesriega regabaregamos regábamos ~ regábemosregáis regabais ~ regabeisrieguen regaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
regué regara ~ regareregasti ~ reguesti regaras ~ regaresregó regara ~ regarereguemos regáramos ~ regáremosregastis ~ reguestis regarais ~ regareisregaron regaran ~ regaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
riegue regara ~ regareriegues ~ riegas regaras ~ regaresriegue regara ~ regarereguemos regáramos ~ regáremosreguéis regarais ~ regareisrieguen ~ riegan regaran ~ regaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
regaré regaríaregarás regaríesregará regaríaregaremos regaríamos ~ regaríemosregaréis regaríais ~ regaríeisregarán regaríen
IMPERATIVU
riegaregái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
regar regando regáu regada regaoregaos regaes
• Verbu irregular de la 1ª conxugación.• Camuda la e de la raíz pol diptongu ie nes sílabes tóniques.• Alterna na raíz g y gu (irregularidá ortográfica).
206
REÑERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
reño reñíareñes reñíesreñe reñíareñemos reñíamos ~ reñíemosreñéis reñíais ~ reñíeisreñen reñíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
reñí reñera ~ reñerereñisti ~ reñesti reñeras ~ reñeresreñó reñera ~ reñerereñimos ~ reñemos reñéramos ~ reñéremosreñistis ~ reñestis reñerais ~ reñereisreñeron reñeran ~ reñeren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
reña reñera ~ reñerereñas reñeras ~ reñeresreña reñera ~ reñerereñamos reñéramos ~ reñéremosreñáis reñerais ~ reñereisreñan reñeran ~ reñeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
reñeré reñeríareñerás reñeríesreñerá reñeríareñeremos reñeríamos ~ reñeríemosreñeréis reñeríais ~ reñeríeisreñerán reñeríen
IMPERATIVU
reñireñéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
reñer reñendo reñíu reñida reñíoreñíos reñíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Les desinencies qu’entamen en ie, io pierden la so primera vocal en contautu cola ñ de la
raíz.• Caltién la e de la raíz en toles sos formes.
207
REPETIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
repito repetíarepites repetíesrepite repetíarepetimos repetíamos ~ repetíemosrepetís repetíais ~ repetíeisrepiten repetíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
repetí repitiera ~ repitiererepetisti ~ repetiesti repitieras ~ repitieresrepitió repitiera ~ repitiererepetimos ~ repetiemos repitiéramos ~ repitiéremosrepetistis ~ repetiestis repitierais ~ repitiereisrepitieron repitieran ~ repitieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
repita repitiera ~ repitiererepitas repitieras ~ repitieresrepita repitiera ~ repitiererepitamos repitiéramos ~ repitiéremosrepitáis repitierais ~ repitiereisrepitan repitieran ~ repitieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
repetiré repetiríarepetirás repetiríesrepetirá repetiríarepetiremos repetiríamos ~ repetiríemosrepetiréis repetiríais ~ repetiríeisrepetirán repetiríen
IMPERATIVU
repitirepetíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
repetir repitiendo repetíu repetida repetíorepetíos repetíes
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Alterna les formes repet- y repit- na raíz.
208
RETUEYARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
retueyo retueyabaretueyes retueyabesretueya retueyabaretueyamos retueyábamos ~ retueyábemosretueyáis retueyabais ~ retueyabeisretueyen retueyaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
retueyé retueyara ~ retueyareretueyasti ~ retueyesti retueyaras ~ retueyaresretueyó retueyara ~ retueyareretueyemos retueyáramos ~ retueyáremosretueyastis ~ retueyestis retueyarais ~ retueyareisretueyaron retueyaran ~ retueyaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
retueye retueyara ~ retueyareretueyes ~ retueyas retueyaras ~ retueyaresretueye retueyara ~ retueyareretueyemos retueyáramos ~ retueyáremosretueyéis retueyarais ~ retueyareisretueyen ~ retueyan retueyaran ~ retueyaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
retueyaré retueyaríaretueyarás retueyaríesretueyará retueyaríaretueyaremos retueyaríamos ~ retueyaríemosretueyaréis retueyaríais ~ retueyaríeisretueyarán retueyaríen
IMPERATIVU
retueyaretueyái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
retueyar retueyando retueyáu retueyada retueyaoretueyaos retueyaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Caltién el diptongu ue de la raíz en toles sos formes.
209
REZARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
rezo rezabareces rezabesreza rezabarezamos rezábamos ~ rezábemosrezáis rezabais ~ rezabeisrecen rezaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
recé rezara ~ rezarerezasti ~ recesti rezaras ~ rezaresrezó rezara ~ rezarerecemos rezáramos ~ rezáremosrezastis ~ recestis rezarais ~ rezareisrezaron rezaran ~ rezaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
rece rezara ~ rezarereces ~ rezas rezaras ~ rezaresrece rezara ~ rezarerecemos rezáramos ~ rezáremosrecéis rezarais ~ rezareisrecen ~ rezan rezaran ~ rezaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
rezaré rezaríarezarás rezaríesrezará rezaríarezaremos rezaríamos ~ rezaríemosrezaréis rezaríais ~ rezaríeisrezarán rezaríen
IMPERATIVU
rezarezái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
rezar rezando rezáu rezada rezaorezaos rezaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Caltién la e de la raíz en toles sos formes.• Alterna na raíz z y c (irregularidá ortográfica).
210
RIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
río ríaris ríesri ríarimos ríamos ~ ríemosris ríais ~ ríeisrin ríen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
ri riera ~ riereristi ~ riesti rieras ~ rieresrió riera ~ riererimos ~ riemos riéramos ~ riéremosristis ~ riestis rierais ~ riereisrieron rieran ~ rieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
ría riera ~ riererías rieras ~ rieresría riera ~ riereriamos riéramos ~ riéremosriáis rierais ~ riereisrían rieran ~ rieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
riré riríarirás riríesrirá riríariremos riríamos ~ riríemosriréis riríais ~ riríeisrirán riríen
IMPERATIVU
riríi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
rir riendo ríu rida ríoríos ríes
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Alterna na raíz les formes r- y ri-.• Pierde la vocal final -e na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu y la -i nel imperativu sg.
211
ROMPERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
ruempo rompíaruempes rompíesruempe rompíarompemos rompíamos ~ rompíemosrompéis rompíais ~ rompíeisruempen rompíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
rompí rompiera ~ rompiererompisti ~ rompiesti rompieras ~ rompieresrompió rompiera ~ rompiererompimos ~ rompiemos rompiéramos ~ rompiéremosrompistis ~ rompiestis rompierais ~ rompiereisrompieron rompieran ~ rompieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
ruempa rompiera ~ rompiereruempas rompieras ~ rompieresruempa rompiera ~ rompiererompamos rompiéramos ~ rompiéremosrompáis rompierais ~ rompiereisruempan rompieran ~ rompieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
romperé romperíaromperás romperíesromperá romperíaromperemos romperíamos ~ romperíemosromperéis romperíais ~ romperíeisromperán romperíen
IMPERATIVU
ruempi ~ rompirompéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
romper rompiendo rotu rota rotorotos rotes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Camuda la o de la raíz pol diptongu ue, pero pue nun lo facer nel imperativu sg.• Presenta un participiu irregular acabáu en -tu.
212
ROZARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
rozo rozabaroces rozabesroza rozabarozamos rozábamos ~ rozábemosrozáis rozabais ~ rozabeisrocen rozaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
rocé rozara ~ rozarerozasti ~ rocesti rozaras ~ rozaresrozó rozara ~ rozarerocemos rozáramos ~ rozáremosrozastis ~ rocestis rozarais ~ rozareisrozaron rozaran ~ rozaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
roce rozara ~ rozareroces ~ rozas rozaras ~ rozaresroce rozara ~ rozarerocemos rozáramos ~ rozáremosrocéis rozarais ~ rozareisrocen ~ rozan rozaran ~ rozaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
rozaré rozaríarozarás rozaríesrozará rozaríarozaremos rozaríamos ~ rozaríemosrozaréis rozaríais ~ rozaríeisrozarán rozaríen
IMPERATIVU
rozarozái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
rozar rozando rozáu rozada rozaorozaos rozaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Caltién la o de la raíz en toles sos formes.• Alterna na raíz z y c (irregularidá ortográfica).
213
RUARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
rúo ruabarúes ruabesrúa ruabaruamos ruábamos ~ ruábemosruáis ruabais ~ ruabeisrúen ruaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
rué ruara ~ ruareruasti ~ ruesti ruaras ~ ruaresruó ruara ~ ruareruemos ruáramos ~ ruáremosruastis ~ ruestis ruarais ~ ruareisruaron ruaran ~ ruaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
rúe ruara ~ ruarerúes ~ rúas ruaras ~ ruaresrúe ruara ~ ruareruemos ruáramos ~ ruáremosruéis ruarais ~ ruareisrúen ~ rúan ruaran ~ ruaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
ruaré ruaríaruarás ruaríesruará ruaríaruaremos ruaríamos ~ ruaríemosruaréis ruaríais ~ ruaríeisruarán ruaríen
IMPERATIVU
rúaruái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
ruar ruando ruáu ruada ruaoruaos ruaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• La u final de la raíz caltiénse n’hiatu en contautu coles vocales de les desinencies.• Alterna u y ú (irregularidá ortográfica).
214
SABERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
sé sabíasabes sabíessabe sabíasabemos sabíamos ~ sabíemossabéis sabíais ~ sabíeissaben sabíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
supi supiera ~ supieresupisti ~ supiesti supieras ~ supieressupo supiera ~ supieresupimos ~ supiemos supiéramos ~ supiéremossupistis ~ supiestis supierais ~ supiereissupieron supieran ~ supieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
sepa supiera ~ supieresepas supieras ~ supieressepa supiera ~ supieresepamos supiéramos ~ supiéremossepáis supierais ~ supiereissepan supieran ~ supieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
sabré sabríasabrás sabríessabrá sabríasabremos sabríamos ~ sabríemossabréis sabríais ~ sabríeissabrán sabríen
IMPERATIVU
sabisabéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
saber sabiendo sabíu sabida sabíosabíos sabíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Alterna na raíz les formes sab-, sup-, sep-.• Presenta dalguna forma peculiar.
215
SEMARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
semo semabasemes semabessema semabasemamos semábamos ~ semábemossemáis semabais ~ semabeissemen semaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
semé semara ~ semaresemasti ~ semesti semaras ~ semaressemó semara ~ semaresememos semáramos ~ semáremossemastis ~ semestis semarais ~ semareissemaron semaran ~ semaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
seme semara ~ semaresemes ~ semas semaras ~ semaresseme semara ~ semaresememos semáramos ~ semáremosseméis semarais ~ semareissemen ~ seman semaran ~ semaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
semaré semaríasemarás semaríessemará semaríasemaremos semaríamos ~ semaríemossemaréis semaríais ~ semaríeissemarán semaríen
IMPERATIVU
semasemái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
semar semando semáu semada semaosemaos semaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Caltién la e de la raíz en toles sos formes.
216
SENTIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
siento sentíasientes sentíessiente sentíasentimos sentíamos ~ sentíemossentís sentíais ~ sentíeissienten sentíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
sentí sintiera ~ sintieresentisti ~ sentiesti sintieras ~ sintieressintió sintiera ~ sintieresentimos ~ sentiemos sintiéramos ~ sintiéremossentistis ~ sentiestis sintierais ~ sintiereissintieron sintieran ~ sintieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
sienta sintiera ~ sintieresientas sintieras ~ sintieressienta sintiera ~ sintieresintamos sintiéramos ~ sintiéremossintáis sintierais ~ sintiereissientan sintieran ~ sintieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
sentiré sentiríasentirás sentiríessentirá sentiríasentiremos sentiríamos ~ sentiríemossentiréis sentiríais ~ sentiríeissentirán sentiríen
IMPERATIVU
sienti ~ sentisentíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
sentir sintiendo sentíu sentida sentíosentíos sentíes
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Camuda la e de la raíz pol diptongu ie nes sílabes tóniques, pero pue nun lo facer nel impe-
rativu sg.• Alterna la e de la raíz con i en sílabes átones.
217
SERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
soi ~ so yerayes yeresye yerasomos yéramos ~ yéremossois yerais ~ yereisson yeren
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
fui fui fuera ~ fuere fora ~ forefuisti ~ fuesti fosti fueras ~ fueres foras ~ foresfoi fo fuera ~ fuere fora ~ forefuimos ~ fuemos fomos fuéramos ~ fuéremos fóramos ~ fóremosfuistis ~ fuestis fostis fuerais ~ fuereis forais ~ foreisfueron foron fueran ~ fueren foran ~ foren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
seya sía fuera ~ fuere fora ~ foreseyas sías fueras ~ fueres foras ~ foresseya sía fuera ~ fuere fora ~ foreseyamos síamos fuéramos ~ fuéremos fóramos ~ fóremosseyáis síais fuerais ~ fuereis forais ~ foreisseyan sían fueran ~ fueren foran ~ foren
POTENCIAL
Futuru Condicional
seré sedré sería sedríaserás sedrás seríes sedríesserá sedrá sería sedríaseremos sedremos seríamos ~ seríemos sedríamos ~ sedríemosseréis sedréis seríais ~ seríeis sedríais ~ sedríeisserán sedrán seríen sedríen
IMPERATIVU
sései
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
ser siendo sío
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Alterna na raíz les formes s-, so-, sed-, sey-, si-, y-, yer-, fue-, fo- y fu-.• Presenta desinencies específiques.
218
SIGUIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
sigo siguíasigues siguíessigue siguíasiguimos siguíamos ~ siguíemossiguís siguíais ~ siguíeissiguen siguíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
siguí siguiera ~ siguieresiguisti ~ siguiesti siguieras ~ siguieressiguió siguiera ~ siguieresiguimos ~ siguiemos siguiéramos ~ siguiéremossiguistis ~ siguiestis siguierais ~ siguiereissiguieron siguieran ~ siguieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
siga siguiera ~ siguieresigas siguieras ~ siguieressiga siguiera ~ siguieresigamos siguiéramos ~ siguiéremossigáis siguierais ~ siguiereissigan siguieran ~ siguieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
siguiré siguiríasiguirás siguiríessiguirá siguiríasiguiremos siguiríamos ~ siguiríemossiguiréis siguiríais ~ siguiríeissiguirán siguiríen
IMPERATIVU
siguisiguíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
siguir siguiendo siguíu siguida siguíosiguíos siguíes
• Verbu regular de la 3ª conxugación.• Alterna gu y g na raíz (irregularidá ortográfica).
219
SOMORGUIARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
somorguio somorguiabasomorguies somorguiabessomorguia somorguiabasomorguiamos somorguiábamos ~ somorguiábemossomorguiáis somorguiabais ~ somorguiabeissomorguien somorguiaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
somorguié somorguiara ~ somorguiaresomorguiasti ~ somorguiesti somorguiaras ~ somorguiaressomorguió somorguiara ~ somorguiaresomorguiemos somorguiáramos ~ somorguiáremossomorguiastis ~ somorguiestis somorguiarais ~ somorguiareissomorguiaron somorguiaran ~ somorguiaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
somorguie somorguiara ~ somorguiaresomorguies ~ somorguias somorguiaras ~ somorguiaressomorguie somorguiara ~ somorguiaresomorguiemos somorguiáramos ~ somorguiáremossomorguiéis somorguiarais ~ somorguiareissomorguien ~ somorguian somorguiaran ~ somorguiaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
somorguiaré somorguiaríasomorguiarás somorguiaríessomorguiará somorguiaríasomorguiaremos somorguiaríamos~somorguiaríemossomorguiaréis somorguiaríais ~ somorguiaríeissomorguiarán somorguiaríen
IMPERATIVU
somorguiasomorguiái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
somorguiar somorguiando somorguiáu somorguiada somorguiaosomorguiaos somorguiaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• La i final de la raíz caltiénse en toles formes faciendo diptongu cola primera vocal de les de-
sinencies.
220
SORBERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
suerbo sorbíasuerbes sorbíessuerbe sorbíasorbemos sorbíamos ~ sorbíemossorbéis sorbíais ~ sorbíeissuerben sorbíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
sorbí sorbiera ~ sorbieresorbisti ~ sorbiesti sorbieras ~ sorbieressorbió sorbiera ~ sorbieresorbimos ~ sorbiemos sorbiéramos ~ sorbiéremossorbistis ~ sorbiestis sorbierais ~ sorbiereissorbieron sorbieran ~ sorbieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
suerba sorbiera ~ sorbieresuerbas sorbieras ~ sorbieressuerba sorbiera ~ sorbieresorbamos sorbiéramos ~ sorbiéremossorbáis sorbierais ~ sorbiereissuerban sorbieran ~ sorbieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
sorberé sorberíasorberás sorberíessorberá sorberíasorberemos sorberíamos ~ sorberíemossorberéis sorberíais ~ sorberíeissorberán sorberíen
IMPERATIVU
suerbi ~ sorbisorbéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
sorber sorbiendo sorbíu sorbida sorbíosorbíos sorbíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Camuda la o de la raíz pol diptongu ue nes sílabes tóniques, pero pue nun lo facer nel impe-
rativu sg.
221
SUAÑARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
suaño suañabasuañes suañabessuaña suañabasuañamos suañábamos ~ suañábemossuañáis suañabais ~ suañabeissuañen suañaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
suañé suañara ~ suañaresuañasti ~ suañesti suañaras ~ suañaressuañó suañara ~ suañaresuañemos suañáramos ~ suañáremossuañastis ~ suañestis suañarais ~ suañareissuañaron suañaran ~ suañaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
suañe suañara ~ suañaresuañes ~ suañas suañaras ~ suañaressuañe suañara ~ suañaresuañemos suañáramos ~ suañáremossuañéis suañarais ~ suañareissuañen ~ suañan suañaran ~ suañaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
suañaré suañaríasuañarás suañaríessuañará suañaríasuañaremos suañaríamos ~ suañaríemossuañaréis suañaríais ~ suañaríeissuañarán suañaríen
IMPERATIVU
suañasuañái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
suañar suañando suañáu suañada suañaosuañaos suañaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Caltién el diptongu ua en toles sos formes.
222
TARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
to ~ toi tabatas tabesta tabatamos tábamos ~ tábemostáis tabais ~ tabeistán taben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
tuvi ~ tevi tuviera ~ tuvieretuvisti ~ tuviesti tuvieras ~ tuvierestuvo ~ tevo tuviera ~ tuvieretuvimos ~ tuviemos tuviéramos ~ tuviéremostuvistis ~ tuviestis tuvierais ~ tuviereistuvieron tuvieran ~ tuvieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
tea tuviera ~ tuviereteas tuvieras ~ tuvierestea tuviera ~ tuviereteamos tuviéramos ~ tuviéremosteáis tuvierais ~ tuviereistean tuvieran ~ tuvieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
taré taríatarás taríestará taríataremos taríamos ~ taríemostaréis taríais ~ taríeistarán taríen
IMPERATIVU
tatái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
tar tando tao
• Verbu irregular de la 1ª conxugación.• Alterna na raíz les formes t-, te-, tev-, tuv-• Presenta formes específiques.
223
TARAZARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
tarazo tarazabataraces tarazabestaraza tarazabatarazamos tarazábemos ~ tarazábamostarazáis tarazabeis ~ tarazabaistaracen tarazaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
taracé tarazara ~ tarazaretarazasti ~ taracesti tarazaras ~ tarazarestarazó tarazara ~ tarazaretaracemos tarazáramos ~ tarazáremostarazastis ~ taracestis tarazarais ~ tarazareistarazaron tarazaran ~ tarazaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
tarace tarazara ~ tarazaretaraces ~ tarazas tarazaras ~ tarazarestarace tarazara ~ tarazaretaracemos tarazáramos ~ tarazáremostaracéis tarazarais ~ tarazareistaracen ~ tarazan tarazaran ~ tarazaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
tarazaré tarazaríatarazarás tarazaríestarazará tarazaríatarazaremos tarazaríemos ~ tarazaríamostarazaréis tarazaríeis ~ tarazaríaistarazarán tarazaríen
IMPERATIVU
tarazatarazái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
tarazar tarazando tarazáu tarazada tarazaotarazaos tarazaes
• Los verbos que se conxugen como tarazar pertenecen a la conxugación en -ar y son regula-res.
• Alternen z con c (irregularidá ortográfica).
224
TARRECERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
tarrezo tarrecíatarreces tarrecíestarrez tarrecíatarrecemos tarrecíamos ~ tarrecíemostarrecéis tarrecíais ~ tarrecíeistarrecen tarrecíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
tarrecí tarreciera ~ tarrecieretarrecisti ~ tarreciesti tarrecieras ~ tarrecierestarreció tarreciera ~ tarrecieretarrecimos ~ tarreciemos tarreciéramos ~ tarreciéremostarrecistis ~ tarreciestis tarrecierais ~ tarreciereistarrecieron tarrecieran ~ tarrecieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
tarreza tarreciera ~ tarrecieretarrezas tarrecieras ~ tarrecierestarreza tarreciera ~ tarrecieretarrezamos tarreciéramos ~ tarreciéremostarrezáis tarrecierais ~ tarreciereistarrezan tarrecieran ~ tarrecieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
tarreceré tarreceríatarrecerás tarreceríestarrecerá tarreceríatarreceremos tarreceríamos ~ tarreceríemostarreceréis tarreceríais ~ tarreceríeistarrecerán tarreceríen
IMPERATIVU
tarreztarrecéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
tarrecer tarreciendo tarrecíu tarrecida tarrecíotarrecíos tarrecíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Pierde la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu y nel imperativu sg.• Alterna na raíz c y z (irregularidá ortográfica).
225
TENERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
tengo ~ teo ~ to teníatienes teníestien teníatenemos teníamos ~ teníemostenéis teníais ~ teníeistienen teníen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
tuvi ~ tevi tuviera ~ tuvieretuvisti ~ tuviesti tuvieras ~ tuvierestuvo ~ tevo tuviera ~ tuvieretuvimos ~ tuviemos tuviéramos ~ tuviéremostuvistis ~ tuviestis tuvierais ~ tuviereistuvieron tuvieran ~ tuvieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
tenga tuviera ~ tuvieretengas tuvieras ~ tuvierestenga tuviera ~ tuvieretengamos tuviéramos ~ tuviéremostengáis tuvierais ~ tuviereistengan tuvieran ~ tuvieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
tendré tendríatendrás tendríestendrá tendríatendremos tendríamos ~ tendríemostendréis tendríais ~ tendríeistendrán tendríen
IMPERATIVU
tentenéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
tener teniendo teníu tenida teníoteníos teníes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Alterna na raíz les formes ten-, tien-, teng-, tend-, tev- y tuv-.• Pierde la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu y nel imperativu sg.• Les formes del presente d’indicativu teo y to úsense nes perífrasis verbales.
226
TEXERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
texo texíatexes texíestexe ~ tex texíatexemos texíamos ~ texíemostexéis texíais ~ texíeistexen texíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
texí texera ~ texeretexisti ~ texesti texeras ~ texerestexó texera ~ texereteximos ~ texemos texéramos ~ texéremostexistis ~ texestis texerais ~ texereistexeron texeran ~ texeren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
texa texera ~ texeretexas texeras ~ texerestexa texera ~ texeretexamos texéramos ~ texéremostexáis texerais ~ texereistexan texeran ~ texeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
texeré texeríatexerás texeríestexerá texeríatexeremos texeríamos ~ texeríemostexeréis texeríais ~ texeríeistexerán texeríen
IMPERATIVU
texi ~ textexéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
texer texendo texíu texida texíotexíos texíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Les desinencies qu’entamen nos diptongos ie, io pierden la so primera vocal en contautu co-
la x de la raíz.• Pue perder la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu y nel imperativu sg.• Caltién la e de la raíz en toles sos formes.
227
TOCARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
toco tocabatoques tocabestoca tocabatocamos tocábamos ~ tocábemostocáis tocabais ~ tocabeistoquen tocaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
toqué tocara ~ tocaretocasti ~ toquesti tocaras ~ tocarestocó tocara ~ tocaretoquemos tocáramos ~ tocáremostocastis ~ toquestis tocarais ~ tocareistocaron tocaran ~ tocaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
toque tocara ~ tocaretoques ~ tocas tocaras ~ tocarestoque tocara ~ tocaretoquemos tocáramos ~ tocáremostoquéis tocarais ~ tocareistoquen ~ tocan tocaran ~ tocaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
tocaré tocaríatocarás tocaríestocará tocaríatocaremos tocaríamos ~ tocaríemostocaréis tocaríais ~ tocaríeistocarán tocaríen
IMPERATIVU
tocatocái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
tocar tocando tocáu tocada tocaotocaos tocaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Caltién la o de la raíz en toles sos formes.• Alterna na raíz c y qu (irregularidá ortográfica).
228
TORCERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
tuerzo torcíatuerces torcíestuerce torcíatorcemos torcíamos ~ torcíemostorcéis torcíais ~ torcíeistuercen torcíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
torcí torciera ~ torcieretorcisti ~ torciesti torcieras ~ torcierestorció torciera ~ torcieretorcimos ~ torciemos torciéramos ~ torciéremostorcistis ~ torciestis torcierais ~ torciereistorcieron torcieran ~ torcieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
tuerza torciera ~ torcieretuerzas torcieras ~ torcierestuerza torciera ~ torcieretorzamos torciéramos ~ torciéremostorzáis torcierais ~ torciereistuerzan torcieran ~ torcieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
torceré torceríatorcerás torceríestorcerá torceríatorceremos torceríamos ~ torceríemostorceréis torceríais ~ torceríeistorcerán torceríen
IMPERATIVU
tuerci ~ torcitorcéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
torcer torciendo torcíu torcida torcíotorcíos torcíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Camuda la o de la raíz pol diptongu ue nes sílabes tóniques, pero pue nun lo facer nel impe-
rativu sg.• Alterna na raíz c y z (irregularidá ortográfica).• Nun pierde la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu nin nel imperativu sg.
229
TORGARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
torgo torgabatorgues torgabestorga torgabatorgamos torgábamos ~ torgábemostorgáis torgabais ~ torgabeistorguen torgaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
torgué torgara ~ torgaretorgasti ~ torguesti torgaras ~ torgarestorgó torgara ~ torgaretorguemos torgáramos ~ torgáremostorgastis ~ torguestis torgarais ~ torgareistorgaron torgaran ~ torgaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
torgue torgara ~ torgaretorgues ~ torgas torgaras ~ torgarestorgue torgara ~ torgaretorguemos torgáramos ~ torgáremostorguéis torgarais ~ torgareistorguen ~ torgan torgaran ~ torgaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
torgaré torgaríatorgarás torgaríestorgará torgaríatorgaremos torgaríamos ~ torgaríemostorgaréis torgaríais ~ torgaríeistorgarán torgaríen
IMPERATIVU
torgatorgái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
torgar torgando torgáu torgada torgaotorgaos torgaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Caltién la o de la raíz en toles sos formes.• Alterna g y gu (irregularidá ortográfica).
230
TRAYER o TRAERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
trayo traigo trayía traíatrayes traes trayíes traíestraye trai trayía traíatrayemos traemos trayíamos ~ trayíemos traíamos ~ traíemostrayéis traéis trayíais ~ trayíeis traíais ~ traíeistrayen traen trayíen traíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
traxi traxera ~ traxeretraxisti ~ traxesti traxeras ~ traxerestraxo traxera ~ traxeretraximos ~ traxemos traxéramos ~ traxéremostraxistis ~ traxestis traxerais ~ traxereistraxeron traxeran ~ traxeren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
traya traiga traxera ~ traxeretrayas traigas traxeras ~ traxerestraya traiga traxera ~ traxeretrayamos traigamos traxéramos ~ traxéremostrayáis traigáis traxerais ~ traxereistrayan traigan traxeran ~ traxeren
POTENCIAL
Futuru Condicional
trayeré traeré trayería traeríatrayerás traerás trayeríes traeríestrayerá traerá trayería traeríatrayeremos traeremos trayeríamos ~ trayeríemos traeríamos ~ traeríemostrayeréis traeréis trayeríais ~ trayeríeis traeríais ~ traeríeistrayerán traerán trayeríen traeríen
IMPERATIVU
traitrayéi ~ traéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
trayer ~ traer trayendo trayíu trayida trayíotrayíos trayíestraíu traída traíotraíos traíes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Alterna na raíz les formes tra-, tray-, traig- y trax-.
231
TRIARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
trío triabatríes triabestría triabatriamos triábamos ~ triábemostriáis triabais ~ triabeistríen triaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
trié triara ~ triaretriasti ~ triesti triaras ~ triarestrió triara ~ triaretriemos triáramos ~ triáremostriastis ~ triestis triarais ~ triareistriaron triaran ~ triaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
tríe triara ~ triaretríes ~ trías triaras ~ triarestríe triara ~ triaretriemos triáramos ~ triáremostriéis triarais ~ triareistríen ~ trían triaran ~ triaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
triaré triaríatriarás triaríestriará triaríatriaremos triaríamos ~ triaríemostriaréis triaríais ~ triaríeistriarán triaríen
IMPERATIVU
tríatriái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
triar triando triáu triada triaotriaos triaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• La i final de la raíz caltiénse n’hiatu en contautu coles vocales de les desinencies.• Alterna i y í (irregularidá ortográfica).
232
TUSIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
tuso tusíatuses tusíestus tusíatusimos tusíamos ~ tusíemostusís tusíais ~ tusíeistusen tusíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
tusí tusiera ~ tusieretusisti ~ tusiesti tusieras ~ tusierestusió tusiera ~ tusieretusimos ~ tusiemos tusiéramos ~ tusiéremostusistis ~ tusiestis tusierais ~ tusiereistusieron tusieran ~ tusieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
tusa tusiera ~ tusieretusas tusieras ~ tusierestusa tusiera ~ tusieretusamos tusiéramos ~ tusiéremostusáis tusierais ~ tusiereistusan tusieran ~ tusieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
tusiré tusiríatusirás tusiríestusirá tusiríatusiremos tusiríamos ~ tusiríemostusiréis tusiríais ~ tusiríeistusirán tusiríen
IMPERATIVU
tus ~ tusitusíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
tusir tusiendo tusíu tusida tusíotusíos tusíes
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Pierde la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu y pue perdela nel imperativu
sg.• Caltién la u de la raíz en toles sos formes.
233
UNVIARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
unvio unviabaunvies unviabesunvia unviabaunviamos unviábamos ~ unviábemosunviáis unviabais ~ unviabeisunvien unviaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
unvié unviara ~ unviareunviasti ~ unviesti unviaras ~ unviaresunvió unviara ~ unviareunviemos unviáramos ~ unviáremosunviastis ~ unviestis unviarais ~ unviareisunviaron unviaran ~ unviaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
unvie unviara ~ unviareunvies ~ unvias unviaras ~ unviaresunvie unviara ~ unviareunviemos unviáramos ~ unviáremosunviéis unviarais ~ unviareisunvien ~ unvian unviaran ~ unviaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
unviaré unviaríaunviarás unviaríesunviará unviaríaunviaremos unviaríamos ~ unviaríemosunviaréis unviaríais ~ unviaríeisunviarán unviaríen
IMPERATIVU
unviaunviái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
unviar unviando unviáu unviada unviaounviaos unviaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• La i final de la raíz caltiénse átona en toles formes y formando diptongu cola primera vocal
de les desinencies.
234
VALIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
valgo valíavales valíesval valíavalimos valíamos ~ valíemosvalís valíais ~ valíeisvalen valíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
valí valiera ~ valierevalisti ~ valiesti valieras ~ valieresvalió valiera ~ valierevalimos ~ valiemos valiéramos ~ valiéremosvalistis ~ valiestis valierais ~ valiereisvalieron valieran ~ valieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
valga valiera ~ valierevalgas valieras ~ valieresvalga valiera ~ valierevalgamos valiéramos ~ valiéremosvalgáis valierais ~ valiereisvalgan valieran ~ valieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
valdré valdríavaldrás valdríesvaldrá valdríavaldremos valdríamos ~ valdríemosvaldréis valdríais ~ valdríeisvaldrán valdríen
IMPERATIVU
valvalíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
valir valiendo valíu valida valíovalíos valíes
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Alterna na raíz les formes val-, valg- y vald-.• Pierde la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu y nel imperativu sg.
235
VENCERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
venzo vencíavences vencíesvence vencíavencemos vencíamos ~ vencíemosvencéis vencíais ~ vencíeisvencen vencíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
vencí venciera ~ vencierevencisti ~ venciesti vencieras ~ vencieresvenció venciera ~ vencierevencimos ~ venciemos venciéramos ~ venciéremosvencistis ~ venciestis vencierais ~ venciereisvencieron vencieran ~ vencieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
venza venciera ~ vencierevenzas vencieras ~ vencieresvenza venciera ~ vencierevenzamos venciéramos ~ venciéremosvenzáis vencierais ~ venciereisvenzan vencieran ~ vencieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
venceré venceríavencerás venceríesvencerá venceríavenceremos venceríamos ~ venceríemosvenceréis venceríais ~ venceríeisvencerán venceríen
IMPERATIVU
vencivencéi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
vencer venciendo vencíu vencida vencíovencíos vencíes
• Verbu regular de la 2ª conxugación.• Caltién la e de la raíz en toles sos formes.• Alterna c y z na raíz (irregularidá ortográfica).• Nun pierde la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu nin nel imperativu sg.
236
VENIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
vengo veníavienes veníesvien veníavenimos veníamos ~ veníemosvenís veníais ~ veníeisvienen veníen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
vini viniera ~ vinierevinisti ~ viniesti vinieras ~ vinieresvieno viniera ~ vinierevinimos ~ viniemos viniéramos ~ viniéremosvinistis ~ viniestis vinierais ~ viniereisvinieron vinieran ~ vinieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
venga viniera ~ vinierevengas vinieras ~ vinieresvenga viniera ~ vinierevengamos viniéramos ~ viniéremosvengáis vinierais ~ viniereisvengan vinieran ~ vinieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
vendré vendríavendrás vendríesvendrá vendríavendremos vendríamos ~ vendríemosvendréis vendríais ~ vendríeisvendrán vendríen
IMPERATIVU
venveníi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
venir viniendo veníu venida veníoveníos veníes
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Alterna na raíz les formes ven-, vien-, veng-, vend- y vin-.• Pierde la vocal final na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu y nel imperativu sg.
237
VERINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
veo víaves víesve víavemos víamos ~ víemosveis víais ~ víeisven víen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
vi viera ~ vierevisti ~ viesti vieras ~ vieresvio viera ~ vierevimos ~ viemos viéramos ~ viéremosvistis ~ viestis vierais ~ viereisvieron vieran ~ vieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
vea viera ~ viereveas vieras ~ vieresvea viera ~ viereveamos viéramos ~ viéremosveáis vierais ~ viereisvean vieran ~ vieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
veré veríaverás veríesverá veríaveremos veríamos ~ veríemosveréis veríais ~ veríeisverán veríen
IMPERATIVU
vevei
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
ver viendo vistu vista vistovistos vistes
• Verbu irregular de la 2ª conxugación.• Alterna na raíz les formes v-, ver- y vist-.• Presenta un participiu irregular acabáu en -tu.
238
VERTIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
vierto vertíaviertes vertíesvierte vertíavertimos vertíamos ~ vertíemosvertís vertíais ~ vertíeisvierten vertíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
vertí vertiera ~ vertierevertisti ~ vertiesti vertieras ~ vertieresvertió vertiera ~ vertierevertimos ~ vertiemos vertiéramos ~ vertiéremosvertistis ~ vertiestis vertierais ~ vertiereisvertieron vertieran ~ vertieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
vierta vertiera ~ vertiereviertas vertieras ~ vertieresvierta vertiera ~ vertierevertamos vertiéramos ~ vertiéremosvertáis vertierais ~ vertiereisviertan vertieran ~ vertieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
vertiré vertiríavertirás vertiríesvertirá vertiríavertiremos vertiríamos ~ vertiríemosvertiréis vertiríais ~ vertiríeisvertirán vertiríen
IMPERATIVU
vierti ~ vertivertíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
vertir vertiendo vertíu vertida vertíovertíos vertíes
• Verbu irregular de la 3ª conxugación.• Camuda la e de la raíz pol diptongu ie nes sílabes tóniques, pero pue nun lo facer nel impe-
rativu sg.
239
XIMIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
ximo ximíaximes ximíesxime ximíaximimos ximíamos ~ ximíemosximís ximíais ~ ximíeisximen ximíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
ximí ximiera ~ ximiereximisti ~ ximiesti ximieras ~ ximieresximió ximiera ~ ximiereximimos ~ ximiemos ximiéramos ~ ximiéremosximistis ~ ximiestis ximierais ~ ximiereisximieron ximieran ~ ximieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
xima ximiera ~ ximiereximas ximieras ~ ximieresxima ximiera ~ ximiereximamos ximiéramos ~ ximiéremosximáis ximierais ~ ximiereisximan ximieran ~ ximieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
ximiré ximiríaximirás ximiríesximirá ximiríaximiremos ximiríamos ~ ximiríemosximiréis ximiríais ~ ximiríeisximirán ximiríen
IMPERATIVU
ximiximíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
ximir ximiendo ximíu ximida ximíoximíos ximíes
• Verbu regular de la 3ª conxugación.• Caltién la i de la raíz en toles sos formes.
240
XUGARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
xuego xugabaxuegues xugabesxuega xugabaxugamos xugábamos ~ xugábemosxugáis xugabais ~ xugabeisxueguen xugaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
xugué xugara ~ xugarexugasti ~ xuguesti xugaras ~ xugaresxugó xugara ~ xugarexuguemos xugáramos ~ xugáremosxugastis ~ xuguestis xugarais ~ xugareisxugaron xugaran ~ xugaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
xuegue xugara ~ xugarexuegues ~ xuegas xugaras ~ xugaresxuegue xugara ~ xugarexuguemos xugáramos ~ xugáremosxuguéis xugarais ~ xugareisxueguen ~ xuegan xugaran ~ xugaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
xugaré xugaríaxugarás xugaríesxugará xugaríaxugaremos xugaríamos ~ xugaríemosxugaréis xugaríais ~ xugaríeisxugarán xugaríen
IMPERATIVU
xuegaxugái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
xugar xugando xugáu xugada xugaoxugaos xugaes
• Verbu irregular de la 1ª conxugación.• Camuda la u de la raíz pol diptongu ue nes sílabes tóniques.• Alterna na raíz g y gu (irregularidá ortográfica).
241
XULGARINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
xulgo xulgabaxulgues xulgabesxulga xulgabaxulgamos xulgábamos ~ xulgábemosxulgáis xulgabais ~ xulgabeisxulguen xulgaben
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
xulgué xulgara ~ xulgarexulgasti ~ xulguesti xulgaras ~ xulgaresxulgó xulgara ~ xulgarexulguemos xulgáramos ~ xulgáremosxulgastis ~ xulguestis xulgarais ~ xulgareisxulgaron xulgaran ~ xulgaren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
xulgue xulgara ~ xulgarexulgues ~ xulgas xulgaras ~ xulgaresxulgue xulgara ~ xulgarexulguemos xulgáramos ~ xulgáremosxulguéis xulgarais ~ xulgareisxulguen ~ xulgan xulgaran ~ xulgaren
POTENCIAL
Futuru Condicional
xulgaré xulgaríaxulgarás xulgaríesxulgará xulgaríaxulgaremos xulgaríamos ~ xulgaríemosxulgaréis xulgaríais ~ xulgaríeisxulgarán xulgaríen
IMPERATIVU
xulgaxulgái
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
xulgar xulgando xulgáu xulgada xulgaoxulgaos xulgaes
• Verbu regular de la 1ª conxugación.• Alterna na raíz g y gu (irregularidá ortográfica).
242
XUNCIRINDICATIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
xunzo xuncíaxunces xuncíesxunce xuncíaxuncimos xuncíamos ~ xuncíemosxuncís xuncíais ~ xuncíeisxuncen xuncíen
Pretéritu Indefiníu Pluscuamperfeutu
xuncí xunciera ~ xuncierexuncisti ~ xunciesti xuncieras ~ xuncieresxunció xunciera ~ xuncierexuncimos ~ xunciemos xunciéramos ~ xunciéremosxuncistis ~ xunciestis xuncierais ~ xunciereisxuncieron xuncieran ~ xuncieren
SUXUNTIVU
Presente Pretéritu Imperfeutu
xunza xunciera ~ xuncierexunzas xuncieras ~ xuncieresxunza xunciera ~ xuncierexunzamos xunciéramos ~ xunciéremosxunzáis xuncierais ~ xunciereisxunzan xuncieran ~ xuncieren
POTENCIAL
Futuru Condicional
xunciré xunciríaxuncirás xunciríesxuncirá xunciríaxunciremos xunciríamos ~ xunciríemosxunciréis xunciríais ~ xunciríeisxuncirán xunciríen
IMPERATIVU
xuncixuncíi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu Xerundiu Participiu
xuncir xunciendo xuncíu xuncida xuncíoxuncíos xuncíes
• Verbu regular de la 3ª conxugación.• Alterna na raíz c y z (irregularidá ortográfica).• Nun pierde nenguna vocal na 3ª pers. del sg. del presente d’indicativu nin nel imperativu sg.
243
ÍNDIZ DE PALLABRES CITAES
La lletra negro úsase nesti índiz pa reproducir les pallabres citaes nostestos esplicativos, mentanto que la lletra blanco representa les pallabres ci-taes nes exemplificaciones. L’asteriscu significa que la pallabra que-y sigueo nun ye gramatical o desaconséyase nel usu normativu.
Los númberos refiérense a los párrafos onde les pallabres s’atopen.L’abreviatura ap. unvia a los apartaos del Apéndiz I “Ortografía de los nomesde llugar”.
*** *** ***
a: 1.9.12 / 2.9.2 / 2.13.2 / 2.13.6.1 /2.13.7 / 3.2.9.2 / 3.4.1 / 3.5.2.1 /3.6.1.2 / 3.6.2.2 / 3.6.3.2 / ap. 9
a: 1.1.1 / 1.7.4.1 / 1.7.8.1 / 1.7.10.2 /1.9.1.7 / 2.13.1 / 2.13.2 / 3.1.2 /3.1.6 / 3.2.1.1
a + en: 3.2.7a + en: 2.13.8á: 1.9.1.7 / 2.15.1.1 / 2.15.1.2á: 2.15.1.2 / 2.15.1.4a-: 2.16.1.1-a: 1.4.1 / 2.2.1.1 / 2.2.2.1 / 2.2.2.5 /
2.2.3.1 / 2.3.1.1 / 2.3.2.1 / 2.3.2.3/ 2.3.3.1 / 2.3.4.3 / 2.3.6.1 /2.3.6.2 / 3.5.1.3
/a/: 1.1.1 / 1.2/-a/: 1.4.1a carrenderes: 2.12.13.3a causa de: 2.13.7a cencielles: 2.12.13.3
a embute: 2.12.13.4a escondidielles: 2.12.13.3a esgaya: 2.12.13.4a estaya: 2.12.13.3a estazón: 2.12.13.4a fargataes: 2.12.13.4a farta farta: 2.12.13.4a fartar: 2.12.13.4a favor de: 2.13.7a fuerza de: 2.13.7a golfaraes: 2.12.13.3a gustu: 1.4.2.1 / 2.12.13.3 / 3.3.3a la: 3.2.1.2a la perllonga: 2.12.13.3a la vera: 2.13.7 / 2.12.13.1a les clares: 2.12.13.3a les dreches: 2.12.13.3a les forcadielles: 2.12.13.3a les: 3.2.1.2a lo: 3.2.1.2
245
a lo cabero: 1.4.2.2a lo llargo: 1.4.2.2 / 2.13.7a lo meyor: 2.12.13.6a los: 3.2.1.2a magüeyu: 2.12.13.4a mamplén: 2.12.13.4a más: 3.3.4a más: 3.3.4a nun ser: 2.13.7a palpu: 2.12.13.3 / 3.3.3a pesar de: 2.13.7a querer: 2.12.13.3A Rebollada: ap. 1a rollones: 2.12.13.3a tou meter: 2.12.13.3-aba: 1.7.5.2-abam: 1.7.5.2Abándames: ap. 10abaxo: 2.12.2abaxo: 2.12.1.1abdicar: 1.8.6.1abdome: 1.8.11.3 / 1.8.6.1abductor: 1.8.6.1abegoses: 3.2.4abellugar: 1.7.17.2abenayá: 2.12.3 / 3.3.2abeya: 1.7.7abeyota: 1.7.7ablana: 1.7.5.2ablanar: 1.7.5.2ablanes: 2.13.6.1abogada: 2.2.2.2 / 2.2.3.2 / 2.2.4abogadín: 2.16.2.5abogaes: 2.2.3.2 / 2.2.4abogaos: 2.2.1.2 / 2.2.4abogáu: 2.2.1.2 / 2.2.2.2 / 2.2.4 /
2.16.2.5abonda: 2.6.1abondes: 2.6.1
abondo: 2.3.7.3 / 2.6.1 / 2.12.5abondo: 2.3.7.3abondos: 2.6.1abondu: 2.6.1abotonar: 2.16.1.1abrigu: 3.3.4abril: 3.1.5absolutu: 1.8.6.1absorber: 1.8.6.1absurdu: 1.8.6.1acá: 2.12.2acabante: 2.13.7acabantes: 2.13.7acabao: 3.5.2.4-acc-: 1.8.5.2accésit: 1.8.4.2accesu: 1.8.5.1acción: 1.8.5.2-acción: 1.8.5.2aceición: 1.8.3.2aceite: 3.5.2.1acentuáu: 1.6.2.1acentúes: 1.9.1.3acentúo: 1.9.1.3acepción: 1.8.3.2aceptar: 1.8.3.2aceutar: 1.8.3.2acné: 1.8.5.1acó: 2.12.2aconceyámosnos: 2.13.6.1aconceyar: 2.16.1.1aconseyable: 2.12.11acordies con: 2.13.7-act-: 1.8.5.2actor: 1.8.5.1actu: 1.8.5.1-acu: 2.16.2.1acuantayá: 2.12.3acuéi: 2.15.1.1 / 2.15.1.3
246
acuéi: 2.15.1.3acuerden: 3.3.4acullá: 2.12.2-ada: 2.2.2.2 / 2.2.3.2 / 2.2.4 /
2.3.2.2 / 2.3.3.2 / 2.16.2.1 /2.16.2.5
adaptar: 1.8.3.2adautar: 1.8.3.2adiós: 2.15.1.1admonitoriu: 1.8.7.1adquirir: 1.8.7.1adquisición: 1.8.7.1adré: 2.12.4adscribir: 1.8.12.3adstrautu: 1.8.12.3adulces: 2.12.4advenedizu: 1.8.7.1adversariu: 1.8.7.1advientu: 1.8.7.1aeronave: 2.16.1.2-aes: 2.2.3.2 / 2.3.3.2afayadiza: 2.3.2.2 / 2.16.2.1afayadizu: 2.3.2.2afayar: 1.7.7afección: 1.8.5.2afectu: 1.8.5.2afeición: 1.8.5.2afeutu: 1.8.5.2afitamientu: 2.16.2.1afitar: 3.1.3aflixir: 1.8.13.1aflixíu: 1.7.12.2afogar: 1.3.2.2aforradizu: 2.16.2.1aforrar: 1.3.2.1aforro: 1.3.2.1aftosa: 1.8.9afuego: 1.3.2.2afuera: 3.3.1
*afugar: 1.3.2.2afumar: 2.16.1.1afuracar: 2.16.1.1*afurrar: 1.3.2.1agnósticu: 1.7.8.1 / 1.8.8.1agora: 2.12.3agospiar: 3.6.4.1agospiase: 3.6.4.1agospiu: 3.6.2.2agostu: 3.1.5agua: 2.13.8 / 3.6.3.1aguapecer: 2.16.2.2 / 3.1.6L’Agüeria: 1.9.3 / ap. 11agüeyar: 1.3.9.3agüeyo: 1.3.9.3agüina: 1.9.3ah: 2.15.2ai: 2.15.2/ai/: 1.6.1-aic-: 1.8.5.2aición: 1.8.1.2 / 1.8.5.2-aición: 1.8.5.2aína: 2.12.3aína: 3.6.1.1al altu la lleva: 2.12.13.3al bellume: 2.12.13.3al carrapochu: 1.4.2.1al debalu: 1.4.2.1 / 2.12.13.3al dreches: 2.12.13.3al llau: 1.4.2.1 / 2.12.13.1 / 2.13.7al par: 2.12.13.1 / 2.13.7al rabu de: 2.13.7al rebuscu: 1.4.2.1 / 2.13.7al respeutive de: 2.13.7al rodiu: 1.4.2.1al traviés de: 2.13.7al treslluz: 2.12.13.3al: 1.9.1.7 / 3.2.1.1al: 3.3.4 / 3.5.2.1 / 3.6.5.1 / 3.6.5.3
247
ál: 1.9.1.7-al: 2.16.2.1alantre: 2.12.2alantre: 1.7.17.2Albandi: ap. 3.1albentestate: 2.12.4albortar: 1.3.2.2*albuertar: 1.3.2.2albuerto: 1.3.2.2álbum: 1.8.10.2alcalde: 2.2.2.3alcaldesa: 2.2.2.3alcazre: 1.7.10.2alcontrar: 1.3.2.2alcordanza: 2.16.2.1alcordar: 1.3.2.2alcuentro: 1.3.2.2alcuerdo: 1.3.2.2*alcuntrar: 1.3.2.2*alcurdar: 1.3.2.2Alemaña: ap. 15.1alendar: 1.3.4.2alerxa: 1.8.13.1*aliendar: 1.3.4.2aliendo: 1.3.4.2allá: 2.12.2allá: 2.13.6.1allabar: 1.7.17.2allalantre: 2.12.2 / 3.3.2allalantrón: 2.12.2allampar: 1.7.17.2allampiáis: 1.6.2.1allampiar por: 2.13.6.2Allande: ap. 1 / ap. 3.1.1allargar: 1.7.17.2allarribón: 2.12.2 / 3.3.2allegre: 1.7.17.2allegría: 1.9.1.3allocao: 3.5.2.1
allocar: 2.16.1.1alloñar: 2.16.1.1alloquez: 3.6.2.2alloriamos: 3.7.1allorianos: 3.7.1allugamientu: 2.16.2.1allunizar: 1.7.17.2alministrar: 1.8.7.3almitir: 1.8.7.3almorzar: 1.3.2.2almuerzo: 1.3.2.2*almurzar: 1.3.2.2alón: 2.15.2alredor: 2.12.2 / 3.3.1alredor: 1.7.19.1L’Altu’l Barreru: ap. 7.2alverbiu: 2.12alvertir: 1.3.4.2 / 1.8.7.3alvierto: 1.3.4.2*alvirtir: 1.3.4.2ama: 3.8.3amagostar: 1.3.2.2*amagüestar: 1.3.2.2amagüesto: 1.3.2.2amalecer: 2.13.6.1amarguxu: 2.16.2.1amarrar: 2.16.1.1amás: 2.12.9 / 3.3.1 / 3.3.4amás: 3.3.4-ame: 2.16.2.1ames: 3.8.3amestadura: 3.1.2amestar: 1.3.4.2*amiestar: 1.3.4.2amiesto: 1.3.4.2amiga: 3.2.9.1amiyó: 3.3.4amnesia: 1.8.10.1amnistía: 1.8.10.1
248
amodo: 2.12.4amodo: 2.12.1.1amontonar: 2.16.1.1amormiyar: 1.7.13amos: 3.8.3amu: 3.1.1.1 / 3.1.1.3 / 3.1.1.4 /
3.1.7.3 / 3.8.3amurniao: 1.9.1.2amurniaos: 1.9.1.2amurniáu: 1.9.1.2an: 2.13.8 / 3.2.7an: 2.13.8an-: 1.5.1-án: 2.3.1.1 / 2.3.4.2 / 2.16.2.1-ana: 2.3.3.2*anantes: 1.5.2-ancia: 2.16.2.1andecha: 1.5.1anden: 2.13.6.1andes: 2.13.6.3Andrés: 2.12.1.2andrín: 1.7.6anécdota: 1.8.5.2aneciar: 2.16.1.1-anes: 2.3.3.2anéudota: 1.8.5.2anexón: 1.8.14.1anexu: 1.8.14.1anfiler: 1.5.1 / 2.2.2.6angazu: 1.5.1anguaño: 2.12.3anguaño: 1.5.1 / 2.12.1.1aniciar: 2.16.1.1animal: 2.2.1.1 / 2.3.2.3animales: 2.2.1.1-ano: 2.3.4.2anorexa: 1.8.14.1-anos: 2.3.1.1anque: 2.14.1
anque: 1.5.1 / 3.6.2.2ansí: 2.12.4*antafarrar: 1.5.2*antainar: 1.5.2antaño: 2.12.3antaño: 2.12.1.1ante: 1.9.1.7 / 2.13.1ante: 1.9.1.7antes: 2.12.3antinatural: 2.16.1.2antioyos: 2.2.1.4Antón: 2.15.1.4 / 3.8.1*antóncenes: 1.5.2*antós: 1.5.2antoxana: 3.2.9.1antropofaxa: 1.8.13.1Antroxu: 2.13.6.1-anu: 2.16.2.1anxines: 1.8.13.1-anza: 2.16.2.1añicar: 2.16.2.2añu: 2.3.6.2 / 2.8.1 / 2.11.2.2-ao: 2.3.4.1 / 2.16.2.5-aos: 2.2.1.2 / 2.3.1.2apalpuñar: 2.16.2.2apandar: 2.16.1.1aparte: 3.3.1apegar: 1.3.4.2 / 2.16.1.1apellativu: 1.7.17.2apertar: 1.3.4.2apetez: 3.6.2.2apetiguñar: 2.16.2.2*apiegar: 1.3.4.2apiego: 1.3.4.2*apiertar: 1.3.4.2apierto: 1.3.4.2apocayá: 3.3.2apriesa: 2.12.4 / 3.3.1aptu: 1.8.3.1
249
apurra: 2.11.1.3apurráis: 2.11.1.3apurramos: 2.11.1.3apurran: 2.11.1.3apurras: 2.11.1.3apurre: 1.4.3.2 / 2.11.1.3apurren: 2.11.1.3apurres: 2.11.1.3apurri: 1.4.3.2 / 2.11.1.3apurrí: 2.11.1.3apurría: 2.11.1.3apurríais: 2.11.1.3apurríamos: 2.11.1.3apurrida: 2.3.2.2 / 2.3.3.2 / 2.11.1.3apurríeis: 1.9.1.3 / 2.11.1.3apurriemos: 2.11.1.3apurríemos: 2.11.1.3apurríen: 2.11.1.3apurriendo: 1.4.2.2 / 2.11.1.3apurriera: 2.11.1.3apurrierais: 2.11.1.3apurriéramos: 2.11.1.3apurrieran: 2.11.1.3apurrieras: 2.11.1.3apurriere: 2.11.1.3apurriereis: 2.11.1.3apurriéremos: 2.11.1.3apurrieren: 2.11.1.3apurrieres: 2.11.1.3apurrieron: 2.11.1.3apurríes: 2.3.3.2 / 2.11.1.3apurriesti: 1.4.3.2 / 2.11.1.3apurriestis: 2.11.1.3apurríi: 1.9.1.3 / 2.11.1.3apurrimos: 1.4.2.2 / 2.11.1.3apurrió: 2.11.1.3 / 3.1.1.4apurrío: 2.11.1.3apurríos: 2.11.1.3apurrir: 2.11.1.3
apurrirá: 2.11.1.3apurrirán: 2.11.1.3apurrirás: 2.11.1.3apurriré: 2.11.1.3apurriréis: 2.11.1.3apurriremos: 2.11.1.3apurriría: 2.11.1.3apurriríais: 2.11.1.3apurriríamos: 2.11.1.3apurriríeis: 2.11.1.3apurriríemos: 2.11.1.3apurriríen: 2.11.1.3apurriríes: 2.11.1.3apurrís: 2.11.1.3apurristi: 1.4.3.2 / 2.11.1.3apurristis: 2.11.1.3apurríu: 2.3.2.2 / 2.11.1.3apurro: 1.4.2.2 / 2.11.1.3aquel: 2.4.1aquel: 2.4.3aquél: 3.1.4.1aquella: 2.4.1aquelles: 2.4.1aquelli: 1.4.3.2 / 2.4.1 / 2.4.3aquelli: 2.4.3*aquelli: 2.4.3aquello: 2.4.1 / 3.5.2.3aquello: 2.4.2 / 3.1.7.1 / 3.5.2.3aquéllo: 2.4.2aquellos: 2.4.1aquellos: 3.1.1.4-ar: 2.16.2.1arácnidu: 1.8.5.1arbeyal: 2.16.2.1arbolón: 2.2.1.1arbolones: 2.2.1.1arbolonos: 2.2.1.1arena: 3.5.2.1L’Argañosa: 3.2.9.2 / ap. 6.2
250
Los Argüeyos: ap. 15L’Armá: ap. 10armariu: 3.1.1.3armentíu: 3.2.9.1arqueoloxía: 1.7.12.2arquitectu: 1.8.5.2arquiteutu: 1.8.5.2arramplar: 1.7.13arré: 2.12.4arrémente: 2.12.4arriba: 2.12.2arriendes de: 2.13.7Les Arriondes: ap. 6.2artefactu: 1.8.5.2artefautu: 1.8.5.2Arxel: ap. 15.1asao: 3.5.2.1ascisa: 1.8.12.2asfixa: 1.8.14.1asfixar: 1.8.14.1asina: 2.12.4 / 2.12.9asina: 2.12.11 / 2.13.6.3 / 3.3.4aspectu: 1.8.5.2aspeutu: 1.8.5.2astemiu: 1.8.12.2astenese: 1.8.12.2astracción: 1.8.5.2astractu: 1.8.5.2astraición: 1.8.5.2astrautu: 1.8.5.2 / 1.8.12.2asturiana: 3.1.2asturianismu: 2.16.2.3asturiano: 2.12.1.2asturianos: 1.9.4asturianu: 1.4.2.1 / 2.12.1.2 /
2.16.2.1Asturies: 2.13.6.3 / 3.1.6asuntu: 2.3.7.1 / 2.3.7.2 / 2.3.7.3 /
3.1.1.4 / 3.5.2.5
atapecer: 2.3.7.1 / 2.3.7.2 / 2.3.7.3atapecida: 2.2.3.2atapecíes: 2.2.3.2-atem: 2.2.3.1atetuyar: 1.7.2atmósfera: 1.7.9 / 1.8.4.1atopadices: 2.3.3.2atopadiza: 2.3.3.2 / 2.16.2.1atopalos: 3.4.1atopalu: 3.6.2.2atopamos: 3.6.2.2atopámoslu: 3.6.2.2atopar: 1.3.2.1atoparon: 3.6.1.3atopáron-yla: 3.6.1.3atopélu: 3.2.4atopo: 1.3.2.1atópola: 3.3.4atracción: 1.8.5.2atraición: 1.8.5.2atrás: 2.12.2 / 3.3.1atrás: 1.9.1.1-atu: 2.16.2.1*atupar: 1.3.2.1au: 1.9.1.7 / 2.8.1 / 3.3.1au: 3.6.2.2aú: 1.9.1.7 / 2.9.1 / 3.3.1aú: 2.12.10.2-au: 2.2.1.2 / 2.3.1.2 / 2.3.2.2 /
2.3.4.1-áu: 2.2.1.2 / 2.2.2.2 / 2.2.4 / 2.3.1.2
/ 2.3.2.2 / 2.3.4.1 / 2.16.2.1 /2.16.2.5
/au/: 1.6.1auquiera: 2.12.2-aut-: 1.8.5.2auto: 1.4.2.2auto: 2.2.1.1aveyecer: 2.16.1.1
251
avientu: 1.8.7.1Avilés: 1.9.1.1 / 3.1.5 / ap. 1-ax: 2.16.2.1axacente: 1.8.13.2axallá: 2.15.2-axe: 2.16.2.1axente: 1.8.13.1axetivu: 1.8.13.2 / 1.8.7.2áxil: 1.8.13.1axoloxía: 1.8.14.1axoma: 1.8.14.1axomáticu: 1.8.14.1-axu: 2.16.2.1axudicar: 1.8.7.2axuntada: 2.16.2.5axuntadina: 2.16.2.5axuntar: 1.8.7.2axuntáronse: 1.9.1.7axúntensen: 2.13.6.1-ayar: 2.16.2.2Ayer: 1.7.7 / ap. 1ayerán: 1.7.7 / 2.3.1.1ayerana: 2.16.2.1ayeranos: 2.3.1.1ayeri: 1.4.3.2 / 2.12.3ayu: 1.1.5-ayu: 2.16.2.1ayudando: 3.3.4ayundes: 2.12.2ayures: 2.12.2ayuri: 1.4.3.2 / 2.12.2ayyu: 1.1.5L’Azorera: ap. 4-azu: 2.16.2.1azul: 2.3.7.2 / 3.3.4*L’Azurera: ap. 4b: 1.1.1 / 1.7.5 / 1.7.5.2 / 1.7.13 /
1.8.6 / 1.8.6.1 / 1.8.6.4/b/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.5
ba: 2.15.2babayu: 2.16.2.1badanes: 2.3.1.3bah: 2.15.2bah: 1.7.20baillar: 1.7.17.2Baíña: ap. 10balón: 2.13.8Banduxu: ap. 3.2.1bañase: 3.6.3.2baobab: 1.8.6.4baratiega: 2.16.2.1barato: 3.5.2.6barbudu: 2.16.2.1bardial: 2.16.2.1barrer: 1.7.5.2Los Barreros: ap. 3.2.3Bárzana: ap. 10bastante: 2.6.1 / 2.12.5bastante: 2.13.6.1 / 3.5.2.1bastantes: 2.6.1bauxita: 1.8.14.1baxa: 2.13.6.1baxaben: 3.5.2.11baxái: 1.2.1.1baxara: 3.1.7.3baxo: 1.4.2.2 / 2.13.1baxo: ap. 13baxó: 3.5.2.1baxu: 3.1.7.1-bc-: 1.8.6.1-bd-: 1.8.6.1be: 1.1.1bebe: 1.4.3.2bebedor: 2.3.1.2 / 2.3.2.2bebedora: 2.3.2.2 / 2.3.3.2bebedores: 2.3.1.2 / 2.3.3.2bebemos: 1.4.2.2beber: 1.7.5.2
252
beberaxu: 1.7.5.2 / 2.16.2.1bebi: 1.4.3.2bebida: 2.2.3.2 / 2.3.2.2 / 2.3.3.2 /
2.3.5 / 3.5.1.1bebíes: 2.2.3.2 / 2.3.3.2 / 2.3.5bebiesti: 1.4.3.2bebío: 2.3.4.1 / 2.3.5 / 3.5.1.1bebíos: 2.3.1.2 / 2.3.5bebisti: 1.4.3.2bebíu: 2.3.1.2 / 2.3.2.2 / 2.3.4.1 /
2.3.5 / 3.5.1.1bebo: 1.4.2.2La Belonga: ap. 6.2Berbes: ap. 3.1.6bermeyu: 1.7.5.2berrar: 1.7.5.2berrida: 2.2.2.2 / 2.2.4berríes: 2.2.4berríos: 2.2.4berríu: 2.2.2.2 / 2.2.4berrón: 2.16.2.1bestia: 2.3.2.3 / 2.3.3.1besties: 2.3.3.1bíceps: 1.8.12.1bien: 2.12.4 / 2.12.5 / 2.14.1bien: 1.9.1.8 / 1.9.4 / 3.1.6 / 3.5.2.1
/ 3.5.2.11 / 3.6.2.2billabial: 1.7.17.2billingüe: 1.7.17.2Bimenes: ap. 1 / ap. 3.2.3biolóxicu: 1.8.13.1bl: 1.7.5.2blanco: 3.5.2.1blancu: 1.4.2.1 / 2.3.7.1 / 2.3.7.2 /
2.3.7.3 / 3.5.2.1blanduxu: 2.16.2.1blanquiar: 2.16.2.2blanquísimu: 2.3.7.3blima: 1.7.5.2 / 2.2.2.6
boca: 1.3.1.1bocáu: 1.3.1.1boda: 1.7.5.2Bode: ap. 3.1bolsu: 3.4.1 / 3.4.2bolxevique: 1.8.13.2bon: 2.3.6.2bonal: 1.7.16 / 2.3.1.1 / 2.3.2.3 /
2.3.3.1 / 2.3.4.3 / 2.3.5bonales: 2.3.1.1 / 2.3.3.1 / 2.3.5bonalmente: 2.16.2.1bonaz: 2.3.1.1bonazos: 2.3.1.1bono: 3.5.2.8 / 3.5.2.9bonu: 2.3.7.2bonu: 2.13.6.2bórax: 1.8.14.1boriada: 1.7.5.2botes: 2.11.2.2boticariu: 2.16.2.3boxéu: 1.8.14.1br: 1.7.5.2 / 1.7.19.1bracu: 1.7.19.1 / 1.7.5.2braga: 2.2.3.5bragues: 2.2.3.5bramente: 2.12.5bramente: 1.7.5.2branu: 1.7.5.2braña: 1.7.5.2-bs: 1.8.12.2-bs-: 1.8.6.1-bsc-: 1.8.12.2-bst-: 1.8.12.2-bt-: 1.8.6.1*bucáu: 1.3.1.1burllar: 1.7.17.2Bustiel.l.u: ap. 3.2.1Buyalbendi: ap. 2-bv-: 1.8.6.1
253
-bx-: 1.8.6.2c: 1.1.1 / 1.7.4 / 1.7.4.1 / 1.7.10 /
1.7.10.1 / 1.8.5 / 1.8.5.2-c: 1.8.5.1c^ : 1.7.3ca: 2.13.8cá: ap. 13-ca: 2.2.3.1caballu: 2.2.2.4cable: 2.13.6.1cabo: 1.4.2.2 / 2.13.1cabra: 2.2.2.4Cabranes: ap. 3.2cabudañu: 1.4.2.1cachapu: 1.1.4cada: 2.6.1 / 3.2.3cada + ún: 2.6.8 / 3.2.3cada + unu: 3.2.3cada + una: 3.2.3cadápanu: 1.7.4.1El Cadavíu: ap. 2cadmiu: 1.8.7.1Les Caecima: ap. 8.1café: 1.9.4cafiante: 2.3.1.1 / 2.3.2.3 / 2.3.3.1cafiantes: 2.3.1.1 / 2.3.3.1cai: 2.2.1.1 / 2.2.3.1 / 2.2.4 / 3.2.4cais: 2.2.1.1 / 2.2.3.1 / 2.2.4cal: 2.2.1.6El Calabaciru: ap. 2calce: 1.7.16El Caleyu: ap. 6.2callaron: 3.6.2.2callárontelo: 3.6.2.2callóndrigu: 1.7.17.2calor: 1.7.17.2 / 2.2.2.6calter: 2.3.6.2calzón: 2.2.1.5calzones: 2.2.1.5
cama: 2.13.6.1cámbaru: 1.9.1.1camentar: 1.3.4.2*camientar: 1.3.4.2camiento: 1.3.4.2camín: 2.2.1.1 / 2.9.3 / 2.13.6.1 /
2.13.6.3 / 2.13.7caminos: 2.2.1.1camión: 2.2.1.1 / 3.5.2.1camiones: 2.2.1.1camisa: 3.5.2.1camises: 2.11.2.2La Campa l’Abeduriu: ap. 7.2Campiel.l.u: 1.1.3Les Campes: ap. 12Los Campos: ap. 3.2.3El Campu: ap. 3.2Campumanes: ap. 7canal: 2.2.2.6 / 2.2.3.1canales: 2.2.3.1canalla: 1.7.7canaya: 1.7.7cáncer: 1.9.1.1Candamu: ap. 1 / ap. 3.1.1 / ap. 4Cangas del Narcea: ap. 1 / ap. 3.1.4Cangues d’Onís: ap. 1 / ap. 3.1 /
ap. 8cangués: 1.9.1.1 / 2.3.2.1 / 2.16.2.1canguesa: 2.3.2.1cansaducu: 2.16.2.5cansáu: 2.16.2.5cansemos: 3.6.5.1 / 3.6.5.3*cansémoste: 3.6.5.1cantar: 2.4.2cápsula: 1.8.3.2carácter: 1.8.5.2carái: 2.15.2caráuter: 1.8.5.2 / 1.9.1.2Cáraves: ap. 10
254
El Carbayal: ap. 12carbayeda: 2.2.2.2 / 2.2.3.2 / 2.2.4 /
2.16.2.1carbayees: 2.2.3.2 / 2.2.4carbayeos: 2.2.4carbayéu: 2.2.2.2 / 2.2.4 / 2.16.2.1carbón: 2.3.6.1 / 2.3.6.2 / 2.5.1.1 /
2.5.1.2 / 2.5.2 / 2.5.3 / 2.6.4 /3.3.4 / 3.5.2.1
cárcel: 1.9.1.1Carceo: ap. 3.2Carcéu: ap. 3.2.1cargáu: 3.5.2.1caricós: 1.9.1.1cariegu: 2.16.2.1caritatible: 2.16.2.1carlistada: 2.16.2.1Carme: 1.8.11.3carné: 1.8.4.2carne: 3.5.2.1carneru: 2.2.2.4caro: 3.5.2.1 / 3.5.2.9carpinteriar: 2.16.2.2carpir por: 2.13.6.2Carreño: ap. 3.1carta: 2.13.6.1caru: 1.9.4casa: 1.9.1.7 / 2.5.3 / 2.8.1 / 2.12.11
/ 2.13.2 / 2.13.6.1 / 2.13.8 /3.1.7.1 / 3.2.4 / 3.5.2.5 / 3.5.2.11/ 3.6.2.2 / 3.6.4.1 / 3.7.1 / 3.8.1 /3.8.3 / 3.8.4
casadielles: 2.13.8Casares: ap. 3.1.6casaron: 2.8.1cases: 2.12.11 / 2.13.6.1Les Cases: ap. 3.1.6*Lis Casis: ap. 3.1.6castañal: 2.2.2.7 / 2.16.2.1
castañeda: 2.2.2.2castañeos: 2.2.1.2castañéu: 2.2.1.2 / 2.2.2.2Castañéu’l Monte: ap. 11castiellu: 1.7.17Castrillón: ap. 2 / ap. 3.1.6castrón: 2.2.2.4Castropol: ap. 6casu: 2.6.7 / 2.9.2 / 2.15.1.4 / 3.6.4.2Casu: ap. 3.2catadora: 2.16.2.1Cataluña: ap. 15.1catorce: 2.7.1.1catorcenu: 2.7.2catsapu: 1.1.4caún: 3.2.3caúna: 3.2.3Caunéu: ap. 3.2.1caúno: 3.2.3caúnu: 3.2.3cáusula: 1.8.3.2caxa: 1.4.3.2 / 1.7.4.1caxón: 1.9.1.1 / 3.2.4 / 3.4.1 / 3.4.2caxones: 2.13.6.1cayáu: 3.6.3.3cayedices: 2.3.5cayediza: 2.3.5cayedizo: 2.3.5cayedizos: 2.3.1.2 / 2.3.5cayedizu: 2.3.1.2 / 2.3.5cayó: 2.13.8-cc-: 1.8.5.1-cd-: 1.8.5.1ce: 1.1.1cebera: 1.7.5.2ceda: 1.1.1cegatu: 1.3.3.2cegaratu: 1.3.3.2ceguera: 1.3.3.2
255
ceguñar: 1.7.10.1 / 2.16.2.2celebrar: 1.7.17.2cena: 2.13.6.2ceniza: 1.3.3.3centenu: 2.7.2centésimu: 2.7.2cenucar: 2.16.2.2ceo: 2.12.3ceo: 2.12.1.1cerca: 2.12.2cerca: 1.4.1cerezal: 2.2.2.7cero: 1.4.2.2*cerque: 1.4.1certificáu: 2.13.6.1ceruyu: 2.16.2.1Corvera: ap. 3.2.3-ces: 2.2.3.1ch: 1.1.1 / 1.7.3/c^ /: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.3ch vaqueira: 1.1.3chancla: 1.7.3chaqueta: 3.8.1che: 1.1.1*Chena: ap. 1chigre: 3.4.1 / 3.4.2chiscadura: 2.2.3.2 / 2.2.4chiscadures: 2.2.3.2 / 2.2.4chóquele-chóquele: 1.9.4choyu: 1.7.7*Chuarca: ap. 1Ciañu: ap. 3.2cibiellazu: 2.16.2.1ciegu: 1.3.3.2 / 1.3.9.1cieguín: 1.3.9.1cielín: 1.3.9.1cielu: 1.3.9.1 / 2.3.7.1 / 2.3.7.2 /
2.3.7.3cien: 2.7.1.1
cientu: 1.4.2.2 / 2.7.1.1 / 2.7.1.3cientu un: 2.7.1.3cientu venti: 2.7.1.3cierta: 3.3.4*cigaratu: 1.3.3.2*cigatu: 1.3.3.2*ciguera: 1.3.3.2cinco: 1.4.2.2 / 2.7.1.1cinco: 2.13.6.1cinco mil: 2.7.1.4cincocientos: 2.7.1.1cincuenta: 2.7.1.1cincuenta y cuatro: 2.7.1.2cincuentenu: 2.7.2cine: 3.4.1 / 3.4.2*ciniza: 1.3.3.3*ciodá: 1.3.5.2circunspectu: 1.8.12.4 /1.8.5.2circunstancia: 1.8.12.4cirigüeña: 1.7.10.1cirolar: 1.7.10.1 / 2.2.2.7ciszás: 1.9.1.1ciudá: 1.3.5.2 / 2.6.4claro: 2.12.6claro: 2.12.1.2claru: 2.12.1.2clas: 1.7.4.1clases: 1.9.11 / 2.13.6.1clavu: 1.7.4.1clepsidra: 1.8.3.1clisar: 1.7.4.1clixé: 1.8.13.2-cn-: 1.8.5.1co: 2.13.1 / 3.2.1.2co l’: 3.2.1.2co la: 3.2.1.2co les: 3.2.1.2co lo: 3.2.1.2co los: 3.2.1.2
256
co’l: 3.2.1.2co’l: 3.2.1.2co-: 2.16.1.5cobicia: 1.7.16cobiciosu: 2.16.2.1cóccidu: 1.8.5.1cóccix: 1.8.14.1coche: 3.4.1 / 3.4.2cocheres: 2.12.11cognitivu: 1.8.8.1cogol.l.u: 1.1.3coime: 2.15.2coimes: 2.15.2col: 3.2.1.1 / 3.2.1.2col: 3.2.1.2cola: 3.2.1.1cola: 3.2.9.1coldicia: 1.7.16coldu: 1.7.16colección: 1.8.5.2colectivu: 1.8.5.2coleición: 1.8.5.2coles: 3.2.1.1coleutivu: 1.8.5.2colexu: 1.7.17.2 / 1.8.13.1colgaes: 2.11.2.2colgar: 1.3.2.2colgaxu: 2.16.2.1collaborar: 1.7.17.2 / 2.16.1.5collaciu: 1.9.11col.l.ar: 1.1.3Collauh. ermosu: 1.1.2.1collecha: 1.2.1.1El Col.l.éu: ap. 2Collía: ap. 11colloráu: 1.7.17.2colo: 3.2.1.1color: 1.7.17.2coloráu: 1.7.17.2
colos: 3.2.1.1Colunga: ap. 3.1comas: 2.15.1.2combayar: 1.7.4.1 / 1.7.13come: 2.12.1.2comedera: 2.16.2.1comederos: 2.2.1.2comederu: 2.2.1.2comelles: 2.10.2comentar: 3.6.4.1comentá-yoslo: 3.6.4.1comí: 3.5.2.1comicar: 2.16.2.2comida: 3.3.4comiquiar: 2.16.2.2como: 1.9.1.7 / 2.8.1 / 2.12.4como: 2.3.7.2 / 2.11.2.2 / 2.12.1.1 /
3.6.2.2cómo: 1.9.1.7 / 2.9.1cómo: 1.9.12 / 2.9.2 / 2.12.1.1compactu: 1.8.5.2comparancia: 2.16.2.1comparanza: 2.16.2.1compautu: 1.8.5.2complexón: 1.8.14.1complexu: 1.8.14.1con: 2.13.1 / 3.2.1.1 / 3.2.1.2con: 2.4.2 / 3.5.2.1 / 3.5.2.4 / 3.6.3.1
/ 3.7.2con que: 3.3.4con que: 3.3.4conceición: 1.8.3.2concepción: 1.8.3.2conceptu: 1.8.3.2conceutu: 1.8.3.2conceyu: 3.3.4conde: 2.2.2.3condesa: 2.2.2.3condiciones: 3.2.4
257
conexón: 1.8.14.1conflictu: 1.8.5.1Conforcos: ap. 4conforme a: 2.13.7conmemorar: 1.8.11.2conmigo: 1.4.2.2 / 2.10.1conmiseración: 1.8.11.2cono: 3.2.1.2conocencia: 2.16.2.1conocía: 3.3.4conque: 3.3.4conque: 3.3.4cons. + a: 2.2.2.1*conseguir: 1.3.8.1consigo: 1.3.8.1 / 1.4.2.2consiguir: 1.3.8.1consonante + -es: 2.2.1.1conspiración: 1.8.12.4constancia: 1.8.12.4constar: 1.8.12.4constelación: 1.8.12.4constitución: 1.8.12.4constituyir: 1.8.12.4contactu: 1.8.5.2contautu: 1.8.5.2contaxu: 1.8.13.1contigo: 1.4.2.2 / 2.10.1El Contu: ap. 2contra: 2.13.1contracción: 1.8.5.2contraición: 1.8.5.2convexu: 1.8.14.1convién: 2.12.12conviénte: 2.12.1.2conxetura: 1.8.13.2conxuntura: 1.8.13.2coñá: 2.2.2.6cooficial: 2.16.1.5cooperar: 2.16.1.5
coordinación: 2.16.1.5coptu: 1.8.3.1cordada: 1.3.1.2cordal: 1.3.1.2cordón: 1.3.1.2Cordoveiru: ap. 3.1.4coríos: 1.9.1.3 / 2.2.1.2coriquín: 2.16.2.4coríu: 2.2.1.2coronel: 2.2.2.1coronela: 2.2.2.1correctu: 1.8.5.2corredor: 2.2.1.2corredores: 2.2.1.2corredoria: 2.16.2.1La Corredoria: ap. 1correr: 1.3.2.2corréu: 2.13.6.1correutu: 1.8.5.2corte: 3.5.2.1coruxía: 1.7.12.2coruxiona: 1.7.12.2cosa: 1.7.4.1 / 2.6.7 / 3.6.2.2coser: 1.3.2.2coses: 2.11.2.2 / 2.12.11 / 3.1.1.4 /
3.3.4 / 3.6.2.2*cospir: 1.3.6.1cotada: 1.3.1.2cotarada: 1.3.1.2cotarón: 1.3.1.2El Coutu: ap. 3.1.4covacha: 1.3.1.2coxera: 1.3.1.1coxicar: 2.16.2.2coxis: 1.8.14.1coxu: 1.3.1.1coyán: 2.3.1.1 / 2.3.2.1 / 2.16.2.1coyana: 2.3.2.1coyanes: 2.3.1.1
258
coyer: 1.3.2.2 / 1.7.19.1cr: 1.7.19.1creitu: 1.7.4.1crime: 1.7.4.1crisis: 2.2.3.3 / 2.2.4crucifixón: 1.8.14.1cruxir: 1.7.4.1cruz: 1.7.19.1-ct-: 1.8.5.1cu: 1.1.1Cuadonga: ap. 7.1cuál: 1.9.1.7 / 2.9.1 / 2.9.3cuál: 2.9.3cuála: 1.9.1.7 / 2.9.1cuáles: 1.9.1.7 / 2.9.1cualesquier: 2.6.5cualesquiera: 2.6.1 / 2.6.5cualesquiera: 2.6.5cuálo: 1.9.1.7 / 2.9.1 / 3.5.2.6cuálo: 3.5.2.6cuálos: 1.9.1.7 / 2.9.1cuálos: 2.9.2cualquier: 2.6.5cualquiera: 2.6.1 / 2.6.5cualquiera: 2.6.5 / 3.6.2.2cuálu: 1.9.1.7 / 2.9.1 / 2.9.3cuálu: 2.9.3*cuálu: 2.9.3cuando: 1.9.1.7 / 2.8.1 / 2.12.3cuando: 2.8.1 / 2.12.1.1 / 3.5.2.10 /
3.6.2.2cuándo: 1.9.1.7 / 2.9.1cuándo: 2.9.2 / 2.12.1.1 / 3.6.5.3cuanta: 1.9.1.7 / 2.8.1cuánta: 1.9.1.7 / 2.9.1cuantagüei: 2.12.3 / 3.3.2cuantayá: 2.12.3 / 3.3.2cuantayá: 2.13.8cuantes: 1.9.1.7 / 2.8.1
cuántes: 1.9.1.7 / 2.9.1cuántes: 2.9.2cuanto: 1.9.1.7 / 2.8.1 / 2.12.5cuanto: 2.8.1cuánto: 1.9.1.7 / 2.9.1 / 3.5.2.6cuánto: 3.5.2.6cuantos: 1.9.1.7 / 2.8.1cuántos: 1.9.1.7 / 2.9.1cuantu: 2.8.1cuántu: 1.9.1.7 / 2.9.1cuarenta: 2.7.1.1cuarenta y tres: 2.7.1.2cuarentenu: 2.7.2cuartu: 2.7.2cuasi: 1.4.3.2 / 2.12.5cuasimente: 2.12.5cuatro: 1.4.2.2 / 2.7.1.1cuatrocientos -es: 2.7.1.1cuayao: 3.5.2.1cuayar: 1.6.1cubil: 1.7.4.1 / 2.2.2.7cuchu: 1.1.4 / 1.4.2.1cuelgo: 1.3.2.2cuellu: 3.5.2.1cuerda: 1.3.1.2 / 1.3.9.1cuerdina: 1.3.9.1cuerdona: 1.3.9.1cuerduca: 1.3.9.1cuerra: 3.1.7.3*cuerrer: 1.3.2.2cuerro: 1.3.2.2cueso: 1.3.2.2cues-se: 1.9.4La Cuesta’l Llagu: ap. 11El Cueto: ap. 1Los Cuetos: ap. 6.2El Cuetu: ap. 1cuetu: 1.3.1.2cueva: 1.3.1.2 / 1.3.9.1
259
*cuevachu: 1.3.1.2cuevina: 1.3.9.1cuevona: 1.3.9.1cuevuca: 1.3.9.1cueyo: 1.3.2.2Cuideiru: 1.7.6 / 2.13.3 / ap. 3.2.1El Cuitu Nigru: ap. 1culebrizu: 1.3.3.2*culgar: 1.3.2.2*culibrizu: 1.3.3.2culiebra: 1.3.3.2culiestros: 2.2.1.5culiestru: 2.2.1.5culpa: 2.13.6.2cumal: 1.7.4.1*Cunforcos: ap. 4cuntá-ylo: 3.6.3.2cuntáron-ylo: 3.6.1.1cuntó: 3.6.2.2cuñáu: 1.9.12cura: 1.4.1 / 2.2.1.1 / 3.1.1.2 / 3.8.3 /
3.8.4curao: 3.5.2.1*curdada: 1.3.1.2*curdal: 1.3.1.2*curdón: 1.3.1.2*cure: 1.4.1cures: 2.2.1.1 / 3.8.3curia: 1.9.1.4cúriala: 1.9.1.4curiosamente: 2.12.12curioso: 2.12.12 / 3.5.2.10curiosos: 3.5.2.10curruscu: 1.2.2.1*cuser: 1.3.2.2cuspir: 1.3.6.1cuspo: 1.3.6.1*cutada: 1.3.1.2*cutarada: 1.3.1.2
*cutarón: 1.3.1.2cutsu: 1.1.4*cuvachu: 1.3.1.2*cuxera: 1.3.1.1cuyarada: 2.16.2.1cuyaráu: 2.16.2.1*cuyer: 1.3.2.2d: 1.1.1 / 1.7.6 / 1.8.7 / 1.8.7.1 /
1.8.7.3 / 2.16.2.5-d-: 1.8.8.2d: 1.1.3/d/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.6d’: 3.1.4.1d’: 2.8.1 / 2.11.2.2 / 2.12.12 /
2.15.1.3 / 3.1.4.1 / 3.2.4 / 3.2.9.2/ 3.3.4 / 3.5.1.2 / 3.5.2.1 / 3.6.3.1/ 3.8.1
d’acuerdu: 1.4.2.1 / 2.13.7d’aquella: 3.3.4d’aquella: 3.3.4d’él: 1.9.1.7 / 2.5.4 / 3.3.4d’él: 2.5.4 / 3.3.4d’ella: 2.5.4d’ella: 2.5.4d’elles: 2.5.4d’elles: 2.5.4 / 3.1.4.2d’elli: 2.5.4d’ellos: 2.5.4 / 3.3.4d’ellos: 1.9.1.7 / 2.5.4 / 3.1.4.2 /
3.3.4d’esa: 3.3.4d’esmenu: 2.12.13.3d’esta: 3.3.4d’esta miente: 2.12.13.3 / 3.3.3d’otra miente: 2.12.13.3 / 3.3.3da: 1.9.1.1 / 1.9.1.4 /1.9.4 / 2.12.11 /
3.6.2.2 / 3.7.1dábense: 3.6.2.2dacuando: 2.12.3
260
dacuando: 2.12.1.1 / 3.1.4.2dacuanto: 2.12.3dada: 2.3.2.2dafechu: 1.4.2.1 / 2.12.1.3 / 2.12.5 /
3.3.4dafechu: 3.1.4.2 / 3.3.4dal: 2.6.1dala: 2.6.1dales: 2.6.1dalgo: 1.4.2.2 / 2.6.1 / 2.6.4 / 3.5.2.5dalguién: 2.6.1dalguién: 3.1.4.2dalgún: 2.6.1 / 2.6.3 / 2.6.4dalgún: 2.6.3dalguna: 2.6.1 / 2.6.4dalgunes: 2.6.1 / 2.6.4dalguno: 2.6.1 / 2.6.4dalgunos: 2.6.1 / 2.6.4dalgunu: 2.6.1 / 2.6.3dalgunu: 2.6.3*dalgunu: 2.6.3dalo: 2.6.1dalos: 2.6.1dalu: 2.6.1dambes: 2.6.1dambos: 2.6.1dame: 3.1.4.2dan: 1.9.1.4 / 3.6.2.2dán-ylo: 1.9.1.4dañible: 2.3.2.3 / 2.3.3.1dañibles: 2.3.3.1dao: 2.3.4.1daos: 2.3.1.2dapoco: 2.12.3daqué: 2.6.1 / 2.6.4 / 2.12.5 / 3.5.2.5daqué: 2.6.4 / 3.1.4.2 / 3.5.2.5 /
3.6.3.1daquella: 2.12.3 / 3.3.4daquella: 3.3.4
daquién: 2.6.1daquién: 3.1.4.2dar: 1.9.4 / 3.6.4.1darréu que: 2.14.1darréu: 1.4.2.1 / 2.12.1.3 / 2.12.4darréu: 3.1.4.2 / 3.6.2.2dau: 2.3.1.2 / 2.3.2.2 / 2.3.4.1daveres: 2.12.6davezu: 1.4.2.1 / 2.12.1.3 / 2.12.4davos: 3.6.4.1da-y por: 2.13.6.2dá-yla: 1.9.1.4dayures: 2.12.2dayuri: 1.4.3.2 / 2.12.2dayuri: 3.1.4.2de: 1.1.1 / 2.5.3 / 2.13.1 / 2.13.4 / 3.1
/ 3.1.4 / 3.1.4.3 / 3.2.1.1 / 3.8 /3.8.1 / 3.8.2 / 3.8.3 / 3.8.4
de: 2.9.2 / 2.9.3 /1.9.11 / 2.3.7.2 /2.12.11 / 2.13.2 / 2.13.6.1 /3.2.9.2 / 3.3.4 / 3.5.2.1 / 3.5.2.11/ 3.6.2.2 / 3.6.3.3 / 3.6.5.1 /3.6.5.3 / 3.8.1 / 3.8.4 / ap. 9
de baldre: 2.12.13.3de contino: 1.4.2.2 / 2.12.13.2de cote: 2.12.13.1de cutiu: 2.12.13.2de fechu: 3.3.4de fechu: 3.3.4de frente: 3.3.3de la: 3.2.1.2de les: 3.2.1.2de lo: 3.2.1.2de los: 3.2.1.2de mancomún: 2.12.13.3de mio: 2.5.3de mio: 1.9.1.1 / 2.5.3de nueso: 2.5.3de nueso: 2.5.3
261
de nuestro: 2.5.3de nuestro: 2.5.3de papu: 2.12.13.3de raspión: 2.12.13.3de reflundiu: 2.12.13.3de regüeyu: 1.4.2.1 / 2.12.13.3de secute: 2.12.13.2de siguío: 3.3.3de so: 2.5.3de so: 2.5.3de sópitu: 2.12.13.3de sutaque: 2.12.13.3de sutrucu: 2.12.13.3 / 3.3.3de to: 2.5.3de to: 1.9.1.1 / 2.5.3de vueso: 2.5.3de vueso: 2.5.3de vuestro: 2.5.3de vuestro: 2.5.3de xemes en cuando: 2.12.13.2de xuru: 1.4.2.1 / 2.12.1.3 /
2.12.13.5 / 3.3.3dean: 3.6.2.2deas: 1.9.4debaxo: 2.12.2 / 3.3.1debaxo: 2.12.1.1*debuxu: 1.3.7.2deceición: 1.8.3.2decenu: 2.7.2decepción: 1.8.3.2decimoctavu: 2.7.2decimocuartu: 2.7.2decimonovenu: 2.7.2decimoprimeru: 2.7.2decimoquintu: 2.7.2decimosegundu: 2.7.2decimosestu: 2.7.2decimosétimu: 2.7.2decimoterceru: 2.7.2
décimu: 2.7.2*decir: 1.3.8.1decretu-llei: 1.4.2.1, 1.9.4deda: 2.2.2.2déficit: 1.8.4.2Degol.l.ada: ap. 4del: 1.9.1.7 / 3.2.1.1 / 3.3.4del: 2.3.7.1 / 2.3.7.2 / 2.3.7.3 / 2.13.7
/ 3.2.9.1 / 3.3.4 / 3.8.4dél: 1.9.1.7 / 2.6.1 / 2.6.4 / 3.3.4dél: 3.3.4delantre: 2.12.2*delixencia: 1.3.7.2della: 2.6.1 / 2.6.4delles: 2.6.1 / 2.6.4delles: 3.1.4.2dello: 2.6.1 / 2.6.4 / 2.12.5dellos: 2.6.1 / 2.6.4 / 3.3.4dellos: 3.1.4.2 / 3.3.4demagoxa: 1.8.13.1demasiada: 2.6.1demasiaes: 2.6.1demasiao: 2.6.1 / 2.12.5demasiaos: 2.6.1demasiáu: 2.6.1demientres: 3.3.1dempués: 2.12.3denantes: 3.3.1dende: 2.13.1dentame: 1.8.11.3 / 2.2.1.1 /
2.16.2.1dentames: 2.2.1.1deos: 2.2.1.2deporte: 3.3.4deprender: 1.3.4.2*depriender: 1.3.4.2depriendo: 1.3.4.2*deprinder: 1.3.4.2depués: 2.12.3
262
*deputáu: 1.3.7.2-dera: 2.2.2.2 / 2.2.3.2 / 2.3.2.2 /
2.3.3.2 / 2.16.2.1-deres: 2.2.3.2 / 2.3.3.2-deros: 2.2.1.2 / 2.3.1.2-deru: 2.2.1.2 / 2.2.2.2 / 2.3.1.2 /
2.3.2.2 / 2.16.2.1des-: 2.16.1.1desa: 3.3.4desabotonar: 2.16.1.1desamarrar: 2.16.1.1desamecer: 2.16.1.1desamontonar: 2.16.1.1desaniciar: 2.16.1.1desapegar: 2.16.1.1desempapizar: 2.16.1.1desencañar: 2.16.1.1desenfilar: 2.16.1.1desenrestrar: 2.16.1.1desfacer: 2.16.1.1desfái: 1.9.1.2despacio: 2.12.1.1*despedir: 1.3.8.1despidir: 1.3.8.1despido: 1.3.8.1desque: 3.3.1desque: 3.6.2.2desta: 3.3.4detractor: 1.8.5.2detrás: 2.12.2 / 3.3.1detrautor: 1.8.5.2detrucción: 1.8.5.1deu: 1.9.1.1 / 2.2.1.2 / 2.2.2.2dexa: 3.6.3.2dexaben: 3.6.2.2déxalo: 2.13.8déxame: 3.5.2.1dexar: 1.7.6 / 3.4.1dexaron: 3.3.4
dexe: 3.6.2.2dexes: 3.6.2.2dexó: 2.13.7 / 3.5.2.1día: 2.2.1.1 / 2.2.4 / 2.13.6.1dialectu: 1.8.5.2dialeutu: 1.8.5.2diantre: 2.15.2diañu: 3.6.1.5 / 3.6.2.1diba: 3.6.1.2diben: 3.5.2.11dibuxu: 1.3.7.2diccionariu: 1.8.5.1-dices: 2.3.3.2dices: 3.1.1.4díces-ylo: 3.6.2.2diches: 2.11.2.2dicho: 2.11.2.2díchotelo: 2.11.2.2dicir: 1.3.8.1 / 2.12.11 / 3.5.2.10 /
3.6.5.2dicís: 1.9.1.4dicísnos: 1.9.1.4dicite: 2.12.11dicí-ylo: 3.6.5.2dictame: 1.8.11.3 / 2.2.1.1dictámenes: 2.2.1.1didáctica: 1.8.5.2didáutica: 1.8.5.2diecinueve: 2.7.1.1dieciocho: 2.7.1.1dieciséis: 2.7.1.1dieciséis: 1.3.9.2 / 1.7.16diecisiete: 2.7.1.1diecisiete: 1.3.9.2dientro: 2.12.2dientro: 2.12.1.1dieron: 3.6.2.2díes: 2.2.1.1 / 2.2.4 / 2.13.6.1 / 3.2.4diez: 1.3.9.2 / 2.7.1.1
263
difteria: 1.8.9diga: 2.8.1dignidá: 1.8.8.1dignu: 1.8.8.1digo: 1.3.8.1 / 1.9.12 / 3.6.2.2dígo-l.l.ys: 2.10.2dígo-yos: 2.10.2*Digul.l.ada: ap. 4dilixencia: 1.3.7.2dime: 3.1.7.2dimidor: 2.3.1.2 / 2.3.2.2dimidora: 2.3.2.2 / 2.3.3.2dimidores: 2.3.1.2 / 2.3.3.2dineru: 2.12.1.2 / 3.5.2.1dio: 1.2.1.2 /1.9.1.1 / 2.11.2.2 /
3.1.1.4 / 3.5.2.1 / 3.6.1.1 / 3.6.1.3/ 3.6.1.5 / 3.6.2.2
diómelu: 3.6.1.1 / 3.6.1.3Dios: 3.6.2.2dióteles: 3.6.2.1diputáu: 1.3.7.2dir: 2.9.2 / 2.13.2 / 2.13.6.1 / 2.13.6.2
/ 3.3.4dir a: 2.11.2.3dirección: 1.8.5.2direición: 1.8.5.2direutor: 2.2.2.1direutora: 2.2.2.1discu: 3.6.2.2dixi: 1.4.3.2 / 2.9.2dixisti: 3.3.4dixo: 1.4.2.2 / 1.9.1.4 / 1.9.4 / 3.6.2.2díxolo: 3.1.1.4díxonoslo: 3.6.2.2díxovos: 1.9.1.4díxo-yos: 1.9.1.4dixuntivu: 1.8.13.2dixuntu: 1.8.13.2diz: 3.6.1.1 / 3.6.1.3 / 3.6.5.3 / 3.7.2
-diza: 2.3.2.2 / 2.3.3.2-dizos: 2.3.1.2-dizu: 2.3.1.2 / 2.3.2.2 / 2.16.2.1-dm-: 1.8.7.1 / 1.8.7.3doce: 2.7.1.1doce: 1.7.16docenu: 2.7.2dogma: 1.8.8.1doi: 1.2.1.1dolce: 2.7.1.1dolce: 1.7.16*dolzura: 1.3.5.1-dor: 2.2.1.2 / 2.2.2.2 / 2.3.1.2 /
2.3.2.2 / 2.3.4.4 / 2.16.2.1-dora: 2.2.2.2 / 2.2.3.2 / 2.3.2.2 /
2.3.3.2-dores: 2.2.1.2 / 2.2.3.2 / 2.3.1.2 /
2.3.3.2-doria: 2.2.2.2 / 2.2.3.2-dories: 2.2.3.2-dorios: 2.2.1.2-doriu: 2.2.1.2 / 2.2.2.2 / 2.16.2.1dormilienta: 2.16.2.1dormir: 1.3.2.2 / 3.6.2.2-doro: 2.3.4.4Doróu: ap. 3.1.4dos: 2.7.1.1dos: 1.9.1.8dos mil: 2.7.1.4doscientos -es: 2.7.1.1-dqu-: 1.8.7.1dr: 1.7.19.1drecha: 2.9.3drechu: 1.7.19.1-ds: 1.8.12.3duermo: 1.3.2.2dulce: 1.3.5.1dulda: 1.7.16dulzura: 1.3.5.1
264
-dura: 2.2.3.2 / 2.3.2.2 / 2.3.3.2 /2.16.2.1
-dures: 2.2.3.2 / 2.3.3.2*durmir: 1.3.2.2-duros: 2.3.1.2-duru: 2.3.1.2 / 2.3.2.2-dv-: 1.8.7.1 / 1.8.7.3-dx-: 1.8.7.2e: 1.1.1 / 1.3.3 / 1.3.3.1 / 1.3.4 /
1.3.4.1 / 1.3.9 / 1.7.4.2 / 1.7.8.2 /1.7.10.1
-e: 1.4.1 / 1.4.3 / 1.4.3.1 / 1.4.3.2 /2.2.1.1 / 2.2.2.1 / 2.2.3.1 / 2.3.1.1/ 2.3.2.1 / 2.3.2.3 / 2.3.3.1 /2.3.4.3 / ap. 3.1 / ap. 3.1.1 /ap. 3.1.3
/e/: 1.1.1 / 1.2 / 1.3/-e/: 1.4.1 / 1.4.3.1-ea: 2.3.2.2 / 2.3.3.2-ecc-: 1.8.5.2-ección: 1.8.5.2-ecd-: 1.8.5.2-ecer: 2.16.2.2echa: 3.5.2.1echar a: 2.11.2.3echastis: 2.4.2echó: 2.13.6.1eclécticu: 1.7.4.1-ecn-: 1.8.5.2-ect-: 1.8.5.2-eda: 2.2.2.2 / 2.2.3.2 / 2.2.4 /
2.16.2.1 / 2.16.2.5edictu: 1.8.5.1-ees: 2.2.3.2 / 2.3.3.2efe: 1.1.1eh: 2.15.1.1ehí: 2.12.2ehí: 1.7.20ei: 2.15.1.1 / ap. 3.1.4
/ei/: 1.6.1-eic-: 1.8.5.2-eición: 1.8.5.2Eiros: ap. 1 / ap. 4el: 1.2.1.1 / 1.2.1.2 / 1.4.2.1 / 1.4.2.2
/1.9.1.7 / 1.9.12 / 2.1.1 / 2.2.1.1 /2.2.1.2 / 2.2.1.3 / 2.2.1.5 / 2.2.1.6/ 2.2.2.1 / 2.2.2.2 / 2.2.2.3 /2.2.2.4 / 2.2.2.5 / 2.2.2.6 / 2.3.6.1/ 2.3.6.2 / 2.3.7.1 / 2.3.7.2 /2.3.7.3 / 2.5.1.1 / 2.5.1.2 / 2.5.3 /2.8.1 / 2.12.1.2 / 2.13.7 / 2.13.8 /3.1.1.4 / 3.1.6 / 3.3.4 / 3.5.2.1 /3.6.2.2
el: 2.3.6.2 / 3.1 / 3.1.1 / 3.1.1.3 /3.1.1.4 / 3.1.7.3 / 3.2.1.1. 3.4 /3.4.1 / 3.4.2
él: 1.9.1.7 / 2.10.1 / 3.1.7.4él: 1.2.1.1 / 1.2.2.2 / 1.3.4.2 / 1.4.2.2
/ 1.4.3.2 / 1.7.4.2 / 1.9.1.1 /2.13.6.1 / 2.13.6.2 / 3.1.7.4
el mio: 2.5.2el mio: 2.5.2el nuestru: 2.5.2el nuesu: 2.5.2el so: 2.5.2el to: 2.5.2el vuestru: 2.5.2el vuesu: 2.5.2el vuesu: 2.5.2ele: 1.1.1elección: 1.8.5.2electricidá: 1.7.17.1eléctricu: 1.7.17.1eleición: 1.7.17.2 / 1.8.5.2eliminar: 1.7.17.2elixir: 1.7.17.2ella: 2.10.1elle: 1.1.1
265
elles: 2.10.1elli: 1.4.3.2 / 2.10.1ellí: 2.12.2ellí: 1.4.3.2 / 1.9.12ello: 2.10.1 / 3.5.2.4ello: 3.5.2.4ellos: 2.10.1ellos: 3.4.1em-: 1.5.2 / 2.16.1.1embaecíu: 1.7.13embalagar: 2.16.1.1embaxo: 2.12.2 / 3.3.1embaxo: 1.7.13 / 2.12.1.1 / 3.6.5.1 /
3.6.5.3embelga: 1.5.2eme: 1.1.1empapizar: 2.16.1.1empecatar: 2.16.1.1empecé: 2.13.6.1emplegada: 2.2.2.2emplegáu: 2.2.2.2empobina: 3.1.6emponer: 1.5.2emporcar: 2.16.1.1emporcó: 2.4.2*emportante: 1.5.3emprestar: 1.5.2emprestasti: 3.6.2.2empruno: 2.3.4.1emprunu: 2.3.4.1en: 2.4.4 / 2.13.1 / 2.13.2 / 2.13.3 /
3.1 / 3.1.5 / 3.2.1.1 / 3.2.6 / 3.4.1en: 2.12.11 / 2.13.2 / 2.13.3 /
2.13.6.1 / 3.2.4 / 3.2.9.2 / 3.3.4 /3.4.1 / 3.5.2.1 / 3.6.2.2 / ap. 9
en busca de: 2.13.7en ca de: 2.13.7en cata de: 2.13.7en (a) comuña: 2.12.13.3
en cuenta de: 2.13.7en cuentes de: 2.13.7en direición a: 2.13.7en forma: 3.3.4en forma: 3.3.4en llugar de: 2.13.7en mediu: 1.4.2.1en metá de: 2.13.7en pendolín: 2.12.13.3en reduñes de: 2.13.7en rellación con: 2.13.7en ringla: 2.12.13.3en serio: 1.4.2.2 / 3.3.3en tientes: 2.12.13.3 / 3.3.3en tropiella: 2.12.13.3en xunto: 1.4.2.2 / 3.3.3en + aquel: 3.2.6en + aquella: 3.2.6en + aquelles: 3.2.6en + aquelli: 3.2.6en + aquello: 3.2.6en + aquellos: 3.2.6en + él: 3.2.5en + ella: 3.2.5en + elles: 3.2.5en + elli: 3.2.5en +ello: 3.2.5en + ellos: 3.2.5en + esa: 3.2.6en + eses: 3.2.6en + esi: 3.2.6en + eso: 3.2.6en + esos: 3.2.6en + esta: 3.2.6en + estes: 3.2.6en + esti: 3.2.6en + esto: 3.2.6en + estos: 3.2.6en + un: 2.6.8 / 3.2.4
266
en + ún: 2.6.8 / 3.2.4en + una: 3.2.4en + unes: 3.2.4en + uno: 3.2.4en + unos: 3.2.4en + unu: 2.6.8 / 3.2.4en-: 1.5.2 / 2.16.1.1enagora: 2.12.3*enaguar: 1.5.5enaína: 2.12.3*enamorase: 1.5.5enanchar: 1.5.2enantes: 2.12.3 / 3.3.1enantes: 1.5.2*enaspiar: 1.5.5encañar: 2.16.1.1-encia: 2.16.2.1encima: 1.7.10.1encimoloxía: 1.7.10.1encuriosar: 2.16.1.1endagora: 2.12.3ende: 2.12.2ende: 2.15.1.4 / 3.6.3.1*endecha: 1.5.1endelgazar: 2.16.1.1*endición: 1.5.3endodérmicu: 2.16.1.2*endustria: 1.5.3ene: 1.1.1enerxía: 1.8.13.1-enes: 2.2.1.1enfades: 2.15.1.4*enfenitu: 1.3.7.1*enfestar: 1.5.3enfilar: 1.5.2 / 2.16.1.1*enfiler: 1.5.1enforma: 2.3.7.3 / 2.12.5 / 3.3.1 /
3.3.4enforma: 2.3.7.3 / 3.1.7.4 / 3.3.4
enfornar: 2.16.1.1enfotámonos: 3.7.2enfotes: 3.1.3*enfrarroxu: 1.5.4enfrente: 2.12.2 / 3.3.1engaña: 3.6.1.5 / 3.6.2.1engañaron: 3.6.2.2engañáronvos: 3.6.2.2engañó: 3.6.2.2*engazu: 1.5.1engordar: 3.3.4*enguaño: 1.5.1enguedeyóse: 3.6.1.2*enhorabona: 1.5.5*enhoramala: 1.5.5enllazar: 1.7.17.2enllenar: 1.3.4.1 / 1.5.2enlleno: 1.3.4.1enllenu: 3.5.2.1*enllinar: 1.3.4.1enlloquecer: 2.16.1.1enllordió: 3.6.2.2enllordiómelu: 3.6.2.2ennegrecer: 1.8.11.1ennialar: 1.8.11.1*enque: 1.5.1enquivocu: 1.5.2enralecer: 2.16.2.2enredar: 1.3.4.2enrestrar: 1.3.4.2 / 2.16.1.1enriba: 2.12.2 / 3.3.1enriba: 3.5.2.1*enriedar: 1.3.4.2enriedo: 1.3.4.2enriestro: 1.3.4.2*enristrar: 1.3.4.2ensame: 1.7.11ensiguida: 3.3.1ensin: 2.13.1 / 2.13.8 / 3.3.1
267
ensin: 2.13.8 / 3.1.1.4 / 3.3.4entá: 2.12.3entá: 3.3.4entafarrar: 1.5.2entainar: 1.5.2 / 1.6.1entamar: 3.1.7.1entamo: 3.1.7.2ente: 1.9.1.7 / 2.13.1ente: 1.5.2 / 1.9.1.7 / ap. 9énte: 1.9.1.7énte: 1.9.1.7Entecorros: ap. 7.1entemecer: 1.7.10.1*entención: 1.5.3entendió: 3.1.1.4Entepenas: ap. 7.1Entepeñes: ap. 7.1enteraes: 3.6.2.2*enternacional: 1.5.4*enterpretar: 1.5.4enterrar: 1.3.4.2*entierrar: 1.3.4.2entierro: 1.3.4.2entóncenes: 2.12.3entóncenes: 1.5.2entós: 2.12.3 / 2.12.9 / 2.14.1entós: 1.5.2entovía: 3.3.1entrambes: 2.6.1entrambos: 2.6.1*entramuscular: 1.5.4L’Entregu: 1.7.8.1 / 3.2.9.2 / ap. 11
/ ap. 12entrugar por: 2.13.6.2entrugó: 3.1.7.1*envisible: 1.5.3enxabonar: 1.7.5.2enxamás: 2.12.3 / 3.3.1enxamás: 1.5.2 / 3.6.2.2
enzima: 1.7.10.1enzimoloxía: 1.7.10.1eñe: 1.1.1-eo: 2.3.4.1-eos: 2.2.1.2 / 2.3.1.2epilepsia: 1.8.3.1equí: 2.12.2equí: 2.8.1equis: 1.1.1ere: 1.1.1-ería: 2.16.2.1Los Eros: ap. 1erre: 1.1.1-eru: 2.16.2.1es-: 2.16.1.1-es: 2.2.1.1 / 2.2.3.1 / 2.3.1.1 /
2.3.3.1 / ap. 3.1.6-és: 2.3.4.4 / 2.16.2.1esa: 2.4.1esa: 2.3.2.3 / 2.3.3.1 / 2.3.3.3 /
2.3.4.3 / 2.12.12 / 3.6.2.2esactu: 1.8.5.2esame: 1.8.11.3 / 1.8.14.2esautu: 1.8.14.2esaxerar: 1.8.14.2esberrellar: 1.7.5.2esbilladeru: 2.16.2.1escaecer: 3.6.1.2escaecí: 3.4.1escaez: 3.1.3escalabrar: 2.16.1.1escalcañar: 2.16.1.1escaleyar: 2.16.1.1escamar: 2.16.1.1escañar: 2.16.1.1escarabicar: 2.16.1.1esceición: 1.8.14.2 / 1.8.3.2escelente: 1.8.14.2escepción: 1.8.3.2
268
escepto: 1.8.3.2escesu: 1.8.14.2esceuto: 1.8.3.2esclamar: 1.8.14.2esclusivu: 1.8.14.2escondéivos: 3.6.3.1escondenos: 3.6.4.1esconder: 1.3.2.2 / 3.6.4.1esconderíen: 3.6.2.2escondieron: 3.6.1.1escondío: 3.5.2.9escontra de: 2.12.13.1escorrexar: 2.16.2.2escorteyar: 2.16.1.1escribayar: 2.16.2.2escribe: 2.12.1.2escribiendo: 2.12.1.2escribió: 3.1.1.4escribir: 3.5.2.1escritorzacu: 2.16.2.1escuendo: 1.3.2.2*escunder: 1.3.2.2escursión: 1.8.14.2escuru: 1.3.3.3 / 1.8.12.2ese: 1.1.1eses: 2.4.1eses: 2.3.3.1 / 2.3.3.3 / 2.11.2.2 /
2.13.8 / 3.1.1.4esfaraguyar: 2.16.1.1esfollar: 1.3.2.2esfoyar: 1.3.2.2esfoyón: 2.16.2.1*esfuellar: 1.3.2.2esfuello: 1.3.2.2*esfueyar: 1.3.2.2esfueyo: 1.3.2.2esgaritar: 2.16.1.1esgayadono: 2.16.2.5esgayao: 2.16.2.5
esgayar: 2.16.1.1esi: 1.4.3.2 / 2.4.1esi: 1.9.4 / 2.3.1.3 / 2.3.2.3 / 2.3.4.3
/ 2.3.7.2 / 2.9.3 / 3.3.4 / 3.5.2.1esistir: 1.8.14.2ésitu: 1.8.14.2esixir: 1.8.14.2esllava: 1.7.5.1esmarallar: 2.16.1.1esmesar: 2.16.1.1eso: 2.4.1 / 3.5.2.3eso: 1.9.11 / 2.4.2 / 2.11.2.2 /
2.12.11 / 2.13.8 / 2.15.1.2 /3.1.7.1 / 3.1.7.2 / 3.5.1.2 / 3.6.2.2
-eso: 2.3.4.4esos: 2.4.1esos: 2.3.1.3espanoyar: 2.16.1.1espantaxu: 2.16.2.1espayar: 2.16.1.1espedazar: 2.16.1.1espedición: 1.8.14.2espelurciar: 2.16.1.1esperimentu: 1.8.14.2espernexar: 2.16.2.2espertar: 1.3.4.2espertu: 1.8.14.2espetar: 2.12.11espeyu: 1.7.7*espiertar: 1.3.4.2espierto: 1.3.4.2Espíritu Santu: 3.3.4esplicar: 1.8.14.2esplorador: 1.8.14.2esplotación: 1.8.14.2esployar: 2.16.1.1esponer: 1.8.14.2espontánea: 1.6.3.3espontáneo: 1.6.3.3
269
espontaneu: 1.6.3.3esposición: 1.8.14.2espulgar: 2.16.1.1esquí: 1.9.1.1 / 2.2.1.1 / 2.2.4esquís: 2.2.1.1 / 2.2.4esriñonar: 1.7.19.1esta: 2.4.1esta: 2.4.2 / 3.5.1.1 / 3.5.1.2 / 3.5.2.1ésta: 2.4.2esterior: 1.8.14.2estes: 2.4.1esti: 1.4.3.2 / 2.4.1esti: 2.3.7.2 / 2.3.7.3 / 2.4.2 /
2.13.6.2 / 2.13.6.3 / 2.15.1.3 /3.1.1.4 / 3.5.1.1 / 3.5.2.1 / 3.6.2.2
ésti: 2.4.2 / 3.1.4.1 / 3.1.7.1estimáu: 1.9.11esto: 2.4.1 / 3.5.2.3esto: 2.9.2 / 3.5.1.1 / 3.5.2.3estos: 2.4.1éstos: 2.9.2estoyu: 1.7.7estraordinariu: 1.8.14.2estraterrestre: 1.8.14.2estratexa: 1.8.13.1estropiáu: 1.6.2.1estropiéis: 1.6.2.1estru: 1.7.11etnoloxía: 1.8.4.1-etu: 2.16.2.1-eu: 2.2.1.2 / 2.2.2.2 / 2.3.1.2 /
2.3.2.2-éu: 2.2.1.2 / 2.2.2.2 / 2.2.4 / 2.3.1.2
/ 2.3.2.2 / 2.3.4.1 / 2.16.2.1 /2.16.2.5
/eu/: 1.6.1-eud-: 1.8.5.2-eun-: 1.8.5.2europea: 2.3.2.2 / 2.3.3.2 / 2.3.5
europees: 2.3.3.2 / 2.3.5europeo: 2.3.4.1 / 2.3.5europeos: 2.3.1.2 / 2.3.5européu: 2.3.1.2 / 2.3.2.2 / 2.3.4.1 /
2.3.5-eut-: 1.8.5.2ex-: 1.8.14.1 / 1.8.14.2exaxerar: 1.8.14.2ex-conseyeru: 2.16.1.2ex-conceyal: 1.8.14.1ex-conseyeru: 1.8.14.1ex-ministru: 1.8.14.1exame: 1.8.14.1 / 1.8.14.2-exar: 2.16.2.2exe: 3.1.1.1 / 3.1.1.3exerciciu: 1.8.14.1exércitu: 1.8.14.1exhibir: 1.8.14.1exiliu: 1.8.14.1existir: 1.8.14.1 / 1.8.14.2éxitu: 1.8.14.1 / 1.8.14.2exixir: 1.8.14.2exo-: 1.8.14.1éxodu: 1.8.14.1exoftalmia: 1.8.14.1exogamia: 1.8.14.1exóticu: 1.8.14.1extra-: 1.8.14.2f: 1.1.1 / 1.7.9 / 1.8.9/ f /: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.9faba: 1.7.5.2facedera: 2.3.2.2 / 2.3.3.2facederes: 2.3.3.2facederos: 2.3.1.2facederu: 2.3.1.2 / 2.3.2.2 / 2.16.2.1facéi: 1.9.1.2 / 2.15.1.2facemos: 1.4.2.2facer: 1.7.9 / 2.13.6.2 / 2.16.1.1 /
3.3.4 / 3.6.2.2 / 3.6.4.1
270
facé-ylo: 3.6.4.1faciendo: 1.4.2.2facíes: 1.9.1.4facíeslo: 1.9.1.4fácil: 1.9.1.5 / 3.3.4fácilmente: 1.9.1.5factor: 1.8.5.1factura: 1.7.4.1fadies: 2.12.11fadríais: 1.9.1.3Faeo: ap. 3.2faes: 1.9.6 / 2.13.6.3Faéu: ap. 3.2fai: 1.2.1.1 / 1.9.1.1 / 1.9.7 / 2.9.2 /
2.13.6.1 / 3.1.7.2faiga: 3.6.1.5 / 3.6.2.2fáigalo: 3.6.2.2faigas: 3.5.2.10 / 3.6.2.2fáigase: 3.6.2.1faigo: 1.4.2.2failo: 3.6.2.2faime: 2.15.1.4faite: 3.6.4.2fala: 1.9.1.4 / 2.4.2 / 2.11.1.1 / 3.3.4falaba: 1.7.5.2 / 2.11.1.1 / 3.6.2.2falabais: 2.11.1.1falábamos: 2.11.1.1falabeis: 2.11.1.1falábemos: 2.11.1.1falaben: 2.11.1.1falabes: 1.7.5.2 / 2.11.1.1falada: 2.11.1.1faladera: 2.16.2.1falador: 2.3.1.2 / 2.3.2.2 / 2.3.4.4 /
2.3.5faladora: 2.3.2.2 / 2.3.3.2 / 2.3.5faladores: 2.3.1.2 / 2.3.3.2 / 2.3.5faladoro: 2.3.4.4 / 2.3.5falaes: 2.11.1.1
falái: 1.9.1.2 / 2.11.1.1 / 2.12.12faláis: 1.9.1.4 / 2.11.1.1faláisme: 1.9.1.4falamos: 1.4.2.2 / 2.11.1.1falan: 2.11.1.1falando: 1.4.2.2 / 2.11.1.1 / 2.12.1.2
/ 3.5.2.11falao: 2.11.1.1falaos: 2.11.1.1falar: 1.9.11 / 2.11.1.1 / 2.12.1.2 /
2.13.7falara: 2.11.1.1falará: 2.11.1.1falarais: 2.11.1.1faláramos: 2.11.1.1falaran: 2.11.1.1falarán: 2.11.1.1falaras: 2.11.1.1falarás: 2.11.1.1falare: 2.11.1.1falaré: 2.11.1.1falareis: 2.11.1.1falaréis: 2.11.1.1falaremos: 2.11.1.1faláremos: 2.11.1.1falaren: 2.11.1.1falares: 2.11.1.1falaría: 2.11.1.1falaríais: 2.11.1.1falaríamos: 2.11.1.1falaríeis: 2.11.1.1falaríemos: 2.11.1.1falaríen: 2.11.1.1falaríes: 2.11.1.1falaron: 2.11.1.1falas: 2.11.1.1falasti: 1.4.3.2 / 2.11.1.1falastis: 2.11.1.1falate: 3.7.1
271
faláu: 1.9.1.2 / 2.11.1.1falavos: 3.7.1fála-y: 1.9.1.4falcatrúa: 1.9.1.3fale: 2.11.1.1 / 3.1.7.3falé: 2.11.1.1faléis: 2.11.1.1falemos: 2.11.1.1falen: 1.9.1.4 / 2.11.1.1fálennos: 1.8.11.1fálente: 1.9.1.4fales: 2.11.1.1falesti: 2.11.1.1falestis: 2.11.1.1fáles-y: 1.9.1.9fallasti: 3.2.4falo: 1.4.2.2 / 2.11.1.1faló: 1.9.1.1 / 2.11.1.1 / 2.12.1.2fálo-lly: 2.10.2fálo-y: 2.10.2falucar: 2.16.2.2fame: 2.13.6.2 / 3.3.4famientu: 2.16.2.1fartucase: 2.13.6.1fartucóse: 3.5.2.1fasta: 2.13.1fatería: 2.16.2.1fatos: 3.6.2.2favoratible: 2.12.11 / 2.16.2.1fax: 1.8.14.1La Faya los Llobos: ap. 8fayedón: 2.16.2.5fayéu: 2.16.2.1 / 2.16.2.5faza: 1.7.10.2fea: 2.3.2.2 / 2.3.3.2febreru: 2.13.6.1fecha: 3.5.1.1fecho: 2.11.2.2 / 3.5.1.1
fechu: 1.1.4 / 2.13.6.2 / 2.13.6.3 /3.5.1.1
feder: 1.3.4.2fedor: 2.16.2.1fees: 2.3.3.2Felgueras: ap. 1Les Felgueres: ap. 1felices: 2.3.1.1feliz: 2.3.1.1fenómenu: 1.9.1.6feos: 2.3.1.2ferradura: 1.3.3.2ferramienta: 3.3.4ferrar: 1.3.4.2ferre: 2.2.1.1ferrería: 2.16.2.1ferreru: 2.16.2.1ferres: 2.2.1.1ferruñentu: 1.3.3.2ferruñosu: 1.3.3.2ferver: 1.3.4.2fesoria: 2.16.2.1fetsu: 1.1.4feu: 1.6.1 / 1.9.1.8 / 2.3.1.2 / 2.3.2.2feúcu: 1.9.1.3fía: 2.2.2.1 / 2.2.2.2 / 2.2.3.1 / 3.3.4ficción: 1.8.5.1*fider: 1.3.4.2fiedo: 1.3.4.2fiende: 3.1.1.2fierro: 1.4.2.2fierro: 1.3.4.2 / 2.2.1.1fierru: 1.3.3.2 / 2.2.1.1fiervo: 1.3.4.2fíes: 2.2.3.1fiesta: 2.13.6.1figal: 2.2.2.7 / 2.2.3.1figales: 2.2.3.1figar: 2.2.4
272
figares: 2.2.4Figares: ap. 3.1.6figos: 1.9.11figuranza: 2.16.2.1fiína: 1.9.1.3filar: 2.12.12filo: 1.4.2.2filo: 2.2.1.1 / 3.5.2.1filu: 1.7.16 / 2.2.1.1 / 3.5.2.1fin: 1.3.7.1fino: 2.12.1.2 / 2.12.12finu: 2.12.1.2fíos: 1.9.12 / 2.2.1.2Fíos: ap. 10*firradura: 1.3.3.2*firrar: 1.3.4.2*firruñentu: 1.3.3.2*firruñosu: 1.3.3.2*firver: 1.3.4.2físico-químicu: 1.9.1.6fíu: 2.2.1.2 / 2.2.2.1 / 2.2.2.2 / 3.1.1.4fixar: 1.8.14.1fixeron: 2.8.1fixi: 1.4.3.2fixo: 2.9.2fíxolo: 2.12.12fiyinos: 2.15.1.2fizo: 3.6.2.2floriatu: 2.16.2.1foguera: 1.3.1.2foguerina: 1.3.1.2foi: 2.12.10.2 / 3.3.4*foin: 1.3.5.2folanchón: 2.16.2.1folgán: 2.16.2.1folgar: 1.3.2.2 / 1.7.19.1folgazán: 2.3.4.2folgazano: 2.3.4.2La Folgueirosa: ap. 4
Folguera: ap. 4El Fondón: 3.2.9.2fonte: 1.4.3.1La Fonte l’Abeduriu: ap. 8Fontes: ap. 3.1.6*fonti: 1.4.3.1Fontoria: ap. 1Fontouria: ap. 1fórceps: 1.8.12.1fornu: 2.13.7forzar: 1.3.2.2foto: 1.4.2.2foto: 2.2.3.1fotos: 2.2.3.1foyasqueru: 1.3.1.2fr: 1.7.19.1fragmentu: 1.8.8.1El Franco: ap. 6.2Francos: ap. 3.2.3frañir: 1.7.15frayallo: 2.10.2frayar: 1.7.9 / 1.7.19.1fregar: 1.3.4.1frego: 1.3.4.1frente a: 2.13.7fresneda: 2.2.2.2 / 2.2.3.2 / 2.16.2.1fresnees: 2.2.3.2Fresneo: ap. 3.2fresnéu: 2.2.2.2 / 2.16.2.1Fresnéu: ap. 3.2 / ap. 4*friegar: 1.3.4.1friolientu: 2.16.2.1*Frisnéu: ap. 4fríu: 1.9.7 / 2.9.2 / 2.13.6.1fruta: 1.9.11-ft-: 1.8.9fueín: 1.9.1.3fuelgo: 1.3.2.2fueos: 2.2.1.2
273
fuera: 2.12.2fuerzo: 1.3.2.2fueu: 1.3.1.2 / 1.6.2.1 / 1.9.1.3 /
2.2.1.2 / 3.5.2.1fueúcu: 1.9.1.3fueya: 1.3.1.2 / 3.5.2.1*fuguera: 1.3.1.2*fuguerina: 1.3.1.2fui: 1.9.1.1fuin: 1.3.5.2*fulgar: 1.3.2.2*La Fulgueirosa: ap. 4fumar: 3.5.2.2fumes: 3.5.2.7fumu: 1.2.2.1 / 3.5.2.1furaca: 2.2.2.1furacos: 2.2.1.1furacu: 1.7.9 / 2.2.1.1 / 2.2.2.1 / 2.6.3furame: 1.8.11.3*furzar: 1.3.2.2fusties: 2.2.3.4*fuyasqueru: 1.3.1.2g: 1.1.1 / 1.7.8 / 1.7.8.1 / 1.8.8 /
1.8.8.1/g/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.8-ga: 2.2.3.1gafes: 2.2.3.4galaxa: 1.8.14.1galdidín: 2.16.2.5galdíu: 2.16.2.5gallego-asturianes: 1.4.2.2gallegoasturianes: 1.4.2.2ganao: 3.5.2.1ganáu: 3.5.2.1ganes: 1.9.11gasayosa: 2.16.2.1gastizón: 2.16.2.4gastizu: 2.16.2.1gatu: 1.7.8.1 / 2.6.3
gaxapu: 1.7.8.1-gd-: 1.8.8.1 / 1.8.8.2ge: 1.8.13.1gi: 1.8.13.1glayida: 2.16.2.1glayíu: 1.7.8.1 / 2.16.2.1globu: 1.7.8.1-gm-: 1.8.8.1gn-: 1.8.2.1-gn-: 1.8.8.1 / 1.8.8.2gnomu: 1.8.2.1gnoseoloxía: 1.8.2.1gnosticismu: 1.8.2.1gnósticu: 1.8.2.1Godos: ap. 3.2.3gordu: 2.12.1.2gorrumbu: 1.7.8.1gota: 2.6.6goxu: 1.7.8.1Gozón: ap. 2gozoniegu: 2.16.2.1gr: 1.7.19.1gracies: 3.6.2.2 / 3.6.4.1gracies a: 2.13.7Gradura: ap. 1gran: 2.3.6.2granda: 1.7.19.1grande: 2.3.7.2grandura: 2.16.2.1Grau: ap. 1 / ap. 3.2.1griesca: 1.7.8.1gripe: 2.2.1.6gu: 1.7.8 / 1.7.8.2-gua: 2.2.3.1guah. e: 1.7.20guapa: 1.9.1.5 / 2.3.6.1 / 2.3.6.2guapamente: 1.9.1.5guapísimu: 2.3.7.3
274
guapu: 2.3.6.2 / 2.3.7.1 / 2.3.7.2 /2.3.7.3
guardaes: 2.11.2.2gue: 1.1.1 / 1.2.2.2güe: 1.7.8.2 / 1.9.3güe: 1.9.3 / 2.2.2.4güei: 2.12.3güei: 1.2.1.1 / 1.6.2.1 / 1.9.3 /
3.5.2.11güela: 3.6.2.2güelen: 1.9.4güelín: 1.3.9.1güel-les: 1.9.4güelu: 1.3.9.1Güerres: 1.9.3güerta: 1.3.9.1güertín: 1.3.9.1güertina: 1.3.9.1güertón: 1.3.9.1güertu: 1.3.9.1güertucu: 1.3.9.1-gues: 2.2.3.1-gües: 2.2.3.1güesera: 1.3.9.1güesín: 1.3.9.1güesón: 1.3.9.1güesu: 1.3.9.1 / 1.9.3güesucu: 1.3.9.1güesudu: 1.3.9.1guetar: 1.2.2.2 / 1.7.8.2güévara: 1.9.1.2güevu: 1.9.3güeyada: 1.3.9.1güeyar: 1.3.9.3güeyera: 1.3.9.1güeyín: 1.3.9.1güeyo: 1.3.9.3güeyón: 1.3.9.1güeyu: 1.3.9.1 / 3.5.2.1
güeyucu: 1.3.9.1gui: 1.2.2.2güi: 1.7.8.2 / 1.9.3guirriu: 1.2.2.2 / 1.7.8.2güisqui: 1.9.3guo: 1.6.1gusta: 2.6.4guxán: 1.7.8.1h: 1.1.1 / 1.1.2 / 1.7.20 / 3.1.1.1 /
3.1.3 / 3.1.4.1 / 3.1.5 / 3.1.7.1 /3.1.1.4
h. : 1.1.2 / 1.1.2.1 / 1.1.2.3 / 1.7.20h: 1.1.2.3ha: 3.1.2 / 3.1.6haber + infinitivu: 2.11.2.3haber + participiu: 2.11.2.1haber que: 3.6.4.1haber: 1.7.5.2 / 3.1.6había: 1.9.11hábitat: 1.8.4.2hacha: 3.1.2hache: 1.1.1hachu: 1.7.20hacia: 2.13.1 / 2.13.2hacia: 2.13.2hai: 1.2.1.1 / 1.9.4 / 2.6.3 / 2.6.4 /
2.11.2.2 / 2.12.11 / 2.13.6.1 /3.1.3 / 3.1.7.1 / 3.5.2.1 / 3.5.2.5 /3.6.4.1 / 3.6.5.2 / 3.7.1
hala: 2.15.2hale: 2.15.2has: 3.3.4hasta: 2.13.6.1hasta: 2.13.1haza: 2.13.1 / 2.13.2hectómetru: 1.8.5.1Les H. elgueres: ap. 1hemorraxa: 1.8.13.1herba: 1.7.5.2 / 2.13.6.1 / 3.5.2.1
275
hermana: 3.5.1.2hermano: 3.5.1.2hermanu: 1.7.20 / 3.1.1.4 / 3.5.1.2heterodoxa: 1.8.14.1heterodoxu: 1.8.14.1hexa-: 1.8.14.1hexaedru: 1.8.14.1hexágonu: 1.8.14.1hexámetru: 1.8.14.1hexasílabu: 1.8.14.1hi: 1.8.13.2hidroavión: 2.16.1.2hidróxenu: 1.8.13.1himnu: 1.8.10.1hipertensu: 2.16.1.2hipnosis: 1.8.3.1hipótesis: 1.7.20h. ispiar: 1.7.20ho: 2.15.1.1 / 2.15.1.4ho: 1.7.20 / 2.15.1.4hola: 2.15.1.1hom: 2.15.1.1 / 2.15.1.4homazu: 2.16.2.1home: 1.3.1.1 / 1.7.20 / 2.2.2.4 /
2.3.1.3 / 2.3.2.3 / 2.3.4.3 / 2.3.4.4/ 2.3.6.2 / 2.4.3 / 3.1.1.3 / 3.1.1.4/ 3.1.4.1 / 3.1.7.2 / 3.1.7.3
homes: 2.3.1.3homín: 1.3.1.1homoxénees: 1.6.3.3homoxéneos: 1.6.3.3homoxeneu: 1.6.3.3 / 1.7.20homucu: 2.16.2.1honrao: 3.5.2.3H. ontoria: 1.1.2.1 / ap. 1horru: 1.7.19 / 1.7.20 / 3.1.1.1 /
3.1.7.1 / 3.2.9.1h. ou: 1.1.2.1hubo: 2.8.1
h. ue: 1.1.2.1H. uentes: 1.1.2.1*humín: 1.3.1.1i: 1.1.1 / 1.2.1.1 / 1.3 / 1.3.7 / 1.3.7.1
/ 1.3.8 / 1.3.8.1 / 1.7.4.2 / 1.7.8.2/ 1.7.10.1 / 1.7.12.2 / 1.8.3.2 /1.8.5.2 / 1.8.13.2
-i: 1.4.3 / 1.4.3.1 / 1.4.3.2 / 2.2.1.1 /2.2.3.1 / ap. 3.1 / ap. 3.1.2
/i/: 1.1.1 / 1.2 / 1.2.1.2 / 1.2.2 /1.2.2.1.1 / 1.3 / 1.6.1 / 1.6.2.1
/-i/: 1.4.3.1/ia/: 1.6.1/iai/: 1.6.2.1-iar: 2.16.2.2/iau/: 1.6.2.1-ible: 2.16.2.1-ic-: 1.8.3.2-icar: 2.16.2.2-ida: 2.2.2.2 / 2.2.3.2 / 2.2.4 / 2.3.2.2
/ 2.3.3.2 / 2.16.2.1 / 2.16.2.5ideal: 1.6.3.2idioma: 2.12.1.2ie: 1.3.3.2 / 1.3.4.2 / 1.3.9/ie/: 1.3 / 1.6.1-iegu: 2.16.2.1/iei/: 1.6.2.1-ientu: 2.16.2.1-íes: 2.2.3.2 / 2.3.3.2/ieu/: 1.6.2.1iguáis: 1.9.1.2igual: 2.12.4 / 2.12.8igual (de) ...que: 2.3.7.2igual: 2.3.7.2 / 2.12.12iguar: 3.3.4iguáu: 1.9.1.2igües: 3.6.3.3iguó: 3.6.2.2/ii/: 1.9.1.3
276
ilesia: 1.9.1.7illegal: 1.7.17.2im-: 1.5.3 / 2.16.1.3imán: 3.1.1.1impactu: 1.8.5.2impautu: 1.8.5.2imponer: 1.5.2importante: 1.5.3imprenta: 1.7.13in-: 1.5.3 / 1.5.4 / 2.16.1.3-in: 2.3.1.1-ín: 1.3.9.1 / 2.2.1.1 / 2.3.1.1 /
2.3.4.2 / 2.16.2.1-ina: 2.2.2.3indición: 1.5.3índiz: 1.9.1.1industria: 1.5.3ineptu: 1.8.3.2ineutu: 1.8.3.2infestar: 1.5.3L’Infiestu: ap. 11 / ap. 12infinitu: 1.3.7.1influíu: 1.9.1.3infra-: 1.5.4 / 2.16.1.3infrarroxu: 1.5.4*ingazu: 1.5.1Inglaterra: ap. 15inmaduru: 1.5.3inmanente: 1.8.11.2inmerecíu: 1.8.11.2inmobiliaria: 1.8.11.2inmoral: 1.8.11.2inmortal: 1.8.11.2inmunoloxía: 1.8.11.2innatu: 1.8.11.1innecesariu: 1.8.11.1innoble: 1.8.11.1-ino: 2.3.4.2inorancia: 1.8.8.2
inorante: 1.8.8.2-inos: 2.2.1.1 / 2.3.1.1*inquivocu: 1.5.2inscribir: 1.8.12.4insertar: 1.5.3inseutu: 1.5.3insinia: 1.8.8.2inspector: 1.8.5.2inspeición: 1.8.12.4inspeutor: 1.8.5.2inspiración: 1.8.12.4instancia: 1.8.12.4institutu: 1.8.12.4instintu: 1.8.12.4instrumentu: 1.8.12.4insurrectu: 1.8.5.2insurreutu: 1.8.5.2intactu: 1.8.5.2intautu: 1.8.5.2*inte: 1.5.2intención: 1.5.3inter-: 1.5.4 / 2.16.1.3interceptar: 1.8.3.2interceutar: 1.8.3.2internacional: 1.5.4interpretar: 1.5.4intra-: 1.5.4 / 2.16.1.3intramuscular: 1.5.4invisible: 1.5.3*inxamás: 1.5.2inxerir: 1.5.3inxeniu: 1.8.13.1inxertar: 1.5.3inxuria: 1.8.13.2inxustamente: 2.16.2.1inyeición: 1.8.13.2-ío: 2.3.4.1 / 2.16.2.5/io/: 1.6.1/ioi/: 1.6.2.1
277
-íos: 2.2.1.2 / 2.3.1.2/iou/: 1.6.2.1-iquiar: 2.16.2.2-is: 2.2.1.1-isa: 2.2.2.3-iscar: 2.16.2.2-ísima: 2.3.7.3-ísimo: 2.3.7.3-ísimu: 2.3.7.3-isquiar: 2.16.2.2Israel: 1.7.19.1-íu: 2.2.1.2 / 2.2.2.2 / 2.2.4 / 2.3.1.2 /
2.3.2.2 / 2.3.4.1 / 2.16.2.1 /2.16.2.5
/iu/: 1.6.1iviernu: 2.13.6.1 / 3.1.4.1ixuxú: 2.15.2-izu: 2.16.2.1j: 1.1.2 / 1.1.6Jalisco: 1.1.6jota: 1.1.6k: 1.1.6 / 1.7.4.3/k/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.4[ky]: 1.1.5ka: 1.1.6Kenia: 1.1.6keplerianu: 1.1.6l: 1.1.1 / 1.7.4.1 / 1.7.8.1 / 1.7.16 /
1.7.19.1 / 1.8.7.3l-: 1.7.17.1-l-: 1.7.17.2-l: 1.9.4l.l: 1.1.3.1/l/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.16 / 1.7.17.1/lv/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.17 / 1.7.17.1
/l-/: 1.7.17.1/lv/: 1.7.17.1
[lv]: 1.1.3
l’: 3.1.1.1 / 3.1.1.3 / 3.1.2
l’: 1.4.2.1 / 2.2.2.2 / 2.2.2.3 / 2.2.2.4/ 2.2.2.6 / 2.2.3.2 / 2.4.3 / 2.8.1 /3.1.1.1 / 3.1.1.4 / 3.1.2 / 3.1.7.3 /3.2.9.1 / 3.3.4 / 3.8.3
‘l: 3.1.1.2 / 3.1.7.3‘l: 2.3.6.1 / 2.3.7.2 / 2.5.4 / 2.13.8 /
3.1.1.2 / 3.1.7.3 / 3.5.2.1 / 3.6.1.5/ 3.6.2.1 / 3.6.2.2 / 3.8.3 / 3.8.4
la: 1.9.4 / 2.3.6.2 / 2.10.2 / 2.12.10.2/ 3.1 / 3.1.2 / 3.2.1.1
la: 1.2.1.1 / 1.2.1.2 / 1.4.3.2 /1.7.17.1 / 1.9.1.7 / 1.9.12 / 1.9.4 /2.1.1 / 2.2.2.1 / 2.2.2.2 / 2.2.2.3 /2.2.2.4 / 2.2.2.5 / 2.2.2.6 / 2.2.3.1/ 2.2.3.2 / 2.2.3.3 / 2.2.3.5 /2.3.6.1 / 2.3.6.2 / 2.4.2 / 2.5.1.1 /2.5.1.2 / 2.5.3 / 2.8.1 / 2.9.2 /2.9.3 / 2.13.6.1 / 2.13.6.2 / 2.13.8/ 3.1.1.4 / 3.1.7.1 / 3.2.1.2 / 3.3.4/ 3.5.1.2 / 3.5.2.1 / 3.6.1.3 /3.6.1.5 / 3.6.2.1 / 3.6.2.2 / 3.7.1 /3.8.3 / 3.8.4
Laifrera: ap. 8.1Laipata: ap. 8.1Laisancho: ap. 8.1la mio: 2.5.2la nuesa: 2.5.2la nuestra: 2.5.2la so: 2.5.2la so: 2.5.2la to: 2.5.2la to: 2.5.2la vuesa: 2.5.2la vuestra: 2.5.2lata: 1.7.17.1lentes: 1.7.17.1lentu: 1.7.17.1les: 1.9.4 / 2.10.2 / 2.12.10.2 /
3.2.1.1
278
les: 1.9.4 / 2.1.1 / 2.2.3.1 / 2.2.3.2 /2.2.3.3 / 2.2.3.4 / 2.2.3.5 / 2.5.1.1/ 2.5.1.2 / 2.5.3 / 2.11.2.2 /2.13.6.1 / 2.15.1.4 / 3.1.4.2 /3.2.4 / 3.4.1 / 3.5.2.10 / 3.6.1.5 /3.6.2.2 / 3.6.4.1 / 3.6.5.2 / 3.6.5.3/ 3.8.3
les mios: 2.5.2les nueses: 2.5.2les nueses: 2.5.2les nuestres: 2.5.2les sos: 2.5.2les tos: 2.5.2les vueses: 2.5.2les vuestres: 2.5.2leucemia: 1.7.17.1léxicu: 1.8.14.1Liberia: 1.7.17.1Libia: 1.7.17.1licántropu: 1.7.17.1licéu: 1.7.17.1lignitu: 1.8.8.1Lisboa: 1.7.17.1ll: 1.1.1 / 1.1.3 / 1.7.17l.l.: 1.1.3 / 1.1.3.1 / 1.7.17.3ll-: 1.7.17.1l.l.: ap. 1-ll-: 1.7.17.2lla: 2.10.2la: ap. 13llaberintu: 1.7.17.1llabial: 1.7.17.1llabiu: 1.7.17.2llabor: 1.7.17.2 / 2.2.1.6llaboral: 1.7.17.1llaboratoriu: 1.7.17.1llabrador: 2.2.1.2 / 2.2.2.2 / 2.2.4 /
2.16.2.1llabradora: 2.2.2.2 / 2.2.3.2 / 2.2.4
llabradores: 2.2.1.2 / 2.2.3.2 / 2.2.4L. l.aciana: ap. 15llacuada: 3.7.1lladriyu: 1.7.7lladroniciu: 1.6.1llagar: 2.2.1.1 / 2.2.4llagares: 2.2.1.1 / 2.2.4llaín: 2.3.1.1llaína: 1.9.1.5llaínamente: 1.9.1.5llaínos: 2.3.1.1llamargal: 2.16.2.1llamaron: 3.6.2.2llamatu: 2.16.2.1llamba: 2.11.1.2llambáis: 2.11.1.2llambamos: 2.11.1.2llamban: 2.11.1.2llambas: 2.11.1.2llambe: 2.11.1.2llambéi: 2.11.1.2llambéis: 2.11.1.2llambemos: 2.11.1.2llamben: 2.11.1.2llamber: 2.11.1.2llamberá: 2.11.1.2llamberán: 2.11.1.2llamberás: 2.11.1.2llamberé: 2.11.1.2llamberéis: 2.11.1.2llamberemos: 2.11.1.2llambería: 2.11.1.2llamberíais: 2.11.1.2llamberíamos: 2.11.1.2llamberíeis: 2.11.1.2llamberíemos: 2.11.1.2llamberíen: 2.11.1.2llamberíes: 2.11.1.2llambes: 2.11.1.2
279
llambi: 2.11.1.2llambí: 2.11.1.2llambía: 2.11.1.2llambíais: 2.11.1.2llambíamos: 2.11.1.2llambida: 2.11.1.2llambíeis: 2.11.1.2llambiemos: 2.11.1.2llambíemos: 2.11.1.2llambíen: 2.11.1.2llambiendo: 2.11.1.2llambiera: 2.11.1.2llambierais: 2.11.1.2llambiéramos: 2.11.1.2llambieran: 2.11.1.2llambieras: 2.11.1.2llambiere: 2.11.1.2llambiereis: 2.11.1.2llambiéremos: 2.11.1.2llambieren: 2.11.1.2llambieres: 2.11.1.2llambieron: 2.11.1.2llambíes: 2.11.1.2llambiesti: 2.11.1.2llambiestis: 2.11.1.2llambimos: 2.11.1.2llambió: 2.11.1.2llambío: 2.11.1.2llambiona: 2.16.2.1llambionería: 2.16.2.1llambíos: 2.11.1.2llambisti: 2.11.1.2llambistis: 2.11.1.2llambíu: 2.11.1.2llambo: 2.11.1.2llamélos: 2.13.6.1llamó: 1.9.12llamólu: 1.9.12L. l.andecastiel.l.u: ap. 7.1
Llanera: ap. 3.2Llanes: ap. 1Llangréu: 1.7.8.1 / 1.9.1.9 / ap. 2 /
ap. 3.2 / ap. 8.3*Los Llanos: ap. 1llantalos: 3.6.5.1 / 3.6.5.3llantar: 3.6.5.1 / 3.6.5.3llantóse: 2.13.7llantóseme: 2.13.7El Llanu d’Arriba: ap. 11El Llanu’l Cura: ap. 8llaos: 2.2.1.2llapiceru: 1.7.17.1llápiz: 1.7.17.1 / 1.9.1.1llargor: 2.16.2.1L. l.arón: 1.1.3llástima: 1.9.1.1Llastres: ap. 1llata: 1.7.17.1llateral: 1.7.17.1llatín: 1.7.17.1llau: 1.9.1.1 / 2.2.1.2L. l.avachos: ap. 1llavaderos: 2.2.1.2llavaderu: 2.2.1.2 / 2.16.2.1llavadoria: 2.2.2.2 / 2.2.4llavadories: 2.2.4llavadorios: 2.2.4llavadoriu: 2.2.2.2 / 2.2.4 / 2.16.2.1llavámonos: 3.7.2llavar: 1.7.5.1L. l.avayos: ap. 1Llavayos: ap. 1llaves: 2.15.1.4 / 3.2.4 / 3.4.1Llaviana: 1.7.17 / ap. 1 / ap. 2 /
ap. 3.2 / ap. 3.2.3L. l.aviu: ap. 3.2.1llección: 1.8.5.2
280
lleche: 1.4.3.1 / 1.7.3 / 2.2.2.7 /2.13.8 / 3.5.2.1
*llechi: 1.4.3.1llector: 1.7.17.1llectura: 1.7.17.1llegal: 1.7.17.1 / 1.7.17.2llegando: 2.13.8llegar: 2.13.7llegó: 3.5.2.1llei: 1.2.1.1 / 1.6.1 / 2.2.3.1 / 2.2.4lleición: 1.7.17.1 / 1.8.5.2lleis: 2.2.3.1 / 2.2.4L. l.ena: ap. 1 / ap. 2*El Llenu: ap. 1llende: 2.2.3.1llendes: 2.2.3.1llentes: 1.7.17.1llenteyes: 1.9.4llentu: 1.7.17.1lleña: 1.7.15 / 2.3.6.1 / 2.3.6.2 / 2.4.2
/ 2.5.1.1 / 2.5.1.2 / 2.5.2 / 2.5.3 /3.5.2.1
Lleón: 1.7.17.1 / ap. 15llépara: 1.7.17.1llepra: 1.7.17.1lles: 2.10.2lletanía: 1.7.17.1lletricidá: 1.7.17.1lletricista: 2.16.2.3llétricu: 1.7.17.1lleucemia: 1.7.17.1lleva: 3.1.1.2 / 3.1.1.3llevantase: 3.6.2.2lleve: 3.6.1.5llévelu: 3.6.2.1lleven: 3.6.2.2llevó: 1.9.1.4llevóvoslo: 1.9.1.4llexía: 1.7.12.2
llexiona: 1.7.12.2llexislar: 1.7.17.1lliberal: 1.7.17.1llibertá: 1.7.17.1 / 2.2.3.1 / 2.2.4llibertaes: 2.2.3.1 / 2.2.4llibre: 2.3.1.1 / 2.3.2.3 / 2.3.3.1 /
2.3.4.3 / 2.3.5llibrería: 2.16.2.1 / 3.5.2.1llibres: 2.3.1.1 / 2.3.3.1 / 2.3.5llibros: 2.9.2 / 3.6.2.2llibru: 1.9.4 / 2.6.5 / 2.13.6.2llicántropu: 1.7.17.1llicencia: 1.7.17.1llicenciada: 2.2.2.2 / 2.2.3.2llicenciaes: 2.2.3.2llicenciaos: 2.2.1.2llicenciáu: 2.2.1.2 / 2.2.2.2llicéu: 1.7.17.1llícitu: 1.7.17.1llicor: 1.7.17.1llimaces: 2.2.1.1llimaz: 1.7.10.2 / 2.2.1.1llimbu: 1.7.17.1llimpiámeles: 3.6.5.2 / 3.6.5.3llimpiar: 3.6.5.2 / 3.6.5.3llimpio: 3.5.2.5 / 3.5.2.8llimpiu: 1.7.13llingua: 1.7.17.2 / 2.2.3.1llinguatu: 2.16.2.1llinguaxe: 1.7.17.1llingües: 2.2.3.1llingüina: 1.9.3llingúística: 1.7.17.1llinia: 1.7.17.1llinterna: 1.7.17.1llira: 1.7.17.1llíricu: 1.7.17.1lliriu: 1.7.18lliteral: 1.7.17.1
281
lliteratura: 1.7.17.1llitru: 1.7.17.1lliturxa: 1.7.17.1 / 1.8.13.1llo: 2.10.2lloba: 2.2.2.1 / 2.2.3.1 / 2.2.4llobercu: 1.3.1.1llobes: 2.2.3.1 / 2.2.4llobín: 1.3.1.1llobos: 1.4.2.2 / 2.2.1.1 / 2.2.4llobu: 1.3.1.1 / 1.4.2.1 / 1.7.5.2 /
2.2.1.1 / 2.2.2.1 / 2.2.4l.l.obu: 1.1.3llocal: 1.7.17.1llocalidá: 1.7.17.1llocomotora: 1.7.17.1llocura: 2.16.2.1llogaritmu: 1.7.17.1llombrices: 2.2.3.1llombriz: 2.2.3.1llonxitú: 1.7.17.1lloñe: 2.12.2lloñe: 1.7.15 / 2.8.1lloriame: 1.8.11.3Llorío: ap. 3.2Lloroñi: ap. 3.1llos: 2.10.2*La Llosa: ap. 1llotería: 1.7.17.1llover: 1.3.2.2lloviscar: 2.16.2.2llovisquiar: 2.16.2.2llóxicu: 1.7.17.1L. l.uarca: 1.1.3 / ap. 1llu: 2.10.2*llubercu: 1.3.1.1*llubín: 1.3.1.1Llucía: 2.15.1.4llueca: 2.2.3.1lluengu: 1.7.17.2
llueques: 2.2.3.1llueu: 1.4.2.1 / 2.12.1.3 / 2.12.3llueu: 1.6.2.1llueve: 1.3.2.2Llugás: ap. 6Llugo: ap. 3.2Llugones: ap. 3.1.6Lluis: 2.15.1.2L. l.umaxu: ap. 15llume: 2.2.1.6lluminaria: 1.7.17.1lluminosu: 1.7.17.1lluna: 1.7.17 / 1.7.17.2L. l.una: ap. 15llunar: 1.7.17.1llunes: 2.2.1.3 / 2.2.4lluriame: 2.16.2.1llustru: 1.7.17.1llutu: 1.7.17.1*lluver: 1.3.2.2lluxu: 1.7.17.1lluxuria: 1.7.17.1lluz: 3.6.1.5 / 3.6.2.1-l.l.y: 2.10.2-l.l.ys: 2.10.2-lm-: 1.8.7.3lo: 1.9.4 / 2.10.2 / 2.12.10.2 / 3.2.1.1
/ 3.5.2.8 / 3.5.2.9 / 3.5.2.10lo: 1.9.12 / 1.9.4 / 2.1.1 / 2.3.7.2 /
2.8.1 / 2.9.2 / 2.12.11 / 3.1.1.4 /3.1.7.1 / 3.5.1.2 / 3.5.2.8 / 3.5.2.9/ 3.5.2.10 / 3.6.1.1 / 3.6.2.2 /3.6.4.1 / 3.6.5.2
lo mesmo (de)... que: 2.3.7.2local: 1.7.17.1localidá: 1.7.17.1locomotora: 1.7.17.1logaritmu: 1.7.17.1Lombardía: 1.7.17.1
282
Londres: 1.7.17.1 / ap. 15.1los: 1.9.4 / 2.10.2 / 2.12.10.2 /
3.2.1.1los: 1.9.12 / 2.1.1 / 2.2.1.1 / 2.2.1.2
/ 2.2.1.3 / 2.2.1.4 / 2.2.1.5 /2.3.7.2 / 2.5.1.1 / 2.5.1.2 / 2.5.3 /2.9.2 / 2.13.6.1 / 2.13.6.3 / 2.13.8/ 2.15.1.3 / 3.1.4.2 / 3.5.2.10 /3.6.2.2 / 3.6.5.3 / 3.8.3
los mios: 2.5.2los nuesos: 2.5.2los nuestros: 2.5.2los sos: 2.5.2los sos: 2.5.2los tos: 2.5.2los vuesos: 2.5.2los vuestros: 2.5.2-loxía: 1.7.12.2lóxica: 1.9.1.5lóxicamente: 1.9.1.5lóxicu: 1.7.17.1lu: 1.9.4 / 2.10.2 / 2.12.10.2lu: 3.3.4 / 3.5.1.2 / 3.5.2.10 / 3.6.1.3
/ 3.6.2.2 / 3.6.4.2*lu: 3.6.1.5luxu: 1.7.17.1luxuria: 1.7.17.1-lv-: 1.8.7.3m: 1.1.1 / 1.7.13 / 1.8.10 / 1.8.10.1
/1.8.10.2/m/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.13m’: 3.1.3m’: 3.1.3ma: 1.9.1.7 / 1.9.12 / 2.2.2.4machacando: 2.13.6.1madalena: 1.8.8.2madiós: 2.15.2Madrid: ap. 15.1
madura: 2.3.2.2 / 2.3.3.2 / 2.3.5 /3.5.2.1
madures: 2.3.3.2 / 2.3.5maduro: 2.3.5 / 3.5.2.1maduros: 2.3.1.2 / 2.3.5maduru: 2.3.1.2 / 2.3.2.2 / 2.3.5magar: 3.6.2.2magar que: 2.14.1magdaleniense: 1.8.8.1magma: 1.8.8.1magnesiu: 1.7.8.1 / 1.8.8.1maíz: 1.9.1.3 / 2.2.1.1 / 2.13.8maízos: 2.2.1.1mal: 2.12.4mal: 2.12.11 / 2.3.6.2 / 3.6.1.2mal a gustu: 2.12.13.3mala: 2.3.2.1 / 2.3.3.1 / 2.3.5malaya: 2.15.2males: 2.3.3.1 / 2.3.5maleta: 2.9.2malinu: 1.8.8.2malo: 2.3.4.1 / 2.3.5 / 3.5.2.1 /
3.5.2.2 / 3.5.2.7 / 3.5.2.8 /3.5.2.11
malos: 2.3.1.1 / 2.3.5malpenes: 2.12.5malu: 2.3.7.2malu: 2.3.1.1 / 2.3.2.1 / 2.3.4.1 /
2.3.5 / 3.6.1.5 / 3.6.2.1mancadura: 2.16.2.1mandar: 3.6.4.1mandaron: 3.6.2.2 / 3.6.5.1 / 3.6.5.3*mandáronlos: 3.6.5.1mandávosles: 3.6.4.1mandó: 1.9.1.4 / 3.1.7.3mandólu: 1.9.1.4manera: 2.8.1manes: 2.2.3.1 / 2.2.4
283
manguán: 1.9.1.1 / 2.3.1.1 / 2.3.2.1 /2.16.2.1
manguana: 2.3.2.1manguanes: 2.3.1.1manía: 1.7.7maniella: 1.7.7maniya: 1.7.7mano: 1.4.2.2mano: 2.2.3.1 / 2.2.4mañana: 2.12.3mañana: 2.13.6.1 / 3.5.2.1mañanes: 3.5.2.2 / 3.5.2.7 / 3.7.2mar: 2.2.2.7marañones: 2.2.1.4maravía: 1.7.7maraviya: 1.7.7marcharon: 1.9.1.7mareaxe: 2.16.2.1María: 1.2.1.2 / 2.15.1.2 / 2.15.1.4 /
3.6.2.2 / 3.7.2mariellu: 1.7.13 / 3.3.4Mariína: 1.9.1.3martes: 2.2.1.3marxe: 1.8.11.3mas: 1.9.1.7 / 2.14.1más: 1.9.1.7 / 2.12.5más: 1.9.11 / 2.3.7.2 / 2.12.11 /
3.1.7.1 / 3.1.7.4 / 3.5.2.1 / 3.5.2.9más...que: 2.3.7.2masque: 2.14.1matala: 3.7.1maurecer: 1.6.1 / 2.16.2.2maxa: 1.8.13.1maxestá: 1.8.13.2maxestáticu: 1.8.13.2máxicu: 1.8.13.1maxilar: 1.8.14.1La Maxúa: ap. 15mayor: 2.3.7.2
mayor: 3.3.4mayu: 1.7.7mazanal: 2.2.2.7 / 2.16.2.1mazanes: 1.9.11 / 3.6.2.2mazcaya: 2.16.2.1me: 2.10.2 / 3.1 / 3.1.3me: 2.6.4 / 2.8.1 / 2.9.2 / 2.12.11 /
3.5.2.3 / 3.6.1.3 / 3.6.2.2 / 3.6.5.2/ 3.6.5.3
meca: 2.15.2mecer: 2.16.1.1medio: 3.6.2.2*medir: 1.3.8.1medrana: 1.3.3.2medrosu: 1.3.3.2Melendreros: ap. 3.2.3melgueru: 1.3.3.2*melitar: 1.3.7.2memorándum: 1.8.10.2-men: 1.8.11.3*menistru: 1.3.7.2menor: 2.3.7.2menos: 2.12.5 / 2.13.7menos: 2.3.7.2 / 3.6.2.2menos...que: 2.3.7.2mentanto: 2.12.3mentanto: 2.12.1.1-mente: 1.9.1.5 / 2.12.12 / 2.16.2.1mentira: 3.1.1.4-mentu: 2.16.2.1menuda: 3.5.2.1menudo: 3.5.2.1 / 3.5.2.8 / 3.5.2.9*menutu: 1.3.7.2merca: 2.13.8 / 3.7.1mérca-y: 3.5.2.1mercar: 1.3.4.1 / 3.5.2.1mercería: 3.5.2.1merco: 1.3.4.1mercólu: 2.13.6.2
284
Meré: ap. 10merendar: 1.3.4.2merez: 3.6.2.2meriendo: 1.3.4.2merqué: 2.8.1mesa: 3.5.2.1mesma: 2.6.1mesma: 3.5.1.1mesmamente: 2.12.4mesmes: 2.6.1mesmo: 2.6.1mesmo: 2.3.7.2 / 3.5.1.1mesmos: 2.6.1mesmu: 2.6.1mesmu: 3.5.1.1mesories: 2.2.3.4Mestas: ap. 1Les Mestes: ap. 1metá: 2.13.7metanes: 2.13.7metanos: 2.13.7meteoroloxía: 1.6.3.2metí: 3.2.4metíles: 3.2.4metió: 3.4.1metío: 3.5.2.1metióse: 2.13.8metro: 1.4.2.2metro: 2.2.1.1meyor: 2.3.7.2 / 2.12.4meyores: 2.15.1.3mi: 2.10.1mía: 2.5.1.2miaguida: 2.16.2.1miaguíu: 2.16.2.1mialma: 2.15.2miániques: 2.15.2miániques: 1.9.1.2midir: 1.3.8.1
mido: 1.3.8.1*midrana: 1.3.3.2*midrosu: 1.3.3.2miel: 1.3.3.2 / 2.2.1.6*mielgueru: 1.3.3.2mientes: 3.6.2.2-mientu: 2.16.2.1mieos: 2.2.1.2*miercar: 1.3.4.1Mieres: 3.8.4 / ap. 1 / ap. 2 / ap. 3.2míes: 2.5.1.2mieu: 1.3.3.2 / 1.6.2.1 / 1.9.1.1 /
2.2.1.2migayu: 2.6.6migo: 1.4.2.2Miguel: 2.12.1.2mil: 2.7.1.1 / 2.7.1.3 / 2.7.1.4mil: 2.13.6.2mil doscientes: 2.7.1.3mil novecientos noventa y ocho:
2.7.1.3milagru: 1.7.17.2milésimu: 2.7.2militar: 1.3.7.2millón: 2.7.1.1millonésimu: 2.7.2min: 2.10.1min: 3.6.1.2mineru: 2.16.2.1ministru: 1.3.7.2minutu: 1.3.7.2mio: 2.5.1.1mio: 2.5.1.1mío: 2.5.1.2mios: 2.5.1.1míos: 2.5.1.2mira: 2.9.3Miranda: ap. 1*mirindar: 1.3.4.2
285
miróme: 2.12.12míu: 2.5.1.2míu: 2.5.1.2-mn-: 1.8.10.1mn-: 1.8.2.1mnemotéunicu: 1.8.2.1moces: 2.3.3.1 / 2.3.3.3moler: 1.3.2.2molín: 2.2.1.1El Molín: ap. 4molinos: 2.2.1.1molisti: 1.9.4Moncóu: ap. 10Monesteriu d’Ermu: ap. 8monte: 1.4.3.1 / 2.2.1.1montés: 2.16.2.1montes: 2.2.1.1Los Montes: ap. 3.1.6*monti: 1.4.3.1moos: 2.2.1.2Morea d’Ayer: ap. 8morgaces: 2.2.3.4morrer: 1.3.2.2morrió: 3.6.2.2mos: 2.10.2mos: 1.9.1.7moto: 1.4.2.2moto: 2.2.3.1 / 2.2.4motos: 2.2.3.1 / 2.2.4mou: 2.2.1.2movimientu: 2.16.2.1movío: 3.5.2.11moyada: 2.3.2.2 / 2.3.3.2 / 2.3.5 /
3.5.1.1moyadura: 2.16.2.1moyaes: 2.3.3.2 / 2.3.5moyao: 2.3.4.1 / 2.3.5 / 2.13.6.1 /
3.5.1.1 / 3.5.2.1moyaos: 2.3.1.2 / 2.3.5
moyar: 1.3.2.2 / 1.7.13moyáu: 2.3.1.2 / 2.3.2.2 / 2.3.4.1 /
2.3.5 / 3.5.1.1moza: 2.3.3.1 / 2.3.3.3mozaca: 2.16.2.1mozcar: 1.7.10.2mozos: 2.3.1.3mozu: 2.3.1.3 / 2.3.2.3muela: 1.3.9.1muelina: 1.3.9.1muel-lo: 1.9.4muelo: 1.3.2.2muelona: 1.3.9.1mueluca: 1.3.9.1muerro: 1.3.2.2muéyalo: 3.6.3.1mueyo: 1.3.2.2mui: 2.3.7.3 / 2.12.5mui: 2.3.7.3 / 2.12.12 / 3.5.2.1*muler: 1.3.2.2*El Mulín: ap. 4multa: 3.6.2.2muncha: 2.6.1muncha: 1.2.1.1 / 2.12.11 / 3.5.2.1munchayá: 3.3.2munches: 2.6.1munches: 2.11.2.2muncho: 2.3.7.3 / 2.6.1 / 2.12.5muncho: 2.3.7.3 / 2.12.1.2 / 3.6.4.2 /
3.6.5.2 / 3.6.5.3munchos: 2.6.1munchos: 3.6.2.2munchu: 2.6.1munchu: 2.12.1.2mundu: 3.6.3.2muria: 2.13.8murnia: 1.6.1murniu: 3.6.2.2*murrer: 1.3.2.2
286
museos: 1.6.3.3 / 2.2.1.2muséu: 1.6.3.3 / 2.2.1.2*muyar: 1.3.2.2muyer: 1.1.5 / 1.2.1.2 / 1.7.7 / 2.2.2.4
/ 2.3.2.3 / 2.3.3.1 / 3.3.4 / 3.6.2.2/ 3.8.3
muyeraza: 2.16.2.1muyeres: 2.3.3.1 / 3.8.3muyyer: 1.1.5n: 1.1.1 / 1.7.14 / 1.7.19.1 / 1.8.11
/1.8.11.2 / 1.8.11.3n-: 1.5.5 / 1.7.15 /1.8.2.1-n-: 1.8.8.2-n: 1.8.11.1.9.1.1/n/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.14/n
v/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.15
n’: 3.1.5n’: 3.1.5 / 3.2.4 / 3.2.9.2n’andecha: 2.12.13.3na: 3.2.1.1na: 2.11.2.2 / 3.5.2.1nacencia: 2.16.2.1naci: 1.7.10.1nacismu: 1.7.10.1nada: 2.6.1 / 2.6.6 / 2.12.5 / 3.5.2.5nada: 3.3.4 / 3.5.2.5 / 3.6.2.2 /
3.6.3.3naftalina: 1.7.9 / 1.8.9naguaben: 3.6.5.1 / 3.6.5.3*naguábenles: 3.6.5.1naguando: 3.3.4naguar: 1.5.5naguar por: 2.13.6.2naide: 2.6.1naide: 2.13.7El Nalón: ap. 10namái: 2.12.5 / 2.14.1namás: 2.12.5namás que: 2.14.1
namorase: 1.5.5namoriscar: 2.16.2.2namorisquiar: 2.16.2.2naquel: 3.2.6naquél: 3.2.6naquella: 3.2.6naquella: 3.6.1.2naquelles: 3.2.6naquelli: 3.2.6naquello: 3.2.6naquellos: 3.2.6naquéllos: 3.2.6nariz: 1.7.15naspiar: 1.5.5natural: 1.7.15naufraxu: 1.7.15 / 1.8.13.1Nava: ap. 3.1Naveces: ap. 3.1.6Navia: ap. 3.1.1nazi: 1.7.10.1nazismu: 1.7.10.1ne: 2.15.1.1 / 2.15.1.4ne: 2.15.1.4néctar: 1.8.5.1negaron: 3.6.2.2nel intre: 2.12.13.2nel: 1.9.1.7 / 3.2.1.1 / 3.2.1.2nel: 2.12.1.2 / 3.2.9.1 / 3.4.2 / 3.6.2.2nél: 1.9.1.7 / 3.2.5nel mediu de: 2.13.7nella: 3.2.5nelles: 3.2.5nelli: 3.2.5nello: 3.2.5nellos: 3.2.5nemotéunicu: 1.8.2.1nengún: 2.6.1 / 2.6.3nengún: 3.6.2.2 / 2.6.3nenguna: 2.6.1
287
nengunes: 2.6.1nenguno: 2.6.1nengunos: 2.6.1nengunu: 2.6.1 / 2.6.3nengunu: 2.6.3*nengunu: 2.6.3nenyures: 2.12.2nenyuri: 1.4.3.2 / 2.12.2neña: 2.2.2.1 / 2.2.3.1 / 2.3.6.1 /
2.3.6.2 / 2.5.1.1 / 2.5.1.2 / 2.5.2 /2.5.3
neñes: 2.2.3.1 / 2.5.1.1 / 2.5.1.2 /2.5.2 / 2.5.3
neñín: 1.3.3.1 / 2.16.2.1neños: 1.4.2.2 / 2.5.1.1 / 2.5.1.2 /
2.5.2 / 2.5.3 / 3.6.2.2neñu: 1.2.1.2 / 1.3.3.1 / 1.4.2.1 /
2.2.2.1 / 2.3.6.1 / 2.3.6.2 / 2.5.1.1/ 2.5.1.2 / 2.5.2 / 2.5.3 / 2.5.4 /2.12.1.2 / 3.1.7.3
neolliberal: 2.16.1.2nes: 3.2.1.1nesa: 3.2.6neses: 3.2.6néses: 3.2.6nesi: 3.2.6nesi: 3.5.2.5 / 3.6.3.2nési: 3.2.6neso: 3.2.6neso: 2.6.4nesos: 3.2.6nésos: 3.2.6nesta: 3.2.6nesta: 3.5.2.5nestes: 3.2.6nesti: 3.2.6nésti: 3.2.6nesto: 3.2.6
nestos: 3.2.6neumáticu: 1.8.2.2neumoloxía: 1.8.2.2neumonía: 1.8.2.2neuroloxía: 1.7.15nevada: 2.16.2.1nexu: 1.8.14.1Niévares: ap. 10nin: 2.14.1 / 2.15.1.1nin: 3.6.2.2nina: 2.15.1.1*niñín: 1.3.3.1nisos: 1.9.11niundes: 2.12.2nn: 1.8.11.1no: 1.3.1.3 / 3.7.2no: 3.2.1.1 / 3.2.1.2no que cinca: 2.13.7no que se refier a: 2.13.7no referente a: 2.13.7nocherniegu: 1.3.1.2nomu: 1.8.2.1non: 2.12.7 / 2.12.11non: 2.12.11nonu: 2.7.2norabona: 1.5.5noramala: 1.5.5normativu: 1.7.15nos: 1.9.1.7 / 2.10.2 / 3.2.1.1 / 3.7.2nos: 3.6.1.5 / 3.6.2.1 / 3.6.2.2 /
3.6.4.1nós: 1.9.1.7 / 2.10.1nós: 1.4.2.2noseoloxía: 1.8.2.1nosotres: 2.10.1nosotros: 2.10.1nosticismu: 1.8.2.1nósticu: 1.8.2.1
288
notes: 3.5.2.1novecientos -es: 2.7.1.1noventa: 2.7.1.1noventenu: 2.7.2novenu: 2.7.2ns: 1.8.12.4-nsc-: 1.8.12.4-nsp-: 1.8.12.4-nst-: 1.8.12.4*nu: 1.3.1.3nube: 1.7.15*nucherniegu: 1.3.1.2nueche: 1.3.1.2 / 1.3.9.1 / 1.4.3.1 /
1.6.1*nuechi: 1.4.3.1nuechina: 1.3.9.1nuechiquina: 1.3.9.1nuechona: 1.3.9.1nuedu: 1.7.15nuera: 2.2.2.4nuesa: 2.5.1.1 / 2.5.1.2nueses: 2.5.1.1 / 2.5.1.2nueses: 2.5.1.1 / 2.5.1.2nueso: 2.5.1.1 / 2.5.1.2nueso: 2.5.1.1nuesos: 2.5.1.1 / 2.5.1.2nuestra: 2.5.1.1 / 2.5.1.2nuestra: 3.5.1.1nuestres: 2.5.1.1 / 2.5.1.2nuestro: 2.5.1.1 / 2.5.1.2nuestro: 3.5.1.1nuestros: 2.5.1.1 / 2.5.1.2nuestru: 2.5.1.1 / 2.5.1.2nuestru: 3.5.1.1nuesu: 2.5.1.1 / 2.5.1.2nueve: 2.7.1.1nuevín: 1.3.9.1nuevón: 1.3.9.1
nuevu: 1.3.9.1nuevucu: 1.3.9.1nun: 1.9.1.7 / 2.12.7 / 2.12.11 / 3.2.4
/ 3.6.2.2 / 3.6.4.1 / 3.6.4.2nun: 1.2.1.2 / 1.9.4 / 1.9.11 /1.9.12 /
2.6.3 / 2.6.4 / 2.8.1 / 2.9.2 /2.11.2.2 / 2.12.11 / 2.13.6.2 /2.13.7 / 2.15.1.2 / 2.15.1.4 /3.1.1.4 / 3.1.3 / 3.1.7.3 / 3.2.4 /3.3.4 / 3.5.2.1 / 3.5.2.3 / 3.5.2.5 /3.5.2.11 / 3.6.1.1 / 3.6.1.2 /3.6.1.3 / 3.6.2.2 / 3.6.3.3 / 3.6.4.1/ 3.6.4.2 / 3.6.5.3
nún: 1.9.1.7 / 3.2.4nún: 3.2.4nuna: 3.2.4nuna: 3.2.4nunca: 2.12.3nunca: 2.6.7 / 2.11.2.2 / 3.6.2.2nunes: 3.2.4nunes: 3.2.4nuno: 3.2.4nuno: 3.2.4nunos: 3.2.4nunos: 3.2.4nunu: 3.2.4nunu: 3.2.4ñ: 1.1.1 / 1.7.15ñ-: 1.7.15ñariguda: 2.16.2.1ñariz: 1.7.15ñube: 1.7.15ñuedu: 1.7.15ñuética: 1.9.1.2o: 1.1.1 / 1.3.1 / 1.3.1.1 / 1.3.2 /
1.3.2.1 / 1.3.9 / 1.7.4.1 / 1.7.8.1 /1.7.10.2 / 1.9.1.8 / 2.14.1
o: 1.9.1.8 / 2.12.12
289
ó: 1.9.1.8-o: 1.4.2 / 1.4.2.2 / 2.2.1.1 / 2.2.3.1
/ 2.3.4.1 / 2.3.4.2 / 2.3.4.4 /2.3.6.1 / 2.11.2.2 / 2.12.1 /2.12.1.1 / 2.12.1.2 / ap. 3.2 /ap. 3.2.2
/o/: 1.1.1 / 1.2 / 1.3[-o]: 2.2.1.1obcecáu: 1.8.6.1observar: 1.8.6.1obtusu: 1.8.6.1obviu: 1.8.6.1ocalital: 1.8.3.2ocalitu: 1.8.3.2ochenta: 2.7.1.1ochentenu: 2.7.2ocho: 1.4.2.2 / 2.7.1.1ochocientos -es: 2.7.1.1octaedru: 1.7.4.1octavu: 2.7.2*ofecina: 1.3.7.2oficina: 1.3.7.2 / 3.5.2.4ofrez: 3.6.1.2oftalmoloxía: 1.8.9oh: 2.15.2oh: 1.7.20oi: 2.15.1.1/oi/: 1.6.1omnívoru: 1.8.10.1-ón: 1.3.9.1 / 2.2.1.1 / 2.3.1.1 /
2.3.4.4 / 2.16.2.1once: 2.7.1.1oncenu: 2.7.2onde: 1.9.7.1 / 2.8.1 / 2.12.2onde: 2.8.1 / 3.6.2.2 / 3.6.4.1onde quiera: 3.3.4onde quiera: 3.3.4ónde: 1.9.1.7 / 2.9.1ónde: 2.9.2 / 3.6.2.2 / 3.6.4.1
ondequiera: 2.12.2 / 3.3.4ondequiera: 3.3.4-ones: 2.2.1.1 / 2.3.1.1-ono: 2.3.4.4-onos: 2.2.1.1 / 2.3.1.1-oos: 2.2.1.2opiniones: 2.5.3oportunista: 2.3.1.1oportunistes: 2.3.1.1-or: 2.16.2.1orbayada: 2.2.3.2 / 2.16.2.1orbayaes: 2.2.3.2orbayu: 3.1.1.1-oriu: 2.16.2.1orixe: 1.8.11.3-os: 2.2.1.1 / 2.2.3.1 / 2.3.1.1 /
ap. 3.2.3*oscuru: 1.3.3.3Oseya de Sayambre: ap. 15osíxenu: 1.8.14.2-osu: 2.16.2.1otra: 2.6.1otramiente: 2.12.12otres: 2.6.1otro: 2.6.1otro: 3.2.4 / 3.5.1.2otros: 2.6.1otros: 2.3.7.2otru: 2.6.1otru: 2.13.6.2-ou: 2.2.1.2-óu: 2.2.1.2/ou/: 1.6.1oveya: 2.2.2.4oxalá: 2.15.2oxeción: 1.8.6.2oxetivu: 1.8.6.2oxetu: 1.8.13.2 / 1.8.6.2óxidu: 1.8.14.1
290
oxíxenu: 1.8.14.2oyer: 1.7.7p: 1.1.1 / 1.7.1 / 1.7.13 / 1.8.3 /
1.8.3.1/p/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.1p’: 3.1.6p’: 3.1.6pa: 1.9.1.7 / 2.13.1 / 2.13.2 / 2.13.3 /
3.1 / 3.1.6 / 3.2.1.1pa: 2.12.10.2 / 2.13.2 / 2.13.3 /
3.2.9.2 / 3.5.2.1 / 3.6.2.2pa en: 2.13.8pa en: 2.13.8pa + ente: 2.13.8 / 3.2.7pa la: 3.2.1.2pa les: 3.2.1.2pa lo: 3.2.1.2pa los: 3.2.1.2pá: 1.9.1.7pá: 1.9.12 / 2.2.2.4pación: 2.13.6.1pactu: 1.8.5.2paecíen: 3.6.2.2paeció: 3.5.2.3paez: 1.7.10.2 / 3.5.2.4 / 3.6.2.2paeza: 2.12.11paezme: 3.5.2.1 / 3.6.4.1pagábala: 3.6.2.2paisaneta: 2.16.2.1pal: 3.2.1.1palabra: 1.7.17.2pallabra: 1.7.17.2palomba: 3.3.4pan: 1.2.1.2 / 1.9.4 / 2.13.7pana: 3.8.1panadera: 2.2.2.2 / 2.2.3.2 / 2.2.4panaderes: 2.2.3.2 / 2.2.4panaderos: 2.2.1.2 / 2.2.4panaderu: 2.2.1.2 / 2.2.2.2 / 2.2.4
pantalón: 2.2.1.5pantalones: 2.2.1.5pantasma: 2.2.2.6pante: 2.13.8 / 3.2.7pante: 2.13.8papa: 2.2.2.3papel: 3.5.2.1papeles: 2.13.6.1papesa: 2.2.2.3papiroflexa: 1.8.14.1paragües: 2.2.1.3parara: 3.1.7.3parea: 2.11.2.2parecencia: 2.16.2.1parienta: 2.3.2.1 / 2.3.5pariente: 2.3.2.1 / 2.3.5parientes: 2.3.5París: ap. 15.1parllar: 1.7.17.2 / 1.7.19.1parque: 2.13.6.1Parres: ap. 3.1parrocha: 1.7.3partida: 2.2.3.2partidino: 2.16.2.5partíes: 2.2.3.2partío: 2.16.2.5partíos: 2.2.1.2partíu: 1.9.1.3 / 2.2.1.2pas: 1.9.1.7pasa: 3.4.1pasar: 2.13.7 / 3.3.4pasó: 2.13.6.2 / 3.5.2.4 / 3.6.2.2pastien: 3.4.1patacal: 2.16.2.1patalexar: 2.16.2.2pataques: 3.8.1pataya: 2.16.2.1pautu: 1.8.5.2
291
páxina: 1.8.13.1paxu: 1.7.1 / 1.7.12Paxumal: ap. 8.3paya: 1.7.7payariega: 2.16.2.1-pc-: 1.8.3.2pe: 1.1.1pedagóxicu: 1.8.13.1*pedir: 1.3.8.1pehí: 3.2.8pel: 3.2.1.1pel: 2.13.6.1 / 2.13.6.3 / 3.2.9.1pela: 3.2.1.1pela: 1.9.11 / 2.13.6.1 / 3.5.2.1 /
3.5.2.4pelanes: 2.3.1.3 / 2.3.4.3 / 2.3.5peles: 3.2.1.1peles: 2.13.6.1 / 3.5.2.2 / 3.5.2.7 /
3.7.2pelgar: 2.3.1.1 / 2.3.2.3 / 2.3.3.1pelgares: 2.3.1.1 / 2.3.3.1película: 2.12.12 / 3.3.4peligru: 1.7.17.2 / 3.3.4pellá: 3.2.8pellí: 3.2.8pelo: 1.4.2.2 / 3.2.1.1pelo: 2.2.1.1 / 2.13.6.1pelos: 3.2.1.1pelos: 2.13.6.1pelu: 2.2.1.1peluda: 2.3.2.2 / 2.3.3.2 / 2.3.5peludes: 2.3.3.2 / 2.3.5peludo: 2.3.5peludos: 2.3.1.2 / 2.3.5peludu: 2.3.1.2 / 2.3.2.2 / 2.3.5pembaxo: 3.2.8pende: 3.2.8penriba: 3.2.8pensatible: 2.16.2.1
pente: 2.13.8 / 3.2.7pente: 2.13.8Peñamellera: ap. 4Peñerúes: ap. 10peor: 2.3.7.2 / 2.12.4pequeña: 1.3.3.1pequeñín: 1.3.3.1pequeñu: 2.3.7.2pequeñu: 2.8.1pequí: 3.2.8per: 2.13.1 / 2.13.6 / 2.13.6.1 /
2.13.6.3 / 3.2.1.1 / 3.2.8per: 2.12.10.2 / 2.13.6.1 / 2.13.6.3 /
2.15.1.4 / 3.2.9.2 / 3.6.3.1per-: 1.9.1.8 / 2.3.7.3 / 2.16.1.1per + ente: 3.2.7per abaxo: 3.2.8per allá: 3.2.8per arriba: 3.2.8per ehí: 3.2.8per ellí: 3.2.8per embaxo: 3.2.8per ende: 3.2.8per enriba: 3.2.8per + abaxo: 3.2.8per + allá: 3.2.8per + arriba: 3.2.8per + ehí: 3.2.8per + ellí: 3.2.8per + embaxo: 3.2.8per + ende: 3.2.8per + ente: 2.13.8per ente medies de: 2.13.7per + enriba: 3.2.8per + equí: 3.2.8per equí: 3.2.8per mediu de: 2.13.7pera: 3.5.2.1peracabar: 2.16.1.1
292
peral: 2.2.2.7perbaxo: 3.2.8perbién: 1.9.1.8perblancu: 2.3.7.3perceición: 1.8.3.2percepción: 1.8.3.2perclara: 3.6.2.2perclaro: 3.5.2.11percomer: 2.16.1.1peres: 1.9.11perfección: 1.8.5.2perfectu: 1.8.5.2perfeición: 1.8.5.2perféu: 1.9.1.8perfeutu: 1.8.1.2 / 1.8.5.2perguapu: 2.3.7.3perhí: 3.2.8pero: 1.4.2.2 / 2.14.1pero: 1.9.4perprietu: 2.3.7.3perra: 1.7.19perres: 3.4.1perriba: 3.2.8perroxu: 2.3.7.3perru: 2.3.7.1 / 2.3.7.2 / 2.3.7.3 /
3.6.2.2perrucu: 2.16.2.1persói: 1.9.1.2persón: 1.9.1.8persones: 2.6.4perspectiva: 1.8.5.2perspeutiva: 1.8.12.5 / 1.8.5.2peruyu: 2.16.2.1pescal: 1.3.3.2 / 2.2.2.7 / 2.16.2.1pescallu: 2.10.2pescar: 1.3.4.1pesco: 1.3.4.1pescozada: 1.3.1.2pescuezu: 1.3.1.2
*pescuzada: 1.3.1.2pese a: 2.13.7pesetes: 2.13.6.2pesllar: 1.3.4.2 / 1.7.17 / 1.7.17.2pete: 3.6.2.2pex: 2.2.1.1pexe: 2.2.1.1pexes: 2.2.1.1peyorativu: 1.8.13.2picafayes: 2.2.1.3picar: 3.6.5.1picate: 3.6.5.1 / 3.6.5.3Los Picos de Candipuercu: ap. 7.2picudu: 2.16.2.1pidió: 3.1.1.4pidir: 1.3.8.1pido: 1.3.8.1pídolo: 3.6.2.2piedra: 1.3.9.1 / 3.5.2.1Piedramuelle: ap. 3.1piedrina: 1.3.9.1piedrona: 1.3.9.1piedruca: 1.3.9.1pies: 3.6.3.3*piescal: 1.3.3.2*piescar: 1.3.4.1piescos: 1.9.11piescu: 1.3.3.2*piesllar: 1.3.4.2piesllo: 1.3.4.2pigmentu: 1.8.8.1Piloña: ap. 1 / ap. 2pioyu: 1.6.1*piquiñín: 1.3.3.1*piscar: 1.3.4.1*pisllar: 1.3.4.2pláganu: 1.9.1.1plepa: 1.7.1plizcos: 3.6.2.2
293
plizcu: 2.6.6pn-: 1.8.2.2-pn-: 1.8.3.1población: 1.3.1.2poblar: 1.3.2.2poca: 2.6.1poco: 2.6.1 / 2.12.5poco: 2.12.1.2 / 2.12.12 / 3.6.4.1pocoñín: 1.3.1.1pocos: 2.6.1pocu: 2.6.1pocu: 1.3.1.1 / 2.12.1.2poder: 1.3.2.2podía: 2.8.1pol: 3.2.1.1pol: 2.13.6.3pola: 3.2.1.1pola: 2.13.6.2 / 3.2.9.1pola mor de: 2.13.6.2pola mor de: 2.13.7poles: 3.2.1.1polía: 1.7.7polípticu: 1.8.3.1político-relixosu: 1.4.2.2 / 1.9.1.6 /
1.9.4politicorrelixosu: 1.4.2.2poliya: 1.7.7polo: 3.2.1.1polos: 3.2.1.1pondría: 3.6.1.5pondríase: 3.6.2.1poníen: 3.6.2.2ponte: 2.2.2.6La Pontiga: ap. 4Poo: ap. 2poques: 2.6.1por: 2.13.1 / 2.13.6 / 2.13.6.2 /
2.13.6.3 / 3.2.1.1
por: 2.13.6.2 / 2.13.6.3 / 3.2.9.2 /3.6.5.1 / 3.6.5.3
por cierto: 2.12.13.5por cuenta de: 2.13.6.2por cuenta de: 2.13.7por favor: 2.13.6.2por más que: 2.14.1por mor de: 2.13.7por que: 3.3.4por qué: 3.3.4por qué: 3.3.4porcaz: 1.3.1.2 / 2.3.1.1porcazos: 2.3.1.1porconzonazu: 2.16.2.4poro: 2.12.9porque: 2.14.1 / 3.3.4porque: 2.12.1.2 / 3.3.4 / 3.6.2.2porqué: 3.3.4porqué: 3.3.4porquera: 1.3.1.2porquizu: 1.3.1.2Porrúa: ap. 10portellera: 1.3.3.2portiella: 1.3.3.2 / 1.3.9.1portiellina: 1.3.9.1portiellona: 1.3.9.1portielluca: 1.3.9.1*portillera: 1.3.3.2portón: 1.3.1.2posái: 3.6.2.2El Posaúriu: ap. 2posóse: 2.13.6.2potax: 2.16.2.1potaxe: 2.16.2.1povisa: 1.3.1.3 / 1.7.5.1pr: 1.7.19.1práctica: 1.8.5.2praos: 2.2.1.2prau: 2.2.1.2 / 3.4.1 / 3.4.2 / 3.6.2.2
294
práutica: 1.8.5.2práuticu: 1.9.1.2Pravia: ap. 6praviana: 2.16.2.1praxis: 1.8.14.1preceptu: 1.8.3.2preceutu: 1.8.3.2predilectu: 1.8.5.2predileutu: 1.8.5.2prefixu: 1.8.14.1preinscripción: 2.16.1.2premiu: 3.6.2.2*prencipiu: 1.3.7.2prender: 1.3.4.2presente: 1.9.11preseos: 2.2.1.2preséu: 2.2.1.2presidenta: 2.2.2.1presidente: 2.2.2.1preso: 3.5.2.1presta: 1.2.1.2 / 1.9.1.4 / 2.9.2prestaba: 3.6.2.2préstame: 1.9.1.4 / 2.12.12prestixu: 1.8.13.1prestó: 2.8.1prestóme: 3.3.4prestoses: 3.5.2.10prestoso: 3.5.2.3 / 3.5.2.10prestosu: 2.16.2.1priendo: 1.3.4.2priesa: 2.12.11prieta: 3.5.1.1prieto: 3.5.1.1 / 3.5.2.1prietu: 2.3.6.1 / 2.3.7.1 / 2.3.7.2 /
2.3.7.3 / 3.5.1.1primavera: 2.13.6.1primer: 2.3.6.2primeru: 2.7.2princesa: 2.2.2.3
príncipe: 2.2.2.3principiu: 1.3.7.2prindar: 1.7.1*prinder: 1.3.4.2Proaza: ap. 2probe: 1.3.1.1 / 2.3.1.1probes: 2.3.1.1probín: 1.3.1.1probitú: 2.2.3.1probitúes: 2.2.3.1problema: 1.9.1.6 / 2.2.1.1 / 3.3.4 /
3.6.2.2problemes: 2.2.1.1profilaxis: 1.8.14.1prollongar: 1.7.17.2protección: 1.8.5.2protector: 1.8.5.2proteición: 1.8.5.2proteutor: 1.8.5.2protozoos: 2.2.1.2protozóu: 2.2.1.2proyección: 1.8.5.2proyectu: 1.8.5.2proyeición: 1.8.5.2proyeutu: 1.8.13.2 / 1.8.5.2*prubín: 1.3.1.1prudente: 2.12.12prudentemente: 2.12.12prunu: 1.7.19.1pruyidera: 2.16.2.1ps-: 1.8.2.1pseudoasturianista: 1.8.2.1pseudónimu: 1.8.2.1pseudópodu: 1.8.2.1psicoanálisis: 1.8.2.1psicoloxía: 1.8.2.1psicolóxicu: 1.8.2.1psiquiatra: 1.8.2.1psoriasis: 1.8.2.1
295
-ps-: 1.8.3.1ps: 1.8.12.1pt-: 1.8.2.1pterodáctilu: 1.8.2.1pterosauriu: 1.8.2.1ptolemaicu: 1.8.2.1-pt-: 1.8.3.1 / 1.8.3.2*publación: 1.3.1.2*publar: 1.3.2.2*pucuñín: 1.3.1.1*puder: 1.3.2.2pue: 3.5.2.10pueblín: 1.3.9.1 / 2.16.2.1pueblo: 1.3.2.2pueblón: 1.3.9.1 / 2.16.2.1pueblos: 3.3.4pueblu: 1.3.1.2 / 1.3.9.1 / 2.3.7.1 /
2.3.7.2 / 2.3.7.3 / 2.6.4 / 2.8.1 /2.13.6.1 / 2.13.6.3 / 2.15.1.3 /3.1.6
pueblucu: 1.3.9.1puedo: 1.3.2.2puen: 3.5.2.10puercu: 1.3.1.2*puerquizu: 1.3.1.2puerta: 1.3.1.2 / 1.3.9.1 / 1.4.1 /
2.2.3.1*puerte: 1.4.1puertes: 2.2.3.1puertina: 1.3.9.1*puertón: 1.3.1.2puertona: 1.3.9.1puertuca: 1.3.9.1pues: 2.14.1pues: 1.9.4puesto que: 2.14.1pulvis: 1.7.5.1pumar: 2.2.2.7*La Puntiga: ap. 4
punxeren: 3.6.2.2punxi: 2.9.2punxisti: 2.9.2punxo: 1.4.2.2 / 3.5.2.1púnxose: 2.13.7 / 3.6.3.3*purcaz: 1.3.1.2Purció: ap. 10puro: 2.3.6.1*purquera: 1.3.1.2*purquizu: 1.3.1.2*purtón: 1.3.1.2puru: 2.3.6.2*puvisa: 1.3.1.3puxón: 2.16.2.1qu: 1.1.1 / 1.7.4 / 1.7.4.2qu’: 3.1.7.1 / 3.1.7.4qu’: 1.9.11 / 2.4.2 / 3.1.7.1 / 3.1.7.4
/ 3.5.2.1que: 1.2.2.2 / 2.8.1 / 2.14.1 / 2.14.2 /
3.1 / 3.1.7 / 3.1.7.3 / 3.5.2.7 /3.5.2.10 / 3.6.2.2
que: 1.9.1.7 / 1.9.4 / 2.3.7.2 / 2.6.4 /2.8.1 / 2.11.2.2 / 2.12.11 / 3.1.1.4/ 3.1.3 / 3.1.7.3 / 3.3.4 / 3.5.2.7 /3.5.2.10 / 3.5.2.11 / 3.6.1.1 /3.6.1.3 / 3.6.2.2 / 3.6.4.1 / 3.6.5.2/ 3.6.5.3 / 3.7.1 / 3.7.2
qué: 1.9.1.7 / 2.9.1 / 3.1.7.2qué: 1.9.6 / 1.9.7 / 2.3.6.1 / 2.9.2 /
2.13.6.3 / 2.13.8 / 2.15.1.2 /2.15.1.4 / 3.1.7.2 / 3.5.2.1 /3.6.1.2 / 3.6.2.2 / 3.6.4.1
quedó: 3.5.2.1 / 3.5.2.11quemaba: 2.4.2El Quentu: ap. 2querer: 1.3.4.2-ques: 2.2.3.1quesu: 1.4.2.1 / 3.1.1.4quexámonos: 3.7.2
296
quexao: 3.6.5.2 / 3.6.5.3quexáose: 3.6.5.2 / 3.6.5.3quexase: 1.2.2.2 / 1.7.4.2quexase por: 2.13.6.2quexida: 2.16.2.1quexíu: 2.16.2.1qui: 1.2.2.2quiciabes: 2.12.8quiciás: 2.12.8quien: 1.9.1.7 / 2.8.1 / 2.8.2quien: 2.8.1quién: 1.9.1.7 / 2.9.1quién: 1.9.4 / 2.9.2 / 3.6.2.2quier: 1.7.4.2 / 3.1.1.4 / 3.1.7.3 /
3.6.1.5 / 3.6.2.2 / 3.6.3.2 / 3.7.1quiera: 3.6.2.2quieren: 3.7.1quiero: 1.3.4.2quierte: 3.6.2.1quies: 2.15.1.2 / 2.15.1.4 / 3.5.2.6quilo: 2.2.1.1quilo: 1.4.2.2quince: 2.7.1.1quincenu: 2.7.2quinientos -es: 2.7.1.1quintu: 2.7.2*quirer: 1.3.4.2Quirós: 1.7.4.2 / ap. 1quirosán: 2.3.5quirosana: 2.3.5quirosanes: 2.3.5quirosano: 2.3.5quirosanos: 2.3.5quita: 1.9.1.4quitalla: 2.10.2quíta-y: 1.9.1.4quixeren: 3.7.1quixi: 1.7.4.2quixo: 1.2.2.2
r: 1.1.1 / 1.7.4.1 / 1.7.8.1 / 1.7.18 /1.7.19.1
-r: 3.7.1/r/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.18 / 1.7.19.1/r/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.19 / 1.7.19.1rabuñar: 1.7.5.2radio: 1.4.2.2radio: 2.2.3.1radios: 2.2.3.1El Raigusu: ap. 2ralu: 1.7.16Ranón: 1.7.19.1El Rañadoiru: ap. 1El Rañadoriu: ap. 1rapaces: 1.7.10.1 / 2.2.1.1 / 2.2.3.1 /
2.2.4 / 2.3.3.1rapacetu: 2.16.2.1rapaciegu: 2.16.2.1rapacín: 2.2.1.1rapacines: 2.13.6.1rapacinos: 2.2.1.1rapaz: 2.2.1.1 / 2.2.2.1 / 2.2.4 /
2.3.1.3 / 2.3.2.3 / 3.6.2.2rapaza: 2.2.2.1 / 2.2.3.1 / 2.2.4 /
2.3.2.3 / 2.3.3.1 / 3.1.7.1rapazacu: 2.16.2.1rapazón: 2.2.2.1 / 2.16.2.1rapazona: 2.2.2.1rapazos: 2.2.1.1 / 2.2.4 / 2.3.1.3 /
2.6.4 / 3.6.2.2rápido: 2.12.4rápido: 1.9.4 / 2.12.1.2rápidu: 2.12.1.2raro: 3.5.2.5raspiadura: 2.16.2.1ratizu: 2.16.2.1razón: 3.1.1.4 / 3.7.2re-: 2.16.1.1real: 1.6.3.2
297
realidá: 2.2.3.1realidaes: 2.2.3.1La Rebollá: ap. 1A Rebollada: ap. 1La Rebollada: ap. 1La Rebol.l.ada: ap. 1 / ap. 4*La Rebul.l.ada: ap. 4recaldar: 1.7.16receición: 1.8.3.2recepción: 1.8.3.2receptor: 1.8.3.2receutor: 1.8.3.2rectu: 1.8.5.2recudidor: 2.16.2.1redacción: 1.8.5.2redaición: 1.8.5.2refacer: 2.16.1.1referéndum: 1.8.10.2referver: 2.16.1.1reflexivu: 1.8.14.1reflexón: 1.8.14.1regala: 3.6.4.1regalar: 3.6.4.1regalu: 3.3.4Regueiru: ap. 4reguera: 1.3.3.1La Reguera: ap. 4reguerina: 1.3.3.1rei: 1.2.1.1 / 2.2.1.1 / 2.2.2.3 / 2.2.4reina: 2.2.2.3 / 2.2.4reines: 2.2.4reis: 2.2.1.1 / 2.2.4relixón: 1.7.17.2rellambiu: 2.16.1.1rellatu: 1.7.17.2relleer: 2.16.1.1*rendir: 1.3.8.1reñendo: 2.13.6.1 / 3.6.4.2reñéndolu: 3.6.3.3 / 3.6.4.2
repartidor: 2.2.1.2repartidores: 2.2.1.2repunancia: 1.8.8.2repunante: 1.8.8.2repunu: 1.8.8.2réquiem: 1.8.10.2respeuto a: 2.13.7responder: 1.3.2.2*respuender: 1.3.2.2respuendo: 1.3.2.2resquemor: 2.16.2.1resultar: 3.5.2.10resume: 1.8.11.3 / 2.2.1.1 / 2.2.4resúmenes: 2.2.1.1 / 2.2.4reutu: 1.8.5.2réxime: 1.8.11.3rexistrar: 1.8.13.1rexón: 1.8.13.1reya: 1.7.19.1riba: ap. 13Ribesella: ap. 3.1.6 / ap. 7.1rico: 3.5.2.1Riel.l.u: ap. 3.2.1*La Riguera: ap. 4*riguirina: 1.3.3.1rindir: 1.3.8.1rindo: 1.3.8.1rispir por: 2.13.6.2rispiu: 2.6.6ríu: 3.5.2.1 / 3.6.3.2Robléu: ap. 10robó: 1.8.4.2rocea: 1.7.19.1roceanu: 2.16.2.1rodía: 1.7.7El Rodical: ap. 4rodiella: 1.7.7rodiya: 1.7.7rogó: 3.6.2.2
298
*roin: 1.3.5.2rompió: 3.1.1.2 / 3.1.1.3ropa: 1.9.4 / 2.4.2 / 2.6.4 / 3.5.2.1roxín: 1.3.1.1*roxiu: 1.7.12.1roxo: 3.5.2.8roxu: 1.3.1.1 / 1.7.12.1 / 1.7.19.1 /
2.3.7.1 / 2.3.7.2 / 2.3.7.3rr: 1.1.1 / 1.7.19rs: 1.8.12.5-rsp-: 1.8.12.5-rst-: 1.8.12.5*El Rudical: ap. 4ruégote: 1.9.11ruin: 1.3.5.2 / 2.3.1.1 / 2.3.2.1ruina: 2.3.2.1ruinaca: 2.16.2.1ruinos: 2.3.1.1 / 3.1.6ruinuca: 2.16.2.1ruíu: 1.9.1.3rusófilu: 2.16.2.3ruxe-rux: 1.9.4ruxideros: 2.2.1.2ruxideru: 2.2.1.2 / 2.16.2.1ruxidor: 2.2.1.2ruxidores: 2.2.1.2ruxíen: 1.7.12.2*ruxín: 1.3.1.1ruxir: 1.7.12.2s: 1.1.1 / 1.7.11 / 1.7.19.1 / 1.8.12.2
/ 1.8.14.2s-: 1.8.2.1-s: 1.9.1.1 / 1.9.4 / 2.2.1.1 / 2.2.1.3 /
2.2.3.1 / 2.2.3.3 / 2.3.1.1 / 2.3.1.3/ 2.3.3.1 / 2.3.3.3 / 2.3.4.3 / 3.7.2
/s/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.11/s
v
/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.12 / 1.7.12.3 /1.8.6.2 / 1.8.7.2 / 1.8.13 /1.8.13.1 / 1.8.13.2
[sv
]: 1.8.13.2[s^ ]: 1.1.3s’: 3.1.3s’: 3.1.3 / 3.3.4 / 3.6.2.2 / 3.6.4.1-sa: 2.2.2.3sabe: 3.1.7.4 / 3.6.2.2sabemos: 3.6.4.1saber: 3.3.4sabes: 1.9.12 / 2.12.11 / 3.6.2.2sabíenlo: 2.13.7sacante: 2.13.7sacantes: 2.13.7sacerdote: 2.2.2.3 / 2.2.4sacerdotes: 2.2.4sacerdotisa: 2.2.2.3 / 2.2.4sacerdotises: 2.2.4sacu: 3.6.2.2 / 3.8.1sal: 2.2.1.6 / 3.5.2.1Salas: ap. 3.2.1salgas: 3.5.2.11salguera: 1.7.11sali: 3.6.2.2salíi: 1.9.1.3salir: 2.13.7saltapraos: 2.2.1.3saludales: 3.6.5.1 / 3.6.5.3saludar: 3.6.5.1Samartín: ap. 7Samartín d’Ozcos: ap. 1Samartín del Rei Aurelio: ap. 2 /
ap. 8Samiguel: ap. 7San Antolín de las Dorigas: ap. 7.2San Antón: 2.13.6.1San Cloyo: ap. 3.2San Damías: ap. 10San Esteban de Bocamar: ap. 8San Pedru Villanueva: ap. 7.2San Salvador d’Alesga: ap. 7.2
299
San Xuan: 2.13.6.1sangre: 2.2.2.7santificar: 2.16.2.3Santolaya: 2.13.6.1 / ap. 7Santu Michanu: ap. 15Santo Miyao: ap. 1Santuchanu: ap.1Santuyano: ap.1 / ap. 7sarriu: 1.7.19sartén: 2.2.1.6-sc-: 1.8.12.2se: 1.9.1.7 / 1.9.4 / 2.10.1 / 3.1 /
3.1.3 / 3.6.1.2 / 3.6.1.4se: 2.8.1 / 3.1.3 / 3.6.1.2 / 3.6.5.3sé: 1.9.1.7sé: 2.9.2 / 3.3.4 / 3.6.4.1 / 3.6.5.3*se: 3.6.1.5sebe: 1.7.5.2seca: 2.3.6.2 / 2.8.1 / 3.5.2.1secar: 1.3.4.1sección: 1.8.5.2sechoriu: 2.16.2.1seco: 1.3.4.1 / 2.3.6.1 / 3.5.2.1secta: 1.8.5.1segaron: 3.6.2.2*seguir: 1.3.8.1según: 2.13.1 / 2.14.1segunda: 3.5.1.1segundo: 3.5.1.1segundu: 2.7.2segundu: 3.5.1.1seición: 1.8.5.2seique: 2.12.8seis: 2.7.1.1seiscientos -es: 2.7.1.1selce: 2.7.1.1selce: 1.7.16sele: 2.12.4sele: 2.12.12
selemente: 2.12.4selemente: 2.12.12selmana: 1.7.16 / 2.11.2.2 / 2.13.6.1semicircular: 2.16.1.2sentir: 1.3.4.2señardá: 1.7.15 / 1.9.1.1 / 1.9.1.9 /
2.2.3.1señardaes: 2.2.3.1señardosa: 2.3.2.1 / 2.3.3.1señardoses: 2.3.3.1señardosos: 2.3.1.1señardosu: 2.3.1.1 / 2.3.2.1señor: 1.3.3.3 / 2.2.2.1 / 2.2.4señora: 2.2.2.1 / 2.2.4señores: 2.2.4señoretu: 2.16.2.1sepa: 2.8.1séptimu: 2.7.2ser: 1.7.7ser a: 2.11.2.3ser pa: 2.11.2.3seria: 1.9.1.5seriamente: 1.9.1.5serio: 2.12.1.2 / 3.5.2.4 / 3.6.4.1seriu: 2.12.1.2sero: 2.12.3seronda: 2.13.6.1*servir: 1.3.8.1sesenta: 2.7.1.1sesenta y cinco: 2.7.1.2sesentenu: 2.7.2sestu: 2.7.2sestu: 1.8.14.2setenta: 2.7.1.1setentenu: 2.7.2sétimu: 2.7.2seudoasturianista: 1.8.2.1seudónimu: 1.8.2.1seudópodu: 1.8.2.1
300
sexu: 1.8.14.1seyes: 2.7.1.1si: 1.9.1.7 / 2.14.1 / 3.6.2.2 / 3.6.4.1si: 2.12.11 / 3.6.1.5 / 3.6.2.1 / 3.6.2.2
/ 3.6.4.1 / 3.6.5.3si acaso: 2.12.13.6si non: 3.3.4si non: 3.3.4sí: 1.9.1.7 / 2.12.6*sicar: 1.3.4.1sicasí: 2.12.9sicoloxía: 1.8.2.1sicolóxicu: 1.8.2.1sidra: 1.4.1 / 3.5.2.1*sidre: 1.4.1sidreru: 2.16.2.1siempre: 2.12.3siempre: 3.6.2.2 / 3.6.3.3siéntese: 3.3.4siento: 1.3.4.2siete: 2.7.1.1sigas: 3.5.2.11significáu: 1.8.8.1signu: 1.8.8.1sigo: 1.3.8.1sigo: 1.4.2.2siguir: 1.3.8.1sílex: 1.8.14.1simplayu: 2.16.2.1sin: 2.13.1sinécdoque: 1.8.5.1sinón: 2.14.1 / 3.3.4sinón: 3.3.4sintagma: 1.8.8.1sintaxis: 1.8.14.1sintiendo: 2.4.2*sintir: 1.3.4.2*siñor: 1.3.3.3siquiatra: 1.8.2.1
siquiera: 2.12.7sirvir: 1.3.8.1sirvo: 1.3.8.1sitiu: 3.6.2.2so: 1.4.2.2 / 2.5.1.1 / 2.13.1 / 3.2.1.1so: 2.5.1.1 / 2.5.4 / 3.1.1.4so la: 3.2.1.2so les: 3.2.1.2so los: 3.2.1.2so-: 1.8.6.3 / 2.16.1.1sobeos: 2.2.1.2sobéu: 2.2.1.2sobre: 2.13.1sobre manera: 2.12.13.3 / 3.3.3sobre too: 2.12.13.3 / 3.3.3sobrín: 2.2.1.1 / 2.2.2.1 / 2.2.4sobrina: 2.2.2.1 / 2.2.4sobrines: 2.2.4sobrinos: 2.2.1.1 / 2.2.4sobro: 2.13.1sobro: 1.4.2.2socavar: 2.16.1.1socenar: 2.16.1.1socesu: 1.3.1.3socialista: 2.3.1.1 / 2.3.2.3 / 2.3.4.3 /
2.3.5socialistes: 2.3.1.1 / 2.3.5socortar: 2.16.1.1sofá: 2.2.1.1sofás: 2.2.1.1sofitándose: 3.6.3.3*sofrir: 1.3.6.1soguetu: 2.16.2.1soi: 1.2.1.1 / 1.9.1.1sol: 3.2.1.1sol: 3.2.9.1solitú: 2.2.3.1solitúes: 2.2.3.1sollingual: 1.8.6.3 / 2.16.1.1
301
solo: 1.9.1.7soltaron: 3.6.2.2soltáronnoslu: 3.6.2.2solu: 3.3.4somarín: 1.8.6.3Somáu: ap. 10somedana: 2.3.3.2somedanes: 2.3.3.2someter: 2.16.1.1Somiedu: ap. 1 / ap. 3.1.4somos: 2.15.1.3son: 1.9.1.8 / 2.3.1.3 / 2.3.3.1 /
2.3.3.3 / 2.5.1.1 / 2.5.1.2 / 2.5.3 /2.9.2 / 2.11.2.2 / 2.12.11 / 2.13.8/ 3.1.6 / 3.5.2.10
sonar: 1.3.2.2sopalanquiar: 2.16.1.1sorber: 1.3.2.2sorbiatín: 2.16.2.4sorbiatu: 2.16.2.1soriasis: 1.8.2.1sorrayar: 1.8.6.3 / 2.16.1.1sos: 2.5.1.1sos: 2.5.1.1Sotiello: ap. 1Sotiel.l.o: ap. 1Soto y Agues: ap. 5Sotu’l Barcu: ap. 8Soutelo: ap. 1Soutiel.l.u: ap. 1soxéneru: 1.8.6.3-st-: 1.8.12.2sub-: 1.8.6.3 / 2.16.1.4subsidiu: 1.8.6.1subvención: 1.8.6.1succión: 1.8.5.1sucu: 1.2.2.1suelu: 3.5.2.1sueno: 1.3.2.2
suerbo: 1.3.2.2sufixu: 1.8.14.1sufraxu: 1.8.13.1sufrir: 1.3.6.1sufro: 1.3.6.1sumidorios: 2.2.1.2sumidoriu: 2.2.1.2*sunar: 1.3.2.2superávit: 1.8.4.2superhome: 2.16.1.2supersticiosu: 1.8.12.5supi: 3.6.2.2supo: 1.4.2.2suposición: 3.3.4*surber: 1.3.2.2sustancia: 1.8.12.2sustantivu: 1.8.12.2sustratu: 1.8.12.2suxetivu: 1.8.6.2suxetu: 1.8.13.2 / 1.8.6.2suxuntivu: 1.8.6.2suya: 2.5.1.2suyes: 2.5.1.2suyo: 2.5.1.2suyo: 2.5.1.2suyos: 2.5.1.2suyos: 2.5.1.2suyu: 2.5.1.2t: 1.1.1 / 1.7.2 / 1.8.4 / 1.8.4.1t-: 1.8.2.1[t.]: 1.1.3/t/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.2t’: 3.1.3t’: 2.15.1.4 / 3.1.3 / 3.6.1.2ta: 1.9.1.7 / 2.3.6.1 / 2.8.1 / 2.12.1.2
/ 2.12.10.2 / 2.13.6.1 / 2.13.6.2 /2.13.6.3 / 2.13.7 / 3.1.5 / 3.2.1.2 /3.2.4 / 3.5.2.1 / 3.5.2.9 / 3.5.2.11/ 3.6.2.2
302
taba: 1.9.12 / 2.12.11 / 3.5.2.1 / ap. 9tabaquizu: 2.16.2.1tábemos: 3.3.4taben: 2.13.3tabú: 2.2.1.1tabús: 2.2.1.1táctica: 1.8.5.2tal: 2.6.1 / 2.6.7tala: 2.6.1tala: 2.6.7talamente: 2.12.4talandoria: 2.2.3.2talandories: 2.2.3.2tales: 2.6.1talo: 2.6.1talos: 2.6.1talu: 2.6.1 / 2.6.7talu: 2.6.7*talu: 2.6.7tamién: 2.12.6 / 2.12.9tamién: 3.6.2.2tamos: 2.13.8 / 3.2.4tampoco: 2.12.7 / 2.12.9tampoco: 2.12.1.1 / 3.6.2.2tan: 1.9.1.7 / 2.12.5tan...como: 2.3.7.2tán: 1.9.1.7tán: 2.13.6.1 / 3.6.2.2tanganada: 2.16.2.1tanganáu: 2.16.2.1tanto: 2.12.5tanto: 2.15.1.2 / 3.6.2.2tantos: 3.1.6Tapia: ap. 1 / ap. 4Taramundi: ap. 3.1tarde: 2.12.3tarde: 1.4.3.1 / 2.13.6.1tardes: 3.4.1*tardi: 1.4.3.1
tarrecía: 3.6.2.2tarrezo: 1.7.10.2táutica: 1.8.5.2taxi: 1.8.14.1te: 1.1.1 / 2.10.2 / 3.1 / 3.1.3te: 1.9.12 / 2.11.2.2 / 2.12.11 / 3.3.4
/ 3.6.1.1 / 3.6.2.2*te: 3.6.1.5teatru: 1.6.3.2 / 3.3.4Teberga: ap. 1 / ap. 2técnica: 1.8.5.2tela: 3.5.1.2teléfonu: 2.13.6.1televisión: 2.13.6.1tendío: 3.5.2.1tendré: 2.11.2.2tener: 1.3.4.2 / 3.1.7.1tener + participiu: 2.11.2.2tener que: 3.6.4.1tenga: 2.11.2.2tengo: 2.11.2.2téngoles: 2.11.2.2téngote: 2.11.2.2tenía: 3.3.4teníenles: 2.11.2.2teníeis: 2.11.2.2*teñir: 1.3.8.1teo: 3.6.4.1teoloxía: 1.7.12.2tercer: 2.3.6.2terceru: 2.7.2terodáctilu: 1.8.2.1terosauriu: 1.8.2.1tesis: 2.2.3.3testarazu: 2.16.2.1testu: 1.8.14.2téunica: 1.8.5.2téunicu: 1.9.1.2texíes: 1.7.12.2
303
teya: 1.3.3.1teyáu: 1.3.3.1ti: 2.10.1tía: 2.2.2.2-tible: 2.16.2.1tien: 1.3.4.2 / 2.12.1.2 / 2.13.2 /
2.13.6.1 / 3.1.7.1 / 3.6.4.1 /3.6.5.2 / 3.6.5.3
tienes: 3.5.2.1tienru: 1.7.19.1tiense: 3.6.5.2tierra: 1.3.9.1tierrina: 1.3.9.1tierrona: 1.3.9.1tierruca: 1.3.9.1tigo: 1.4.2.2timbre: 3.6.5.1 / 3.6.5.3*tiner: 1.3.4.2Tinéu: 1.9.1.2 / ap. 3.2.1 / ap. 4tinto: 3.5.2.1 / 3.5.2.6tiñaces: 2.2.3.5tiñaza: 2.2.3.5tiñir: 1.3.8.1tiño: 1.3.8.1tirallos: 2.10.2tisoria: 2.2.3.5tisories: 2.2.3.5 / 2.16.2.1tíu: 2.2.2.2Tiuya: 1.6.1tixera: 2.2.3.5tixeres: 2.2.3.5*tiyáu: 1.3.3.1-tm-: 1.8.4.1-tn-: 1.8.4.1to: 2.5.1.1to: 1.9.1.7 / 2.3.7.2 / 2.5.1.1 /
2.13.6.2 / 3.3.4 / 3.5.2.4toa: 2.6.1toa + la: 3.2.2
tocante a: 2.13.7tochu: 3.1.1.2tocín: 1.3.1.3toes: 2.6.1toes + les: 3.2.2toes: 1.2.1.1toi: 1.2.1.1 / 2.4.2tol: 2.13.6.1 / 3.2.9.1 / 3.5.2.1 /
3.6.3.2tol: 3.2.2tola: 3.2.2tola: 1.9.12 / 2.13.6.1 / 3.2.9.1 /
3.5.2.1tolemaicu: 1.8.2.1toles: 1.9.11 / 3.4.1toles: 3.2.2tolo: 3.2.2tolos: 2.13.7tolos: 3.2.2toma: 3.1.4.2tontacu: 2.16.2.1tontayar: 2.16.2.2too: 2.6.1too + lo: 3.2.2toos: 2.6.1toos + los: 3.2.2toos: 2.13.6.1tórax: 1.8.14.1Torazu: ap. 3.2torcidamente: 2.12.12torcío: 2.12.12tos: 2.5.1.1*tosir: 1.3.6.1tou: 2.6.1tou: 1.6.1 / 3.2.9.2 / 3.6.2.2tou + artículu: 2.6.8tou + el: 3.2.2tovía: 2.12.3tovía: 2.13.6.1
304
tóxicu: 1.8.14.1tr: 1.7.19.1trabaya: 2.12.1.2 / 2.12.12trabayaba: 2.8.1trabayábemos: 1.7.5.2trabayador: 2.2.1.2 / 2.16.2.1trabayadores: 2.2.1.2trabayar: 1.1.5 / 2.13.6.3trabayen: 2.13.6.1 / 3.3.4trabayu: 2.12.1.2 / 3.1.7.3trabayucar: 2.16.2.2trabayuquiar: 2.16.2.2trabayyar: 1.1.5trabe: 1.7.19.1 / 1.7.5.2traces: 2.2.3.5tractor: 1.8.5.1traenta: 1.7.2trans-: 1.8.12.4trapichán: 2.16.2.1tras: ap. 13tratóseme: 3.6.1.2traxi: 1.4.3.2traxo: 1.4.2.2 / 3.3.4trayectoria: 1.8.13.2trayeutu: 1.8.13.2traza: 2.2.3.5trece: 2.7.1.1trece: 1.7.16trecenu: 2.7.2trelce: 2.7.1.1trelce: 1.7.16tremenda: 2.8.1tren: 3.6.2.2trenta: 2.7.1.1trenta y dos: 2.7.1.2trenta y un: 2.7.1.2trentenu: 2.7.2trentésimu: 2.7.2tres: 1.9.1.7 / 2.13.1 / 2.7.1.1
tres: 1.9.1.7 / 1.9.1.8 / 2.13.8tres de: 2.13.8tres de: 2.13.8tres-: 1.8.12.4 / 2.16.1.1trés: 1.9.1.7trés: 1.9.1.7Tresali: ap. 3.1trescalar: 2.16.1.1trescientos -es: 2.7.1.1trescribir: 1.8.12.4tresferencia: 1.8.12.4tresformar: 1.8.12.4treslladar: 1.7.17.2 / 1.8.12.4 /
2.16.1.1tresllucir: 1.8.12.4tresmitir: 1.8.12.4tresné: 3.3.4tresparente: 1.8.12.4trespasar: 2.16.1.1Trespeña: ap. 7.1tresponer: 1.8.12.4tresportar: 1.8.12.4tresvasar: 1.8.12.4Trevías: ap. 10tríceps: 1.8.12.1tríes: 1.9.1.3Trillucastru: ap. 7.1tronar: 1.3.2.2truena: 1.3.2.2*trunar: 1.3.2.2ts: 1.1.4[t.s]: 1.1.3tu: 2.10.1tu: 1.4.3.2 / 1.7.2 / 1.9.1.3 / 2.15.1.2*tucín: 1.3.1.3tucu: 1.2.2.1tumbóse: 3.1.1.3turistiar: 2.16.2.2turrón: 3.5.2.1
305
tusir: 1.3.6.1tuso: 1.3.6.1tuvisti: 2.11.2.2tuvo: 2.13.6.1 / 3.3.4tuya: 2.5.1.2tuya: 2.5.1.2tuyes: 2.5.1.2tuyo: 2.5.1.2tuyos: 2.5.1.2tuyu: 2.5.1.2u: 1.1.1 / 1.2.2.1 / 1.2.2.2 /1.3.5 /
1.3.5.1 / 1.3.6 / 1.3.6.1 / 1.7.4.1 /1.7.8.1 / 1.7.8.2 / 1.7.10.2 /1.8.3.2 / 1.8.5.2 / 1.9.3 / 1.9.1.7 /2.8.1 / 2.12.2
u: 2.8.1u quiera: 3.3.4u quiera: 3.3.4ú: 1.9.1.7 / 2.9.1 / 2.12.10.2ú: 2.9.2 / 2.12.10.2 / 3.5.2.1-u: 1.4.2 / 1.4.2.1 / 2.2.1.1 / 2.2.2.1
/ 2.3.1.1 /2.3.2.1 / 2.3.4.1 /2.3.6.1 / 2.3.6.2 / 2.12.1 /2.12.1.3 / 3.5.1.3 / ap. 2
/u/: 1.1.1 / 1.2 / 1.2.2 / 1.2.2.1 / 1.3 /1.6.1 / 1.6.2.1
/ua/: 1.6.1/uai/: 1.6.2.1/uau/: 1.6.2.1ubre: 2.2.1.6-ucar: 2.16.2.2-ucu: 1.3.9.1 / 2.16.2.1-uda: 2.3.2.2 / 2.3.3.2-udes: 2.3.3.2-udinem: 2.2.3.1-udos: 2.3.1.2-udu: 2.3.1.2 / 2.3.2.2 / 2.16.2.1ue: 1.3.1.2 / 1.3.2.2 / 1.3.9/ue/: 1.6.1 / 1.3
/uei/: 1.6.2.1/ueu/: 1.6.2.1ufiertar: 1.3.9.3ufierto: 1.3.9.3uh: 2.15.2ui: 2.15.2/ui/: 1.6.1úla: 2.12.10.2úla: 2.12.10.2úles: 2.12.10.2úles: 2.12.10.2úlo: 2.12.10.2úlo: 2.12.10.2úlos: 2.12.10.2úlos: 2.12.10.2úlu: 2.12.10.2úlu: 2.12.10.2un: 1.9.1.7 / 2.6.1 / 2.6.2 / 2.7.1.1un: 1.9.1.6 / 2.3.1.3 / 2.3.2.3 / 2.3.4.3
/ 2.3.4.4 / 2.3.7.1 / 2.3.7.3 / 2.6.5/ 2.6.7 / 2.11.2.2 / 3.5.2.1
un poco: 1.4.2.2un res: 2.6.6ún: 1.9.1.7 / 2.6.1 / 2.6.2ún: 2.13.6.2 / 3.6.3.2*un: 1.3.1.3una: 2.6.1 / 2.7.1.1una: 2.3.2.3 / 2.3.3.1 / 2.3.3.3 / 2.8.1
/ 2.11.2.2 / 2.13.6.1 / 3.5.2.1 /3.6.2.2 / 3.7.1
unes: 2.6.1unes: 2.3.3.1 / 2.3.3.3 / 3.5.2.1universidá: 2.2.3.1universidaes: 2.2.3.1uno: 2.6.1unos: 2.6.1unos: 2.3.1.3untu: 3.1.1.1unu: 2.6.1 / 2.6.2 / 2.7.1.1
306
unviar: 1.7.19.1unvióme: 2.13.6.1-uñar: 2.16.2.2/uo/: 1.6.1/uoi/: 1.6.2.1/uou/: 1.6.2.1-uquiar: 2.16.2.2uquiera: 3.3.4uquiera: 3.3.4-ura: 2.16.2.1Urbiés: ap. 10usté: 2.10.1ustedes: 2.10.1-ut-: 1.8.3.2-utem: 2.2.3.1utre: 2.2.2.6uve: 1.1.1uve doble: 1.1.6uves: 3.1.4.2Uviéu: 1.6.2.1 / 1.9.1.2 / 2.9.2 /
3.1.4.1 / 3.1.5 / 3.2.4 / ap. 1 /ap. 3.1 / ap. 10
-uxu: 2.16.2.1-uyu: 2.16.2.1v: 1.1.1 / 1.7.5 / 1.7.5.1va: 3.6.2.2 / ap. 9vaca: 2.2.2.4 / 3.2.1.2vagar: 3.3.4vais: 3.4.1 / 3.6.2.2 / 3.7.1val: 3.1.7.1val-lo: 1.9.4Valcárcel: ap. 10Valdunu: ap. 7valir: 1.9.4Valle: ap. 3.1.1van: 2.13.6.1 / 3.5.2.10vaques: 3.4.1vas: 2.9.2 / 3.3.4vasu: 3.5.2.1
Vau y Barayu: ap. 8.1vaya: 2.15.2vean: 3.5.2.10vecín: 1.3.3.3 / 2.2.1.1 / 3.3.4 /
3.6.2.2vecinos: 2.2.1.1 / 2.13.7vector: 1.8.5.1vegaes: 2.9.2 / 2.11.2.2La Vega l’Umeru: ap. 11A Veiga: ap. 6.2Veiga y Campu: ap. 8.1Las Veigas: ap. 8.3velame: 1.8.11.3 / 2.16.2.1velea: 1.7.16 / 2.2.3.2velees: 2.2.3.2velocidá: 3.3.4veme: 2.11.2.2vémonos: 2.13.6.1vender: 1.3.4.2 / 3.6.5.1 / 3.6.5.3vendé-yosles: 3.6.5.1 / 3.6.5.3vengatible: 1.7.5.2 / 2.16.2.1veníen: 3.5.2.11venío: 2.11.2.2ventanucu: 2.16.2.1ventenu: 2.7.2ventésimu: 2.7.2venti: 1.4.3.2 / 2.7.1.1 / 2.7.1.2venti mil: 2.7.1.4venticinco: 2.7.1.2venticuatro: 2.7.1.2ventidós: 2.7.1.2ventinueve: 2.7.1.2ventiocho: 2.7.1.2ventiséis: 2.7.1.2ventisiete: 2.7.1.2ventitrés: 2.7.1.2ventiún: 2.7.1.2veo: 3.6.2.2vera: 1.3.3.1 / 3.5.2.1
307
verdá: 2.2.3.1verdaes: 2.2.3.1verde: 1.7.5.1vería: 1.7.5.1veriquina: 1.3.3.1vermiculu: 1.7.5.2verrere: 1.7.5.2ves: 2.6.4*vesita: 1.3.7.2*vestir: 1.3.8.1vexetal: 1.8.13.1vexiga: 1.3.3.3veyura: 1.7.5.1vi: 2.6.7*vicín: 1.3.3.3vidaya: 1.7.5.1vien: ap. 9viendo: 1.3.4.2vieno: 2.6.3 / 2.12.1.2vienres: 1.7.19.1viérmene: 1.9.1.2 / 1.9.1.9vieyera: 1.3.9.1vieyín: 1.3.9.1 / 2.3.1.1 / 2.3.4.2 /
2.3.5vieyina: 2.3.5vieyines: 2.3.5vieyino: 2.3.4.2 / 2.3.5vieyinos: 2.3.1.1 / 2.3.5vieyón: 1.3.9.1 / 2.3.1.1 / 2.3.2.1 /
2.3.4.4 / 2.3.5vieyona: 2.3.2.1 / 2.3.5vieyones: 2.3.1.1 / 2.3.5vieyono: 2.3.4.4 / 2.3.5vieyonos: 2.3.1.1 / 2.3.5vieyu: 1.3.9.1 / 1.6.1 / 1.7.5.1vieyucu: 1.3.9.1Vil.l.ablinu: ap. 15Villafría: ap. 10Vil.l.agrufe: ap. 3.1.1
Villah. ormes: 1.1.2.1Villamayor: ap. 7.1Villanueva: ap. 1Vil.l.apedre: ap. 3.1.1Villaperi: ap. 3.1Vil.l.ar de Sapos: ap. 3.2.3Vil.l.ar de Vildas: 1.1.3Villaverde: ap. 3.1Vil.l.averde: ap. 3.1.1Villaviciosa: ap. 1vilva: 1.7.16*vinder: 1.3.4.2vini: 1.4.3.2vino: 1.4.2.2vinu: 1.7.5.1 / 3.5.2.1vinum: 1.7.5.1vio: 1.9.1.1viridem: 1.7.5.1virilia: 1.7.5.1*viriquina: 1.3.3.1virtú: 1.9.1.1 / 2.2.3.1virtúes: 2.2.3.1visita: 1.3.7.2visti: 2.15.1.4vistir: 1.3.8.1visto: 1.3.8.1vitalia: 1.7.5.1viuda: 1.7.16vivo: 2.8.1*vixiga: 1.3.3.3vixilar: 1.8.13.1*Viyanueva: ap. 1voceres: 1.3.1.1 / 2.3.1.3 / 2.3.3.3voi: 2.9.2 / 2.13.8 / 3.3.4 / 3.4.1 /
3.6.5.1 / 3.6.5.3*vóiyosles: 3.6.5.1voltax: 2.16.2.1voltaxe: 2.16.2.1volume: 1.8.11.3
308
volver: 1.3.2.2vos: 1.9.1.7 / 2.10.2vos: 3.6.2.2 / 3.6.4.1vós: 1.9.1.7 / 2.10.1vós: 1.9.1.3vosotres: 2.10.1vosotros: 2.10.1vota: 1.7.5.2voz: 1.3.1.1*vuceres: 1.3.1.1vuelvo: 1.3.2.2vuesa: 2.5.1.1 / 2.5.1.2vueses: 2.5.1.1 / 2.5.1.2vueso: 2.5.1.1 / 2.5.1.2vueso: 2.5.1.2vuesos: 2.5.1.1 / 2.5.1.2vuestra: 2.5.1.1 / 2.5.1.2vuestres: 2.5.1.1 / 2.5.1.2vuestro: 2.5.1.1 / 2.5.1.2vuestros: 2.5.1.1 / 2.5.1.2vuestru: 2.5.1.1 / 2.5.1.2vuesu: 2.5.1.1 / 2.5.1.2*vulver: 1.3.2.2vusté: 2.10.1vusté: 3.3.4vustedes: 2.10.1w: 1.1.6Washington: 1.1.6water-polo: 1.1.6x + i (tónica) + vocal: 1.7.12.2x + vocal: 1.8.14.1*x + i (átona) + vocal: 1.7.12.1x: 1.1.1 / 1.7.12 / 1.7.12.2 / 1.7.12.3
/ 1.8.6.2 / 1.8.7.2 / 1.8.13.1 /1.8.13.2 / 1.8.14 / 1.8.14.1 /1.8.14.2
-x-: 1.8.6.2 / 1.8.7.2[x]: 1.8.13.2-xa: 1.8.14.1
xabaces: 2.3.3.1xabaz: 2.3.2.3 / 2.3.3.1Xabel: 1.7.5.2xabón: 1.7.5.2xacíu: 1.7.10.1xalé: 1.8.13.2 / 1.8.4.2 / 1.9.1.1 /
2.2.1.1xalés: 2.2.1.1xamasca: 1.7.12xamón: 1.8.13.2xampán: 1.8.13.2xampiñón: 1.8.13.2xana: 1.7.12.1Xarcelléi: ap. 3.1.4xardín: 1.8.13.2xarré: 1.8.13.2 / 2.2.3.1xarrés: 2.2.3.1xarru: 1.7.19 / 3.1.1.2xastra: 2.2.2.1 / 2.2.4xastre: 2.2.2.1 / 2.2.4xastres: 2.2.4xatín: 2.2.1.1 / 2.2.2.1xatina: 2.2.2.1 / 2.16.2.1xatinos: 2.2.1.1xatón: 2.2.1.1 / 2.2.4xatona: 2.2.4xatones: 2.2.1.1 / 2.2.4xatonos: 2.2.1.1 / 2.2.4xatu: 3.1.1.2 / 3.2.1.2xe: 1.1.1xefe: 1.8.13.2xelar: 1.3.4.1xeláu: 3.6.3.2xeleru: 1.3.3.1xelo: 1.3.4.1xelu: 1.3.3.1*xemir: 1.3.8.1-xen: 1.8.11.3xeneral: 1.8.13.1
309
xeneralizar: 2.16.2.3Xenestosa: ap. 15xenitivu: 1.8.13.1xenofobia: 1.8.14.1xenón: 1.8.14.1xenru: 1.7.19.1 / 2.2.2.4 / 3.1.1.4xente: 1.7.12 / 1.9.12 / 2.3.4.3 /
2.3.4.4 / 2.12.11 / 2.13.6.1 /3.5.2.1 / 3.6.1.5 / 3.6.2.1
xeoloxía: 1.8.13.1xera: 1.7.18xerarquía: 1.8.13.2xerez: 1.8.13.2xergón: 2.2.1.1xergones: 2.2.1.1xerocopia: 1.8.14.1xerséi: 2.2.1.1xerséis: 2.2.1.1xestión: 1.8.13.1xi: 1.7.12.2 / 1.8.13.1xi + vocal: 1.8.14.1-xia: 1.8.14.1*xiana: 1.7.12.1xiblar: 1.7.12 / 1.7.12.2xiblida: 2.16.2.1xiblíu: 2.16.2.1xiga: 2.2.3.1xigante: 1.8.13.1xigues: 2.2.3.1*xilar: 1.3.4.1*xileru: 1.3.3.1xilófonu: 1.8.14.1xilografía: 1.8.14.1ximelgar: 1.3.4.2ximielgo: 1.3.4.2*ximilgar: 1.3.4.2ximir: 1.3.8.1ximnasia: 1.8.10.1 / 1.8.13.1ximo: 1.3.8.1
xinecólogu: 1.8.13.1xingaderos: 2.2.1.2xingaderu: 2.2.1.2-xión: 1.8.14.1*xiorra: 1.7.12.1xíriga: 1.9.1.1xiringón: 2.16.2.1-xis: 1.8.14.1*Xixión: 1.7.12.1Xixón: 1.7.12.1 / 1.9.1.9 / ap. 1 /
ap. 2xixonés: 2.16.2.1 / 2.3.4.4 / 2.3.5xixonesa: 2.3.5xixoneses: 2.3.5xixoneso: 2.3.4.4 / 2.3.5xofer: 1.8.13.2-xón: 1.8.14.1xorra: 1.7.12.1 / 1.7.19xorrecemos: 1.4.2.2xorrecer: 1.7.12xorrezo: 1.4.2.2*xosticia: 1.3.5.1Xuan: 1.2.1.2 / 1.9.12 / 2.3.7.2 /
2.9.2 / 2.12.1.2 / 2.12.10.2 /2.13.6.2 / 2.13.8 / 3.1.1.4 /3.6.1.1 / 3.6.1.5 / 3.6.2.1 / 3.6.2.2
xubidoria: 1.7.5.2xubíen: 3.5.2.11xubir: 1.7.5.2xuego: 1.3.2.2xuegu: 2.3.6.2xueves: 2.2.1.3xugar: 1.3.2.2 / 2.9.2xuiciu: 1.6.1xulgar: 1.7.16xulgáu: 1.9.1.7Xulio: 2.13.7xunir: 1.7.14xunta: 3.6.1.2
310
xuntamente: 2.16.2.1xunto a: 1.4.2.2 / 2.12.13.1 / 2.13.7xurisdicción: 1.8.13.2xurista: 2.2.2.5 / 2.2.4xuristes: 2.2.4xusta: 2.3.2.1 / 2.3.3.1xustes: 2.3.3.1xusticia: 1.3.5.1xusto: 2.3.4.1xustos: 2.3.1.1xustu: 1.3.5.1 / 2.3.1.1 / 2.3.2.1 /
2.3.4.1xu-xu: 1.9.4y griega: 1.1.1y: 1.1.1 / 1.2.1.2 / 1.7.7 / 1.8.13.2 /
2.14.1 / 3.1.1.4y: 1.2.1.2 / 1.9.1.7 / 2.9.2 / 2.12.11 /
3.1.1.4y-: ap. 1-y: 1.2.1.2 / 1.9.1.4 /1.9.4 / 2.10.2 /
3.1.1.4-y: 1.2.1.2 / 1.9.1.4 / 1.9.4 / 2.9.2 /
2.12.11 / 3.1.1.4 / 3.3.4 / 3.5.2.1 /3.5.2.10 / 3.6.1.2 / 3.6.1.3 /3.6.2.2 / 3.6.4.1 / 3.6.5.2 / 3.7.1
/y/: 1.1.1 / 1.1.5 / 1.7 / 1.7.7 /1.8.13.2
ya: 1.9.1.7 / 2.14.1yá: 1.9.1.7 / 2.12.3 / 2.12.10.1yá: 3.5.2.1 / 3.6.2.2 / 3.6.4.1yá que: 2.14.1*Yanes: ap. 1Los Yanos: ap. 1ye: 1.1.1ye: 1.9.11 / 1.9.4 / 2.3.1.3 / 2.3.2.3 /
2.3.3.1 / 2.3.3.3 / 2.3.4.3 / 2.3.4.4/ 2.3.6.1 / 2.3.7.1 / 2.3.7.2 /2.3.7.3 / 2.5.1.1 / 2.5.1.2 / 2.5.3 /2.5.4 / 2.8.1 / 2.12.1.2 / 2.12.11 /
2.13.6.1 / 2.13.7 / 3.1.1.2 /3.1.1.3 / 3.1.6 / 3.1.7.1 / 3.3.4 /3.5.1.2 / 3.5.2.1 / 3.5.2.2 / 3.5.2.3/ 3.5.2.6 / 3.5.2.7 / 3.5.2.9 /3.5.2.10 / 3.6.2.2
yegua: 2.2.2.4yelsu: 1.7.7El Yenu: ap. 1yera: 1.7.7 / 3.5.2.11yeren: 1.9.4Yermes ya Tameza: ap. 5yo: 2.10.1yo: 1.2.1.1 / 1.3.2.1 /1.3.2.2 / 1.3.4.1
/ 1.3.4.2 / 1.3.6.1 / 1.3.8.1 /1.3.9.3 /1.4.2.2 / 1.4.3.2 / 1.7.4.2/ 1.7.7 / 1.7.10.2 / 1.9.1.3
yodu: 1.8.13.2-yos: 1.9.4 / 2.10.2-yos: 3.6.1.1 / 3.6.1.2 / 3.6.2.2 /
3.6.4.1 / 3.6.5.3 / 3.7.1La Yosa: ap. 1-ys: 2.10.2yustapuestu: 1.8.14.2yy: 1.1.5/θ/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.10 / 1.8.1.2z: 1.1.1 / 1.7.10 / 1.7.10.2-z: 2.2.1.1 / 2.3.1.1-za: 2.2.3.1zapicu: 1.7.10.2zeta: 1.1.1-zos: 2.2.1.1 / 2.3.1.1zr: 1.7.10.2 / 1.7.19.1zreza: 1.7.10.2 / 1.7.19.1zrezal: 1.7.10.2zulú: 2.3.1.1 / 2.3.2.3 / 2.3.3.1 /
2.3.4.3 / 2.3.5zulús: 2.3.1.1 / 2.3.3.1 / 2.3.5zuna: 1.7.10.2 / 1.7.14 / 2.13.6.1
311
ÍNDIZ DE VERBOS
El presente índiz contién unos 1.850 infinitivos de verbos, escoyíosd’ente los más emplegaos o conocíos na llingua asturiana. Dellos alverti-mientos pal so manexu:
• Al llau de cada verbu apaez, en lletra más menudo, l’infinitivu d’otruverbu, tomáu como modelu y conxugáu nes tables de les páxinesanteriores. Por exemplu:
puxar: baxar
significa que’l verbu puxar conxúgase como baxar.
• Si’I verbu buscáu tien daqué trazu na so conxugación que lu estre-me del modelu, faise constar al llau. Exemplu:
caltener: tener [con acentu gráficu nes formes caItién, caltén]
• Los verbos qu’apaecen en lletra negro son los que yá apaecen co-mo modelos conxugaos nes tables anteriores. El númberu ente pa-réntesis ye’l de la páxina.
• Abreviatures:
pron.: verbu pronominal, o seya, verbu que sólo ye a conxugase conpronomes átonos de complementu direutu o de complemen-tu indireutu reflexivu. Exemplu:
quexase: dexar (pron.)
pron.: significa que la so conxugación ye: quexase, quéxome, qué-xeste, quéxase, etc.
imp.: verbu impersonal, esto ye, que se conxuga namái na 3ª per-sona del singular y / o del plural. Exemplos:
313
aballar: falar
abandonar: atopar
abangar: xulgar
abarquinar: falar
abasar: falar
abdicar: marcar
abellugar: xulgar
abeyar: semar
ablayar: falar
ablucar: mancar
abocanar: falar
abociar: unviar
abondar: atopar (imp.)
aborrecer: tarrecer
abotonar: atopar
abrigar: xulgar
abrir (135)abruxar: baxar
absolver: sorber
absorber: sorber
abultar: falar
aburrir: apurrir
aburuyar: falar
acabar: falar
acaldar: falar [r.p.: con]
acallentar: semar
acancallar: falar
acapiar: unviar
acegarar: falar
acelerar: semar
acentuar: ruar
acesmar: semar
aceutar (136)achaplar: falar
achisbar: falar
aclamar: falar
aclariar: unviar
aclimatar: falar
acobardar: falar
acoldar: atopar
acollechar: semar
acolliñar: falar
acolumbrar: falar
acometer: defender
acompangar: xulgar
acompañar: falar
acomuñar: falar
aconceyar: semar
aconseyar: semar
acorazar: tarazar
acordar: moyar
acoricar: mancar
acorraxar: baxar
acorviar: unviar
xarazar: xaraza, xarazaba, xarazó, etc.petar: péta(me), péten(-y), petába(te), petáben(vos), etc.
r.p.: réxime preposicional, ye dicir, preposiciones qu’han usase én-te dellos de los sos complementos. Exemplos:
naguar: - r.p.: por (“naguo por chucame a dormir”)enfotase: - r.p.: en (“enfotámonos en delles coses”)
*** *** ***
314
acostaciar: unviar
acostinar: falar [r.p.: con]
acostumar: falar [r.p.: a, en]
acotar: atopar
acoxar: antroxar
acoyer: coyer
actuar: ruar
acuartar: suañar
acubixar: baxar
acudir: apurrir
acuriosar: atopar
acuruxar: baxar
acusar: falar
acutar: falar
adautar: pautar
adelgazar: tarazar
adicar: mancar
adientrar: avieyar
adoptar: atopar
adorar: atopar
adulterar: semar
afaitar: baillar
afalagar: xulgar
afalar: falar
afamiar: unviar
afatar: falar
afatiar: unviar
afechar: semar
aferruñar: falar
afeutar: aceutar
afiar: triar
aficionar: atopar
afilar: falar
afiliar: unviar
afilvanar: falar
afinar: falar
afitar: falar
afloxar: antroxar
afluir o afluyir: influir o influyir
afogar (137)afondar: atopar
aforcar: tocar
aforfugar: xulgar
aformigar: xulgar
aforrar: atopar
afumar: falar
afuñar: falar
afuracar: mancar
agabitar: falar
agafar: falar
agonizar: tarazar
agospiar: unviar
agradecer: tarrecer
agrandar: falar
agrupar: falar
aguantar: suañar
aguapecer: tarrecer
aguapiar: unviar
aguardar: suañar
agüeyar: güeyar
aguixar: baxar
aguiyar: falar
agullar: falar
agurriar: unviar
aidar: baillar
alarmar: falar
albanciar: unviar (imp.)
albidrar: falar
albortar: moyar
alcordase: moyar
aldericar: mancar
aldovinar: falar
alegar: fregar
alendar: amestar
315
algamar: falar
alicar: mancar
alimentar: semar
alitar: falar
alitrar: falar [r.p.: por ]
aliyar: falar
allabanciar: unviar
allabar: falar
allampar: falar [r.p.: por]
allampiar: unviar [r.p.: por]
allancar: mancar
allanciar: unviar
allanzar: tarazar
allargar: xulgar
allegrar: semar
alleicionar: atopar
allevantar: falar
allixerar: semar
allocar: tocar
allongar: torgar
allonxar: antroxar
alloñar: atopar
alloquecer: tarrecer
alloriar: unviar
alluchar: falar
allugar: xulgar
allumar: falar
allunar: falar
almacenar: semar
alministrar: falar
almirar: falar
almitir: ximir
almorzar (138)alteriar: unviar
alternar: semar
alvertir: sentir
alzar: tarazar
amagostar (139)amalar: falar
amalecer: tarrecer
amaliñar: falar
amar: falar
amargar: xulgar
amarrar: falar
amartellar: amestar
amasar: falar
ambicionar: atopar
amburar: falar
amechar: semar
amenazar: tarazar
amenorgar: torgar
amestar (140)ametrallar: falar
ameyorar: atopar
amigar: xulgar
amiyar: falar
amnistiar: unviar
amorecer: tarrecer
amoriar: unviar
amormiñar: falar
amortayar: falar
amortigañar: falar
amosar: moyar
amotinar: falar
amoyecer: tarrecer
amoyentar: semar
amplificar: mancar
amurniar: unviar
amusgar: xulgar
analayar: falar
analizar: tarazar
andar (141)andechar: semar
aneciar: unviar
316
aneñar: semar
anestesiar: unviar
angazar: tarazar
aniciar: unviar
animar: falar
aniquilar: falar
anochar: moyar
anovar: moyar
anoxar: antroxar
anoyar: atopar
antemanar: falar
anteponer: poner [con acentu gráficu naforma antepón]
antoxase: antroxar (imp.)
antroxar (142)anubrir: apurrir
anunciar: unviar
añader: llamber
añar: falar
añerar: semar
añidir: ximir
añudar: falar
apaecer: paecer
apagar: xulgar
apalpar: falar
apandar: falar
apanguar: naguar
aparentar: semar
apareyar: semar
aparrar: falar
apavoriar: unviar
apelar: semar
apellar: avieyar
apenzar (143)aperiar: unviar
apertar: amestar
apetecer: tarrecer (imp.)
apetiguñar: falar
apiancar: mancar
apigazar: tarazar
apinar: falar
apiñar: falar
apiñotar: atopar
aplaudir (144)aplicar: mancar
apodrecer: tarrecer
apodrentar: semar
aportar ‘asoceder’: moyar (imp.)
aportar ‘contribuyir’: atopar
aposentar: amestar
apostrofar: atopar
apotar: atopar
apradiar: unviar
apreciar: unviar
aprovecer: tarrecer (imp.)
aprovechar: semar
apuntar: falar
apurriar: unviar
apurrir (145)aquedar: semar
arbitrar: falar
archivar: falar
ardiciar: unviar [r.p.: por]
argayar: falar (imp.)
argumentar: semar
ariar: unviar
arimar: falar
armar: falar
arrallar: falar
arramar: falar
arramplar: falar [r.p.: con]
arrampuñar: falar
arranar: falar [r.p.: por]
arrañar: falar
317
arratar: falar
arrecender: ferver
arrecostinar: falar [r.p.: con]
arreguilar: falar
arremellar: semar
arrendar: amestar
arrepentise: sentir (pron.)
arrepostiar: unviar
arrequexar: dexar
arrevexar: dexar
arreyar: semar
arrincar: mancar
arrodiar ‘dir alredor’: unviar
arrodiar ‘ponese de rodíes’: triar
arrollicar: mancar
arronchar: atopar
arroxar: antroxar
articular: falar
arumar: falar
asaltar: falar
asar: falar
asegurar: falar
aselar: semar
asemeyar: semar [r.p.: a]
asesinar: falar
asignar: falar
asobiar: unviar
asoceder: defender (imp.)
asoleyar: semar
asollar: moyar
asonsañar: falar
asperxar: dexar
aspirar: falar
astenese: tener (pron.) [con acentu nes for-mes astiénse, asténte]
asturianizar: tarazar
asumir: apurrir
atalantar: falar
atapecer: tarrecer
atayar: falar
atender: ferver
atenese: tener (pron.) [r.p.: a; con acentugráficu nes formes atiénse, aténte]
aterecer: tarrecer
atetuyar: falar
atolenar: semar
atopar (146)atrevese: defender (pron.) [r.p.: a]
atribuir o atribuyir: influir o influyir
atristayar: falar
atrocar: atopar
atrofiar: unviar
atropar: atopar
atuñar: falar
aumentar: semar
aunir (147)auscultar: falar
autorizar: tarazar
avagar: xulgar (imp.)
avanzar: tarazar
aventar: semar
aventaxar: baxar
averar: semar
avergoñar: atopar
aveyecer: tarrecer
aveyuscar: mancar
avezar: rezar [r.p.: a]
avieyar (148)axorizar: tarazar
axusticiar: unviar
ayenar: semar
ayudar: falar
baillar (149)balerar: semar
318
banciar: unviar
barruntar: falar
basnar: falar
bastiar: unviar
bautizar: tarazar
baxar: falar
beber: defender
bendicir: dicir [pero imperativu sg. bendiz,participiu bendicíu -ida -ío o benditu -a -o]
beneficiar: unviar
besar: semar
bilordiar: unviar
biltar: falar
blanquiar (150)bocayar: falar
bocexar: dexar
bombiar: unviar
borrar: atopar
botar: atopar
braciar: unviar
braniar: unviar
brindar: falar
bromiar: unviar
brotar: atopar
bufar: falar
burbuyar: falar
burllase: falar (pron.) [r.p.: de]
cabruñar: falar
cacarexar: dexar
caciar: unviar
caciplar: falar
caducar: mancar
cafiar: unviar
calcar: mancar
calcular: falar
caldiar: unviar
calecer: tarrecer
caleyar: semar
calificar: mancar
caligrafiar: unviar
calistrar: falar
callar: falar
calletrar: semar
calmar: falar
caltener: tener [con acentu gráficu nes for-mes caltién, caltén]
caltriar: unviar
calumbar: falar
calzar: tarazar
cambiar: unviar
camburar: falar
camentar: amestar
caminar: falar
camudar: falar
canalizar: tarazar
canonizar: tarazar
cansar: falar
cantar: falar
cañicar: mancar
capar: falar
carecer: tarrecer
cargar: xulgar
carpinteriar: unviar
carpir: apurrir
carretar: semar
cartiar: unviar
casar: falar
cascar: mancar
castellanizar: tarazar
castigar: xulgar
catalogar: torgar
catar: falar
catequizar: tarazar
causar: pautar
319
cavar: falar
cavilgar: xulgar
cayer o caer (151)cazar: tarazar
cebar: semar
cegar: regar
ceguñar: falar
celebrar: semar
censurar: falar
certificar: mancar
chanciar: unviar
charrar: falar [r.p.: de]
chiscar: mancar
chisgar: xulgar
chispiar: unviar
chornar: atopar (imp.)
chucar: mancar
chuchuriar: unviar
chumar: falar
cimblar: falar
cincar: mancar
circular: falar
ciscar: mancar
citar: falar
clariar: unviar
clasificar: mancar
clavar: falar
clisar: falar
cobrar: atopar
cocer (152)cociar: unviar
coincidir: apurrir [r.p.: co, en]
colar: atopar
coleicionar: atopar
colgar: afogar
colingar: xulgar
collaborar: atopar [r.p.: con, en]
collechar: semar
colonizar: tarazar
combayar: falar [r.p.: con]
combinar: falar
comenzar: apenzar
comer (153)cometer: defender
compangar: xulgar
comparar: falar
compartir: apurrir
compaxinar: falar
competir: repetir
complementar: semar
comprobar: moyar
comprometer: defender
comulgar: xulgar
comunicar: mancar
concebir: repetir
conceder: defender
concentrar: semar
concordar: moyar [r.p.: con, en]
concretar: semar
condecorar: atopar
condergar: fregar
conducir (154)confederar: semar
confesar: amestar
confluir o confluyir: influir o influyir
conformar: atopar
confundir: apurrir
conmemorar: atopar
conocer: tarrecer
consentir: sentir
conseñar: semar
conservar: semar
consistir: ximir [r.p.: en]
consolar: moyar
320
constar: atopar [r.p.: de]
constituir o constituyir: influir o influyir
construir o construyir: influir o influyir
consultar: falar
contaminar: falar
contar: moyar
contaxar: baxar
contemplar: semar
contradicir: dicir
contrastar: falar
contratar: falar
contrayer o contraer: trayer o traer
contribuir o contribuyir: influir o influyir
convencer: vencer
convenir: venir [con acentu gráficu nes for-mes convién, convén]
convidar: falar [r.p.: a]
convivir: ximir
convocar: tocar
conxelar: semar
conxugar: xulgar
conxurar: falar
cooperar: semar
coordinar: falar
copiar: unviar
correr (155)corresponder: sorber [r.p.: con, a]
correxir (156)cortar: atopar
cortexar: dexar
coser (157)costar: moyar
cotexar: dexar
coxicar: mancar
coyer (158)crecer: tarrecer
creyer o creer (159)
criar: triar
criticar: mancar
cruciar: unviar
cruxir: fuxir
cuacar: mancar
cuartiar: unviar
cuayar: suañar
cubrir: abrir
cuchar: falar
cuidar: falar
culpar: falar
cumplir: apurrir
cuntar: falar
curar: falar
curiar: unviar
cuspiar: unviar
cuspir: apurrir
cutir: apurrir
danzar: tarazar
dañar: falar
dar (160)deber: defender
decatase: falar (pron.) [r.p.: de]
decayer o decaer: cayer o caer [conacentu gráficu na forma decái]
decidir: ximir [r.p. en]
declarar: falar
decretar: semar
dedicar: mancar
defender (161)definir: ximir
degolar: atopar
delatar: falar
deldar: amestar
delladiar: unviar
demer: defender
demostrar: moyar
321
denomar: atopar
denunciar: unviar
depender: defender [r.p.: de]
depeñar: semar
deprender: ferver
derritir: ximir
derromper: romper
desabrise: abrir (pron.) [r.p.: de]
desaconseyar: semar
desafitar: falar
desagafar: falar
desagradecer: tarrecer
desalendar: amestar
desamecer: tarrecer
desaniciar: unviar
desapaecer: paecer
desapartar: falar
desapegar: regar
desaposiar: unviar
desaprovechar: semar
desarmar: falar
desarratar: falar
desarreyar: semar
desatar: falar
desautorizar: tarazar
desaverar: semar
descalzar: tarazar
descansar: falar
descargar: xulgar
desconocer: tarrecer
descontar: moyar
descoser: coser [con acentu gráficu na for-ma descués]
describir: escribir
descubrir: abrir
desdexar: dexar
desear: enfear
desemeyar: semar
desencaxar: baxar
desencoyer: coyer
desendolcar: tocar
desenduviellar: avieyar
desenfilar: falar
desengañar: falar
desenguedeyar: semar
desenllazar: tarazar
desenterrar: amestar
desesperar: semar
desfacer o desfaer: facer o faer [conacentu gráficu nes formes desfái, desfán]
desiguar: naguar
desilusionar: atopar
desoriellar: avieyar
despeñar: semar
despesllar: amestar
despidir: ximir
despreciar: unviar
destiñir: ximir
dexar (162)dexenerar: semar
dialogar: torgar
dibuxar: baxar
dicir (163)dictar: falar
dignificar: mancar
dilir: firirdimir: ximir
dimitir: ximir
dir (164)discrepar: semar
diseñar: semar
disgustar: falar
disimular: falar
disparar: falar
322
distrayer o distraer: trayer o traer [conacentu gráficu na forma distrái]
distribuyir o distribuir: influyir o influir
disviar: unviar
dividir: ximir
divorciar: unviar
dixebrar: semar
dixerir: inxerir
doler: moler
domesticar: mancar
dominar: falar
dormir (165)drogar: torgar
duchar: falar
dudar: falar
duldar: falar
dunviar: unviar
durar: falar
echar (166)economizar: tarazar
editar: falar
educar: mancar
elixir (167)ellaborar: atopar
embaecer: paecer
embaraxar: baxar
embrivir: ximir
embruxar: baxar
embullar: falar
emburriar: unviar
emigrar: falar
empapellar: amestar
empapirotar: atopar
empapizar: tarazar
emparamentar: semar
empatonar: atopar
empecatar: falar
empecipiar: unviar
empericotiar: unviar
empezar: apenzar
emplegar: fregar
empobinar: falar
emponderar: semar
emponer: poner [con acentu gráficu na for-ma empón]
emporcar (168)empozar: rozar
emprestar: semar
emprimar: falar
emprobecer: tarrecer
empuxar: baxar
enanchar: falar
enartar: falar
encadenar: semar
encadexar: dexar
encaldiar: unviar
encamentar: amestar
encantexar: dexar
encañar: baxar
encargar: xulgar
encartar: unviar (imp.)
encaxar: baxar
encender (169)encerriscar: mancar
encerrizar: tarazar
encetar: semar
enchipar: falar
encismar: falar
enclicar: mancar
encloyar: atopar
encolingar: xulgar
encontiar: unviar
encoplar: atopar
encoyer: coyer
323
encuriosar: atopar
encurtiar: unviar
encuruxar: baxar
endolcar: tocar
endrechar: semar
enduviellar: avieyar
enfalmarar: falar
enfarxopetar: semar
enfastiar: unviar
enfaxar: baxar
enfear (170)enferronar: atopar
enfilar: falar
enfocar: tocar
enfocicar: mancar
enfollerar: semar
enfornar: atopar
enfoscar: tocar
enfotar: atopar (pron.) [r.p.: en]
enfrescar: mercar
engabitar: falar
engafar: falar
enganchar: falar
engardiar: unviar
engardir: apurrir
engarrar: falar
engarriar: unviar
engatar: falar
engochar: atopar
engolar: atopar
engorollar: atopar
engrescar (171)enguadar: suañar
enguapecer: tarrecer
enguedeyar: semar
enguizar: tarazar
engurriar: unviar
enguruyar: falar
enguyar: falar
enllamargar: xulgar
enllamorgar: afogar
enllenar: semar
enllordiar: unviar
enllozar: almorzar
enllutar: falar
enoxar: antroxar
enquillotrar: atopar
enquivocar: tocar
enraigonar: atopar
enralar: falar
enraxonar: atopar
enredar: amestar
enrestrar: amestar
enrexar: dexar
enreyar: semar
ensamar: falar
ensayar: falar
enseñar: semar
ensobiar: unviar
ensordar: atopar
ensugar (172)entainar (173)entamar: falar
entartallar: falar
entelar: semar
entemecer: tarrecer
entemediar: unviar
entemeter: defender
entender: ferver
entenrecer: tarrecer
enterar: semar [r.p.: de]
enterrar: amestar
enterriar: unviar
entesacar: mancar
324
entornar: atopar
entrampiar: unviar
entrar: semar
entrastiar: unviar
entregar: fregar
entrestallar: falar
entretener: tener [con acentu gráficu nesformes entretién, entretén]
entrollar: atopar
entrugar: xulgar
entrullar: falar
envelenar: semar
envizcar: mancar
enxabonar: atopar
enxaguar: naguar
enxaretar: semar
enxaular: pautar
enxendrar: semar
enzancar: mancar
equivalir: valir [r.p.: a]
equivocar: tocar
ermar: semar
esaminar o examinar: falar
esaxerar o exaxerar: semar
esbaniellar: avieyar
esbardiar: unviar
esbarriar: unviar
esberrellar: amestar
esbillar: falar
esblanquiñar: falar
esboligar: xulgar
esboroñar: atopar
esborrar: atopar
esbrexar: dexar [r.p.: per, por]
escabarriar: unviar
escabullecese: tarrecer (pron.) [r.p.: de]
escachar: falar
escaciplar: falar
escaecer: paecer
escalabrar: falar
escalcañar: falar
escaldiar: unviar
escalecer: tarrecer
escamplar: falar
escanciar: unviar
escapar: falar
escarabayar: falar
escarabicar: mancar
escargatar: falar
escariar: unviar
escarmar: falar
escarreñar: semar
escaxinar: falar
escayar: falar
escayer o escaer: cayer o caer [conacentu gráficu na forma escái; r.p.: con]
escazabullar: falar
escazar: tarazar [r.p.: en, ente, per]
escazobellar: amestar
escazopiar: unviar
esclarar: falar
esclariar: unviar
esclucar: mancar
escobiar: unviar
escociar: unviar
escolforiar: unviar
escolingar: xulgar
escomenzar: apenzar
esconder: sorber
esconxurar: falar
escorexar: dexar
escornar: moyar
escorrer: correr
escorrexar: dexar
325
escosar: atopar
escoyer: coyer
escribir (174)escurecer: tarrecer
escurrir: apurrir
escusar: falar
esfacer o esfaer: facer o faer [con acentugráficu nes formes esfái, esfán]
esfamiar: unviar
esfaraguyar: falar
esfargayar: falar
esfarrapar: falar
esfelpeyar: semar
esfilachar: falar
esfilar: falar
esfiltrayar: falar
esfocicar: mancar
esfondar: atopar
esforcexar: dexar
esforciar: unviar
esforgar: torgar
esforiatar: falar
esfoyar: moyar
esfrecer: tarrecer
esfregar: fregar
esfronar: atopar
esfuñicar: mancar
esgalazar: tarazar
esgañar: falar
esgargaxar: baxar
esgargayar: falar
esgatiar: unviar
esgatuñar: falar
esgayar: falar
esgonciar: unviar
esgranar: falar
esguandiar: unviar
esguarriar: unviar
esguedeyar: semar
esguilar: falar
esistir o existir: ximir
esixir o exixir: elixir
esllavazar: tarazar
esllombar: atopar
esllumar: falar
esmarallar: falar
esmelgar: regar
esmellar: semar
esmenar: semar
esmigayar: falar
esmolecer: tarrecer [r.p.: por]
esmoler: moler [r.p.: por]
esmolgar: afogar [r.p.: por]
esmordigañar: falar
esmorecer: tarrecer
esmorgar: afogar
esmucir: llucir
esnalar: falar
esnidiar: falar
esñalar: falar
esñidiar: unviar
espabilar: falar
españar: falar
esparder: llamber
espatexar: dexar
espatuxar: baxar
espavoriar: unviar
espayar: falar
especificar: mancar
espelleyar: semar
espelurciar: unviar
esperar: semar
esperimentar: semar
espertar: amestar
326
espetar: semar
espeyar: semar
espirriar: unviar
esplayar: falar
esplicar: mancar
espolletar: semar
esponer: poner [con acentu gráficu na for-ma espón]
esponxar: antroxar
esporpollar: atopar
espotricar: mancar
espovisar: falar
espresar: semar
espublizar: tarazar
espurrir: apurrir
esquerar: semar
esquiar: triar
esquitar: falar
estabilizar: tarazar
establecer: tarrecer
estacar: mancar
estallazar: tarazar
estayar: falar
estingarrar: falar
estopar: atopar
estrar: semar
estrayer o estraer: trayer o traer [conacentu gráficu na forma estrái]
estreldar: semar
estremar: semar
estrenar: semar
estrenchar: semar
estrincar: mancar
estrizar: tarazar
estropiar: unviar
estrozar: rozar
estrucir: llucir
estruyar: falar
estruyir o estruir: influyir o influir
esturnir: apurrir
esverar: semar
eternizar: tarazar
evanxelizar: tarazar
evitar: falar
evolucionar: atopar
executar: falar
exercitar: falar
fabricar: mancar
facer o faer (175)facturar: falar
fadiar: unviar
falagar: xulgar
falanciar: unviar
falar (176)fallar: falar
falsiar: unviar
faltar: falar
falucar: mancar
famiar: unviar
fantasiar: unviar
fartar: falar
fartucar: mancar
fatiar: unviar
favorecer: tarrecer
faxar: baxar
feder: ferver
federar: semar
felicitar: falar
fender: ferver
ferrar: amestar
ferruchar: falar
ferruñar: falar
ferver (177)fervollar: atopar
327
fervoriar: unviar
festexar: dexar
fiar: triar
figurar: falar
filar: falar
filvanar: falar
finar: falar
fincar: mancar
finxir (178)firir (179)fisgar: xulgar
fitar: falar
fixar: baxar
floriar: unviar
focicar: mancar
folgar: afogar
foliar: unviar
fondigar: xulgar
forfugar: xulgar
forgar: torgar
formar: atopar
formigar: xulgar
fornir: apurrir
forrar: atopar
fotografiar: unviar
fozar: rozar
fradar: falar
fraguar: naguar
francer (180)franquiar: blanquiar
frañer (181)frayar: falar
fregar (182)frir: rirfritir: ximir
frustrar: falar
fugase: xulgar (pron.)
fumar: falar
fumiar: unviar
funcionar: atopar
fundir: apurrir
fungar: xulgar
fuñir: muñir
furacar: mancar
furar: falar
furrular: falar
furtar: falar
furtiar: unviar
fustacar: mancar
futar: falar
futir: apurrir
fuxir (183)gafar: falar
galantiar: unviar
galdir: apurrir
galguiar: somorguiar
galmiar: unviar
galopiar: unviar
galvanizar: tarazar
ganar: falar
garduñar: falar
gargaxar: baxar
garllar: falar
garrar: falar
gasayar: falar
gastar: falar
gatiar: unviar
gatuñar: falar
glayar: falar
glosar: atopar
gobernar: amestar
gociar: unviar
golar: atopar
goler (184)
328
golifar: falar
goliscar: mancar
golismar: falar
gorgutar: falar
gotiar: unviar
grabar: falar
graduar: ruar
gratificar: mancar
guañar: suañar
guardar: suañar
guarecer: tarrecer
guariar: unviar
guarir: firirguarnir: apurrir
guerriar: unviar
guetar: semar
güexar: güeyar
güeyar (185)guiar: triar
guiyar: falar
gurniar: unviar
gusmiar: unviar
gustar: falar
guyar: falar
guyetar: semar
haber (186)harmonizar: tarazar
heredar: amestar
hestoriar: unviar
hipnotizar: tarazar
homenaxar: baxar
honrar: atopar
idealizar: tarazar
idear: enfear
identificar: mancar
iguar: naguar
iligar: xulgar
illuminar: falar
ilusionar: atopar
ilustrar: falar
imaxinar: falar
impartir: apurrir
importar: atopar
impresionar: atopar
impugnar: falar
inaugurar: falar
incomunicar: mancar
incumplir: apurrir
independizar: tarazar
indicar: mancar
indignar: falar
indultar: falar
industrializar: tarazar
infestar: semar
influyir o influir (187)informar: atopar
inscribir: escribir
insertar: amestar
insistir: ximir
inspirar: falar
instituyir o instituir: influyir o influir
instruyir o instruir: influyir o influir
insultar: falar
intentar: semar
interpretar: semar
intervenir: venir [con acentu gráficu nes for-mes intervién, intervén]
introducir: conducir
inxerir (188)inxertar: semar
iñar: falar
liquidar: falar
litografiar: unviar
llabegar: regar
329
llaboriar: unviar
llabrar: falar
llaceriar: unviar
llaciar: unviar
lladrar: falar
llagrimar: falar
llamar: falar
llamaricar: mancar
llamber (189)llambiar: unviar
llambiotiar: atopar
llamentar: semar
llancar: mancar
llancir: xuncir
llantar: falar
llapar: falar
llargar: xulgar
llarimar: falar
llastir: apurrir
llavar: falar
lleer (190)llegalizar: tarazar
llegar: fregar
lleldar: semar
llendar: semar
llevantar: falar
llevar: semar
llexar: dexar
llexislar: falar
lliar: triar
lliberar: semar
llibertar: semar
llibrar: falar
llicenciar: unviar
llimir: ximir
llimpiar: unviar
llograr: atopar
lloramicar: mancar
llorar: atopar
lloriar: unviar
llover: sorber (imp.)
llovicar: mancar (imp.)
lloviscar: mancar (imp.)
llovisquiar: blanquiar (imp.)
lluchar: falar
llucir (191)machucar: mancar
maciar: unviar
macizar: tarazar
madrugar: xulgar
mafecer: tarrecer
malicar: mancar
mancar (192)mancorniar: unviar
mancuspir: apurrir
mandar: falar
manexar: dexar
mangar: xulgar
manifestar: amestar
maraviar: triar
marcar: mancar
marchar: falar
marciar: unviar
maricar: mancar
marmullar: falar
martellar: amestar
marxinar: falar
masuñar: falar
matar: falar
materializar: tarazar
matricular: falar
maurecer: tarrecer
maxinar: falar
mayar: falar
330
mayucar: mancar
mazcar: mancar
mecer: tarrecer
medrar: semar
mercar (193)meter: defender
mexar: dexar
miagar: xulgar
midir: ximir
militar: falar
mindar: falar
mirar: falar
moflar: falar
moler (194)montar: atopar
morcar: tocar
morder: sorber
mordigañar: falar
morrer (195)mosquiar: blanquiar
mover: sorber
moyar (196)mullir: muñir
multar: falar
multiplicar: mancar
muñir (197)murar: falar
nacer o ñacer: tarrecer
naguar (198) [r.p.: por]
namorar: atopar
narrar: falar
naufragar: xulgar
navegar: fregar
necesitar: falar
negar: regar
negociar: unviar
nevar o ñevar: amestar (imp.)
nevicar o ñevicar: mancar (imp.)
nivelar: semar
nomar o ñomar: atopar
normalizar: tarazar
nortiar: unviar
notar: atopar
noxar: antroxar
nublar o ñublar: falar (imp.)
numberar: semar
ñascar: mancar
ñegar: fregar
obedecer: tarrecer
obligar: xulgar [r.p.: a]
observar: semar
ocupar: falar
ocurrir: apurrir (imp.)
ofender: ferver
ofrecer: tarrecer
oldease: enfear (pron.)
olivar: falar
operar: semar
opinar: falar
oponer: poner [con acentu gráficu na formaopón]
orar: atopar
orbayar: falar (imp.)
orellar: amestar
oreyar: semar
organizar: tarazar
orientar: avieyar
orixinar: falar
orniar: unviar
orpinar: falar (imp.)
ortigar: xulgar
osixenar o oxixenar: semar
oxetar: semar
oyer (199)
331
pacer: tarrecer
paecer (200)pagar: xulgar
pallabricar: mancar
palmiar: unviar
palpuñar: falar
pañar: falar
papar: falar
papuxar: baxar
parafrasiar: unviar
parar: falar
pareyar: semar
parir: firirparllar: falar
parllotiar: unviar
parpaguiar: somorguiar
participar: falar
partir: apurrir
parviar: unviar
pasar: falar
pasiar: unviar
pastiar: unviar
pastoriar: unviar
patayar: falar
patexar: dexar
patiar: unviar
pautar (201)pecar: mercar
pedaliar: unviar
pegar: regar
pelegrinar: falar
penar: semar
pensar: amestar
peñerar: semar
perder: ferver
perecer: tarrecer
perfeicionar: falar
perfumar: falar
permanecer: tarrecer
perpetuar: ruar
persaber: saber
perser: ser [con acentu gráficu nes formespersó ~ persói, peryés, peryé, persón,perfuí, perfói ~ perfó, perséi]
persignase: falar (pron.)
pertar: tar [con acentu gráficu nes formespertó ~ pertói, pertás, pertá, pertái]
pertener: tener [con acentu gráficu nes for-mes pertién, pertén]
perxudicar: mancar
perxurar: falar
pesar: semar
pescanciar: unviar
pescar: mercar
pescudar: falar
pesllar: amestar
petar: semar
picar: mancar
pidimiar: unviar
pidir: ximir
pigazar: tarazar
pinchar: falar
pingar: xulgar
pingayar: falar
pintar: falar
pisar: falar
placer: tarrecer
planiar: unviar
plasmar: falar
platigar: xulgar
pleitiar: unviar
plizcañar: falar
plizcar: mancar
plumiar: unviar
poblar: moyar
332
poder (202)podrecer: tarrecer
podrigañar: falar
poner (203)popularizar: tarazar
portar: atopar
posar: atopar
pradiar: unviar
prauticar: mancar
prebar: semar
precisar: falar
predicar: mancar
preferir (204)premiar: unviar
prender: ferver
preocupar: falar
preparar: falar
prescribir: escribir
presentar: semar
prestar: semar
presumir: apurrir [r.p.: un, de]
pretender: defender
prevenir: venir [con acentu gráficu nes for-mes previén, prevén]
prever: ver
prexulgar: xulgar
primir: ximir
prindar: falar
privar: falar [r.p.: de]
probar: moyar
probecer: tarrecer
procesar: semar
producir: conducir
programar: falar
prohibir: ximir
prollongar: torgar
prologar: torgar
prometer: defender
pronunciar: unviar
proponer: poner [con acentu gráficu na for-ma propón]
prostituyir o prostituir: influyir o influir
protestar: semar
protexer: texer
provecer: tarrecer (imp.)
provocar: tocar
pruyir o pruir: influyir o influir [ensin acen-tu nes formes pruis, prui, pruin]
pulgar: xulgar
pulsiar: unviar
puñar: falar
puxar: baxar
puyar: falar
quedar: semar
quemar: semar
querer (205)quexar: dexar
quexicar: mancar
quitar: falar
rabiar: unviar [r.p.: por]
rabilar: falar
rabuñar: falar
radiar: unviar
rancer: francer
rañar: falar
rascuñar: falar
raspiar: unviar
rastrexar: dexar
rayar: falar
rayer: oyer
razonar: atopar
reabrir: abrir
realizar: tarazar
rebalgar: xulgar
333
rebaxar: baxar
reblincar: mancar
rebolgar: torgar
reburdiar: unviar
recayer o recaer: cayer o caer [con acen-tu gráficu en recái]
recibir: repetir
reclamar: falar
reconciliar: unviar
reconocer: tarrecer
recordar: moyar
recorrer: correr
recostinar: falar [r.p.: con]
recoyer: coyer
recudir: apurrir
recular: falar
reducir: conducir
refacer o refaer: facer o faer [con acentugráficu nes formes refái, refán]
refalfiar: unviar
referir: preferir
referver: ferver
reflexar: dexar
reformar: atopar
refriar: triar
refugar: xulgar
regallar: falar
regar (206)regatiar: unviar
regular: falar
reinar: baillar
relaxar: baxar
rellacionar: atopar
rellamber: llamber
rellampaguiar: somorguiar (imp.)
rellampiar: unviar (imp.)
rellatar: falar
relleer: lleer [con acentu gráficu na formarelléi]
rellucir: llucir
rellugar ‘salir el sol’: xulgar (imp.)
rellumar: falar
remanecer: tarrecer
remar: semar
remellar: semar
remocicar: mancar
remoler: moler
remontar: falar
remover: sorber
remoyar: moyar
rempuxar: baxar
remungar: xulgar
remuñar: falar
renacer o reñacer: tarrecer
renegar: regar [r.p.: con, de]
reñer (207)repartir: apurrir
repasar: falar
repetir (208)repolgar: afogar (imp.)
reportiar: unviar
representar: semar
reproducir: conducir
repunar: falar
resabiar: unviar
resalviar: unviar
resbariar: unviar
rescamplar: falar
rescocer: cocer
rescuñar: falar
resfregar: fregar
resgar: regar
resistir: ximir
respetar: semar
334
respigar: xulgar
resplandir: apurrir
responder: sorber
resquebrar: amestar
restallar: falar
restar: semar
restaurar: pautar
restiellar: avieyar
restolar: atopar [r.p.: en, ente, per]
resultar: falar
resumir: apurrir
retayar: falar
reteyar: semar
retirar: falar
retolicar: mancar
retorcigañar: falar
retorniar: unviar
retrañer: frañer
retrañir: muñir
retrotrayer o retrotraer: trayer o traer[con acentu gráficu na forma retrotrái]
retrucar: mancar
retueyar (209)returniar: unviar
revender: ferver
revenir: venir (pron.) [con acentu gráficu naforma reviénse]
reviciar: unviar
revieyar: avieyar
revivir: ximir
revoltiar: unviar
rexenerar: semar
rexistrar: falar
rezar (210)rezumir: apurrir
rincar: mancar
rinchar: falar
rindir: ximir
riñir: ximir, muñir
rir (211)riscar: mancar (imp.)
rispir: apurrir [r.p.: por]
robar: atopar
rodar: moyar
rogar: afogar
romper (212)roncar: tocar
roñar: atopar
rotular: falar
roxar: antroxar
rozar (213)ruar (214)rucar: mancar
rular: falar
rullar: falar
rumbar: falar
runcir: xuncir
runfar: falar
rustir: apurrir
rutiar: unviar
ruxir: fuxir
saber (215)saborgar: torgar
sacar: mancar
sacrificar: mancar
sacupar: falar
safar: falar (pron.)
salir: valir
sallar: falar
saltar: falar
salvar: falar
samecer: tarrecer
sangrar: falar
335
sapiar: unviar
sapozar: rozar
sarapullar: falar
satirizar: tarazar
satisfacer o satisfaer: facer o faer [conacentu gráficu nes formes satisfái, satis-fán]
secar: mercar
secudir: apurrir
sedar: semar
seducir: conducir
segar: regar
semar (216)semeyar: semar [r.p.: a]
sentar: amestar
sentir (217)señoriar: unviar
ser (218)significar: mancar
siguir (219)sindicar: mancar
sintetizar: tarazar
sirvir: ximir
sobrar: atopar
socolliñar: falar
sofitar: falar
soldar: moyar
soler: moler
sollertar: semar
solletrar: semar
solletriar: unviar
solliviar: unviar
sollutar: falar
solmenar: semar
soltar: moyar
someter: defender
somorguiar (220)
sonar: moyar
sondiar: unviar
sonrir: rir [con acentu gráficu nes formessonrís, sonrí, sonrín]
sonsañar: falar
sonsoniar: unviar
soñar: moyar
sopelexar: dexar
sorber (221)sorollar: atopar
sospirar: falar
sosprender: ferver
sotechar: semar
soterrar: amestar
sotripar: falar
suañar (222)suceder: defender
sufrir: apurrir
sumar: falar
sumir: apurrir
superar: semar
suplir: apurrir
surdir: apurrir
surniar: unviar
surtir: apurrir
suscribir: escribir
suspender: defender
sustituyir o sustituir: influyir o influir
suxerir: dixerir
tabaquiar: blanquiar
tantiguar: naguar
tapar: falar
tapecer: tarrecer
tapuxar: baxar
tar (223)tarabazar: tarazar
tarabicar: mancar
336
taragañar: falar
taramiellar: avieyar
taramingar: xulgar
tarazar (224)tarrecer (225)tartamiellar: avieyar
tascar: mancar
tastiar: unviar
tatexar: dexar
tatuar: ruar
tayar: falar
tayucar: mancar
tazar: tarazar
telefoniar: unviar
telegrafiar: unviar
televisar: falar
tener (226)tentar: semar [r.p.: de]
terciar: unviar
testeriar: unviar
testoniar: unviar
texer (227)tinglar: falar
tintiniar: unviar
tiñazar: tarazar
tiñir: muñir
tirar: falar
tisnar: falar
tisoriar: unviar
tixeriar: unviar
tocar (228)tomar: atopar
tonar: moyar (imp.)
topar: atopar
torcer (229)torcigañar: falar
torgar (230)
tornar: atopar
torniar: unviar
torturar: falar
tosquilar: falar
tostar: moyar
toyer: sorber
trabar: falar
tracalexar: dexar
tracamundiar: unviar
traducir: conducir
trafulcar: mancar
trafullar: falar
trampiar: unviar
trancar: mancar
trapiar: unviar
trastiar: unviar
tratar: falar
traxinar: falar
trayer o traer (231)trebeyar: semar
trebolgar: torgar
tremar: semar
tremecer: tarrecer
trescalar: falar
trescribir: escribir
tresfigurar: falar
tresformar: atopar
tresIlechar: semar
treslladar: falar
tresmanar: falar
tresmitir: ximir
tresnar: semar
trespasar: falar
tresplantar: falar
tresportar: atopar
tresvertir: vertir
337
tresvivise: ximir (pron.) [r.p.: por]
tresvolar: moyar
triar (232)triñir: muñir
trociar: unviar
tronar: moyar (imp.)
tronzar: rozar
trotiar: unviar
trunfar: falar
truñar: falar
turriar: unviar
tusir (233)ufiertar: avieyar
ultraxar: baxar
untar: falar
unviar (234)unxir: finxir
upar: falar
urbanizar: tarazar
urniar: unviar
usar: falar
utilizar: tarazar
vacunar: falar
vagar: xulgar (imp.)
valir (235)valtar: falar
vaporiar: unviar
varexar: dexar
variar: unviar
vencer (236)vender: ferver
vengar: fregar
venir (237)ventiar: unviar (imp.)
ver (238)verbenar: semar
verdexar: dexar
vertir (239)vexar: dexar
viaxar: falar
virar: falar
visar: falar
visitar: falar
vistir: ximir
vivir: dexar
vociar: unviar
volar: moyar
voltiar: unviar
votar: atopar
xabonar: atopar
xacer: tarrecer
xaciar: unviar
xaguar: naguar
xagüetar: güeyar
xamuscar: mancar
xarazar: tarazar (imp.)
xarramicar: mancar
xebatiar: unviar (imp.)
xebrar: semar
xelar: semar
xeneralizar: tarazar
xeringar: xulgar
xerminar: falar
xestionar: atopar
xiblar: falar
ximelgar: regar
ximir (240)ximotiar: unviar
xingar: xulgar
xintar: falar
xirar: falar
xirgar: xulgar
xiringar: xulgar
xirpiar: unviar
338
xixilar: falar
xoncer: torcer
xordiar: unviar
xorrascar: mancar
xorrecer: tarrecer
xubilar: falar
xugar (241)xulgar (242)xuncir (243)xunir: apurrir
xuntar: falar
xurar: falar
xurgar: xulgar
xustificar: mancar
xuxir: fuxir
xuxuriar: unviar
zampuxar: baxar
zapicar: mancar
zarapicar: mancar
zarramicar: mancar
zarrar: falar
zucar: mancar
zurdiar: unviar
zurdir: apurrir
339
ÍNDIZ XENERAL
Entamu ....................................................................................................... 5Entamu de la tercer edición ........................................................................ 7Entamu de la segunda edición ................................................................... 9Entamu de la primer edición ..................................................................... 11
1. L’ALFABETU ....................................................................................... 131.1. Lletres y fonemes ................................................................... 131.2. Les vocales ............................................................................. 151.3. Vocales átones non finales ..................................................... 161.4. Vocales átones finales ............................................................ 221.5. Vocales átones iniciales siguíes de nasal .............................. 241.6. Diptongos, triptongos ya hiatos .............................................. 261.7. Les consonantes .................................................................... 271.8. Adautación de les consonantes de cultismos ......................... 341.9. Sofitos de la escritura ............................................................. 44
2. MORFOLOXÍA ..................................................................................... 532.1. L’artículu ................................................................................. 532.2. El nome o sustantivu .............................................................. 532.3. L’axetivu ................................................................................. 632.4. Los demostrativos .................................................................. 732.5. Los posesivos ......................................................................... 742.6. Los indefiníos ......................................................................... 782.7. Los numberales ...................................................................... 802.8. Los relativos ........................................................................... 812.9. Los interrogativos y esclamativos ........................................... 822.10. Los pronomes personales .................................................... 832.11. El verbu ................................................................................ 852.12. L’alverbiu .............................................................................. 89
343
2.13. Les preposiciones ................................................................. 942.14. Les conxunciones ................................................................. 972.15. Les interxeiciones ................................................................. 982.16. Los afixos ............................................................................. 99
3. SINTAXIS .......................................................................................... 1053.1. Apostrofación ........................................................................ 1053.2. Contraiciones ........................................................................ 1083.3. Xuntures de pallabres ........................................................... 1113.4. Ausencia del artículu “el” ...................................................... 1133.5. Axetivos neutros ................................................................... 1133.6. Allugamientu de los pronomes átonos ................................. 1173.7. Soníos finales de formes verbales ....................................... 1233.8. Supresión de la preposición “de” .......................................... 123
APÉNDIZ I. ORTOGRAFÍA DE LOS NOMES DE LLUGAR .................. 125
APÉNDIZ II. CONXUGACIÓN DE VERBOS ......................................... 133
ÍNDIZ DE PALLABRES CITAES ............................................................ 245
ÍNDIZ DE VERBOS ................................................................................ 313
ÍNDIZ XENERAL ..................................................................................... 341
344 344
Acabó d’imprentase esti llibruel día 31 d’ochobre del añu 2005,
nos talleres de Gráfiques Ápelde Xixón.
345